tema 6 apostrofacio
4
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999 1 TEMA 6. VOCALS EN CONTACTE L’ ELISIÓ FÒNICA L’ elisió és un fenomen que consisteix en la supressió, dins de la cadena parlada, d’ alguns fonemes vocàlics àtons. Aquest fet s’ esdevé quan entren en contacte dues paraules de les quals una acaba en vocal i l’ altra hi comença. El fenomen de l’ elisió està condicionat en la parla per: les pauses, la velocitat, el ritme, l’ èmfasi o la freqüència. L’ elisió es produeix, pràcticament sempre, en la cadena parlada, però poques vegades es reflecteix en la llengua escrita. Els pocs casos d’ elisió en l’ escriptura es marquen mitjançant l’ apòstrof. L’ APÒSTROF Les úniques paraules que poden apostrofar-se són: - l’ article singular el, la: l’ . - la preposició de: d’ . - els pronoms febles el (l’ , ‘ l), la (l’ ), els (‘ ls), en (n’ , ‘ n), em (m’ , ‘ m), et (t’ , ‘ t), es (s’ , ‘ s), ens (‘ ns). L’ article singular l’ i la preposició d’ . Com a regla general, els articles determinats el, la i la preposició de s’ apostrofen quan la paraula que els segueix comença per vocal o h. S’ apostrofen: - Davant de paraula començada per vocal. l’ arbre, l’ elefant l’ illa, l’ ànima cap d’ any, fora d’ horari - Davant de paraula començada per h muda. l’ home, l’ ham, l’ handbol, l’ hoquei, l’ handicap, l’ hàmster l’ hora, l’ herba d’ història, d’ universitat
Transcript of tema 6 apostrofacio
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
1
TEMA 6. VOCALS EN CONTACTE L’ ELISIÓ FÒNICA L’ elisió és un fenomen que consisteix en la supressió, dins de la cadena parlada, d’ alguns fonemes vocàlics àtons. Aquest fet s’ esdevé quan entren en contacte dues paraules de les quals una acaba en vocal i l’ altra hi comença. El fenomen de l’ elisió està condicionat en la parla per: les pauses, la velocitat, el ritme, l’ èmfasi o la freqüència. L’ elisió es produeix, pràcticament sempre, en la cadena parlada, però poques vegades es reflecteix en la llengua escrita. Els pocs casos d’ elisió en l’ escriptura es marquen mitjançant l’ apòstrof. L’ APÒSTROF Les úniques paraules que poden apostrofar-se són: - l’ article singular el, la: l’ . - la preposició de: d’ . - els pronoms febles el (l’ , ‘ l), la (l’ ), els (‘ ls), en (n’ , ‘ n), em (m’ , ‘ m), et (t’ , ‘ t), es (s’ , ‘ s), ens (‘ ns). L’ article singular l’ i la preposició d’ . Com a regla general, els articles determinats el, la i la preposició de s’ apostrofen quan la paraula que els segueix comença per vocal o h. S’ apostrofen: - Davant de paraula començada per vocal. l’ arbre, l’ elefant l’ illa, l’ ànima cap d’ any, fora d’ horari - Davant de paraula començada per h muda. l’ home, l’ ham, l’ handbol, l’ hoquei, l’ handicap, l’ hàmster l’ hora, l’ herba d’ història, d’ universitat
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
2
- Davant de xifres que comencen per vocal. l’ 1 (l’ u), l’ XI (l’ onzé) l’ 11a (l’ onzena) d’ 1 (d’ u), d’ 11 (d’ onze) - Davant de citacions, títols, marques comercials, paraules en cursiva, negreta� l’ Apollonian, l’ Avui, l’ Informe setmanal l’ Odissea, l’ Hola, l’ ”actual estructura administrativa” d’ ‘ El País, d’ El Nom de la Rosa, d’ El Corte Inglés - Davant d’ acrònims i sigles sil·làbiques (les que es llegeixen com qualsevol altra paraula). l’ ONU, l’ URSS No s’ apostrofen: - Davant de consonant. el gat, el disc la bronca, la llet de rellotge, de casa - Davant de s- líquida. El snack-bar, el stalinisme la Scala, la star. de Stendhal, de Stalin - Davant de i/u, hi/hu consonant. el iogurt, el hiatus la iarda, la hiena, la ionosfera de iode, de ioga - Davant de paraula començada per h aspirada. el hall, el hippy, el hobby, el holding la hansa, la Hillary De Hamlet, de Huston - Davant d’ acrònims i sigles alfabètiques (les que es llegeixen lletra a lletra). la EGB, la IBM - Davant de noms de lletra. la a, la ema, la erra de ena, de ela, de essa
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
3
L’ article la. - Davant de i/u, hi/hu àtones en paraules femenines. la il·lusió, la unitat, la universitat, la història, la hipòtesi, la humitat, la humorada - Davant d’ acrònims i sigles sil·làbiques que comencen per i/u, hi/hu àtones en paraules femenines. la UNED, la UNESCO - Davant de paraula començada per a- quan significa “el contrari de”. la anormal, la asexualitat, la asimetria - Quan pot haver-hi confusió. la ira, la Haia - Per tradició, en les paraules: la una (referida a hora), la host. Pronoms febles. S’ apostrofa: - Davant de verb començat per vocal: m’ agrada, l’ escolta, s’ obri. - Darrere de verb acabat en vocal: espera’ ns, telefona’ m, trenca’ l. No s’ apostrofa: - Davant de verb començat per consonant: em telefona, el porta. - Darrere de verb acabat en consonant: espereu-me, trencar-la.
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
4
CONTRACCIONS Quan els articles masculins el, els, es posen en contacte amb les preposicions a, de, per i de l’ abreujament ca (casa de) formen les contraccions següents: a de per ca el al del pel cal els als dels pels cals Ara bé en aquells casos en què l’ article ha de contraure’ s amb el substantiu, caldrà desfer la contracció de preposició + article per tal de contraure aquest amb el substantiu. al cinema, a l’ estudi, del camí, de l’ hort, pel carrer, per l’ albereda, a cal notari, a ca l’ herbolari. És clar, que davant de noms propis començats amb article, no es fan les contraccions. a El Racó de l’ Olla, d’ El Temps, per El Periòdic de l’ Horta.
