TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ - Seguim.commedia.seguim.com/vv/3-Tercero/tecno repro/TECNO DE LA...

TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ

1.- REPRODUCCIÓ

Definició: És la part de les Ciències Veterinàries que s’ocupa fonamentalment de l’estudi dels

processos que intervenen en la gènesi d’una nova generació d’individus de la mateixa espècie i

de la seva viabilitat fins a la completa independència materna.

Estudia:

- Aspectes anatòmics, fisiològics i endocrinològics de la funció reproductiva.

- Tecnologies aplicades a la reproducció que permetin planificar i rentabilitzar el procés

reproductiu.

Inseminació Artificial.

Control de cicle estral i la gestació.

Biotecnologia.

La reproducció és una ciència interdisciplinar que es relaciona amb fisiologia Animal, anatomia

i embriologia, genètica, bioquímica, farmacologia, cirurgia, economia, estadística, informàtica.


2

2.- INSPECCIÓ D’UN MASCLE REPRODUCTOR

La inspecció del mascle reproductor inclou:

- Exploració física de l'aparell genital.

- Resposta de l'animal davant d'una femella en zel.

- Munta.

- Recollida de semen i anàlisi seminal.

Exploració física de l’aparell genital L’aparell reproductor del mascle, a diferent de en la femella, és gairebé tot exterior (serà

senzilla, doncs, la inspecció de l’aparell reproductor del mascle).

Escrot

Inspecció: Ens col·loquem darrera de l’animal i mirem:

- Anomalies a la pell (color, ferides...)

- Simetria i conformació del sac escrotal

Testicles

Palpació: Manual i Simètrica (els dos testicles alhora). Valorem:

- Consistència

- Mobilitat dins els testicles: Dins de l’escrot (han de ser mòbils dins de l’escrot, per

pujar, segons la Tº, a través del múscul cremàster).

- Posició: Torsions. El múscul cremàster pot girar-se. Si la torsió és superior a 180º

haurem d’intervenir.

- Temperatura

- Sensibilitat, dolor

- Grandària:

<10% de diferència

Si>10% atròfia, hipoplàsia, inflamació

- Presència d’hèrnies, criptorquídia (Els testicles, un o els dos, no han baixat des de

l’abdomen fins a la bossa escrotal), cicatrius de vasectomia, tumors

- Circumferència escrotal, relacionada amb la pubertat, la producció seminal i

patologies.

Valorem per ecografia la presència de líquids i cossos estranys (calcificacions per tumors, pus

per infeccions...).

Epidídim

Mirem la grandària i consistència: Inflamació, granulomes, aplàsia. En el cas de la imatge, el

primer es correspon amb una inflamació, el segon amb una aplàsia, i el tercer amb uns

epidídims disminuïts.


3

Penis

El penis pot estar exterioritzat o no exterioritzat:

- Exterioritzat:

Fàcil en el gos, que l'exterioritza per darrera dels bulbs. S’observa retirant el

prepuci per darrera dels bulbs penians.

Remugants, porcs i cavalls. Difícil, el cavall exterioritza el penis amb una certa

sedació. La millor manera de fer-ho però, és durant l’extracció de semen.

- No exterioritzat: Inspeccionar amb sonda (molt difícil en els remugants i en els porcs).

Inspecció. Valorarem:

- Canvis en la conformació

Patologia en el toro perquè presenta un penis en tirabuixó. En el moment d'entrar en erecció,

cargola el gland i és impossible l'entrada. S'ha de valorar en el moment d'extracció del semen.

Desviació lateral del penis en els toros, fa que no pugui entrar per penetrar. Es pot utilitzar

amb vagina artificial.

- Canvis en la sensibilitat o presència de dolor

- Canvis en la coloració

La imatge és d'una balanopostitis, una inflamació del penis que fa mal i provoca canvis en la

coloració. El penis apareix més vermellós. Pot ser deguda a una trepitjada, una coça de la

femella, o una mossegada, no només es deu a infeccions.

- Lesions, hematomes, berrugues, carcinomes, ferides de fractures de l'os penià

Els toros tenen el penis fibrolàstics, fàcilment es poden trencar. En animals joves sense

experiència, xoquen el penis contra l'os pelvià de la femella i se'l trenquen fàcilment.


4

En ocasions, apareixen berrugues, fibropapilomes dels toros a nivell del penis. Aquestes poden

presentar-se sense cap tipus de patologia, o poden donar lloc a hemorràgies durant la munta, i

també una falsa fimosis ja que el penis no pot ser exterioritzat.

Carcinomes: Tumor veneri transmissible. És un tumor molt fràgil i molt dolent per a altres

femelles i mascles, ja que es pot transmetre per mossegades o munta.

Fractura de l'os penià o del penis. Es produeix sobretot en novats, es trenca. En el cas de la

imatge, es tracta d'una mossegada d'una femella que li va arrencar el gland.

- Persistència del frenet

S'ha de tallar, si hi ha un vas a la zona del tall s'ha de suturar. Pot conduir a fimosis, que no

pugui sortir del prepuci. És possible que l'animal tingui una bona libido, però que no pugui

exterioritzar el penis. El penis ha de ser hàbil dins del prepuci.

- Mobilitat dins el prepuci, adhesions (el penis ha de poder moure’s dins el prepuci, no

adhesions)

- Capacitat d’extreure i retreure el penis

S'ha de provocar la sortida del gland, o sinó fer cirurgia. Per saber el problema de la manca

d'exteriorització, mires l'orifici i observes el frenet. En toros és molt fàcil detectar adherències

perquè fàcilment pots ficar la mà.

Les balanopostitis abans de curar-se generen adherències. El penis i el prepuci es troben

adherits però tornen a sortir.

La parafimosis es dóna quan l'animal és incapaç d'introduir el penis cap en dins (retreure). Com

no pot entrar, s'asseca, es deshidrata, es va escardant i acabant en amputació.

La paràlisi peniana, és possible que es doni en l'animal per a tota la vida, encara que també pot

ser reversible, en aquest últim cas, quan l'animal descansa, torna a retraure's. Aquesta es dóna

per problemes a nivell de la columna o per excés d'anestèsic, i solen ser irreversibles.


5

- Secrecions anòmales

Poden ser urinàries i de l'aparell reproductor. Ja sigui sang procedent de la pròstata, o de la

uretra, de la mateixa manera que apareix pus en el cas de les infeccions

Prepuci

Inspecció. En grans animals pots introduir 1 o 2 dits dins de l'orifici però no podem introduir la

mà per observar adherències o dolor.

Valorem:

- Volum, color, presència de lesions, secrecions anòmales.

Un trencament del penis pot provocar edemes i canvis de color. Els toros, individus amb

prepucis molt gran és possible que se'ls xafin, lesions...

Exemple: Abscés prepucial, s'ha de saber si ve del penis o del prepuci.

Glàndules accessòries

Estudiem les vesícules seminals del toro i la pròstata del gos ja que els altres no donen

problemes.

Toro

Vesícules seminals: s'estudien per palpació rectal, i es comprova:

- Simetria (uni o bilateral)

- Grandària, consistència (presència de quistes i abscessos)

- Dolor.

Aquestes formen part de la secreció de l’ejaculat. Donen lloc a inflamacions per infeccions.

Quan sospitem d’una inflamació (seminoculitis), realitzarem una palpació rectal. En aquest cas,

l’animal ha d’estar molt ben agafat perquè no li agrada, entrarem la mà i al costat de la

pròstata trobarem dues glàndules.

Normalment són troballes a l’escorxador, a no ser que l’animal tingui un elevat valor genètic.

