1

DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT CAPITALISTA I CAPITALISTA I

SOCIETAT LIBERAL SOCIETAT LIBERAL

HISTÒRIA HISTÒRIA D'ESPANYAD'ESPANYA

(1833 (1833 –– 1930)1930)TRANSFORMACIONS AGRTRANSFORMACIONS AGRÀÀRIES I EXPANSIRIES I EXPANSIÓÓ INDUSTRIALINDUSTRIAL

CANVI SOCIAL LENTCANVI SOCIAL LENT

DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT DESIGUALDESIGUAL

CANVIS DEMOGRCANVIS DEMOGRÀÀFICSFICS

REFORMES LIBERALSREFORMES LIBERALS

IMPORTIMPORTÀÀNCIANCIAII

IIII

IIIIII

IVIV

VV

2

IMPORTIMPORTÀÀNCIANCIA

33 PROBLEMES ESTADPROBLEMES ESTADÍÍSTICSSTICS

22 LENTA TRANSFORMACILENTA TRANSFORMACIÓÓ SOCIALSOCIAL

1 CREIXEMENT ECONÒMIC MODEST1 CREIXEMENT ECONÒMIC MODEST

II

1 CREIXEMENT MODEST 1 CREIXEMENT MODEST

3. Una 3. Una indindúústriastria desigualdesigual

2. Una 2. Una indindúústriastria pocpoc competitiva a competitiva a l'exteriorl'exterior

1. Un pa1. Un paíís s mmééss agrariagrari que industrialque industrial

3

2 LENTA TRANSFORMACI2 LENTA TRANSFORMACIÓÓ SOCIAL SOCIAL

3. 3. ConflictivitatConflictivitat social social mmééss agudaaguda

2. 2. CanvisCanvis demogrdemogrààficsfics menysmenys espectacularsespectaculars

1. 1. RendaRenda perper habitanthabitant inferior inferior alsals papaïïsossos

industrialitzatsindustrialitzats

3 PROBLEMES ESTAD3 PROBLEMES ESTADÍÍSTICSSTICS

3. 3. SSèèriesries estadestadíístiquesstiques incompletesincompletes

2. Manca de 2. Manca de dadesdades

1. Censos i 1. Censos i padronspadrons de de poblacipoblacióó pocpoc fiablesfiables

4

REFORMES LIBERALSREFORMES LIBERALS

4 CREACI4 CREACIÓÓ DE LA XARXA DE DE LA XARXA DE FERROCARRILSFERROCARRILS

3 NOU SISTEMA MONETARI I DE 3 NOU SISTEMA MONETARI I DE MESURESMESURES

2 LIBERALITZACI2 LIBERALITZACIÓÓ DEL COMERDEL COMERÇÇ I LA I LA PRODUCCIPRODUCCIÓÓ

1 REFORMA AGR1 REFORMA AGRÀÀRIA LIBERALRIA LIBERAL

IIII

5 LLIURE CANVI I PROTECCIONISME 5 LLIURE CANVI I PROTECCIONISME

1 REFORMA AGR1 REFORMA AGRÀÀRIA LIBERALRIA LIBERAL

B

CONSEQCONSEQÜÈÜÈNCIES DE LA REFORMA NCIES DE LA REFORMA AGRAGRÀÀRIA LIBERALRIA LIBERAL

LA DESAMORTITZACILA DESAMORTITZACIÓÓ

LA DESVINCULACILA DESVINCULACIÓÓ DE DE MAYORAZGOSMAYORAZGOS

LL’’ABOLICIABOLICIÓÓ DE SENYORIUSDE SENYORIUSA

C

D

5

A. L'ABOLICIA. L'ABOLICIÓÓ DELS SENYORIUSDELS SENYORIUS

B) ELS CAMPEROLS es converteixen en B) ELS CAMPEROLS es converteixen en propietaris de les terres que treballavenpropietaris de les terres que treballaven(xicotets propietaris)(xicotets propietaris)

