WEB 2.0

INTERNET

FACEBOOK

TWiTER

BLOGGER

VIKIPÈDIA

GMAIL

MOZILLA

EXPLORERTHUNDERBIRD

OUTLOOK

W.W.W.

SAFARI

HTML

FTPIRC

WhatAPPS

APACHE

MYSQL

MYSPACE

GOOGLE

MIME

YOUTUBE

SLIDESHARE

KONQUEROR wikispaces

http

netscape

linkedin

h15

dropbox

vimeoyahoo

url

php

smtp

bing

picasa

flickr

tuenti

Internet és una xarxa (WAN) pública i global d'ordinadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (IP) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets. És la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals.Un dels serveis que utilitza Internet és la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext. Aquests protocols són:

URL (Uniform resource location), l'adreça única.HTTP(Hipertext Transfer Protocol), que especifica com

s'envien els paquets.HTML (Hipèrtext markup language), un mètode per

especificar com s'ha de veure aquesta informació al navegador.

INTERNET

Un hipertext és un sistema d'organització de la informacióbasada en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a

textos diferents per mitjà de paraules clau.

EL CORREU ELECTRÒNICEl correu electrònic o email es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges o cartes utilitzant sistemes de comunicació electrònica.

Es tracta d'un dels altres serveis d'Internet que utilitza els protocols: SMTP (Simple Mail Transfer Protocol): envia els missatges. POP3 (Post Office Portocol): descarrega els missatges. IMAP (Internet Missatge acces protocol): permet consultar els missatges

sense descarregar-los.

Webmail: programa que permet accedir al teu correu a través d'una pàgina web.Clients de missatgeria: Outlook (.msg), Thunderbird (.eml). S'han de configurar per poder baixar els missatges.

Una adreça de correu electrònic té la forma: usuari@domini.exemple. La part abans del signe @ és la part local de la direcció, habitualment el nom d'usuari del destinatari,i la part a la dreta del signe @ és el nom de domini. Mitjançant DNS, es pot comprovarque aquest domini accepta correu electrònic per aquesta adreça determinada.

EL CORREU ELECTRÒNICEl correu electrònic utilitza l'estàndard MIME (Multi-Purpose Internet Mail Extensions), que permet enviar fitxers binaris, incloent so i imatges, i codi HTML. Format:

Capçalera:From: (De:) La direcció d'e-mail de l'emissor.To: (A:) La direcció (o direccions) del receptor (o receptors).Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge.Date: (Data:) L'hora i dia local de quan el missatge ha estat escrit.

Altres camps freqüents són:Cc: Còpia de carbó (Carbon copy).Bcc: Còpia de carbó oculta. (Blind Carbon Copy).

Cos del missatge:Arxius de text i HTML

EL CORREU ELECTRÒNIC

GMAIL: és un servei de correu electrònic gratuït de Google. Característiques:

La seva capacitat d'emmagatzematge és superior als 10 GB. La interfície està disponible en multitud d'idiomes, inclosos el castellà,

català, basc i gallec.Ofereix un filtre de missatges i es poden etiquetar els missatges

automàticament.Està disponible per dispositius mòbils.

Sota del nom del correu, a dalt a la dreta, trobareu la paraula compte. Allà trobarem el menúSuperior per poder configurar els paràmetres del compte de correu GMAIL.

ELS SERVIDORS D'INTERNETCom qualsevol xarxa, Internet necessita servidors, que no és més que un ordinador que accepta requeriments HTTP de clients, normalment coneguts com a navegadors web, i serveix pàgines web, que normalment són documents HTML.Necessitem un conjunt de programes LAMP per configurar un servidor web:

Linux, el sistema operatiu; Apache, el servidor web; MySQL, el servidor de bases de dades; Perl, PHP, o Python, llenguatges de programació (PHP és el més

usat).

ELS NAVEGADORSUn navegador o navegador web, o browser, és un programa informàtic que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del món. Els navegadors permeten mostrar gràfics, seqüències de vídeo, sons, animacions i programes diversos a més de text i enllaços.

Un dels primers navegadors va ser Netscape (1994), i llavors Microsoft va incloure Internet Explorer a Windows 98.

Ja al 2004 apareix Firefox Mozilla.

Altres navegadors són Safari (Apple) o Konqueror (Linux).

ELS NAVEGADORS

ELS NAVEGADORSConfigurar un Navegador:

Aprenem a configurar el Navegador Mozilla:

A l'apartat General es pot dir quina serà la pàgina d'inici en entrar, i també què volem que faci amb les descàrregues.Al de Pestanyes es pot

configurar com es vol que actuïn les diferents pestanyes. Al de Continguts deixa

blocar les pestanyes emergents (normalment propaganda) i triar el format de lletra en què es visualitzen les pàgines.

ELS NAVEGADORSConfigurar un Navegador:

Aprenem a configurar el Navegador Mozilla:

A l'apartat Aplicacions s'indica amb quins programes s'obriran els diferents arxius que es troben a la xarxa.Al de Privadesa es pot buidar

o no l'historial, que són les pàgines en les què ja s'ha navegat.I a Seguretat es poden blocar

llocs webs sencers, dir-li que avisi quan intenten fer instal·lacions sense consentiment i, finalment, dir-li si es volen desar les contrasenyes que es fan servir.

Una galeta (més coneguda per la seva denominació anglesa cookie) és un fragment d'informació enviat des d'un servidor de pàgines web a un navegador. Els usos més freqüents: Guardar nom i usuari, obtenir informació de l'ordinador del visitant,

com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador, obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari...)

