TEMA 6.- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-74)

Història d’Espanya2n de Batxillerat

TEMA 6.- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-74)

1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DE 1868 2. LA REVOLUCIÓ DE 18683. EL GOVERN PROVISIONAL (1868-70)4. LA MONARQUIA D’AMADEU (1871-73)5.-LA I REPÚBLICA (1873-74).

Cronologia

1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DEL 1868.

1.1. Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866.1.2. Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí.

1.1. Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866. En 1866 es produeix una crisi econòmica generalitzada que acaba amb el

període d’expansió anterior: és una crisi financera, industrial i de subsistència

Crisi financera: es produeix, a la vegada, una caiguda del valor de les accions de les empreses del ferrocarril (no era realment rendible), del valor

del Deute Públic i de les entitats financeres (bancs)

Crisi industrial: per la Guerra de Civil als EUA el preu del cotó puja moltíssim, mentre que la demanda nacional baixa a causa de la crisi i la pujada dels preus dels aliments → crisi

de la indústria cotonera que no pot fer front a la pujada dels preus del cotó

Evolució de les importacions de cotó (1840-76)

Crisi de subsistències: tres males collites seguides (1866-68) provoquen l’augment de preu(el 100% a les ciutats importants com Madrid) → protestes

generalitzades dels sectors populars, tant al camp com a les ciutats

Les males collites al camp i el tancament d’indústries a les ciutats provoquen l’augment de l’atur i fam generalitzada, amb fets greus de violència social demanant canvis

1.2. Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí.

El govern moderat és incapaç de fer front a la crisi i perd el suport de part de la burgesia i de tot el poble, però reacciona de manera autoritària: O’Donnell és apartat del govern, els progressistes són pràcticament expulsats del sistema, es practica la repressió feroç

amb aquells que protesten (inclosos algun intent de pronunciament), es governa per decret, es tanquen les Corts i no es solucionen els problemes del país

Els progressistes abandonen l’oposició legal i comencen a conspirar des de fora, preparant un pronunciament

En definitiva, les causes polítiques remeten a les característiques del sistema políticimperant des de 1845: exercici del poder per part dels moderats (gràcies al favor de la Reina) i exclusió de l’oposició política. Aleshores, aquesta, comença a preparar

un nou pronunciament que buscarà la construcció d’un estat democràtic (més representatiu i sense Isabel II)

En 1866 demòcrates i progressistes signen el Pacte d’Ostende: demanen la renúncia de la reina , sufragi universal masculí

i convocatòria de Corts Constituents, que decidiràn la forma de govern i a més de l’ampliació dels drets i llibertats

El Pacte d’Ostende

Amb la mort d’O’Donnell, els unionistes, amb Serrano al cap i tots els militars unionistes darrere, es sumen al Pacte d’Ostende → es comença a preparar la revolució del 68

2. LA REVOLUCIÓ DEL 1868: LA “GLORIOSA”.El 19 de setembre Topete es pronuncia a Cadis i a ell

s’uneixen Prim, Serrano i molts altres militars

Les revoltes s’estenen per tot el país i es formen les Juntes Revolucionàries (i la Milícia Nacional) per organitzar el moviment, demanant sufragi

universal, abolició de consums i quintes i Corts Constituents

Isabel II es nega a canviar res i envia a l’exèrcit fidel a ella a lluitar contra els sublevats

Els sublevats derroten els isabelins a la batalla d’Alcolea (29 de setembre de 1868)