A) ELS SENYORS es converteixen en A) ELS SENYORS es converteixen en propietaris de tot els seu senyoriu propietaris de tot els seu senyoriu (grans propietaris)(grans propietaris)

3. LES TERRES 3. LES TERRES PERTANYIRANPERTANYIRAN::B. Els senyors cobren B. Els senyors cobren impostos impostos

Els camperols paguen Els camperols paguen impostos i treballen la impostos i treballen la terra terra

2. LA JUST2. LA JUSTÍÍCIA EN MANS DE L'ESTATCIA EN MANS DE L'ESTATA. Els senyors A. Els senyors exerceixen la justexerceixen la justíícia en cia en els senyoriusels senyorius

SS

EE

NN

YY

OO

RR

II

UU

SS

1. PRIVATITZACI1. PRIVATITZACIÓÓ DE LES TERRES DE DE LES TERRES DE SENYORIUSENYORIU

RRÈÈGIM SENYORIALGIM SENYORIAL(Senyors i camperols)(Senyors i camperols)

CANVIS LIBERALS CANVIS LIBERALS (Aplicaci(Aplicacióó dels decrets liberals de 1811 i 1820)dels decrets liberals de 1811 i 1820)

ANTIC RANTIC RÈÈGIMGIM

B. LA DESVINCULACIB. LA DESVINCULACIÓÓ DE DE MAYORAZGOSMAYORAZGOS

PRIVATITZACIPRIVATITZACIÓÓ DE DE MAYORAZGOSMAYORAZGOS I I TERRES VINCULADESTERRES VINCULADES

Terres de Terres de MAYORAZGOMAYORAZGO

ANTIC RANTIC RÈÈGIMGIM CANVIS LIBERALSCANVIS LIBERALS(Aplicaci(Aplicacióó dels decrets liberals de 1811 i 1820)dels decrets liberals de 1811 i 1820)

A) Molts aristòcrates (alta noblesa) es A) Molts aristòcrates (alta noblesa) es converteixen en grans terratinents converteixen en grans terratinents

B) Alguns aristòcrates endeutats B) Alguns aristòcrates endeutats venen els seus venen els seus mayorazgosmayorazgos i perden i perden els tels tíítols nobiliaris tols nobiliaris

6

C. LA DESAMORTITZACIC. LA DESAMORTITZACIÓÓ

B) B) DecretsDecrets de Madoz 1855de Madoz 1855B) DELS MUNICIPISB) DELS MUNICIPIS

(TERRAS COMUNALS)(TERRAS COMUNALS)

A) A) DecretsDecrets de Mendizde Mendizáábal 1836bal 1836--18371837A) DE L' ESGLA) DE L' ESGLÉÉSIASIA

PRIVATITZACIPRIVATITZACIÓÓ DE TERRES:DE TERRES:TERRES TERRES AMORTITZADESAMORTITZADES

CANVIS LIBERALSCANVIS LIBERALSANTIC RANTIC RÈÈGIMGIM

1. Es converteixen en B1. Es converteixen en Bééns Nacionals ns Nacionals (l'Estat les expropia) (l'Estat les expropia)

2. L'Estat les ven en subhasta p2. L'Estat les ven en subhasta púública al blica al millor postormillor postor

D. CONSEQD. CONSEQÜÈÜÈNCIES DE LA REFORMA AGRNCIES DE LA REFORMA AGRÀÀRIA RIA LIBERALLIBERAL

PocsPocs terratinentsterratinentsMoltsMolts jornalersjornalers

a) a) LatifundisLatifundis aa AndalusiaAndalusia, Extremadura, Castella La , Extremadura, Castella La ManxaManxa……

2. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DESEQUILIBRADA:2. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DESEQUILIBRADA:

