Tel. 902 190 192 · www.port-aine.com

A

3

President de la Diputació de Lleida

tres

mb l’arribada de l’estiu, el període vacacional per excel·lència, lescomarques de Lleida obren generosament les portes a visitants d’arreudisposats a passar una estada inoblidable en una terra generosa enatractius naturals i culturals. Una terra de paisatges exuberants, demonuments sorprenents, de tradicions vives, de gastronomia exquisida;una terra ideal per a la pràctica del turisme actiu i dels esports d’aventura.

A les comarques septentrionals, el Pirineu aporta als amants de lamuntanya un marc idoni per gaudir de la natura, envoltats de paisatgessuperbs; l’estratègica xarxa de refugis lleidatans esdevé un suport bàsicper fer fantàstiques travesses d’alta muntanya; en aquesta revista trobareuàmplia informació sobre el tema. I si parlem de travesses, la iniciativa“Pedals de Foc”, una ruta amb BTT pel Parc Nacional d’Aigüestor-tes iEstany de Sant Maurici, és un suggeriment ineludible. A propòsit, a lespropostes d’activitat a peu o amb BTT en podem afegir encara una tercera:les emocionants activitats a cavall que ens esperen a Champions Horse.

Tornem a les muntanyes o, millor dit, als rius de muntanya. El Ral·li de laNoguera Pallaressa, a la població de Sort, constitueix una acolorida festaal voltant del món de l’aigua i del piragüisme. Terra d’aigües salvatges ide pedres amb història. El Pallars Jussà esdevé un paradís per als aficionatsa la geologia; aquestes pàgines us ofereixen també un interessantreportatge sobre el potencial geològic del Pre-pirineu lleidatà. Descendimara a la plana lleidatana per descobrir la riquesa arqueològica i etnològicade les Garrigues: el Museu de Juneda, en aquest sentit, és una visitaobligada. Igualment, els turistes delerosos de cultura i d’història sesentiran atrets per l’interessant exposició sobre el comte Hug Roger III quehom pot contemplar a Sort.

I no oblidem els esports d’aventura i el turisme actiu, als quals dediquemun ampli reportatge per recordar que Lleida lidera a l’Estat espanyoll’oferta d’aquestes disciplines. Finalment, saltem de l’activitat esportivamés activa a les manifestacions creatives més actuals: aquesta revistadedica un apartat al lleidatà Custo Dalmau, aquest dissenyador de talentque ha portat les seves creacions arreu del món.

No hi ha dubte: Lleida, més que mai, està de moda!

Lleida està de moda

Lleida está de modaLa llegada del verano es un buenperíodo para descubrir los atractivosde Lleida. El Pirineo es una zona idealpara disfrutar de la naturaleza y, comodescubriréis en esta revista, la red derefugios constituye una inestimableayuda para realizar travesías. Para losaficionados a la BTT, el itinerario“Pedals de Foc” por el area periféricadel Parque de Aigüestortes es una citaobligada, y los amantes de laequitación hallarán el marco ideal enChampions Horse. El Rally de laNoguera Pallaresa constituye unacoloreada fiesta alrededor del mundodel piragüismo; el Pallars Jussà se haconvertido, por su parte, en la mecade los aficionados a la geología. En elámbito cultural, el Museo de Junedamuestra la riqueza arqueológica delas Garrigues, mientras que unaexposición en Sort nos acerca a lafigura de Hug Roger III. De la granoferta en deportes de aventura yturismo activo de las Tierras de Lleidaa las expresiones creativas másactuales –la moda de Custo Dalmau–esta revista repasa parte de los grandesatractivos de las comarcas leridanas.

Lleida is in fashion

The Pyrenees offer an ideal area inwhich to enjoy nature and theirmountain shelters offers incomparablesupport for trekkers and other users ofwalking routes. For mountain bikeenthusiasts, the Pedals de foc (Pedalsof Fire) route, which skirts theperiphery of the Aigüestortes NationalPark, is a must. Down on the plain,horse lovers can enjoy the idyllicfacilities on offer at Champions Horse.Back in the mountains, the NogueraPallaresa Rally is a festival that isorganised around canoeing, while ElPallars Jussà has become a “mecca” forthose interested in geology. In a morecultural vein, the Museu de Juneda isthe place to discover the archaeolo-gical wealth of Les Garrigues and Sorthosts an exhibition that focuses on thehistoric figure of Count Hug Roger III.Choosing from the wide range ofadventure sports and active tourismactivities on offer in Lleida to the mostmodern examples of creativity –suchas the fashion of Custo Dalmau–, thismagazine takes a look at some of themain attractions of Lleida.

Isidre Gavín i Valls

4

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud

COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

ADMINISTRACIÓ: Sandra Vargués

TEXTOS: Joan Bellmunt, Núria Castells,Carme Escales, Francesc Guillaumet, JoséCarlos Monge, M. Conxa Montagud, JosepM. Nadal, Ferran Rella, Sílvia Solano

IMATGE: Carles Aymerich, BackupComunicació, CC del Pallars Jussà, CC delPallars Sobirà, Custo Barcelona, Entrenúvols, Xavier Eritja, Foto Uriach, H20Esports, Santi Iglesias, Ana Meneses, PepParer, Patronat de Turisme de les Terres deLleida, Pedals de Foc, Photo7, Roc Roi,Laurent Sansen, Francesc Tur

PORTADA: Refugi J.M. Blanc (Francesc Tur)

DISSENY I INFOGRAFIA: Josep M. Cazares

IL·LUSTRACIÓ “Mites de Ponent”:Sebastià Tamarit Barrull

HUMOR: Ermengol

ASSESSORIA DE TURISME:Xavier Moncayo, Josep Cabasés i Juli Alegre

CORRECCIÓ: Jordi Vidal

TRADUCCIÓ A L'ANGLÈS: Malcolm Hayes

PUBLICITAT: Montse Lladó

N MERO 33 ¥ PRIMAVERA - ESTIU DE 2007 6per Carme Escales

REFUGIS DEL PIRINEU DE LLEIDADormint sota els estels

20per M. Conxa Montagud

CHAMPIONS HORSECowboys de Ponent

ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Serveis de Comunicació Lleida, SLRambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida)Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01e-mail: scomunicacio2@lleida.org

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ®

DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida

INTERNET: http://www.lleidatur.com

E-MAIL: lleidatur@lleidatur.com

Dipòsit legal: L.768.91

© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors

És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts

d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels

autors

Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

5

30per José Carlos Monge

RAL·LI INTERNACIONALDE LA NOGUERA PALLARESAFesta al riu

38per Josep M. Nadal

EL PALLARS JUSSÀUn paradís geològic

90per l'equip editor

RECEPTESHotel PireneRest. El Celler del Roser

98INFORMACIÓ TURÍSTICAper l'equip editor

92MUSEUSMuseu Arqueològici Etnològic de Junedaper Francesc Guillaumet

67HUMOR

per Ermengol

85per l'equip editor

NOTÍCIES DEL PATRONAT

52MITES DE PONENT

per Joan Bellmunt

46ENTREVISTACusto Dalmau

per Sílvia Solano

77LLIBRES TURÍSTICS

per l’equip editor

79PERSONATGES DE LLEIDAHug Roger IIIper Ferran Rella

54ESPORTS EN LLIBERTATSENSE LÍMITS

68PEDALS DE FOCAventura i natura sobre rodesper Núria Castells

per l'equip editor

6

Com enmig del paradís, el refu-gi Josep Maria Blanc, a 2.350metres d’altitud, es troba si-tuat al costat de l’estany Tortde Peguera.

Despertar a més de 2.000 metres d’altitud i contemplar la vermellor del solque comença a sobrepassar les muntanyes que ens envolten, abans d’emprendrecamí cap a algun cim. Conviure amb els companys de travessa entre les paretsde pedra d’un dels refugis de muntanya que esquitxen el nostre Pirineu ésuna pràctica cada cop més habitual entre els qui volen descobrir el paisatgede l’entorn natural vivint-lo de ben a prop, nit i dia. Dormint sota cobert,però ben amunt. No ofereixen, ni de bon tros, tots els serveis d’un hotel dela vall, però aquest retorn a l’austeritat que demana el respecte a la naturaés part de l’aventura de fer nit en un refugi.

Text: Carme Escales Fotos: Francesc Tur

Despertar a més de 2.000 metres d’altitud i contemplar la vermellor del solque comença a sobrepassar les muntanyes que ens envolten, abans d’emprendrecamí cap a algun cim. Conviure amb els companys de travessa entre les paretsde pedra d’un dels refugis de muntanya que esquitxen el nostre Pirineu ésuna pràctica cada cop més habitual entre els qui volen descobrir el paisatgede l’entorn natural vivint-lo de ben a prop, nit i dia. Dormint sota cobert,però ben amunt. No ofereixen, ni de bon tros, tots els serveis d’un hotel dela vall, però aquest retorn a l’austeritat que demana el respecte a la naturaés part de l’aventura de fer nit en un refugi.

7

del Pirineu de Lleida

DORMINT SOTA ELS ESTELS

Refugis

8

la franja lleidatana de la serra-lada pirinenca n’hi ha una vin-tena que durant tota la tempo-rada al ta –quatre mesos a

l’estiu, vacances de Setmana Santa i pontsde primavera i tardor– disposen dels serveisd’un guarda. El web de la Federació Excur-sionista de Catalunya, www.feec.org, mostrala relació de refugis guardats i no guardats,amb la corresponent informació pràcticasobre cadascun. Hi figuren les places, dequins serveis disposa (dutxes, bar, restau-rant…), però també com arribar-hi i, un copallà, totes les excursions que es poden ferpartint del refugi.

La figura del guarda, a més de l’atencióal mateix refugi, que normalment ofereixservei de mitja pensió i pot preparar bossesde pícnic per a les sortides, també serveix perorientar els excursionistes sobre les camina-des o els ascensos que volen fer. “Els diem lamitjana de temps que necessiten i, per tant,a quina hora cal que surtin perquè no se’lsfaci de nit, i els mostrem la ruta sobre elmapa”, explica Juan Manuel Arroyo, guardadel refugi de Vallferrera, situat a 1.940 metresd’altitud i al qual s’hi arriba des del pobled’Àreu, al Pallars Sobirà. Des d’aquest allot-jament d’alta muntanya es pot accedir a laPica d’Estats, emblemàtica per ser el cim mésalt de Catalunya (3.143 m) i per al qual“calen entre 10 i 12 hores, entre l’anada i latornada”, diu Arroyo, tot i que no és l’únicque es pot fer des del refugi. El Sotllo, la PicaRoja, el Baborte, el Romaze, Tres pics i elMonteixo també són altres ascensions possi-bles des del refugi de Vallferrera i no reque-reixen tantes hores de camí ni presententanta dificultat. “Hi ha itineraris més senzillsadreçats a aquells qui, més que fer ascen-sions d’alta muntanya, el que busquen ésdesconnectar”, comenta el guarda d’aquestrefugi que, com la majoria dels situats a l’altamuntanya, permet experimentar aquestasensació de desconnexió, per la seva situa-ció, en paratges sense contaminació lumíni-ca ni acústica, i perquè qualsevol passeig desdel refugi és una font de descobriment deminúscules i gegants joies naturals. “A pri-mera hora, anant-ho a buscar i posant-hi totsels sentits, es poden veure fàcilment isards,porcs senglars i guineus”, explica el guardade Vallferrera. Aquest és un dels refugis inclo-

sos dins del circuit “La porta del cel”, unatravessa senyalitzada que s’endinsa per unextraordinari recorregut pel Parc Natural del’Alt Pirineu, entrant també al vessant piri-nenc francès de l’Arièja, i enllaçant quatrerefugis: Graus, Certascan, Pinet i Vallferrera.Aquest atractiu itinerari recull, al seu web dereferència, informació clara i detallada sobreel recorregut, com també imatges i dadesdels refugis que vincula.

Per arribar a aquest refugi, deixem elpoble de Llavorsí per anar a endinsar-nos ala vall de Cardós. Des del nucli de Tavascan,

es pot pujar amb vehicle, amb una pista fo-restal de 6 quilòmetres, fins a la presa deMontalto. Arribats en aquest punt, una cade-na impedeix l’accés rodat. A partir d’aquíserà a peu que acabarem d’accedir al refugi,després d’una excursió d’unes tres hores dedurada. El primer esforç, però, ja es veuràsuficientment compensat per la bellesa del’entorn natural que privilegia la situaciód’aquest refugi de muntanya, vora el llac.

Des d’aquest indret, on farem nit, es po-den fer nombroses excursions. Per facilitar latria del recorregut més apropiat per a nosal-

A

El refugi Saboredo, a 2.310 metres, a la Val d’Aran, i el del Pla de la Font, sota el vessant norddel coll de Fogueruix, dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Des del refugi Restanca, a 2.010 m d’altitud, espot practicar l’escalada, el senderisme i l’esquí demuntanya a l’hivern.

Des del refugi Restanca, a 2.010 m d’altitud, espot practicar l’escalada, el senderisme i l’esquí demuntanya a l’hivern.

9

10

A 2.380 metres, el refugi guardat d’Amitges té capacitat per a 66 persones i es troba situat a l’extrem sud-oest de l’estany gran d’Amitges.

tres, segons la dificultat o la llargada quepretenguem, hi ha quatre graus diferenciats.L’itinerari fàcil, que poden practicar les fa-mílies, un passeig de curta durada, relativa-ment planer, ben senyalitzat i fàcil de seguirper a qualsevol persona, encara que no esti-gui acostumada a fer excursions per la mun-tanya. L’itinerari mitjà, més llarg quel’anterior, amb pendents més inclinats i en elqual, encara que sense grans dificultatsd'orientació, haurem de buscar el camí.També hi ha els recorreguts més aviat aptesper als muntanyencs habituats a fer ascensio-ns d’alta muntanya i el darrer nivell de difi-cultat, que inclouen obstacles de neu, gel ogrimpada mantinguda que, a més de moltamés p reparac ió , requere ixen es t r i sd’escalada, com ara la corda. Per a aquellsque precisament el que volen és practicar

aquest esport de roques altes, el Pic de Cer-tascan, la Paret de la Tumbona i la Paret deMinas Tirith i Agulla de la Mòmia (2.20 h,1.15 h i 1.25 hores respectivament per fer-les) es troben a la seva disposició, prenentcom a partida el refugi de Certascan. Tambél’esquí de muntanya és perfectament practi-cable en zones a l’abast del refugi, des delqual són ascensions de referència també elPic de Certascan i Guerossos, el de Certascani Noarre, el Pic Flamisella i Quanca, el Pic deSenó i Estany de la Hilette, entre alguns al-tres.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany deSant Maurici

A l’altre costat del Noguera Pallaresa,sense deixar la comarca del Pallars Sobirà, ial bell mig del Parc Nacional d’Aigüestortes

i Estany de Sant Maurici, trobem el refugid’Amitges, al qual s’arriba des del pobled’Espot. És a 2.380 metres d’altitud, disposade 66 places per dormir, dutxes i telèfonpúblic, entre d’altres serveis. Quan aquestrefugi està tancat, en queda oberta, no obs-tant, una part, que permet a una dotzena depersones passar-hi la nit. Des del refugid’Amitges, com des de molts d’aquests allot-jaments a alta muntanya, es pot practicarl’esquí de muntanya i les caminades ambraquetes de neu. També excursions, que po-den requerir més o menys esforç, i les ascen-sions. Alguns dels cims als quals es pot acce-dir des del refugi d’Amitges són: l’Agulla grand’Amitges, el Gran Encantat, el Tuc de Raterai el Pic de Peguera.

A la veïna comarca del Pallars Jussà, a lacapçalera de la Vall Fosca i a 2.400 m

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici concentrauna dotzena de refugis guardats des dels quals es poden fer excursions arreu.

11

A l’esquerra, espectacular vista del llac de Mar, molt a prop de Restanca. A la dreta, el refugi de Conangles, a 1.200 m de la boca sud del túnel de Vielha.

Cal remarcar la necessària conscienciació abans de partir cap a un refugi.Tot ha de rebre un tracte especial perquè l’entorn és molt fràgil.

d'altitud, hi ha el refugi Colomina, una casade fusta a la qual accedim des de l’embassa-ment de Sallente. Construït als voltants del'any 1917, es va denominar durant molt detemps "casa Keller", que era el nom del'enginyer suís que hi vivia, i des d'on aquestpersonatge dirigia projectes hidroelèctrics ala zona. El 1985 va fer una gran reforma perrestaurar i agençar l’edifici com a refugi guar-dat i va passar a ser propietat de la Federaciód'Entitats Excursionistes de Catalunya(FEEC). Aquest refugi és a la zona perifèricadel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany deSant Maurici, al sud dels Encantats, entre elPallars i l’Aran. L’espectacularitat de l’entornd’aquest refugi de muntanya és deguda, engran part, als 24 llacs que l’envolten. És lazona lacustre més gran dels Pirineus cata-lans. Contemplar aquesta estampa paisatgís-

tica pot ser, doncs, un dels motius per triar elrefugi Colomina per passar alguna de lesnostres nits a l’alta muntanya.

Durant l’estiu, el telefèric de la Vall Foscapermet pujar fins a l’estany Gento, a 2.150metres d’altitud i a una hora del refugi. Altressortides i ascensions que es poden practicartenint com a referència el refugi Colominaens porten a cims com els de Subenuix(2.949 m), Monestero (2.878), Peguera(2.982 m), Mainera (2.906 m) o Montsent dePallars (2.883 m).

Ja dins de la comarca de l’Alta Ribagorça,l’encant del refugi Ventosa i Calvell ens espe-ra, a 2.220 metres d’altitud. La seva situació,sota les agulles de Travessany, per sobre del’estany Negre, li regala una vista privilegia-da sobre les aigües. S’hi arriba des del bal-neari de Caldes de Boí, més en concret des

de la presa de Cavallers. És l’únic refugi delparc nacional que té pics de 3.000 metresd’altitud a la seva vora. Caminar, escalar, ferels ascensos a muntanyes que requereixenesforç o excursions més relaxades, que duena colls fàcils i només requereixen una míni-ma forma física, són activitats possibles desd’aquest refugi. El seu guarda, Miquel Sán-chez, des de la seva experiència de 25 anysal càrrec de l’atenció d’aquest allotjamentsublim a l’alta muntanya, remarca la neces-sària conscienciació que cal abans de partircap a un refugi: “Tot és necessàriament pre-cari, l’energia, el tractament de les escom-brar ies – l ’av i tual lament ar r iba ambhelicòpter i les deixalles s’han de baixar apeu–, l’ús de les dutxes, tot ha de rebre untracte especial perquè l’entorn, amb tota laseva majestuositat, és molt fràgil.” “No és un

12

Menjador del refugi Pla de la Font; el guarda Julian Sanllehy, a la cui-na del Saboredo, i excursionistes al camí cap al refugi de Vallferrera.

hotel, ni tan sols una casa rural, l’energiaprové de plaques solars. Has d’aprendre aviure sense comoditats, perquè tot és moltdifícil de mantenir, si volem respectar lanatura”, diu el guarda de Ventosa i Calvell.Ell ho compara amb l’ascensió a un cim benalt. “Un cop a dalt, la sensació és molt agra-dable i les vistes, molt maques, però arribar-hi requereix un esforç”, insisteix. També lesexcursions tenen les seves privacions. Espoden contemplar els llacs “però no s’hi potni pescar ni banyar-s’hi”, explica en Miquel.

Són exigències del guió que preserva lanatura i de les quals també fa pedagogia Feliu

Izard, membre –i vocal d’Esquí de mun-tanya– del Centre Excursionista de Lleida iveterà usuari dels refugis de muntanya de laserralada pirinenca. “Els refugis tenen unescondicions. Per tant, s’ha d’anar disposat acomplir uns horaris i a adaptar-se a les limita-cions marcades per l’entorn. El menjar, moltscops, s’ha de pujar a collibè i, malgrat quediguin que una cervesa al bar d’un d’aquestsrefugis de muntanya és cara, n’és molt més aRicard Viñes”, diu Izard. “Això sí, si no s’haanat mai de refugis, un s’ha d’informar bé detotes les condicions i dels serveis que tindrài que no tindrà, i s’ha d’anar preparat per

viure-ho així, sense cap mena de luxes”,afegeix el muntanyenc.

Des del Ventosa i Calvell, si continuemfent camí cap a la Val d’Aran, al peu delsBesiberris i el Montardo hi trobem el refugiRestanca, a 2.010 metres d’altitud. Si novenim des de l’anterior refugi de Ventosa iCalvell, la població de referència és Arties.El refugi Restanca disposa de 80 places i,quan no hi ha el guarda, 12 llits queden lliu-res igualment per poder-hi fer nit. A part depujar als cims del Montardo i al Besiberri, pelseu vessant nord, des del refugi Restanca espoden practicar les ascensions a la Mola

13

A dalt, el nou refugi de Colomers emmirallant-se a l’estany Major de Colomers. A sota, una família es dirigeix cap al refugi de Certascan, a la dreta.

gran, el Pa de sucre, Monges, el Tossal de Maro Conangles, entre alguns altres.

També a la vora d’un estany, el Tort dePeguera –com el de Certascan–, hi ha el refu-gi Josep Maria Blanc, situat a una altitud de2.350 metres. La renovació que ha sofertrecentment l’ha fet més acollidor i conforta-ble. Tot i que també es troba dins del ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici, aquest, potser perquè el seu accésno és tan senzill com els altres de la zona, nos’acostuma a trobar tan concorregut. Detotes maneres, sempre és recomanable reser-var amb antel·lació les places per dormir queens calguin, prèviament a la nostra arribada.Des d’aquest refugi, l’Escalada Mainera Cen-tral (2.811 m), la Pala d’Ereixo (2.655 m), elPic de Muntanyó i Picardes (2.781 m), el Picde Monastero (2.878 m), el Pic de Peguera i

el de Saburó són algunes de les ascensionspossibles.

Amitges, Colomina, Ventosa i Calvell iRestanca formen part de la ruta “Carros defoc”, www.carrosdefoc.com, que també in-clou els de Saboredo, Colomers, EstanyLlong, Josep M. Blanc i Ernest Mallafré. Unitinerari que pren com a referència els 9 refu-gis en els quals es pot anar fent nit durant ladescoberta, a peu i per camins de muntanya,del Parc Nacional d’Aigüestortes i els seustresors més innaccessibles per a la gran ma-joria.