Gos

Pròstata: s’estudien sempre ja que en el 100% del casos generen patologies prostàtiques a

partir dels 5 anys.

És la única glàndula accessòria del gos. És bilobular, es troba per sobre de la uretra i

contribueix a l'ejaculat. El seu estudi es fa per palpació rectal per poder detectar: Dolor,

Simetria, Grandària i Consistència.


6

La pròstata del gos, al igual que humana, tendeix a donar patologia a mesura que l'animal creix

(lligat a l’edat). En gossos, als 5 anys hi ha algun problema i a partir dels 10 anys molts

problemes de pròstata.

En total son 5-6 patologies prostàtiques (síndrome prostàtic- patologies amb la mateixa

simptomatologia. És important la inspecció per determinar el tractament adequat a cada

patologia.

Comencem inspecció per palpació rectal (guant de làtex, vaselina i entrar un dit via rectal). Si

entrem el dit sencer a l’interior del recte i no la detectem, possiblement és perquè s’hagi

mogut a la cavitat abdominal o perquè és gran o perquè l’animal és força gran i ha caigut. Via

palpació abdominal externa, ajudarem a què la pròstata torni a pujar a la cavitat pèlvica per

comprovar el seu estat. Palparem canvis en la simetria (gl bilobular) en la grandària

(normalment tamany d'una nou i ens podem arribar a trobar mandarines o taronjas) en

consistència (abscessos, quists, zones hemorràgiques, zones calcificades) i dolor.

Si augmenta de mida, pot donar problemes a l’orinar i defecar. En el cas d’una hiperplàsia, es

tracta d’un augment de la grandària no simètric.

Si parlem de consistència, és possible que en alguns casos detectem zones més dures i toves,

les zones més toves solen correspondre amb zones hemorràgiques, calcificades o amb quistos.

Si l’animal pateix o sospitem que pateix una prostatitis, no és recomanable palpar perquè li

provoquem molt de dolor. Els abscessos a la pròstata s’han d’eliminar.

Mètodes diagnòstics

Palpació: Vist anteriorment

Recollida de la tercera fracció seminal

S’extrau per cateterisme i massatge. Tots els ejaculats tenen tres fraccions, en el cas del gos és

més fàcil de separar. La primera fracció, prové de la pròstata i és petita, una segona

espermàtica amb poc volum i la tercera que és molt gran, de fins a 20 ml i es correspon amb

una fracció procedent totalment de la pròstata. Aquesta última, com prové de forma total de

la glàndula accessòria, ens permet detectar malalties. Ens serveix sobretot, per mirar els

microorganismes, els antibiòtics que li hem de donar i el pronòstic. En el cas de la prostatitis,

serà més difícil que l’animal ens doni l’ejaculat, de manera que és més comú practicar el

cateterisme. Consisteix en introduir un catèter via uretra i quedar-nos a l’alçada de la pròstata,

seguidament, via rectal es realitza un massatge de la pròstata per extreure-li tot el líquid.

Es pot realitzar de dos maneres: recollida de l’ejaculat (davant una prostatitis, però, no

sempre ejacula) o cateterisme+massatge a la pròstata (entra amb un catèter a la bufeta i via

rectal fer un massatge a la pròstata).


7

Radiografia

En ocasions s’utilitza contrast perquè no es veu res. Trobem la pròstata per davant de la

cavitat abdominal.

Ecografia

És la millor ja que permet mesurar i es veu molt bé; però és difícil. Serveix per mesurar la seva

grandària i les estructures que trobem al seu interior (quists o abscessos) i veure com

evoluciona amb el tractament.

Aspiració per agulla fina

Si dubtem si és un abscés o un tumor, per saber quin tractament aplicar podem fer una

aspiració. Consisteix en què via ecogràfica localitzem la pròstata i punxem per fer una citologia

1. Tumor. Trobem cèl·lules de diferents mesures i formes.

2. Polimorfonuclears, prostatitis o abscés, en el cas de prostatitis no es recomana fer

puncions.

És una glàndula petita, en ocasions al fer aspiracions no la localitzem, aleshores és

recomanable realitzar biòpsies.

Biòpsies

Es disparen trets i es fan fins a 12 biòpsies, sis per cada costat. Normalment per laparotomia.


8

3.- INSPECCIÓ D’UNA FEMELLA REPRODUCTORA

Inspecció externa Es pot fer a tots els animals, encara que a la femella poca cosa externa podem fer (vulva,

clítoris i vestíbul vaginal).

Vulva

No fem servir res, només l’observació en general (inspecció directa).

- Coloració

Hem de treure la cua perquè molesta. La coloració pot veure’s modificada per aspectes

fisiològics i patològics. Per exemple, una femella normal, que no es troba en estre presenta

una vulva blanca o rosa pàl·lid, però quan es troba en zel, canvia a un rosa intens o vermellós.

En el cas de la conilla, canvia a morat i és fisiològic. Cal tenir en compte, que aquesta coloració

també pot ser deguda a mossegades, ferides, coces o infeccions (vulvovaginitis).

- Edematització

Es produeix sobretot durant el període d’estre en gosses, encara que també es pot donar per

ferides i vulvovaginitis. Pot ser d’origen fisiològic o patològic.

- Conformació

La vulva ha de tenir una situació respecte a l’anus correcta, és molt important en eugues. En

aquest cas, també serà important tenir en compte el grau de tancament dels llavis.

- Situació

L’anus i la vulva, de forma fisiològica i normal s’han de trobar en el mateix pla. És possible que

en alguns casos, l’anus es trobi més cranial i la vulva més caudal. L’endometri, sobretot de les

eugues, és molt sensible a qualsevol infecció, això fa que al caure femtes a sobre fàcilment es

desenvolupin en endometritis que en l’euga acaben amb una cicatriu i una impossibilitat de

formar la placenta, no placentarà (abortaments). Sempre que analitzem la vulva d’una euga,

haurem de tenir en compte que els estris que introduïm siguin estèrils, en el cas de la vaca no

serà tant important. Normalment aquestes situacions es troben agravades amb un incorrecte

tancament dels llavis, cosa que provoca la intervenció de l’euga i el tancament dels llavis a

través de la cirurgia de kaslik. Se’ls cus la vagina i se’ls deixa una petita obertura perquè orinin,

les femtes no entraran i no podran desenvolupar una mania pròpia de les eugues amb els llavis

oberts, la pneumovagina, que consisteix en aspirar aire cap endins.

En el cas de l’euga els llavis s’han de trobar completament tancats, oclusió total, en la gossa i la

vaca han de ser iguals però no és tant important.


9

- Ferides

De part, de munta.

- Descàrregues vulvars

Poden ser fisiològiques com el moc o la sang en el cas de les gosses, i patològiques en el cas del

pus o sang hemorràgica.

Fisiològic:Presència de moc en una vaca en zel

Patològic: Presència de pus en una vaca post part. Pus procedent de l’uter

(matritis)

- Intervencions

Quan realitzem inseminació artificial no cal trencar-la, en munta natural o part l’hem de

trencar.

- Carcinomes, prolapses vaginals

A la gossa, es bastant freqüent durant l’estre que prolapsi, això es degut a que no li cap a

l’interior de la cavitat i surt cap a l’exterior. En el cas de retencions de placentes, també es

produeix el prolapse vaginal.

Prolapse vaginal. La gossa reacciona malament als estrògens, incrementa la grandària la

vagina, es replega i si no hi cap prolapsa.