El govern moderat dimiteix i Isabel II fuig cap a França

Proclama de Prim en Cadis

¡Españoles!: la ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos (…) y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntad y se cumpla. ¿Habrá algún español tan ajeno a la desventura de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento? (…)  Hollada (pisoteada) la ley fundamental, convertida siempre antes en celada (oculta) que en defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad cualquiera de las autoridades, muerto el municipio, pasto la Administración y la Hacienda de la inmoralidad y del agio (del negocio), tiranizada la enseñanza, muda la prensa …¡Españoles!, ¿quién la aborrece tanto que se atreva a exclamar:  “Así ha de ser siempre”? (…) (…) Queremos vivir la vida de la honra y de la libertad. Queremos que un Gobierno Provisional que represente todas las fuerzas vivas de su país asegure el orden, en tanto que el Sufragio Universal eche los cimientos de nuestra regeneración social y política. Contamos para realizarlo (…) con el concurso de todos los liberales, unánimes y compactos ante el común peligro; con el apoyo de las clases acomodadas, que no querrán que de sus sudores siga enriqueciendo la interminable serie de especuladores y favoritos (…) con los ardientes partidarios de las libertades individuales, cuyas aspiraciones pondremos bajo el amparo de la ley; con el apoyo de los ministros del altar, interesados antes que nadie en cegar en su origen las fuentes del vicio y del ejemplo; con el pueblo todo y con la aprobación… Acudid a las armas no con la furia de la ira, siempre débil, sino con la solemne y poderosa serenidad con que la justicia empuña su espada. ¡Viva España con honra! Cádiz 19 de septiembre de 1868. Generales Juan Topete, Juan Prim, Domingo Dulce, Francisco Serrano, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Ramón Nouvillas.

Proclama de la Junta de Sevilla

“Valencianos, sonó la hora de la libertad. Hemos alcanzado la reparación de nuestros agravios, la realización de nuestros deseos y la inauguración de una era que hoy más simbolizará la moralidad, la justicia, y la dignidad. A impulso de un movimiento generoso, nacido al calor de las ideas de unión y fraternidad en los corazones verdaderamente liberales, han caído derrumbados en el polvo de la injusticia de la opresión, la tiranía de los imbéciles y el reinado de las orgías. Premio al trabajo, igualdad de derechos, justicia en todo y para todo; tal es el lema de nuestra santa revolución, la primera que registrará la historia en sus páginas de oro, como el cimiento más sólido de nuestra generación futura.Cobrad aliento, generosos y esforzados valencianos!! La conquista de vuestras libertades, en vuestra cordura, en vuestro acreditado patriotismo, confían hoy más que nunca vuestros conciudadanos para que alleguéis en torno suyo vuestros comunes esfuerzos. Viva la libertad!! Viva la soberanía nacional!!Abajo los Borbones!! “BOZAL, V. Juntas revolucionarias. Manifiestos y proclamas de 1868. Madrid, Cuadernos para el Diálogo, 1968, pp.86-87.

Proclama de la Junta de València

La marxa d’Isabel II

Últim discurs d’Isabel II

Progressistes i unionistes, una vegada aconseguit l’objectiu principal, frenen la revolució i ordenen la dissolució de les Juntes Revolucionàries, que tenien realment el poder

i havien transformat un pronunciament en una Revolució

El nou govern provisional d’unionistes (Serrano) i progressistes (Prim) dissol les Juntes i desarma la Milícia (no sense problemes) i evita qualsevol intent

de qüestionar la propietat privada o de proclamar una República Federal

3. EL GOVERN PROVISIONAL (1868-70).

3.1. Les mesures polítiques del govern provisional i la redacció de la Constitució de 1869

3.2.Forces polítiques durant el Sexenni.

3.1. Les mesures polítiques i la Constitució del 1869 (I). El nou govern provisional tindrà a Serrano com a president i a Prim com a ministre de Guerra fins a la Constitució; després Serrano regent i Prim president del govern

Reformespolítiques

Llibertat d’impremtaDret de reunió i associacióSufragi universal masculí (majors de 25 anys)

Democratització d’ajuntaments i diputacions

Emancipació dels fills dels esclaus a les colòniesLlibertat de culte

Dissolució de la Companyia de Jesúsi incautació dels seus béns

Derogació del fur eclesiàstic Enfrontament amb l’església

Es convoquen eleccions a Corts Constituents per sufragi universal masculí → victòria de la coalició governamental de progressistes (159 diputats), unionistes (69)

i demòcrates (20), front a republicans (71), carlins (18) i isabelins (14)

Les eleccions a Corts constituents de 1869

La Constitució de 1869

3.1. Les mesures polítiques i la Constitució del 1869 (II). La Constitució liberal-democràtica progressista de 1869

Règim de llibertats molt ampli amb una amplíssima declaració de drets: llibertats de residència, ensenyament, culte, associació,.., inviolabilitat del domicili,...

