TEMA 1

Sistemes elementals de control de riscos

1

7.- SISTEMES ELEMENTALS DE CONTROL DE RISCOS 7.1.- INTRODUCCIÓ

La llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que els riscos que l’empresa ha d’eliminar i evitar el riscos en el seu origen. Quan els riscos no puguin ser eliminats aquets hauran de ser avaluats. A partir de la seva avaluació s’implantaran mesures preventives per tal d’evitar o reduir els riscos que no s’han pogut eliminar. Les tècniques per evitar o reduir els riscos son les següents:

• Substituir allò que resulta perillós per quelcom que comporti menys o cap risc.

• Adaptar el treball a la persona

• Protecció col·lectiva.

• Protecció individual.

• Senyalització.

2

7.2.- PROTECCIONS COL·LECTIVES

• Instruccions i informació als treballadors.

• Normes de seguretat

La protecció col·lectiva és qualsevol sistema o dispositiu que serveix per protegir simultàniament a més d’una persona d’aquells riscos que no s’han pogut eliminar.

3

Les diferents possibilitats de protecció dels treballadors davant els riscos laborals són les que s’indiquen a continuació:

• Actuació sobre el punt d’origen dels riscos • Actuació sobre el mitjà de transmissió • Actuació sobre els individus exposats

La protecció col·lectiva és aquella que, com el seu propi nom indica, té com a missió protegir a un col·lectiu de treballadors davant una situació perillosa determinada. Va enfocada sempre a eliminar o reduir el perill en el seu punt d’origen, és a dir, on es produeix el mateix, si bé també es pot aplicar sobre el mitjà de transmissió del perill (medi ambient laboral). Dins de les diferents possibilitats enumerades de protecció del treballador davant els riscos laborals, la protecció col·lectiva és la primera en la qual hem de pensar, per evitar així que el treballador hagi d’utilitzar la protecció personal. Com a equips o sistemes de protecció col·lectiva podem enumerar, dins dels més usuals en el món laboral, els següents:

Plataformes de treball Van destinades a suportar un o diversos treballadors en operacions amb risc de caiguda d’altura.

Baranes de protecció Utilitzades per evitar la caiguda d’altura des de pisos buits, plataformes de treball, escales etc.

Xarxes Utilitzades per protegir la caiguda d’objectes i persones des de certa altura.

Plafons d’absorció acústica

Col·locats en parets i sostres de locals per absorbir l’energia acústica emesa per equips de treball

Pantalles, resguards i dispositius de seguretat

S’instal·len entre un focus perillós (soroll, radiacions, elements mòbils, etc.) i les persones exposades, eliminant o reduint el risc.

4

7.3.- PROTECCIONS INDIVIDUALS

Sistemes d’extracció d’aire

Instal·lats en activitats on es desprenen contaminants químics, per captar-los al mateix al lloc d’emissió.

Interruptors diferencials

Es un dispositiu de seguretat que desconnecta automàticament la instal·lació quan es produeix una derivació d’una intensitat superior a la que s’ha establert prèviament.

Un equips de protecció individual (EPI), és qualsevol equip dissenyat per ser portat o subjectat pel treballador, per tal de protegir-lo d’un o varis riscos que poden amenaçar la seva seguretat o salut en el treball, així com qualsevol complement o accessori destinat a tal fi.

PROTECCIÓ DEL CAP

• Casc de protecció contra xocs i impactes. • Peces de vestir de protecció per al cap (casquets,

gorres. barrets de teixit, de teixit recobert, etc.). • Casc per a usos especials (foc, productes químics).

RISCOS A PROTEGIR

• Accions mecàniques. • Accions elèctriques. • Accions tèrmiques. • Manca de visibilitat.

5

PROTECTORS DE L’OÏDA

• Protectors auditius del tipus "taps". • Protectors auditius d’un sol ús o reutilitzables.

• Protectors auditius del tipus "orelleres", amb arnès de

cap, sota la barbeta o el clatell. • Cascos antisoroll.

• Protectors auditius adaptables als cascos de protecció

per a la indústria. • Protectors auditius dependents del nivell.

