1

Tema 2. El desenvolupament de la sociologia. El context social i intel·lectual on sorgeixen les primeres teories sociològiques:

- La Il·lustració: la Il·lustració va suposar un canvi en les idees que va tenir incidència en els intel·lectuals del moment. Va posar la Raó en el centre de la reflexió i va ser un moviment que va sortir de les elits i va arribar a classes socials més baixes gràcies a diferents mitjans de difusió (Església, impremta, cercles literaris).

- La fi de l’Antic Règim i la Revolució Francesa: la societat aristocràtica i feudal va entrar en crisi i amb la Revolució Francesa els va acabar d’enderrocar simbòlicament.

- La Revolució industrial i el naixement del capitalisme: es produeix una revolució tecnològica, canvis productius i el sorgiment de les primeres indústries. És una oportunitat per a que el coneixement s’incorpori a les màquines i qualsevol persona pugui utilitzar productivament els treballs: màquina de vapor aplicada a altres invents com la locomotora.

- La urbanització: un altre element rellevant en la sociologia és la urbanització, les ciutats són el centre de l’economia, la política, la cultura, etc. Antigament tots aquests àmbits han estat al camp però amb la modernitat les ciutats no deixen de créixer (ocupació, possibilitats...).

Al segle XVIII, a Europa, amb la Il·lustració, sorgeix un nou interès:

- Aplicar a l’estudi de l’home i la societat els mètodes “científics” que s’havien aplicat amb èxit en el camp de les ciències naturals.

- - Se suposava que, de la mateixa manera que succeïa en el regne de la física, en la societat i en la història totes les coses estaven lligades per una cadena de causes efectes.

La ciència estableix connexions entre fenòmens i es volia portar la ciència a la societat per tal de poder-la millorar. Anteriorment, tot el què passava era per voluntat divina però, amb l’arribada de la Il·lustració aquesta concepció desapareix; es comença a pensar que els humans podien ser amos de les seves accions i que no estan lligats al fatalisme cristià. Incorpora la idea que la naturalesa humana és perfectible, tot es pot modificar amb les nostres. Les passions ens porten per mal camí i cal guiar-se per la raó. “Lleis de les conseqüències involuntàries”. Les lleis són regularitats que observem, són vàlides fins que no es comprovi el contrari. Les lleis de les conseqüències involuntàries comporten que les accions humanes tenen conseqüències ja siguin voluntàries o involuntàries, és a dir, determinen el futur. La història és el resultats d’accions humanes i no del designi diví.

- “El què succeeix en al història és el resultat de l’acció humana, però no l’execució d’un pla humà” - (Ferguson).

Amb la il·lustració es pensa que les utopies pensades anteriorment poden ser compatibles amb la nostra societat. Els humans es fan a sí mateixos i a les seves institucions, però ells i les seves institucions, en cert sentit, també són obra de les circumstàncies i el moment històric que viuen. La ciència no té veritats dogmàtiques, estan obertes a l’observació, experimentació i investigació. La Revolució Francesa i la sociologia Estem parlant d’una època de transició de la societat feudal al món modern. És un aquest moment que hi ha l’origen de la sociologia com a resposta a la desfeta de l’Antic Règim. En diferents països es va anar trencant amb l’Antic Règim i la Revolució Francesa va tenir molts impactes. Entre els efectes de la Revolució Francesa (1789): diversos col·lectius d’arreu

2

van adoptar els ideals revolucionaris com per exemple les dones, els esclaus, els negres, territoris colonitzats.

- Els primers sociòlegs més preocupats pels efectes negatius de la revolució: el desordre i el caos. (molts eren de bàndols més perdedors amb la Revolució).

Es van produir diverses interpretacions i reaccions. La Revolució Francesa va espantar al sociòlegs per les seves conseqüències, la societat s’estava fragmentant després d’haver governat durant segles segons la mateixa estructura. Els trasbals de la Revolució Francesa va ser malvist pels sociòlegs, que van fer una mena de contra-evolució.

a) El punt de vista reaccionari (i conservador): - Edmund Burke (1728-1829) - Joseph de Maistre (1753-1821) - Louis de Bonals (1754-1840)

S’oposen a la Revolució i a les seves idees ja que trenca l’ordre establert fins al moment (tradició, monarquia) i creien que amenaça la supervivència de la societat. És per això que defensaven un retrocés per no trencar la societat.

b) El punt de vista liberal. - Benjamin Constant - Alexis de Tocqueville (1805-1859): ha estat important per l’estudi de la societat

americana. Ha publicat dos volums extensos on es compara la societat americana amb l’europea (sobretot la francesa). Conclueix que Europa, en concret França, entenia la revolució com a una realitat molt polititzada controlada des de l’Estat. En canvi, als Estats Units desconfiaven més de l’Estat.