Prolapse vaginal d’una vaca pre part. S'ha d'intervenir, fer un punt en creu, posem la vagina

cap endins i evitem que surti. Cal fer-ho perquè al ser una mucosa s’asseca i embruta poguent-

se infectar- en el cas del part cal anar al tanto perquè si no es treuen els punts es pot trencar la

vulva.

Pòlip vaginal. S’extreu quirúrgicament.

Clítoris

Desenvolupament. Problemes en el desenvolupament anormal com en freemartins. També és

possible observar-los en el cas que l’animal hagi ingerit estrògens o hagin sigut tractades amb

estrògens.

Per poder-lo observar, obrim una mica els llavis de la vulva.

Vestíbul vaginal

Obrim i trobem una entrada abans de la vagina que crea pressió pq no pugui entrar fàcilment.


10

- Coloració.

- Edemematització.

- Ferides.

- Descàrregues vulvars.

- Intervencions.

- Esfínter vestíbul-vaginal. Dóna lloc a neumovagina, l’esfínter és lax, no oposa

resistència i permet l’entrada d’aire.

- Neoplàsies i prolapses.

Trencament de la unió anus i vagina, fistulitis valvular infecciosa.

Himen i clítoris engruixits.

Canvi de coloració. Es troba més envermellida.

Exploració interna En femelles res més per explorar externament, anar cap en dins.

Vaginoscop o espècul vaginal

Serveix per observar la vagina i el coll d’úter. Es pot utilitzar en tots els animals però aplicant

diferents grandàries i formes a cada aparell reproductor .

L’espècul més comú, consisteix en dues pales unides per un element manual. Per introduir-lo

es realitza amb les pales tancades i l’aparell manual obert al màxim. Quan es troba dins,

s’apreten al màxim per a què les pales s’obrin i ens obrin la vagina. Es el millor que hi ha per

petits i grans animals, dóna millor visió del camp de la vagina i de l’úter, tenim una visió molt

bona de la part lateral.

En grans, de forma comú s’utilitza un tub d’acer inoxidable, més fàcil de netejar perquè si

presenta molt racons i ho hem d’utilitzar de forma contínua en molts animals és molt

engorròs. El problema d’aquest aparell és que no tenim visió lateral. Només podem observar el

coll d’úter, i retirant a poc a poc per observar les parets vaginals.

Hi ha d’altres espèculs desechables, d’un sol us que no cal netejar.

Per a l’exploració interna necessitem per força una font de llum; alguns la porten incorporada i

n’hi ha d’altres que no. Per això, haurem d’utilitzar un encenedor, o fins i tot una espelma

depenent de la nostra localització.


11

Procediment

Hem de trabar a la femella, apartar la cua i netejar la zona del periné. No podem introduir-ho

sense netejar la zona perquè poden haver-hi femtes. En una vaca no cal ser tant estricte però

en una euga si. Posteriorment, cal eixugar la zona.

Introduirem el vaginoscop, per això, ha d’estar net, i en el cas de l’euga estèril. Abans

d’introduir-lo, a l’extrem de l’aparell col·locarem una mica de vaselina per no forçar l’entrada i

evitar lesions.

Sempre hem d’introduir el vaginoscop en una posició diagonal, no en horitzontal ja que tenim

l’os del pubis. Un cop passada aquesta barrera, posar-lo horitzontal, i a partir d’aquí

observarem.

Observem:

- Coloració

- Edematització. Plecs vaginals. La femella de la gossa en té un munt.

- Coll úter.

- Ferides i llagues.

- Presència de secrecions.

- Himen persistent.

- Quists, pòlips, neoplàsies.

- Pneumovagina: Flacidesa de l’esfínter del vestíbul vaginal; se senten corrents d’aires

- Urovagina: La vagina baixa ja que el fetus pesa molt o la femella es gran i l’úter baixa.

La orina va cap endins; situació de cúmul d’orina

- Adherencies: Infecció prèvia. S’han de trencar ja que no penetra cap espermatozou

- Doble coll d’úter (troballa d’escorxador)


12

En gosses, en ocasions utilitzem l’otoscop per observar la vagina.

Exploració manual

Farem exactament el mateix que en el cas anterior Travem l'animal, el netegem bé i

l'eixuguem (no entrar aigua), i posteriorment introduïm la mà.

Ens posarem un guant, que en l'euga haurà de ser estèril. Entrarem dins de la vagina, amb la

ma tancada en forma de bec i podem anar fins al fons, fins al coll d’úter.

Palparem:

- To. En situacions de zel té to.

- Gruix de la paret. en gosses en zel, augmenta moltíssim el gruix.

- Coll úter. Mirar quants dins entren, en eugues quan es troba apunt per inseminar

entren 4 dits però en fase inicial d’estre 1.

- Presència de secrecions. Al treure el guant.

- Himen persistent.

- Quist, pòlips, neoplàsies.

- Distòcies, torsions, retenció de secundines.

La palpació manual és l’única manera per intervenir en cas de distòcies, torsions d’úter,

retenció de placentes o en euga inseminació artificial (intrauterina). Entrar i posicionar el fetus

per ajudar durant el part. També és important ajudar, en cas de retencions de placentes i quan

la vagina es torsiona sobre si mateixa. Cal ser curós quan inseminem eugues.

Frotis vaginal acompanyat d’una citologia

Introduir un hisop estèril a la vagina, l’extenem sobre un porta i observem les cèl·lules que hi

són presents. Té una certa importància a la gossa, a la rata i a la truja, però en aquests dos

últim cas no es fa, perquè són animals de col·lectiu, si no funciona ens desfem de l’animal.

El frotis vaginal amb citologia ens permet determinar:

- Període de cicle estral. Moment òptim de l'aparellament. És una tècnica que distingeix

molt bé l'estre, el proestre i l’anestre. Si s'ha d'aparellar o no la femella.

- Infeccions (PMNN).

- Alteracions hormonals. Un quist i un tumor ens donen estrògens. Aquestes cèl·lules les

podem observar en citologies.

- Neoplàsies.

Palpació abdominal

Per petits animals (en grans no té sentit). Palpar l'úter (no ovaris) a través de la paret

abdominal. Permet determinar:

- Diagnòstic de gestació. Palpem un raïm, les vesícules embrionàries que també poden

ser piòmetres, pus o moc dins de l’úter que es palpa relativament bé. Depèn de la

gossa i la gata, ho podrem determinar correctament, si estan molt grasses és difícil.

- Presència de fluids, piometres (pus/moc dins l’úter)


13

Palpació rectal

En grans animals (vaca, euga) per palpar vagina, úter i ovaris. Una palpació rectal en gossa o

gata nomes arribarem a la vagina. En truja, ovella o cabra arribarem també a poc.

No cal rentar la zona de perineu, hem de travar l’animal. Si és una euga, es col·loca dins d'un

poltre de gestació. Si és una vaca, hem de bloquejar-li els flancs o el coll.

Les vaques lleteres són més tranquil·les. La cua no molesta si no he de fer inseminació.

No són obligatoris els guants, són opcionals, però hi ha de diferents tipus, menys sensibles,

sobre guant per tot arreu, o bé guants amb més sensibilitat, amb diferents alçades. Els més

sensibles són més cars.

Hem de lubrificar obligatòriament abans d’entrar, en l’euga és obligatori la vaselina, no cal que

sigui estèril. L’euga té un recte poc lax i ens ajuda a relaxar-lo. En la vaca no s’utilitza vaselina,

pot ser amb aigua, escopinades o femtes mateix.

Un cop lubrificat, podem reciclar el guant entre femelles (en euga però es sol fer un sol ús).