Sufragi universal masculíSobirania nacionalDivisió de poders: executiu per al rei, legislatiu a les Corts bicamerals

i poder judicial en tribunals amb jutges per oposició i jurats

Monarquia constitucional: el rei té el poder executiu i pot dissoldre les Corts, però no té ni dret a veto ni pot fer les lleis, es limita a sancionar el que aproven les Corts

3.2. Les forces polítiques (I).

Coaliciógovernamental

Formada, des del Pacte d’Ostende, per progressistes (Prim, Sagasta, Ruiz Zorrilla), unionistes (Serrano, Ríos Rosas) i monàrquics demòcrates

Defensa la sobirania nacional, la monarquia constitucionali àmplies llibertats (Constitució del 69)

Estan recolzats socialment per la burgesia industrial i financera, classes mitjanes i professionals liberals i gran part de l’exèrcit

Els carlins

Defensaven la monarquia tradicional (Carles VII) i la religió catòlica com a oficial i única

Estaven a les Corts pel suport de què gaudien al País Basc,Navarra, l’interior de Catalunya i el Maestrat

Suport social de camperols propietaris, església rural i xicoteta noblesa

Els moderats isa-belins → alfonsins

Reclamaven la tornada d’Isabel II primer, i el seu fill Alfons més tard, i de la política moderada anterior

El seu líder serà Cánovas del Castillo

Suport de la burgesia agrària latifundista (inclosa la vella noblesa)

Juan Prim

Práxedes Mateo Sagasta Manuel Ruiz Zorrilla

Francisco Serrano Antonio de los Ríos Rosas

El Partit Republicà Federal

Fundat en 1868 com una escissió dels demòcrates, demana reformes socials i polítiques democràtiques com la República, la supressió

de les quintes o l’abolició de l’esclavitud

. Les forces polítiques (II).

Els seus líders són Pi i Margall, Figueres i Castelar

Té el suport de les classes populars, especialment a les ciutats, sobretot a la Mediterrània

FRANCESC PI I MARGALL ESTANISLAO FIGUERAS EMILIO CASTELAR

Implantació i idearirepublicà

Els seus elements definitoris són:

Un estat republicà federal, basat en uns pactes entre

regions amb elements culturals o històrics comuns.Destaca el caràcterdemocràtic i electiu

d’ajuntaments, regions (estats) i

govern federal

Un Estat laic, amb llibertat religiosaaconfessionalitati no manteniment

econòmic del clero

Antimilitarista i contrari al sistemade quintes i a la intromissió de

l’exèrcit enla política

Reformes socials*Educació gratuïta

*Dret a vaga*Reducció jornada

laboral

La política del Sexenni. Govern provisional i Amadeu La política econòmica pretenia obrir el país a Europa (liberalisme econòmic), implantar

un capitalisme sòlid i afavorir la burgesia financera i industrial, superant la crisi del 1866

Es substitueix la contribució de consums per un impost universal i personal, però els consums tornen el 1870

La Llei deMines (1868)

Es fa per a pal·liar el greu problema del deute públic

Es venen o es concedeixen per a llarguíssims períodes de temps les mines més rendibles a companyies estrangeres que trauen les matèries primeres pera vendre-les a l’Europa industrialitzada, perdent l’oportunitat d’explotar-les

A canvi aconsegueixen recursos per fer front als interessos que genera el deute

La liberalització de l’economia: l’aranzel Figuerola de 1869 acaba amb tota la tradició proteccionista i permet l’entrada de productes estrangers

Oposició de la burgesia industrial catalana i els cerealistes castellans

S’estableix la pesseta com a unitat monetària de tot l’Estat

La monarquia d’Amadeu (1871-73)

LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1871-73).

4.1. Un monarca democràtic4.2. Principals problemes socials i polítics. L’oposició a la

monarquia.

4.1. Un monarca democràtic. El nou govern, amb Prim al cap, tria com a nou monarca a Amadeu I de Savoia: un jove demòcrata liberal partidari d’una monarquia constitucional democràtica

A finals de 1870, tres dies abans d’arribar el nou rei, Prim és assassinat a Madrid i el partit progressista es divideix en dos: una facció conservadora propera als

unionistes (Sagasta) i altra més radical i propera als republicans (Ruiz Zorrilla)

En gener de 1871 Amadeu I de Savoia jura la Constitució i és proclamat rei, però haurà de fer front a una gran quantitat de problemes que el portaran a renunciar a principis de 1873

L’assassinat de Prim i l’arribada D’Amadeu I

4.2.- L’oposició a la monarquia. Principals problemes socials i polítics.