Els dos tenien una postura ambivalent; consideraven que en alguns aspectes hi havia una tasca positiva però que en altres aspectes l’actitud revolucionària havia anat massa lluny i que empitjoraria si seguia pel mateix camí (havia hagut massa igualitarisme). Ells pretenien un canvi social progressiu, basat en petites reformes legals.

c) El punt de vista revolucionari: - Anarquisme - Marx i Engels - Republicanisme radical

Volien posar fi al nou ordre burgès i a la resta de feudalisme mitjançant una revolució (o l’aprofundiment en la democràcia republicana). Creien que hi havia igualitarisme però només davant de la llei i no a la realitat social. A més, veien que els ideals de la Revolució eren inviables en una societat capitalista-burgesa.

d) El punt de vista positivista. És una mena de filosofia, inaugurat per August Comte. El positivisme no s’interessa tant en saber “com hauria de ser” la societat sinó en estudiar “com és i com funciona”. Parteix que s’ha de basar en una realitat i no en la imaginació política i filosòfica.

à La subordinació de la imaginació a l’observació. Tot i així, els positivistes (Comte, Durkheim...) tenien i tenen les seves preferències sobre com caldria organitzar la societat. Comte, d’orientació conservador, considerava que el dilema reacció/revolució seria superat pel desenvolupament social.

3

La sociologia és una ciència positiva en la mesura que descriu el seu objecte d’estudi com una xarxa que, com les relacions de la naturalesa, pot ser construïda a partir de dades, variables i constants. Aquest programa ha estat més o menys seguits per pràcticament tots els sociòlegs (inclòs K. Marx). Tot i que Marx ha practicat la sociologia en certa manera, creia que no era ciència independent respecte els altres. A més, el marxisme defensa que l’estudi de la societat va de la mà de la voluntat transformadora.

4

El positivisme: autors. • Claude Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon (1760-1825)

Ell creia que practicava una fisiologia social, no sociologia. És un home important ja que inaugura moltes vessants o idees:

- El positivisme: va abans de Comte, li va ser un referent. - El socialisme: apuntava a la bona societat era la que anys després

s’anomenaria socialisme (fraternitat, igualtat). - La tecnocràcia: hem de deixar el govern de les nostres societats a

mans del tècnics entesos com científics, enginyers (aplicació de la ciència a la producció).

- L’industrialisme. Segons Saint-Simon, el que realment val és el més nou que havia aparegut (la indústria) i junt amb ella també els empresaris, els enginyers i els treballadors. Al voltat d ela indústria girava el futur. Això es contraposava a l’Antic Règim, on hi havia estaments antics. Creia però que els empresaris i els treballadors estaven cridats a entendre’s (ho recull després el feixisme) ja que eren classes productives a canvi de les classes parasitàries de l’Antic Règim.

Obres principals Les seves obres principals són:

- El sistema industrial (1812-1822) - Catecisme polític dels industrials (1822-1824) - El nou cristianisme (1824)

En elles, proposava substituir les estructures religioses per unes d’industrials. Creences de Saint Simon

- Saint Simon veia la societat com un veritable ésser, un cos organitzat (inspiració de la biologia organicista), on cal una correspondència entre les idees i les activitats dominants.

- Creia que calia una nova ciència positiva i reorganitzadora que s’ocupi del nou objecte social.

- A més, ell també pronostica l’adveniment d’una nova realitat històrica: la societat industrial.

- El triomf del nou sistema industrial vindrà de la mà de l’acció de les elits industrials i dels propis treballadors.

• Auguste Comte (Montpellier 1798- Paris 1857) Obres principals Algunes de les seves obres són:

- Course de philosophie Positive (1830-1842) - Cathécisme positiviste (1852) - Système de politique positive (1851-1854)

Idees de Comte

- Positivisme: només es pot obtenir coneixement veritable aplicant el mètode científic. - Aplicació del mètode científic per entendre, explicar i millorar la societat.

Distinció entre: - Estàtica social: estudi dels mecanismes que mantenen unida a la societat. - Dinàmica social: estudi del canvi i les transformacions socials.

5

Llei dels tres estats. És un exemple d’un estudi de dinàmica social. Les lleis dels tres estats es poden referir a tres fases històriques però també a tres fases del coneixement i en el desenvolupament de les persones:

- Teològic: s’explica el món i la societat en termes sobrenaturals. És una fase primitiva. - Metafísic: s’explica el món i la societat segons idees abstractes. És l’època dels filòsofs

i de la raó del pensament. - Positiu: s’explica el món i la societat segons lleis que cal descobrir, a través de la ciència

positiva. Referits a fases històriques i a nivells de coneixement, són tres fases que tots hem passat. Comte cau en la trampa d’intentar fer una llei vàlida per la història universal, cosa que, en tot cas, podria ser vàlida en el món occidental. Amb els anys, Comte es va tornar més anti-revolucionari i proclama l’adveniment definitiu de la societat científica i industrial.

- 1848 radicalitza el seu menyspreu per la Revolució i el conflicte polític - Intenta fer compatible ordre i progrés.

Va elaborar una “religió” positiva de la qual es considerava un mestre, amb les següents premisses:

- “Savoir pour prevoir, à fin de pourvoir”. - “L’amour pour principi, l’ordre pour base et le progès pour but”.

La religió és la base de la societat i per a que la societat funcioni, cal substituir la religió per una de més científica. D’això trobem antecedents en Rousseau i la “religió civil”, la Revolució Francesa i la Il·lustració ja que ho consideren necessari perquè la societat funcioni.