Entrem amb la mà tancada, i fem força amb el cos, no amb el braç, si no és esgotador per fer

50 femelles. S’ha d'entrar amb la mà contrària a la que habitualment utilitzem. Això es per

poder inseminar amb l'altre (important en vaca, en euga no tant ja que s’insemina sense

palpació rectal).

El primer que hem de fer, és localitzar l’ós del pubis. A partir d’aquí ens mourem i em de trobar

el coll de l’úter (per damunt de l’òs). Hem de trobar el lligament intercornual, i el col·locarem

cap a nosaltres, el més a prop possible, però no si es troba ja prenyada pq pesa molt.

Palpem el lligament intercornual, banya dreta, ovari dret, tornem a banya dreta i fem banya

esquerre, ovari esquerre (a dins les mesures són relatives, per tant es recomenable prendre de

referència el dit). En el cas de l'euga, palpar l'úter és important per diagnosticar gestacions,

però l'ovari és molt just, podem palpar l’ovari quan tenim un fol·licle ovulatori. En el cas de

l’euga, és més important l’ecografia.

Palparem:

- Vagina.

- Úter.

Estat cíclic: To i simetria. Es troba prenyada, perquè una banya és asimètrica o

notem un increment de grandària.

Diagnòstic de gestació.

Presència de fluids. Piòmetre, mucòmetre.

- Ovaris.

Estat cíclic. En vaques tot, en eugues només preovulació.

Ovulació. Poses el dit dins de la fossa ovulatòria (en un cos hemorràgic pots entrar

dins i ficar el dit).

Neoplàsies, quists. Un exemple són els tumors de les cèl·lules de la granulosa, a

partir de 2 cm quist fol·licular a la vaca i en euga a partir dels 7 cm.


14

Infeccions.

Ecografia

Es fa en totes les espècies. És la prova més agraïda, les gestacions es diagnostiquen força bé.

Els fol·licles són boles negres. Serveix per identificar l'estat cíclic i per diagnosticar gestacions.

- Úter.

o Estat cíclic.

o Diagnòstic de gestació; Bessons. Els bessons són molt importants en eugues,

no es pot realitzar una gestació de bessons.

o Control de la gestació. Com evoluciona l'embrió, si hem d’interrompre la

gestació perquè alguna cosa va malament.

o Presència de fluids i quists.

- Ovari.

o Estat cíclic.

o Creixement fol·licular, ovulació.

o Neoplàsies i quists.

Podem diagnosticar l'evolució de patologies com les neoplàsies i els quists (podem mesurar el

quists sense haver-nos de mesurar els dits). El problema és la pràctica, cal tenir molta

experiència per poder interpretar una ecografia.

Radiografia

Per petits animals, encara que es podria fer en tots però no ens emportaríem un aparell al

camp.

- Úter.

o Diagnòstics de gestació. Si una femella està prenyada i de quant està.

o Presència de fluids. Presència de piòmetres.

o Control de gestació. Quants venen.

Biopsia uterina

En euga, s’utilitza per observar la presència d'endometriosi. Sobretot per veure les causes de

què no es quedi prenyada, no placenti. Segurament, és per la presència de una cicatriu

provocada per infeccions anteriors. Aquestes infeccions degraden l'endometri i només ens

queda teixit de cicatriu, aquesta euga no podrà tornar a gestar, anirà a sacrifici.

L'aparell funciona igual que un vaginoscop, però tenim una mena de capsa que es tanca, fa la

pinça. El que farem és entrar amb el biopsiador com si féssim una palpació vaginal (mateixes

condicions d’esterilitat). Quan siguem al coll de l’úter, empenyerem el biopsiador cap a dins

de l’úter. Quan estiguem amb el biopsiador dins, traurem la mà i marxem via rectal. Una mà

per fora agafa la pinça, i l’altre via rectal, agafa l’úter i hi col·loca una part de l’endometri dins

de la capseta i en aquesta situació tanca la pinça. Amb aquesta maniobra agafem una porció

d’endometri. Aquesta mostra la destino a anatomia patològica.


15

El que podem obtenir són quatre graus diferents de cicatriu. Si és grau és 0 està bé, si no es

queda prenyada és per altres causes. Si és grau 4, ja no es quedarà prenyada per la cicatriu. A

escorxador.

Laparotamia exploratòria

S’utilitza sobretot a boví, quan apareixen cesàries. Es fa servir quan sospitem que una gossa

presenta un tumor a les cèl·lules de la granulosa.

Laparoscopia

Utilitzat per:

- Inseminació artificial intrauterina. Ovella i cabra. En el cas de l’euga, és intracervical.

- Transferència d’embrions. Ovella i cabra.


16

4.- CICLE ESTRAL El cicle estral és el període comprés entre un estre (zel) i el següent. Ofereix a la femella

repetides oportunitats per quedar-se prenyada. En una femella, és produeix l’ovulació.

La paraula zel inclou tot el conjunt de comportaments que desenvolupa la femella per

l’aparellament amb el mascle (atracció). Es desenvolupa durant l’estre i el proestre.

Els cicles estrals es repeteixen al llarg de la vida de la femella un cop entra a la pubertat fins

que mor (en els animals no hi ha menopauses).

El cicle pot ser interromput per:

- Períodes de gestació: No ciclen. Encara que hi ha excepcions, una euga gestant pot

ciclar, però no pot quedar-se prenyada. femelles que ciclen durant una temporada a

l'any i no un altre.

- Període de lactació: Excepció vaca

- Fotoperíode: femelles que ciclen durant una temporada a l'any i no un altre.

- Període de nutrició inadequada o condicions ambientals estressants. Deixa de ciclar,

que no vol dir que perdi la reproducció, només la ciclicitat. Si està en gestació no la

perdrà. En una situació estressant, com per exemple, rates a la granja o tempestes, pot

fer que deixin de ciclar. Un animal malnutrit el primer que perd és la ciclicitat i l'ultim

la gestació

- Patologies reproductives. Infeccions uterines, Cos luti persistent, Fetus momificats. Si

tenim l’úter ocupar per pus o per fetus momificats no ciclarà, perquè el que fa

d’hipotàlem és pensar que hi ha alguna cosa allà. Una gossa peluda que ha patit calor,

perd la ciclicitat. Un altre exemple és un cos luti que elimina permanentment

progesterona, cosa que no permet que cicli.

El estre es defineix com el període de receptivitat i còpula (la còpula té lloc des de el principi de

l'estre fins al punt de l'ovulació). En el cas de que la fem no quedi prenyada durant l'estre

comença un nou cicle i si queda gestant començarà un període de no ciclicitat (anestre) que

acaba després del part, involució uterina i lactació. Nosaltres modifiquem la situació perquè

inseminem després d’ovulació.

Classificació femelles

En funció de la freqüència de clicles estrals/ any les femelles es classifiquen en:

- Femelles polièstriques. Distribució uniforme de cicles estrals durant tot l'any. Vaca,

truja, gata i rosegadors.

- Femelles polièstriques estacionals. Distribució uniforme de cicles estrals durant una

determinada estació de l'any.

o Fotoperíode negatiu: Ciclen quan el dia s’escurça (tardor), ovelles i cabres.

o Fotoperíode positiu: Ciclen quan el dia s’allarga (primavera),eugues.

