Tema 4

33
Paula Álamo, Andrea Albiach, Aitana Blázquez, María Giménez, Rocío Navío, Belén Rodríguez, Andrea Ruiz, Ainara Sàiz.

description

 

Transcript of Tema 4

Page 1: Tema 4

Paula Álamo, Andrea Albiach, Aitana Blázquez, María Giménez, Rocío Navío, Belén Rodríguez,

Andrea Ruiz, Ainara Sàiz.

Page 2: Tema 4

1. El món de la música.2. Llenguatge musical.3. Interpretació i creació / La veu.4. Interpretació i creació /

Instruments.5. La música en el seu context.

Page 3: Tema 4

1.- Música còmica: de caricatura, en la qual els compositors recorren a la caracterització i a la paròdia.

Duet còmic dels dos gatsGioacchino Rossini

Page 4: Tema 4

2.- Música amb enginy: Destinada a exagerar els errors tècnics d’una composició, o burlar-se dels intèrprets.

Una broma musical. Wolfgang A. Mozart

Page 5: Tema 4

3.- Música per a jugar: Utilitza l’ensurt, i vol provocar la sorpresa en el públic.

La sorpresa. Franz J. Haydn.

Page 6: Tema 4

4.- Música irònica: Els compositors juguen amb les lletres picardioses o exagerades. La música irònica pretén provocar un somriure amarg.

Cucú Juan del Encina.

Page 7: Tema 4

Tonalitat: És l’organització de les notes musicals.

Page 8: Tema 4

El castrat: Al segle XVIII, per a que les dones no cantaren a l’esglèsia, es castraven als xiquets amb aptituds de cantar. Així tenien una veu pareguda a la femenina, amb més capacitat pulmonar. Al 1770 es va prohibir la castració.

Ave María Originalment interpretada per Charles Gounod

Page 9: Tema 4

El contratenor: Per a evitar la castració, va sorgir el contratenor, un home que fa veu de falset, imitant la veu femenina.

Jochen Kowalski Ombra mai fu

Page 10: Tema 4

Amèrica: Pal de pluja: S’agafa el pal pels

dos extrems, i

s’inclina cap un costat i cap a

l’altre.

Page 11: Tema 4

Es posa les canyes prop dels llavis, i es bufa a través d’elles.

Page 12: Tema 4

S’agafa el pal que pot ser de plàstic o de fusta, i amb el pal es rasca l’instrument.

Page 13: Tema 4

Es posa les dos mans als extrems de l’instrument i es fan moviments de compressió i descompressió.

Page 14: Tema 4

Per tocar el banjo, cal fregar les cordes segons les notes que tinga la cançó que es vol tocar. Aquest instrument perteneix a la família de corda.

Page 15: Tema 4

Amb un arc es freguen les cordes com es fa en un violí. És un instrument de corda fregada.

Page 16: Tema 4

És toca colpejant la superfície de l’instrument. És un instrument de percussió.

Page 17: Tema 4

Àfrica Negra: Shekere: Es recolza la mà en un

costat de l’instrument,

s’agafa l’altre costat i s’agita. És un instrument de

percussió.

Page 18: Tema 4

El balàfon es fa sonar

utilitzant dos baquetes i colpejant-lo amb elles.

És un instrument de

percussió.

Page 19: Tema 4

Europa:

Gaita:Es toca bufant per una de les boques que té. És un instrument de vent.

Page 20: Tema 4

Mandolina :

Aquest instrument es toca amb una pua fregant les cordes.L´instrument és de corda fregada.

Page 21: Tema 4

Corn del Alps:

Es toca bufant per l’extrem més xicotet que n’hi ha per una banda. Es un instrument de vent- fusta.

Page 22: Tema 4

Sitar: La sitar, es toca amb les dues mans, una ma es posa al extrem mes gros, i l’altra al mes prim i polses les cordes.

Page 23: Tema 4

El shamisen d’origen Japónes es toca fent fregar les cordes, y disposant els dits en les notes corresponents.

Page 24: Tema 4

Oceania: Didjeridú: Aquest instrument es

toca bufant fort pel costat mes

xicotet. El seu soroll es fort, i

poc agradable.

Page 25: Tema 4

Ukulele: El ukelele es toca igual que una guitarra; amb les dues mans,

una situada a un extrem i l’altra a l’altre. Lliscant els dits per les cordes de l’extrem mes xicotet,

fa que l’instrument sone.

Page 26: Tema 4

El Romanticisme:-Ara fa 300 anys…. En la segona dècada del segle XIX, el canvi a

noves fonts per a la música, junt amb un ús més accentuat del cromatisme en les melodies i la necessitat de més expressivitat harmònica, van produir un canvi estilístic palpable. Les raons que van motivar este canvi no van ser merament musicals, sinó també econòmiques, polítiques i socials. L'escenari estava preparat per a una nova generació de compositors que podia parlar-li al nou ambient europeu post-napoleònic.

Page 27: Tema 4

En el primer grup de compositors es sol agrupar Beethoven, Louis Spohr, E. T. A. Hoffmann, Carl Maria von Weber i Franz Schubert. Aquestos compositors van créixer enmig de la dramàtica expansió de la vida concertística de finals del segle XVIII i principis del XIX, i açò li va donar forma als seus estils i expectatives. Molts van saludar Beethoven, com el model que s'ha de seguir, o almenys a aspirar.

“Vals de les flors” El trencanous Txaikovski

Page 28: Tema 4

Música nacionalista: El Nacionalisme en música es referix a l'ús

de materials que són reconeguts com nacionals o regionals. Per exemple, l'ús directe de la música folklòrica, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme també inclou l'ús del folklore com a base conceptual, estètica i ideològica d'obres programàtiques o òperes. El nacionalisme, és comunament relacionat al romanticisme musical de mitjan del segle XIX fins mitjan del segle XX, però ja hi ha evidències del nacionalisme tant a inicis com a finals del segle XVIII.

Page 29: Tema 4

Espanya;

Aquest músic és dels mes importants en la musica nacionalista espanyola. Compositor i violinista espanyol nascut a Salamanca el 29 de desembre de 1850.

Tomás Bretón - La Alhambra.

Page 30: Tema 4

República Txeca;

Antonín Leopold Dvorák va ser un compositor txec que va nàixer en Nelahozeves el 8 de setembre de 1841 i va morir a Praga l'1 de maig de 1904.

Antonin Dvorak - New World Symphony

Page 31: Tema 4

Noruega;

Edvard Grieg va nàixer en Bergen (Noruega) , el 15 de juny de 1843, descendent d'una família d'escocesos.

Edvard Grieg-La mañana.

Page 32: Tema 4

Rússia;

Modest Músorgski va nàixer el 21 de març de 1839 (9 de març, segons el calendari julià) , en l'aldea russa de Karevo (Pskov, al nord de Rússia) , en una regió llauradora on va viure els seus primers deu anys.

Mussorgsky - Night On Bald Mountain.

Page 33: Tema 4

Finlàndia;

Johan Sibelius va nàixer el 8 de desembre de 1865 en Hämeenlinna (Imperi rus, actual Gran Ducat de Finlàndia) i va morir el 20 de setembre de 1957 en Järvenpää (Finlàndia) .

Sibelius - Andante festivo