• Émile Durkheim (1858-1917) Durkheim ha estat molt més influent a la sociologia moderna, junt amb K. Marx i Max Weber, que no pas Comte. Va recollir elements de l’obra comtiana però, va desenvolupar una perspectiva pròpia i allunyada dels postulats comtians que considerava massa especulatius. Biografia

- Nascut a Epinal (França) al si d’una família jueva. - Graduat a l’École Normale Supérieure de París el 1882. - Va exercir de professor de dret i de filosofia. - El 1887 va començar a ensenyar sociologia, primer a la

Universitat de Bordeus i després a la París. Ell ha estat el primer acadèmic que va consagrar la sociologia com a ciència, com a mínim en l’àmbit francès.

- Preocupat per l’educació i per la seva reforma. Els temes fonamentals de l’obra de E. Durkheim

- La consolidació de la sociologia com a ciència. - Les regles del mètode sociològic (1895) - Defineix els principis epistemològics de la nova ciència: “sigui per a exposar els fets,

sigui per a orientar el seu curs”.

6

- El suïcidi (1897): primer estudi sociològic exemplar. Una realitat social, vista com un producte no com una acció individual. En una sensació d’anòmia, busca causes socials externes a l’individu d’una realitat que és vista a un trastorn individual.

- S’interessa per l’antropologia. - Mentalitat republicana relativament moderat, pot semblar socialista. Té una publicació:

Socialisme, on l’estudia com una cosa externa. - Ell creu que la societat existeix a diferència de Boudon. És una cosa que està per sobre

de nosaltres i ens condiciona. La portem nosaltres al cervell, en compartim alguns valors, sobretot el llenguatge. Ens la inculquen des que naixem.

o Els mètodes científics han d’aplicar-se a l’estudi de la societat. o Els grups socials representen característiques que van més enllà de la suma de les

característiques o conductes dels individus que els composen. o “Realisme social”: els “fets socials” com a coses. La paraula societat indica quelcom,

té un referent en la realitat. Tot i que no sigui palpable, existeix com a tal i pot ser estudiada. En canvi, altres autors ho neguen. La societat no és la suma dels individus ni la seva interacció, és una realitat emergent; està feta de moralitat i valors, idees compartides i conceptes, de “representacions col·lectives” (per exemple, el llenguatge és una realitat invisible que es troba a la nostra consciència).

o Els valors compartits pels membres de la societat (moralitat, religió) constitueixen la base de l’estabilitat social. Hem d’entendre la moralitat des d’una visió laica. Sense aquest substrat moral, la societat no es pot produir. La moralitat és només pressió social. La societat aguanta quan la majoria comparteix uns valors. No som altra cosa que la nostra consciència i idees que compartim i per això ens identifiquem amb un col·lectiu.

o La vida social només és possible dins d’un ambient moral. Els fets socials: Són tot allò que estudien els sociòlegs. “Tota manera de fer, fixada o no, susceptible d’exercir sobre l’individu una coacció exterior”. “Tota manera de fer general en el conjunt de la societat, conservant una existència pròpia, independent de les seves manifestacions particulars”. àExemples: les obligacions domèstiques, cíviques, contractuals, definides per la lleis o el costum. Aquestes maneres de fer, segons Durkheim, tenen una entitat pròpia. Per tant, els vincles es desenvolupen entre individus i una normativa superior no d’individu a individu. àEl llenguatge i la moneda. àLes creences i pràctiques religioses. Normal i patològic Cap fenomen social és en ell mateix patològic (no ho són ni el crim ni el suïcidi). Tot és una qüestió de mesura i la patologia ve donada no pel fenomen sinó per la seva extensió. La patologia ve donada per una forma extrema (per excés o per defecte) d’alguna cosa en ella mateixa “normal”. Anòmia És un concepte sociològic introduït per Durkhiem que significa l’absència de normes, prové del grec clàssic. Per ell és una situació patològica i designa una situació on molta gent cau en aquesta situació ja que es salta les normes acceptades (desobediència generalitzada). No és bo ni dolent, sinó que una minoria se salti alguna norma és, segurament, inevitable.

o Absència de normes o Aquest fet provoca confusió social sobre les normes acceptades.

7

o Relativisme o Pluralitat de normes

Quan no hi ha límits en les nostres accions, no podem ser lliures ja que requerim de normes per viure. Sense normes, no hi ha llibertat possible i caiem en un caos. És, doncs, una possible concepció republicana de la societat. La divisió social del treball

- El seu primer treball important: La divisió del treball social (1893). - El seu objectiu: explicar el naixement del món modern per mitjà del concepte de divisió

social del treball i pensar la seva viabilitat. Intenta explicar la creixement necessitat de divisió de treball en la societat moderna. Segons Durkheim, en les societat antigues (feudals, Antic Règim) el treball no estava tan dividit i la majoria dels individus duien a terme diverses funcions. En canvi ara, les societat modernes es divideixen i es subdivideixen més.

- Per a una societat és important que hi hagi unes creences o valors compartits i, al dividir-se el treball social, es complica la realitat social.