- Femelles monoèstriques. Un sol cicle per any. Exemples: gossa, guineu, lloba i ossa.

o Gossa té 3 cicles cada 2 anys. Depèn de la proximitat de les espècies amb el

seu original (les més primitives, més properes a la lloba, tenen 1 cicle l’any). El

cicle es pot observar durant tots els mesos de l’any, no es correspon amb cap


17

estació en concret

o Períodes d’estre més llargs per assegurar la gestació. La vaca cada 21 dies pot

quedar-se prenyada, el seu estre és de 18 hores, perquè al mes següent té un

altre oportunitat. En canvi, la gossa no ciclarà fins d’aquí a 8 mesos, així que

l'estre és de 7 dies.

Depenent de cada quan ciclin, el seu temps d'estre serà més o menys breu. En aquestes dades

ens fallen l'euga i la gata. Perquè l'euga cada 21 dies cicla però, en canvi, té 7 dies per quedar-

se prenyada. Aquesta xifra en realitat és mentida ja que l’euga, només cap al final de l'estre es

pot quedar prenyada. En el cas de la gata, és d'ovulació induïda, si surt ara en zel i la munta en

mascle, ovula, però sinó hi ha munta trigarà més en perdre l'estre.

Per regla general: Si ciclo molt, estre més curt. Depèn de les espècies.

Fases del cicle estral Els cicles estrals es divideixen en la fase fol·licular i la fase luteal. Aquesta diferència ve donada

per la presencia FSH i LH que provoca luteïnització. Això ve regulat per la endocrinologia

sexual.

L'hipotàlem secreta la GNRH, que fa que la hipòfisi secreti FSH i LH, que actuen sobre l’ovari i

sobre els testicles. En concret, sobre cèl·lules de la granulosa i sobre cèl·lules de la teca

(interna i externa).

Les cèl·lules de la granulosa són riques en receptors FSH i, en canvi, les de la teca en receptors

LH, tot i que ambdues cèl·lules tenen dels dos.

Quan una femella entra en un cicle estral, trobem la fase fol·licular, en què l'hipotàlem secreta

GnRH, que fa que la hipòfisi secreti FSH. Aquest es dirigeix cap a l'ovari, on selecciona uns

quants fol·licles i toca algunes cèl·lules. Aquests fol·licles que han estat seleccionats, passen a

la seva forma primària, secundària, i terciària, induint en cicle de fol·liculogénesi. Depenent de

l’espècie, l’hormona actuarà sobre 1, 2 o 3 en vaca, o fins a 40 en gosses. La durada de la

folicul·logènesi és diferent depenent de l’espècie, en la vaca 1-3 dies i en la gossa fins a 8 dies.

Aquestes cèl·lules de la granulosa que han aparegut i que han estat estimulades alliberen

estrògens. Aquests fan un feed back positiu sobre l’hipotàlem, cosa que fa que se secreti més

FSH, i així que les cèl·lules de la granulosa secretin més estrògens, i alhora, que les cèl·lules de

la granulosa es multipliquin. Tot el procés és de retroalimentació.

Hem de fer que sobre el nostre òvul més evolucionat es provoqui l’ovulació. Durant aquesta

fase els estrògens són els responsables del comportament de l’estre de les femelles. Tot el que


18

succeirà durant l’estre i el proestre, tant canvis en el comportament com canvis en l’estructura

de l’úter, els estrògens seran els responsables.

En un moment determinat, quan tenim el fol·licle preovulatori, es produeix el pic de LH.

Trobàvem receptors de LHa nivell de la teca, un cop estimulats, provoquen l’ovulació. Des de

què arriba el pic preovulatori de LH, fins l’ovulació, es produeix la maduració de l’oòcit. Fins

que no arriba el pic de LH no s'activa i no passa de 2n a n.

Es produeix l’ovulació d’un òvul madur, i aquest marxa cap a l’oviducte, l’ampul·la on es queda

esperant l’espermatozou. En aquest punt, entrem a la fase luteal. El que succeeix, és que el

fol·licle preovulatori que ha alliberat l’oòcit es luteinitza i les cèl·lules de la granulosa

comencen a secretar progesterona. Aquest cos hemorràgic es transforma en un cos luti

funcional que secreta progesterona, que fa feed back negatiu sobre d’hipotàlem per evitar

que, mentre hi hagi cos luti, hi hagi GnRH. A més, prepararà l’úter per a una possible

implantació, prepararà l’endometri que s’engruixirà. Si hi ha gestació, durant un temps el cos

luti es mantindrà, si no hi ha gestació, l’endometri secretarà prostaglandines, que passaran cap

al cos luti i el trencaran. Al desfer-ho, no hi haurà progesterona ni feed back negatiu sobre

l’hipotàlem, i de nou es secretarà FSH, s’iniciarà un cicle nou.

Resum:

Fase fol·licular: De la regressió del cos luti a ovulació.

Fase curta (20% del cicle estral en la majoria de les espècies, en humana per

exemple 50%)

Creixement dels fol·licles preovulatoris (estrògens

Inclou proestre (regressió cos luti i increment de concentració d'estrpògens) i

estre (pic estrògens i pic preovulatori de LH)

Fase luteal: De l'ovulació fins a la regressió del cos luti

És la fase més llarga: 80% del cicle estral

Presència de cos luti --> Progesterona

A la 3a onada fol·licular normalment ja no tinc cos luti, es produex evolució

Inclou metaestre (es comencen a formar els cossos lutis) i diestre

(progesterona)

El cicle estral està comprès per:

- Proestre. Regressió del cos luti, baixada del nivell de progesterona i incrementen dels

estrògens. Hi ha FSH que produeix creixement dels fol·licles.

- Estre. Pic estrògens i LH. Si s’injecta LH, induïm ovulació.

- Metaestre. Baixen els estrògens pq s'ha produït l’ovulació i es comença a formar els

cos luti.


19

- Diestre. Progesterona durant tota la seva durada.

Fase fol·licular: Proestre + Estre.

Fase luteal: Metaestre + Diestre.

Proestre

Formació dels fol·licles preovulatoris en funció de si és monotòcica o politòcica. Trobem

secreció de FSH + Estrògens. Des de la regressió del cos luti al principi de l'estre. Podem trobar

una mica de progesterona perquè el cos luti es troba en regressió.

Estre

Caracteritzat per la màxima secreció d'estrògens (canvis fisiològics) i receptivitat sexual (canvis

de comportament). Es produeix el pic preovulatori de LH.

Els estrògens són responsables del que els hi passa a la femella: Canvis en el comportament i a

l’aparell reproductor (fisiològics).

Canvis fisiològics

- Increment del flux sanguini.

o Facilita la secreció. Sobretot a nivell de moc vaginal, i també en el pas dels

leucòcits.

o Facilita el pas dels leucòcits, leucositosi en totes les espècies. En el gas del gos

els hematies. Travessen per fagocitosi o diapedesi ja que durant aquesta època

s’ha de produir la penetració del mascle i per això hem d’evitar que entrin

coses que no ens interessen com bacteris del penis del mascle. Trobem

espermatozoides (part passen a la vagina, l’altre és degradat).

o Inflamació de la vulva, edematització de tot l’aparell.

- Increment de la secreció del moc: Lubrifica la vagina i el coll d’úter, ajuda als polimorfo

ja que elimina la contaminació de bactèries durant el coit. En el cas de la vaca, baixa la

viscositat del moc i afavoreix el trànsit dels espermatozous.

- Canvis en la conductivitat elèctrica, sobretot a nivell de vagina

- Increment de la secreció de l'epiteli oviductal i increment de la freqüència dels batecs

dels cilis, per ajudar a l’espermatozou que puja i l’òvul que baixa. També incrementen

la secreció de metabòlits i productes que estimulen la fecundació. Sobretot es

secreten ions per nodrir els espermatozous durant el camí cap a l’òvul.


