1

Nº 1 - segona època - maig 1997

parlem de:parlem de:v El teatre escolar (pàg. 3)v Criteris d'elecció del llibre de text (pp. 5-7)v El Web de l'Escola Pia a Internet (pàg. 9)

MaterialscurricularsUna nova reflexió.

En aquesta nova etapa de�Papers�, alguns articles de larevista tractaran el tema delRecull Pedagògic i el comple-mentaran. I aquest articleinicial serà com una presenta-ció global de la temàtica esco-llida. Així, aquest mes enspreguntem quin és el materialmés adequat per al treballescolar: el llibre de text, elmaterial del docent, una micade cada?

És un tema de conversa freqüent entre elsdocents aquestes setmanes: de cara al pro-per curs, els mateixos llibres de text? unsde nous que acaben de sortir? O encara:què és millor, llibres de text o materialelaborat pels docents? altres materials?La tasca principal de l’escola és mediaren els aprenentatges de l’alumnat, segonsels continguts establerts en cada etapa. Enaquest procés de facilitació el docent hijuga un paper clau ja que ordena i se-qüencia els processos que han de perme-tre l’aprenentatge, amb una finalitat dar-rera prou ambiciosa: que l’alumnat apren-gui a aprendre. Però com que aquest apre-nentatge no es pot produir en el no-res,cal aprendre a aprendre tot aprenent con-tinguts concrets. I és aquí on juguen elsmaterials curriculars: són uns mitjans enmans del docent, útils per a la seva actua-ció professional.Per tant, els materials de treball dels alum-nes han de ser reflex de la nostra manerad’entendre el fer escolar. Quan el paradig-ma escolar és el programa, usem un lli-bre de text el més tancat i concret pos-sible, que garanteixi que tothom segueixi

al mateix pas. Però si el paradigma de re-ferència és el d’atendre el procés de l’a-lumnat respectant diferents ritmes o sen-sibilitats, necessitem un material -i nonomés un llibre de text- que permeti untreball a l’aula a diferent temporalitat, ni-vells de dificultat i, sobretot, que presentimoltes situacions de relació amb l’entorn.Cada escola té -més o menys elaborat, i/oexplicitat- un projecte per al seu alumnati té una cultura pedagògica. Ens hauríemde preguntar: quin material -propi o aliè-s’apropa més al projecte de l’escola? quinconserva millor la coherència que és a labase de l’educació escolar?Finalment (i no pas l'aspecte menys im-portant): quin tipus de valors transmet elmaterial? Potser no és fàcil saber-ho, peròalmenys ens podem fixar ens alguns as-pectes bàsics i prendre’ls com a referents.Tot amb tot, la valoració d'un material ésel propi treball: periòdicament hem de va-lorar en quina mesura acompleix les fina-litats per les que preteníem usar-lo. És uningredient de l’avaluació de l’escola, cadavegada més imprescindible.

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

2

entrevista

Xavier Blanch és cap de publicaci-ons de TEXT, grup editorial d�Enciclo-pèdia Catalana especialitzat en mate-rials educatius, i també director edito-rial de La Galera, dedicada al llibreinfantil i juvenil. És autor del llibre Cinccèntims sobre la reforma edu-cativa (Proa Butxaca, 14; 1996), queva obtenir el Premi Joan Profitós1995 d�assaig pedagògic, convocatper la nostra Fundació.

1. Es critica el llibre de text com un ins-trument tancat, poc apte per la Refor-ma. Des de la vostra òptica, com con-templeu l’atenció a la diversitat en lesdiferents etapes?Avui hem de parlar de materials educa-tius, ja que el llibre de text d’abans té con-notacions negatives, lligades a un ensenya-ment més aviat tradicional, repetitiu, uni-formitzador, que no potencia un aprenen-tatge significatiu. Ara treballem en un con-text de currículum obert; per tant, els ma-terials educatius han d’oferir propostes pertal que el docent trobi recursos per al seutreball i models per a construir altres acti-vitats d’aprenentatge. Ens sembla que noés exigible als docents la capacitat de cre-ar els seus propis materials i que no hofaran amb els recursos temporals, gràficsi tipogràfics de les editorials. Els hi hemd’oferir productes útils i de qualitat pertal que no comencin de zero.Certament la proposta didàctica que femha de contemplar la diversitat dels proces-sos d’aprenentatge de l’alumnat. Ho hemresolt així: en el cicle inicial proposem tresvies de treball d'uns continguts bàsics co-muns; per a alumnes més grans, blocs di-dàctics aïllables; a l'ESO especifiquem ac-tivitats de reforç i d'ampliació.

2. Al vostre parer, què és el que el do-cent més hauria de valorar d’un llibrede text?Sovint la primera valoració és la visual(atractiu físic), però també la solidesa delproducte quant a continguts. Però un ma-

terial educatiu no sesap de debò si serveixfins que el docent hiha treballat un cursamb els seus alumnes.Els docents haurien defer molta atenció en laproposta d’activitatsd’aprenentatge ques'hi fa.

3. Com detecteu lesnecessitats educati-ves dels docents per donar-hi resposta?Com creieu que proposeu una respostaa les necessitats actuals de Catalunya?No és fàcil, però ens basem en estudiscomparatius d’altres materials del mercat,en enquestes a docents i en el tracte i aten-ció personal amb aquests i a les escoles.Estic convençut que l’evolució del mate-rial escolar va en la línia per la qual hemapostat des de TEXT: materials oberts, ver-sàtils a diferents necessitats, que els do-cents se’ls puguin fer seus i el puguin adap-tar a situacions diferents.