1. AUGMENTA LA TERRA CULTIVABLE I LA PRODUCCI1. AUGMENTA LA TERRA CULTIVABLE I LA PRODUCCIÓÓ

b) b) MinifundisMinifundis aa GalGalííciacia, , ValValèènciancia, , CatalunyaCatalunya ……

MoltsMolts xicotetsxicotets camperolscamperols

3. DESTRUCCI3. DESTRUCCIÓÓ DEL PODER ECONÒMIC DE DEL PODER ECONÒMIC DE L'ESGLL'ESGLÉÉSIASIA

7

D. CONSEQD. CONSEQÜÈÜÈNCIES DE LA REFORMA AGRNCIES DE LA REFORMA AGRÀÀRIA RIA LIBERALLIBERAL

La La vellavella noblesanoblesa transforma transforma elsels seusseussenyoriussenyorius i i mayorazgosmayorazgos en en latifundislatifundis

La La vellavella noblesanoblesa compra compra mmééss terraterra

b) b) AnticsAntics propietarispropietaris

LlauradorsLlauradors compren compren mmééss terraterra

a) Nous a) Nous propietarispropietaris

ComerciantsComerciants, , empresarisempresaris i i professionsprofessionsliberalsliberals compren compren terresterres

4. FORMACI4. FORMACIÓÓ D'UNAD'UNA BURGESIA AGRBURGESIA AGRÀÀRIA TERRATINENT:RIA TERRATINENT:

5. OPOSICI5. OPOSICIÓÓ D'ALGUNSD'ALGUNS CAMPEROLS A LA REFORMACAMPEROLS A LA REFORMA

2 LIBERALITZACI2 LIBERALITZACIÓÓ DEL COMERDEL COMERÇÇ I I LA PRODUCCILA PRODUCCIÓÓ

A. A. DecretsDecrets liberalitzantliberalitzant el el comercomerçç (1833(1833--1843)1843)

C. C. DecretDecret prohibintprohibint el el monopolimonopoli delsdels gremisgremis (1834)(1834)

B. B. DecretsDecrets suprimintsuprimint les les duanesduanes interiorsinteriors (1841)(1841)

D. D. DecretDecret sobre la sobre la llibertatllibertat de de treballtreball (1836)(1836)

8

3 NOU SISTEMA MONETARI I DE 3 NOU SISTEMA MONETARI I DE MESURESMESURES

ImplantaciImplantacióó lenta del sistema mlenta del sistema mèètric decimal (metre, litre, tric decimal (metre, litre,

quilo)quilo)

1868: la pesseta com a unitat monet1868: la pesseta com a unitat monetàària bria bààsica sica

CreaciCreacióó del del BancoBanco de de EspaEspaññaa en 1856 (en 1856 (úúnic emissor de nic emissor de

paper moneda)paper moneda)

4 CREACI4 CREACIÓÓ DE LA XARXA DE DE LA XARXA DE FERROCARRILSFERROCARRILS

3. Facilitats al capital estranger per a invertir en les company3. Facilitats al capital estranger per a invertir en les companyies ies espanyolesespanyoles

2. Privatitzen el transport2. Privatitzen el transport

1. Construeixen 13.000 Km. de xarxa1. Construeixen 13.000 Km. de xarxa

Les empreses ferroviLes empreses ferroviààries:ries:

2. Concessions 2. Concessions úúniques per a limitar la competniques per a limitar la competèència entre companyiesncia entre companyies

1. Ajudes (subvencions i exempcions fiscals) a les companyies1. Ajudes (subvencions i exempcions fiscals) a les companyies

L'Estat ofereix:L'Estat ofereix:

B) LLEI DE BASES DELS FERROCARRILS (1855) B) LLEI DE BASES DELS FERROCARRILS (1855) Es construeixen pocs kilòmetresEs construeixen pocs kilòmetres

Les companyies privades no assumeixen alts riscosLes companyies privades no assumeixen alts riscos