Des del principi s’oposaran al nou monarca els moderats (conservadors), partidaris de la tornada dels Borbons (el príncep Alfons) i liderats per Cánovas del Castillo

A aquests es sumaran part de l’exèrcit, l’església, contrària a la nova Constitució i al fet que els seus membres hagueren de jurar-la, i l’alta burgesia, disconforme per

la política democràtica i de llibertats del nou monarca (abolició de l’esclavitud a Cuba, jurats mixtos, regulació del treball infantil,...) → conspiracions

L’oposició a la monarquia.

Els republicans, partidaris de que fora el poble qui elegira el cap d’estat: estan dividits entre unitaris (estat centralista) i federalistes (estat federal) i entre parlamentaris (la via electoral

com a forma d’arribar al govern) i intransigents (la insurrecció com a forma de lluita)

Els sectors populars i obrers, descontents amb un monarca que manté el sistema capitalista i, amb ell, la misèria d’aquests sectors → alçaments i revoltes

Els carlins, partidaris de Carles VII, dividits en neocatòlics (amb les eleccions com a forma d’arribar al poder) i el sector insurrecional (que provoquen

la tercera guerra carlina entre 1872 i 1876)

Oposició a

la monarquia

Els moderats

ara alfonsins

Els grans propietaris

L’església,

Part exèrcit

El carlisme pren les armes

Els moviments populars

oposats a les quintes

I els consums. Demandes

de reforma agrària.

Expansió del republicanisme

4.2.Principals problemes polítics i socials 1) CUBA

En 1868, amb el “Grito de Yara”, començaa Cuba “La Guerra dels Deu Anys”

(1868-78), demanant l’autonomia i la fi de lesclavatge

Amadeu I intenta frenar la revolta amb un projecte d’abolició de l’esclavitud i reformes polítiques, però la burgesia comercial s’oposa

2)Revoltes i protestes socials El moviment obrer aprofita les noves llibertats per organitzar-se millor al voltant de les noves idees internacionalistes que arriben (socialisme i anarquisme), passant de demanar augments salarials i millores laborals a demanar un canvi absolut del sistema social

i econòmic. L’any 1870, en Barcelona, les societats obreres (sindicats) funden la secció espanyola de Internacional, amb majoria

per a les tesis anarquistes

Les protestes i vagues dels treballadors es succeeixen per tot el país

Molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents

amb la nova Constitució

Les insurreccions federalistes de 1872:sectors republicans i anarquistes es revolten en diferents llocs del país

Les revoltes són durament reprimides i gran part dels sectors populars s’allunyaran encara més

del govern → augment de la inestabilitat política

Els camperols, sobretot els jornalers andalusosi extremenys, demanen repartiment de terres

Quintes i consums estan entre les principals fonts de protesta popular

El servei militar durava un mínim de 2 anys i podien ser reclutats1 de cada 5 joves d’entre 20 i 30 anys.

Les quintes definien el sistema de reclutament obligatori de l’Espanyadel segle XIX. Tots els homes podien ser cridats a files, però

aquells que pagaven una quantitat econòmica, podienevitar-ho. Això va significar, finalment, que els rics l’evitaren

i que els fills dels treballadors o s’havien d’endeutar ofinalment havien d’acudir.

Durant la I República es va establir el voluntari remunerat, però després de 1875 tornaràn les quintes

A més, l’exèrcit serà emprat per la monarquia d’Amadeu i per laI República per a “resoldre” els conflictes socials

Els consums eren impostos indirectes que s’aplicaven sobre productes de primera necessitat, com el sabó, la carn, etc.

Vayan los consumos fuera,que así lo pide el pueblo;los derechos de puerta, fuera,que es lo que al pueblo conviene.

También el de hipotecas, que molestados nos tiene;y las contribuciones indirectas,que a todo el pueblo conviene.

No poner más policíade la que está existiendo;armar toda la milicia,y a la instrucción prontamente.