4. En el vostre llibre -tan recomanableper molts aspectes- en parleu molt pocdel llibre de text. És per discreció? O ésperquè és un aspecte que afecta poc alplantejament general i que depèn decada escola?Sobretot és per un tema de coherència deltreball, que és una presentació global dela Reforma adreçada no només a docents;també una mica per discreció: quan homés part i jutge ha de ser molt prudent, en-cara que podria dir-ne moltes coses. I tam-bé perquè el llibre esmentat pretén pre-sentar principalment la Reforma des del’òptica pedagògica.Penso que en el panorama global del lli-bre de text hi hagut menys canvis dels quecaldria, o dels que desitjaria. La veritableReforma a l’aula l’ha de fer el docent;nosaltres hem d’oferir propostes que si-guin motivadores a l’aprenentatge delsalumnes i que ajudin el treball escolar.

La clau d'un material: lesactivitats d'aprenentatgeParlem amb Xavier Blanch

3

El teatre escolara l'Escola Pia catalana

Una innovació escolàpia

escola pia

Malgrat les seves reserves,sant Josep de Calassanç per-meté les representacions fetespels escolars pels fruits quese'n poden treure: la memorit-zació, la declamació, la confec-ció de decorats i vestuari... i lasatisfacció dels pares en veureactuar els seus fills.

Sant Josep de Calassanç, segons l’opinióde P. G. Santha en l’obra: “San José deCalasanz. Su obra, escritos”, era forçareaci a que els alumnes de l’Escola Piafessin representacions teatrals, i això queestaven força de moda en els col·legis deRoma i d’Europa, en el seu temps. Elsmotius que adduïa eren que distreien pro-fessors i alumnes de la tasca i rendimentescolars. Calia aprofitar el temps, ja queels alumnes eren de classe humil i no es-taven massa temps a l’escola.L’argument de les representacions eramajoritàriament de temàtica religiosa:Episodis de l’Antic Testament o delsEvangelis, de la vida dels sants, lliçonsmoralitzants...sense que faltessin represen-tacions de la mitologia clàssica o sainetspopulars. Sovint acompanyats de cants,música, dansa i pantomima.Les diades en què es feien representaci-ons eren: Nadal, Pasqua, Corpus; final decurs o Acadèmies..., i en els dies de Car-naval.Amb els alumnes d’EATP d’Arxivística detercer de BUP de l’Escola Pia de SantAntoni, el curs 1986 - 87, vam realitzar elbuidat de les recensions de les obres tea-trals que els cronistes dels diferents col·-legis enviaven a la revista AVE MARIA(1909 - 1931) i es pot concloure que:l En gairebé tots els col·legis de la Pro-víncia es van fer representacions teatrals.l Que la majoria d'obres s'escenificavenen els col·legis on estava establert un grupparaescolar.l La llengua emprada era el català en un54% i el castellà en un 46%. El predominidel català és molt notable als col·legis de

la Catalunya interior o rural, en el altres,s’equilibren les llengües o bé es decantena favor del castellà.l Les diades en què hi ha més representa-cions són les festes de Carnaval, seguidesde lluny per les vacances de Nadal.l Les obres que són més representades sónles de temàtica religioso-escolàpia.l De l’escolapi valencià José Felis: «Uncombate singular o la infancia de San Joséde Calasanz», «El hermanito Juan Razón».l També sovintegen les destinades a des-vetllar l’amor a la pàtria com «Carles deViana», «Carles Capeto»...l I no hi podien faltar les de caràcter hu-morístic, com «Aprobados y suspensos»,«Puñal del godo», «Per no entendre el cas-tellà», «Arranca caixals»...

l Entre els escolapis catalans que van es-criure obres per ser representades pelsalumnes hi apareixen, entre d’altres: el P.Rafel Oliver amb «La mort de l’escolà»,«La casa de Natzaret», «Verdaguer lí-ric»...; el P. Lluís Falguera amb «La eter-na historia», «Cigarras y hormigas»,«Mala hierba»...; el P. Carles Perelló amb«La reconstrucció de Tàrrega»...l En un temps en què el nostre país vaviure moments de renovació pedagògicaimportants i es va voler fomentar la crea-tivitat i participació de l’alumne, els es-colapis van participar en aquest corrent.Ramon Novell

4

pregària Tempsde reflexió...Apaivaga el meu pas, Senyor!

experiències Tutelatge delecturaUn pas cap al treball cooperatiu

Apaivaga el meu pas, Senyor !Calma el panteix del meu cor per la

quietud de la meva ment.Dóna’m en la confusió dels meus dies la

calma dels sempre eterns cims.Calma la tensió dels meus nervis i

musclesamb la suau música dels rierols.

Ajuda’m a conèixer el màgic poderrestaurador del son.

Ensenya’m l’art de prendre uns minutsde descans

per mirar una flor, parlar amb un bonamic,

llegir unes poques ratlles d’un bon llibre.Recorda’m cada dia que la vida no val

per la velocitat

amb què es corre sinó per la intensitatamb què es viu.

