Paula Álamo, Andrea Albiach, Aitana Blázquez, María Giménez, Rocío Navío, Belén Rodríguez,

Andrea Ruiz, Ainara Sàiz.

1. El món de la música.2. Llenguatge musical.3. Interpretació i creació / La veu.4. Interpretació i creació /

Instruments.5. La música en el seu context.

1.- Música còmica: de caricatura, en la qual els compositors recorren a la caracterització i a la paròdia.

Duet còmic dels dos gatsGioacchino Rossini

2.- Música amb enginy: Destinada a exagerar els errors tècnics d’una composició, o burlar-se dels intèrprets.

Una broma musical. Wolfgang A. Mozart

3.- Música per a jugar: Utilitza l’ensurt, i vol provocar la sorpresa en el públic.

La sorpresa. Franz J. Haydn.

4.- Música irònica: Els compositors juguen amb les lletres picardioses o exagerades. La música irònica pretén provocar un somriure amarg.

Cucú Juan del Encina.

Tonalitat: És l’organització de les notes musicals.

El castrat: Al segle XVIII, per a que les dones no cantaren a l’esglèsia, es castraven als xiquets amb aptituds de cantar. Així tenien una veu pareguda a la femenina, amb més capacitat pulmonar. Al 1770 es va prohibir la castració.

Ave María Originalment interpretada per Charles Gounod

El contratenor: Per a evitar la castració, va sorgir el contratenor, un home que fa veu de falset, imitant la veu femenina.

Jochen Kowalski Ombra mai fu

Amèrica: Pal de pluja: S’agafa el pal pels

dos extrems, i

s’inclina cap un costat i cap a

l’altre.

Es posa les canyes prop dels llavis, i es bufa a través d’elles.

S’agafa el pal que pot ser de plàstic o de fusta, i amb el pal es rasca l’instrument.

Es posa les dos mans als extrems de l’instrument i es fan moviments de compressió i descompressió.

Per tocar el banjo, cal fregar les cordes segons les notes que tinga la cançó que es vol tocar. Aquest instrument perteneix a la família de corda.

Amb un arc es freguen les cordes com es fa en un violí. És un instrument de corda fregada.

És toca colpejant la superfície de l’instrument. És un instrument de percussió.

Àfrica Negra: Shekere: Es recolza la mà en un

costat de l’instrument,

s’agafa l’altre costat i s’agita. És un instrument de

percussió.

El balàfon es fa sonar

utilitzant dos baquetes i colpejant-lo amb elles.

És un instrument de

percussió.

Europa:

Gaita:Es toca bufant per una de les boques que té. És un instrument de vent.

Mandolina :

Aquest instrument es toca amb una pua fregant les cordes.L´instrument és de corda fregada.

Corn del Alps:

Es toca bufant per l’extrem més xicotet que n’hi ha per una banda. Es un instrument de vent- fusta.

Sitar: La sitar, es toca amb les dues mans, una ma es posa al extrem mes gros, i l’altra al mes prim i polses les cordes.

El shamisen d’origen Japónes es toca fent fregar les cordes, y disposant els dits en les notes corresponents.

Oceania: Didjeridú: Aquest instrument es

toca bufant fort pel costat mes

xicotet. El seu soroll es fort, i

poc agradable.

Ukulele: El ukelele es toca igual que una guitarra; amb les dues mans,

una situada a un extrem i l’altra a l’altre. Lliscant els dits per les cordes de l’extrem mes xicotet,

fa que l’instrument sone.

El Romanticisme:-Ara fa 300 anys…. En la segona dècada del segle XIX, el canvi a

noves fonts per a la música, junt amb un ús més accentuat del cromatisme en les melodies i la necessitat de més expressivitat harmònica, van produir un canvi estilístic palpable. Les raons que van motivar este canvi no van ser merament musicals, sinó també econòmiques, polítiques i socials. L'escenari estava preparat per a una nova generació de compositors que podia parlar-li al nou ambient europeu post-napoleònic.

En el primer grup de compositors es sol agrupar Beethoven, Louis Spohr, E. T. A. Hoffmann, Carl Maria von Weber i Franz Schubert. Aquestos compositors van créixer enmig de la dramàtica expansió de la vida concertística de finals del segle XVIII i principis del XIX, i açò li va donar forma als seus estils i expectatives. Molts van saludar Beethoven, com el model que s'ha de seguir, o almenys a aspirar.

“Vals de les flors” El trencanous Txaikovski

Música nacionalista: El Nacionalisme en música es referix a l'ús

de materials que són reconeguts com nacionals o regionals. Per exemple, l'ús directe de la música folklòrica, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme també inclou l'ús del folklore com a base conceptual, estètica i ideològica d'obres programàtiques o òperes. El nacionalisme, és comunament relacionat al romanticisme musical de mitjan del segle XIX fins mitjan del segle XX, però ja hi ha evidències del nacionalisme tant a inicis com a finals del segle XVIII.

Espanya;

Aquest músic és dels mes importants en la musica nacionalista espanyola. Compositor i violinista espanyol nascut a Salamanca el 29 de desembre de 1850.

Tomás Bretón - La Alhambra.

República Txeca;

Antonín Leopold Dvorák va ser un compositor txec que va nàixer en Nelahozeves el 8 de setembre de 1841 i va morir a Praga l'1 de maig de 1904.

Antonin Dvorak - New World Symphony

Noruega;

Edvard Grieg va nàixer en Bergen (Noruega) , el 15 de juny de 1843, descendent d'una família d'escocesos.

Edvard Grieg-La mañana.

Rússia;

Modest Músorgski va nàixer el 21 de març de 1839 (9 de març, segons el calendari julià) , en l'aldea russa de Karevo (Pskov, al nord de Rússia) , en una regió llauradora on va viure els seus primers deu anys.

Mussorgsky - Night On Bald Mountain.

Finlàndia;

Johan Sibelius va nàixer el 8 de desembre de 1865 en Hämeenlinna (Imperi rus, actual Gran Ducat de Finlàndia) i va morir el 20 de setembre de 1957 en Järvenpää (Finlàndia) .

Sibelius - Andante festivo