tema 12 consonants h

Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999 1 TEMA 12.LA GRAFIA H La lletra h normalment és muda. S’ escriu, per raons etimològiques, en una sèrie de mots com ara: adherir, harmonia, exhibició, exhaurir, herba, història, hivern, home, hort, vehicle, etc. Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darrere de c: Blanch, Benlloch, Besalduch, Bosch, Domènech, Llach, Lluch, March, Perich, etc. La grafia h representava en llatí un fonema aspirat. En la nostra llengua les grafies h, kh, mantenen encara aquest valor en: - Onomatopeies: ¡ha, ha, ha!, ¡he, he, he!, ¡aha!, ¡ehem! - Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta h aspirada: Hèlsinki, Hong Kong, Hawaii, Hannover, hall, Khomeini Principals diferències amb el castellà: - Paraules amb h: ahir, despús-ahir, abans-d’ ahir haca ham, hamet harmonia, harmònic, harmònica, harmonitzar, harmònium, filharmònica hexàgon, heptàmetre, hendecasíl·lab hivern, hivernal, hivernar, hivernacle hissar, hissada huit, huitanta, huitcents, dihuit subhasta, subhastar, subhastat subtrahend - Paraules sense h: abillar benaurat, malaurat braman cacau, cacauet, cacauera coet, coeter orfe, òrfena, orfenat orxata, orxateria, orxater os, osset, ossamenta Osca, ou, ouera, oval, ouater, Rin truà ui!

Upload
plerat2
Category

Documents
view
130
download
2

Embed Size (px):

Transcript of tema 12 consonants h

Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

TEMA 12.LA GRAFIA H La lletra h normalment és muda. S’ escriu, per raons etimològiques, en una sèrie de mots com ara: adherir, harmonia, exhibició, exhaurir, herba, història, hivern, home, hort, vehicle, etc. Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darrere de c: Blanch, Benlloch, Besalduch, Bosch, Domènech, Llach, Lluch, March, Perich, etc. La grafia h representava en llatí un fonema aspirat. En la nostra llengua les grafies h, kh, mantenen encara aquest valor en: - Onomatopeies: ¡ha, ha, ha!, ¡he, he, he!, ¡aha!, ¡ehem! - Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta h aspirada: Hèlsinki, Hong Kong, Hawaii, Hannover, hall, Khomeini Principals diferències amb el castellà: - Paraules amb h: ahir, despús-ahir, abans-d’ ahir haca ham, hamet harmonia, harmònic, harmònica, harmonitzar, harmònium, filharmònica hexàgon, heptàmetre, hendecasíl·lab hivern, hivernal, hivernar, hivernacle hissar, hissada huit, huitanta, huitcents, dihuit subhasta, subhastar, subhastat subtrahend - Paraules sense h: abillar benaurat, malaurat braman cacau, cacauet, cacauera coet, coeter orfe, òrfena, orfenat orxata, orxateria, orxater os, osset, ossamenta Osca, ou, ouera, oval, ouater, Rin truà ui!

Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

HEM / EM La forma hem fa referència a la primera persona del plural del present d’ indicatiu del verb haver, i exigeix anar seguit: - D’ un participi: ho hem trencat, hem vingut - De la preposició de + un infinitiu (aplec que forma una oració obligativa): hem de visitar el museu, hem d’ anar prompte El pronom em, per contra, fa referència sempre a la persona que parla, és a dir, a la 1a persona del singular: em pense que no aniré, ¿Em crides a mi? A / HA La forma ha fa referència a la tercera persona del present d’ indicatiu del verb haver, i exigeix anar seguit: - D’ un participi: ho ha trencat, encara no ha acabat - De la preposició de + infinitiu (en oracions obligatives): ha de visitar tota la ciutat, ha d’ anar demà sense falta A, com a preposició que és, expressa circumstancials: - De lloc: ens veurem a la platja - De direcció: anaren de València a Barcelona - De temps: l’ autobús passa a les tres - Introdueix l’ objecte indirecte: ho diré a Marta