La tria del refugiA l’hora de triar un refugi de muntanya, a

part de les referències que en puguem tenirde boca dels qui hagin viscut l’experiènciad’alguna nit, els webs dels mateixos refugis

resulten una eina molt pràctica. En aquestsespais cibernètics figura informació detalla-da de la situació del refugi, amb plànols decom accedir-hi i tot allò que ofereix als seusclients. Els usuaris fins i tot poden fer les sevesreserves via internet, per assegurar-se unaplaça per passar la nit al refugi, com tambéels àpats que els convé fer o emportar-se a lessortides previstes.

També són molt interessants els links queinclouen aquests mateixos webs, conne-xions amb d’altres webs que ens informend’altres activitats que es poden dur a termeen les proximitats de l’entorn que envolta elrefugi, a més dels serveis de què disposa lazona on ens allotjarem i on pensem fer lesnostres excursions. I el més interessant és quetota aquesta informació es va actualitzant,de manera que qualsevol notificació de tan-

15

Racons com el de la imatge es repeteixen en els paratgesd’alta muntanya on són situats els refugis.La natura és un regal constant en aquests indrets.

REFUGIS GUARDATS DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA

AMICS DE MONTGARRI639 49 45 46 - 973 64 00 59. www.montgarri.com

AMITGES973 25 01 09. www.amitges.com

CAP DEL REC669 51 00 93 - 973 29 30 50. www.spainmountains.info

CERTASCAN973 62 13 89 - 973 62 32 30. www.certascan.com

COLOMERS973 25 30 08 - 973 64 05 92

COLOMINA973 25 20 00 - 973 68 10 42

COMES DE RUBIÓ677 06 57 73 - 973 62 30 49

CONANGLES619 84 70 77. www.refugiconangles.com

CORTAL DE L’INGLA616 85 55 35

ESTANY LLONG629 37 46 52 - 973 62 65 20

GR11 ESTAON973 62 32 87. www.refugigr-11estaon.com

JOSEP M. BLANC93 423 23 45 - 973 25 01 08. www.jmblanc.com

MAS PORTAL93 268 91 14. www.acampada.org

PLA DE LA FONT619 93 07 71. www.refugiplafont.com

RESTANCA608 03 65 59. www.restanca.com

SABOREDO665 28 98 96 - 973 25 30 15

SANT MAURICI “ERNEST MALLAFRÉ”973 25 01 05

VALLFERRERA669 53 25 13 - 973 62 43 78

VENTOSA I CALVELL973 29 70 90 - 973 64 18 09. www.refugiventosa.com

ALTRES:www.laportadelcel.com

www.feec.orgwww.carrosdefoc.com

cament per reformes, modificacions en el calendari habitual o inconve-nients o avisos dels qual cal estar al corrent si ens disposem a dirigir-nosa un refugi de muntanya, és degudament transferida via web a tot visitantonline. En molts casos, algunes de les finestres a les quals s’accedeix permitjà del web d’un refugi, que són més consultades, són les que derivena un espai d’informació meteorològica. En el cas del web de Certascan,transfereix directament al web de l’Observatori Meteorològic de Sort,que el seu promotor, Ramon Baylina, va actualitzant puntualment. Hiha d’altres refugis que mostren, per mitjà de la seva pàgina d’internet,l’accés directe a Meteocat, del Departament de Medi Ambient. Sóndetalls molt pràctics a l’hora de programar la pujada a un refugi i lapreparació de les activitats que ens agradaria fer al seu entorn.

Tots els refugis de muntanya estan connectats per ràdio amb el centred’emergències dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, un detallque acompanya el nostre apropament a la natura en el seu estat pur méssalvatge, tant, com el cel estrellat enmig de la nit, vora de qualsevold’aquests llits tan propers al cel. �

D’INTERÈS

17

El refugi Ventosa i Calvellen un entorn gairebè màgic.

En la franja leridana de la cordillera pirenaicahay una veintena de refugios de montaña quedurante toda la temporada alta disponen delos servicios de un guarda. El web de la Fede-rac ión Excurs ionis ta de Cata luña,www.feec.org, muestra la relación de refugiosguardados y no guardados, con la correspon-diente información práctica sobre cada uno deellos. La figura del guarda es básica en estosalojamientos que suelen ofrecer media pensión.Son expertos conocedores del territorio queaconsejan sobre excursiones y ascensiones,duración del trayecto, meteorología, etc. JuanManuel Arroyo es el guarda del refugio deVallferrera, al que se llega desde el pueblo deÀreu, en el Pallars Sobirà. Desde este refugiose accede a numerosos picos, el más emblemá-tico el Pica d’Estats (3.143 m), el más alto deCataluña, que se puede hacer entre 10 y 12horas, ida y vuelta. Parajes sin contaminaciónde ningún tipo y con joyas naturales y faunapoco habitual: rebecos, jabalíes, etc., convierteneste lugar en idóneo para los que buscan des-conectar. Este refugio es uno de los incluidosdentro del circuito “La puerta del cielo”, unatravesía señalizada que se adentra en el ParqueNatural del Alt Pirineu y que enlaza cuatrorefugios: Graus, Certascan, Pinet y Vallferrera.

Parque Nacional de Aigüestortes y Estanyde Sant MauriciEn medio del Parque Nacional de Aigüestortesy Estany de Sant Maurici, encontramos elrefugio de Amitges (2.380 m), al que se llegadesde el pueblo de Espot. Dispone de 66 plazaspara dormir, duchas y teléfono público, entreotros servicios. Desde este refugio se puedepracticar el esquí de montaña, las caminatascon raquetas de nieve, excursiones y ascensio-nes a la Agulla gran d’Amitges, el Gran Encan-tat, el Tuc de Ratera y el Pic de Peguera.En la vecina comarca del Pallars Jussà, en lacabecera de la Vall Fosca y a 2.400 m está elrefugio Colomina, una casa de madera, propie-dad de la Federación de Entidades Excursio-nistas de Cataluña (FEEC), a la que accedemosdesde el embalse de Sallente. La espectacula-ridad del entorno de este refugio de montañase debe, en gran parte, a los 24 lagos que lorodean. Es la zona lacustre más grande de losPirineos catalanes. Durante el verano, el tele-férico de la Vall Fosca permite subir hasta elEstany Gento, a 2.150 metros de altitud y auna hora del refugio. Otros picos que se puedenhacer desde el Colomina son el Subenuix (2.949m), Monestero (2.878), Peguera (2.982 m),Mainera (2.906 m), etc.

En la Alta Ribagorça, el encanto del refugioVentosa i Calvell nos aguarda a 2.220 metros.Su situación, bajo las agujas de Travessany,por encima del Estany Negre, le regala unavista privilegiada sobre las aguas. Se llega a éldesde la presa de Cavallers. Es el único refu-gio de Lleida que tiene picos de 3.000 m a sulado. Su guarda, Miquel Sánchez, desde suexperiencia de 25 años a cargo de este aloja-miento, subraya la necesaria concienciaciónque hace falta ante una estancia en un refugioy ante la fragilidad del entorno. “Hay queaprender a vivir sin comodidades”, comenta.También Feliu Izard, del Centro Excursionis-ta de Lleida y veterano usuario de los refugiosde montaña, coincide en que hay que preser-var la naturaleza y adaptarse a las limitacio-nes.Al pie de los Besiberris y el Montardo encon-tramos el refugio Restanca, a 2.010 metros dealtitud. Dispone de 80 plazas y, cuando noestá el guarda, ofrece 12 camas para pasar lanoche. Aparte de subir a los picos del Mon-tardo y al Besiberri, desde el refugio se pue-den practicar las ascensiones a la Mola gran,el Pa de sucre, Monges, el Tossal de Mar oConangles, entre otros. El refugio Josep Ma-ria Blanc, al lado del lago Tort de Peguera,

Durmiendo bajo las estrellas

El refugi Ventosa i Calvellen un entorn gairebè màgic.

Sleeping under the stars

19

Refugi Colomina.Un dels llacs del circ de Colomers.Refugi Prat d’Aguiló.

situado a 2.350 m, se ha renovado reciente-mente y permite practicar ascensiones a laEscalada Mainera Central (2.811 m), la Palad’Ereixo (2.655 m), los picos de Muntanyó yPicardes (2.982 m), etc.Amitges, Colomina, Ventosa i Calvell y Res-tanca forman parte de la ruta “Carros de foc”,www.carrosdefoc.com, que también incluyelos de Saboredo, Colomers, Estany Llong,

Josep M. Blanc y Ernest Mallafré. Un itine-rario que recorre el Parque Nacional deAigüestortes y Estany de Sant Maurici enestos 9 refugios.A la hora de escoger un refugio de montañalas páginas web de cada refugio resultanmuy prácticas, ya que van actualizando suinformación e incluso se pueden realizar re-servas on-line. Cabe destacar también que

todos los refugios de montaña están conecta-dos por radio con el centro de emergenciasde los Bomberos de la Generalitat de Cata-lunya, un detalle que acompaña nuestroacercamiento a la naturaleza en su estadomás puro y más salvaje, tanto como el cieloestrellado en medio de la noche, al lado decualquiera de estas camas tan cercanas alcielo. �

About twenty of the mountain shelters in theLleida Pyrenees are staffed with a mountainranger in high season. The Federació Excursionistade Catalunya, www.feec.org, has a full list ofmanned and unmanned shelters and canprovide additional practical information abouteach shelter. All of the shelters that offer half-board accommodation must have a ranger. Therangers have expert knowledge of the territoryand can provide information and advice ontrekking and climbing routes, including thelength of different walks and the probablemeteorological conditions.Juan Manuel Arroyo is the ranger at theVallferrera shelter, which can be reached fromthe village of Àreu, in El Pallars Sobirà. Fromthis shelter, it is possible to walk to numerouspeaks, including the emblematic Pica d’Estats(3,143 m), the highest mountain in Catalonia,which can be visited in a 10 to 12 hour roundtrip. Vallferrera is just one of the mountainshelters on the “Porta del Cel” (Heaven’s Gate)circuit, a sign-posted route that runs throughthe Alt Pirineu (High Pyrenees) Natural Parkand takes in four shelters. Trekkers will findthe Amitges mountain shelter (2,380 m) in themiddle of the Aigüestortes i Estany de Sant

Maurici National Park. Access to the shelter,which offers accommodation for 66 visitors,showers and a public telephone, amongst otherservices, is via the village of Espot. Near thismountain refuge it is possible to enjoy mountainskiing, snow shoe outings, trekking andclimbing, including trips up to the Agulla Grand’Amitges, Gran Encantat, Tuc de Ratera andPic de Peguera peaks.In El Pallars Jussà, at the head of the VallFosca and an altitude of 2,400 m, visitors willfind the Colomina mountain shelter. Access tothis shelter, which lies amongst 24 naturallakes, is via the Sallente reservoir. In summer,it is possible to take the Vall Fosca cable carup as far as Estany Gento, which stands at analtitude of 2,150 m and is about an hour fromthe shelter.In L’Alta Ribagorça, hikers are invited todiscover the charms of the Ventosa i Calvell(2,220 m) mountain shelter. It enjoys aprivileged location, lying beneath the toweringAgulles de Travessany and above the watersof Estany Negre, and offers visitorsunforgettable views. This is the only mountainshelter located in Lleida that has neighbouringpeaks rising above 3,000 metres in height.

Miquel Sánchez, who has been the local rangerfor more than 25 years, says that visitors whocome to the shelter must be aware of thefragility of the local environment and respectit. The Restanca (2,010 m) mountain shelterstands at the foot of Besiberris and Montardoand has room for 80 guests. From the shelter,it is possible to scale the Montardo andBesiberri peaks and to climb other localmountains including Mola Gran, Pa de Sucre,Monges, Tossal de Mar, etc.The Josep Maria Blanc (2,350 m) mountainshelter lies on the other side of lake Tort dePeguera. It has recently been renovated andoffers visitors the possibility of climbing suchmountains as Escalada Mainera Central (2,811m), Pala d’Ereixo (2,655 m), Muntaño iPicardes (2,982 m), and Monastero (2,878 m).The Amitges, Colomina, Ventosa i Calvell andRestanca mountain shelters all form part ofthe “Carros de foc”, www.carrosdefoc.com, route,which also includes the Saboredo, Colomers,Estany Llong, Josep Mª Blanc and ErnestMallafré shelters. This route runs through theAigüestortes i Estany de Sant Maurici NationalPark and offers overnight stays at 9 differentshelters. �

Refugi Prat d’Aguiló. Refugi Colomina.Un dels llacs del circ de Colomers.

20

COWBOYS DE PONENT

21

CHAMPIONS HORSE

La increïble sensació de cavalcar sobre un elegant cavall no és privilegi dels cinematogràfics cowboysni dels llegendaris cavallers de l’Edat Mitjana. Ben al contrari, és un “luxe” a l’abast de tota la família,al qual es, pot accedir ben fàcilment amb els únics requisits de tenir ganes d’aprendre i de gaudird’una de les activitats més antigues i més elegants desenvolupades per l’home. A Lleida, i mésconcretament a la comarca del Segrià, l’Escola Hípica Champions Horse ens ofereix una oportunitatúnica de practicar aquest noble esport.

Text: M. Conxa Montagud Fotos: Laurent Sansen

22

Els més jovenets sónclients assidus delChampions Horse.Poden iniciar-se en elmón de l’equitació osenzillament fer passejades amb poni.

E l visitant que arriba a l’Escola Hípica Champions Horse, situada alpla de la Cerdera, a prop d’Alpicat, copsa ràpidament que el centreeqüestre és un lloc agradable, salutífer i que disposa d’unes ins-tal·lacions netíssimes, acollidores i espaioses, modèliques en su-ma. Un centre on els nombrosos cavalls reben totes les atencionsque tan delicat animal necessita, mentre que genets i visitants po-den —els uns cavalcant i els altres observant— fruir d’aquest es-port tan relaxant, i alhora tan emocionat i competitiu, que ésl’hípica. De la idoneïtat i l’originalitat del complex dóna constàn-cia el Primer Premi d’Arquitectura que la Generalitat de Catalunyali atorgà l’any 2002. Alhora, l’escola Champions Horse es trobasituada en un indret molt airejat, cosa que repercuteix en la salutdels equins, animals que pateixen molt amb la calor. Diàriamentcal dutxar-los i raspallar-los, i és imprescindible que tinguin sem-pre a l’abast un abeurador amb aigua fresca, clara i neta, sense la qual moririen de sed, ja que no l’accepten tèrbola ni bruta.

Igualment, l’alimentació del cavall és importantíssima; men-gen pinso, civada, segó, fenc (herba tallada i seca), palla, verdures

23

Les instal·lacions delChampions Horseacullen competicionsd’elit tot sovint.

i fruita, especialment pastanagues i pomes, que solen rebre com apremi. De tant en tant, un terrosset de sucre, ja que són llamine-rots.

Al complex Champions Horse trobem totes les instal·lacionsnecessàries per a l’hípica: els boxes o casetes per als cavalls, elspaddocks (espais exteriors delimitats perquè puguin estar-se al’aire lliure, encara que no siguin muntats), pistes d’entrenament,pista coberta, pista de competició, pista de doma, enllumenat pera curses nocturnes, caminador o sínia perquè els animals puguinfer exercici diàriament. Els cuidadors consideren que aquests ani-mals tenen 5 cors: el que a tots ens batega dins del pit… i les quatrepotes. Aquestes extremitats són bàsiques per a la seva salut (lesutilitzen sempre, fins i tot dormen plantats) i requereixen un tracteespecial: si en falla alguna, malament rai!

Una secció especialment simpàtica és la del Poni Club, desti-nada a la iniciació en la munta, en forma de joc, dels nens i nenes.Dóna bo de veure evolucionar els petits genets, molt solemnes isatisfets, sobre les seves muntures. Un bon exercici per al cos i per

24

El complex de laCerdera té tota menad’equipaments perquèl’estada dels èquidssigui tan agradable comes pugui.

a l’esperit infantils. També les eugues prenyades (el seu embaràsdura 11 mesos) tenen el seu territori propi, on són degudamentateses. Ens assabentem que al complex han nascut ja molts poltres,els uns per inseminació artificial i els altres gràcies als valuosos“serveis” d’un magnífic semental anomenat ni més ni menys queLord Byron.

Cal aclarir que per practicar la munta a Champions Horse nocal ser soci, ja que l’escola és oberta a tothom. Tanmateix, qui vul-gui preparar-se per competir, hi trobarà cursos d’iniciació, de ni-vell mitjà, de doma clàssica i de salt, i alhora de preparació de ge-nets per a la competició d’elit.

Champions Horse ofereix regularment classes d’hípica, als matins,de dimarts a divendres, a cura d’instructors experts que s’encarreguend’ensenyar tant als principiants com a aquells genets ja experimentatsque volen millorar el seu estil eqüestre. Cal remarcar que d’aquestaescola —que disposa també d’aula didàctica amb material multi-mèdia per a classes teòriques en tècniques d’equitació— han sortitexcel·lents genets i amazones de competició. El club també acullcompeticions periòdiques. I, una prestació molt necessària actual-

25

27

Instructors experi-mentats ofereixenclasses d’hípica,tant d’iniciació comde perfeccionament.

ment, Champions Horse ofereix jornades antiestrès per a executiuso persones que vulguin gaudir de la tranquil·litat que proporcionenel lloc i el contacte amb els cavalls.

A més de tots els serveis que els equins han aportat a la humanitatdes de temps immemorials, no es pot negar que són uns dels animalsmés bells, elegants i dòcils que tenim a l’abast. Quan estan tan bencuidats i ensinistrats com a Champions Horse, el visitant pot apropar-se tranquil·lament a acaronar-los el coll o el morro, i constatar quetenen la pell suau i un esguard entre curiós i tendre. Són tan entranya-bles que de bona gana te’ls emportaries a casa…

Al complex lúdic trobem també un restaurant de lliure accésque ofereix bona cuina catalana (carta o menú) i on es pot celebrar

reunions familiars, dinars de negocis, comunions i batejos, o finsi tot unes boniques i originals festes d’aniversari per a la canalla,amb berenar i passeig amb poni inclosos.

Deixem el Champions Horse sabedors de moltes de les carac-terístiques dels cavalls i coneixedors de com és d’important quehi hagi una mena de codi tàctil entre l’animal i el genet, que permetque ambdós puguin arribar a entendre’s perfectament.

Al mateix temps ens n’anem amb una sana enveja de les personesque poden tractar quotidianament amb aquestes majestuoses bèsties.I ens preguntem si hi deu haver algú que, veritablement i com ala coneguda i emblemàtica pel·lícula, pugui xiuxiuejar a cau d’orelladels cavalls…�

29

El visitante que llega a la Escuela HípicaChampions Horse, situada en el llano de laCerdera, cerca de Alpicat, a una decena dekilómetros de Lleida, se da cuenta rápidamen-te de que el centro ecuestre es un lugar agra-dable, saludable y que cuenta con unas insta-laciones modélicas. Un centro donde losnumerosos caballos reciben todas las atencio-nes y donde jinetes y visitantes pueden disfru-tar de este deporte tan relajante y a la vez tanemocionante como es la hípica.De la idoneidad y la originalidad del complejoda constancia el Primer Premio de Arquitec-tura que la Generalitat de Catalunya le otorgóen el año 2002. Está ubicado en un sitio idealpara la salud de los equinos, donde la limpiezay la alimentación son excepcionales.

En el complejo Champions Horse encontra-mos todas las instalaciones necesarias para lahípica: los boxes o casetas para los caballos,los paddocks (espacios exteriores delimitadospara que puedan estar al aire libre), pistas deentrenamiento, pista cubierta, pista de com-petición, pista de doma, iluminación para ca-rreras nocturnas, andador o noria para quelos animales puedan hacer ejercicio diaria-mente. Una sección especialmente simpáticaes la del Poni Club, destinada a la iniciaciónen la monta, en forma de juego, de los pe-queños.Para practicar la monta en el ChampionsHorse no hace falta ser socio, ya que la escue-la está abierta a todo el mundo. Incluso quienquiera prepararse para competir, encontrará

cursos de iniciación, de nivel medio, de domaclásica y de salto, y a la vez de preparaciónde jinetes para la competición de elite. Elcomplejo ofrece regularmente clases de hípi-ca, por las mañanas, de martes a viernes, acargo de instructores expertos. De esta escue-la, que dispone también de aula didáctica conmaterial multimedia para clases teóricas entécnicas de equitación, han salido excelentesjinetes y amazonas de competición. El clubtambién acoge competiciones periódicas.Champions Horse ofrece asimismo jornadasantiestrés para ejecutivos o personas quequieran disfrutar de la tranquilidad que pro-porcionan el lugar y el contacto con los caba-llos, y cuenta con un restaurante de libre ac-ceso para celebrar todo tipo de eventos. �

Champions Horse, cowboys de Ponent

The “Champions Horse” Riding School is located at El Pla de la Cerdera,near Alpicat, about ten kilometres from Lleida. At the centre, the horsesreceive all the care and attention that they require while riders andvisitors have everything they need to enjoy this relaxing yet also excitingand competitive sport.The original and ideal nature of the complex was formally recognisedwhen its design and facilities were awarded the Generalitat de Catalunya’sFirst Prize for Architecture in 2002. At “Champions Horse” visitors willfind all that they require for horse-riding: horse boxes or stables for thehorses; paddocks where the horses can enjoy the open air, training areas,a covered arena, a competition arena, and a dressage arena. It is alsoimportant to mention the centre’s Pony Club, whose functions includeproviding entertainment and the first riding lessons for young horseenthusiasts.

It is not necessary to be a member of “Champions Horse” to ride at thecentre because the school is open to everyone. Even those who wouldlike to prepare for competitions will find classes. There are riding coursesfor beginners up to relatively experienced riders and also in morespecialised aspects such as classical dressage, show jumping and preparingriders for top level competition. The complex offers regular riding classesin the mornings from Tuesday to Friday and these are given by expertinstructors. The school also has a specialised classroom equipped withmultimedia materials for theoretical classes about equestrian techniquesand has already produced several excellent competition riders.“Champions Horse” also offers anti-stress days for executives and peoplewho want to enjoy the peace and quiet of the club and contact with itshorses. Furthermore, there is a restaurant that is open to the public andwhere it is possible to celebrate a wide range of events. �

Champions Horse, Cowboys of Western Catalonia

Champions Horse

Pla de la Cerdera25110 Alpicat

Tel.: 973 73 78 63 Fax: 973 73 79 06

Web:hipicachampion.com

D’INTERÈS

l Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, que arribaaquest any a la seva edició número 44, atreu a aquestaacollidora població pallaresa esportistes i visitants de totEuropa, que volen gaudir del seu riu, la seva hospitalitat i el

seu paisatge impressionant. Més de tres-cents participants de diver-sos països competiran a les diferents proves que organitza el Ral·li.Però seran molts més els qui, durant els dies en què es desenvolupala festa, podran aprofitar per conèixer una mica més els atractiusd’una població i una comarca que han fet de la seva complicitat ambel riu tota una forma de viure i d’assaborir la natura. Aquest any, lacita que organitzen el club Associació Esportiva Pallars i l’Ajuntamentde Sort, amb la col·laboració d’associacions locals, empreses,voluntaris i organismes oficials, tindrà lloc del 13 al 25 de juliol.