ELS NAVEGADORSConfigurar un Navegador:

Aprenem a configurar el Navegador Mozilla:

A l'apartat Sync es poden sincronitzar pàgines i contrasenyes.Finalment, a l'apartat Avançat,

hi ha diferents pestanyes on destaquen Xarxa, que permet configurar el tipus de connexió del navegador, que per defecte apareix “ Sense servidor intermediari”o buidar la memòria cau; Actualització, que permet configurar com s'actualitzarà el navegador; i Certificats, que ajuden a realitzar xifratges/encriptacions i desxifratges de connexions als llocs segurs.

ELS NAVEGADORSEls complements o extensions són petites parts de programari que afegeixen característiques o funcionalitats noves al Firefox. Els complements permeten afegir nous motors de cerca, diccionaris de llengües estrangeres o canviar l'aspecte del Firefox. Els temes (get Add-ons) canvien l’aspecte visual del Firefox. Els connectors o plugins gestionen el contingut d’Internet que el Firefox no pot processar. Són necessaris per visualitzar els continguts d'Internet i s'han d'actualitzar sovint. Els més populars són Adobe Flash, Java, Quicktime, Silverlight, Adobe Reader i Windows Media Player.

Historial: s'hi guarden les pàgines que s'han visitat. Es poden guardar i endreçar-les en les adreces d'interès.Baixades: és una carpeta on es guarden totes les baixades d'Internet. Si es clica sobre “Mostra totes les baixades” s'accedeix a la carpeta en qüestió. Malgrat tot, es recomana que les baixades es guardin en carpetes endreçades a l'ordinador.

CERCADORSUn cercador o Motor de Cerca no és un navegador, és un programa informàtic dissenyat per ajudar a trobar informació emmagatzemada en un sistema informàtic com ara una xarxa, Internet, o un ordinador personal. L’objectiu principal és el de trobar altres programes informàtics, pàgines web i documents, entre d’altres. A partir d’una determinada paraula o paraules o una determinada frase, l’usuari demana un contingut sota un criteri determinat i retorna una llista de referències que compleixin aquest criteri. El procés es realitza a través de les metadades.Els més coneguts:

Google, Bing (Microsoft), The Pirate Bay (suec), DuckDuckGo, Ask o Yahoo search

Dreceres de cerca (amb Google):Define: seguit d'una paraula cerca el seu significat en diversos diccionaris online i n'ofereix

la definició.Filetype: gif (seguit d'una extensió determinada), podem restringir el tipus de documents que

volem trobar.Site: per buscar un lloc o domini específic.Press site: per trobar informació de la premsa.Poseu “”: les paraules exactes entre cometes: "Leo Messi"Escriviu OR entre totes les paraules que vulgueu: miniatura OR estàndardPoseu un signe menys davant de les paraules que no vulgueu que apareguin: -rosa.

DEEP WEBLa web profunda és tot aquell contingut de la xarxa que no forma part de l'Internet superficial, és a dir, de les pàgines indexades pels motors de cerca de la xarxa. Aquest fet es deu a les limitacions que té la xarxa per accedir a totes les pàgines web. Es creu que la web profunda és 500 vegades superior a la que hi ha a dalt. Per exemple s'hi poden trobar:

Llocs web protegits amb contrasenya.Documents en formats no indexables.Enciclopèdies, diccionaris o revistes en les que per accedir a la informació es necessita interrogar a la base de dades, com per exemple, la de la RAE.Pel·lícules i imatges, Flash.

Hi ha cercadors per aquest tipus de pàgines com Tor (onion routing) que permeten navegar de forma anònima.

Hi ha molts mites sobre la Deep Web, la majoria falsos, com que es pot comprar armament, o drogues, però res de cert, d'això. Tampoc es presentarà a casa el FBI per fer-la servir. Igualment els seus continguts no són aptes per menors.

WEB 2.0

WEB 2.0El terme Web 2.0 s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació. Per compartir en la Web 2.0 s’utilitzen un seguit d’eines, entre les que es poden destacar:

BlogsWikisXarxes socials: facebook,twitter,tuenti,hi5, myspace, LinkedIn, Xing,etc.Entorns per compartir recursos:

Documents: Google Drive i Office Web Apps (SkyDrive), en els quals podem pujar els nostres documents, compartir-los i modificar-los.Videos: Youtube, Vimeo, Dailymotion... Fotos: Picasa, Flickr...Emmagatzematge online: Dropbox, Google Drive, SkyDrivePresentacions: Prezi, SlidesharePlataformes educatives: Moodle

LES XARXES SOCIALSS'anomenen comunitats virtuals a les agrupacions de persones entre les quals hi ha un vincle d'unió, com ara l'esport, la música, la cultura, etc. I que fan servir un espai virtual per comunicar-se.

Les Xarxes socials més conegudes són: FacebookTwitterTuentiHi5 MyspaceLinkedIn

XATS I FÒRUMSEls xats clàssics utilitzen un protocol anomenat IRC (Internet Relay Chat) que permet que múltiples usuaris es reuneixin simultàniament en tertúlies. Per exemple: http://www.terra.es/chat/chat.htm, o http://xat.vilaweb.cat/ o WhatsApp.

Els fòrums són una eina de comunicació asincrònica; és a dir, perquè els diferents membres del fòrum es puguin comunicar, no cal que estinguin connectats al mateix temps. El funcionament és molt semblant al de les llistes de distribució o de correu electrònic. Hi ha molts fòrums de discussió sobre milers de temes. Per exemple:

http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/mod/forum/view.php?id=181 https://groups.yahoo.com/neohttp://star-wars.foroes.org/