• Protectors auditius amb aparells d'intercomunicació.

RISCOS A PROTEGIR

• Acció del soroll. • Accions tèrmiques.

PROTECTORS D’ULLS I CARA

Ulleres de muntura "universal". Ulleres de muntura "integral" (uni o biocular). Ulleres de muntura "còncava". Pantalles facials. Pantalles per a soldadura. (de mà, de cap, acoblables a casc de protecció per a la indústria)."

6

RISCOS A PROTEGIR

• Accions generals no

específiques. • Accions mecàniques.

• Accions tèrmiques.

• Accions del fred.

• Acció química.

• Accions de les

radiacions.

PROTECCTORS DE LES VIES RESPIRATÒRIES

• Equips filtrants de partícules (molestes. nocives, tòxiques

o radioactives).

• Equips filtrants de gasos i de vapors. • Equips filtrants mixtos.

• Equips aïllants d’aire lliure.

• Equips aïllants amb subministrament d’aire.

• Equips respiratoris amb casc o pantalla per a

soldadura. • Equips respiratoris amb màscara amovible per a

soldadura. • Equips de submarinisme.

7

RISCOS A PROTEGIR

• Accions de substàncies

perilloses contingudes a l’aire respirable.

• Manca d’oxigen a l’aire respirable.

PROTECTORS DE MANS I BRAÇOS

• Guants contra les agressions mecàniques (perforacions,

talls i vibracions). • Guants contra les agressions químiques.

• Guants contra les agressions d’origen elèctric.

• Guants contra les agressions d’origen tèrmic.

• Manyoples, didals.

• Mànegues i maneguins.

• Cremes de protecció i pomades.

RISC A PROTEGIR

• Accions mecàniques. • Accions tèrmiques. • Accions elèctriques. • Accions químiques. • Accions de les vibracions.

8

PROTECTORS DE PEUS I CAMES

• Calcat de seguretat. • Calcat de protecció. • Calcat de treball. • Calçat i sobrecalçat de protecció contra la calor. • Calçat i sobrecalçat de protecció contra el fred. • Calcat de protecció contra l’electricitat. • Calcat de protecció contra les serres mecàniques • Protectors amovibles de l’empenya. • Polaines. • Soles amovibles (antitèrmiques, antiperforació

antitranspiració). • Genolleres.

RISCOS A PROTEGIR

• Accions mecàniques.

• Accions elèctriques.

• Accions tèrmiques.

• Accions químiques.

9

PROTECTORS DEL TRONC I L’ABDOMEN

• Armilles, jaquetes i mandils de protecció contra les

agressions mecàniques (perforacions, talls i projeccions de metall en fusió).

• Armilles, jaquetes i mandils de protecció contra les

agressions químiques. • Armilles de salvament.

• Armilles termògenes.

• Mandils de protecció contra els raig X.

• Cinturons de subjecció del tronc.

• Faixes i cinturons antivibracions.

RISCOS A PROTEGIR

• Accions mecàniques. • Accions tèrmiques.

• Accions químiques.

• Accions de les radiacions.

• Accions de les vibracions.

• Ofegament.

10

PROTECCIÓ TOTAL DEL COS

Roba de protecció. Roba de protecció contra les agressions mecàniques (perforacions i talls). Roba de protecció contra les agressions químiques. Roba de protecció contra les projeccions de metalls en fusió i les radiacions infraroges. Roba de protecció contra fonts de calor intensa o estrès tèrmic. Roba de protecció contra les baixes temperatures. Roba de protecció contra la contaminació radioactiva. Roba antipols. Roba antigàs. Roba i accessoris (braçals i guants) de senyalització (retroreflectants i fluorescents).

RISCOS A PROTEGIR

• Accions generals. • Accions mecàniques. • Accions tèrmiques. • Accions d’electricitat. • Accions químiques. • Accions de la humitat. • Manca de visibilitat.

11

7.4.- SENYALITZACIÓ

PROTECCIÓ CONTRA LES CAIGUDES

• Equips de protecció contra les caigudes d’altura. • Dispositius anticaigudes llisquents.