A) ABANS DE 1855A) ABANS DE 1855

9

4 CREACI4 CREACIÓÓN DE LA XARXA DE N DE LA XARXA DE FERROCARRILSFERROCARRILS

Estimula poc la indEstimula poc la indúústria siderstria siderúúrgica espanyola a rgica espanyola a

l'importar la major part de la matl'importar la major part de la matèèria primera (acer, carbria primera (acer, carbóó i i

ferro) i la tecnologia de l'estrangerferro) i la tecnologia de l'estranger

El traEl traççat radial i l'ample de via major que l'europeu at radial i l'ample de via major que l'europeu

dificulta els intercanvis amb l'estrangerdificulta els intercanvis amb l'estranger

D) CONSEQD) CONSEQÜÈÜÈNCIES NEGATIVES NCIES NEGATIVES

Contribueix a abaratir el preu al reduir el cost del Contribueix a abaratir el preu al reduir el cost del

transport transport

Augmenta i facilita el comerAugmenta i facilita el comerçç agrariagrari

C) CONSEQC) CONSEQÜÈÜÈNCIES POSITIVESNCIES POSITIVES

Propicia una major especialitzaciPropicia una major especialitzacióó agragrààriaria

5 LLIURE CANVI I 5 LLIURE CANVI I PROTECCIONISME PROTECCIONISME

AjudesAjudes estatales a estatales a empresesempreses privadesprivades

AugmentAugment delsdels impostosimpostos arancelarisarancelaris alsals productesproductes importatsimportats

3. 3. CreixentCreixent intervencionismeintervencionisme de de l'Estatl'Estat::

b) b) ElsEls proteccionistesproteccionistes eren eren partidarispartidaris de limitar la de limitar la competcompetèènciancia exterior exterior

((industrialsindustrials catalanscatalans i i bascosbascos, , cerealistescerealistes castellanscastellans))

a) a) ElsEls lliurecanvisteslliurecanvistes partidarispartidaris de la lliure entrada de de la lliure entrada de productesproductes

estrangersestrangers i la i la llibertatllibertat comercial (comercial (governsgoverns liberalsliberals progressistesprogressistes))

2. 2. PolPolèèmicamica en la polen la políítica comercial:tica comercial:

PrincipalsPrincipals productesproductes: : cerealscereals, , mineralsminerals i i teixitsteixits de cotde cotóó

PrincipalsPrincipals papaïïsossos: : FranFranççaa i Gran i Gran BretanyaBretanya

1. 1. AugmentaAugmenta el el comercomerçç exterior:exterior:

10

CANVIS DEMOGRCANVIS DEMOGRÀÀFICSFICS

33 CREIXEMENT DE LES CIUTATSCREIXEMENT DE LES CIUTATS

22 EMIGRACIEMIGRACIÓÓ I SUBDESENVOLUPAMENTI SUBDESENVOLUPAMENT

1 R1 RÈÈGIM DEMOGRGIM DEMOGRÀÀFIC DE TRANSICIFIC DE TRANSICIÓÓ

IIIIII

1 1 RRÈÈGIM DEMOGRGIM DEMOGRÀÀFIC DE TRANSICIFIC DE TRANSICIÓÓ

Alta Alta fecunditatfecunditat

NupcialitatNupcialitat mmééss primerencaprimerencaC. ALTA NATALITATC. ALTA NATALITAT

Noves Noves malaltiesmalalties: tifus, : tifus, tuberculosituberculosi, , verolaverola ……

GripGrip (Lady (Lady SpainSpain 1918 1918 –– 1919)1919)

CòleraCòlera (1834 (1834 –– 35) (1853 35) (1853 –– 56) (1860) (1865) (1885)56) (1860) (1865) (1885)

EpidEpidèèmiesmies esporesporààdiquesdiques::