Fes-me aixecar els ulls cap a lesbranques

del roure gegant i saber que ha crescutfort i valent

perquè ha crescut a poc a poc.

Apaivaga el meu pas, Senyor, iinspira’m

perquè les meves arrels vagin fondes capels valors

perdurables de la vidai jo pugui crèixer

cap als estels del meu destí etern.

Holborn, 1985

Recull a cura de Manel Bagunyà

Aquest curs 96-97 a l�EscolaPia de Balaguer hem endegatuna nova experiència queamb el nom de tutelatge delectura pretén que tots elsalumnes de 2n i 4t de primàriaaprenguin a compartir acti-tuds, estratègies i conceptes.

Hem constatat també que la principal rè-mora del treball cooperatiu radica en ladescoberta i acceptació de les mancan-ces de l’altre i poder ajudar-lo i treballarjunts cap a l’objectiu fixat; i en la desco-berta i acceptació de les pròpies mancan-ces, essent l’altre qui ens ajudi a fer camí.Fent-ho se sentiran motivats i alhora es-peronats en comprovar la mútua evolucióen els seus aprenentatges lectors.Pensem que és una bona experiència ple-

na de responsabilitat en dues direccions(tutor-fillol, fillol-tutor).Aquest tutelatge està organitzat de la se-güent manera:Tres grups de 10 nens i nenes de 2n i 10de 4t. Mitja hora a la setmana.A l’aula de suport amb la senyoreta desuport que curarà per la convivència decada parella.Cada setmana ho fan una parella diferent,establint una roda per a tot el curs.Al mateix temps la resta d’alumnes fan laseva estona habitual de lectura individualo col·lectiva a la seva aula i amb el seututor/a.Són tasques de «l’alumne-tutor» vetllarper la velocitat, la pronúncia, l’entonaciói la comprensió que el seu fillol utilitza enel procés lector.Dolors Liñan i Puig - Núria Porta i Comelles

5

Criteris per a l'elecciódels llibres de text

Les opcions de dues escoles

materialscurriculars

A tots els centres usem pocs omolts llibres de text. Aquestesaportacions ens poden ajudara repensar els nostres criteris.

LLIBRES DE TEXT A PRIMÀRIARosa Mª Roca, Anna Pruna, Àngels Bor-ràs, Sílvia Delcor - Escola Pia de Mataró

La reforma ha comportat tota una sèrie decanvis que també han de reflectir-se en elsmaterials curriculars amb els quals treba-llem.Cada vegada hi ha una diversificació mésgran dels materials, però el llibre de “text”continua tenint un pes específic en el nos-tre treball, encara que hagi canviat el seupaper i l’ús que en fem.El llibre de “text” ha deixat d’ésser aquellelement unificador i uniformador de cul-tura (una única cultura), que marcava d’u-na forma tancada el què i el com s’haviad’ensenyar.Avui el llibre de “text” ha de respondre aunes altres necessitats. Ha d’ésser un ele-ment més (no l’únic) que ens facilititi ipermeti treballar el nostre propi projectecurricular. Per a nosaltres aquest ha estatel criteri bàsic a l’hora de fer l’elecció.És molt important tenir present que el lli-bre de text ha d’estar en funció del nostreprojecte i mai a la inversa.Per aquest motiu l’elecció no és fàcil, per-què costa trobar el que s’adeqüi a tot allòque volem. I també és cert que un materi-al fins que no s’ha aplicat o treballat no esveu i es valora realment com funciona.Com a segon criteri hem intentat mante-nir, sempre que fos possible, una mateixaeditorial per a una mateixa àrea, al llargde tots els cicles, a fi de mantenir una co-herència en el procés d’ensenyament-aprenentatge i així evitar possibles buitso llacunes. Això ens va ser difícil perquèa l’hora d’escollir els llibres de text d’uncicle, encara no s’havien editat els del ci-cle posterior i això no ens va permetrevalorar el projecte en la seva globalitat,sinó anar-ho fent a mesura que anaven

sortint les diferents edicions.Val a dir que nosaltres no considerem elllibre de “text” com una eina imprescin-dible en el Cicle Inicial; però ajuda com aelement motivador.A l’hora d’escollir el llibre de l’àrea deLlengua Catalana, en aquest cicle, s’havalorat com s’adequava al mètode delecto-escriptura que treballem a l’escola itambé si presentava una sistematitzacióclara on es treballessin tots els aspectesdel llenguatge. En aquesta àrea, i en ge-neral a tots els cicles, també hem tinguten compte criteris com: que treballés, tanten lectura com en expressió escrita, diver-sitat de tipologia de textos que les lectu-res fossin adequades a l’edat, que hi ha-gués una adequació entre la part del text iles il·lustracions, que la presentació fossuficientmet atractiva, que presentés unventall ampli d’activitats que permetésadequar el treball a les necessitats del’alumne... És evident que alguns d’a-quests criteris serveixen per a totes les àre-es.