• Cinturons de subjecció.

• Arnesos.

• Dispositius anticaigudes amb amortidor.

RISCOS A PROTEGIR

• Caigudes d’altura. • Pèrdua de I’equilibri.

La senyalització és una tècnica complementaria de seguretat. Subministra una indicació relativa a la seguretat de les persones. S’utilitza sempre que l’anàlisi dels riscos existents, de les situacions d’emergència i de les mesures preventives, posi de manifest un reforç de les mesures adoptades.

12

L’objectiu fonamental de la senyalització és fonamentalment el següent: ❖ Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de

determinats riscos, prohibicions o obligacions. ❖ Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada

situació d’emergència. ❖ Facilitar als treballadors la localització i identificació de

determinats riscos, medis o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.

❖ Orientar o guiar als treballadors que realitzin maniobres

perilloses. Senyalització d’advertència Tenen forma triangular. El pictograma és negre sobre fons groc amb el vorell negre. Com excepció n’hi ha que el fons del senyal relatiu a “matèries nocives o irritants” ha de ser de color taronja, en lloc de groc, per evitar confusions amb altres senyals.

Matèries inflamables

Matèries tòxiques

Perill en general

Càrregues en suspensió

Matèries comburents

Matèries radioactives

Vehicles de manutenció

Matèries corrosives

13

Matèries nocives o

irritants

Risc elèctric

Caiguda a diferent nivell

Temperatura baixa

Radiació làser

Camp magnètic intens

Matèries explosives

Risc d’ensopegar

Matèries explosives

Risc d’ensopegar

Senyals de prohibició Són de forma rodona. El pictograma és negre sobre fons blanc i el vorell i la banda transversal són vermells.

Prohibit apagar amb aigua

Prohibit fumar

Aigua no potable

Prohibit al vehicles de manutenció

Prohibit el pas de vianants

No tocar

14

Prohibit encendre foc

Prohibit el pas a persones no autoritzades

Senyals d’obligació Són de forma rodona i el pictograma és blanc sobre un fons blau.

Protecció obligatòria dels

peus

Protecció obligatòria de

les mans

Protecció obligatòria de la

vista

Via obligatòria per vianants

Protecció obligatòria del

cos

Protecció obligatòria de

les vies respiratòries

Protecció obligatòria del

cap

Obligació general

Protecció obligatòria de

l’oïda

Protecció obligatòria de la

cara

Protecció obligatòria

contra caigudes

15

Senyals d’equips de lluita contra incendis La seva forma pot ser rectangular o quadrada i el pictograma és sempre blanc sobre fons vermell.

Extintor

Telèfon per la contra incendis

Mànega per a incendis

Escala de mà

Direcció a seguir

Direcció a seguir

Direcció a seguir

Direcció a seguir

Senyals de salvaments o socors Poden ser de forma rectangular o quadrada i el pictograma és blanc sobre fons verd.

Via/sortida d’emergència

Via/sortida d’emergència

Via/sortida d’emergència

Via/sortida d’emergència

16

8.- LA GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ A L’EMPRESA 8.1.- INTRODUCCIÓ

Llitera

Primers auxilis

Rentada d’ulls

Dutxa de seguretat

Telèfon d’emergència

Direcció a seguir

Direcció a seguir

Direcció a seguir

Direcció a seguir

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, va establir els principis generals relatius a l’adopció de mesures preventives en l’àmbit laboral, això va suposar una fita important en l’ordenament jurídic espanyol, ja que va transformar l’antiga “Seguridad e Higiene en el Trabajo”, incorporant-la al model més desenvolupat de Seguretat i Salut existent a l’Europa comunitària. Una de les característiques més importants va ser que obligava a l’empresari a planificar l’acció preventiva a la seva empresa, a partir d’una avaluació inicial