20

- Leucositosi.

- Inici hiperplàsia de glàndules uterines.

- Increment del to miometral. Més marcat en la vaca.

Canvis conductuals

Per saber si una femella està en estre, observem canvis en el comportament. Es produeixen

canvis en la receptivitat sexual i la còpula. Ha d’assegurar que la muntin per això desenvolupa

tres tipus de comportaments que s’agrupen en 3 grups, durant el període de precòpula,

còpula, i postcòpula.

- Atracció.

Es produeix sempre que està en estre (independentment de la presència del mascle). És un

comportament per atraure el mascle, no hi és i l’ha d’avisar perquè vingui.

o Nerviosisme. L’euga fa baralles i cops al terra.

o Feromones i Flehmen.

o Vocalitzacions. Hi sigui o no el mascle, totes criden.

o Increment de l’activitat física. Camina, gira sobre ella mateixa o sobre les

companyes, conductes d’exploració, miren les altres femelles com estan,

l’acaronen i la llepen. Estan neguitoses.

o Canvis sobtats en la postura.

- Festeig

Situació que la provoca el mascle, quan ell ja ha vingut (és dependent del mascle). Per

estimular al mascle que la munti.

o Cops de cap al mascle o munta al mascle.

o Conductes homosexuals. Munta a altres femelles.

o La femella orina en presència del mascle. Més o menys quantitat per alliberar

feromones, el mascle olora la vulva per captar les feromones i fa flehmen.

o Mascle:

Olora la vulva, i fa flehmen. S’observa al toro, al cavall, al marrà i en

menys proporció al verro.

Recolza la barbeta sobre la pelvis de la femella, sobretot el toro.

Dóna voltes, festeig.

Increment de les vocalitzacions.

- Receptivitat

Adoptem postura perquè el mascle la pugui muntar. Comportament de còpula per assegurar la

inseminació. Inclouen dos comportaments, immobilitat i lordosi.

o Lordosi: la femella arqueja l’esquena per tal d’aixecar la vulva i apartar la cua

per facilitar la penetració del mascle. Sobretot en gata, conilla, i la que menys

la truja.

o Immobilitat. Més o menys marcada depenent de la durada de l’ejaculació.


21

Menys d’un minut, ejaculació curta. Al toro, marrà, boc, gat i conill.

Ejaculació intermitja (3-5 min). El cavall és el representant més

important.

Ejaculació llarga. Durades de fins a 20 minuts, succeeix en el gos i el

verro.

La femella o s’està quieta o tenim un drama. El verro copula via intracervical, fixa el penis dins

de la truja, i no pot marxar. El gos es mou però es troba lligada pels bulbs penians.

Metaestre

Formació del cos luti i inici de la secreció de la progesterona. S’acaba de produir l’ovulació i les

cèl·lules de la granulosa es luteïnitzen, sintetitzen progesterona, però el cos luti encara no és

funcional (no respondrà a hormones si el volem lisar).

Es des de l’ovulació a la formació d’un cos luti funcional, procés de luteïnització del fol·licle

ovulat.

Diestre

Màxima secreció de progesterona. Manteniment del cos luti funcional fins a la destrucció,

luteòlisi. És el període més llarg, l’úter es prepara per rebre l’embrió i implantar-lo a

l’endometri. Es un període de nul·la a la receptivitat sexual, no vol veure al mascle.

Anestre

Falta de ciclicitat sexual, els ovaris es troben aturats. No tenen fol·licles preovulatoris ni cos

luti, els ovaris es troben fofos, estàtics, i no palparem res. Els ovaris es troben relativament

inactius sense fol·licles ni CL.

Provocat per un alliberament insuficient de GnRH per l'hipotàlem. Sobretot perquè la femella

té gana, pel fotoperíode, o perquè es troba dins d’una patologia.

Cal diferenciar un anoestre verdader, falta de GnrH per estació, nutrició, estrès o patologies,

d’un anoestre aparent, falta de detecció d'estre o de gestació (no la veig ciclar però si que

cicla).

Cal vigilar la gossa, la gata i la conilla, perquè depenent d’on es localitzin i la raça, pot haver-hi

o no anestre.

Vaca És una polièstrica contínua, de 21 dies de ciclicitat. Cada 21 dies té un estre, amb variacions de

18-24 dies.

És estacional de “fotoperíode positiu”, però l’hem convertit en polièstrica continua perquè es

troba amb llum artifical i porta molt temps domesticada. En el cas de les brunes que es

localitzen a la muntanya, és possible que en determinats períodes detectem anoestres.

Proestre

Té una durada de 2-3 dies (involució de cos luti i inici de secreció d'estrògens).


22

Simptomatologia

- Augment de l’activitat.

- Es troba nerviosa, olora altres vaques.

- Intenta muntar altres vaques. Mostra conductes homosexuals, degut a l’arribada

d'acetilcoa que es transformava en progesterona, passava a la teca, on es

transformava en andrògens i posteriorment passaven a estrògens. Si l’androgen passa

a sang, es desenvolupa el comportament de muntar altres femelles.

Inspecció

Vulva congestionada, humida, rosada, comença la dilatació del cèrvix. Es comença a

edematitzar.

Palpació rectal: Fol·licle de 15mm, úter turgent (és molt dur), i CL de regressió (1cm). Només

un 10% de les vaques ovulen dos òvuls.

Estre

Dura de 14 a 18 hores, dura molt poc.

Simptomatologia

El mateix que l’anterior però exagerat.

- Augment exagerat de l’activitat. (caminar, multiplica x10, de 80 passes a 800)

- La femella es posa molt nerviosa, locomoció, caminar...

- És la primera en aixecar-se davant sorolls ambientals.

- Brama contínuament, fa flehmen (no molt).

- Es baralla per canvis en l’estatus social.

- Recolza la barbeta en el dors, llom i pelvis d’altres vaques.

- Fa grooming (carícies i llepades), estan mimoses i busquen contacte perquè no tenen

mascle.

- Es deixen muntar per altres vaques. El comportament homosexual ens indica quan

hem de inseminar.

- Altres factors

o Base de la cua pelada, perquè la munten.

o Illades brutes per peus d’altres animals.

o Moc enganxat a les potes posteriors o cua.

o Disminueixen la producció de llet.

*La diferència entre proestre i estre es que una vaca en estre es deixa muntar (en proestre

munta).

En aquesta fase, no ovula, no té temps, ovula a la següent fase, quan ja ha passat la conducta

de copula.


23

Inspecció

Vulva edematosa, vermella, abundant moc clar i filant.

Palpació rectal: En una palpació rectal ens trobem amb to uterí (matriu ben feta), Fol·licle de

15-20 mm, pot arribar fins a menys de 25 mm (a partir d’aquesta mesura serà un quist i

l’haurem d’ajudar a ovular, hi ha veterinaris que consideren 30mm). CL de 10mm.

Metaestre

Té una durada de 2 o 3 dies.

La ovulació és produeix a les 10 - 12 hores. A partir d’aquesta dada, realitzarem una

Inseminació artificial o munta a les 10-16 hores des de l’inici de l'estre. La vaca és la única

espècie que no té temps d'ovular a l'estre i ha d'ovular al metaestre.

Retorn a la normalitat, no hi ha canvis en el comportament: No es deixa muntar.

Inspecció

Moc sanguinolent. La femella té tant d’estrogen que incrementa molt la pressió sanguínia i es

poden trencar vasos sanguinis, generant aquest moc a nivell de la vagina.