- Divisió del treball constrictiva, anòmica i basada en la solidaritat orgànica. Creia que n’hi havia de tres tipus: o Constrictiva: significa obligat i és propi del capitalisme. (ex. Societat esclavista). o Anòmica: sense normes. Cadascú fa el que pot o vol, amb les seves conseqüències. o Solidaritat orgànica: una divisió el treball basada en la solidaritat.

La societat actual oscil·la entre constrictiva i orgànica tot i que a vegades hi intervé l’anòmica. El suïcidi Pretén objectivar les tendències socials al suïcidi, buscar les causes socials d’un fet aparentment individual. Tres tipus de suïcidi:

- Anòmic: produït per situacions anòmiques. A causa d’absència de normes o normes poques clares, sobretot normes morals.

- Egoista: produït per dèficit de vincles comunitaris. Gent que es tanca en sí mateixa i no participa en la vida de grup.

- Altruista: en societat de solidaritat tradicional o mecànica, on l’individu es sacrifica pel grup. Seria un cas típic de mentalitat de societat tradicional; per exemple els yihadistes o els soldats.

Definició dels dos tipus de solidaritat segons Durkheim. El terme de solidaritat no l’hem d’entendre segons la nostra concepció. Solidaritat, per ell, es tradueix en vincle social, allò que en manté units. Tota societat requereix d’un tipus de solidaritat.

- Solidaritat mecànica. La solidaritat mecànica és la que es produeix per les similituds ja sigui per les pràctiques, les activitats, idees, etc.

- Solidaritat orgànica. Ve donat per la diferència o complementarietat. Gran importància del contacte, és el que relaciona per exemple estudiants i professor, ja que un no existiria sense l’altre.

8

En tota societat, coexisteixen ambdós tipus de solidaritat. Malgrat això, les societat pre-modernes, són societats on predomina la solidaritat mecànica. En canvi en les societats modernes, incipient, es va introduint la solidaritat orgànica. Els canvis morfològics produïts pel progrés continu de la divisió del treball produeixen un nou sistema normatiu que:

- Solidaritza la societat (solidaritat orgànica), ve per compensar l’individualisme de les societat modernes. Durkheim creia que la solidaritat orgànica no estava del tot desenvolupada e la seva època. Ell també defensava que al final s’establirien uns vincles a través de la diferència, en tan que respecte a aquestes diferències entre els individus.

- Desenvolupa l’autonomia personal (individualisme) Aquest nou sistema encara no està plenament establert:

- Existència de la lluita de classes, crisi econòmica. - Divisió anòmica del treball, divisió constrictiva. - Ningú rep el fruit del seu treball, ni ocupa un lloc d’acord amb els seus mèrits.

La religió Influït per la seva educació en la tradició jueva i la seva fe en la religió de la humanitat (Comte). “La religió consisteix en creences i pràctiques relatives a coses sagrades”, sense una necessària relació amb els conceptes de divinitat i de més enllà. La causa substancial, última de la religió és la humanitat mateixa, així els diferents grups humans sacralitzen les dimensions individuals i col·lectiva que els constitueixen.

9

Max Weber (Erfurt 1864- Munic 1920)

- Va ser fill d’un funcionari i polític i estudià a les Universitats de Heidelberg, Berlin i Gotinga.

- Va ser Doctor en Història del Dret i professor d’economia i professor a les universitats de Friburg, Heidelberg i Munich.

- D’altra banda, també va ser editor dels Archiv für Sozialwissenschaft und Socialpolitik. - Tenia un gran interès per l’art i la cultura. - Va ser políticament actiu: va participar com a negociador en el Tractat de Versalles i

va ser membre de la comissió redactora de la Constitució de Weimar. Interessos

- L’ascens del capitalisme occidental - El paper social de les religions - La racionalització - La burocràcia - El “desencantament del món” - Les formes de dominació - La distinció entre fets i valors - Les classes socials

Obra S’ha contraposat el pensament de Weber amb Marx, presentant-los com maneres antitètiques per presentar la societat; Marx l’entén de l’economia i Weber de les creences i la religió. Avui en dia, es creu que ambdós autors es complementen. El tema que unifica la seva obra és l’anàlisi de la relació mútua entre: les institucions legals, la política i la cultura per una part, i l’economia per l’altra. No hi ha determinisme econòmic (tot i la importància de l’economia). La seva gran obra és Economia i societat. Principals aportacions Les seves principals aportacions metodològiques:

- La sociologia comprensiva i antipositivista. Al creure que la societat està feta d’individus amb pensaments i emocions, Weber és proper a l’individualisme metodològic. La societat on és aliena del sociòleg sinó que en formo part.

- Els tipus ideal, proposats per estudiar la realitat. Són uns models teòrics que serveixen per interpretar la societat.

- No és possible captar els objectes de forma immediata: la verstehen. Per entendre la realitat social he de ser capaç de posar-te en l’interior de manera empàtica de les altres persones.

- No és possible determinar relacions causals inequívoques. No podem dir mai que una cosa és causa de l’altre.

- El món només es pot explicar des de determinades perspectives parcials. No creu que es pugui explicar el món social com una totalitat, que s’ha de focalitzar segons perspectives parcials (economia, política, justícia, etc).