17

dels riscos per la seguretat i salut dels treballadors, tenint que desenvolupar determinades activitats de prevenció en funció dels resultats de l’avaluació de riscos inicial. La Llei deixa oberta l’elecció del model de gestió de la prevenció de riscos laborals, això planteja el problema als empresaris de quin és el model més adequat a desenvolupar i implantar a les seves respectives empreses. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, va ser reformada per la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals, que modifica alguns dels articles de la Llei 31/1995, en especial el relatiu a que l’empresari en el marc de les seves responsabilitats, haurà de realitzar la prevenció de riscos laborals mitjançant la integració i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals, especificant el deure de d’integrar la prevenció en el sistema de gestió de l’empresa, tant en el conjunt de les seves activitats com en tots el nivells jeràrquics de l’empresa. En concret es va modificar l’article 14.2 de la Llei 31/1995 on s’especifica que l’empresari realitzarà la prevenció de riscos laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva a l’empresa, que es concretarà en la implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals, Aquesta responsabilitat de l’empresari es desenvoluparà mitjançant el seguiment permanent de l’activitat preventiva, amb la finalitat de perfeccionar de manera continua de les activitats d’identificació, avaluació i control de riscos. Així mateix, es modifica l’article 16 de la Llei 31/1995 establint el deure d’integrar la prevenció en el sistema de gestió de l’empresa, tant en el conjunt de les seves activitats com en tots els seus nivells jeràrquics, precisament a través de la implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals, el qual haurà d’estar actualitzat i sotmès al control de l’administració. El pla de prevenció haurà de ser un instrument viu i no un document merament formal, adequant-se a les necessitats concretes de l’organització.

18

8.2.- SISTEMA DE GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ

Els elements essencials d’un sistema de gestió de la prevenció son els següents:

• La política

• L’avaluació de riscos

• L’estructura organitzativa i les responsabilitats

• Els procediments

• Els registres

• Els objectius i les fites

• La planificació i programació de l’activitat preventiva

• El control de l’activitat preventiva, que asseguri que es compleixen el objectius previstos.

• Els recursos

1.- La política L’empresari, i en el seu nom la direcció de l’empresa, han de definir la política que haurà de guiar totes les actuacions preventives, així com els compromisos i principis que al respecta adopta l’empresari. Es costum que la política es redacti un cop es comença a implantar el sistema, però en realitat totes les actuacions, inclús el propi disseny del sistema han d’estar guiades per aquesta. En definitiva la política és tant important, pel fet que d’aquesta emanen els principis i compromisos adoptats per l’empresari i que faran possible que el sistema pugui portar-se a la pràctica.

Un sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals (SGPRL) o pla de prevenció de riscos laborals, és un conjunt de persones, mitjans tècnics i procediments que interactuen de forma organitzada per tal d’assolir l’objectiu fonamental, que és el de la millora de les condicions de treball per tal d’evitar danys a la salut dels treballadors.

21

Identificació i classificació dels riscos (Tipus i codi)

RISCOS DE SEGURETAT

• 001 Caiguda de persones a diferent nivell • 002 Caiguda de persones al mateix nivell • 003 Caiguda d’objectes per desplom • 004 Caiguda d’objectes per manipulació • 005 Caiguda d’objectes per despreniment • 006 Trepitjada entre objectes o elements • 007 Cops entre objectes immòbils • 008 Cops entre objectes mòbils • 009 Talls i cops per objectes i eines • 010 Projecció de partícules o fragments • 011 Atrapaments per o entre objectes • 012 Atrapaments per bolcament de màquines o vehicles • 013 Sobreesforç • 014 Contacte tèrmic (cremades) • 015 Cremada per fricció • 016 Contacte elèctric directe amb elements actius • 017 Contacte elèctric indirecte per manca d’aïllament • 018 Explosió (física o química) • 019 Inici de foc • 020 Facilitar la propagació del foc • 021 Dificultat d’evacuació en cas d’emergència • 022 Dificultat d’evacuació per il·luminació d’emergència deficient • 023 Accident causat per éssers vius • 024 Atropellament per vehicles RISCOS HIGIÈNCIS • 201 Il·luminació insuficient • 202 Inhalació de pols • 203 Exposició a contaminants químics • 204 Exposició a contaminants biològics • 205 Exposició a soroll • 206 Exposició a vibracions • 207 Exposició a altes temperatures • 208 Exposició a baixes temperatures • 209 Exposició a radiacions no ionitzants • 210 Exposició a radiacions ionitzants • 211 Exposició a radiació solar