En l’àrea de Llengua Castellana tambévam tenir en compte el fet que l’àrea fostractada com a segona llengua i sobretotcom es treballava la part de l’expressióoral. El cert és que de moment encara nohem trobat, en aquesta àrea un materialdel qual n’estiguem satisfets.En l’àrea de Matemàtiques, en el cicle Ini

6

cial, no utilitzem llibre de «text», única-ment quaderns de pràctica de càlcul i nu-meració on hem tingut present que elsexercicis estiguessin presentats d’una for-ma clara i entenedora i que hi hagués unavarietat d’activitats i espai suficient perresoldre-les. A partir del cicle Mitjà, enaquesta àrea, vam escollir com a llibre de“text” aquell que al nostre criteri presen-tava un canvi més agoserat i que ens per-metia realment un canvi de metodologia.Vam tenir present, també, la importànciaque es donava a cadascun dels blocs del’àrea i en quina mesura es treballava lapart manipulativa i de raonament.En les àrees de Coneixement del MediNatural i del Medi Social i cultural, noutilitzem llibre perquè és impossible quepugui adequar-se al propi projecte, peròsí que creiem que és important tenir-ne al’aula de diverses editorials a fi de recór-rer a ells com a consulta o fins i tot per lesimatges.Podríem enumerar molts criteris a tenirpresents, però a tall de resum destacarí-em:– Com s’adequa al propi projecte cur-ricular?– Quin tipus de metodologia fomenta?– Com es treballen els diferents tipus decontinguts?– Quin marge de llibertat dóna al mes-tre/a a l’hora de readaptar el que es treba-llarà en funció de la realitat dels seus/vesalumnes?– Dóna orientacions per a l’avaluació?– La presentació és clara i motiva al’alumne?– El llenguatge és adequat als alumnes?– La programació és coherent per man-tenir la continuïtat dintre i entre els cicles?– ...

ELS LLIBRES DE TEXTA SECUNDÀRIATutors/es de Secundària - Escola Pia deSabadell.

Exposem els criteris usats per escollir lli-bres de text entre les diferents possibili-tats que presentaven les editorials en lesdiferents matèries.

Per a la Llengua Catalana1r ESO: CAU / 2n ESO: BROC / 3r ESO: GUAL

/ 4t ESO: BLOC. De l'editorial CASTELLNOUEDICIONS.– Ordenació dels continguts, la modula-ció que presenten s’adequa a la del De-partament.– La manera de plantejar les activitatssembla adient en tant que possibilita ade-quar-les a les diferents capacitats de l’a-lumne/a.– Llibre àgil de treballar. Amb un esque-ma de presentació de continguts ben se-qüenciat i de fàcil maneig per a l’alumne.

Per a les MatemàtiquesEditorial: MC GRAW-HILL– La modulació de l’editorial Mc Graw-hill coincideix, en un 80%, amb l’antigamodulació.– D’altra banda, es valorà que les dife-rències entre ambdues corregien algunesmancances observades en el tractament dela geometria. Ha corregit la nostraantiga modulació.– Entenem que es tracta d’una eina ade-quada pel tractament de la diversitat, per-què contempla activitats amb diferents ni-vells de dificultat (ampliació i reforç) ipresenta els continguts sovint a partird’exemples de dificultats creixent.– L’estructuració ordenada dels contigutspermet adaptar les unitats didàctiques a lesnecessitats concretes del grup classe, re-tallant-los o ampliant-los si s’escau.

Per a les Ciències ExperimentalsEditorial: TEIDE– Havent valorat com adequada la modu-lació de l’escola, convenia escollir una edi-torial que tractés els continguts amb unaestructura més «temàtica» que «espiral».Això facilita que es tractin llibres diver-sos en un mateix crèdit.Aquest avantatge és, alhora, un inconve-nient perquè implica més despesa en lli-bres i el problema d’emprar llibres pen-sats per als cicles durant el segon, o a l’in-revés.El problema de la despesa és, a la pràcti-ca, mínim perquè els llibres es reutilitzenendiversos cursos i, en promig, els alum-nes compren dos llibres per any.– El nivell en la presentació dels contin-guts és prou alt com perquè no es quedinmai curts. (Més aviat permeten ampliarconeixements, si l’alumne ho desitja).– Els llibres inclouen pràctiques, requa

7

dres d’investigació, aplicació, activitats,etc..., que es valoren com interessants.– Hi ha el llibre del professor, amb solu-cionari i orientacions didàctiques.

Per a la TecnologiaEditorial: MC GRAW-HILL

– S’ajusta a la modulació creada pel de-partament i respecta la diversitat. Té unampli ventall de possibilitats pràctiques.

Per a les Ciències SocialsEditoral: VICENÇ VIVES

– La modulació de la història és estructu-rada diacrònicament de primer a quartd’ESO.– La geografia és tractada en un mòdulde primer i un de quart. En el mòdul deprimer és com es tracta la geografia des-criptiva, tot i que nosaltres la tractem al

llarg de quatre cursos.– Cada tema té una estructura molt clara:

• Introducció.• Desenvolupament del tema.• Part d’ampliació.• Aplicació d’un procediment.• La història es desenvolupa cronològi-

cament però de manera sincrònica, osigui, es parla del món, Europa, Espa-nya i Catalunya.

• En tots els temes hi ha la introduccióde fonts directes per treballar: textosd’història, diaris, il·lustracions, foto-grafies, pintures.

• Hi ha gràfics, diagrames, mapes his-tòrics, que acompanyen les explica-cions.

• En cada lliçó hi ha unes activitats desíntesi que ajuden a l’alumne a repas-sar i resumir els temes.

