TEMA 14 C. ESPANYA DEMOCRÀTICA ACTUAL (1982 2015)

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III–Tema 14/5 C (3a part)

LA TRANSICIÓ (1975-1982) I LA

DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)

Edat contemporània

BLOC III. TEMA 14/5.

TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82... EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 14.- Transició política (1975-82) i l’Espanya democràtica (1982 -96-2015) / T-5

14.1.- INTRODUCCIÓ.

14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978).

14.3.- LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.

14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL.

14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic i vies d’accés).

14.6.- CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA

EN EUROPA (1986).

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 14.- Transició política (1975-1982) i l’Espanya democràtica (1982-1996-2015) // T-5

14.6.- Consolidació de la democràcia (1978-1982).

14.6.1.- La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez (1979-1981).

14.6.2.- Dimissió de Suárez i cop d’estat del 23-F.

14.6.3.- El darrer govern d’UCD: Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982).

14.7.- Els governs de la democràcia (1982-2015) i la integració d’Espanya en Europa (1986). 1v preg. op B (2008, juny).

14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996).

14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004).

14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).

BLOC III. TEMA 14/5. 1a i 3a PARTS.

TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82...

1a i 3a

PARTS

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015)

I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986)

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA

INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986). 1v preg. op B (2008, juny).

14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe

González (1982-1996).

14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar

(1996-2004).


HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III–Tema 14/5 A (1a part)

Edat contemporània


DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)

De la transició a

l’Espanya actual

Adolfo Suárez González

(Cebreros, Àvila, 25 de

setembre de 1932 –

Madrid, 23 de març de

2014), primer president

democràtic després la fi

del franquisme.

Joan Carles I de Borbó i

Borbó - Dues Sicílies

(Roma, Itàlia, 5 de gener de

1938), rei d’Espanya des de

el 22 de novembre de 1975

fins el 19 de juny de 2014,

data de l’accés com a cap

de l’Estat del seu fill Felip

VI (va a abdicar el 2 de

juny de 2014).

La transició

política

(1975-1982)

EDAT CONTEMPORÀNIA


14.1.- Introducció.

14.2.- Els inicis de la transició (1975-1978). 1v TEXT, op A (2006, juny). 2v preg. op B (2009, juny). 3v preg. op A (2010,

setembre). 4v preg. op B (2011, setembre). 5v preg. op A (2013, setembre). 6v preg. op A (2014, juny).

14.2.1.- Inicis del regnat de Joan Carles I.

14.2.2.- El primer govern de la monarquia: Immobilisme d’Arias Navarro (novembre 1975 - juliol 1976).

14.2.3.- Paper de les forces d’oposició en la transició: dretes, nacionalistes i antifranquistes d’esquerres.

14.2.4.- Les mobilitzacions populars.

14.2.5.- El govern d’Adolfo Suárez González i la Llei de Reforma Política (LRP).

A.- Avenços de l’oposició.

B.- L’any clau: 1977.

14.3.- Les primeres eleccions democràtiques de 1977.

14.3.1.- El procés constitucional.

14.3.2.- Crisi econòmica, consens social i actituds violentes.

A.- La crisi econòmica de 1973.

B.- Els Pactes de la Moncloa i la reforma fiscal.

C.- La qüestió autonòmica, consens social i actituds violentes. MAPA 20.

BLOC III. TEMA 14/5. 1a Part.


1a PART

Consolidació de

la democràcia

(1978-1982)

EDAT CONTEMPORÀNIA




14.6.2.- Dimissió de Suárez i cop d’estat del 23-F.


14.7.- Els governs de la democràcia (1982-2015) i la integració d’Espanya en Europa (1986). 1v preg. op B

(2008, juny).




BLOC III. TEMA 14/5. 1a i 3a PARTS.


1a i 3a

PARTS

BLOC III–Tema 14/5 B (2a part)

HISTÒRIA D’ESPANYA

TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I

CONSTITUCIÓ DE 1978

Edat contemporània










14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN

EUROPA (1986).

EDAT CONTEMPORÀNIA


14.4.- La Constitució de 1978. Gestació del procés constitucional. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i via

d’accés, no surt mai com a mapa). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2004, setembre). 3v preg. op B (2005, juny). 4v preg. op B (2005, setembre).

5v preg. op B (2006, juny). 6v preg. op B (2006, setembre). 7v preg. op B (2007, juny). 8v preg. op B (2007, setembre). 9v preg. op B (2012, juny). 10v preg.

op B (2012, setembre). 11v preg. op B (2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny). 15v preg. op

B (2014, setembre).

14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució”.

14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978.

A.- Parts de la Constitució de 1978.

B.- Contingut de la Constitució de 1978.

14.4.3.- Història de la Constitució.

A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions.

B.- Reformes de la Constitució.

14.5.- L’Estat de les autonomies. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i vies d’accés).

14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic.

A.- El període preautonòmic.

B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978.

14.5.2.- L’organització de l’Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències.

14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears. MAPA 20.

14.5.4.- Presidents de les Illes Balears.

BLOC III. TEMA 14/5. 2a Part.


2a PART











EUROPA (1986).

14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978.

GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL

14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i via d’accés, no surt mai com a mapa). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2004,

setembre). 3v preg. op B (2005, juny). 4v preg. op B (2005, setembre). 5v preg. op B (2006, juny). 6v preg. op B (2006, setembre). 7v

preg. op B (2007, juny). 8v preg. op B (2007, setembre). 9v preg. op B (2012, juny). 10v preg. op B (2012, setembre). 11v preg. op B

(2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny). 15v preg. op B (2014,

setembre).

14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució”.

14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978.