22

RISCOS ERGONÒMICS

• 301 Fatiga física per postura forçada • 302 Fatiga física per desplaçaments • 303 Moviments repetitius • 304 Manipulació manual de càrregues • 305 Fatiga mental per recepció de la informació • 306 Fatiga mental per tractament de la informació • 307 Fatiga mental per resposta de la informació • 308 Fatiga visual (enlluernament i contrastos) • 309 Fatiga visual (PVD’s)

RISCOS PSICOSOCIALS

• 310 Insatisfacció per baix contingut del treball • 311 Insatisfacció per rol de treball • 312 Insatisfacció per baixa autonomia del treball • 313 Insatisfacció per manca de comunicació • 314 Insatisfacció per les relacions laborals • 315 Estrès laboral

Avaluació dels riscos identificats

SEVERITAT

Expressa i quantifica quin és el grau de les conseqüències pels treballadors si el risc es fa efectiu.

Nivell Quantificació

Lleu 1

Greu 2

Molt Greu 3

Lleu Petites lesions que no requereixen hospitalització. Sense baixa o amb baixa inferior a 3 dies.

Greu Lesions amb baixa laboral superior a 3 dies.

Molt Greu Lesions permanents o irreparables. Mort

23

PROBABILITAT

Expressa i quantifica quina és la probabilitat de que el risc es faci efectiu.

Nivell Quantificació

Molt Baixa 1

Baixa 2

Alta 3

Molt Alta 4

Molt Baix En rares ocasions, irregularment.

Baixa Alguna vegada durant la jornada laboral i durant un període curt de temps.

Alta Varies vegades durant la jornada laboral, encara que sigui amb temps curts.

Molt Alta Contínuament, varies vegades durant la jornada laboral amb temps llarg.

NIVELL DEL RISC

Expressa i quantifica quin és el nivell del risc avaluat, la seva quantificació permetrà definir i prioritzar quins riscos son més importants, per tal de planificar les mesures correctores.

SEVERITAT

PROBABILITAT Lleu Greu Molt Greu

Molt Baixa (1) Molt Baix (2)Baix (3) Mig

Baixa (2) Baix (4) Mig (6) Alt

Alta (3) Mig (6) Alt (9) Molt Alt

Molt Alta (4) Alt (8) Molt Alt (12) Extremadament Alt

24

PRIORITZACIÓ DE LES

MESURES CORRECTORES

PRIORITAT = (PROBABILITAT X SEVERITAT)

Prioritat Nivell de Risc Actuació

1 1 - 2 No urgent

3 3 – 7 Urgent

4 8 – 12 Immediat

Davant de riscos amb el mateix nivell de prioritat per aplicar mesures correctores, es corregiran primer les que tinguin conseqüències més grans.

RISC EVITABLE És aquell risc que aplicant les mesures correctores necessàries pot ser eliminat. Existirà sempre una mesura correctora per tal d’eliminar el risc.

RISC NO EVITABLE

És aquell risc que no pot ser eliminat, però si que es pot reduir (Per exemple: risc per radiacions no ionitzants en treballs de soldadura, el risc no es pot eliminar, però si que es pot reduir si s’utilitza l’EPI adequat). Si ja es compleixen les obligacions no hi haurà mesura correctora. Es definiran les següents recomanacions i obligacions:

� Equips de protecció individual. � Proteccions col·lectives. � Senyalització. � Formació i informació. � Procediments de treball o instruccions

operatives.