El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és, a més a més,festa declarada d’Interès Turístic Nacional, un honor que a les comar-

Els afeccionats al piragüisme, en totes les seves modalitats, tenen cada

estiu una ineludible cita a Sort. El seu riu, el Noguera Pallaresa, acull al

juliol la festa per excel·lència de les aigües braves: el Ral·li Internacional

de la Noguera Pallaresa.

Text: Josep Carles Monge Fotos: Photo7, Santi Iglesias, Ana Meneses

Els afeccionats al piragüisme, en totes les seves modalitats, tenen cada

estiu una ineludible cita a Sort. El seu riu, el Noguera Pallaresa, acull al

juliol la festa per excel·lència de les aigües braves: el Ral·li Internacional

de la Noguera Pallaresa.

30

Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa

Festa al riu

l Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, que arribaaquest any a la seva edició número 44, atreu a aquestaacollidora població pallaresa esportistes i visitants de totEuropa, que volen gaudir del seu riu, la seva hospitalitat i el

seu paisatge impressionant. Més de tres-cents participants de diver-sos països competiran a les diferents proves que organitza el Ral·li.Però seran molts més els qui, durant els dies en què es desenvolupala festa, podran aprofitar per conèixer una mica més els atractiusd’una població i una comarca que han fet de la seva complicitat ambel riu tota una forma de viure i d’assaborir la natura. Aquest any, lacita que organitzen el club Associació Esportiva Pallars i l’Ajuntamentde Sort, amb la col·laboració d’associacions locals, empreses,voluntaris i organismes oficials, tindrà lloc del 13 al 25 de juliol.

El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és, a més a més,festa declarada d’Interès Turístic Nacional, un honor que a les comar-

E

31

32

ques lleidatanes només comparteixen el Carnaval de Solsona i laPassió de Cervera. La festa de Sort és, per tant, l’única de Lleida decaràcter esportiu. En aquest sentit, és comparable al Descenso delSella, que es fa cada any a la localitat asturiana d’Arriondas, i alDescenso del Pisuerga, a la localitat palentina d’Alar del Rey. Però lacita pallaresa és l’única que es fa en aigües braves i, cada any quepassa, guanya interès, qualitat i categoria.

Una festa, per ser declarada d’Interès TurísticNacional, ha de complir uns requisits. A més detenir uns mínims d’antiguitat, continuïtat en eltemps, originalitat i diversitat d’activitats,s’exigeixen allotjaments i serveis a prop del llocde celebració, participació ciutadana i que esrespectin les persones, els animals, l’entorn urbài el paisatgístic. El municipi de Sort compleixamb escreix tots aquests requisits i un dels seus

atractius rau, precisament, que tota l’activitat té lloc al bell mig de lapoblació.

Els orígens d’aquesta festa s’han de buscar a la dècada de 1960.En aquella època, clubs de piragüisme de diversos països d’Europadescobreixen les virtuts naturals que el Noguera Pallaresa té per a lapràctica del descens d’aigües braves i comencen a arribar a la capitaldel Pallars Sobirà a l’estiu. El 1964 s’organitza la primera edició del

Ral·li de la Noguera Pallaresa i en tan sols deu anysja és considerat com la quarta competició europeade les seves característiques pel que fa al nombrede participants.

Una organització cada vegada més curosa finsa l’últim detall ha fet que un riu com el NogueraPallaresa sigui conegut a tot el món. El riu és l’eixlongitudinal del Pallars Sobirà. Afluent del Segre,neix a l’extrem meridional del Pla de Beret, a uns

El Ral·li se celebra al campd’eslàlom l’Aigüerola de Sort,

al bell mig de la població, i cada any aplega nombrosos

participants i visitants.

El Ral·li Internacionalde la Noguera

Pallaresa és una deles poques festes

declarades d’InterèsTurístic Nacional

33

El Ral·li acollirà el Campionat d’Espanya de Free Style, la Copa Promeses d’Eslàlom i l’Open Internacional de Ràfting nocturn, entre d’altres.

dos mil metres d’altitud. Les seves aigües discorren al llarg de 146quilòmetres i va ser un dels primers rius equipats per a la producciód’energia elèctrica a gran escala. Això permet tenir regulat el seu cabald’aigua per a un òptim aprofitament esportiu durant més de 270 diesl’any. Al maig, gràcies al desglaç, es produeix el màxim cabal, mentreque al setembre és quan en baixa menys. La temperatura de l’aiguaoscil·la entre els 3,7 graus i els 15,6, segons el mes de l’any. Una deles coses que més agraeixen els piragüistes ésque, gràcies a la variada orografia del terreny, estroben trams de dificultat variada, que van delgrau II al V, un fet que converteix el riu en idealtant per organitzar les competicions més espec-taculars com per fer cursets des de la iniciació finsa la tecnificació.

L’alt nivell organitzatiu assolit durant anys il’espectacularitat d’un escenari inigualable van

fer que, a poc a poc, Sort comencés a guanyar pes a les institucionsesportives internacionals. Així, l’any 1980, la localitat acull la Copad’Europa de Descens d’aigües braves i, el 1988, el Campionat delMón de Descens, categoria júnior. Sort va ser també la porta d’entradadels esports d’aventura, que, procedents de França i encapçalats pelràfting i l’hidrospeed, han fet del Noguera Pallaresa un punt dereferència en aquest tipus d’activitats, que atrauen cada any milers de

persones al Pallars. Sort disposa, des del 1994, delprimer camp d’eslàlom permanent de l’Estat es-panyol, l’Aigüerola, situat en un espai natural iurbà al mateix temps.

El caràcter innovador del Ral·li ha permèstambé la introducció de noves modalitatspiragüístiques, com el rodeo, disciplina que enl’actualitat es denomina estil lliure, “free style”, idel qual Sort ja ha organitzat la Copa d’Europa i

Més de 300esportistes d’arreu

del món participaranenguany al Ral·li, que

se celebraràdel 13 al 25 de juliol

35

L’esquimotatge és la tècnica que fan servir els piragüistes per recuperar la posició després de bolcar i sense sortir de l ’embarcació.

el Campionat del Món. L’èxit més recent va arribar l’any passat, ambel reconeixement de Sort com a Destinació Turística Esportiva per partde la Generalitat.

La festa del Noguera Pallaresa arriba a la 44a edició en el seumillor moment. Esportivament, la nova edició tindrà els millorsespecialistes. Aquest any acull el Campionat d’Espanya de Free Style,la Copa Promeses d’Eslàlom, l’Open Internacional de Ràfting noc-turn, el Descens Popular Llavorsí-Sort, el Descens Infantil Sort-Montardit de Baix i un campionat d’esquimotatge. L’esquimotatge ésla tècnica que fan servir els piragüistes per recuperar la posiciódesprés de bolcar i sense sortir de l’embarcació.Guanya aquesta espectacular competició el quifa el major nombre d’esquimotatges en el menortemps que pugui.

Però la festa no és únicament esport. És moltmés. El visitant, a més de gaudir de l’espectacled’un esport vistós que el sorprendrà si no el co-neix, té a la seva disposició moltes més activitatsal llarg dels dies. Festivals de música, el Festival

de Cinema i Vídeo del Riu, correfocs, espectacles pirotècnics i lapossibilitat d’entrar en contacte amb la rica gastronomia local faranque el visitant no oblidi mai l’experiència i, sens dubte, voldrà tornar-hi l’any següent.

I si es passen uns dies a Sort, s’ha d’aprofitar per fer excursions auna comarca plena d’atractius paisatgístics i culturals. L’oferta és grani l’Oficina Turística proporciona tota mena d’informació per satisferel visitant més exigent. No podem oblidar que el Pallars Sobirà és lacomarca catalana amb més territori protegit, per això cal recomanaruna visita al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

–que té a Llessui una de les seves portesd’entrada–, o una altra al Parc Natural de l’AltPirineu. També són obligades les visites al Museudels Pastors de la Vall d’Àssua o al Museu de lesPapallones de Catalunya, al nucli de Pujalt. Endefinitiva, un amplíssim ventall de possibilitats perpassar uns dies d’activitat de relax, tot gaudint delRal·li Internacional de la Noguera Pallaresa, quet’omplirà el cor i tots els sentits.�

Paral·lelament al Ral·li,a Sort s’organitzenfestivals de músicai cinema, correfocs,

espectacles pirotècnicsi activitats per a tothom

36

Los aficionados al piragüismo, en todas susmodalidades, tienen cada verano una cita ine-ludible en Sort: el Rally Internacional de laNoguera Pallaresa, que llega este año a su 44ªedición y que atrae a esta acogedora poblaciónpallaresa a deportistas y visitantes de todaEuropa. Más de trescientos participantes dediversos países competirán en las diferentespruebas en aguas bravas de que consta el Rally.Este año, la cita que organizan el club Associa-ció Esportiva Pallars y el Ayuntamiento deSort tendrá lugar del 13 al 25 de julio. El RallyInternacional de la Noguera Pallaresa es, ade-más, fiesta declarada de Interés Turístico Na-cional junto al Carnaval de Solsona y la Pasiónde Cervera.Los orígenes de esta fiesta se remontan a ladécada de 1960. En aquella época, clubes depiragüismo de diversos países de Europa des-

cubren las virtudes naturales que el NogueraPallaresa tiene para la práctica del descenso deaguas bravas y comienzan a llegar a Sort enverano. En 1964 se organiza la primera edicióndel Rally y en tan sólo diez años ya está consi-derado como la cuarta competición europea desus características en cuanto a número de par-ticipantes.Esta competición ha hecho que el NogueraPallaresa sea conocido en todo el mundo. Susaguas discurren a lo largo de 146 kilómetros yfue uno de los primeros ríos equipados paraproducir energía eléctrica a gran escala. Estopermite regular su caudal para un óptimoaprovechamiento deportivo durante más de270 días al año. La temperatura del agua oscilaentre los 3,7 grados y los 15,6, según el mes delaño. Los tramos son de dificultad variada, delgrado II al V, un hecho que lo convierte en ideal

tanto para organizar las competiciones másespectaculares como para impartir cursillosdesde la inic iación a la tecnif icación.El alto nivel organizativo ha hecho que Sorthaya albergado pruebas de primera línea. En1980, la localidad acoge la Copa de Europa deDescenso de aguas bravas y, en 1988, el Cam-peonato del Mundo de Descenso, categoríajúnior. Sort también fue la puerta de entradade los deportes de aventura que, encabezadospor el rafting y el hidrospeed, han hecho delNoguera Pallaresa un punto de referencia eneste tipo de actividades, que atraen cada año amiles de personas al Pallars. Sort cuenta desde1994 con el primer campo de slalom perma-nente del Estado español, ubicado en un espa-cio natural y urbano al mismo tiempo.El carácter innovador del Rally ha permitidotambién la introducción de nuevas modalida-

Rally Internacional de la Noguera Pallaresa. Fiesta en el río

37

la Pobla de Segur

A-26

C-1

3

A-26

Tremp

A A Artesa del id

Al Pont de Suert

Sort

Gerride la Sal

COM ARRIBAR-HI

el PallarsJussà

el PallarsSobirà

ALlavorsíVielha

C-14

Every summer, those who love canoeing, in all of its different modalities,should reserve a place in their agendas for a visit to Sort and the “Ral·liInternacional de la Noguera Pallaresa” (La Noguera Pallaresa InternationalCanoeing Competition). This year sees the 44th edition of this annualevent which attracts sportsmen, sportswomen and visitors from all overEurope to this most welcoming of mountain villages. This year, from 13thto 25th July, over three hundred participants from different countrieswill compete against each other in different white water tests in what hasnow been declared a festival of national tourist interest.The origins of this festival date back to the 1960s. It was then thatcanoeing clubs from different European countries discovered the natu-ral advantages that the river Noguera Pallaresa offered for white watercanoe descents. 1964 saw the first edition of the Ral·li, but within just tenyears, the event had already become the fourth most important competi-tion of its type in Europe in terms of the number of participants. The highquality of the organisation has allowed Sort to hold events of the highestlevels. In 1980, it hosted the European Cup for White-Water Descent,and in 1988, it staged the junior category of the World Championship for

Canoe Descent. Sort was also the entry point for adventure sports –suchas rafting and hydrospeed– that have made La Noguera Pallaresa areference point for this type of activity. This location boasts the firstpermanent slalom course established in Spain, which –furthermore- islocated in what is both a natural and urbanised space. Sort’s most recentsuccess arrived last year with the Generalitat de Catalunya’s recognitionof Sort as a Destination for Sports Tourism. The Noguera Pallaresafestival reaches its 44th edition at the best possible moment: it hosts theFreestyle Championship of Spain, the Cup for Up and Coming Promisesin Slalom, the Night Rafting International Open, the Llavorsí-SortPopular Descent, the Sort-Montardit de Baix Infant Descent and alsoan Eskimo Roll Championship. The Ral·li also offers numerous parallelactivities: a cinema and video festival, correfoc (fire run), firework dis-plays and the possibility to discover the rich local gastronomy. Visitorsto the comarca (local district) have lots of other leisure options to choosefrom and enjoy, including: the Aigüestortes i Estany de Sant MauriciNational Park, the Alt Pirineu Natural Park, the Shepherds Museum ofLlessui and the Butterfly Museum of Pujalt. �

Festival on the river

des piragüistas, como el rodeo, disciplina queen la actualidad se denomina estilo libre, “freestyle”, y del que Sort ya ha organizado la Copade Europa y el Campeonato del Mundo. Eléxito más reciente llegó el año pasado, con elreconocimiento de Sort como Destino Turísti-co Deportivo por parte de la Generalitat.La fiesta llega a su 44ª edición en su mejormomento. Alberga el Campeonato de España

de Free Style, la Copa Promesas de slalom, elOpen Internacional de Rafting nocturno, elDescenso Popular Llavorsí-Sort, el DescensoInfantil Sort-Montardit de Baix o un Campeo-nato de esquimotage (técnica de los piragüistaspara recuperar la posición después de volcar ysin salir de la embarcación).El visitante, además de disfrutar del deporte,tiene gracias al Rally de la Noguera Pallaresa

muchas otras actividades a su alcance: un festi-val de cine y video, correfocs, espectáculos piro-técnicos y la posibilidad de entrar en contactocon la rica gastronomía local. Y, en la comarca,imposible dejar de visitar el Parque Nacionalde Aigüestortes y Estany de Sant Maurici, elParque Natural del Alt Pirineu, el Museo delos Pastores en Llessui o el de las Mariposas enPujalt. �

UN PARADÍS GEOLÒGIC

38

EL PALLARS JUSSÀText: Josep Maria Nadal Fotos: CC Pallars Jussà, Foto Uriach

39

Durant milions d’anys, el Pallars Jussà va ser un mar habitat per tota mena d’éssers de l’era primària i secundària.Aquest paisatge marí, però, canvià radicalment de fesomia al final del període cretaci, moment en què el Pallarsva patir l’inici de la compressió de dues plaques (ibèrica i europea) de la litosfera, la qual va deixar aflorar a lasuperfície un plegament geològic que s’estén al llarg i ample de la comarca. L’aflorament del subsòl va fer del Pallarsun lloc únic al món perquè afavoreix una lectura al descobert de la composició de la Terra i alhora ha permès ladescoberta de restes fòssils.

40

l Pallars Jussà és un gran jacimentgeològic que inclou vint-i-sis puntsd’interès natural disseminats al llargdels 1.209 km2 de la comarca. No

cal, però, recórrer grans distàncies peradornar-se que la zona és geològicamentdinàmica. A peu de carretera, els principalsjaciments sorprenen els visitants en direccióa la serra de Comiols, a la serra de Montllobar,al Montsec o travessant el rocam de l’estretde Collegats, espais on la natura mostraformacions calcàries, argiles, gresos i conglo-merats, d’una antiguitat diversa però en totsels casos llunyana al temps humà.

La marca territorial del Parc Collegats-Terradets, que uneix la via blava del NogueraPallaresa amb l’eix transversal que configurenels nombrosos senders que creuen el riu,s’ha convertit en un dels principals reclamsturístics de la comarca perquè posa a l’abastdel gran públic els valors patrimonials delPallars Jussà: geologia, paleontologia, activitatsnàutiques, senderisme i castells de frontera.

La comarca ofereix tres rutes guiades perconèixer de prop la geologia pallaresa. Elprimer itinerari abraça la zona sud-est delterritori, part més oriental de la conca deTremp. El seu recorregut, que es pot efectuaren cinc aturades –Aransís, els estanys deBasturs, l’ermita de la Mare de Déu de laPosa, coll de Faidella i Abella de la Conca–,permet veure el rocam més modern de lacomarca i visitar l’anomenada làmina enca-valcant del Montsec. El rocam de Tremp ésmajoritàriament argilós i d’un vermell quecontrasta amb els sembrats i els campsd’ametllers. A la vall romanen també les fontsnaturals més antigues de la comarca, a Con-ques, Figuerola i Basturs, d’on l’aigua brollades de fa cinc-cents mil anys. Aquestes aigüescarregades de carbonat de calci han originatel nombrós rocam de travertí del Mont deConques.

Al final del cretaci superior, els dinosaureses passejaven sobre els fons fangosos de laconca buscant aliment tot deixant marcadesles empremtes al fang. Amb el fons una micaendurit les petjades quedaven ben definides;si un altre sediment aconseguia protegir-les,les empremtes es convertien en fòssils. Enaquesta zona s’han trobat nombroses petjadesfòssils de dinosaures herbívors i carnívors.El segon itinerari se situa al nord de Tremp

i inclou l’àrea geològica de la Pobla de Segur.La ruta és com un llibre obert que mostra elsestadis evolutius de la formació del territori.La sedimentació de gresos, argiles i calcàries,els plegaments del subsòl i l’erosió del relleues poden contemplar des de quatre puntsd’interès: Salàs de Pallars, el congost d’Erinyà,el barranc de l’Infern i Espluga de Cuberes.A la llera del riu Flamisell s’hi ha trobatabundant fauna fossilitzada, sobretot eriçons,

esponges, petxines de Sant Jaume i uns gransbivalves anomenats innoceramits, que habi-taven la zona fa vuitanta-cinc milions d’anys.

El darrer itinerari, que segueix l’apèndixseptentrional del Pallars Jussà, comença almunicipi de Senterada i s’acaba a l’estanyGento, passant per la pedrera de la Guixeradel Bosch, Estavill, la Plana de Mont-ros, elbarranc de la Creu i l’embassament de Sallent.La ruta abraça una zona on afloren els mate-

E

41

La comarca del Pallars Jussà és un gran jaciment geològic amb vint-i-sis punts d’interès natural repartits per tot el territori.

rials més antics de la comarca: granits, roquesmetamòrfiques i sedimentàries de l’era pri-mària, és a dir, algunes de més de quatre-cents milions d’anys; també són, però, elsmaterials més afectats pels moviments de lesplaques i, per tant, els més fragmentats ialterats.

Al llarg del recorregut es pot observar lafunció geològica d’un torrent, el barranc dela Creu, afluent del Flamisell. El paisatge

distingeix clarament la conca de recepció ala capçalera nevada del barranc, el canal dedesguàs i els sediments rocallosos del conde dejecció. Més endavant, de la Torre deCapdella fins a l’embassament de Sallent, lamorfologia de la vall fluvial en forma d’Ucanvia a la glacial en forma de V. Des delfunicular de l’estany Gento, amb una pano-ràmica espectacular de tota la vall, una ex-tensió de roques granítiques, esculpides per

l’acció del glaç, envolten els llacs Tort, Colo-mina i Mar.

La febre per la geologia a les serres delNoguera Pallaresa es remunta a la décadade 1960, moment en què es van començara veure els primers grups de geòlegs –holan-desos i nord-americans– amb armilles refrac-tàries i petits martells que examinaven elsjaciments vora la carretera. Des d’aleshorespel Pallars Jussà passen més de vuit-cents

Des de la zona de l’estany Gento es pot observar com la morfologia de la vall fluvial evoluciona a glacial i passa a tenir forma de V en lloc d’U.

42

geòlegs l’any i més de mil cinc-cents univer-sitaris, d’arreu d’Europa, que hi fan treballsde camp. El fet que al Pallars es pugui accedira les roques que en altres llocs del món estroben a milers de metres sota terra ha des-pertat l’interès de les companyies petrolieres,que apliquen els coneixements adquirits,com ara la puresa, la porositat o la transmissiódels estrats de roca, a la recerca de petroli.A més, el territori pallarès permet veure laformació de jaciments en molt pocsquilòmetres, mentre que a d’altres indretsdel món, com ara Egipte, l’Argentina o elBrasil, és necessari recórrer grans distànciesper poder observar-ho.

Pel que fa als equipaments didàctics, elMuseu Comarcal de Ciències Naturals, aTremp, disposa d’una exposició permanentde matèria fòssil on es pot veure des derestes de dinosaure a invertebrats fòssilscom coralls, bivalves, gasteròpodes i ammo-nits del cretaci superior, amb més de setan-ta-cinc milions d’anys d’antiguitat, i restesde massa vegetal de l’era primària. El museuofereix tallers de restauració de vertebratsfòssils, oberts al públic en general, ambmòduls interactius en què els visitants po-den fer experiments. D’altra banda, el Mu-seu de la Conca Dellà conté rèpliques derestes òssies i un niu d’ous, autèntic, dels

darrers dinosaures que van habitar la valldurant el període cretaci. El museu conservatambé nombroses restes arqueològiques dela Isona romana, que inclouen ceràmica,monedes, làpides i la tomba d’un infant delsegle II dC.

