tema 2 el vocalisme
5
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999 1 TEMA 2. EL VOCALISME La nostra llengua presenta dos subsistemes vocàlics diferents, l’un en posició tònica i l’altre en posició àtona. El vocalisme tònic consta de set elements: LOCALITZACIÓ Palatals o Medials o Velars o anteriors centrals posteriors O B Oberta a E R Semiobertes e o T U Semitancades e o R A Tancades i u El vocalisme en posició àtona consta de cinc fonemes: a e o i u En el vocalisme tònic tenim dues grafies: e, o, els sons de les quals són diferents segons les paraules: E: e tancada (tres), e oberta (cel), deu/déu, pèl/pel, set/set, seu/seu O: o tancada (món), o oberta (pont), dona/dóna, os/ós, son/són, tos/tos Tant la e oberta com la o oberta es troben exclusivament en posició tònica. Mentre que la e, o tancades poden aparéixer indistintament tant en síl·labes tòniques com en síl·labes àtones.
description
Gramàtica catalana, valenciana
Transcript of tema 2 el vocalisme
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
1
TEMA 2. EL VOCALISME La nostra llengua presenta dos subsistemes vocàlics diferents, l’un en posició tònica i l’altre en posició àtona. El vocalisme tònic consta de set elements: LOCALITZACIÓ Palatals o Medials o Velars o anteriors centrals posteriors O B Oberta a E R Semiobertes e o T U Semitancades e o R A Tancades i u El vocalisme en posició àtona consta de cinc fonemes: a e o i u En el vocalisme tònic tenim dues grafies: e, o, els sons de les quals són diferents segons les paraules: E: e tancada (tres), e oberta (cel), deu/déu, pèl/pel, set/set, seu/seu O: o tancada (món), o oberta (pont), dona/dóna, os/ós, son/són, tos/tos Tant la e oberta com la o oberta es troben exclusivament en posició tònica. Mentre que la e, o tancades poden aparéixer indistintament tant en síl·labes tòniques com en síl·labes àtones.
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
2
La E oberta Es troba principalment: Davant de l, l·l, rr, r: cruel, novel·la, ferro, cert. Excepcions: belga, celta, delta, feltre, selva, cérvol, ferm, erm, serp, herba, terme... Davant de les vocals u, i, o de síl·laba amb aquestes vocals: peu, ingenu, misteri. Excepcions: església En quasi totes les paraules esdrúixoles: anècdota, violència. Excepcions: església, llémena, témpores Els termes científics solen tenir e oberta: vèrtex, pètals, germen. Excepcions: les paraules formades amb els sufix -ema (teorema, lexema), i les paraules forense, castrense, lepra i celest. Els mots formats amb les terminacions cultes -ecte, -ecta, -epte, -epta: defecte, correcta, concepte, recepta. Les paraules cendra, divendres, enze, gendre, tendre, Josep, Vicent, Benimuslem... Cal tenir present que aquesta e oberta es manté en els femenins, en els plurals i en els derivats, sempre que la síl·laba continue essent tònica.
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
3
La O Oberta Sol aparéixer especialment: Davant de vocal i, u, o de síl·laba amb aquestes vocals: boina, bou, glòria, mòdul. Excepcions: jou, pou, sou, tou i les paraules acabades en -oix (coix, boix, moix) En els termes científics i erudits: esòfag, tòrax, pròleg. Però estómac, pluriforme. En quasi totes les paraules esdrúixoles: dòmino, còmoda, òrfena. Excepcions: escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, etc. En les següents terminacions: -oç: atroç, veloç. -oc, -oca: albercoc, roca. Excepte boc, boca. -of, -ofa: gallof, carxofa. -oig, -oja: roig, roja. Excepte estoig. -ol, -ola: caragol, escola. Excepte grinyol, bola, cola, gola i alguns verbs acabats en -olar (esmolar, ennuvolar). -ort, -orta: fort, horta. -ossa: brossa, grossa. Excepte bossa, gossa, ossa, rossa. -ost, -osta: impost, aposta. Excepte agost, congost, most. -ot, -ota: clot, granota. També els augmentatius: xicot, casota. Excepte bot, brot, mot, nebot, rot, singlot. Alguns mots acabats en -os, -osa: arròs, cos, espòs, gros, mos, os, repòs, terròs, tos, tros, participis dels cloure (exclòs, inclòs...). Alosa, cosa, enclosa, llosa, nosa, posa, prosa, rosa, resclosa. Alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro. De la mateixa manera que amb la e, la o oberta de totes les paraules que la duen esdevé tancada si es desplaça la síl·laba tònica.