Coples populars (1870-71).

Els carlins declaren novament la guerra en 1872 per a instaurar a Carles VII al tron: la Tercera Guerra Carlina (1872-76) serà especialment important

al País Basc, Navarra i l’interior de Catalunya

3. La guerra carlina (1872-76)

A diferència de la primera guerra carlina, aquesta no va a representar un perill per a l’estat, però sí és un focus d’inestabilitat

Visca Jesús de Natzaret,jutge de la nostra religió.Visca Jesús de Natzareti Carles de Borbó.Cançons de Nadal (1872)

Camina la Verge puraamb Sant Josep Liberalper al sant naixementde la República Federal---------------------------------Van venir els pastoretsa besar-li els peus i mans.Jesucrist molt contentperquè eren republicans.

(Cançons de Nadal (1872)

Forta inestabilitat política: incapaços de solucionar els problemes econòmics, socials i polítics, hi haurà sis governs i tres eleccions en dos anys, desfent-se la coalició de

govern de progressistes, unionistes i demòcrates

El 10 de febrer de 1873, fart de la situació i de l’escàs recolzament,Amadeu de Savoia renuncia al tron i se’n torna a casa

Com a conseqüència de tots els conflictes

Síntesi dels principals problemes

AIXECAMENT CARLÍ (1872-1876): no era una gran perill però donava inestabilitat.

GUERRA DE CUBA (1868-1878): per la llibertat dels esclaus i l’autonomia.

AIXECAMENTS FEDERALISTES: van ser reprimits però també van donar inestabilitat a la monarquia. Ací es barrejen actuacions dels republicans, protestes contra les quintes, expansió de la Ia Internacional, etc.

OPOSICIÓ ALFONSINS

CRISI GOVERNAMENTAL: mentre Amadeu viatjava a Madrid per prendre possessió, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat a Madrid el 30 de desembre de 1870. La mort de Prim provoca que la coalició governamental s’acabe esquerdant degut a les disputes entre els partits que la formen.

CRISI FINAL: ABDICACIÓ D’AMADEU IEl 10 de febrer de 1873 (fins i tot després d’haver patit diversos intents d’assassinats) el rei abdica.

5. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74).

5.1. La proclamació de la I República.5.2. El republicanisme.5.3. Evolució política (1873-74)

5.1. La proclamació de la República (I):la feblesa de la Ia República Espanyola.

Davant la nova situació, les Corts proclamen la República l’11 de febrer de 1873

Naix en un context de crisi econòmica greu: agrícola, hisendística i per la destrucciócausada per les revoltes i guerres (Catalunya, València, País Basc, Andalusia,...)

Ha de fer front a problemes greus heretats del períodeanterior: guerres carlina i de Cuba, revoltes socials,...

5.2.El republicanisme. Els partits polítics: els partits tradicionals (els moderats anomenats ara alfonsins, els

unionistes i els progressistes i els demòcrates) es veuen superats pel triomf dels republicans

S’agrupen en el Partido Demócrata Republicano Federal(escissió dels demòcrates), dirigit per Pi i Margall

Ideologia: República Federal l’Estat espanyol com un pacte lliure entre els diferents territoris

històrics que el conformen, organitzat de baix cap a amunt.

Estat laic (separació radical entre Església i Estat). Llibertat religiosa i l’estat no manté el clero. Les creences

religioses es consideren personals

Abolició del sistema de quintes

Ampliació de drets i llibertats

Candidatura republicana de 1873. Soberania nacional amb totes les seues conseqüències. Sufragi universal, sanció de les lleis pel poble. Llibertat de cultes, d'ensenyament i d'impremta, sense restriccions de cap mena. Dret de petició, de reunió i d'associació. Armament general del poble. Abolició de les quintes i de l'exèrcit permanent (...). Completa descentralització municipal i provincial. Jurat per a tota classe de delictes.

Propaganda electoral apareguda al diari La esperanza, 1873.