Els darrers anys, el Consell Comarcal hapromogut activitats com ara la creació d’unprograma en geologia adaptat a les escolesde la comarca o una oferta de sortides guia-des als principals jaciments. Actualment, elconsell ha iniciat un projecte de senyalitza-ció, amb plafons informatius, que ha deservir de suport a l’hora d’endinsar-se peralguna de les rutes de la comarca. �

43

El Pallars Jussà es un gran yacimiento geoló-gico que incluye veintiséis puntos de interésnatural diseminados a lo largo de los 1.209 km2

de la comarca. A pie de carretera, los principalesyacimientos sorprenden a los visitantes endirección a la sierra de Comiols, a la sierra deMontllobar, al Montsec o atravesando el estre-cho de Collegats, espacios donde la naturalezamuestra formaciones calcáreas, arcillosas ygreses, de una antigüedad milenaria. La marcaterritorial del Parque Collegats-Terradets seha convertido en uno de los principales recla-mos turísticos de la comarca porque potencialos valores patrimoniales del Pallars Jussà:geología, paleontología, actividades náuticas,

senderismo y castillos de frontera. La comarcaofrece tres rutas guiadas para conocer de cercala geología pallaresa. El primer itinerario abarcala zona sudeste del territorio, la parte másoriental de la cuenca de Tremp. Su recorrido,que se puede efectuar en cinco paradas –Aran-sis, los lagos de Basturs, la ermita de la Virgende la Posa, el collado de Faidella y Abella dela Conca–, permite ver el roquedal más moder-no de la comarca y visitar la denominada láminaencabalgante del Montsec. En el valle tambiénse encuentran las fuentes naturales de Conques,Figuerola y Basturs, de donde el agua brotadesde hace quinientos mil años; aguas cargadasde carbonato de calcio que han originado el

numeroso roquedal de travertino del Mont deConques. Aquí, en el cretáceo superior, losdinosaurios se paseaban sobre los fondos fan-gosos de la cuenca buscando alimento y dejandomarcadas sus huellas. Ahora son un importanteatractivo turístico.El segundo itinerario se sitúa al norte de Trempe incluye el área geológica de La Pobla deSegur. La ruta muestra los estadios evolutivosde la formación del territorio. La sedimentaciónde greses, arcillas y calizas, los plegamientosdel subsuelo y la erosión del relieve se puedencontemplar desde cuatro puntos de interés:Salàs de Pallars, el desfiladero de Erinyà, elbarranco del Infierno y Espluga de Cuberes.

El Pallars Jussà, un paraíso geológico

D’INTERÈS SABÍEU QUE.. .

ANY DE LA GEOLOGIA

Si les pedres parlessin, de ben segur que haurien tingutalguna cosa a dir amb motiu de l’Any de la Geologia alPallars Jussà. Concebut com un viatge en el temps geològic,l’any va disposar d’un programa de tallers, conferències,sortides de camp i una mostra itinerant, que s’aproparà atots els municipis de la comarca fins al 2008, en la qual lesroques i els fòssils del subsòl pallarès es poden observar itocar. Situades en una maqueta gegant, les mostres apareixenals punts geològics d’on van aflorar. A banda de col·leccionsparticulars de fòssils, el visitant pot veure també una selecciódels antics estris, com ara brúixoles i martellets, que utilit-zaven els primers geòlegs que van recórrer la comarca.L’Any de la Geologia ha establert un programa anual derutes guiades i tallers didàctics, a cura del Museu Comarcalde Ciències Naturals, en col·laboració amb el ConsellAssessor en Cultura i Patrimoni del Pallars Jussà, que mostrael territori com una font de coneixements a l’abast del granpúblic. La formació de les valls, la composició i l’antiguitatdels estrats aflorats o l’apreciació de les restes fòssils sónalguns dels al·licients geològics que ofereix la comarca.

CC Pallars Jussà.C/ Pau Casals, 14 25620 Tremp

Tel. 973 65 01 87. www.pallarsjussa.net

Museu Comarcal de Ciències Naturals.Pl. del Vall, 13 25620 Tremp

Tel. 973 65 34 70.www.pallarsjussa.net/catala/cultura/museus/tremp.htm

Museu de la Conca Dellà.C/ Museu, 7 25650 Isona

Tel. 973 66 50 62. www.parc-cretaci.com

– El Pallars Jussà és una de les primeres destinacions en el camp de la investigació geològicade les grans companyies petrolieres?

– La comarca es troba atapeïda de fòssils de tota mena com a resultat de la gran varietatd’ambients que hi va haver?

– Un geòleg és una mena d’arquitecte del ventre de la Terra, algú que cerca alternativesa la recerca d’aigua, les inestabilitats del terreny o l’estudi de materials?

– El Pallars Jussà és com un pastís gegant de 1.209 km2 tallat pel mig que deixa veure elsoterrani del planeta a la llum del sol?

– Ja podeu fer nombroses rutes guiades pels principals afloraments geològics de la comarca?

Una de les sortides de camp que es van fer dins de l’Any de la Geologia.

45

El Pallars Jussà is one enormous geological site which has includestwenty-six points of natural interest spread across the 1209 km2 of thecomarca (local district). The Collegats Terradets Park has become one ofthe main tourist attractions of the comarca as it helps to promote someof the main aspects of the rich heritage of El Pallars Jussà; its geology,palaeontology, water sports, trekking and frontier castles. The comarcaoffers three guided routes to help visitors discover the geological splendourof El Pallars. The first route runs through the south-eastern part of theterritory and offers five interesting stop points: Aransís, the Estanys deBasturs, the hermitage of the Mare de Déu (Virgin) of Posa, Coll deFaidella and Abella de la Conca. Important local tourist attractionsinclude the local spring waters, which are rich in calcium carbonate andhave given rise to numerous rocky outcrops of travertine on Mont deConques, and dinosaur footprints.The second route, which runs to the north of Tremp, includes thegeological area around La Pobla de Segur. This route traces the evolu-tionary stages that gave this territory its present form. The results ofthe deposition of different types of clays and calcareous rocks, the foldingof the substrata, and the erosion of the subsequent relief, can be observedfrom four different points of interest: Salàs de Pallars, the Erinyà gorge,the Infern gully and Espluga de Cuberes. The final route, which followsthe northern appendage of El Pallars Jussà, begins at the municipality

of Senterada and ends at the Gento pool, having passed the Guixeradel Bosch quarry, Estavill, the Mont-ros plain, the Creu gully and thereservoir of Sallent along the way. On this route, it is possible to observesome of the oldest geological materials in the comarca.Every year, over 800 geologists visit El Pallars Jussà and more thanone thousand five hundred university students, from all over Europe,carry out their fieldwork there. It is also regarded by petrol companiesas a perfect place at which to study substrata and different types ofrock. The Museu Comarcal de Ciències Naturals (Local District NaturalScience Museum), which can be found in Tremp, is a popular destinationfor school visits. It houses a permanent fossil exhibition in which visitorswill find a wide variety of remains ranging from dinosaurs to fossilisedinvertebrates. At the museum, it is possible to see fossilised corals,bivalves, gastropods, etc. On the other hand, the Museu de la ConcaDellà houses replicas of bone remains and an authentic nest of eggs, leftbehind by the last dinosaurs to have lived in the valley during theCretaceous period. The museum also contains numerous other archaeo-logical remains from the Roman settlement of Isona. In recent years,the Consell Comarcal (Regional Council) has promoted several newinitiatives, including the creation of a geological programme speciallyadapted for local schools and a series of guided visits to the region’smain archaeological sites. �

El Pallars Jussà, a geological paradise

En el lecho del río Flamisell se ha encontradoabundante fauna fosilizada. En este área apa-recieron los primeros restos óseos de dinosau-rios en la cuenca de Tremp.El último itinerario, que sigue el apéndiceseptentrional del Pallars Jussà, comienza enel municipio de Senterada y termina en el lagoGento, pasando por la cantera de la Guixeradel Bosc, Estavill, La Plana de Mont-ros, elbarranco de la Creu y el embalse de Sallent.La ruta abarca una zona donde afloran losmateriales más antiguos de la comarca: granitos,rocas metamórficas y sedimentarias de la eraprimaria, es decir, algunas de ellas de más de400 millones de años.La fiebre por la geología en las sierras delNoguera Pallaresa se remonta a la década de1960, momento en que se comenzaron a ver

los primeros grupos de geólogos –holandesesy norteamericanos–. Desde entonces por elPallars Jussà pasan más de 800 geólogos alaño y más de mil quinientos universitarios detoda Europa que realizan trabajos de campo.El hecho de que en el Pallars se pueda accedera las rocas que en otros lugares del mundo seencuentran a miles de metros bajo tierra –y sinrecorrer grandes distancias– ha despertado elinterés de las compañías petroleras, que aplicanlos conocimientos adquiridos, como la pureza,la porosidad o la transmisión de los estratos deroca, a la busca de petróleo.Con respecto a equipos didácticos, el MuseoComarcal de Ciencias Naturales, en Tremp,cuenta con una exposición permanente demateria fósil donde se puede ver desde restosde dinosaurios a invertebrados fósiles como

corales, bivalvos, gasterópodos y ammonitesdel cretáceo superior, con más de 75 millonesde años de antigüedad, y restos de masa vegetalde la era primaria. Por otro lado, el Museo dela Conca Dellà alberga réplicas de restos óseosy un nido de huevos, auténtico, de los últimosdinosaurios que habitaron el valle durante elperiodo cretáceo. El museo conserva tambiénnumerosos restos arqueológicos de la Isonaromana. En los últimos años, el Consejo Co-marcal ha promovido actividades como la crea-ción de un programa de geología adaptado alas escuelas de la comarca o una oferta desalidas guiadas a los principales yacimientos.Actualmente, el Consejo ha iniciado un proyec-to de señalización, con plafones informativos,que supondrá un buen apoyo a la hora deadentrarse por las rutas de la comarca. �

46

47

Custo Dalmau

Aquest dissenyador de Tremp (Pallars Jussà), juntament amb el seu germà David, té actualment més de 3.000

punts de venda a 35 països sota la marca Custo Barcelona. Al començament de la dècada de 1980 un viatge

al voltant del món els va fer descobrir les més variades manifestacions artístiques, culturals i filosòfiques.

A Califòrnia, la innovadora moda plena de color que hi van trobar els va impressionar i, un cop a Barcelona,

van començar a treballar aprenent tot el que podien sobre tècniques d’impressió i els seus acabats, amb

particular atenció a l’àrea del disseny gràfic. Amb el temps, la investigació en l’ús del color i els estampats

es va convertir en innovació, audàcia i sofisticació.

“SI NO TRIOMFES FORA, ÉS MOLT DIFÍCIL QUEET RECONEGUIN LA FEINA A CASA TEVA”

Text: Sílvia Solano Fotos: Custo Barcelona

48

C usto Barcelona és actualment una marca d’imatge consolidada que, des del 1996, presentales seves col·leccions cada temporada a la New York Fashion Week. El seu èxit s’ha vistreconegut no solament pel públic que compra les seves peces sino també pels professionalsde la moda, pels mitjans de comunicació i per nombroses celebritats. Bridget Fonda va lluirCusto Barcelona a la pel·lícula Jackie Brown de Quentin Tarantino i la seguirien sèries detelevisió de màxima audiència com Friends o Sex and the city. Més tard seria Julia Robertsqui les incorporaria al seu vestuari quotidià, després de portar-les a Notting Hill i Novia a lafuga. Actualment des de Charlize Theron fins a Antonio Banderas vesteixen peces de CustoBarcelona en la seva vida personal i professional.

Custo, com arriba un xicot de Tremp a les passarel·les més importants del món?Juntament amb el meu germà David i la veritat és que a força de treballar molt i de ser moltconstant, que és el que sempre dic quan em fan aquesta pregunta i és totalment cert. A més,també m’he pogut envoltar del millor equip i entre tots hem fet de la nostra marca el que ésavui dia.

Quan i com va néixer la teva afició pel disseny i més concretament pel món de la moda?De jove vaig estudiar uns anys la carrera d’arquitectura i des de sempre el disseny gràfic ésun terreny que m’ha agradat molt i en el qual em sento especialment còmode. Tot això i lesnostres inquietuds ens van portar a aquest apassionant món de la moda.

A Custo li agrada supervisar personalment les seves creacions.

49

Primer van ser les samarretes les que et van donar a conèixer. Ara, quin ventall de productesdissenyes?Sí, vam començar amb les samarretes i de mica en mica vam anar experimentant amb d’altrestemes. Ja fa diverses temporades que dissenyem tot tipus de peces per a dona i per a homecom faldilles, vestits, pantalons o abrics. Ara construïm col·leccions completes amb l’empremtaque ens caracteritza. En certa manera, suggereix una forma concreta de veure la vida.

Tens botigues arreu, fins i tot a Nova York; les teves creacions es coneixen als cinc continents;actors, actrius i directors s’han interessat per la moda Custo Barcelona… Hi ha cap mercatque encara se’t resisteix?I tant, encara en queden molts! Tot i així tenim més de 3.000 punts de venda a més de 35països i també disposem de botigues pròpies a països com els Estats Units, França, el Japó oAmèrica Llatina. La nostra estratègia en aquests moments se centra a consolidar els nostresmercats principals, que són els Estats Units i Europa.

Custo, quin ha estat el secret del teu èxit?La constància i ser fidels a un estil propi, que en el fons és la nostra personalitat.

Creus que Lleida té bons creadors? S’ha de marxar fora per triomfar?Crec que Lleida és una ciutat amb molt potencial a nivell creatiu i ens els darrers anys s’ha

Dues imatges de la col·leccióprimavera-estiu 2007 a laNew York Fashion Week.

51

notat que hi ha hagut un important desenvolupament en aquest sentit. Malauradament el nostrecas és bastant representatiu del que passa al nostre país, que si no triomfes fora és molt difícil queet reconeguin la feina a casa teva. I això passa en molts sectors.

Parlant de Lleida, suposem que fas d’ambaixador de la teva terra allà on vas, oi?Pel meu accent lleidatà que no he perdut suposo que d’alguna manera ho faig sempre! A més,aprofito sempre per dir que Lleida és encara un paradís natural que no es troba a tot arreu.

Quin concepte es té de les Terres de Lleida fora de les nostres fronteres?Sobretot es coneix molt el Pirineu lleidatà, com un entorn natural privilegiat.

Com a dissenyador, empresari i lleidatà que ets, creus que s’està fent bona feina de màrquetingi promoció de les nostres terres?Desconec les accions que es fan en aquest sentit, tot i que crec que la marca “Ara Lleida” ha estati és una bona eina de promoció de les Terres de Lleida.

Quins aspectes de les comarques lleidatanes plasmaries a les teves samarretes?Sens dubte els Pirineus en forma de les col·leccions d’hivern.

I en quin racó especial de per aquí t’agradaria perdre’t?Evidentment pel Pallars. �

Custo Dalmau és el primer català que ha rebut la clau dela ciutat de Miami Beach en reconeixement pel seu tre-

de les nostres fronteres, on triomfen l’originalitat i la in-novació de les seves col·leccions.

ball. Aquest trempolí ja ha rebut diversos guardons fora

I T E S D E P O N E N Tm

52

Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

La fúria catalana

Els temps eren de lluita, la invasió del francès havia fet bullir lapaciència d’aquests homes ferms de la nostra terra, i d’aquestabullida no en podien esperar res de bo els francesos.

La terra catalana es trobà immersa en aquesta lluita ben bé sensepensar-s’ho, però davant la realitat ni un sol català girà, sinó queaviat corregué com reguera de pólvora encesa la veu que contraels catalans no s’hi podia lluitar, car la seva valentia, el seu coratge,feien que cada home semblés que n’eren cent.

Els nostres pobles lleidatans també es veieren afectats per l’arribadadel francès en aquesta terra, però més d’una i més de deu n’haguerende sofrir de derrotes, de clatellades que els nostres patriotes elsinfrigiren.

Al castell d’Almatret, aixecat damunt d’un cingle que feia esglaiar,hi havia una guàrdia reduïda de patriotes catalans, per tal que elsfrancesos no es fessin amos d’aquell lloc estratègic. Dia i nit estavena l’aguait per tal de defensar aquella fortalesa del Segrià, de la terracatalana.

Però, si és cert que els francesos temien els catalans, i que comhem dit abans corria de boca en boca que contra els catalans nos’hi podia lluitar, no és menys cert que aquell baluard, que aquellcastell d’Almatret, els atreia fortament, car des del moment quevan descobrir-lo, van quedar a l’aguait, emboscats, per tal de caure

53

sobre ells en el moment més propici. No podien lluitar cara a cara,però tindrien paciència, i esperarien el moment oportú.

I aquest moment arribà per a ells en un dia molt calorós del mesde juliol. Els patriotes que estaven fent guàrdia, davant d’un dia detan forta calor, i veient que l’entorn estava tranquil, que no es veienfrancesos per enlloc, decidiren baixar al peu del cingle, on hi haviauna resclosa d’aigua, per tal de prendre un bany i fer-se passar aixíun xic la calor, per després tornar a pujar vers el castell. Acordarenque un es quedés a dalt de guàrdia, però amb la seguretat que resno passaria. Ho feren a la sort i mentre al qui li tocà es quedavaallí, els altres baixaren a l’aigua.

Els francesos, que feia temps que estaven a l’aguait esperant elmoment oportú, pensaren que havia arribat, calia aprofitar-lo. Aixíque veieren que havien arribat a l’aigua, decidiren entrar al castell;una vegada a dins ningú no els en podria treure. Un sol vigilant noseria problema, i els altres, quan volguessin entrar, ja no podrien,ells serien els amos del lloc.

De cop se sentí un tret. Els qui s’estaven banyant aixecaren els ullsvers el castell, i amb gran sorpresa veieren caure de dalt el seu

company, al mateix temps que apareixia la bandera francesa onejantal cim de les muralles.

La sorpresa es convertí en ràbia. Sortiren de l’aigua i emprenguerenla pujada. Ho pagarien car aquells brètols!

En arribar a dalt foren rebuts a trets, però això no els deturà, algund’ells caigué, però bons coneixedors del terreny, i amb una valentiasense límit, respongueren als trets francesos, avançant vers el castell,sense que la pluja de bales enviades des de dins els pogués aturar.

A pesar de les baixes, aconseguiren entrar al castell, la fúria catalanano els podia parar. A dins s’entaulà una lluita ferotge, fins al puntque els francesos, comprovant que res no podien enfront delscatalans, abans de lliurar-se preferiren, tots els que quedaven, tirar-se pel barranc del castell al riu, pel precipici que té cent vint metresd’altura. Una vegada més, la llegenda ens demostra que la fúriacatalana pogué vèncer l’invasor francès, atestant la gran valentiadels homes de la nostra terra segrianenca.

El castell havia estat recuperat! La senyera onejava de nou a la partmés alta, on el vent la feia voleiar!

54

55

Esports en llibertatsense límits

Text: Equip editor Fotos: Entre núvols, H20 Esports, Pedals de Foc, Port-Ainé, Roc Roi, Francesc Tur

Amb la primavera esclata l’activitat dels esports d’aventura i el turisme actiu a les Terres de Lleida. Les

comarques lleidatanes lideren a l'Estat espanyol l'oferta dels esports d'aventura i continuen essent un referent

per les novetats que s’hi han anat introduint any rere any.

56

Sobre aquestes línies,practicant BTT per laVal d’Aran i gaudint delpaisatge. A la dreta,l’emoció del barran-quisme es reflecteix enl’expressió de la noia.

n dels principals atractius turístics que ofereixen les comarquesde Lleida són les activitats anomenades genèricament esportsd’aventura, que engloben disciplines terrestres, aèries i aquàti-ques. Les primeres empreses d’aquest sector van sorgir al final dela dècada de 1980 al Pallars Sobirà i originàriament van centrarla seva activitat sobretot en el ràfting, practicat inicialment al riuNoguera Pallaresa. El descens fluvial no és un invent nou –eltransport de fusta sobre l’aigua és un ofici arcaic practicat pelsraiers–, però la implantació del ràfting representava la transfor-mació d’una tradició ancestral en una activitat d’oci moderna iemocionant, a l’abast de gairebé tothom, i que donava a la co-marca un nou motor per al seu desenvolupament econòmic.

Aquelles iniciatives lúdiques s’han anat ampliant i diversifi-cant. Les comarques de muntanya (l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell,la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran) sónles capdavanteres en la pràctica dels esports d'aventura, si bé espoden fer múltiples activitats amb empreses especialitzadesd'esports d'aventura i de turisme actiu que disposen d'experi-mentats monitors i professionals a totes les comarques lleidata-nes. Les aigües dels rius Noguera Ribagorçana, Noguera Palla-resa, Garona i Segre són des de fa anys llocs ideals per a la pràcti-

U

57

59

Els esports d’aventura en aigües tranquil·les es poden practicar en llocs com els embassaments de Sant Antoni i Cellers, al Pallars Jussà.

ca d’un gran nombre de modalitats aquàtiques, que aprofitend’una banda les aigües braves d’alguns trams fluvials i del’altra la tranquil·litat d’altres. El ràfting és sens dubte el reidels esports aquàtics, però no l’únic: el piragüisme en aigüesbraves, l’hidrospeed, el caiac, l’hidrotrineu, les canoes infla-bles o l’hidrobob són altres possibilitats.

Per a aquelles persones que volen practicar esports aquà-tics en aigües tranquil·les, l’oferta també és àmplia i variada,com, per exemple, el piragüisme, les motos d’aigua, activitatssubaquàtiques, l’open kayac, l’esquí nàutic, la vela, el surf devela i l’ultratube.

Al voltant del món del piragüisme, Lleida acull múltiplescampionats de tots els nivells. El Ral·li Internacional de la No-guera Pallaresa (vegeu reportatge pàg. 30) que s’organitza aSort acull participants d’arreu del món per competir en aquestadisciplina esportiva. També a la capital del Pallars Sobiràs’organitza una especialitat molt espectacular, el rodeo, enquè els esportistes aconsegueixen fer figures a l’aigua amb els

seus caiacs aprofitant els corrents del riu. Un altre lloc idoniper a la pràctica del piragüisme és el Parc Olímpic del Segre, ala Seu d’Urgell, on se celebren campionats de categoria inter-nacional.

El descens de barrancs és una altra de les activitats que cadadia guanyen més adeptes, i combina plantejaments d’escaladai d’activitats aquàtiques. El congost de Collegats, al Pallars Jus-sà, és un dels llocs ideals per a iniciar-se en aquest esport, en-cara que també pot practicar-se a molts altres paratges lleida-tans.