A.- Parts de la Constitució de 1978.

B.- Contingut de la Constitució de 1978.

14.4.3.- Història de la Constitució.

A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions.

B.- Reformes de la Constitució.

P

A

R

E

S

CONSTITUCIÓ

Gabriel Cisneros Laborda

(UCD)

Miguel Herrero y

Rodríguez de Miñón

(UCD)

José Pedro Pérez-Llorca

Rodrigo

(UCD)

Gregorio Peces-Barba

Martínez

(PSOE)

Jordi Solé Tura

(PCE-PSUC)

Manuel Fraga Iribarne

(AP, PP)

Miquel Roca i Juvent

(CIU)

Gabriel Cisneros Laborda

(UCD)

Miguel Herrero y

Rodríguez de Miñón

(UCD)

José Pedro Pérez-Llorca

Rodrigo

(UCD)

Gregorio Peces-Barba

Martínez

(PSOE) Jordi Solé Tura

(PCE-PSUC)

Miquel Roca i Juvent

(CIU) Manuel Fraga Iribarne

(AP, PP)











EUROPA (1986).

14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i vies d’accés). 15v preg. op B (2014, setembre).

14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic.

A.- El període preautonòmic.

B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978.

14.5.2.- L’organització de l’Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i

competències.

14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears. MAPA 20.

14.5.4.- Presidents de les Illes Balears.

14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978.

GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20 (sempre pregunta 15v)

INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat). PPT (a part).



DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)

Edat contemporània

ELECCIONS

2015?

2015?



DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)

Edat contemporània

L’Espanya

actual

(2-19 juny 2014)

L’Espanya

actual

(2 juny 2014)

L’Espanya

actual

(2-19 juny 2014)











EUROPA (1986).










14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA

EN EUROPA (1986).

EDAT CONTEMPORÀNIA




14.6.2.- Dimissió de Suárez i cop d’estat del 23-F de 1981.


14.7.- Els governs de la democràcia (1982-2015) i la integració d’Espanya en Europa (1986). 1v preg. op B (2008, juny).




BLOC III. TEMA 14/5. 1a i 3a Parts.


1a i 3a

PARTS






González (1982-1996).


(1996-2004).



I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986) Fent un recorregut històric, en l’etapa que va de la transició fins a la democràcia podem distingir els

següents períodes:

A.- Els inicis de la transició (1975-1978). Des de la mort de Franco i la successió del rei Joan Carles,

en 1975, fins la promulgació de la Constitució de 1978.

B.- La consolidació democràtica (1978-1982). Recull els primers governs emparats pel marc legal

constitucional (Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo) i els diferents intents de cop d’estat (“Operació

Galaxia”, 11 novembre 1978, capità Ynestrillas i coronel Tejero; “23-F 1981” amb Tejero, Milans del

Bosch i Armada; i “Operació Cervantes”, 27 octubre 1982), fins les eleccions de 28 octubre 1982,

guanyades pel PSOE de Felipe González).

C.- Els governs de la democràcia (1982-2015, fins avui). I ara anem a abordar aquest darrer punt.

Des de les eleccions de març de 1979 (una vegada promulgada la Constitució de desembre de 1978)

se succeeixen les següents etapes polítiques diferents, atenent als diferents governs:

0.- 1979-1982, 3 anys de govern d’UCD.

1.- 1982-1996, 14 anys de govern del PSOE.

2.- 1996-2004, 8 anys de govern del PP.

3.- 2004-2011, 7 anys de govern del PSOE, eleccions

municipals 27 de maig 2007 i generals el 2008.

4.- 2011-2015, govern de PP de Mariano Rajoy,

eleccions generals 20 novembre 2011.

5.- 2015-fins avui, eleccions municipals i

autonòmiques, i després generals, i govern ?







González (1982-1996).


(1996-2004).


1es Eleccions 1982

Eleccions 1982

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)

Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).

1es Eleccions 1982 Participació: 79,97 %

14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)


Les ELECCIONS GENERALS

anticipades, de 28 d’octubre de 1982, amb

una participació del 79,97 %, donen la

majoria absoluta al PSOE de Felipe

González Márquez (202 diputats) i s’inicia

una llarga presidència del govern (14 anys)

que posaria fi a la Transició espanyola.

1es Eleccions 1982 Eleccions 1982



Eleccions 1982





Amb l’escissió del centre, entre

UCD de Landelino Lavilla i el

nou partit de Suárez, CDS, el

gran beneficiat va ser l’AP de

Fraga amb 106 diputats

Entra tímidament el CDS de Suárez.


Mor a Madrid, el 23 de març de 2014.



Així, Alianza Popular es va consolidar com la primera

força de l’oposició i la UCD va anar desapareixent.

L’altre fracàs va ser del PCE de Carrillo.

Eleccions 1982



Eleccions 1982



Les eleccions de 28 d’octubre de 1982 van donar al PSOE 202 escons (majoria absoluta), cosa que li va permetre

afrontar les transformacions de la societat espanyola, pel canvi tal com havia promès.



CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):

- El govern de Felipe González va haver de fer front a una difícil situació econòmica. El gabinet

socialista, en lluita contra la crisi, aprovà un estricte pla d’estabilització econòmica que implicà un

procés de RECONVERSIÓ INDUSTRIAL, que va dur al tancament de moltes indústries obsoletes.

Aquestes mesures provocaren el desconcert entre les centrals sindicals, però permeteren sanejar

l’economia i preparar-la per a la recuperació. Es va aconseguir en aquest període una disminució de la

inflació i una modernització de l’estructura econòmica. Es van impulsar obres públiques.

Contenció salarial (combatre la inflació = enfrontament amb el moviment sindical).