Banc dematerials curriculars

Centre de Recursos del Secretariat

materialscurriculars

L�Equip de Gestió del Secretari-at, en la seva tasca de coordi-nació i animació de la tascapedagògica de les escoles,crea, l�any 1994, un BANC DEMATERIALS CURRICULARS(BMC)

Ho fa dintre del seu centre de recursosobert a les escoles i a tots els seus docentsi amb la finalitat de facilitar la reflexió il’elaboració dels materials propis de cadaprofessor a través del contrast i estudi delsd’altres escoles. A més, i de manera regu-lada, garanteix un ús adequat a les finali-tats expressades, respectant les autoriesdels materials i adoptant les mesures per-tinents de protecció.S’entén el concepte «curricular» de for-ma àmplia, de manera que hi queda inclòstot el que faci referència a les àrees peròtambé a la tutoria, educació cívica, ètica oen valors, informàtica educativa, activitatso sortides fora del centre, suport a activi-tats didàctiques, etc. L’aportació de ma-

terials al «BMC» es fa amb els que ja técada escola o que es van creant; es podenfer aportacions petites o grans, però el quesí ha de ser material propi i original, ela-borat atenent els nous currículums.

NORMES BÀSIQUES DEFUNCIONAMENT

Com fer arribar els materials al «BMC»– Els materials s’han de lliurar en paperformat DIN-A4 i, si és possible, en un dis-quet; en el moment d’ingressar al «BMC»s’emplenarà una fitxa d’identificació ambles especificacions bàsiques.– Entre altres dades, s’especificarà l’au-tor/s, l’escola de referència, la tipologiadel material, la data d’elaboració i s’indi-carà si és una versió “provisional i en re-visió” o bé es considera definitiu.

Tipus i nivell de consulta i ús– La consulta resta oberta a qualsevol do-cent de l’Escola Pia, prèvia demanda.– Habitualment la consulta serà presenci

8

al; per aspectes concrets es podrà fer tele-fònicament, per Fax o per mòdem.– Totes les persones que consultin mate-rials i els usin posteriorment s’obliguen acitar l’autoria o procedència.– Alguns dels materials que hi ha al «BMC»poden ser copiats previ permís de l'autor il'escola.

Difusió dels fons del «BMC»– Dues vegades l’any -el novembre i el

maig- s’envia a totes les escoles la llistadels materials dipositats en el «BMC», clas-sificats per àrees, on hi consta l’etapa, elcicle, el títol i l’escola.

Altres materialsEn el «BMC» s'hi guarda el material elabo-rat pels docents que es reuneixen quinze-nalment en el locals de l’Equip de Gestió,en Grups de Treball.Actualment, hi ha més de 600 títols a dis-posició dels interessats.

aprenentatges funcionals, fomentantl’activitat de l’alumnat?

DEU PREGUNTES PER AVALUAR I ESCO-LLIR MATERIALS , segons Araceli Vila-rasa (Perspectiva Escolar, núm. 161)

1 Explicita les opcions de les discipli-nes científiques, de la psicopedagogiai de la sociologia de les quals parteix?

2 Explicita els criteris de priorització iseqüenciació dels continguts?

3 S’acorden aquestes opcions amb elprojecte curricular del centre?

4 Requereix intervenció activa del pro-fessor com a reelaborador i gestor delmaterial?

5 Permet, incita o dóna recursos per adetecció i adaptació a les idees prèvi-es de l’alumnat?

6 Permet, incita o dóna recursos per a lacontextualització dels coneixementsen el medi social i cultural de l’alum-nat?

7 Permet, incita o dóna recursos per aser interrelacionat amb altres materi-als?

8 Permet, incita o dóna recursos per altractament de la diversitat a l’aula?

9 Es presenta en suport multimèdia onen facilita l’ús?

10 Facilita la coordinació de diverses es-tratègies d’ensenyament/aprenentatgeen funció d’objectius diferents?

PREGUNTES CLAU PER VERIFICAR L’E-XISTÈNCIA O NO D’UNS INDICADORS DEQUALITAT BÀSICS , proposades pel SECC.

r Pel que fa a l’educació integral:• promou els diferents àmbits de

desenvolupament personal (fisiolò-gic i psicomotor, intel·lectual i cog-nitiu, d’equilibri i autonomia perso-nal, de realització interpersonal, d’in-serció social, d’obertura al món trans-cendent i religiós)?

• recull els temes transversals del cur-rículum?

r Quant a l’educació en valors:• On es reflecteix clarament el treball

en valors?r Pel que fa a la proposta d’educació

cristiana:• en quins elements incideix positiva-

ment en la visió cristiana de l’home idel món?

r Quant a la globalització:• quin aspecte es prioritza per a la glo-

balització?• a quina/quines àrees afecta?

r Pel que fa a l’afavoriment de l’apre-nentatge significatiu:• s’adapta al nivell evolutiu de l’alum-

nat?• estableix fites ben diferenciades, so-

bretot per la gradualitat i la diferen-ciació successiva?

• estimula nous aprenentatges, partintd’experiències prèvies, afavorint els

Anàlisi dematerials curricularsDues aportacions que ens hi ajudaran.

materialscurriculars

9

La web de l'Escola Piaa Internet

Descripció dels principals continguts

actualitat

EL SEGON GRUP INCLOU :400 anys: Informació dels esdevenimentsque es realitzaran en commemoració als400 anys de la creació per Sant Josep deCalassanç de la primera escola popular aRoma.