FACTORS AL QUE ESTA ASOCIAT

EL RISC

A efectes estadístics es registrarà el factor que s’associa el risc, aquest factor son bàsicament:

� 01 Ordre i neteja � 02 Factors ambientals � 03 Organització del treball � 04 Tasca � 05 Instal·lacions � 06 Espais de treball � 07 Maquinària � 08 Equips de treball � 09 Vehicles � 10 Substàncies o productes perillosos � 11 Mesures d’emergència

25

Format de l’avaluació de riscos:

26

3.- Estructura organitzativa i responsabilitats Cal definir quina és l’estructura organitzativa de l’empresa, en especial el que respecta a la prevenció de riscos laborals. Fonamentalment s’haurà d’especificar tots els nivells jeràrquics de l’empresa, amb les persones que els ocupen, les seves funcions, i les seves responsabilitats en matèria preventiva. També serà necessari que quedi clar quines son les dependencies dels diferents llocs de treball dins l’estructura. Establir l’estructura organitzativa en matèria preventiva no consisteix en una mera formulació de l’organigrama de l’empresa, cal entendre que l’objectiu és el de garantir que tothom coneix i compleix amb les seves responsabilitats, i que abasta el total de l’organització i dels llocs de treball existents. Inclouran també, els treballadors designats, els recursos preventius, els delegats de prevenció, el comitè de seguretat i salut, etc. En definitiva s’haurà d’aconseguir que tothom estigui implicat en la prevenció de riscos laborals, des de la direcció fins als treballadors que es troben a la part inferior de l’estructura. 4.- Els Procediments L’establiment d’uns procediments es essencial, ja que permetrà establir unes pautes d’actuació estandarditzades per a tota l’organització. Els procediments hauran de definir els processos i les pràctiques, així com els seus responsables. A demés, un dels requisits de qualsevol sistema de gestió, es que aquest estigui documentat. Els procediments son totalment necessaris per establir la forma correcta de realitzar determinades activitats, i permeten el control de la seva eficàcia. Els procediments inclouen registres que hauran de permetre mesurar els resultats de les activitats realitzades. La documentació haurà de ser l’estrictament necessària, i gestionada de la forma més senzilla i pràctica possible, amb la finalitat de no caure en l’error de crear una burocràcia excessivament carregosa.

27

Exemple de procediment:

28

29

5.- Els registres Qualsevol activitat preventiva té que disposar de documentació que acrediti la seva realització. A continuació mostrem el registre d’entrega i revisió d’equips de protecció individual:

30

6.- Objectius i fites Per poder planificar hem de tindre clars quins objectius es volen assolir. Quan es tracte de al implantació d’un sistema de gestió de la prevenció aquest objectius haurien de ser essencialment el compliment de la legalitat vigent, la posada en funcionament del procediments del sistema i la formació i informació de les persones. Aquets objectius hauran d’abastar un període d’un any, un temps menor pot resultar poc realista, i un temps superior excessiu, en tot cas dependrà en gran mesura de la grandària, complexitat i nivell de cultura organitzativa que tingui l’organització. Els objectius solen ser generals i hauran d’estar d’acord tant amb la política com amb els factors de risc detectats a l’avaluació. Un cop fixats els objectius s’establiran les fites, que representen les accions concretes que s’hauran de realitzar per tal de complir amb els objectius plantejats. Serà fonamental la participació dels departaments implicats alhora de decidir les accions més apropiades, ja que serà fonamental el compromís de les persones implicades. Les fites seran assolibles, s’establiran el mitjans econòmics i materials, els terminis i les persones encarregades per cada una de les actuacions. 7.- Planificació i programació de l’activitat preventiva Per tal de desenvolupar les diferents activitats necessàries per assolir els objectius caldrà planificar-les adequadament, serà precís realitzar les següents preguntes:

• Que és el que cal fer ? • Quan s’ha de fer i en quan de temps? • Com s’ha de fer i amb quins mitjans i recursos ? • Qui serà el responsable ? • Com es controlarà la seva eficàcia ?

31

Exemple de registre que permet registrar i planificar les mesures preventives:

32

Exemple de registre que permet registrar els objectius i les fites, així com efectuar-ne el control i seguiment:

33

34

8.3.- ORGANITZACIÓ DE LA PREVENCIÓ A L’EMPRESA

8.- Els recursos Tal com s’ha esmentat cal assignar recursos per tal de que els objectius formulats siguin assolibles, els recursos seran tant econòmics, humans com materials. Cal tindre en compte que l’aportació de recursos a la gestió preventiva ha de ser realista i en funció de les possibilitats econòmiques i materials de l’empresa, per aquest motiu cal prioritzar els objectius en funció de la seva importància. L’èxit del sistema consisteix en que aquest sigui realista i sostenible. 9.- Implicació de la direcció Un cop preparats els punts anteriors cal l’aprovació per part de la direcció, tal com s’ha explicat, el sistema exigeix el compromís de la direcció, per tant l’aprovació no és un mer tràmit formal, sinó que representa el coneixement, l’assumpció i l’implicació, sempre d’acord amb els principis i compromisos manifestats a la política.