Respecte a les activitats aèries, el parapent i l'ala de pen-dent s'han consolidat com les manifestacions emblemàtiquesde Lleida. El municipi d'Àger, al peu de la serra del Montsec,ha viscut en els darrers tres anys una revifalla del sector turístici s’ha convertit en el centre neuràlgic d'aquestes disciplines, jaque cada any acull diversos campionats d'àmbit estatal i inter-nacional que tenen un alt grau de participació. Aquest estius'hi celebrarà del 2 al 9 de juny la Paragliding World Cup

60

El rei dels esports aquàtics és el ràfting, tot i que n’hi ha molts d’altres com l’open kayac –imatge de la dreta– que tenen nombrosos adeptes.

(PWC), la considerada Fórmula-1 del parapent, amb la partici-pació de 125 pilots d’arreu del món.

Pel que fa a les activitats de terra, cal dir que el trekking estàbatent rècords de participació en les diferents travessies pro-gramades pel Pirineu de Lleida i s’ha convertit en una activitatturística de primer nivell. En concret, avui dia hi ha 4 travessiesorganitzades, que són Carros de Foc (enguany s'hi preveuenunes 10.500 estades), la Porta del Cel, Cavalls de Vent i la dar-rera proposta que s'ha incorporat és el Setè Segell, que transco-rre per la Val d'Aran. També el BTT té una demanda cada vega-da més gran i amb un major nombre de centres estesos per totala geografia lleidatana –n’hi ha quatre d’homologats: Vald’Aran, Solsonès-Vall de Lord, la Seu-Alt Urgell i Pallars Jus-sà–, amb iniciatives com la de Pedals de Foc, que recorre l’àreaperifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici (vegeu reportatge de la pàg. 68). No s’ha d’oblidar les

empreses que ofereixen activitats relacionades amb passejos acavall i senderisme, entre d'altres.

Finalment, convé destacar que una bona part de les estacio-ns d’esquí de Lleida reprenen la seva activitat amb l’arribadade l’època estival i ofereixen al visitant un variat ventall de pro-postes que les converteix en espais ideals i cada cop més esco-llits per gaudir d’unes bones vacances familiars. Entre elles, calassenyalar les activitats que organitzen Baqueira Beret, BoíTaüll Resort i Port-Ainé. Aquestes propostes de lleure han sor-git en el marc d’un objectiu clar: desestacionalitzar l’ofertaturística convertint les estacions en un motor de promocióturística i econòmica durant tot l’any.

Cal tenir en compte que tres poblacions lleidatanes, Sort, laSeu d’Urgell i Vielha, han estat declarades destinacions turísti-ques esportives. Turisme de Catalunya impulsa el segell deDestinació de Turisme Esportiu (DTE), una marca que reconeix

61

63

Les estacions d’esquí com Port-Ainé, a la imatge, a l’estiu ofereixen nombroses activitats per a tota la família com les passejades a cavall.

les destinacions turístiques que es distingeixen per oferir recur-sos i serveis d’alta qualitat adreçats a esportistes d’elit, professio-nals, amateurs i turistes que vulguin practicar activitats esporti-ves.

I com que les xifres també són importants, només dues dades:els esports d'aventura i les activitats relacionades amb el turismeactiu donen feina de manera directa a unes 1.500 persones en elconjunt de les comarques de Lleida, la majoria joves del Pirineu.Cent cinquanta empreses ofereixen aquest tipus d’activitats.L'impacte econòmic oscil·la al voltant dels 90 milions d'euros,una xifra que representa l’11% dels 800 milions d'euros que ge-nera el sector del turisme a les Terres de Lleida i que comportagairebé el 14 % del PIB. Cal dir també que la gran acceptació iproliferació que han tingut les activitats d'esports d'aventura en-tre els visitants han contribuït a fixar la població al Pirineu i a re-forçar el teixit turístic de la zona. �

D’INTERÈS

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida:Tel. 902 10 11 10

www.lleidatur.com

Parc Olímpic del Segre:Tel. 973 36 00 92

www.parcolimpic.com

Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà:Tel. 973 62 03 25

Escola Catalana d'Esports de Muntanya:Tel. 902 27 52 85

www.escolamuntanyacat.com

65

Con la llegada de la primavera comienza latemporada de los deportes de aventura y elturismo activo en las Tierras de Lleida. Lascomarcas leridanas lideran en todo el Estadoespañol la oferta de los deportes de aventuray siguen siendo un referente por las noveda-des que se van introduciendo año tras año.Las aguas de los ríos Noguera Ribagorçana,Noguera Pallaresa, Garona y Segre sonideales para la práctica de un gran númerode modalidades acuáticas, que aprovechanpor un lado las aguas bravas de algunos tra-mos fluviales y, por el otro, sus aguas tran-quilas . El rafting es sin duda el rey de los de-portes acuáticos pero no el único: elpiragüismo en aguas bravas, el hidrospeed,el kayac, el hidrotrineo, las canoas hincha-cles o el hidrobob son otras posibilidades.Para aquellas personas que quieren practi-car deportes acuáticos en aguas tranquilas,la oferta también es amplia y variada, como,por ejemplo, el piragüismo, las motos deagua, actividades subacuáticas, el open ka-yac, el esquí naútico, la vela, el surf a vela yel ultratube.En torno al mundo del piragüismo, las Tie-rras de Lleida acogen múltiples campeona-tos de todos los niveles; en Sort, por ejemplo,el Rally Internacional de la Noguera Palla-resa o las pruebas de rodeo, y en el Parque

Olímpico del Segre, en La Seu d’Urgell,donde también se celebran campeonatos decategoría internacional. El descenso de ba-rrancos es otra de las actividades que cadadía ganan más adeptos, y combina plantea-mientos de escalada y de actividades acuáti-cas. El desfiladero de Collegats, en el PallarsJussà, es uno de los lugares ideales para ini-ciarse en este deporte, aunque también pue-de practicarse en otros muchos parajes leri-danos.Respecto a las actividades aéreas, el para-pente y el ala delta se han consolidado comolas manifestaciones emblemáticas de Lleida.El municipio de Àger, al pie de la sierra delMontsec, constituye el centro neurálgico deestas disciplinas y acoge cada año varioscampeonatos de ámbito nacional e interna-cional. El globo aerostático, el ultraligero oel vuelo sin motor son otras opciones de acti-vidad aérea. Este verano se celebrará la Pa-ragliding World Cup (PWC), la considera-da Fórmula-1 del parapente , con laparticipación de 125 pilotos de todo el mun-do.En cuanto a las actividades de tierra, el trek-king está batiendo récords de participaciónen las diferentes travesías programadas porel Pirineo de Lleida y se ha convertido en unaactividad turística de primer nivel. Actual-

mente hay 4 travesías organizadas: Carrosde Foc, la Porta del Cel, Cavalls de Vent y elSetè Segell, que transcurre por la Vald'Aran. También el BTT tiene una demandacada vez mayor con centros en toda la geo-grafía leridana, sin olvidar las empresas queofrecen paseos a caballo, senderismo, etc.Asímismo, buena parte de las estaciones deesquí de Lleida ofrecen durante la época es-tival todo un abanico de propuestas que lasconvierten en espacios ideales para disfrutarde unas buenas vacaciones familiares, entreellas Baqueira Beret, Boí Taüll Resort yPort-Ainé. Además, cabe recordar que trespoblaciones ler idanas –Sort , La Seud’Urgell y Vielha– han sido declaradas porTurisme de Catalunya destino turístico de-portivo.Y a nivel de cifras, un par de datos: los depor-tes de aventura y las actividades relaciona-das con el turismo activo proporcionan tra-bajo de manera directa a unas 1.500personas en las comarcas de Lleida. Cientocincuenta empresas ofrecen este tipo de acti-vidades. El impacto económico oscila alre-dedor de los 90 millones de euros, una cifraque supone el 11% de los 800 millones deeuros que genera el sector del turismo en lasTierras de Lleida y que comporta casi el 14%del PIB. �

Deportes en libertad sin límites

66

Sports unlimited in the great outdoors

Within Spain, the comarcas (local districts) ofLleida are market leaders when it comes toadventure sports and they are also an impor-tant point of reference with regard to new acti-vities, with something novel every year. Thewaters of the rivers Noguera Ribagorçana,Noguera Pallaresa, Garona and Segre areideal places for enjoying a wide range of water-based activities including: rafting, white watercanoeing, hydrospeed, kayak, hydrosled, in-flatable canoes, and hydrobob, etc. In calmerwaters, there is also a wide range of options tochoose from, including: canoeing, jet ski, un-derwater activities, open kayak, water skiing,sailing, windsurfing and “donuts”. In the caseof canoeing, the Lands of Lleida host numerouschampionships at all levels. Sort is the home ofthe Noguera Pallaresa International Rally andalso hosts competitions in the very spectacularrodeo modality, while the Parque Olímpico del

Segre, in La Seu d’Urgell, is also an importantvenue for international championships. As faras aerial activities are concerned, paraglidingand hang-gliding have become well consolida-ted and have now become emblematic sportsof Lleida province. The municipality of Àger,at the foot of the sierra of Montsec, lies at theauthentic nerve centre of this type of sport andevery year it hosts a series of national and inter-national championships. Balloon ascents, ul-tra-lights and gliding are just a few of the otheroptions in terms of aerial activities.In the case of land-based activities, trekking isan ever-more popular option: there are a seriesof programmed routes crossing the LleidaPyrenees which attract more and morewalkers every year. At present there are 4 orga-nised crossings: Carros de Foc, Porta del Cel, Ca-valls de Vent and the Setè Segell, with the last ofthese running through the Val d'Aran. There

is also an ever-greater demand for mountainbike activities, with centres for this activitynow spread across Lleida province, while weshould not forget the companies that offerother activities such as horse-riding trips orrambling trails, amongst other options. Du-ring the summer holiday season, a good num-ber of Lleida’s ski resorts offer a wide range ofactivities and are ideal destinations at which toenjoy the best of family holidays. The towns ofSort, La Seu d’Urgell and Vielha have beendeclared official destinations for sportstourism by the Catalan Tourist Board.For those who like facts and figures, it is per-haps interesting to finish with a couple of sta-tistics: one hundred and fifty companies provi-de these different types of activity; and theeconomic impact of their activity has beenestimated as having a value of approximately90 million Euros. �

67

AVENTURA I NATURA SOBRE RODES

68

PEDALS DE FOCText: Núria Castells Fotos: Francesc Tur, Pedals de Foc

69

L'experiència de Pedals de Foc, en marxa entre els mesos de maig i octubre, és una vivència certamentemocionant per als amants de la bici i la natura. Es tracta d’un recorregut amb bicicleta de muntanyapel perímetre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, itinerari que es pot fer a mida

adaptant-lo al nivell de cada usuari, des de la versió més suau en sis etapes i en companyia d’unguia fins al repte de fer-lo en tres dies (únicament experts). Es recorren quatre comarques

pirinenques: la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà,aprofitant les infraestructures de turisme rural de la zona i les pistes i

els camins que les connecten. Tot això al llarg de 220 quilòmetresen què tothom troba la mesura justa a les seves ganes

de pedalar i de conèixer aquesta part del Pirineu.

P edals de Foc no és una activitat de caire competitiu, tot i quehi ha registre de pas en alguns punts del recorregut. L'interèsa fer aquesta ruta només pot ser un: gaudir dels millorspaisatges del Pirineu vivint les emocions més autèntiquessobre dues rodes i, alhora, descobrir la gastronomia il’amabilitat de les gents i dels indrets on es pernocta, dosvalors afegits que cal tenir molt en compte a l’hora d’escollirl’aventura de Pedals de Foc.

Per fer Pedals de Foc no cal ser un professional de la bici,senzillament cal estar en forma i tenir ganes de descobrir quel’esforç en plena natura es minimitza davant dels regals queens brinda a cada pedalada. Els participants han d'aportar elmaterial personal mínim per dur a terme l'activitat, comtambé una bicicleta en condicions per fer el recorregut i unequip de reparacions bàsic. Abans de començar l'itinerari,han de passar per les oficines de Pedals de Foc, situades aVielha (al mateix indret que les de Carros de Foc, C/ Arnals,8, baixos), per tal de recollir el roadbook i els presents, unes

instal·lacions que hauran de tornar a visitar tots aquells quiacabin el recorregut, amb els controls de pas segellats, perrecollir el mallot exclusiu de Pedals de Foc.

Els organitzadors d’aquesta ruta –artífexs també d’unaltre prestigiós producte turístic: Carros de Foc– són unsautèntics enamorats de la natura, i per això han vetllat percrear itineraris totalment respectuosos amb l’entorn. Laconducció durant el recorregut és tan poc agressiva com espugui per al territori, es té especial cura de no embrutar elsindrets per on es passa i es respecten les normes establertesper la direcció del Parc Nacional, els organismes competentso els propietaris dels terrenys de pas, posant especial atencióa la realització a peu dels trams indicats per la direcció delParc Nacional.

L’itinerari de Pedals de Foc és d'uns 220 km i té 5.200metres de desnivell positiu acumulat. Més del 70% del re-corregut transcorre per pistes forestals o camins no asfal-tats. En el programa bàsic l'itinerari queda repartit en eta-

70

71

L’itinerari de Pedals de Foc és d’uns 220 km i té 5.200 metres de desnivell positiu acumulat. Bona part del recorregut es fa per pistes forestals o camins.

Bagergue

Amics deMontgarri

Alòs d’Isil

Refugi El Gerdar(Control)

Casa Masover(Control)

Les Daines(Control)

Espot

Gite la Torre (Control)

Les IglésiesL’Abadia (Control)

Casa Joanot (Control)

Vilaller

Boca Sud delTúnel de Vielha

Carros de FocVielha

(Control d’arribada)

Túne

l

ITINERARI DE PEDALS DE FOC

VIELHAHotel Pirene **Hotel Riu Nere***

SALARDÚAlberg Era GaronaCEC Salardú Xalet Refugi

LLESP: 36 kmCasa Quintana

IRAN: 44 kmCasa Joanot

CASTELLARS: 60 kmL'Abadia

LES IGLÉSIES: 82 kmCasa Batlle

BUIRACasa Masover

MOLINOS: 94 kmHotel Vall Fosca *

Molts dels establiments hotelers quecol·laboren en la iniciativa Pedalsde Foc, oferint menjar i dormir, coin-cideixen a remarcar que aquestaexperiència ajuda a desestacionalit-zar el turisme i a allargar la tempo-rada alta. La Dolors, de l’Hotel Pire-ne, a Vielha, assegura que està en-cantada amb Pedals de Foc “ja queés una activitat ideal per a la tanreivindicada desestacionalització i,a més, apropa el client a un coneixe-ment autèntic del territori”. LaVictòria, de Casa Joanot d'Iran, diuque "acollir participants de Pedalsde Foc ens permet omplir fora deles dates de més ocupació i a méses tracta generalment d'una clientelaagradable i respectuosa". La Tere,de l'Abadia de Castellars, comentaque és interessant que "una iniciativacom aquesta atregui clients de totl'Estat i de l'estranger, que valorenmolt la natura i la gastronomia".A Casa Masover, de Son del Pi, ma-nifesten que "Pedals de Foc s'haconvertit en un revulsiu econòmicmolt positiu per als establimentsturístics perquè dóna més expectati-ves d'allargar la temporada amb un

perfil de client que abans no teniemi que és molt agraït". La Joana, del’Hotel Roya d'Espot, afegeix que"el que fa preveure que aquest ésun projecte amb futur no és nomésel precedent reeixit de Carros deFoc, sinó també constatar que elsclients que venen a fer Pedals deFoc en colla d'amics, queden tancontents de la ruta que després re-peteixen amb altres amics o bé vé-nen amb la família per fer turismetradicional".

I és que les xifres no enganyen: ladarrera temporada alguns establi-ments han vist passar prop d'un milerde "pedaladors de foc". A més, elsresultats de les enquestes que elsorganitzadors passen als participantsreafirmen la teoria que Pedals deFoc enganxa. Segons els enquestatsla passada temporada, el 94% tor-naria a fer la travessa i el 100%recomanaria a d’altres que la pro-vessin. En general, la puntuació quevan donar a l’aventura sobre rodesva ser d’un 9,1. Els organitzadors,però, continuen treballant per arribaral 10.

UN REVULSIU PER DESESTACIONALITZAR EL TURISME."EL QUI PROVA PEDALS DE FOC, REPETEIX"

pes a l'abast de gairebé tothom d'uns 40 km diaris de mit-jana. L'inici del recorregut és a la boca sud del Túnel deVielha, des d’on l’itinerari segueix en direcció sud, pa-ral·lel al límit oest del Parc Nacional, fins que el coll deSerreres condueix a la vall contigua i s'arriba a Llesp.D'allà, i pel Coll de Peranera, es deixa l'Alta Ribagorça perpassar al Pallars Jussà, que es travessa fins al coll de Tria-dor, per on s'entra al Pallars Sobirà. Es dirigeix cap a Espot,d'on, en direcció nord i després oest, es puja cap a Mont-garri, s’entra un altre cop a la Val d'Aran i es finalitza elrecorregut a Vielha.

L’objectiu dels promotors és que ningú, amb una míni-ma condició física, es perdi l’oportunitat d’assaborir pai-satge, patrimoni cultural i gastronomia, tot practicant es-port. Per això han ideat quatre possibilitats d’etapes, ambrecorreguts diaris més o menys llargs, adients a la resistèn-cia de cadascú. La més assequible és la de sis etapes, en laqual el participant ha de recórrer una mitjana de 40quilòmetres diaris. Hi ha la possibilitat també de fer cinc

Dos dels establiments que col·laboren en la iniciativa Pedals de Foc: l’Hotel Pirene, a Vielha, i Casa Batlle, a Les Iglésies.

LA TORRE DE CABDELLA: 95 kmGîte La Torre Vall Fosca

ESPUI: 99 kmCasa SastreHotel Montseny ***

CENTRAL DE CAPDELLA:Refugi Tacita

ESPOT: 142 kmCal ColomHotel Roya **Hotel Roca Blanca ***Alberg Les Daines

SON DEL PI: 155 kmSon NaturaRefugi Casa Masover

SORPE: 168 kmRefugi El GerdarHotel Els Avets ***

MONTGARRI: 198 kmRefugi Amics de Montgarri

ESTABLIMENTS ADHERITS A LA RUTA

73

etapes, amb una mitjana de 45 quilòmetres diaris; quatreetapes, amb 55 quilòmetres cada dia, i també hi ha l’opcióde fer el recorregut a la carta amb un mínim de tres etapes,aquesta, sens dubte, reservada als especialistes i/o expertsen mountain-bike.

Cal tenir en compte que Pedals de Foc disposa d’unacentral de reserves que permet reservar els dies d’aventurasobre rodes amb total comoditat mitjançant el webwww.pedalsdefoc.com. Les etapes, els establiments,l’assegurança, el material necessari, etc., els organitza-dors faciliten tota mena de detalls sobre l’aventura, fins itot si es vol gaudir-ne amb un guia. Sigui com sigui, nomésdemanen als participants una cosa: que respectin l’entornalhora que en frueixen. I és que Pedals de Foc fa que lasimbiosi amb la natura, amb les gents dels establimentsrurals i amb els encants que es van descobrint pedaladarere pedalada, converteixi aquesta iniciativa en un motiumés per optar per la suggeridora combinació d’esport-paisatge-patrimoni-gastronomia. �

74

Al llarg del recorregut, a més del patrimoni natural, es descobreix el patrimoni històric i monumental i poblets autèntics com el de sota: Iran.

La experiencia de Pedals de Foc, en marchadesde mayo a octubre, es una vivencia cierta-mente emocionante para los amantes de labici y la naturaleza. Se trata de un recorridoen bicicleta de montaña por el perímetro delParque Nacional de Aigüestortes y Estany deSant Maurici, itinerario que se puede hacer amedida adaptándolo a cada usuario. Se reco-rren cuatro comarcas pirenaicas: la Vald’Aran, la Alta Ribagorça, el Pallars Jussà yel Pallars Sobirà, aprovechando las infraes-tructuras de turismo rural de la zona y laspistas y caminos que las conectan. Todo elloa lo largo de 220 kilómetros en que todo elmundo encuentra la medida justa a sus ganasde pedalear y de conocer esta parte del Piri-neo.

Pedals de Foc no es una actividad de caráctercompetitivo, aunque hay un registro de pasoen algunos puntos del recorrido. No es nece-sario ser un profesional de la bici, sencilla-

mente estar en forma y tener ganas de descu-brir que el esfuerzo en plena naturaleza seminimiza ante los regalos que nos brinda acada pedalada. Con el roadbook que facilita laorganización en sus oficinas de Vielha (C/Arnals, 8, bajos) comienzan la aventura y elrecorrido, eso sí, totalmente respetuosos conel entorno y con las normas que marca la di-rección del Parque Nacional. El itinerario dePedals de Foc es de unos 220 kilómetros ytiene 5.200 metros de desnivel positivo acu-mulado. Más del 70% del recorrido transcu-rre por pistas forestals o caminos no asfalta-dos. La ruta se inicia en la boca sur del Túnelde Vielha y sigue en dirección sur, paralelo allímite oeste del Parque Nacional, hasta queel collado de Serreres conduce al valle conti-guo y se llega a Llesp. Desde allí, y por elcollado de Peranera, se deja la Alta Ribagorçapara pasar al Pallars Jussà, que se atraviesapor el collado de Triador, por donde se entraal Pallars Sobirà. Se dirige luego hacia Espot,

donde, en dirección norte y después oeste, sesube hacia Montgarri, se entra otra vez en laVal d’Aran y se finaliza el recorrido en Vielha.