Colònies Jordi Turull: Informació gene-ral i les activitats que realitza.

Fundació Cultural P. Joan Profitós: In-formació general sobre la Fundació i lesactivitats que realitza.

L’objectiu és presentar l’Escola Pia de Ca-talunya i les seves institucions escolars atots els qui en vulguin estar interessats, al-hora que explorar noves formes de comu-nicació.Hi ha dos grans grups: el primer sobre totel que és estrictament escolar i el segonsobre altres organitzacions de l’Escola Pia.

EL PRIMER GRUP INCLOU :Escoles: Presentació de les escoles del Se-cretariat, amb una síntesi de la informa-ció més rellevant de cada escola.

Comunitat Escolàpia: Presentació globalde l'Escola Pia amb informació sobre elprojecte “Compartim la nostra missió”, re-lació de les Fundacions escolàpies de laprovíncia de Catalunya, arxiu provincial...

Professorat: Pàgines d’interès per als do-cents que inclouen enllaços amb les pàgi-nes de formació d’universitats i instituci-ons educatives i amb publicacions on-lined’educació. Hi ha, també, una relació dellibres i/o publicacions recomanades.

Alumnes i antics alumnes: Informacionsi documents importants per als alumnes iantics alumnes, i una relació de les asso-ciacions d’alumnes i antics alumnes quetenim legalitzades i en funcionament. Hitrobarem, també, una relació dels PremisCIRIT 96 que van rebre els nostres alum-nes.

Pares: Espai a disposició de la Federaciód’APA’s de l’Escola Pia de Catalunya. Amig termini es podran realitzar debats tele-màtics amb els pares.

Oferta de formació i nivells educatius:Formació reglada i formació no reglada(formació ocupacional, Programes de Ga-rantia Social, Plans de formació per Em-preses...)

Àmbit d’activitat religiosa: Les activitatsreligioses i pastorals que impulsa l’Equipde Gestió del Secretariat. S’inclou refe-rències sobre formació, pastoral escolar iextra-escolar així com els Materials pu-blicats.

Servei Solidari: Informació de l’ONG Ser-vei Solidari, creada per l’Escola Pia de Ca-talunya per a promocionar i formar jovesen el voluntariat.

Agenda Institucional: Activitats que rea-litzen les institucions de l’Escola Pia deCatalunya. Aquesta agenda la podeu con-sultar per dates, per col·lectius implicats...En funció de l’ambit on esteu us sortiranles activitats d’aquell àmbit. Si ho feu alfull principal us sortiran les activitats detots els àmbits.

Aquesta web és un espai dinàmic on lainformació s’anirà actualitzant de formacontínua. Restem oberts a qualsevol sug-geriment que volgueu fer-nos sobre el dis-seny i/o els continguts de la web (envieu-nos-ho a l’adreça escolapi@pangea.org).

Adreça: http://www.epcat.net

10

actualitat Noticiari breuCOORDINADORS DE PRIMERI SEGON CICLE DE PRIMÀRIA

A la reunió del dia 7 -els de primer cicle- i del21 d’abril -els de segon- es treballaren diver-sos temes: el programa de gestió informatitza-da de l’avaluació, comentari d’un article so-bre l’ortografia un tema que sembla eter-nament pendent, l’aula de recursos de l’es-cola. I, a més, per a primer cicle una reflexióentorn de tres metodologies: projectes, tallersi racons, ja iniciades a Infantil. I, per a segoncicle, el treball dels valors, algunes programa-cions possibles, materials i valoracions de lesexperiències realitzades.

PRESENTACIÓ DE CRÈDITS

La presentació de crèdits del dia 14 d’abrilfou sobre Matemàtiques. La Rosa Martí d’I-gualada explicà: «El plantejament dels Crè-dits de Reforç». El Tomàs Sánchez de Sarriàpresentà un crèdit de: «Resolució de proble-mes». La Conxi Pérez de Vilanova parlà tam-bé d’un crèdit de reforç titulat: «El detectiveexacto». I finalment va ser presentat el crèdit«Àlgebra», elaborat el curs passat en un grupde treball, per part dels autors professors pre-sents: Eusebi Simó de Balmes, Tomàs Sán-chez de Sarrià, Anna López d’Olot i RosaMartí d’Igualada. Hi assistiren 18 docents de14 escoles.

COORDINADORS DE PRIMERI SEGON CICLE D�ESO

Es parlà de la gestió de l’avaluació, en el marcd'un nou programa que algunes escoles usenja de forma experimental. També es comentàel significat de les sessions d’avaluació, compreparar-la i les anàlisis que en fem. Un altrepunt fou com pensem l’aula de recursos del’escola. Cal que tinguem en compte l’ús pe-dagògic de la Intranet i anar posant més aten-ció a les noves tecnologies.En la reunió dels de segon cicle es parlà mésconcretament, dels lligams del 2n cicle d’ESOamb els Batxillerats.Aquestes reunions se celebraren el 10 i el 24d'abril.