Un Servei de Prevenció és el conjunt de medis humans i materials necessaris per realitzar les activitats preventives a fi de garantir ‘adequada protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, assessorant i assistint al empresari, als treballadors i als seus representants i als òrgans de representació especialitzats.

El Servei de Prevenció és una unitat específica dins l’empresa. Només es dedica dins l’empresa a l’activitat preventiva.

35

Bàsicament tenen dos funcions:

• Realitzar les activitats preventives per tal de garantir la protecció de la seguretat i salut dels treballadors.

• Assessorar i prestar recolzament tècnic tant a l’empresari

com als treballadors. Aquest punt es concreten en les següents aspectes:

• El disseny, implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals que permeti la integració de la prevenció a l’empresa.

• L’avaluació dels factors de risc que puguin afectar a la

seguretat i la salut dels treballadors.

• La planificació de l’activitat preventiva i la determinació de les prioritats en l’adopció de les mesures preventives i la vigilància de l’eficàcia.

• La informació i formació dels treballadors.

• La prestació dels primers auxilis i plans d’emergència.

• La vigilància de la salut dels treballadors en relació amb

els riscos derivats del treball. Un cop analitzat el concepte de Servei de Prevenció, detallem les diferents modalitats d’organització que estableix la llei per tal desenvolupar les funcions del Servei de Prevenció de l’empresa: 1.- Assumpció personal per el propi empresari L’empresari podrà assumir personalment l’activitat preventiva sempre i quan es compleixin els següents requisits:

� L’empresa ha de tindre menys de 10 treballadors

36

� L’activitat de l’empresa no pot estar inclosa en l’annex I

del RD 39/97 (activitats perilloses i de major risc). � L’empresari ha de desenvolupar habitualment la seva

activitat professional a l’empresa. � L’empresari ha de tenir capacitat requerida per realitzar

les funcions preventives que va ha desenvolupar. En aquesta modalitat d’organització, l’empresari no podrà assumir personalment la vigilància de la salut dels treballadors, per tant haurà de recórrer a alguna de les restants modalitats d’organització. 2.- Designació de treballadors L’empresari designarà a un o varis treballadors per tal que s’ocupin de l’activitat preventiva en els següents casos:

� Quan l’empresari no hagi assumit personalment l’activitat preventiva

� Quan no hagi recorregut a un servei de prevenció propi

o aliè. Aquests treballadors han de tindre la capacitat corresponent a les funcions a realitzar. Les activitats preventives en que no resulti suficient la designació d’un o varis treballador, hauran de ser contractades a través de més serveis de prevenció, propis o aliens. 3.- Servei de prevenció propi El servei de prevenció propi és el conjunt de mitjans humans i materials necessaris aportats directament per la pròpia empresa per la realització de l’activitat preventiva.

37

8.4.- CONSULTA I PARTICIPACIÓ DELS TREBALLADORS

En aquest cas no és assumida ni per l’empresari, ni per treballadors designats, ni es pot subcontractar a empreses especialitzades.

� L’empresari està obligat a constituir aquest model d’organització quan es doni alguna d’aquestes circumstàncies:

� Que l’empresa compti amb més de 500 treballadors.

� Que l’empresa compti entre 250 i 500 treballadors i realitzi

alguna de les activitats incloses a l’annex I del RD 39/97 97 (activitats perilloses i de major risc).

� Quan així ho decideixi l’autoritat laboral, degut a l’alta

sinistralitat o perillositat de l’activitat, tot i no està inclosa a l’annex I del RD 39/97.