- Neutralitat aixològica. Fa referència als valors, el sociòleg no jutja els valors però sí els estudia.

10

Els tipus ideals Són models conceptuals de situacions complexes, exageracions intencionades dels fenòmens socials. Tota situació real s’aparta més o menys d’aquests models. Weber creia que la sociologia havia de construir tipus ideals per estipular bé les seves característiques, així es poden fer comparacions al llarg del temps i de l’espai. Exemples:

- Burocràcia - Dominació - Acció social - Racionalització - Classe social - Carisma

Burocràcia com a tipus ideal

- Jerarquia d’autoritat: estructura piramidal, cadena de comandament, coordinació de decisions, els ordres superiors supervisen els inferiors...

- Regles escrites que governen la conducta dels funcionaris a tots els nivell de l’organització.

- Els funcionaris són assalariats a temps complert, cada nivell jeràrquic té un nou definit, s’espera de l’individu que faci carrera dins l’organització, segons capacitat i antiguitat.

- Separació de tasques entre l’interior i l’exterior de l’organització. - Cap membre de l’organització posseeix els recursos materials amb els quals opera.

Si parteix d’un model ideal que no accepta el propi model, no es pot dictaminar si una cosa com la corrupció és correcta. La burocràcia per Weber representa una millora respecte que altres mètodes d’adminstració basat en el nepotisme o l’amiguisme. La burocràcia és altament efectiva per organitzar un gran nombre de persones:

- Assegura la presa de decisions segons criteris generals i no segons caprici. - Elimina els individus amb talent i creatius, però assegura un nivell de competència

global. - Els sous fixes i regulats i la dedicació a temps complet eliminen la corrupció. - El sistema d’oposicions i exàmens públics elimina els favoritismes i amiguismes. - El treball burocràtic és rutinari i avorrit, però aquest és el preu de l’eficiència i

l’eficàcia. -

La burocràcia: el govern dels funcionaris. Weber tenia visió ambivalent respecte a la burocràcia. Creia que la seva expansió era inevitable i que les seves estructures casaven bé amb els models democràtics. Però a mida que la burocràcia es vagi estenent anirem cap a un món hiperburocratitzat (segons la metàfora de la gàbia de ferro). G. Ritzer, un sociòleg americà, ha publicat el llibre La mcDonalització del món on parla que la burocràcia ja no és el model ideal de Weber, sinó que el model organitzatiu de la nostra societat era els establiments McDonalds (previsibilitat, contabilitat), que salta a altres empreses. Actualment, malgrat que ha canviat, ha persistit un control mesurable sobre tots els objectes i aspectes, tot ha de ser objecte d’estudi o anàlisi. Ritzer afirma que estem més aviat en una gàbia de goma ja que no hi ha la impressió d’estar engabiats però sí que és real.

- Des de l’inici la paraula ha tingut un sentit despectiu.

11

- Però també hi ha qui l’ha vist com la millor forma d’organització i administració: la reglamentació de tasques mitjançant estrictes normes de procediment.

- El punt de vista de M.Weber oscil·la entre els dos extrems. - Segons Weber l’expansió de la burocràcia és inevitable a les societat modernes. - L’excés de burocràcia i racionalització: la gàbia de ferro.

L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1904-1905) Intenta explicar per què va sorgir el capitalisme sorgeix en certes regions d’Europa. Entre les múltiples causes, trobem la vessant religiosa del protestantisme, el calvinisme. El protestantisme representa una Il·lustració enfront el catolicisme: promou que cadascú interpreti La Bíblia de manera reflexiva.

- L’origen del capitalisme en l’ascetisme protestant (treball metòdic i austeritat) orientat a “provar” la salvació.

- Conseqüència inesperada: l’acumulació de riquesa per a invertir (acumulació primitiva de capital).

- Això no vol dir que el seu plantejament fos purament “idealista” i obviés les condicions materials de l’acumulació capitalista.

- El concepte protestant de Beruf (la professió com a vocació) exalta per primera vegada la legitimitat i dignitat moral de totes les formes honestes d’activitat: religioses, polítiques, econòmiques. Weber creia que aquest concepte o sensació desapareix amb el temps.

- No és que es legitimi l’esperit de profit o l’ànsia de guany, que sempre han existit, ni tampoc exactament la racionalitat intrínseca a tota acció econòmica...

- El valor de Beruf sorgeix del seu caràcter desinteressat, del fet de conformar el deure individual d’acomplir amb la pròpia vocació professional.

- La riquesa com a usdefruit de la qual el dipositari n’havia de treure el màxim rendiment per a confirmar la seva virtut.

- El sagrat, pel protestantisme, esdevé compatible amb la rehabilitació del préstec a interès, les activitats mercantils i manufactureres i amb l’enriquiment en general (activitats afectades per la prevenció catòlica).