Suport social: Xicoteta burgesia, professions liberals, intel·lectuals i,

al principi, les classes populars urbanes i sectors del moviment camperol i obrer

Legislació laboral (reducció de la jornada)

Establiment de drets col.lectius (dret a l’educació gratuïta), dret a vaga

Implantació: grans ciutats de la Mediterrània

Divisió

“Intransigents” d’esquerra, partidaris d’utilitzar la força per proclamar una república federal i social (José Mª de Orense)

“Benèvols” de centre, contraris a l’ús de la força i les revoltes (Pi i Margall)

Moderats o “unitaris” de dretes, partidaris d’un estat centralitzati un major conservadorisme social i polític (Castelar)

Els governs republicans Febrer 1873-Gener 1874

5.3.- Evolució politica de la Ia República

Es convoquen eleccions per a Corts Constituents (maig de 1873), amb una alta abstenció i una clara victòria dels republicans.

E. FiguerasGovern d’Estanislao Figueras febrer a maig de 1873

Les classes populars reben amb els braços oberts la República i demanen les millores que esperaven: els camperols andalusos es revolten per demanar un repartiment

de terres, els treballadors més salari i reducció de la jornada laboral i tots els treballadors l’abolició dels consums i les quintes

Front a aquestes demandes, el govern republicà reprimeix les revoltes, insisteix en la

dissolució de les Juntes i defensa l’ordre liberal burgés

Les classes populars es distancien de la República

Projecte de Constituciófederal de 1873

La República federal com a forma de l’Estat (quinze estats federals, més Cuba i Puerto Rico)Àmplia declaració de drets i abolició de l’esclavitudMillores laborals

Llibertat de culte i separació entre església i EstatEstat laic.

Pi i Margall

Juny-Juliol de1873. Govern de Francesc Pi i Margall

República presidencialista, semblant a USA

Problemes heretats de fases anteriors.

La Tercera Guerra Carlina: continua i els carlins controlen àmplies zones delPaís Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat, però sense cap ciutat important

La Guerra de Cuba: també continua des de 1868 i els republicans intentaran un acord donant-li autonomia a Cuba i abolint l’esclavitud en el projecte de Constitució de 1873,

però la Constitució no és aprovada i la guerra continua, amb un fort cost econòmic i social

Els alçamentscantonalistes

En juliol de 1873, en molts llocs d’Espanya, el federalisme és mal interpretati es proclamen “cantons”

Els cantons erenpetites agrupacions polítiques, fonamentalment, diferents ajuntaments, que

s’organitzaven políticament de manera autònoma, amb l’objectiu de construir un estat democràtic federal, amb participació popular.

Proposen la col.lectivització dels serveis públics, la separació de l’església I l’estat, l’abolició de quintes i consums i la revocació dels càrrecs públics

El 30 de junio el ayuntamiento de Sevilla El 30 de junio el ayuntamiento de Sevilla acordó transformarse en República Social. acordó transformarse en República Social. Una semana más tarde, en Alcoy se desató Una semana más tarde, en Alcoy se desató una ola de asesinatos y ajustes de cuentas una ola de asesinatos y ajustes de cuentas al calor de una huelga revolucionaria. Era al calor de una huelga revolucionaria. Era sólo el aperitivo. sólo el aperitivo.   El 12 de julio se produjo la sublevación de El 12 de julio se produjo la sublevación de la base naval de Cartagena, instalándose en la base naval de Cartagena, instalándose en Murcia una Junta Revolucionaria presidida Murcia una Junta Revolucionaria presidida por un tal Antonio Gálvez, conocido como por un tal Antonio Gálvez, conocido como el el ToñeteToñete. La chispa no tardaría en prender . La chispa no tardaría en prender por toda la Piel de Toro. El 13 la por toda la Piel de Toro. El 13 la insurrección alcanzó Valencia, el 19 insurrección alcanzó Valencia, el 19 Almansa y Cádiz; a finales de mes, lugares Almansa y Cádiz; a finales de mes, lugares tan distantes entre sí como Granada, tan distantes entre sí como Granada, Salamanca, Córdoba o Castellón se Salamanca, Córdoba o Castellón se proclamaron cantones independientes. Pi y proclamaron cantones independientes. Pi y Margall, superado por la realidad, dimitió, Margall, superado por la realidad, dimitió, sin entender muy bien qué es lo que sin entender muy bien qué es lo que pasaba.pasaba.