Expropiació del holding RUMASA (23 febrer 1983).

Procés de concentració de la banca espanyola (fusió d’alguns grans bancs).

El 23 de febrer de 1983 Rumasa fou expropiada pel

govern espanyol socialista.




- POLÍTICA INTERIOR. Triomf del PSOE a les

eleccions municipals i autonòmiques del 1983.

- INTERIOR. Es va impulsar una reforma de l’exèrcit

per a acabar amb el sentiment i perill colpista

d’alguns sectors de les forces armades. Aquesta

reforma fou un dels grans èxits del gabinet. Així en

1984, té lloc la modernització de les forces armades i

la disminució d’efectius militars, la reforma del

poder judicial i l’aprovació de la Llei antiterrorista.

- S’estableixen contactes amb l’organització

terrorista i es creen els Grupos

Antiterroristas de Liberación (GAL).




- S’estableixen contactes amb l’organització

terrorista i es creen els Grupos Antiterroristas de

Liberación (GAL).

Els Grupos Antiterroristas de Liberación o GAL eren

agrupacions armades para policials que practicaven el que s’ha

denominat terrorisme d’Estat o "guerra sucia" contra el grup

terrorista ETA i el seu entorn. Van estar actius entre 1983 i 1987,

durant el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol de Felipe

González. Durant el procés judicial contra aquesta organització

es va comprovar que fou finançat per alts funcionaris del

Ministeri de l’Interior.




- POLÍTICA INTERIOR. 1985: Altres mesures foren

- l’aprovació de la llei de Reforma i ampliació de la Seguretat social i

- consolidació de l’estat del benestar (per reduir els efectes socials de la

crisi es van incrementar els serveis públics i les prestacions: pensions de

jubilació, atur...);

- una despenalització parcial de l’avortament;

-i l’aplicació de la Llei orgànica del dret a l’educació (LODE), que

establia l’ensenyament gratuït i obligatori fins els setze anys.




- POLÍTICA INTERNACIONAL. Espanya, finalment,

aconsegueix accedir a la Comunitat Econòmica Europea

amb la signatura del Tractat d’adhesió a la CEE (juny del

1985; en vigor des de dia 1 de gener del 1986). El vell anhel

d’integració en Europa es convertí en realitat.




- POLÍTICA INTERNACIONAL. Tractat d’adhesió

a la CEE (juny 1985; en vigor 1 gener 1986).

Felipe González i el Ministre d’Afers Exteriors, Fernando

Morán, signen l’entrada d’Espanya a la Comunitat

Econòmica Europea (1986).

Entrada a la CEE en 1986



CARACTERÍSTIQUES de la primera

legislatura socialista (1982-1986):




- ECONOMIA. 1986: Pujada d’impostos, especialment dels directes amb l’aplicació de l’impost sobre

el valor afegit (IVA).




- POLÍTICA INTERNACIONAL. 1986: permanència

d’Espanya dins l’OTAN. Com a contrapartida, Felipe

González canvià radicalment el seu discurs sobre

l’OTAN. La negativa a ingressar en l’Aliança militar

occidental anterior, es va transformar en suport.

- González manté la seva promesa de convocar un

referèndum i va demanar el vot afirmatiu a la

permanència en l’OTAN. El triomf de la postura

defensada per González possiblement va marcar el seu zenit

com a líder polític.




- POLÍTICA INTERNACIONAL. 1986:

permanència d’Espanya dins l’OTAN.

Moviments veïnals.



- POLÍTICA INTERNACIONAL. 1986: permanència d’Espanya dins l’OTAN.




- POLÍTICA INTERIOR. En aquests anys s’acaba de dissenyar el mapa autonòmic espanyol amb

l’aprovació dels diversos Estatuts d’autonomia.



PROBLEMES més importants de la primera legislatura socialista (1982-1986):

L’atemptat etarra a l’Hipercor de la Meridiana de Barcelona (1987) va causar 21 morts i 45 ferits.

La policia i els propietaris no van considerar necessari desallotjar el local després de l’avís de bomba.

- El govern socialista va haver d’enfrontar una dura campanya terrorista d’ETA, amb més de cent

morts durant la legislatura (Hipercor de Barcelona, 1987).



- El govern socialista va haver d’enfrontar una dura

campanya terrorista d’ETA, amb més de cent morts

durant la legislatura (Hipercor de Barcelona).

- Altes taxes d’atur. Amb la Reforma Laboral es van

introduir nous contractes de treball més precaris que van

promoure la Vaga general de 14 de desembre de 1988

(dins la segona legislatura socialista, 1986-1989).

- En juny del 1986: Felipe González convocà eleccions

generals anticipades.

PROBLEMES més importants de la primera legislatura socialista (1982-1986):

Eleccions 1982



CARACTERÍSTIQUES primera legislatura socialista (1982-1986): Pla d’estabilització econòmica: RECONVERSIÓ INDUSTRIAL.

Contenció salarial (combatre la inflació = enfrontament amb el moviment sindical).

Expropiació el holding RUMASA (23 febrer 1983).

Procés de concentració de la banca espanyola (fusió d'alguns grans bancs).

Triomf del PSOE a les eleccions municipals i autonòmiques del 1983.

1984: modernització de les forces armades, per acabar amb sentiment colpista d'alguns sectors de les forces

armades, reforma del poder judicial i aprovació llei antiterrorista.

Contactes amb l'organització terrorista i creació dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL).

1985: aprovació llei de reforma de la Seguretat social, despenalització parcial de l'avortament i aplicació llei

orgànica del dret a l'educació (LODE).

Signatura del Tractat d'adhesió a la CEE (juny del 1985; en vigor des del gener del 1986).