- L’acumulació capitalista com a designi del Tot poderós. Segons Max Weber, tots aquests fets van contribuir a la primera acumulació de capital, essencial pel desenvolupament del capitalisme. La predestinació. Els catòlics, al néixer, estem marcats pel pecat original, cosa que disculpa d’inici el pecat però podem salvar-nos. Si es comet un pecat, es pot perdonar a través d ela confessió. Els protestants, en canvi, neixen ja marcats, alguns van al cel i altres no. El propi subjecte no ho sap i, per tant, comporta una personalitat curiosa intentant saber si és l’escollit, intenten trobar proves d’aquesta marca, sobretot mitjançant de la feina. A més, predica una certa moderació i d’autoritat. Aquesta situació és idònia per al naixement del capitalisme (més possibilitats per invertir capital, provoca creixement econòmic). Per això, Max Weber creu que les regions amb tradició calvinista són les que van fer néixer el capitalisme. El racionalisme L’extensió del racionalisme occidental (avui universal):

- Totes les coses poder ser enteses per la raó. - Racionalitat instrumental: estratègia o càlcul dels mitjans òptims per assolir els fins,

per treure en màxim benefici ja sigui econòmic o no. És un instrument de domini sobre els home si la natura.

12

- Voluntat de sotmetre el món al control humà. La reforma protestant, segons Weber, va propiciar també l’extensió de la racionalització en certs llocs d’Europa. El capitalisme és l’expressió d’aquest procés de racionalització. El capitalisme és un bé cerat que pot comportar coses bones com dolentes. La racionalització sempre té dues cares, una de bona i una altra de dolenta. El desencantament del món El desencantament del món suposa per a Weber la ruptura entre la unitat original entre fet i valor. El pensament màgic reconeixia que els fets no només eren sinó que significaven. La religió va ser una resposta a la fi de la visió màgica en el problema de donar “sentit” i a explicar el món. La religions monoteistes intenten donar respostes a moltes preguntes que es fa el ésser humà i suposen un avenç respecte la mentalitat màgica. La bondat o la malesa la determinen els humans. Segons Weber, la ciència pren el relleu a la religió en la tasca d’explicar i donar sentit al món, però el seu desenvolupament tindrà coma conseqüència la pèrdua de sentit. La ciència explica però no ens dóna orientacions ni ens diu com hem d’actuar i hem de donar un salt cap a l’ètica i moral. Les bases de la moral són universals però cada grup social ha construït una moral o una ètica més àmplia. Des de l’extensió de la racionalitat i la ciència, ens dóna massa poder als humans. Creia, com Marx, que les religions desapareixerien de l’àmbit públic i les societats modernes serien cada cop més científiques. Podríem dir que no han fet un bon pronòstic. Arribats a aquest punt, ens trobem amb un desencantament del món: una sensació on caiem en la visió més racional del món, descobreixes la veritat. El món passa a ser menys màgic i la ciència va desmuntant els mites i creences de la nostra societat i ens produeix el desencantament del món. El món passa per èpoques de desencantament però també en noves tendències i creences, és un període cíclic. Políticament la racionalització determina noves formes legals i d’administració, respecte de les societats tradicionals. En contrast amb l’autoritat tradicional el principi racional de legitimitat es basa en lleis impersonals, que separen el càrrec de la persona que l’exerceix i que l’allibera dels vincles i de llinatges. Altres qüestions weberianes:

- Distinció entre l’ètica de la convicció (regida per principis) vs ètica de la responsabilitat (pensa també en les conseqüències del què fas).

- El polític i el científic. Són postures contraposades de Weber. El polític sempre s’orienta a la recerca del poder personal i ha de prendre decisions.

o “Entenem per política el conjunt dels esforços que fem per participar en el poder o per influir en el repartiment del poder o per influir en el repartiment del poder, sigui entre els Estats, sigui a l’interior d’un mateix Estat”. (Politik als Beruf, 1919).

o “Tot aquell que fa política aspira al poder, sigui perquè el consider en mitjà al servei d’altres fins, ideols o egoistes, sigui que el vulgui “per ell mateix per tal de gaugir del sentiment de prestigi que li confereix”. (Politik als Beruf, 1919).

- Weber va estudiar l’estratificació observant tres variables. Elabora una teoria de l’estratificació amb tres factors que determina la posició social:

13

o La classe social: relació en el mercat de treball. Tots tenim un preu en el mercat de treball que ve determinat per la llei de la oferta i demanda.

o Status: qualitats no econòmiques com ara honor, prestigi, religió, respecte social, reconeixement... No cal que es correspongui com amb la classe social.

o Partit: les afiliacions de caràcter polític. Les orientacions polítiques de la població o dels individus. No implica formar part d’un partit sinó sentir-se identificat amb el partit.

Les tres dimensions tenen conseqüències en les oportunitats vitals de la gent. Weber deia que combinant la classe social, el status o el partit es podia tenir una visió de l’estratificació social.

14

La interpretació revolucionària: el marxisme El socialisme premarxista:

- Conjunt de pensament heterogeni generat entre la Revolució Francesa i l’aparició del moviment obrer.

- Conegut com a “socialista utòpic” (anomenat així per Engels). Pot ser equívoc perquè les utopies eren textos amb possible ficció.