MillorMillor higiene i higiene i avanavanççosos mmèèdicsdics

MilloresMillores en la dietaen la dieta

B. MORTALITAT MODERADAB. MORTALITAT MODERADA

D. AUGMENT DE D. AUGMENT DE L'ESPERANL'ESPERANÇÇAA DE VIDADE VIDA(De 30 a 50 (De 30 a 50 anysanys))

A. CREIXEMENT DE LA POBLACIA. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓÓ LIMITATLIMITAT

Menor Menor celibatcelibat

11

2 2 EMIGRACIEMIGRACIÓÓ I SUBDESENVOLUPAMENTI SUBDESENVOLUPAMENT

Cuba, Argentina, Brasil, Cuba, Argentina, Brasil, MMèèxicxic papaïïsossos de de destdestíí

FranFranççaaaa, , ArgArgèèlialia …… emigraciemigracióó estacionalestacional

TaxesTaxes menysmenys altesaltes (120 (120 ‰‰) que ) que altresaltres papaïïsosssoss europeuseuropeus

Una Una majoriamajoria d'homesd'homes fadrinsfadrins

DiferentsDiferents onadesonades::Del camp a la Del camp a la ciutatciutat

De les De les provprovíínciasncias pobres a les pobres a les provprovíínciesncies riquesriques

B. FORTA EMIGRACIB. FORTA EMIGRACIÓÓ ““FER LES AMFER LES AMÈÈRIQUESRIQUES””

A. A. ÈÈXODE RURAL DESTACATXODE RURAL DESTACAT

EmigraciEmigracióó clandestina clandestina finsfins a 1880a 1880

MMééss d'und'un milimilióó d'habitantsd'habitants canviarencanviaren de de residresidèènciancia

3 CREIXEMIENT DE LES CIUTATS3 CREIXEMIENT DE LES CIUTATS

CreaciCreacióó d'infraestructuresd'infraestructures perper l'Estatl'Estat

PlansPlans d'eixampled'eixample ((PlaPla CerdCerdàà a Barcelonaa Barcelona……))

2. 2. RacionalismeRacionalisme urbanurbaníísticsticCreixenCreixen nousnous barrisbarrisDerriben les Derriben les murallesmuralles medievalsmedievals

1. 1. CreixementCreixement horitzontalhoritzontal i vertical i vertical

B. PLANS URBANB. PLANS URBANÍÍSTICS I CANVIS STICS I CANVIS MORFOLÒGICSMORFOLÒGICS

A. PER A. PER L'AUGMENTL'AUGMENT DE LA POBLACIDE LA POBLACIÓÓ I I L'L'ÈÈXODEXODE RURAL RURAL

12

DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT DESIGUALDESIGUAL

33 MINERIA MINERIA D'EXPORTACID'EXPORTACIÓÓ

22 DESEQUILIBRIS TERRITORIALSDESEQUILIBRIS TERRITORIALS

1 INDUSTRIALITZACI1 INDUSTRIALITZACIÓÓ TARDANATARDANA

IVIV

1 INDUSTRIALITZACI1 INDUSTRIALITZACIÓÓ TARDANATARDANA

B. SECTORS TARDANS (B. SECTORS TARDANS (desprdesprééss de 1870)de 1870)

A. SECTORS INICIALS (A. SECTORS INICIALS (abansabans de 1870)de 1870)1. 1. IndIndúústriastria ttèèxtilxtil: :

CotCotóó (m(méés mecanitzat ) s mecanitzat )

Llana i sedaLlana i seda

2. 2. IndIndúústriastria alimenalimenààriaria: :

Farines Farines VinsVins i alcoholsi alcohols

1. 1. IndIndúústriastria metalmetal··llúúrgicargica

2. 2. IndIndúústriastria ququíímica mica

3. 3. IndIndúústriastria papererapaperera

13

Manca de Manca de bbéénsns d'equipamentd'equipament ((maquinmaquinààriaria))