1986: aplicació de l'impost sobre el valor afegit (IVA).

1986: Permanència d'Espanya dins l'OTAN.

Disseny mapa autonòmic espanyol.

PROBLEMES:

Terrorisme d'ETA (Hipercor Barcelona, 1987 ).

Atur (durà a vaga general 14 desembre 1988).

Juny del 1986: Felipe González convocà eleccions generals anticipades.

1es Eleccions 1982

2es Eleccions 1986

Eleccions 1986



2es Eleccions 1986 Participació: 70 %



A les ELECCIONS de 1986, amb una participació una mica

inferior que a les anteriors eleccions, d’un 70 %, va tornar a

obtenir la majoria absoluta el PSOE, Felipe González Márquez

(president del govern), propiciant la crisi entre els seus contrincants.



A les ELECCIONS de 1986: Fraga repetí resultats (106 en

1982, 105 en 1986), cosa que va endinsar al seu partit en una llarga

crisi, i el PCE va formar una coalició amb diverses forces menors,

configurant Izquierda Unida (7 diputats).



CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura socialista (1986-1989):

- Va estar marcada per un fort

desenvolupament econòmic que

duraria fins 1992. Aquest creixement

es concretà en una ambiciosa política

d’inversions públiques en

infraestructures afavorida per la

transferència de fons procedents de

la CEE. Els serveis educatius,

sanitaris i de pensions creixeren de

forma notable, essent sufragats per un

sistema fiscal relativament progressiu.

Per primera vegada es podia parlar

d’un Estat del Benestar en Espanya.



- El creixement econòmic i les mesures liberalitzadores del govern augmenten les diferències de

riquesa entre els diversos grups socials.


- En 1987 es produïren mobilitzacions socials (vagues i

manifestacions d’estudiants contra la política educativa).



- Març 1987: moció de censura d’Alianza Popular

(candidat a la presidència, Antonio Hernández

Mancha). Rebuig de la moció de censura (195 vots

en contra, 67 a favor i 71 abstencions).


Antonio Hernández Mancha, líder de

Alianza Popular en 1987. Famós per

pretendre una esperpèntica moció de

censura contra la segona majoria absoluta

del PSOE de Felipe González, amb Alberto

Ruiz Gallardón i José María Aznar.



- Trencament dels lligams PSOE - UGT.

- Els sindicats CCOO i UGT organitzaren la segona

vaga general, el 14 de desembre de 1988, contra la

política econòmica dels governs socialistes (1a vaga

general en 1976, Fraga: “La calle es mía”). El país es

va paralitzar i Felipe González va haver de negociar

la retirada parcial del seu programa liberalitzador.


Vagues generals de caràcter local i comarcal a Catalunya (Sabadell i Baix Llobregat); al País Basc;

llargues vagues i de gran envergadura, del metall, de la construcció i dels transports a Madrid (principi

1976).

14.2.4.- Les mobilitzacions populars

14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978)

EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT LABORAL (1970-1979)

Anys Nombre de vagues iniciades Nombre de treballadors afectats

1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979

1.547 542 853 743

1.730* 2.807 3.662 1.194 1.128 2.680

440.114 196.665 236.421 303.132 426.037 504.300 2.558.800** 2.955.600 3.863.800 5.713.200

* El nombre de vagues es dispara amb la Crisi del Petroli

** El nombre de treballadors en vaga es dispara per les convocatòries de “vaga general”.

Cal destacar, especialment, la vaga general de Vitòria (març 1976), perquè la resposta repressiva va culminar

amb cinc treballadors morts a mans de la policia i desenes de ferits.

L’acció policial va ser justificada per, el llavors ministre de l’Interior,

Manuel Fraga Iribarne, “La calle es mía”.

14.2.4.- Les mobilitzacions populars

14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978)

En 1975 fou nomenat vicepresident d’Assumptes de

l’Interior i ministre de Governació de l’executiu de Carlos

Arias Navarro, en el primer govern del rei Joan Carles I.

Eleccions 1986



CARACTERÍSTIQUES segona legislatura socialista (1986-1989):

Fort desenvolupament econòmic (fons estructurals CEE). Societat Benestar.

Augment diferències socials.

1987: Mobilitzacions socials, (vagues i manifestacions estudiants contra la política educativa).

Març 1987: moció de censura d’Alianza Popular (candidat a la presidència, Antonio Hernández

Mancha). Rebuig moció de censura (195 vots en contra, 67 a favor i 71 abstencions).

Trencament dels lligams PSOE - UGT.

CCOO i UGT organitzen segona vaga general contra la política econòmica dels governs socialistes

(14 desembre 1988).

2es Eleccions 1986

3es Eleccions 1989

Eleccions 1989


Majoria relativa PSOE Felipe González Márquez (president del govern).

3es Eleccions 1989 Participació: 70 %

Primera participació PP (renovació AP, Fraga president) Aznar, abril 1990



A les ELECCIONS de 1989 (participació: 70 %), el PSOE obté una majoria relativa i Felipe

González Márquez continua com a president del govern.



A les ELECCIONS de 1989 (participació: 70 %), el PSOE obté una majoria relativa i Felipe

González Márquez continua com a president del govern. Primera participació del Partido Popular

(PP, renovació d’Alianza Popular, AA) amb Manuel Fraga, president del partit. A partir d’abril de

1990: José María Aznar es converteix en president del PP.



CARACTERÍSTIQUES de la tercera legislatura del PSOE (1989-1993):

- Espanya celebrà en 1992 dos esdeveniments internacionals, els Jocs

Olímpics de Barcelona i l’Expo de Sevilla que mostraren una imatge de

país modern molt diferent a l’Espanya de la dictadura de Franco.