- Antecedents en les utopies del Renaixement (Tomas Moro, Campanella). Característiques del socialisme premarxista:

- Condemna l’ètica de la societat en què vivien. Rebuig a com estava organitzada la societat existent ja que no fan una societat fraternal, el capitalisme no conforma una societat real. Creien que es podia radicar a través de l’exemple, creant societats externes a les ja establertes.

- Culpen a l’organització social i econòmica –el capitalisme- com a origen del mal, no en els governs. Els governs només repetien el capitalisme present a la societat.

- Volen crear un nou ordre social, en general sense propietat privada (tot de tots). - Creuen que aquest ordre pot ser previst, fins i tot en els menors detalls (racionalisme,

excés de pensament). - El nou ordre social pot ser establert des de la raó i la seva creació només depèn de la

possibilitat de convèncer a la majoria: creien que s’havia de fer propaganda. Van intentar posar-ho en marxa en societat exemplars.

Marx es desmarca d’aquest socialisme premarxista o utòpic. Hi ha alguns que es poden denominar socialistes o comunistes. Els principals autors “socialistes” són:

- Saint Simon (1760-1825) - Charles Fourier (1772-1837) - Robert Owen (1771-1858)

Aquests autors eren bastant apolítics, no creien important tenir el poder de l’Estat ja que la sortida de la societat capitalista s’havia de resoldre escapant de la societat i construint petites comunitats exemplars. Amb l’exemple s’agafarien adeptes doncs.

- Falansteris de Charles Fourier: demostra la gran planificació i fixació per dissenyar racionalment fins a l’últim detall.

15

En canvi, hi ha l’altre dimensió premarxista que es denominen “comunistes”. Els seus principals autors són:

- La tradició de Gracchus Babeuf (1760-1797) - Étienne Cabet (1788-1856) - Louis Auguste Blanqui (1805-1881) - Louis Blanc (1811-1882)

Aquests autors vinculen la transformació i l’acció política, prenent el poder polític de l’Estat. En canvi, també tenen una concepció insurreccional de la revolució; la revolució s’ha de fer des de les bases socials amb força. En el pas transitori d’una societat capitalista cap a una societat comunista, s’hauria d’aplicar una fase autoritària en la política de l’Estat per evitar les amenaces exteriors. El primer anarquisme. Els seus principals autors són:

- Pierre Joseph Proudhon (1809-1865): va ser influent en Marx, amb qui mantenia contacte.

- Mijaíl Bakunin (1814-1876): va coincidir amb Marx en la I Internacional. Té les seves arrels de la història una gran importància, que també van tenir una gran importància a Espanya i Catalunya durant la guerra civil. Durant aquests període, van posar en marxa unes societats assembleàries com a experiment social (sense diners, sense autoritats...). No donen suport a cap estructura política (apoliticisme) i eren molt crítics amb la fase transitòria autoritària Blanquista. Tot i així, coincidien amb Blanqui sobre la concepció insurreccional de la revolució.

• El pensament de Marx Karl Marx va néixer a Tréveris (Renània) l’any 1818 i va morir el 1883 a Londres. Era d’una família jueva convertida al protestantisme. Entre els seus primers supòsits trobem:

- El món jueu i la seva influència en el problema de l’alienació - “ No s’ha d’alliberar als jueus del món, sinó al món del judaisme” - El mercantilisme base de tots els mals - El ciutadà escindit entre uns “drets i deures” molt elevats i la seva realitat de

“propietari” - Els sentits es redueixen al “tenir”

Entre 1835 i 1841 va estudiar dret i filosofia a Bonn i Berlin (tesi sobre Demòcrit i Epicur). Havia llegit als il·lustrats i els clàssics de la literatura i això es reflecteix en els seus escrits. Va formar part de l’esquerra Hegeliana ja que creia que la història avança per una sèrie de contradiccions. Aquestes contradiccions però, es creia que no arribarien en un final i sempre s’avança. Marx utilitza l’alienació de Feuerbach on diu que “les construccions humanes que els homes prenen com a coses en sí”, establint que és l’home qui, amb l’alienació, ha creat a Déu. Significa treure les coses del propi home i després sotmetre’s. El 1843 emigra a França:

- Estudia economia política anglesa (“L’anatomia de la societat”). - Adscripció al comunisme - Expulsat per revolucionari

El marxisme temàtica ment complert segons Lenin (1870-1924): - filosofia clàssica alemanya - economia política anglesa - pensament revolucionari francès

16

Publica els Manuscrits de 1844. - L’alienació té la base en la divisió social del treball i les relacions de producció del

capitalisme: sempre es treballa per una persona desconeguda i a canvi d’una compensació econòmica. El treball no s’acabarà mai de satisfer les necessitats dels altres. El treball assalariat és una de les més típiques del capitalisme i és font de misèria humana.

- La mercantilització: o Del producte del treball o Del treball mateix o De la força de treball humana

- El diner símbol concentrat d’aquesta desnaturalització del viure. - El comunisme com a llibertat concreta: una societat on els objectes i les relacions tornin

a ser elles mateixes deixin d’estar alienades. Una llibertat encarnada dins de les persones i que les relacions entre les persones estiguin regides per les necessitats.