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
4
DIVERGÈNCIES VOCÀLIQUES a. afaitar, ambaixada, arravatar, assassinar, atorgar, avaluar, avaria, extraversió, latrina, malenconia, maragda, merenga, picaporta, posa, rancor, sanefa, sarbatana, Sardenya. e. ametista, assemblea, disfressa, ebenista, efeminat, emparar, enyor, eruga, estella, estendard, esternut, ferm, gelea, honestedat, javelina, litre, meravella, metre, monestir, ràfega, rave, resplendir, resplendor, revenja, santedat, següent, seguretat, sergent, sèrum, vernís. i. ambigüitat, antiguitat, arri, ciment*, contemporània, contenir, declivi, desimboltura, diabetis, eclipsi, galió, indicible, infatuar-se, infermeria, línia*, mantenir, nucli, penis, quítxua, sobirania, Tunis, tuti. o. aixovar, assortir, atordir, avorrir-se, bordell, Bordeus, Borriana, botifarra, brúixola, calorós, capítol, cartolina, cobrir, colobra, complir, cònsol*, conservadorisme, croada, durador, embotit, Empordà, engolir, ermini, escàndol, escodrinyar, escoltisme, escopir, escrúpol, esdrúixol, estoig, estrafolari, fonament, furóncol, governamental, gropa, Hongria, Joan, joglar, joguet, joventut*, nodrir*, ordir, pèndol, ploma, podrir, polir, pols, polvoritzar, regidoria, rètol, retolador, rigorós, robí, roí, Romania, rossinyol, rostir, sofrir, sorgir, sospir, sostraure, tamboret, temorós, títol*, tomba, tombar, torbar, Torí, torró, triomf. u. ateneu, bufetada, butlletí, butxaca, cacau, escull, fetus, focus, fòrum, globus, muntanya, muntar, Pireu (el), pòdium, porus, ritu, sèrum, suborn, sufocar, supèrbia, suport, tipus, tramuntana, trofeu, turment. Les paraules castellanes acabades en -eo, -ea, nosaltres molt sovint les fem en -i, -ia. ALTERNANCES VOCÀLIQUES Hi ha una sèrie de paraules que presenten els anomenats doblets, totes dues igualment normatives. arrancar / arrencar traure / treure avançar / avençar xarrar / xerrar jaure / jeure cementeri / cementiri llançar / llençar s`e´nia / sínia nadar / nedar s`e´pia / sípia nàixer / néixer s`e´quia / síquia sutja / sutge faena / feina
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
5
PRONÚNCIES VICIADES Certs hàbits de dicció que convé rebutjar: Obrir un grau la vocal en paraules començades per e davant de nasals (m, n, ny) i davant de sibilants (s, ss, x): emportar, encendre, enyorar, escala, essencial, explicar. Tancar la o en u de certes paraules i a obrir la e en a en altres: Josep; Joan, Miquelet, sencer. Realitzar un diftong inicial en paraules començades per o: obrir, ofegar, olorar. Tancar la e en i, en paraules que contenen una consonant palatal (especialment j/g): gener, menjar. L’elisió fònica de la i en paraules que acaben en -ciència: consciència, paciència. El tancament en i de la e pretònica dels mots acabats en -eixement: naixement, coneixement, creixement, mereixement. L’afegiment d’una e epentètica en mots acabats en -x o -tx. Excepte nexe, plexe, sexe. Atenció a la pronúncia de paraules que presenten el diftong creixent qua/quo: qualificar, quotidià.
