RESUM HISTÒRIA D ’ESPANYA – SELECTIVITAT:

Guerra Civil, Franquisme i Trancisió i Democràcia.

GUERRA CIVIL (1936-1939)

Cop d’Estat, guerra i dimensió internacional: La guerra va ser originada per un cop d’Estat que no va triomfar, el qual va dividir el país en dos

bàndols: Els Insurrectes, que són els que van dur a terme el cop d’Estat per intentar apoderar-

se dels òrgans de govern i estaven en contra de la República, i els Republicans.

Insurrectes: Militars conservadors, monàrquics de dretes, falangistes, catolicistes,

tradicionalistes i tots aquells en contra de la República.

Lleials a la República (també anomenats rojos): Classes populars, obrers i empleats,

petita burgesia i pagesos sense terres, també hi havia clases mitjanes republicanes i

Intel.lectuals i artistes.

La insurreció militar es va veure accelerada per l’assassinat d’un dels líders monàrquics alfonsins

per part de la policia i com a venjança de l’assassinat d’un líder republicà. Aquest pronunciament

de l’aixecament militar , va ser anomenat Alzamiento Nacional, i es va iniciar el 17 de Juliol a

Melilla.

El govern Republicà va trigar en reaccionar. La primera mesura que van prendre va ser el

lliurament d’armes.

On el pronunciament va triomfar: Castella i Lleó, Navarra, Aragó(occidental), Galícia,

Balears i Canàries i algunes ciutats andaluses.

On el pronunciament va fracasar: Catalunya, València, Múrcia, Astúries, Santander, País

Basc, Castella-La Manxa, Extremadura i gran part d’Andalusia.

La Guerra Civil Espanyola va tindre una gran repercussió internacional ja que l’esclat de a Guerra

es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i revolucionàries amb els

règims feixistes, que estaven en ascens. El bàndol Insurrecte va rebre ajuda de les potències

feixistes del moment (Itàlia i Alemanya) i Portugal, i el bàndol Republicà va rebre menya ajuda,

de Rússia, organitzacions obreres, opinió democrática i progresista, Mèxic i Intel.lectuals

d’esquerres.

Fases de la Guerra: 1º: Juliol-Novembre 1936: Definició dels Bàndols

2º: Novembre 1936: Batalla de Madrid (Republicans Guanyen)

3º: Febrer 1936: Envoltar Madrid: Batalla de Jarama i Guadalajara (Republicans guanyen)

4º: Abril-Octubre 1936: Batalla del Nord (Nacionals guanyen) + Bombardeig de Guernica

5º: Desembre 37 a Març 38:Campanya del Mediterrani

6º: 25 Juliol a 16 Novembre 1938: Batalla de l’Ebre (últim intent dels Republicans, perden)

7º + Fi: Ocupació Final de la zona centre facilitada pel cop d’Estat deñ General Casado i 1 abril fi

de la Guerra.

Evolució del Bàndol Nacional o Insurrecte Etapes Juliol 36 –

Octubre 36 Octubre 36 – Gener 38

Gener 38 – Abril 39

Líders Mola, Franco, Miguel Cabañellas, Queipo de Llano

Franco Franco

Organització Política Junta de Defensa Nacional

Junta Técnica del Estado + Falange Española y de las JONS + Comunión Tradicionalista

1º govern de Franco governant la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (dictatura)

Organització Militar Exèrcit Nacional + Ajuda Alemania i Itàlia + Portugal

Exèrcit Nacional + Ajudes ‘’ ‘’

Exèrcit Nacional + Ajudes ‘’ ‘’

Seus Burgos Valladolid + Burgos Burgos

Lleis: o Decret d’unificació (creació partit únic)

o Suspensió de la Constitució

o Fuero del Trabajo

o Decret de paralització de la reforma agraria

o Censura de prensa

o Intervencionsime

o Llei de resopnsabilitats polítiques (permet perseguir a l’oposició)

Mesures: Supressió de llibertats (abolició legislació republicana)

Supressió Estatuts d’Autonomia i Constutició

Aniquil.lació dels vençuts

Feixisme – ultranacionalisme + nacionalcatolicisme

Derrogació lleis matrimoni civil i divorci

Establiment culte religiós a l’ensenyament

Il.legalització de tots els partits menys Falange

Paral.lització Reforma Agrària

Aprovació Llei Pena de Mort

Evolució del Bàndol Republicà Etapes Juliol 36 –

Setembre 36 Setembre 36 – Maig 37

Maig 37 – Abril 39

Líders CNT-FAI i POUM (anarquistes i comunistes)

Largo Caballero A Cat: Companys i Tarradellas

Juan Negrín

Organització Política President: Manuel Azaña Cap de govern: Casares Quiroga i José Giral Comitès locals i milícies antifeixistes

Govern de coalició: -Socialistes -Republicans -Comunistes -Anarquistes

Socialistes + Comunistes Stalinistes

Organització Militar Milícies populars i creació batallons voluntaris + Ajuda Rússia

Milícies + Exèrcit popular + Brigades Internacionals + Ajuda Rússia

Brigades Internacionals + Ajuda Rússia

Seus Madrid València Bargelona / exili

Lleis: o Decret de Col.lectivitzacions

o Control de la Banca

o Creació d’Entitats de Crèdit Públic

o Regularització dels Salaris

o Municipalització del Sòl Urbà

Mesures: Comitè de milícies antifeixistes

Formació Govern d’Unitat ( President Josep Tarradellas i de la Generalitat Companys)

Política de resistència de la República de Juan Negrín

Creació Consell d’Economia de Catalunya

Creació exèrcit popular

Creació Mercat Negre

Problemes: Poca organització i desunió

Fets delictius, progrès del feixisme

Fets de Maig del 37 - Anarquistes entren a l’edifici de Telefònica per controlar les

comunicacions

Persecució dels Nacionals als Repuiblicans

Enfrontamenrt de militants de la CNT i POUM amb PSUC, ERC i UGT

Friccions entre govern de la República i Govern de la Generalitat

Falta de subministració d’aliments

Bombardeigs