Junt amb Engels funda la Lliga dels comunistes (1847) i redacten el Manifest Comunista (1848) i des d’aleshores es dedica a la lluita política junt amb l’estudi.

- Marx posa l’accent en la “lluita de classes”, aquest conflicte de classes és el motor de la història. És una dinàmica social, voluntarista, subjectiva i conscient.

- Creixement de les forces productives (població mundial i capacitat de produir i satisfer necessitats humanes) i la contradicció amb les relacions de producció. Tot i així, Marx i Engels creuen que les forces productives tenen uns límits. Exemple: l’esclavatge n’és un obstacle ja que els esclaus tenen un límit. És una altra dinàmica diferent, és més inconscient.

- L’anomenat “materialisme històric”. Segons Marx, els canvis històrics no venen donats per canvis de mentalitats sinó per realitats materials com la lluita de classes i el creixement de la lluita de classes.

Resum del seu pensament:

- L’individu només existeix i s’ha de comprendre en un context social, a diferència de l’individualisme metodològic.

- L’individu es configura segons quins siguin els recursos i les oportunitats que té per a sobreviure.

- Importància del treball: esforç col·lectiu per a satisfer les necessitats materials. El treball vist en dos sentits: com a font de realització humana i com a simple mitjà d’obtenir una remuneració – l’alienació-.

- El conjunt de les relacions de producció constitueixen l’estructura econòmica de la societat (la base) sobre la que s’aixeca la sobreestructura política, jurídica, cultural i espiritual. Tot deriva de l’economia.

K. Marx, Contribución a la crítica de la Economía política. Prefacio 1859 “El resultado general al que llegué y que, una vez obtenido me sirvió de guía para mis estudios, puede formularse brevemente de este modo: en la producción social de su existencia, los hombres entran en relaciones determinadas, necesarias, independientes de su voluntad; estas relaciones de producción corresponden a un grado determinado de desarrollo de sus fuerzas productivas materiales. El conjunto de estas relaciones de producción constituye la estructura económica de la sociedad, la base real, sobre la cual se eleva una superestructura jurídica y política y a la que corresponden formas sociales determinadas de conciencia. El modo de producción de la vida material condiciona el proceso de la vida social, política e intelectual en

17

general. No es la conciencia de los hombres la que determina su realidad social; por el contrario es la realidad social la que determina su conciencia...” “Durante el curso de su desarrollo, las fuerzas productoras de la sociedad entran en contradicción con las relaciones de producción existentes, o, lo cual no es más que su expresión jurídica, con las relaciones de propiedad en cuyo interior se habían movido hasta entonces. De formas de desarrollo de las fuerzas productivas que eran, estas relaciones se convierten en trabas de estas fuerzas. Entonces se abre una era de revolución social. El cambio que se ha producido en la base económica trastorna más o menos lenta y rápidamente toda la colosal superestructura. (…) Una sociedad no desaparece nunca antes de que sean desarrolladas todas las fuerzas productoras que pueda contener (…) Por eso la humanidad no se propone nunca más que los problemas que puede resolver (…) Las relaciones burguesas de producción son la última forma antagónica del proceso de producción social (…) las fuerzas productoras que se desarrollan en el seno de la sociedad burguesa crean al mismo tiempo las condiciones materiales para resolver este antagonismo.”

18

• El Marxisme - Per marxisme cal entendre les diverses interpretacions de les idees que Marx va posar

en circulació i el seu posterior desenvolupament. - No necessàriament coincideixen amb el pensament de Marx. - Existeix, doncs, una enorme quantitat de “marxismes”.

La sociologia marxista: A partir dels anys 60 i 70:

- Althusser i “l’estructura marxista” - L’impacte del pensament d’Antonio Gramsci. Aconseguir l’hegemonia social. - A Cataluna i Espanya: el pensament de M. Sacristán. introductor a espanya de diverses

coses: introduir la lògica formal, la filosofia i el marxisme va ser militant crític del PSUC. Va ser també introductor d eles idees ecologistes, feministes i pacifistes en l’esquerra radical i comunista radical a Catalunya.

A partir dels 80: - “Marxisme analític”: J. Elster, G. Cohen, P. Van Parijs - E. Olin Wright i l’anàlisi de les classes socials - J. Roemer: la teoria de l’explotació - El marxisme autònom: T. Negri, J. Holloway, S. Federici

El marxisme en general, però:

- Veu la societat no com una estructura estàtica sinó com un procés històric (periodització de la història).

- La societat està farcida de contradiccions i de conflictes - El principal és el conflicte de classes - Per assegurar-se el seu domini, les classes dominants utilitzen no només el poder de

l’Estat sinó també l’educació, els mitjans de comunicació, tots els instruments de manipulació de les consciències.

Escola de Frankfurt:

Adorno, Horkheimer

Marcuse

Habermas

Lukács

Korsch

Bloch

Filosòfic

Moviment obrer

Moviments socials

Socialdemocràcia

Leninisme

Estalinisme

Eurocomunisme

Polític-social

Estudi de les desigualtats

i de les classes socials

Sociologia:

marxisme estructuralista

individualisme metodològic

funcionalisme marxista

Historia

Economia

Geografia.....

Científic social

Marxisme