TROBADA DE DELEGATSD�ALUMNES

El dia 16 d’abril es va fer la segona trobadad’aquest curs de Delegats dels Alumnes. Hivaren assistir uns 30 delegats. La reunió es vainiciar amb una conversa entre els delegats iel Sr. Joan Vila, director de l’Escola Pia de

Sabadell, i el P. Comadran, que és tutor de se-cundària a Olot. Es va tractar el paper dels de-legats a les escoles i la relació tant amb els di-rectors com amb els tutors i professors.Un altre aspecte que es va tractar fou el del’Associació d’alumnes. Es va veure que ésun tema que moltes escoles no s’han plantejati que potser seria interessant que ho fessin jaque augmentaria la participació dels nois inoies en l'escola.Es va repartir un document que una comissióde professors i delegats va elaborar el curspassat i que sembla que pot ser un bon instru-ment a tenir en compte per a la participació.I finalment es va insistir que seria força inte-ressant que en diversos moments de la vida del’escola, sobretot, en acabar les etapes es pu-gui fer una avaluació global de l’escola depart dels alumnes a fi de tenir-la present permillorar-la.

OLOT

PREMI D'ÒMNIUM CULTURAL

L’Escola Pia d’Olot, com cada any, ha parti-cipat en el concurs de Poesia i Prosa queorganitza l’Òmnium Cultural de la Garrotxa.El tema era lliure, però es valoraven particu-larment les tradicions. La convocatòria és pera alumnes des de 3r de primària fins a batxi-llerat.Als nostres alumnes els han estat concedits elspremis següents:Per a tercer de primària, el primer premi a Er-nest Alivés.Per a quart de primària, el segon premi a Mar-tí Matabosch.Per a sisè de primària, el primer premi a JordiMacias.I un accèssit de poesia de cicle superior a RutFreixes

FIRA D'EMPRESESSIMULADES

En la 2ª Fira Internacional d'Empreses Simu-lades, dels dies 21 al 23 de maig, hi participa-ran quatre de les nostres escoles que impartei-xen el Mòdul de Simulació d'Empreses:Balaguer (SIEMBA SA)Calassanci (INTERCALA)Mataró (EMARS SEFED SA)Olot (OLOTCARN)S'emmarca dins el programa SEFED que vaencaminat a la formació de joves aturats versl'administració d'empreses.Aquest programa permet d'individualitzar iflexibilitzar els itineraris formatius, adaptant-los a les necessitats canviants de les empreses.

11

contrapuntNoticiari breu actualitat

IX JORNADA PEDAGÒGICA

El dia 19 d’abril tingué lloc la IX JORNADAPEDAGÒGICA en el nou col·legi de Calella.Ens reunírem tots en el pavelló poliesportiu,érem 600 docents. La salutació anà a càrrecd'en Jordi Cadevall, de l'Equip de Gestió, i delSr. Esteve Federico director de l’escola queens acollia.La conferència la féu el Sr. Joan Majó, doctorenginyer, president de International SocietyForum de Brusel·les. El títol era Europa Se-gle XXI: canvis tecnològics; canvis en les ac-tituds educatives?En síntesi digué que ens cal entendre què pas-sa, quines conseqüències té per la vida deles persones i tenir molt en compte les decisi-ons que es prenen; estem corrent un risc moltseriós: estar preparant nois/es per viure enuna societat que quan hi arribin ja no exis-tirà.Estem, doncs, en la societat de la informació iper entendre-la cal posar-nos d’acord en el

codi de transmissió,tant conceptual comfísic.Vivim en l’època dela revolució de lainformació: més ca-pacitat d’emmagat-zematge i processa-ment més àgil; re-ducció de costos ide temps; democra-tització; més infor-mació i més ràpida;amb cables de fibraòptica que perme-ten el pas de mésbandes d’informa-ció, però alerta: to-ta imatge digital ésmanipulable.Tota aquesta re-volució incidirà en

camps diversos: en el món del treball i del’atur, en el de l’educació...És en aquest on ens cal reflexionar: hem decomençar a pensar que l’ensenyament no ésnomés per a la primera etapa de la vida, hau-rem d’ensenyar a anar-se adaptant, a un reci-clatge continuat, o sia en unes actituds per al’aprenentatge i saber convertir la informacióen coneixements, aprendre a aprendre.Per ampliació es pot veure el llibre que ha es-crit: «Chips, cables y poder», editat per Pla-neta.L’esmorzar, com que plovia, es va haverde fer per les classes i els passadissos, la

qual cosa va afavorir més la relació entreels participants. A continuació hi hagué el tre-ball per grups, en algun d'ells quedà el tempscurt.En l’acta de cloenda, hi van intervenir elP. Carles Mascaró, Secretari General, el Sr.Marià Morera, Secretari General del Depar-tament d'Ensenyament, en representació del'Hble. Sr. Josep-Xavier Hernàndez, Conse-ller d'Ensenyament, i el P. Provincial P. An-dreu Trilla. Trobareu un resum de les inter-vencions del P. Provincial i del Secretari Ge-neral en el fulls centrals.