- Però, la recessió mundial iniciada a principis dels noranta va colpejar

durament el nostre país. La crisi econòmica, agreujada per la incorrecta

política econòmica del govern, va disparar la inflació i l’atur, que va

arribar a la dramàtica xifra de tres milions de desocupats.

- La crisi econòmica fou l’avantsala de

l’esclat dels escàndols de corrupció

que afectaren al govern socialista:

- Divisions a l’interior del PSOE = eleccions anticipades el 6 de

juny de 1993.

A.- Acusacions de corrupció a l’entorn del vicepresident del

govern (el germà d’Alfonso Guerra, el denominat “cas Guerra”) =

remodelació govern.

B.- En 1993: presumpte finançament irregular del PSOE (cas

FILESA).

C.- Als casos anteriors es va unir l’escàndol dels GAL, grup armat

format per policies i mercenaris que amb la complicitat de càrrecs del

govern va dur a terme la “guerra bruta” contra ETA.



Els Grupos Antiterroristas de Liberación o GAL eren

agrupacions armades para policials que practicaven el que s’ha

denominat terrorisme d’Estat o "guerra sucia" contra el grup

terrorista ETA i el seu entorn. Van estar actius entre 1983 i 1987,

durant el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol de Felipe

González. Durant el procés judicial contra aquesta organització

es va comprovar que fou finançat per alts funcionaris del

Ministeri de l’Interior.


Eleccions 1989



3es Eleccions 1989

Primera participació PP (renovació AP, Fraga president) Aznar, abril 1990

CARACTERÍSTIQUES tercera legislatura socialista (1989-1993): 1992: Jocs Olímpics Barcelona i Expo Sevilla.

Crisi econòmica mundial: inflació i atur de3 milions.

Acusacions de corrupció: A.- Entorn del vicepresident del govern ("cas Guerra“)

remodelació govern. B.- 1993: presumpte finançament il·legal del PSOE

(FILESA). C.- Guerra bruta del “GAL”.

Divisions a l’interior del partit eleccions anticipades el 6 de juny de 1993.

Participació: 70 %

4es Eleccions 1993

Eleccions 1993


4es Eleccions 1993 Participació: 76, 4%




A les ELECCIONS de 1993 (participació: 76, 4%) el PSOE torna a vèncer, tot i que aquesta vegada

sense majoria absoluta, amb una majoria relativa i Felipe González Márquez continua com a

president del govern. Les forces de dreta s’havien reorganitzat en el Partit Popular que ara estava

dirigit per José María Aznar (abril, 1990).



A les ELECCIONS de 1993 (participació: 76, 4%) el PSOE torna a vèncer, tot i que

aquesta vegada sense majoria absoluta, amb una majoria relativa i Felipe González

Márquez continua com a president del govern. Les forces de dreta s’havien reorganitzat

en el Partit Popular que ara estava dirigit per José María Aznar (abril, 1990).



CARACTERÍSTIQUES de la quarta legislatura del PSOE (1993-1996):

- El PSOE formà un govern en solitari, però

necessita el suport extern parlamentari de

Convergència i Unió de Jordi Pujol (CiU).

6 de juny de 1993 - 3 de març de 1996




- Acusacions de corrupció sobre el govern, el PSOE i les

altes instàncies de l’Estat.

- Dimissió del vicepresident

del govern (Alfonso Guerra).




- Implicació i processament d’antics ministres socialistes en el cas GAL

- 1995: aprovació nou codi penal.

- Fracàs socialista a les eleccions autonòmiques.




- Presidència espanyola de la Unió Europea al segon semestre del

1995 = èmfasi en l’eix mediterrani.

- CAP A UN CANVI DE GOVERN. Juliol del 1995:

les dificultats econòmiques,

els escàndols de corrupció i

la dura campanya de la oposició (el PP inicia una dura oposició

parlamentària contra Felipe González) debiliten el govern i van

dur a què, després la de negativa de CiU i Pujol a donar suport

per a aprovar els pressupostos del 1996 = Felipe González

convocarà eleccions generals anticipades pel març de 1996.

Eleccions 1993



CARACTERÍSTIQUES quarta legislatura socialista (1993-1996): El PSOE formà un govern en solitari amb el suport extern de CiU.

Acusacions de corrupció sobre el govern, el PSOE i les altes instàncies de l'estat.

Dimissió del vicepresident del govern (Alfonso Guerra).

Implicació i el processament d’antics ministres socialistes en el cas GAL.

1995: aprovació nou codi penal.

Fracàs socialista a les eleccions autonòmiques.

Presidència espanyola de la Unió Europea al segon semestre del 1995 èmfasi en l'eix mediterrani.

CAP A UN CANVI DE GOVERN. Juliol del 1995: negativa de CiU a donar suport als pressupostos del 1996

convocatòria d'eleccions generals anticipades pel març de 1996.

4es Eleccions 1993






González (1982-1996).


(1996-2004).


1es Eleccions 1996

Eleccions 1996



Majoria relativa PP José María Aznar (president del govern).

http://electionresources.org/images/maps/es.php?election=1996

14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)



Les ELECCIONS anticipades de 1996, amb una participació del 77, 4%, donen una majoria relativa

al PP i a José María Aznar (president del govern).



CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura del Partit Popular (1996-2000):

- José María Aznar no va

aconseguir la majoria

absoluta i es va veure

obligat a pactar amb les

minories nacionalistes

per a accedir a la

presidència del govern.



- José María Aznar no va aconseguir la majoria absoluta i es va veure

obligat a pactar amb les minories nacionalistes per a accedir a la

presidència del govern.