NecessitatNecessitat d'importard'importar

DependDependèènciancia tecnològicatecnològica i i energenergèèticatica

PredominiPredomini de les de les xicotetesxicotetes empresesempreses

1 INDUSTRIALITZACI1 INDUSTRIALITZACIÓÓ TARDANATARDANA

C. CANVI ENERGC. CANVI ENERGÈÈTICTIC

D. CONSEQD. CONSEQÜÈÜÈNCIES ECONÒMIQUESNCIES ECONÒMIQUES

1. 1. AprofitamentAprofitament delsdels saltssalts d'aiguad'aigua

2. 2. AplicaciAplicacióó de la de la mmààquinaquina de vapor de vapor

3. 3. AvanAvançç de de l'electrificacil'electrificacióó::

a. (1880 a. (1880 –– 1914) 1914) ilil··luminaciluminacióó

b. (1914 b. (1914 -- ) ) úúss industrialindustrial

INDINDÚÚSTRIA TSTRIA TÈÈXTIL XTIL ALIMENTALIMENTÀÀRIARIA

QUQUÍÍMICA MICA

SIDERSIDERÚÚRGIARGIANAVIERA NAVIERA

FINANCERAFINANCERASIDERSIDERÚÚRGIA I RGIA I MINERIA DE MINERIA DE

CARBCARBÓÓ

SECTORS SECTORS ARTESANALSARTESANALS

INDINDÚÚSTRIA STRIA ALIMENTALIMENTÀÀRIARIA

SIDERSIDERÚÚRGIA (MRGIA (MÀÀLAGA)LAGA)

TTÈÈXTIL (SEVILLA) XTIL (SEVILLA) MINERIAMINERIA

INDINDÚÚSTRIA TSTRIA TÈÈXTIL XTIL ALCOI (COTALCOI (COTÓÓ))

VALVALÈÈNCIA (SEDA)NCIA (SEDA)CERCERÀÀMICAMICA

FUSTAFUSTA

2 DESEQUILIBRIS TERRITORIALS2 DESEQUILIBRIS TERRITORIALS

14

3 MINERIA 3 MINERIA D'EXPORTACID'EXPORTACIÓÓ

3. 3. ProducciProduccióó perper a a l'exportacil'exportacióó

PlomPlom a Linares (Jaa Linares (Jaéén)n)

CoureCoure a a RiotintoRiotinto (Huelva)(Huelva)

MercuriMercuri a a AlmadAlmadéénn ((CiutatCiutat ReialReial))

Ferro Ferro bascbasc i i andalusandalus

CarbCarbóó a a AstAstúúriesries

2. 2. AugmentaAugmenta la la producciproduccióó perper les noves les noves ttèècniquescniques::

1. 1. EmpresesEmpreses mineresmineres ambamb capital capital britbritàànicnic, , francfrancéés i belga (s i belga (LleiLlei de Mines de 1868)de Mines de 1868)