VI PREMISANT JOSEP DE CALASSANÇ

En el decurs de la IX JORNADA PEDAGÒGI-CA fou atorgat el Sisè Premi Sant Josep deCalassanç en les diferents modalitats a lespersones següents:

a) PREMI PER ALS DOCENTS D'ENSENYAMENT IN-FANTIL I PRIMARI, a la Sra. Carme Serrano deSarrià pel treball d’elaboració de materialcomplementari del projecte Ciència 6-12, iper la tasca de difusió de la filosofia d’aquestprojecte i de formació de docents.b) PREMI PER ALS DOCENTS D'ENSENYAMENT SE-CUNDARI OBLIGATORI I POSTOBLIGATORI, a la SraEncarnació Dorca d’Olot pel treball realitzaten els crèdits que imparteix amb els seusalumnes que elaboren materials de gran quali-tat, especialment per tota la tasca d’elaboracióde la revista de l’escola.c) PREMI PER AL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ

I SERVEIS, a la Sra. Paquita Bisbal d’Iguala-da per la seva dedicació generosa, volun-tariosa, afable i amb permanent voluntat demillora, realitzada durant molts anys en laseva tasca a la secretaria i administració del’escola.d) PREMI ALS ANIMADORS EN ELS ÀMBITS PASTO-RAL I TUTORIAL, a la Sra. Marta Soler de SantAntoni per l’elaboració de material d’orienta-ció i d’un pla global i progressiu per a tots elsalumnes, i pel treball amb els docents perl’establiment d’adaptacions curriculars peraquells alumnes que les necessiten en algunade les àrees.

En tots ells s’ha reconegut la feina realitzadasegons el nostre Caràcter Propi i la qualitat imillora en la seva activitat professional i, almateix temps el jurat reconeix i es congratulaque moltes altres persones presentades o no,són mereixedores de semblant distinció. Cer-tament això possibilita el bon servei que alllarg de tant de temps hem fet als nois i noiesque confien en nosaltres.

12

La JornadaPedagògica

La Jornada Pedagògica és undels actes importants del curs.El nostre cronista, discret iobservador, també hi era.

Ja hi som, a Calella. I plou. Quina llàsti-ma; ens mullarem. I potser no ho han pre-vist que plouria i ens haurem d’adaptar ales circumstàncies! Però, bé, hi ha moltagent que s’ho pren bé (potser és que les oels rondinaries de mena cada vegada sommenys, per a bé o per a mal!).Al pavelló sembla que no s’hi càpiga: cadavegada som més (on anirem el properany?) i ja m’agrada (menys quan he de fercua o em sembla que em quedaré sensecafè). Fa bonic, tal com l’han arreglat;(quina il·lusió poder anar a col·legi en unlloc tan agradable). I, clar, si no fossimtants ens la podrien ensenyar amb detall(cosa que no sé si fan a la meva escolaamb els docents nous).És agradable veure companys i companyes

d’altres escoles: després les i els saluda-rem i farem petar la xerrada, pensem mol-tes i molts. Però si no hi ha temps per atant, si venim a treballar. Potser sí, ara que,amb el pas dels anys augmenten les co-neixences entre docents, que haurem dedemanar una Jornada de tot el dia, ambvaris temps “morts” per a la relació i l’in-tercanvi informal. Una idea més per em-plenar el full d’avaluació!I perquè en el meu grup de treball cadaany he de trobar alguna persona que ex-plica coses de la seva escola com si fossinels únics que fan coses? Per cert, he es-coltat un parell de coses interessants o commés noves; n’hauríem de parlar a l’esco-la: hi haurà temps en algun claustre? opotser en les reunions de departament?Altrament no desaprofitarem part de lesenergies emprades?Ja ho veieu: una Jornada real com la vidamateixa! L’any que ve hi tornarem.Zum-Zum

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 441 00 04 - Fax: 441 02 87 - 08001 BARCELONAhttp://www.epcat.net

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

MAIGl 5 Reunió coordinadors 3r cicle primària.

De 2/4 de 4 a 2/4 de 7.

l 6 Reunió coordinadors batxillerats.De 4 a 2/4 de 7.

l 8 Trobada de docents de 3r any. De 10 a 6.

l 12 Presentació de crèdits. De 4 a 2/4 de 7.

l 13 Reunió responsables informàtica.De 2/4 de 4 a 6.

l 13 Trobada de docents de 3r any. De 10 a 6.

l 15 Reunió responsables PAI primària. De 10 a 1.

l 15 Curs de Formació Pastoral. De 4 a 6.

l 22 Reunió coordinadors BUP-COU.De 4 a 2/4 de 7.

l 23 IX Jornada Esport i Cultura per a 6è de primà-ria a Sabadell.

l 26 Consell de les Institucions. De 7 a 9.

l 26 Seguiment llibres religió 2n cicle primària.De 4 a 6.

l 28 Reunió responsables voluntariat. De 4 a 6.

l 29 Reunió coordinadors formació professional.De 4 a 2/4 de 7.

l 29 Seguiment llibres religió 1r cicle primària.De 4 a 6.

JUNYl 2 Seguiment llibres religió 3r cicle primària.

De 4 a 6.

l 3 Darrera sessió dels grups de treball.De 2/4 de 4 a 6.

l 5 Reunió responsables PAI d'ESO. De 10 a 1.

l 5 Reunió coordinadors formació ocupacional.De 4 a 6.

l 9 Seguiment llibres religió d'ESO. De 4 a 6.

l Del 16 al 19. ESTADES PEDAGÒGIQUES DELA FUNDACIÓ.

l Del 25 al 30. SIS DIES DIFERENTS a Pineta.

l 30 Inici dels camps de treball.

contrapunt

agenda