Existen cuatro posibilidades a la hora de rea-lizar el recorrido: en 6 etapas, con una mediade 40 kilómetors diarios; en cinco etapas –45km diarios–; en cuatro etapas –55 kms cadadia–; y en tres etapas, reservada para los ex-pertos. Pedals de Foc dispone de una centralde reservas que permite reservar los días deaventura sobre ruedas con total comodidad através de la página www.pedalsdefoc.com.Los organizadores se preocupan de todo, in-cluso de facilitar un guía si así se requiere.Pedals de Foc hace que la simbiosis con lanaturaleza, con las gentes de los estableci-mientos rurales y con los encantos que se vandescubriendo pedalada tras pedalada, con-vierta esta iniciativa en un motivo más paraoptar por la sugerente combinación de depor-te-paisaje-patrimonio-gastronomía. �

Pedals de Foc: aventura y naturaleza sobre ruedas

Pedals de Foc, or “Wheels of Fire”, is a mountain bike route that goesaround the perimeter of the Aigüestortes and Estany de Sant MauriciNational Park and can be adapted to suit the possibilities and preferencesof every visitor. It runs through four of the comarques (local districts) ofthe Pyrenees: El Val d’Aran, L’Alta Ribagorça, El Pallars Jussà and ElPallars Sobirà, taking advantage of the area’s rural tourism infrastructureand particularly the paths and tracks that connect its different elements.The route covers some 220 kilometres, along which each visitor cancycle as much or as little he or she wishes, and offers tourists theopportunity to discover this nice part of the Pyrenees. When it comes

to choosing a route, there are 4 options: a 6 stage route, involving cyclingan average of 40 kilometres per day; 5 stages of 45 km per day; fourstages of 55 km per day; and a three stage route, which is strictly forexperts. Pedals de Foc has a central booking office and visitors can reservetheir cycling adventure holiday with the maximum comfort via thepedalsdefoc.com web site. This initiative offers a perfect way in whichto combine nature, contacts with the rural population and all the pleasuresof the great outdoors. Each turn of the wheel brings a new discovery,which makes Pedals de Foc another interesting option for those wishingto combine the best of sport, sight-seeing, heritage and gastronomy. �

Pedals of Fire: aventure and nature on wheels

D’INTERÈS

Pedals de Foc.Apartat de Correus núm. 178

C/ Arnals, 8, baixos 25530 VielhaTel. i Fax: 973 64 36 62

E-mail: pedalsdefoc@pedalsdefoc.comWeb: www.pedalsdefoc.com

75

Hotèls qu’aufrissen paquets gastronòmicsHotels que ofereixen paquets gastronòmics - Hoteles que ofrecen paquetes gastronómicos - Hôtels qui offrent des paquets gastronomiques

APARTAMENTS CAMIN REIAUPARADOR DE ARTIES****HOTEL SEIXES ***HOTEL HUSA TUCA ****HOSTERIA CATALANA **HOTEL CASA ESTAMPA ***HOTEL JOAN CANEJAN **AUBÈRJA ERA GARONAHOSTAL ESCUILS **APHOTEL ETH REFUGI D'ARANOSTAU D'ÒC P**HOTEL HIPIC SACUMES *

973 644289 - ARTIES973 640801 - ARTIES973 645406 - BAGERGUE973640700 - BETREN973 648202 - BOSSÒST973 640048 - ESCUNHAU973 648031 - LES973 645271 - SALARDÚ973 646069 - UNHA973 643002 - VIELHA973 641597 - VIELHA973 640888 - VIELHA

HOTEL LA BONAIGUA **HOTEL PIRENE **HOTEL RIBAETA **HOTEL TURRULL **HOTEL UROGALLO **HOTEL ALBARES ***HOTEL ETH POMÈR ***HOTEL FONFREDA ***HOTEL RIU NERE ***HOTEL ACEVI VAL D’ARAN ****HOTEL PARADOR DE VIELHA ****CASA CURBELIES RCP

973 640144 - VIELHA973 640075 - VIELHA973 642036 - VIELHA973 640058 - VIELHA973 640000 - VIELHA973 640081 - VIELHA973 642888 - VIELHA973 640486 - VIELHA973 640150 - VIELHA973 643233 - VIELHA973 640100 - VIELHA973 253007 - VILA

14-16/09

Casa Irene – 973 644364 – ArtiesSidreria Casa Pau – 973 645231 – Arties

Casa Rufus – 973 645246 – GessaEra Mòla – 973 642419 – Vielha

21-23/09

Del Gel al Foc - 973 645550 - BaqueiraZurbarán – 973 647710 – Bossòst

Acevi – 973 643233 –VielhaEra Coquèla – 973 642915 – Vielha

RESTAURANTSRESTAURANTS28-30/09

Eth Taro – 973 642558 – ArtiesParador d’Arties – 973 640801 – ArtiesHosteria Catalana-973 648202- Bossòst

Es Pletieus- 973 640790- Escunhau

05-07/ 10

Esquiró – 973 645430- BaqueiraMesón Casa Benito- 973 641154- Casarilh

Parador de Vielha- 973 640100- VielhaCasa Juliana- 973 640408- Vilac

12-14/ 10

La Tarteria- 973 640096- GaròsEra lucana- 973 641798- Vielha

Fonda de’n Pep- 973 642654- Vielha

19-21/ 10

Er Occitan- 973 647366- BossòstCasa Estampa- 973 640048- Escunhau

Artigané- 973 640946- Pònt d’ArròsAntonio – 973 640887- Vielha

Aran: nature and cultureAn excellent photographic collection presenting the bestimages of the Val d’Aran, recorded by Oriol Alamany andaccompanied by texts in Catalan, Aranese, Spanish,French and English by Pep Coll. The authors havecaptured all the natural beauty of the landscapes, the richcultural heritage and the strong sense of identity of this“country” that lies within the boundaries of the province ofLleida. ●

The landscapes, light and colours of Les GarriguesJoan Bellmunt and J. Manel Cugat, who are respectivelyresponsible for the text and photographs, present the bestof the comarca (local district) of Les Garrigues through 160splendid images and their accompanying texts. Thesephotographs show almond trees in flower, traditional icewells, the people of Les Garrigues, and details of some themost magical corners of the comarca.●

Tor: thirteen houses and three deathsIn this book, the journalist Carles Porta investigates thecase of Tor in which thirteen neighbours disputed theownership of a cursed mountain. Vested interests,smuggling, and the use of force to settle differences finallyled to three murders and a legacy of hate, anger andmystery whose undercurrents still linger in the area. Thistrue story has now been turned into a gripping novel. ●

The cuisine of the Lands of LleidaThis work by Josep Lladonosa provides a detailed insightinto the unique characteristics of each comarca (localdistrict) and its gastronomy. The recipes are set out indifferent sections and present typical dishes from each localdistrict, revealing some of the best kept gastronomic secretsof the territories of western Catalonia. ●

Aran. Natura i culturaExcel·lent recull fotogràfic de les millors imatgesde la Val d’Aran, captades per Oriol Alamany iacompanyades dels textos de Pep Coll en català,aranès, castellà, francès i anglès. El autors hanrecollit la bellesa dels paisatges, la riquesa delpatrimoni cultural i la força de la identitat d’aquest“país” de la demarcació de Lleida.

Aran. Natura i cultura. Oriol Alamany i Pep Coll.Símbol Editors. Col·lecció Nabiu. 1a edició, 2006.205 pàgines. ●

Paisatges, llums i colors de les GarriguesJoan Bellmunt i J. Manel Cugat, autors del text iles fotografies, respectivament, presenten el millorde la comarca de les Garrigues mitjançant 160esplèndides imatges i els corresponents textos. Lesinstantànies retraten ametllers florits, pous de gel,la gent garriguenca, els detalls, els racons mésmàgics de la comarca, etc.

Paisatges, llums i colors de les Garrigues. JoanBellmunt i J. Manel Cugat. Pagès Editors. 1a edició,2006. 176 pàgines. ●

Tor. Tretze cases i tres mortsEl periodista Carles Porta investiga en aquest llibrela història de Tor, on tretze veïns es disputen lapossessió d’una muntanya maleïda. Els interessos,el contraban, l’orgull... fan que es produeixin tresassassinats i que l’odi, la ira i el misteri continuïnlatents. Una història real convertida en apassionantnarració literària.

Tor. Tretze cases i tres morts. Carles Porta. EdicionsLa Campana. Col·lecció Tocs, 52. 6a edició, 2006.420 pàgines. ●

La cuina de les Terres de LleidaL’obra de Josep Lladonosa recull una explicaciódetallada de les característiques singulars de cadacomarca i la seva gastronomia. Les receptes, orde-nades en diversos apartats, presenten alguns delsplats típics de cada indret i les curiositatsgastronòmiques més genuïnes de les terres dePonent.

La cuina de les Terres de Lleida. Josep Lladonosa.Columna Edicions. 1a edició, 2006. 497 pàgines.●

Aran. Natura i culturaExcelente recopilatorio fotográfico de las mejores imágenesde la Val d’Aran, captadas por Oriol Alamany y acompaña-das de los textos de Pep Coll en catalán, aranés, castellano,francés e inglés. Los autores han recogido la belleza de lospaisajes, la riqueza del patrimonio cultural y la fuerza dela identidad de este “país” de las Tierras de Lleida. ●

Paisatges, llums i colors de les GarriguesJoan Bellmunt y J. Manel Cugat, autores del texto y delas fotografías, respectivamente, presentan lo mejor de lacomarca de las Garrigues mediante 160 espléndidas imá-genes y los correspondientes textos. Las instantáneasretratan almendros floridos, pozos de hielo, la gente garri-guense, los detalles, los rincones más mágicos, etc. ●

Tor. Tretze cases i tres mortsEl periodista Carles Porta investiga en este libro la historiade Tor, donde trece vecinos se disputan la posesión de unamontaña maldita. Los intereses, el contrabando, el orgullo...hacen que se produzcan tres asesinatos y que el odio, laira y el misterio continúen latentes. Una historia realconvertida en apasionante narración literaria. ●

La cuina de les Terres de LleidaLa obra de Josep Lladonosa recoge una explicación deta-llada de las características singulares de cada comarca ysu gastronomía. Las recetas, ordenadas en varios apartados,presentan algunos de los platos típicos de cada lugar y lascuriosidades gastronómicas más genuinas de las tierras dePonent. ●

÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷

77

Rambla d’Aragó, 23Tel. 973 27 97 00Fax 973 26 12 28

25003 LLEIDAlleida@centregestor.es

C/ Tarragona, 2Tel. 973 65 10 06Fax 973 65 11 36

25620 TREMP (Lleida)tremp@centregestor.es

www.centregestor.es

Un equip humàcompromès amb el client

i les noves tecnologies

Un equip humàcompromès amb el client

i les noves tecnologies

Assessoria

• LABORAL• FISCAL• COMPTABLE• JURÍDICA• FINANCERA• ASSEGURANCES• GESTORIA

Assessoria

• LABORAL• FISCAL• COMPTABLE• JURÍDICA• FINANCERA• ASSEGURANCES• GESTORIA

E R S O N A T G E SP

79

Hug Roger IIIretorna al Pallars

“El senyor de les muntanyes que perseguiael somni d’un Estat pirinenc”

Text: Ferran Rella Fotos: CC Pallars Sobirà, Museu d’Història de Catalunya

80

Itinerari de l’exèrcit reial durant la guerra del Pallars (1484-1487) i comptes de despeses de manutenció, cura i enterrament del comte Hug Roger III durant el seucaptiveri al castell de Xàtiva des del 1503 fins al 1508, any de la seva mort.

ug Roger III, el darrer comte dePallars –la més duradora de lesnissagues comtals–, conestablereial i capità dels exèrcits de la

Generalitat en la llarga guerra civil catalanadel 1462 al 1472, defensor esforçat dels inte-ressos de la terra i de les institucions del país,el noble que havia gosat importunar la mo-narquia autoritària de Joan II i del seu fillFerran II, el comte que havia somiat un Estatpirinenc, moria trist, abandonat i malalt, alcastell reial de Xàtiva el 26 de novembre de1508. I, malgrat tot aquest llarguíssim curri-culum vitae, la figura d’Hug Roger ha estat lad’un personatge pràcticament oblidat, per-dut entre els plec de la història i aquí la histo-riografia catalana faria santament de recupe-rar, tal com pretén l’exposició “Muntanyesen rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalun-ya comtal” que finalment descansa al Pallars.

Passa sovint que la història bandeja protago-nistes indiscutibles, de vegades herois,d’altres gent senzilla que la piconadora delsfets històrics ha esclafat sense miraments.Han estat figures d’una actitud remarcable,d’un posat altiu i ferm, gent de pedra picada,defensors abrandats d’una causa perdedoraque els ha conduït cap a l’infortuni personal,familiar i finalment pairal. Personatgesincòmodes, bescantats, ignorats i oblidatsvoluntàriament per les forces triomfadores.El nostre comte n’és un. I és que la compren-sió d’un personatge històric no és fàcil. Lavida, les circumstàncies que el van menar aactuar d’una determinada manera agafenviaranys diversos segons l’enfocament. Lapersonalitat d’Hug Roger, darrer comte dePallars, hauria hagut de deixar una petjadatrascendent sobre el llençol de la història deCatalunya.

De fet, aquesta significació és la que hau-ria volgut tenir el comte. Més d’un cop m’heimaginat el nostre heroi presoner immòbil,tenia foc a les cames, segons diuen lescròniques. Els ferros, les cadenes que el sub-jectaven li impedien la correcta circulacióde la sang, l’ompliren de nafres i l’abocarena una mort anunciada d’ençà que el GranCapitán el féu presoner mentre era governa-dor del Castell Nou de Nàpols. En la penom-bra trista de la cel·la del castell de Xàtiva elcomte planyia la dissort, fitava, ferit de mortperò altiu, la història i ens interrogava: mi-reu-me ara, veieu aquests ossos que ja nom’aguanten la còrpora? Aquesta pell flàccidamig coberta per quatre parracs, aquestescames nafrades que ja no caminen, aquestacara escolorida, clivellada pels solcs de latragèdia, aquest ulls enfonsats i tristos que usobserven des d’un altre món perquè han

H

81

perdut l’alegria de viure sabedors que maimés no podran talaiar les muntanyes estima-des? Contempleu aquesta desferra. Obser-veu bé el senyor de les muntanyes que perse-guia el somni d’un Estat pirinenc. Esguardeucom pot transformar-se un cabdill orgullósque ha defès fins al darrer seguill de vida, laseua terra, la seua gent, les seues lleis, lesseues institucions... Ai ingrats, així han pagatels meus serveis. Quants anys hauran depassar perquè la terra recobri el tremp? Per-què es faci justícia als herois? Potser arribaràel dia que algú em retornarà la paraula denou, em restituirà el gest, m’empenyerà capa l’acció i em farà de nou protagonista?

I si ho féssim, i si recuperàvem la seuamemòria i fóssim fidels al seu llegat? El PallarsSobirà, primer per mitjà del Consell Culturalde les Valls d’Àneu i més endavant amb l’ajudainestimable del Consell Comarcal del PallarsSobirà i darrerament amb la incorporació al

projecte de restitució de la memòria comtalde l’Ajuntament de Sort, fa gairebé una quin-zena d’anys que treballa pausadament perser fidels a aquelles expressions imaginàriesdel darrer comte de Pallars i que ha tingut elmoment àlgid el 2003, aniversari del’empresonament a Xàtiva d’Hug Roger III(vegeu Publicacions per saber-ne més). Per-duda la guerra del Pallars del 1484 al 1487que posaria fi al somni d’Hug Roger III i quea més comportaria la pèrdua de les dignitatsnobiliàries i l’ensorrada de la vella casacomtal del Pallars. A partir de llavors esdevin-dria el comte fugitiu i la monarquia vencedorai els seus enemics de l’ànima, els Cardona,el convertirien en l’enemic públic número u.L’any 1491 es reblaria el clau de la ignomínia.Se li incoava el procés intransigent i venjatiuque acusaria els Pallars del pitjor crim, el delesa majestat, i que tancaria de cop la portaa qualsevol intent de recuperació de les dig-

nitats comtals. El comte escàpol per força noaparegué, és clar, al requeriment dels jutgesque el van condemnar a mort. Des de llavorss’han escolat gairebé cinc-cents anys. I araha arribat el moment de redreçar el tort cridantde nou el comte a declarar. Era de justícia.

“Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III ila fi de la Catalunya comtal”, que va inaugu-rar-se solemnement el maig de 2006 al Museud’Història de Catalunya, propicia el retorndel comte al seu Pallars estimat i enceta unanova etapa que convertirà Hug Roger III, desdel castell de Sort, en l’eix vertebrador d’unprojecte patrimonial i cultural engrescador.�

D’INTERÈS

Consell Comarcal del Pallars SobiràC/ Del Mig, 9-17 25560 Sort

Tel. 973 62 01 07www.pallarssobira.info

82

Amb aquesta exposició que ja es pot veure a Sort (a la nova oficina de turisme), Hug Roger III torna a la seva terra mitjançant un projecte engrescador.

PUBLICACIONS PER SABER-NE MÉS

Senyor en les muntanyes. Pro-

cés polític a Hug Roger III, dar-

rer comte de Pallars. 1491

De la Glòria a l’Ocàs.

Pallars independent.

Hug Roger III, darrer comte de

Pallars. De l’home al mite.

Hug Roger III i la fi de la Cata-

lunya comtal.

Hug Roger III, un rebel indo-

mable.

Ferran Rella, editor. Articles de Joan

Busqueta, Jordi Bolós, Josep Brin-

gué, Jaume Fernàndez, Jaume Ri-

balta i Josep M. Vila.

Joan Busqueta, Jordi Bolós, Josep

Bringué, Jaume Fernàndez, Jaume

Ribalta i Ferran Rella.

Ferran Rella.

Ferran Rella.

Cisco Farràs.

Núria i Oriol Garcia Quera

Del Pallars a Xàtiva de la mà

d’Hug Roger III i Felip V. Lliçons

d’Història.

Els darrers dies d’Hug Roger III.

Hug Roger III, el darrer comte

del Pirineu.

Hug Roger III, comte de Pallars:

un guerrer a la Catalunya del

segle XV.

Muntanyes en rebel·lia. Hug

Roger III i la fi de la Catalunya

comtal.

Hug Roger III.

Ferran Rella.

Agustí Ventura Conejero.

Margarida Aritzeta, Assumpció

Cantalozella, Joaquim Carbó Car-

bó, Andreu Loncà i Ferran Rella.

Jordi Bolós.

Museu d’Història de Catalunya.

Assumpció Cantalozella.

TÍTOL AUTOR TÍTOL AUTOR

83

Hug Roger III, el último conde de Pallars,condestable real y capitán de los ejércitos dela Generalitat en la larga guerra civil catalanade 1462 a 1472, defensor esforzado de losintereses de la tierra y de las instituciones delpaís, el noble que había osado importunar lamonarquía autoritaria de Joan II y de su hijoFerran II, el conde que había soñado un Es-tado pirenaico, moría triste, abandonado yenfermo, en el castillo real de Xàtiva el 26 denoviembre de 1508. La figura de Hug Rogerha sido la de un personaje prácticamente ol-vidado, perdido entre los pliegues de la his-toria. La personalidad de Hug Roger, últimoconde de Pallars, hubiese tenido que dejaruna huella trascendente sobre la historia de

Cataluña. El Pallars Sobirà, primero a travésdel Consejo Cultural de las Valls d’Àneu,después con la ayuda inestimable del ConsejoComarcal y últimamente con la incorpora-ción al proyecto de restitución de la memoriacondal del Ayuntamiento de Sort, hace yaaños que trabaja en recuperar la memoriahistórica de Hug Roger III, que ha tenido sumomento álgido en el año 2003, aniversariode su encarcelamiento en Xàtiva.Perdida la guerra del Pallars, del 1484 al1487, ésta pondría fin al sueño de Hug RogerIII y además supondría la pérdida de las dig-nidades nobiliarias y el hundimiento de lavieja casa condal del Pallars. A partir de en-tonces se convertiría en el conde fugitivo y la

monarquía vencedora y sus enemigos del al-ma, los Cardona, harían de él el enemigopúblico número uno.En el año 1491 se le incoaba un proceso in-transigente y vengativo y se cerraba la puertaa cualquier intento de recuperación de lasdignidades condales. Hug Roger III era con-denado a muerte.“Montañas en rebeldía. Hug Roger III y elfin de la Cataluña condal”, que se inauguróen mayo de 2006 en el Museo de Historia deCataluña, propicia el retorno del conde a suPallars querido y abre una nueva etapa queconvertirá Hug Roger III, desde el castillode Sort, en el eje vertebrador de un atractivoproyecto patrimonial y cultural. �

Hug Roger III vuelve al Pallars

Hug Roger III, the last count of El Pallars,was a constable to the crown and a captain ofthe armies of the Generalitat in the CatalanCivil War, which lasted from 1462 to 1472. Inthat combat, he was forced to defend theinterests of the territory and the institutionsof his country. This noble warrior, who haddared to challenge the authoritarian rule ofJoan II and his son Ferran II, had dared todream of a separate Pyrenean state, but wasto die, sad, ill and abandoned at the royalcastle of Xàtiva on 26th November 1508.Hug Roger was a character who had beenvirtually forgotten by history, but firstthrough the work of the Consell Cultural

(Social Council) of the Valls d’Àneu, thenwith the inestimable help of the ConsellComarcal (District Council), and finally withthe support of the Ajuntament (Local Council)de Sort, El Pallars Sobirà developed a projectthat has helped to recover the historicmemory of Hug Roger III.Losing the war of El Pallars, which lastedfrom 1484 to 1487, not only effectively put anend to the dream of Hug Roger III, but alsosignalled the loss of his noble titles and theend of the historic residence of the counts ofEl Pallars. From then on, the count became afugitive and the triumphant monarch andHug’s sworn enemies, the Cardona family,

made him public enemy number one. In 1491,the culmination of an intransigent andvindictive process finally closed the door onany possibility of him attempting to recoverhis noble titles and Hug Roger III waseffectively condemned to death.The exhibition “The rebel mountains: HugRoger III and the end of the counts ofCatalonia” first opened in May 2006 at theHistory Museum of Catalonia. It now allowsthe count to return to his beloved Pallars andopens the doors on a new period which, fromits base at the castle of Sort, will make HugRoger III the central axis of an attractivecultural and heritage project. �

Hug Roger III returns to Pallars

El XVIII Premi Turístic Internacional “Pica d’Estats” arriba a la seva majoria d’edat

O T Í C I E S P A T R O N A T

85

El presidente de la Diputación de Lleida, Isidre Gavín, entregó el pasado mes demarzo los galardones del XVIII Premio Turístico Internacional “Pica d’Estats”de Prensa, Radio y Televisión, que ha llegado a su mayoría de edad como uncertamen consolidado y de prestigio. En Prensa escrita, el premio ex aequo hasido para los reportajes “Val d’Aran, paraíso ciclista”, de Carlos Pascual publica-do en Cinco Días, y “Castell de l’Albi. Pedra a pedra”, de Ramon Orpinell ypublicado en el suplemento “Sortim” del diario Avui. El mejor trabajo de Prensaespecializada en viajes y turismo ha sido “Rincones de España: Guimerà”,atrabajo de Víctor Marcos, J. Llort y P. Prous publicado en la revista EspañaDesconocida. Oriol Alemany recibió el galardón al mejor Reportaje gráfico por “Sumajestad el agua”, publicado en la revista Paradores. El premio al mejor trabajode Prensa internacional fue para “Liever Lleida” (“Mejor en Lleida”), reportajede Frieda Laevaerts, publicado en flamenco en la prestigiosa revista belga Kreo.En el apartado de Radio, Joan Albert Argelich recibió el premio por un conjuntode 6 programas emitidos dentro del espacio "A quatre bandes" de RNE-Ràdio 4Cataluña. El premio de Televisión fue para el reportaje “Carros de Foc”, elabora-do por Javier Campos, y emitido por RTVA-Canal 2 Andalucía. Josep Jover yLaurent Sansen recibieron el galardón al mejor trabajo de los Medios de comuni-cación de las Tierras de Lleida por el reportaje “El renacimiento del Estanyd’Ivars”, publicado en la revista Mirada. El premio a la mejor Trayectoria fuepara el periodista Juanjo Ballabriga, redactor del diario Segre.