Palpació rectal: Fosa d'ovulació, al dia 1, i un cos hemorràgic tou als 2 -3 dies. Cert to uterí.

Diestre

Dura de 14 a 16 dies.

Es produeix un retorn a la normalitat. No es deixa muntar.

Palpació rectal: 3-4 dies. Cos hemorràgic de 1-2cm (encara no trobem cos luti), úter edematós

a flàccid. 5-16 dies. Cos luti de 2-3cm, úter flàccid.

A la vaca, durant el diestre es produeixen ones de creixement fol·licular (també es veu a les

ovelles). En té de dos a tres, depenent de l'animal. Es produeix l'ovulació, es forma el cos luti i

de mentre fa créixer i evolucionar els fol·licles fins a fol·licle de Graff, si ho fa de 2 a 3 dies

posteriors a l'ovulació es troba amb al cos luti que l'inhibeix, no és fins a la 3 o 4 onada, que

aquests poden créixer per falta d’inhibició de la progesterona, i poden iniciar de nou l'estre (és

a dir, en diestre no és anormal trobar fol·luicles, lo normal es que em de trobar cos luti gran).

Euga És una polièstrica estacional de fotoperíode positiu (març-abril fins juny).

El cicle dura de 21 a 22 dies, amb un marge de 16 o 25 dies.

Proestre

Dura 2-3 dies.


24

Sense simptomatologia, no notarem res. Així com algunes espècies comencen a desenvolupar

actituds homosexuals, l’euga no es pot determinar la presència d’aquesta fase per l’absència

d’aquestes.

Estre

L'estre és molt llarg, de 6 a 7 dies de durada, amb variacions de 2 a 11 dies. És molt llarg degut

a:

- Persistència dels nivells de LH. No és tant un pic sinó una meseta, no li provoca

l'ovulació tant de cop si no més lent perquè són persistents.

- Creixement del fol·licle. L’estre és molt llarg perquè li costa madurar el fol·licle fins als

7 cm, a més de què aquest ha de migrar fins a la fossa ovulatòria. Per això, tot i que

cicli de forma contínua, a diferència de les altres espècies, el seu estre dura molt.

- Migració del fol·licle.

L’ovulació es dóna de 24 a 48 hores abans de finalitzar l'estre.

Diagnòstic de l'ovulació

Farem diagnòstic per:

- Confirmar l'ovulació.

- Confirma que la cubrició o la IA és correcte.

- Pot identificar ovulacions múltiples (16%). Les bessonades no solen arribar a terme.

Hem d'anar al tanto i intervenir, no podem gestar dos embrions, prefereixo eliminar la

gestació i que es quedi prenyada el proper cop.

Cubrició: Si es munta controlada (munta natural no intervenim) i no tinc material (ecògraf) 2-3

dies des de l'inici de l'estre la donaré al mascle o faré inseminació i ho repetirem cada dos dies

fins que s'acabi l'estre als 6 dies. Com el semen es car, si tenim el material, farem un seguiment

ecogràfic del fol·licle i quant estiguem propers a ovulació (7cm) ja podrem fer la IA.

Simptomatologia

La femella:

- Augment de l'excitabilitat, està nerviosa, més inquieta, violenta i busca al mascle quan

no hi és. La màxima activitat es donarà quan es trobi un mascle, ens permet identificar

el festeig i és la clau per identificar l’estre de forma segura.

- Mai observarem comportament homosexual entre femelles.

- En presència del mascle: Rellina, busca al mascle, el mossega, dóna cops, té postura de

lordosi i micciona quan li mostres al mascle (Una gran micció, seguida de petites

miccions).

- Vulveig. És una característica que té i no té cap altre espècie. Consisteix en obrir i

tancar els llavis de la vulva per exposar la vulva i el clítoris a l'exterior. No és voluntari,

els estrògens li provoquen aquesta reacció.


25

El mascle en presència de la femella: Ens permet identificar l'estre.

- Es troba nerviós. Dóna voltes, incrementa les vocalitzacions, rellina, busca la femella,

dóna cops amb les potes.

- Manifesta flehmen (Aquesta conducta deriva les feromones cap als conductes

nassopalatins i d’aquí cap a l’òrgan vomeronasal, que l’indicarà si la femella es troba

en zel).

- Durant la munta: Olora la vulva, mossega el coll de la femella (és un dels que més

mossega, així que haurem de controlar que no faci mal a la femella), dóna voltes i

rellina.

Inspecció

- Vulva distesa, oberta, vermellosa-marró-taronja.

- Coll dilatat i edematós (entren 4 dits).

- Presència de moc.

Palpació rectal: Detectarem un fol·licle de 3,5 a 7 cm (a partir dels 7cm es considera quist),

úter flàccid (paret fina) i cèrvix gruixut, edematós i tou (com la vaca en diestre).

Ecografia: veus la presència de líquid (edematitzat), l’increment de gruix de la paret de l’úter i

pots mesurar i seguir el fol·licle migrant cap a la fosa ovulatòria.

El mascle ha d'estar separat de les femelles, no podem tenir-los junts perquè els mascles són

massa grossos com per evitar la munta. Si ell vol muntar, muntarà, i no ho podrem evitar. Això

és adequat, si aquest és el mascle que volem utilitzar com a reproductor, sinó no ens convé.

Sempre que veiem simptomatologia d’estre ho hem de comprovar amb ecografia, no

inseminarem directament.

Detecció estre

Observació: Zel post part (9 dies desprès del part). Zel del poltre, es considera un zel silenciós.

Té dos zels a l'any per poder-se quedar prenyada, però no s'utilitzen tant seguits. En ocasions,

no mostren simptomatologia, no és aconsellable prenyar en aquest zel, millor esperar al dia

30.

Mascle recela: Observació dels canvis de comportament. Separats per una tanca.

No observarem: Munta entre femelles (vaques),ni cap aparell que ens ajudi a detectar en

condicions normals com podòmetres, resistència elèctrica de moc vaginal, temperatura

corporal, no tenim cap mecanisme que ens permeti identificar-ho de forma directa, només

ecògraf.

Metaestre+ diestre

El metaestre són 2 dies i el diestre entre 12 i 13.

Retorn a la normalitat, no es deixa muntar.


26

Inspecció

Cèrvix tancat i mucosa vaginal pàl·lida i seca.

Palpació rectal: To uterí. Difícil palpació del cos luti (Si no tenim ecògraf no veurem res).

Truja Polièstrica contínua, amb ciclicitat de 21 dies amb variacions de 17 i 25 dies.

Proestre

Dura 1 dia.

Simptomatologia (va in crescendo):

- Femella inquieta.

- Munta a les seves companyes. L'androgen els hi provoca aquest efecte.

Inspecció

Vulva vermella i edematosa, a mesura que avancem fins a l'estre augmenten aquests

paràmetres.

Estre

Té una durada de 1a 3 dies. En funció del temps des del deslletament i l’entrada a l’estre. Si

triga molt, és molt curt, l’ovulació es dona entre 35 i 48 hores després de l’inici de l’estre. Si en

canvi, entre el deslletament i l’estre trobem un període curt, la durada de l’estre pot ser de fins

a 3 dies.

L’ovulació es produeix de 36 a 48 hores des de l’inici de l'estre.

Simptomatologia

- Femella inquieta, no s'ajeu després de menjar o davant de sorolls.

- Orelles erectes quan és olorada.

- Grunys (sorolls característics) de resposta al verro.

- Augment del número de miccions.

- Disminució de la gana.

- A l'inici de l'estre, munta les seves companyes. Desenvolupa un comportament

homosexual clar.