- El gir cap a la dreta es va veure corroborat amb les victòries del PP en

les eleccions autonòmiques i municipals.

- El cicle socialista sota el lideratge de Felipe González havia acabat.



- Aznar centra els seus esforços en implementar una política econòmica ortodoxa, que reduís el

dèficit públic i reactivés l’activitat econòmica privada.


- El gran objectiu era complir amb els denominats criteris de convergència europea (inflació, deute dèficit...)

establerts en el Tractat de Maastricht de 1992 i que, una vegada aconseguits, permetés a Espanya accedir a la nova

divisa única europea el 1999, l’Euro.

- La política econòmica fou un èxit (bonança econòmica), però van haver privatitzacions en el sector públic. La

bona conjuntura econòmica va ajudar a reactivar l’activitat econòmica, la inflació i l’atur van disminuir de manera

notable, creix la renda per habitant, etc., i el sanejament de l’economia duria a què Espanya participés en el

naixement de l’Euro en 1999.



- El terrorisme d’ETA va arribar a la seva expressió més sagnant, l’estiu

de 1997, amb l’assassinat del concejal del PP en l’ajuntament basc

d’Ermua, Miguel Ángel Blanco. La crueltat de la banda terrorista i la tasca

dels col·lectius que duien anys enfrontant-se a la violència, en el País Basc,

va desencadenar una important reacció popular que es va denominar l’

“Espíritu de Ermua”.




- El govern d’Aznar, amb el suport de l’oposició

socialista, es llança decididament a una política de

duresa amb ETA i amb l’entorn nacionalista.


- Els contactes entre el govern d’Aznar i el grup terrorista no donaren cap resultat i un any després ETA

torna a l’activitat armada. El president Aznar, que havia estat víctima d’un atemptat frustrat en 1995,

va reforçar la seva política d’enfrontament amb el nacionalisme basc en totes les seves tendències.

- La reacció en el camp abertzale fou el Pacte de

Lizarra-Estella de 1998, un acord de totes les forces

nacionalistes, des del PNB a ETA, per avançar cap

a la independència. Uns dies després, ETA declara

una treva indefinida i sense condicions.



- Les eleccions convocades l’any 2000 marcaren el

moment d’apogeu del PP i Aznar. El nou segle s’inicia

amb una majoria absoluta del PP en les Corts. Mentre el

PSOE patia una crisi de lideratge i divisions internes.


Eleccions 1996


Majoria relativa PP José María Aznar (president del govern).


CARACTERÍSTIQUES primera legislatura del Partit Popular (1996-2000): Acaba el cicle socialista sota el lideratge de Felipe González.

Acomplir els criteris de convergència europea per accedir a l’EURO el 1999 (Tractat de Maastricht de 1992).

La bona marxa de l'economia (bonança), però privatitzacions del sector públic.

Terrorisme d’ETA (estiu 1997) assassinat concejal PP en ajuntament basc d’Ermua, Miguel Ángel Blanco. Davant la

crueltat , es desencadena important reacció popular, l’ “Espíritu de Ermua”.

Govern Aznar, amb suport de l’oposició socialista, es llança a una dura política contra ETA.

Reacció en el camp abertzale fou el Pacte de Lizarra-Estella de 1998, un acord de totes les forces nacionalistes, des

del PNB a ETA, per avançar cap a la independència.

PSOE: crisi de lideratge i divisions internes.

Eleccions 2000 marquen el moment d’apogeu del PP i Aznar. El nou segle s’inicia amb una majoria absoluta del PP

en les Corts.

2es Eleccions 2000

Eleccions 2000



Majoria absoluta PP José María Aznar (president del govern).


Les ELECCIONS del 2000 (participació: 68,7 %, la més baixa fins el moment de la història de la

democràcia), dóna majoria absoluta al PP i a José María Aznar (president del govern).

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)



CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):

- Creixement economia espanyola.

- Continuació plantejaments liberalitzadors en economia (sobretot pel que fa a les privatitzacions).

- Evolució política obertament espanyolista i centralitzadora.

- A Catalunya es generà un clima d’hostilitat al govern d’Aznar.




- POLÍTICA INTERNACIONAL: alineació

incondicional amb l’intervencionisme del president

nord-americà George W. Bush.

- Enviament de tropes a Iraq durant la guerra.

- Suport a la invasió de l’Iraq i l’enderrocament

del règim de Saddam Hussein (2003).




- Onada de protestes i

manifestacions de gran magnitud

(GUERRA NO! IRAK NO!).

- Fort malestar a Alemanya i,

molt especialment, a França,

contraris a la intervenció.




- Reducció dels Fons Europeus de Cohesió (dels quals Espanya era un dels principals beneficiaris).

- Relacions tenses amb el Marroc (illot de Perejil).




- En març de 2004 es van convocar eleccions generals. Tres dies abans, 11 de març de 2004 (11M),

un atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril de Madrid, va originar una situació

de commoció nacional. PSOE guanya les eleccions de 2004.




- Tres dies abans eleccions generals, 11 de març de 2004 (11M),

un atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril

de Madrid, va originar una situació de commoció nacional.




- Tres dies abans eleccions generals, 11 de març de

2004 (11M), un atemptat terrorista islamista a

tres estacions de ferrocarril de Madrid, va originar

una situació de commoció nacional.

Atemptat de l’ 11-M




- 11 març 2004 (11M): atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril de Madrid,.

Eleccions 2000


Majoria absoluta PP José María Aznar (president del govern).


CARACTERÍSTIQUES segona legislatura del Partit Popular (2000-2004): Creixement economia espanyola.