4.- Servei de prevenció aliè El servei de prevenció aliè és el conjunt de mitjans humans i materials que una entitat especialitzada que presta servei de prevenció, assessorament i recolzament tècnic a varies empreses. Es pot recórrer a aquesta modalitat sempre que l’empresa no tingui la obligació de constituir un servei de prevenció propi.

La Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals estableix que els treballadors tenen el dret a participar en l’empresa en totes aquelles matèries que estiguin relacionades amb la prevenció de riscos laborals dins del centre de treball. Aquesta participació es dur a terme a través dels representants dels treballadors.

38

Dret de consulta dels treballadors

• Sobre la planificació i l’organització del treball a l’empresa. • Sobre la introducció de noves tecnologies i elecció dels equips • Sobre la organització i el desenvolupament de les activitats en

matèria preventiva. • Sobre la designació dels treballadors encarregats de les mesures

emergència. • Sobre les mesures de seguretat i els riscos per la seguretat i salut dels

treballadors, tant els de l’empresa en el seu conjunt com els de cada lloc de treball.

• Sobre les mesures d’emergència • Sobre la planificació de la formació en matèria preventiva.

• Qualsevol altra qüestió que pugui afectar a la seguretat i la salut dels treballadors.

Dret de participació i representació dels treballadors:

Els treballadors tenen el dret a participar a l’empresa en les qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en el treball, en empreses fins a 5 treballadors el dret l’exerciten directament tots els treballadors, en empreses de 6 o més treballadors aquest dret es realitza a través dels seus representants (delegats de prevenció).

El delegat de prevenció Son els delegats dels treballadors amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscos a l’empresa. Els delegats de prevenció seran escollits entre i per els representants dels treballadors. A continuació es mostra el nombre de delegats de prevenció que ha de tindre cada empresa.

39

PLANTILLA REPRESENTANTS DELS

TREBALLADORS DELEGATS DE PREVENCIÓ

De 1 a 5 0 0

De 10 a 30 1 1

De 31 a 49 2 1

De 50 a 100 3 2

De 101 a 250 5 3

De 251 a 500 9 3

Competències i facultats dels delegats de prevenció:

• Col·laborar amb l’empresa en la millora de l’acció preventiva.

• Promoure i fomentar la cooperació dels treballadors en matèria preventiva.

• Ser consultats per l’empresa en matèria preventiva.

• Exercir una labor de vigilància sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

• Acompanyar als tècnics i inspectors en les visites.

• Tenir accés a la informació i documentació relativa a les condicions de treball.

• Ser informats per l’empresari sobre els danys produïts en la salut

dels treballadors. • Rebre informacions de l’empresari sobre PRL .

• Realitzar visites als llocs de treball per controlar les condicions de treball.

• Efectuar propostes a l’empresari en matèria de PRL.

• Proposar la paralització dels treballs.

El comitè de seguretat i salut El Comitè de seguretat i Salut es l’òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l’empresa en matèria de prevenció de riscos.

40

Constitució i funcionament del comitè de seguretat i salut:

• Obligació per empreses amb 50 o més treballadors.

• Estarà format pels delegats de prevenció i per l’empresari i/o els seus representants.

• A les reunions podran participar amb veu però sense vot, els

delegats sindicals, treballadors amb especial qualificació o informació sobre la matèria, els responsables tècnics de l’empresa i del servei de prevenció aliè, i que no formin part del Comitè.

• El Comitè es reunirà trimestralment i sempre que alguna de les parts

ho demani. • El Comitè adoptarà les seves pròpies normes de funcionament. • S’aixecarà un acta de cadascuna de les reunions realitzades.

Competències i facultats del comitè de seguretat i salut:

• Participar en l’elaboració, posada en pràctica i avaluació dels plans de PRL.

• Proposar i promoure iniciatives sobre mètodes i procediments per la

millora de les condicions laborals i la correcció de deficiències. • Conèixer la situació relativa a la prevenció.

• Conèixer documentació relativa a les condicions de treball.

• Conèixer els danys produïts en els treballadors a fi de valorar les causes i proposar les mesures correctores.

• Conèixer la memòria i programació anual del Servei de Prevenció.