El president de la Diputació de Lleida va lliurar el passat mes de marçels guardons del XVIII Premi Turístic Internacional "Pica d’Estats" de Premsa,Ràdio i Televisió, que ha arribat a la seva majoria d’edat com un certamenconsolidat i de prestigi. En Premsa escrita, es va lliurar el premi ex aequoals reportatges “Val d’Aran, paraíso ciclista”, de Carlos Pascual publicata Cinco Días, i “Castell de l’Albi. Pedra a pedra”, escrit per Ramon Orpinelli publicat al suplement “Sortim” del diari Avui.

El millor treball de Premsa especialitzada en viatges i turisme va ser“Rincones de España: Guimerà”, treball de Víctor Marcos, J. Llort i P.Prous publicat a la revista España Desconocida. Oriol Alemany va rebreel guardó al millor Reportatge gràfic per “Su majestad el agua”, treballfotogràfic publicat a la revista Paradores. El premi al millor treball dePremsa internacional va ser per a “Liever Lleida” (“Millor a Lleida”),reportatge de la periodista Frieda Laevaerts, publicat en flamenc a laprestigiosa revista belga Kreo. En l’apartat de Ràdio, Joan Albert Argelich

va rebre la màxima distinció per un conjunt de 6 programes emesos dinsde l'espai "A quatre bandes" de RNE-Ràdio 4 Catalunya. El premi al millorreportatge de Televisió se’l va endur el treball “Carros de Foc”, elaboratper Javier Campos i emès per RTVA-Canal 2 Andalucía. Josep Jover iLaurent Sansen van rebre el guardó al millor treball dels Mitjans decomunicació de les Terres de Lleida pel reportatge “El renaixement del’Estany d’Ivars”, publicat a la revista Mirada. El premi a la millor Trajectòriava ser per al periodista Juanjo Ballabriga, redactor del diari Segre.

El Premi "Pica d’Estats" té una dotació econòmica de 42.000 euros distribuïtsen 8 apartats, una xifra que el situa com un dels certàmens més ben dotatsen la seva categoria en l'àmbit de tot l’Estat espanyol. Enguany, el guardóva rebre un total de 201 treballs periodístics. El jurat del Premi TurísticInternacional “Pica d’Estats” l’han integrat aquest any Josep Cuní, LluísFoix, Antonio Franco, Mariano Palacín, Joana Bonet, Santi Roig, RamonMesull i Xavier Moncayo.

✪ EL XVIII PREMIO TURÍSTICO INTERNACIONAL "PICAD’ESTATS" LLEGA A SU MAYORÍA DE EDAD

✪ THE 18th “PICA D’ESTATS” INTERNATIONAL TOURISMPRIZE COMES OF AGE

Last March, Isidre Gavín, President of the Diputació de Lleida, presented theprizes of the 18th “Pica d’Estats” International Tourism Prize for Press, Radioand Television. The “ex aequo” prize for the Best Written Press Article wentto the reports entitled The Val d’Aran, a cycling paradise by Carlos Pascual,which was published in Cinco Días, and to The Castle of Albi, stone by stoneby Ramon Orpinell, which was published in the supplement of the newspaperAvui, “Sortim”. The prize for the Best Specialist Press Article Focusing onTravel Corners of Spain: Guimera, a work by Víctor Marcos, J. Llort and P.Prous that was published in the magazine España Desconocida. Oriol Alemanyreceived the prize for the Best Graphic Report for Her Majesty Water, whichwas published in the magazine Paradores. The prize for the Best InternationalPress Article went to Best in Lleida, a report by Frieda Laevaerts, whichappeared in the Belgian magazine Kreo. The prize for the Best Radio Programmewent to Joan Albert Argelich, in recognition for 6 programmes featured inOn four sides and broadcast on RNE. The prize for the Best TelevisionProgramme went to the report entitled Chariots of Fire, by Javier Campos,which was broadcast by RTVA-Canal 2 Andalucía. Josep Jover and LaurentSansen received the prize for the Best Multi-Media Work from Lleida for thereport published in the magazine Mirada The Rebirth of the Ivars Pool. Theprize for a Distinguished Career in Journalism Promoting Lleida went toJuanjo Ballabriga, editor of the newspaper El Segre.

86

Publicació de la primera Guia d’hotelsde les comarques de Lleida

O T Í C I E S P A T R O N A T

El sector hoteler de les comarques lleida-tanes disposa d'una nova eina de promo-ció: la Guia d'hotels de Lleida, que reu-neix per primera vegada en un voluminformació sobre els 382 establiments deles Terres de Lleida. La publicació haestat editada pel Patronat de Turisme dela Diputació i la Cambra de Comerç iIndústria de Lleida. La nova guia ofereixen 92 pàgines tota la informació del sec-tor hoteler de les contrades lleidatanesordenada per comarques i per les mar-ques Pirineus i Terres de Lleida. La seccióde Pirineus inclou un apartat específic

dedicat a la població de Vielha i la deTerres de Lleida, un altre sobre la ciutatde Lleida. A més, la guia també es potconsultar, de manera molt pràctica, perpoblació i categoria. Cada establiment téla seva fotografia i informació dels ser-veis que ofereix i de la categoria que té is’hi incorpora un mapa de cada comar-ca.Aquesta publicació complementa la in-formació sobre serveis a les Terres deLleida i s’afegeix a les guies que tambés’han editat sobre càmpings i sobre turis-me rural.

El Patronat de Turismepromociona Lleida alssalons Fitur i SITC

El Patronat de Turisme de la Diputació deLleida, dins del seu programad’assistència a fires, ha participat en dosdels salons turístics capdavanters del’Estat: Fitur, que se celebra a Madrid, i elSITC, a Barcelona. En ambdós ha presen-tat com a novetat l'Estany d'Ivars i Vila-sana, un nou atractiu turístic a la plana deLleida. A més, el Patronat, sota la marca“Ara Lleida”, ha promocionat l’ofertaturística de les comarques lleidatanes, lesdarreres novetats i les noves propostesque han preparat els diversos patronats iempreses amb vista a les sortides de capde setmana i a la planificació de lespròximes vacances d’estiu.

El Patronato de Turismo de la Diputación deLleida, dentro de su programa de asistencia aferias, ha participado en dos de los salones turís-ticos pioneros del Estado: Fitur, que se celebraen Madrid, y el SITC, en Barcelona. En ambosha presentado como novedad el Lago de Ivars iVila-sana, un nuevo atractivo turístico en el llanode Lleida. Además, el Patronato, bajo la marca“Ara Lleida”, ha promocionado la oferta turísticade las comarcas leridanas, las últimas novedadesy las nuevas propuestas que han preparado losdiversos patronatos y empresas de cara a las sali-das de fines de semana y a la planificación de laspróximas vacaciones de verano.

� EL PATRONATO PROMOCIONALLEIDA EN FITUR Y EN EL SITC

� THE PATRONAT PROMOTES LLEIDAAT FITUR AND SITC

As part of its work attending trade fairs, thePatronat de Turisme of the Diputació de Lleidahas participated in two truly pioneering eventsfor promoting tourism in Spain: Fitur, whichis held in Madrid, and SITC, which takesplace in Barcelona. At both shows theorganisation presented the Estany d'Ivars iVila-sana (a recovered wetlands project), anew tourist attraction on the Lleida Plain.The Patronat de Turisme has also activelypromoted numerous other tourist attractionsof the comarques of Lleida under the trademark of “Ara Lleida”. New attractions includea wide range of ideas and suggestions forweekend outings, presented by different localtourist boards and companies, and ideas forplanning the coming summer holiday season.

El sector hotelero de las comarcas leridanas dispo-ne de una nueva herramienta de promoción: laGuía de hoteles de Lleida, que reúne por primeravez en un volumen información sobre los 382 esta-blecimientos de las Tierras de Lleida. La publica-ción ha sido editada por el Patronato de Turismo dela Diputación y la Cámara de Comercio e Industriade Lleida. La nueva guía ofrece en 92 páginas todala información del sector hotelero de las tierras

leridanas ordenada por comarcas y por las marcasPirineos y Tierras de Lleida. La sección de Pirineosincluye un apartado dedicado a la población deVielha y la de Tierras de Lleida, otro sobre la ciu-dad de Lleida. Además, la guía también se puedeconsultar por población y categoría. Cada estable-cimiento tiene su fotografía e información de losservicios que ofrece y de la categoría que tiene y seincorpora un mapa de cada comarca.

� PUBLICATION OF THE FIRST GUIDE TO THE HOTELS OF LLEIDA

The hotel sector of the local districts of Lleida nowhas a new promotional tool: the “Guide to theHotels of Lleida”. This is the first time that a singlepublication has provided information about the382 hotel establishments of the Lands of Lleida.This publication has been produced by the Patronatde Turisme (Tourist Authority) of the Diputació deLleida and the Chamber of Commerce and Industry.In 92 pages, this new guide offers all that there is

to know about the hotel sector of the Lands ofLleida and presents this information comarca bycomarca. It also makes a larger-scale divisionbetween the hotels of the Pyrenees region andthose of the lowlands of the Lands of Lleida. Thesection on the Pyrenees includes a sub-sectiondedicated to the town of Vielha and in the sectionon the lowlands there is a similar sub-sectiondevoted to the city of Lleida.

� PUBLICACIÓN DE LA PRIMERA GUÍA DE HOTELES DE LAS COMARCAS DE LLEIDA

La revista GEOdedica un amplimonogràfic a lesTerres de Lleidaper divulgar elsseus atractius

O T Í C I E S P A T R O N A T

87

La ocupación turística en las comarcas de Lleida durante el año 2006se ha cerrado con un balance positivo para el sector, con un crecimien-to de un 6 % de media respecto al año anterior en el número depernoctaciones turísticas en los sectores de la hoteleria, el camping, elturismo rural y el alquiler de apartamentos. La media anual de ocupa-ción hotelera durante 2006 en el conjunto de Lleida ha sido del 43,68%, un porcentaje que supone un 5,39 % de crecimiento con respecto a2005, cuando se registraron una media del 41,45 % y un crecimientodel 10,20 % con relación a 2004. La misma tendencia se ha registradoen el camping, el turismo rural y los apartamentos.

L’ocupació turística aLleida creix un 6 %durant l’any 2006L'ocupació turística a les comarques deLleida durant l'any 2006 s'ha tancatamb un balanç positiu per al sector,amb un creixement d'un 6 % de mitjanarespecte a l'any anterior en el nombrede pernoctacions turístiques en els sec-tors de l'hostaleria, el càmping, el turis-me rural i el lloguer d'apartaments. Lamanca de neu durant el mes de desem-bre ha repercutit en l'ocupació hoteleraa les zones del Pirineu de Lleida, la qualcosa ha comportat un descens d'un10 % respecte al mateix període d'anysanteriors. La mitjana anual d'ocupacióhotelera durant l'any 2006 ha estat del43,68 %, un percentatge que representaun 5,39 % de creixement respecte al2005, quan es va registrar una mitjanadel 41,45 % i un creixement del 10,20% amb relació al 2004, segonsl'enquesta d'ocupació que elabora men-sualment la Federació d'Hostaleria deLleida en col·laboració amb el Patronatde Turisme. La mateixa tendència delsector de l'hostaleria s'ha registrat du-rant l'any 2006 en el sector del càm-ping, com també en les cases de turismerural i en els apartaments de lloguer.

La prestigiosa revista de grans reportatgesGEO ha dedicat un número especial a lesTerres de Lleida titulat “Lleida. DestinoPreferente” per divulgar els variats i extraor-dinaris atractius turístics de les comarqueslleidatanes, com també per donar aconèixer l’oferta d’oci de la demarcació.La tirada d’aquest número és de 60.000exemplars, que es distribuiran per tot l’Estatespanyol.

El número especial “Lleida. DestinoPreferente” recorre les comarques des dela plana al Pirineu en 116 pàgines i incloumés d’un centenar de fotografies, moltes

a doble pàgina.El monogràfic s'estructuraen diverses rutes com ara la urbana,l’espiritual, la fronterera, la cultural, deturisme actiu, la prehistòria, la gastronomiai fins i tot la de la fortuna, amb una visitaal poble de Sort. L’especial s'obre amb 9fotografies panoràmiques de paisatges na-turals i urbans, tradicions i monuments, iel desplegament gràfic es completa ambmés d'un centenar de fotografies, 17 deles quals també panoràmiques.

Les últimes pàgines es dediquen a unaguia pràctica, comarca a comarca, agru-pades en les zones de la plana i Pirineus.

� THE NUMBER OF TOURIST STAYS IN THECOMARQUES OF LLEIDA INCREASED BY 6% IN 2006

The 2006 tourism season of the comarques of Lleida closed witha very positive balance in terms of the number of visitors: thehotel, camping, rural tourism and rented apartment sectorsreported an average growth of around 6% in overnight stayswith respect to the previous year. Average annual hotel occu-pation for the whole of Lleida province was 43.68% in 2006,representing a growth of 5.39% with respect to 2005, whenaverage occupancy was 41.45%. The increase with respect to2004 was 10.20%. The same general trend was also seen in thecamping, rural tourism and apartment sectors.

� LA OCUPACIÓN TURÍSTICA EN LAS COMARCAS DELLEIDA CRECE UN 6 % DURANTE 2006

La prestigiosa revista de grandes reportajes GEO ha dedicado un númeroespecial a las Tierras de Lleida titulado “Lleida. Destino Preferente” para divul-gar los variados y extraordinarios atractivos turísticos de las comarcas leridanasy la oferta de ocio de la provincia. El número especial recorre las comarcas desdeel llano al Pirineo en 116 páginas e incluye más de un centenar de fotografías. Elmonográfico se estructura en varias rutas como la urbana, la espiritual, lafronteriza, la cultural, de turismo activo, la prehistoria, la gastronomía y la de lafortuna. El especial cuenta con más de un centenar de fotografías de paisajesnaturales y urbanos, tradiciones y monumentos. Las últimas páginas incluyenuna guía práctica, comarca a comarca.

� THE MAGAZINE GEO DEDICATES A MONOGRAPHICEDITION TO THE LANDS OF LLEIDA

The prestigious magazine GEO has dedicated a special edition to theLands of Lleida. It highlights the many and extraordinarily varied touristattractions offered by the comarques (local districts) of Lleida and looksat the variety of leisure options offered by the province. This specialedition of the magazine takes a trip through the comarques of Lleida,from the plain to the Pyrenees, illustrated with over a hundred photographs.This monographic edition is organised around a series of different routes,with titles such as the urban route, the spiritual route, the frontier route,the cultural route, the active tourism route, the prehistoric route, thegastronomic route and the fortune route.

� LA REVISTA GEO DEDICA UN MONOGRÁFICO A LAS TIERRASDE LLEIDA PARA DIVULGAR SUS ATRACTIVOS

El Club d’Amics de Lleida continua creixent i ja té 19.000 socis

O T Í C I E S P A T R O N A T

89

El Club de Amigos de Lleida continúa creciendo y ya ha alcanzado los 19.000socios en poco más de dos años de funcionamiento, de los que 809 se haninscrito durante la celebración del Salón Internacional del Turismo de Cata-luña (SITC). Los socios tienen, entre otras ventajas, información periódica delas actividades que cada mes se pueden llevar a cabo en las comarcas de Lleida;ofertas y promociones exclusivas en alojamientos (hoteles, campings, casasrurales, etc.); descuentos especiales en deportes de aventura, visitas guiadas,actividades de ocio, etc., y privilegios especiales y descuentos en las empresas-adheridas al club.

Los objetivos del Club de Amigos de Lleida son fidelizar el turismo en lascomarcas leridanas, incrementar el volumen de visitantes en temporada baja ydar a conocer que Lleida es un destino turístico para todo el año. Tambiéntiene como finalidad facilitar una mayor comunicación entre los empresariosturísticos y entre éstos y los miembros del club.

El Club d’Amics de Lleida continua incrementant dia rere dia el seunombre de socis i ja ha arribat als 19.000 en poc més de dos anys defuncionament. El nombre de membres del club s’ha incrementat en809 carnets com a resultat de la presència del Patronat de Turisme dela Diputació de Lleida al Saló Internacional del Turisme de Catalunya(SITC), que es va celebrar del 19 al 22 d’abril a la Fira de Barcelona.

Qui pertany al Club d’Amics de Lleida té, entre d’altres avantatges,informació periòdica de les activitats que cada mes es poden fer a lescomarques de Lleida; ofertes i promocions exclusives en allotjaments(hotels, càmpings, cases rurals, etc.); descomptes especials en esportsd’aventura, visites guiades, activitats de lleure, etc.; sorteigs trimestralsde regals entre els visitants de les Terres de Lleida; invitacions a festespopulars i fires tradicionals, i privilegis especials i descomptes en totesles empreses i institucions adherides al club.

Els objectius del Club d’Amics de LLeida són fidelitzar el turisme a lescomarques de Lleida, incrementar el volum de visitants en temporada

baixa i donar a conèixer que Lleida és una destinació turística per atot l’any. També té com a finalitat facilitar una major comunicació entreels empresaris turístics i entre els empresaris turístics i els membres delclub.

Els membres del club han facilitat durant aquests dos primers anys deposada en funcionament del nou servei al Patronat de Turisme de laDiputació de Lleida una informació completa a nivell personal i conductualper tal de poder oferir un conjunt de propostes que s’adaptin als seusinteressos.

La informació facilitada pels membres del club –majoritàriament residentsa Catalunya, Madrid i el País Valencià– en el moment de registrar-seposa de manifest que hi ha dos grups diferenciats: les persones interessadesa fer estades curtes i les que prefereixen informació sobre períodes devacances més llargs. El denominador comú de totes és l’interès pergaudir d’un ampli ventall d’activitats d’oci, culturals, d’esports a l’airelliure i del turisme rural en un entorn natural.

� EL CLUB DE AMIGOS DE LLEIDA SIGUE CRECIENDO YYA TIENE 19.000 SOCIOS

� THE “CLUB D’AMICS DE LLEIDA” CONTINUES TO GROWAND NOW HAS 19,000 MEMBERS

The Club d’Amics de Lleida (Friends of Lleida Club) continues to growand in just over two years has recruited some 19,000 members, with 809of them signing up during the Saló Internacional de Turisme de Cataunya(SITC). The advantages of membership include receiving regularinformation about the activities organised each month in the comarquesof Lleida, special offers and exclusive promotions for accommodation(hotels, camping, rural houses, etc.), special discounts for adventuresports, guided visits and leisure activities, etc., and other special privilegesand discounts offered by companies collaborating with the Club. Theobjectives of the Club d’Amics de Lleida are to promote loyalty to the touristsector in the comarques of Lleida, to increase the number of visitors duringthe low season, and to promote Lleida as a tourist destination throughoutthe year. Another aim of the Club is to facilitate communication betweenmembers of the tourism sector and between different tourist companiesand Club members.

90

Truita de riu a la muntanyesa

Preparació:

Salpebrar, enfarinar i col·locar la truita en una placa de forn.Afegir-hi un bon raig d’oli d’oliva i coure al forn a unatemperatura de 180º.

A part, saltar en una paella amb la margarina, el bacó tallata daus, les panses, el llorer i un raig de pulco.

Un cop saltats, afegir-los a la truita. Deixar coure tot junt alforn, a 180º, fins que quedi ben daurat. ●

Ingredients:

❖ Oli d’oliva verge❖ Bacó❖ Farina❖ Margarina❖ Panses❖ Truita de riu fresca❖ Sal❖ Pebre en pols❖ Llorer❖ Pulco (suc de llimona concentrat)

HOTEL PIRENECarretera del Túnel, s/n

25530 VIELHATel. 973 64 00 75

Preparación:

Salpimentar, enharinar y colocar latrucha en una placa de horno. Añadir unbuen chorro de aceite de oliva y poner acocer al horno a una temperatura de 180º.

Saltear en una paella con la margarina, elbacón cortado a dados, las pasas, el laurely un chorro de pulco.

Una vez salteados, añadirlos a la trucha.Acabar de cocer todo junto en el horno a180º hasta que quede bien dorado. ●

Ingredientes:

• Aceite de oliva virgen• Bacón• Harina• Margarina• Pasas• Trucha fresca• Sal• Pimienta en polvo• Laurel• Pulco (zumo de limón concentrado)

Trucha a la montañesa

Preparation:

Sprinkle the trout with salt and pepper,cover it with flour and then place it ona baking tray. Add a good quantity ofolive oil and cook it in the oven at atemperature of 180º.

Cut the bacon into cubes and Sauté itin margarine together with the raisins,laurel and a splash of “pulco”.

Once sautéed, add them to the trout.Continue cooking everything togetherin the oven at 180º until the fish is agolden brown colour. ●

Ingredients:

• Virgin olive oil• Bacon• Flour• Margarine• Raisons• Fresh trout• Salt• Powdered pepper• Laurel• “Pulco” (concentrated lemon juice)

Mountain-style trout

RESTAURANT CELLER DEL ROSERC/ Cavallers, 24

25007 LleidaTel. 973 23 90 70

Preparació

Pelar i laminar les patates d’un centímetre de gruix. Posar-les en unasafata amb uns alls, una ceba, un raig de vi blanc i oli d’oliva. Coure-les al forn i reservar. Un cop cuites, repartir en quatre llaunes petiteso en una de gran, com les que es fan anar per cuinar els caragols ala llauna.A continuació, col·locar el llom de bacallà a sobre de les patates, unraig del suc de la cocció de les patates i dos alls pelats. Coure al forn,prèviament escalfat a 200º, durant 8-10 minuts. Retirar del forn, posarel pebre dolç per sobre i servir.Antigament, els traginers que portaven mercaderies a l’interior deCatalunya preparaven aquesta recepta a peu de carro, rentant la saldel bacallà sobre un còdol a la vora del riu. Primer sobre una pissarrai posteriorment sobre una llauna, cuinaven el bacallà amb un raig devi i un raig d’oli. ●

Ingredients:

❖ 4 talls de llom de bacallà d’uns 200 g❖ Patates❖ Vi blanc❖ Ceba❖ Alls❖ Oli d’oliva verge extra de les Garrigues❖ Sal i pebre❖ Pebre dolç vermell

Preparación:

Pelar y laminar las patatas de un centímetrode grosor. Ponerlas en una bandeja conunos ajos, cebolla, un chorro de vino blancoy aceite de oliva. Cocerlas al horno yreservar.