Continuació plantejaments liberalitzadors en economia (sobretot pel que fa a les privatitzacions).

Evolució política obertament espanyolista i centralitzadora.

A Catalunya es generà un clima d'hostilitat al govern d'Aznar.

Política internacional: alineació incondicional amb l'intervencionisme del president nord-americà George W. Bush.

Suport a la invasió de l'Iraq i l'enderrocament del règim de Saddam Hussein.

Enviament tropes a Iraq durant la guerra.

Onada de protestes i manifestacions de gran magnitud.

Fort malestar a Alemanya i, molt especialment, França, contraris a la intervenció.

Reducció dels fons europeus de cohesió (dels quals Espanya era un dels principals beneficiaris).

Relacions tenses amb el Marroc (illot de Perejil).

11 de març de 2004: atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril de Madrid.

2es Eleccions 2000



14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ

D’ESPANYA EN EUROPA (1986). 1v preg. op B (2008, juny).

14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González

(1982-1996).



1es Eleccions 2004

Eleccions 2004



Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).

14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)


Les ELECCIONS del 2004 (participació: 75,7 %) donen majoria relativa al PSOE i a José Luís

Rodríguez Zapatero (president del govern). Comença la segona etapa socialista (2004-2011).





Rodríguez Zapatero (president del govern). Amb aquestes eleccions comença la segona etapa

socialista (2004-2011).


CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):

- Retirada immediata de les forces espanyoles d’Iraq

(deteriorament relacions amb EUA i apropament a

l’eix francoalemany).




- Modificació del Pla Hidrològic Nacional.




- Aixecament d’algunes de les restriccions sobre òvuls

congelats.

- Intent de recompondre les relacions amb el País Basc

i Catalunya.

- Aprovació d’una llei contra la violència sexista i

legalització dels matrimonis homosexuals.




- ECONOMIA: període de bonança fins a finals

de 2007. Posteriorment, crisi hipotecària als

EUA que afectà l’economia espanyola.




- Forta afluència d’immigrants il·legals.

- Relacions amb la UE: crítiques a la política

immigratòria i a les polítiques proteccionistes

envers determinades grans empreses.




- 2005: Referèndum pel qual Espanya donà un clar suport a la

Constitució europea (76%).

- Signatura Tractat de Lisboa (13 desembre 2007, substitut del

fracassat Tractat de la Constitució de 2004, i que modifica en part

el de Maastricht i el de Roma de constitució de la CE).




- POLÍTICA EXTERIOR: contrària a l’estratègia de

la lluita antiterrorista global del president George W.

Bush i proposta de l’ “Aliança de Civilitzacions”.




- POLÍTICA EXTERIOR: contrària a

l’estratègia de la lluita antiterrorista

global del president George W. Bush i

proposta de l’ “Aliança de

Civilitzacions”.




- Penetració econòmica espanyola a l’Amèrica

Llatina a través de les multinacionals de

l’energia i de les comunicacions.


Eleccions 2004




CARACTERÍSTIQUES cinquena legislatura socialista (2004-2008): Retirada immediataforces espanyoles Iraq (deteriorament relacions amb EUA i apropament l'eix francoalemany).

Modificació del Pla Hidrològic Nacional.

Aixecament d'algunes de les restriccions sobre òvuls congelats.

Aprovació d'una llei contra la violència sexista i legalització dels matrimonis homosexuals.

Intent de recompondre les relacions amb el País Basc i Catalunya.

ECONOMIA: període bonança fins finals de 2007. Posteriorment, crisi hipotecària EUA afectà economia espanyola.

Forta afluència d'immigrants il·legals.

Relacions amb UE: crítiques a política immigratòria i a polítiques proteccionistes envers algunes grans empreses.

2005: Referèndum pel qual Espanya donà un clar suport a la Constitució europea (76%).

Signatura del Tractat de Lisboa.

POLÍTICA EXTERIOR: contrària a l'estratègia de la lluita antiterrorista global del president G.W.Bush i proposta

d'“Aliança de Civilitzacions”.

Penetració econòmica espanyola a l'Amèrica Llatina a través de multinacionals de l'energia i de les comunicacions.

1es Eleccions 2004

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)

2es Eleccions 2008

Eleccions 2008






Les ELECCIONS del 2008 (participació: 75,32 %) donen

majoria relativa al PSOE i a José Luís Rodríguez

Zapatero (president del govern). Continua la segona etapa

socialista (2004-2011).


Eleccions 2008





Eleccions 2008





Comparació entre PP

(blau) i PSOE

(vermell) per número

d’escons en cada

circumscripció (gris:

empat), després les

eleccions de 2008.


Les ELECCIONS del 2008 (participació: 75’32 %) donen majoria

relativa al PSOE i a José Luís Rodríguez Zapatero (president del govern).

Continua la segona etapa socialista (2004-2011).


Distribució d’escons en el Congrés (esquerra) i el Senat

(dreta) després de les eleccions de 2008. El PSOE tenia

majoria en el Congrés però no en el Senat.

Eleccions 2008






Rodríguez Zapatero (president del govern). Continua la segona etapa socialista (2004-2011).



CARACTERÍSTIQUES de la sisena legislatura socialista (2008-2011):


- Substitució del ministre d’economia

Pedro Solbes i entrada de Manuel

Chaves a la cartera d’administracions

territorials.

- Nou projecte de finançament

autonòmic (acceptat pel govern català,

principal impulsor de la reforma).

- Enfortiment de les relacions amb

França en matèria antiterrorista.

- Poc pes dins la UE i

dificultats de relació amb

els EUA.