Sota la influència de l’anarquisme es proclamen cantons allà on el Republicanisme té més influència.

En Alcoi, es produeix una vaga general i que dona lloc a la presa de l’Ajuntament durant tres dies i

la col.lectivització de fàbriques. L’exèrcit intervé.

El cantonalisme és durament reprimit i els seus líders condemnats a mort per Castelar, el nou president que substituirà Salmerón

Pi i Margall dimiteix i Salmerón, el nou president, ordena una dura intervenció militar (Martínez Campos, Pavía) en fracassar les negociacions

Nicolàs Salmeròn. 3er president.Juliol-Setembre de 1873

Emilio Castelar. Setembre 73-Gener del 74.

-Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de guanyar-se el vist-i-plau de la burgesia i dels militars:

Eliminació del federalisme.Imposició d’un fort autoritarisme. Tancament del Parlament. Reforçament del paper de l’exèrcit

-El 2 de gener del 1874, després d’una suspensió temporal de les seves funcions, les Corts van rebutjar la política de Castelar (setembre/1873-gener/1874).

L’endemà, el general Pavia va ocupar les Corts per evitar un nou govern federalista i va donar el poder al general Serrano (3 de gener/29 de desembre de1874).

-Serrano va dirigir un nou govern provisional (amb el suport de monàrquics, conservadors i republicans centralistes), i autoproclamant-se president de la República, va implantar una dictadura i va dissoldre les Corts. Federalisme i associacions obreres van ser declarades il·legals. El conflicte carlí i la tensió van continuar al país.

General Manuel Pavia

General Francisco Serrano

Les classes populars es desencanten amb ella i reclamen la necessitat urgent de canvis econòmics i socials per damunt dels polítics introduïts per la República → la majoria de republicans més radicals s’uniran al nou moviment obrer (socialistes i anarquistes)

Les classes altes (burgesia i vella noblesa), la major part de l’exèrcit i l’església consideren amenaçada la seua situació per la nova República i conspiren contra ella

Sols les classes mitjanes poc nombroses (professionals liberals, intel·lectuals)recolzen realment la República (escàs recolzament social)

No hi havia un programa de govern coherent i homogeni i la fragmentació política i discussió entre els mateixos republicans era molt greu

No té el recolzament d’altres països, ni tan sols el reconeixement:sols Estats Units i Suïssa van reconèixer a la nova República

Conclusió sobre el període republicà

"El gobierno de la Republica ha anunciado ya que su principal propósito es asegurar el orden y mantener en pie los fundamentos de la sociedad española, minada hasta hoy por predicaciones disolventes y locas teorías. Resuelto a no ceder en el camino emprendido por ningún género de consideraciones ni ante dificultades de ninguna especie, se cree en el deber de extirpar de raíz todo germen de trastornos, persiguiendo hasta en sus mas disimulados y recónditos abrigos a los perturbadores de la tranquilidad pública y a toda organización que, como la llamada internacional, atente contra la propiedad, contra la familia y demás bases sociales. En su consecuencia, el poder ejecutivo de la República a tenido a bien decretar lo siguiente:Artículo 1º. Quedan disueltas desde la publicación de este decreto todas las reuniones y organizaciones políticas en las que de palabra u obra se conspire contra la seguridad pública, contra los altos y sagrados intereses de la patria, contra la integridad del territorio español y contra el poder constituido.Articulo 2º. Todas las autoridades quedan encargadas bajo su mas estrecha responsabilidad y dentro de sus atribuciones respectivas, del cumplimiento rápido y fiel de este decreto".Madrid 10 de enero de 1874.El Presidente del poder ejecutivo de la republica, Francisco Serrano

Els moderats alfonsins, amb Cánovas del Castillo al cap, preparen un pronunciament per acabar amb la República i tornar a la monarquia dels Borbons, en la persona

d’Alfons, fill d’Isabel II (Manifest de Sandhurst)

El 29 de desembre de 1874 Martínez Campos es pronuncia a Sagunt i restaura la monarquia borbònica: Alfons XII és proclamat rei d’un règim monàrquic conservador, catòlic, defensor

de l’ordre econòmic i social capitalista i amb un sistema polític liberal

. ESQUEMA GENERAL-1

11ESQUEMA GENERAL-2