CANVI SOCIAL LENTCANVI SOCIAL LENT

33 NOUS CONFLICTES SOCIALSNOUS CONFLICTES SOCIALS

22 SOCIETAT CLASSISTA I DINSOCIETAT CLASSISTA I DINÀÀMICAMICA

1 CANVIS SOCIALS LIBERALS1 CANVIS SOCIALS LIBERALS

VV

15

1 CANVIS SOCIALS LIBERALS1 CANVIS SOCIALS LIBERALS

BURGESIA AGRBURGESIA AGRÀÀRIARIAANTIGA NOBLESAANTIGA NOBLESA

TERRATINENTSTERRATINENTS

LLAURADORS RICSLLAURADORS RICS

BURGESIA DELS NEGOCISBURGESIA DELS NEGOCISEMPRESARIS, COMERCIANTS, EMPRESARIS, COMERCIANTS,

BANQUERSBANQUERS

PROFESSIONS LIBERALSPROFESSIONS LIBERALS

PROLETARISPROLETARISXICOTETS CAMPEROLSXICOTETS CAMPEROLS

JORNALERSJORNALERS

OBRERS ASSALARIATSOBRERS ASSALARIATS

ARTESANSARTESANS

CAPTAIRES, VAGABUNDS....CAPTAIRES, VAGABUNDS....MARGINATSMARGINATS

NO PRIVILEGIATSNO PRIVILEGIATS

EMPRESARIS, COMERCIANTSEMPRESARIS, COMERCIANTS

PROFESSIONS LIBERALSPROFESSIONS LIBERALS

CAMPEROLS PROPIETARISCAMPEROLS PROPIETARIS

CAMPEROLS NO CAMPEROLS NO

PROPIETARISPROPIETARIS

ARTESANSARTESANS

PRIVILEGIATSPRIVILEGIATS

NOBLESANOBLESA

••AristocrAristocrààciacia

••XicotetaXicoteta noblesanoblesa

CLERGATCLERGAT

SOCIETATSOCIETAT LIBERALLIBERALSOCIETAT ESTAMENTALSOCIETAT ESTAMENTAL

2 2 SOCIETAT CLASSISTA I DINSOCIETAT CLASSISTA I DINÀÀMICAMICA

BurgesiaBurgesia delsdels negocisnegocis ( ( industrialsindustrials, , financersfinancers, , comerciantscomerciants))

BurguesiaBurguesia agragrààriaria ((terratinentsterratinents i i llauradorsllauradors ricsrics))

B. DOMINI SOCIAL DE LA BURGESIAB. DOMINI SOCIAL DE LA BURGESIA

ElsEls nousnous ricsrics adquireixenadquireixen ttíítolstols de de noblesanoblesa

La La noblesanoblesa i el i el clergatclergat perdenperden elsels seusseus privilegisprivilegis, , peròperò no el no el seuseu prestigiprestigi socialsocial

A. DECLIVI DELS GRUPS PRIVILEGIATSA. DECLIVI DELS GRUPS PRIVILEGIATS

16

AbsAbsèència de grups intermedis (classes mitjanes)ncia de grups intermedis (classes mitjanes)

Rics Rics –– pobres pobres

Burgesia Burgesia –– proletariat proletariat

Capital Capital –– treballtreball

D. SOCIETAT CLASSISTAD. SOCIETAT CLASSISTA

C. CREIXEMENT DELS PROLETARISC. CREIXEMENT DELS PROLETARIS

GransGrans diferdiferèènciesncies i i greusgreus desigualtatsdesigualtats socialssocials

2 2 SOCIETAT CLASSISTA I DINSOCIETAT CLASSISTA I DINÀÀMICAMICA

AugmentenAugmenten elsels obrersobrers de de ffààbricabricaEmpobrimentEmpobriment delsdels xicotetsxicotets camperolscamperolsCreixCreix el nombre de el nombre de jornalersjornalers

3 NOUS CONFLICTES SOCIALS3 NOUS CONFLICTES SOCIALS

PER MILLORES LABORALSPER MILLORES LABORALSVAGUESVAGUES

PER MPER MÉÉS SALARIS SALARI

CONTRA LES FCONTRA LES FÀÀBRIQUESBRIQUES

CONTRA LES MCONTRA LES MÀÀQUINESQUINESLUDISMELUDISME

PER LA REPPER LA REPÚÚBLICABLICA

CONTRA EL GOVERNCONTRA EL GOVERNINSURRECCIONSINSURRECCIONS

PEL REPARTIMENT DE TERRESPEL REPARTIMENT DE TERRES

CONTRA EL SISTEMA DE QUINTESCONTRA EL SISTEMA DE QUINTES

ANTIFISCALS (CONSUMS...)ANTIFISCALS (CONSUMS...)MOTINSMOTINS

SUBSISTSUBSISTÈÈNCIANCIA

CAUSES/ MOTIUS/FACTORSCAUSES/ MOTIUS/FACTORSTIPUS DE CONFLICTETIPUS DE CONFLICTE