Eleccions europees 2009


CARACTERÍSTIQUES de la sisena legislatura socialista (2008-2011):


- Juny del 2009: eleccions al

Parlament Europeu = el PP se situà

en primer lloc, seguit del PSOE.

Eleccions 2008




CARACTERÍSTIQUES sisena legislatura socialista (2008-2011): Substitució del ministre d'economia Pedro Solbes i entrada de Manuel Chaves a la cartera d'administracions

territorials.

Aprovació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) = reduir la capacitat excessiva de les entitats

bancàries i fomentar les fusions de les caixes d'estalvi.

Nou projecte de finançament autonòmic (acceptat pel govern català, principal impulsor de la reforma).

Enfortiment de les relacions amb França en matèria antiterrorista.

Poc pes dins la UE i dificultats de relació amb els EUA.

Juny del 2009: eleccions al Parlament Europeu = el PP se situà en primer lloc, seguit del PSOE.

2es Eleccions 2008

1es Eleccions 2011

Eleccions 2011



Majoria absoluta PP Mariano Rajoy Brey (president govern).



Les ELECCIONS a Corts Generals de 20 de novembre de 2011 (participació: 71,69 %), foren les

onzenes des de la Transició, en elles es van renovar 350 escons del Congrés del diputats i 208 dels

266 del Senat. Han donat pas a la X legislatura de l’actual període democràtic en Espanya.


Façana del Congrés dels Diputats i detall d’un dels seus emblemàtics lleons.


Les ELECCIONS a Corts Generals de 20 de

novembre de 2011 (participació: 71,69 %), foren

les onzenes des de la Transició i han donat pas a la

X legislatura de l’actual període democràtic en

Espanya.


Es van realitzar quatre mesos abans del previst, per

la decisió de Zapatero d’anticipar-les.


La majoria absoluta la obté el PP

(186 escons, 32 més que en 2008) i

Mariano Rajoy Brey és el

president del govern, seguit pel

PSOE d’Alfredo Pérez Rubalcaba

amb 110 escons (59 menys que en

el 2008, el pitjor resultat des de la

instauració de la democràcia).



El nou parlament és un dels més heterogenis des de l’aprovació de la Constitució de 1978, ha minvat

el bipartidisme, tot i que no s’ha eliminat (després de les darreres enquestes de demoscòpia, es creu

que el bipartidisme del dos grans partits ha entrat en crisi). L’objectiu és fer front a la crisi, al dèficit i

al deute públic, i crear llocs de treball en una societat que ha arribat a 6.000.000 d’aturats (27%).


CCOO i UGT convoquen l’octava vaga general de la democràcia espanyola, el 29 de març de 2012, per a protestar

per la reforma laboral impulsada pel Govern de Mariano Rajoy.

Mor a Madrid, el 23 de març de 2014.

Fotografia d’arxiu, feta el 18 de març de 1995, de l’expresident del Govern Adolfo Suárez , durant les noces dels Ducs

de Lugo, celebrades en Sevilla.

Mor el pare polític de la democràcia espanyola Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014),

primer president democràtic després la fi del franquisme.

L’expresident del Govern, Adolfo Suárez González, mor el diumenge 23 de març de 2014, als 81 anys en la clínica

Cemtro de Madrid, després d’una llarga malaltia neurològica, agreujada en els darrers dies de la seva vida, segons

anuncià un portaveu de la família.

Declaració del rei, Joan Carles I, després de la mort d’Adolfo Suárez González

(Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014).


El rei Joan Carles amb Adolfo Suárez.

Foto: A.S.I. (Adolfo Suárez Illana),

Madrid, 16 de juliol de 2008.

Premi Ortega y Gasset de Periodisme a la

millor informació gràfica.

Publicació compartida amb

Protestante Digital / Magacín / Leyendo fotos

http://www.protestantedigital.com/ES/Magacin/list/421-0/Leyendo-fotos


Funeral d’Adolfo Suárez González

(Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014).

Eleccions europees 2014


Les darreres ELECCIONS EUROPEES de 25 de maig de 2014

(participació: 44,75 %), donaren els següents resultats:



Les darreres ELECCIONS EUROPEES de 25 de maig de 2014 (participació: 44,75 %), donaren els

següents resultats:


Rajoy defensa la salut de la democràcia espanyola

i demana "no dar pábulo" a "discursos extremistas" que tot ho veuen

malament.


TEMA 14 TERMES I PERSONATGES

JOSÉ

MARIA GIL

ROBLES

INI LEY PARA LA

REFORMA

POLÍTICA

PACTES DE LA

MONCLOA

BANDERES ESPANYOLES

MONÀRQUICA I REPUBLICANA

BANDERA REPUBLICANA

BANDERA REPUBLICANA

gobierno

BANDERA FRANQUISTA

BANDERA ESPAÑA JUAN CARLOS

ESTENDARDS JUAN CARLOS I i FELIPE VI

ESTENDARDS JUAN CARLOS I i FELIPE VI (PRÍNCEP)

Joan Carles I de Borbó i Borbó - Dues Sicílies

(Roma, Itàlia, 5 de gener de 1938),

rei d’Espanya des de el 22 de novembre de 1975 fins el 19

de juny de 2014, data de l’accés com a cap de l’Estat del

seu fill Felip VI (va a abdicar el 2 de juny de2014).

L’ESPANYA ACTUAL (19-VI-2014)

ÀRBRE GENEALÒGIC BORBÓ

Eleccions municipals i

autonòmiques, i generals

2015?

L’ESPANYA ACTUAL (19-VI-2014)

TEMA 14 C. ESPANYA DEMOCRÀTICA ACTUAL (1982 2015)

Education

Transcript of TEMA 14 C. ESPANYA DEMOCRÀTICA ACTUAL (1982 2015)