Una vez cocidas las patatas, tienen querepartirse en cuatro bandejas pequeñas oen una grande, como las que se utilizan paracocinar los caracoles a la “llauna”.Poner el lomo de bacalao encima de laspatatas, el zumo de la cocción de las patatasy dos ajos pelados. Poner a cocer en elhorno, previamente calentado a 200º, du-rante 8-10 minutos. Retirar del horno, po-ner pimentón dulce por encima y servir. ●

Ingredientes:

• 4 filetes de lomo de bacalao de unos 200 g aproximadamente• Patatas• Vino blanco• Cebolla• Ajos•Aceite de oliva virgen de les Garrigues• Sal y pimienta• Pimentón dulce

Bacalao arriero

Bacallà traginer

Preparation:

Peel and slice the potatoes into onecentimetre thick units. Put them on atray with a few cloves of garlic, anonion, a little white wine and olive oil.Cook in the oven and then put to oneside.Once the potatoes are cooked, theyshould be divided amongst four smalltrays or in one large tray of the typeused to cook snails “a la llauna”.Place the cod filets on top of thepotatoes, the juice from cooking thepotatoes and two peeled cloves ofgarlic. Cook everything in the oven,having previously heated it to 200º for8-10 minutes. Take the dish out of theoven, sprinkle on sweet pepper andserve. ●

Ingredients:

• 4 filets of cod weighing about 200 g• Potatoes • White wine • Onion• Cloves of garlic• Virgin olive oil from Les Garrigues• Salt and pepper• Sweet red pepper

Garlic cod

91

gU I A D E M U S E U S

92

A les Garrigues històriques, molt a prop del límit de la comarca del Segrià, s´hi troba el jaciment de Minferri, unenclavament del bronze en el qual fa 4.000 anys es va establir un grup de caçadors-recol·lectors que van fer d´aquestaterra la seva principal raó de ser. Aquest poble prehistòric, que també treballava el bronze i practicava ritus funeraris,és el que dóna sentit al Museu de Juneda, un equipament en fase de construcció que també inclourà un importantapartat etnològic que permetrà seguir les formes de vida i els costums de bona part de la població del final del segleXIX i la primera meitat del XX.

93

Museu Arqueològic i Etnològic de Juneda

Els colors de JunedaA les Garrigues històriques, molt a prop del límit de la comarca del Segrià, s´hi troba el jaciment de Minferri, unenclavament del bronze en el qual fa 4.000 anys es va establir un grup de caçadors-recol·lectors que van fer d´aquestaterra la seva principal raó de ser. Aquest poble prehistòric, que també treballava el bronze i practicava ritus funeraris,és el que dóna sentit al Museu de Juneda, un equipament en fase de construcció que també inclourà un importantapartat etnològic que permetrà seguir les formes de vida i els costums de bona part de la població del final del segleXIX i la primera meitat del XX.

Text: Francesc Guillaumet Fotos: Laurent Sansen

a part del museu dedicada a Minferri, una de les principalsriqueses patrimonials de Juneda, ja està oberta al públic almodern complex cultural on es troba la biblioteca i on tambées construirà el teatre i la sala destinada a les entitats.L’edifici, que està ja a punt d’inaugurar-se, acull en una gran

sala un interessant recorregut per la història d’aquest jaciment, desdels seus orígens fins a la seva activitat econòmica i social passant perla importància dels seus ritus funeraris, ja que els antics habitants deMinferri enterraven els seus morts en sitges reutilitzades amb finalitatsfuneràries.

Però el Museu de Juneda té un altre atractiu, a part de Minferri. Iés un apartat centrat en l’etnologia. Fins ara la col·lecció etnològicaes podia visitar a la Casa del Doctor Cornudella, una personalitat

històrica de la població de la qual l’editorial junedenca El Fonoll n’hapublicat un interessant volum. L’edifici, situat al costat de l’església,acull totes les eines i els instruments que un dia van servir per mantenirviva l’economia de Juneda com 4.000 anys abans havien estatl’agricultura i la pastura per als habitants de Minferri. Són eines moltben conegudes per una generació, però gairebé peces de museu perals més joves, que ja no han conegut com era la vida agrícola i artesanadel començament del segle passat. En aquesta sala, que conviurà ambl’exposició de Minferri quan s’inauguri l’edifici del museu, s’hi pottrobar objectes com els encofrats que temps enllà es feien servir al’Urgell per fer parets de tàpia quan encara no havia arribat l’aigua delcanal i, per tant, tampoc no s’havia assolit els nivells de prosperitat

L

94

L’exposició de les troballes de Minferri es complementa amb una col·lecció etnològica de Juneda, amb ceràmica romana, amb eines lítiques, etc.

suficient per convertir el Clot del Dimoni en una de les terres més

fèrtils del país. Com no podia ser d’altra manera, l’olivera i la pagesiatambé tenen un pes específic en la col·lecció etnològica de Juneda.Les arpes per collir olives, les màquines de desgranar panís, lesbàscules per mesurar el gra que eren presents a moltes cases de campo el material relacionat amb el carro i les mules, com les albardes oels llums per fer més fàcil el camí cap al tros són alguns dels elementspatrimonials que, més que una peça de museu, es poden entendrecom a metàfora d’una època no tan llunyana. A la col·leccióetnològica tampoc no hi falten les pasteres per fer pa –un dels ele-ments bàsics de l’alimentació d’aquells anys– o les olles, els caldersi tots els elements relacionats amb les llars de foc, un espai que nosolament servia per cuinar, sinó també per donar escalfor a les cases.Les dues línies principals del discurs expositiu de Minferri, però, es

complementen amb el passat d’aquestes terres. La ceràmica romanad’època imperial localitzada a la vall de la Femosa, a més de lestroballes d’època ibèrica i les eines lítiques del pla de Betilla, comple-ten un projecte que té en la terra i en el seu cromatisme la sevaprincipal carta de presentació.

Paral·lelament a la col·lecció principal, el Museu de Juneda tambése serveix dels elements del mateix edifici, un antic molí, per explicaruna de les indústries cabdals de l’activitat econòmica del poble. I, peracabar la visita, el museu proposa un petit recorregut que permetcontemplar la importància de l’antiga muralla de la població. I és queJuneda disposa d’un element del qual pocs pobles poden presumir:els Pous de Gel, un antic element patrimonial situat al Portal Lamarcajust abans d’enfilar el Camí d’Albesa. �

95

Els antics habitants de Minferri enterraven els seus morts en sitges reutilitzades amb finalitats funeràries.

En las Garrigues históricas, muy cerca dellímite con el Segrià, se encuentra el yacimientode Minferri, un enclave del bronce en el quehace 4.000 años se estableció un grupo de caza-dores-recolectores que hicieron de esta tierrasu principal razón de ser. Este pueblo prehis-tórico, que también trabajaba el bronce y prac-ticaba ritos funerarios, es el que da sentido alMuseo de Juneda, una instalación en fase deconstrucción que también incluirá un impor-tante apartado etnológico que permitirá seguir las formas de vida y las costumbres de buenaparte de la población de finales del siglo XIX yla primea mitad del XX.La parte del museo dedicada a Minferri estáabierta al público en el complejo cultural don-de se ubica la biblioteca y donde también seconstruirá el teatro y la sala destinada a entida-des. El edificio acoge en una gran sala un inte-resante recorrido por la historia de este yaci-miento desde sus orígenes hasta su actividad

económica y social pasando por la importanciade sus ritos funerarios, ya que los antiguoshabitantes de Minferri enterraban a sus muer-tos en silos reutilizados con finalidades funera-rias.Pero el museu tiene otro atractivo: un apartadocentrado en la etnología. Acoge todas las he-rramientas e instrumentos que un día, 4.000años antes, sirvieron para mantener viva laeconomía agrícola de Juneda. En esta sala sepueden encontrar objetos como los encofradosque se utilizaban para hacer paredes de tapiacuando todavía no había llegado el agua delcanal.El olivo y la agricultura también tienen un pesoespecífico en la colección etnológica de June-da. Los rastrillos para recoger olivas, las má-quina para desgranar maíz, las básculas paramedir el grano o el material relacionado con elcarro y las mulas: albardas, etc. En la colecciónetnológica tampoco faltan las pasteras para

hacer pan o las ollas, los calderos y todos loselementos relacionados con los hogares, unespacio destinado a cocinar y a dar calor a lascasas. La cerámica romana de época imperiallocalizada en el valle de la Femosa, además delos restos de época ibérica y los utensilios líti-cos del llano de Betilla, complementan un pro-yecto que tiene en la tierra y en su cromatismosu principal carta de presentación.Paralelamente a la colección principal, elMuseo de Juneda también se sirve de los ele-mentos del propio edificio, un antiguo moli-no, para explicar una de las industrias cauda-les de la actividad económica del pueblo. Y,para terminar la visita, el museo propone unpequeño recorrido que permite contemplar laimportancia de la antigua muralla de la pobla-ción. Y es que Juneda cuenta con un elemen-to del que pocos pueblos pueden hacer gala:los Pozos de Hielo, motivo de otro interesantereportaje. �

Museo Arqueológico y Etnológico de Juneda

The remains of the prehistoric village of Minferri, in Les Garrigues, aBronze Age settlement that was established some 4000 years ago by agroup of hunters and gatherers who had settled at this site, is what giveslife and meaning to the Museu de Juneda. The museum, which is currentlyin the process of being built, will also include an important sectiondedicated to ethnology and will provide visitors with an important insightinto the way of life and customs of the majority of the local population atthe end of the 19th century and during the first half of the 20th century.The section of the museum dedicated to Minferri is already open to thepublic and can be found in the modern cultural complex that houses thelibrary. A large hall in the main building offers visitors an interesting

journey through time, retracing the history of this archaeological sitefrom its distant origins to its present economic and social activity, andgiving particular importance to its ancient funeral rites. In another hallit is possible to find a section of the museum dedicated to ethnology. Here,visitors will see tools and instruments that were used by the local popula-tion some 4000 years ago to develop local agriculture and establish theeconomic base for what would later become Juneda. The olive tree andsmall-scale farming are two other important elements in the ethnologicalcollection of Juneda, as are the kneading troughs that were used formaking bread as well as the cooking pots, cauldrons and other elementsassociated with fireside cooking. �

Archaelogical and Ethnological Museum of Juneda

D’INTERÈS

Museu Arqueològic i Etnològic de Juneda . C/ Dr. Cornudella, 2Visites i horaris concertats Ajuntament de Juneda.

Tel. 973 15 00 14 . Web: www.juneda.org

97

LLEIDAMollerussa

les BorgesBlanques

A-2A-2

JUNEDA

N-240

AP-2

A Barcelona

A Barcelona

A Tarragona

A Saragossa

AP-2

COM ARRIBAR-HI

98

INFORMACIÓ TURÍSTICA (Oficines de Turisme)

L'ALT URGELLTurisme Alt UrgellPasseig Joan Brudieu, 15 - 25700 la Seu d'UrgellTelèfons: 902 15 47 15 / 973 35 31 12 - Fax: 973 35 27 88E-mail: turisme@alturgell.ddl.netOficina de Turisme de la Seu d'UrgellAvinguda de les Valls d'Andorra, 33 - 25700 la Seu d'UrgellTel. 973 35 15 11 - Fax: 973 36 01 56 - E-mail: turismeseu@svt.es - Web: www.laseu.orgOficina de Turisme d’OrganyàPlaça de les Homilies, s/n - 25794 OrganyàTelèfon: 973 38 20 02 - Fax: 973 38 35 36Oficina de Turisme de TuixentPlaça Serra del Cadí, 1, baixos - 25717 TuixentTelèfon: 973 37 00 30 - Fax: 973 37 02 16 - E-mail: ofiturisme@tuixent.ddl.net

L'ALTA RIBAGORÇAOficina del Patronat de la Vall de BoíPasseig Sant Feliu, 43 - 25527 BarrueraTel. 973 69 40 00 - Fax: 973 69 41 21 - E-mail: vallboi@vallboi.com - Web: www.vallboi.comPatronat Comarcal de Turisme de l'Alta RibagorçaAvinguda de Victoriano Muñoz, 48 - 25520 el Pont de SuertTelèfons: 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax: 973 69 05 75E-mail: pturisme@ccar.ddl.net - Web: www.ribagorca.comOficina Municipal de Turisme del Pont de SuertAvinguda de Victoriano Muñoz, 22 - 25520 el Pont de SuertTelèfons: 973 69 06 40 / 973 69 00 05 - Fax: 973 69 02 93E-mail: turisme@elpontdesuert.com - Web: www.elpontdesuert.comCentre d'Interpretació del RomànicCarrer del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-VallTelèfon: 973 69 67 15 - Fax: 973 69 67 14 - E-mail: centreromanic@vallboi.comOficina de Turisme de Taüll(obertura: Setmana Santa, juliol, agost i setembre)Plaça de Santa Maria, 1 - 25528 TaüllTelèfon: 973 69 60 85 - E-mail: taull@vallboi.com - Web: www.vallboi.com

LA CERDANYAPatronat Municipal de Turisme de Bellver de CerdanyaPlaça Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 51 02 29 - Fax: 973 51 02 47 - E-mail: bellver@bellver.org - Web: www.bellver.orgOficina de Turisme de la CerdanyaCruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PuigcerdàTelèfon: 972 14 06 65 - Fax: 972 14 05 92E-mail: info@cerdanya.org - Web: www.cerdanya.org

LA NOGUERAOficina de Turisme de BalaguerPlaça Mercadal, 1 - 25600 BalaguerTelèfons: 973 44 52 00 / 973 44 66 06 - Fax: 973 45 12 10E-mail: lafira@balaguer.net - Web: www.balaguer.netPatronat Municipal d'Iniciatives de PontsPlaça del Planell, 5 - 25740 PontsTelèfon: 973 46 00 03 - Fax: 973 46 02 77 - E-mail: ajuntament@ponts.ddl.net

LA SEGARRAOficina Comarcal de Turisme de CerveraCarrer Major, 115 - 25200 CerveraTelèfon: 973 53 13 03 - Fax: 973 53 13 03E-mail: turisme@ccsegarra.com - Web: www.lasegarra.orgOficina de Turisme de GuissonaPlaça Vell Pla, 1 - 25210 GuissonaTelèfon: 973 55 14 14 - Fax: 973 55 14 14E-mail: turisme@guissona.cat - Web: www.guissona.catOficina Municipal de Turisme de Sant Ramon i les OlugesAvinguda Santuari, 21 - 25215 Sant RamonTelèfon: 973 52 42 91E-mail: turisme@santramon.ddl.net - Web: http://santramon.ddl.net/

LA VAL D'ARANOficina Informacion Toristica dera Val d'AranSarriulèra, 10 - 25530 VielhaTelèfon: 973 64 01 10 - Fax: 973 64 03 72E-mail: o.torisme@aran.org - Web: www.torismearan.orgTorisme Val d’AranCarretera de Gausac, 1 - 25530 VielhaTelèfon: 973 64 06 88 - Fax: 973 64 30 60E-mail: torisme@aran.org - Web: www.torismearan.orgOficina de Torisme de SalardúTrauèssa de Balmes, 2 - 25598 SalardúTelèfon: 973 64 51 97 - Fax: 973 64 03 72E-mail: o.s.torisme@aran.org - Web: www.torismearan.orgOficina de Torisme de LesPlaça de l’Ajuntament, 1 - 25540 LesTelèfon: 973 64 73 03 - Fax: 973 64 83 82E-mail: torismoles@torismoles.com - Web: www.torismoles.comOficina de Torisme de BossòstPasseig Eduard Aunòs, 14 - 25550 BossòstTelèfon: 973 64 72 79

LES GARRIGUESConsell Comarcal de les GarriguesAvinguda de Francesc Macià, 54 - 25400 les Borges BlanquesTelèfon: 973 14 26 58 - Fax: 973 14 01 06E-mail: turisme@garrigues.cat - Web: www.turismegarrigues.com

EL BERGUEDÀOficina de Turisme de GósolCarrer Conseller Agustí Carol i Folch, s/n - 25716 GósolTelèfons: 973 37 00 16 / 973 37 00 55 - Fax: 973 37 00 11E-mail: cmuntanya@minorisa.es - Web: http://gosol.ddl.net

EL PALLARS JUSSÀOficina de Turisme de la Pobla de SegurAvinguda de Verdaguer, 35 - 25500 la Pobla de SegurTelèfon: 973 68 02 57 - Fax: 973 68 02 57E-mail: turisme@pobladesegur.cat - Web: www.pobladesegur.catOficina de Turisme de TrempPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTelèfon: 973 65 00 05 - Fax: 973 65 20 36E-mail: turisme@ajuntamentdetremp.comOficina de Turisme d'Isona i la Conca DellàPlaça de l'Assumpció, 2-3 - 25600 IsonaTelèfon: 973 66 50 62 - Fax: 973 66 42 28E-mail: ofturisme@parc-cretaci.comPatronat Municipal de Turisme de la Vall FoscaCasa Consistorial. Carrer Únic, s/n - 25515 la Torre de CapdellaTelèfon: 973 66 30 01 - Fax: 973 66 31 45E-mail: turisme@vallfosca.net - Web: www.vallfosca.net

EL PALLARS SOBIRÀOficina Comarcal de Turisme del Pallars SobiràAvinguda dels Comtes de Pallars, 21 - 25560 SortTelèfon: 973 62 10 02 - Fax: 973 62 10 03E-mail: turisme@pallarssobira.info - Web: www.pallarssobira.infoValls d'Àneu Iniciatives Turístiques. Oficina de Turisme a Esterri d'ÀneuCarrer Major, 40, bis - 25580 Esterri d'ÀneuTelèfon: 973 62 63 45 - Fax: 973 62 65 21 - Web: www.vallsdaneu.comOficina de Turisme de LlavorsíCarretera, s/n - 25595 LlavorsíTelèfon: 973 62 22 17 - Web: http://llavorsi.ddl.netOficina de Turisme de TavascanCarretera de Tavascan, s/n - 25576 TavascanTelèfon: 973 62 30 79 - Fax: 973 62 30 89E-mail: info@tavascan.net - Web: www.tavascan.net

EL PLA D'URGELLOficina de Turisme del Pla d'UrgellPrat de la Riba, 1 (edifici Can Niubó) - 25230 MollerussaTelèfon: 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77E-mail: turisme@plaurgell.cat - Web: www.plaurgell.cat

EL SEGRIÀGeneralitat de CatalunyaPlaça de Ramon Berenguer IV, s/n - 25007 LleidaTelèfon: 973 24 88 40 - Fax: 973 22 14 28E-mail: ot.lleida@mailcat.net - Web: www.gencat.net/turismeTurisme de LleidaCarrer Major, 31 bis - 25007 LleidaTelèfon: 902 25 00 50 - Fax: 973 70 07 80E-mail: infoturisme@paeria.es - Web: www.turismedelleida.comCentre d’Informació Turística El SegriàCarrer del Canyeret, s/n - 25007 LleidaTelèfon: 973 05 48 00 - Fax: 973 05 48 10 - E-mail: turisme@segria.netPunt d’Informació d’UtxesaPlaça de l’Església, s/n - 25170 Torres de SegreTelèfon: 973 79 27 89 - Fax: 973 79 27 76E-mail: utxesa@utxesa.com - Web: www.utxesa.comOficina de Turisme Ornitològic de les Terres de LleidaPlaça de les Escoles, 1 - 25183 SeròsTelèfon: 973 78 00 09 - Fax: 973 78 01 67E-mail: info@birding.cat - Web: www.birding.cat

EL SOLSONÈSOficina de Turisme de SolsonaCarretera de Bassella, 1 - 25280 SolsonaTelèfon: 973 48 23 10 - Fax: 973 48 19 33E-mail: turisme@turismesolsones.com - Web: www.turismesolsones.comSant Llorenç de MorunysCarretera de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de MorunysTelèfon: 973 49 21 81 - Fax: 973 49 21 81E-mail: info@lavalldelord.com - Web: www.lavalldelord.com

L'URGELLOficina de Turisme d'AgramuntPlaça del Pou, 1 - 25310 AgramuntTelèfon: 973 39 10 89 - Fax: 973 39 00 40E-mail: turisme@ajuntamentagramunt.net - Web: www.agramunt.esPunt d’Informació de BellpuigCtra. Belianes, s/n (convent de Sant Bartomeu) - 25250 BellpuigTelèfon: 973 32 02 92 - Fax: 973 32 10 87E-mail: bellpuig.cultura@gencat.net - Web: www.bellpuig.catOficina Comarcal de Turisme de l'UrgellCarrer d’Agoders, 16 - 25300 TàrregaTelèfon: 973 50 07 07 - Fax: 973 50 06 66E-mail: turisme@urgell.cat - Webs: www.urgell.cat i www.larutadelcister.infoOficina de Turisme de Vallbona de les MongesCarrer de Prat de la Riba, 3 - 25268 Vallbona de les MongesTelèfons: 973 33 07 28 / 973 33 05 67 - Fax: 973 33 02 60E-mail: ajuntament@vallbona.ddl.net - Web: www.vallbona.comOficina de Turisme de VerdúPlaça Major, 1 - 25340 VerdúTelèfon: 973 34 70 07 - Fax: 973 34 70 55E-mail: turisme@verdu.cat - Web: www.verdu.cat

PATRONAT DE TURISME DE LES TERRES DE LLEIDAInformació sobre museus i col·leccions, activitats lúdiques, rutes, allotjaments,gastronomia, cultura, publicacions, etc.Web: lleidatur.com - E-mail: lleidatur@lleidatur.comTelèfons: 973 24 54 08 / 902 10 11 10

ara