- Mostra el reflex d'immobilitat davant del mascle. Ella ha d'aguantar el mascle 20

minuts mentre aquest ejacula, si no està quieta, com el mascle fixa el penis dins del

cèrvix, poden acabar malament. Durant 20 minuts no es mou, és típic de les truges.

Davant d’una femella en zel, el mascle secreta feromones, metabòlits

d’andrògens amb olor. Aquests es produeixen a nivell de les glàndules salivals

supramaxilars (saliva) i a les bosses prepucials.

Aquestes feromones produeixen el reflex d’immobilitat, tot i que la munta

entre companyes també ho pot desencadenar.


27

El que ens serveix per detectar el zel no és la munta entre companyes si no aquest reflex.

Detecció de l'estre

Senyal:

- Reflex d'immobilitat provocat pel mascle.

- Reflex d'immobilitat pel cuidant: pressió als lloms o a les illades.

Es comprova 1 o 2 cops a dia.

Farem recela, el mascle es passejarà amunt i que alliberant feromones. Aquest passeig provoca

que el 100% de les femelles que estan en zel entrin en el reflex d'immobilitat. El cuidant

posteriorment n'observa el 80% al palpar les femelles per comprovar la immobilitat.

La inseminació artificial

S'ha de fer de 0 a 24 hores abans de l'ovulació. Si ens passem, no ens serveix de res es perden.

L'ovulació té lloc entre el 64%-83% de la durada de l'estre. La durada de l'estre era d’

aproximadament 2 a 3 dies, l'ovulació es dóna a l'últim terç. Les femelles comencen a sortir en

zel al 5-9 dia post deslletament. Com més aviat surten (5 dies de deslletament) més llarg és

l'estre, per exemple 3 dies. Com més tard surten (9 dies de deslletament), menys dura el seu

estre, hores.

Hem de fer rezeles al període post deslletament perquè em sortiran en zel. En una nau,

trobarem diferents durades de l'estre.

Podem tenir una situació que fem rezela dos cops al dia, matí i tarda. En cas de què hi hagi

reflex d'immobilitat, insemino a les 24 hores. I cada 24 hores fins al final del zel.

Exemple. La hora 6 am del dia 1, passo al mascle i em mostra reflex d'immobilitat. A les 24

hores insemino, i al següent dia, a les 6 hores am, torna a mostrar reflex i l'insemino. Aleshores

al següent dia ja no ens mostra reflex. Veiem com s'ha prenyat.

En el segon gràfic, trobem una femella que ha sortir tard, el primer dia a les 6 am ens mostra el

reflex d'immobilitat. A la tarda ens mostra reflex, de manera que hauria d'inseminar al dia

següent, però pel matí següent ja no en mostra. L'hem perdut.

Amb aquest cicle se'ns escapen les femelles de cicles curts (de 24 hores o menys).

Recela 1 cop al dia, per matí.

Necessitem menys ma d'obra. Si hi ha reflex, insemino a les 0h, i faig inseminació cada 24

hores, pel matí, fins que desapareix el zel.

Té un avantatge, les de cicle curt les prenyo. El desavantatge és que els de cicle llarg gastem

moltes dosis de semen. Fem inseminacions inicials que no serveixen per res. Depèn de la

granja, si les femelles t'arriben del deslletament tard, és millor utilitzar aquest últim sistema.

En la ciclicitat, influeix la raça i el maneig.


28

Recela 1 cop al dia, pel matí.

Si hi ha reflex, inseminarem a les 8 hores. Posteriorment, inseminem cada 24 hores fins a la

desaparició del zel. Avantatges, personal rezela pel matí, i inseminació per la tarda (preparació

de les dosis). S'inseminen a les femelles de zel curt al moment òptim.

Recela 1 cop al dia, per la tarda.

Si hi ha reflex, insemino pel matí següent. Posteriorment, inseminem cada 24 hores fins a la

desaparició del zel.

Avantatges, personal rezela pel matí, i inseminació per la tarda (preparació de les dosis).

S'inseminen a les femelles de zel curt al moment òptim.

Ovella Poliéstrica estacional (fotoperíode negatiu).

Cicle amb una durada de 17 dies (14-19).

Proestre

Dura aproximadament 1 dia.

Sense simptomatologia.

Inspecció: Moc transparent.

Estre

Dura entre 24 i 36 hores.

La ovulació es produeix a les 24 h de l’inici de l’estre. S’ha de fer una cubrició a les 12-24 hores.

Simptomatologia

Molt poc marcada sense la presència del mascle.

- ↑ ↑ Excitabilitat: caminar, girar sobre ella mateixa, 1ª en aixecar-se.

- Bels (balidos).

- Disminueix la producció de llet.

- Acceptació del mascle.

Inspecció

- Vulva edematosa, vermella.

- Moc abundant (menys que en la vaca) i tèrbol (blanc, no transparent).

Detecció de l’estre

- Molt difícil sense el mascle.

- Mascle marcador: Vasectomitzat (passarà malalties veneries), desviació de penis, amb

dispositius marcadors (tinta al pit que marqui les ovelles muntades).


29

- Resistència elèctrica del moc vaginal.

Metaestre + Diestre

Duren aproximadament 15 dies. Retorn a la normalitat: No es deixa muntar.

Inspecció

Mucosa vaginal pàl·lida i seca.

Cabra Poliéstrica estacional (fotoperiode negatiu).

Cicle amb una durada aproximada de 21 dies (18-24dies).

Proestre

Dura aproximadament un dia.

Atrau al mascle però no es deixa muntar.

Inspecció

Moc transparent.

Estre

Dura entre 18 i 36 hores.

L’ovulació es produeix a les 12-36 hores de l’inici de l’estre. Es realitza una cubrició a les 24-36

hores (Casi no s’utilitza la IA en cabres. En ovelles una mica més).

Simptomatologia

Molt poc marcada sense la presència del mascle però més marcada que en l’ovella:

- ↑ ↑ Excitabilitat: caminar, girar sobre ella mateixa, 1ª en aixecar-se.

- Bels (balidos).

- Disminueix la producció de llet i gana.


- Comportament homosexual (diferència amb l’ovella).

Inspecció

- Vulva edematosa, vermella.

- Moc poc abundant i tèrbol.

Detecció de l’estre

- Molt difícil sense el mascle.

- Mascle marcador: Vasectomitzat, desviació de penis, amb dispositius marcadors.

- Resistència elèctrica del moc vaginal.


30

Metaestre + Diestre

El metaestre dura uns 2-3 dies i el diestre uns 16.

Retorn a la normalitat: No es deixa muntar.

Inspecció

Mucosa vaginal pàl·lida i seca.

Gossa Monoèstrica no estacional. Tindrà uns tres cicles cada dos anys. Aquests seran independents

de l'època de l'any.

El cicle dura uns 6 o 8 mesos. Té l’endocrinologia diferent a les altres femelles.

Endocrinologia

La gossa, durant el proestre (8-9 dies) es una femella que ve d'una parada ovàrica, no té

progesterona. Es produeix un incrementen de FSH i dels estrògens que provoquen

foliculogènesi.

L'estre (8-9 dies): Al començament de l'estre, una sèrie dels fol·licles dels ovaris pateixen un

procés de luteïnització. Les cèl·lules de la granulosa fan progesterona. Això fa que a nivell

sanguini la concentració d’estrògens baixi i de progesterona pugi. Aquest canvi provoca el pic

Preovulatori de LH. A partir d'aquí, es produeixen les ovulacions, baixaran els estrògens, i la

progesterona pujarà perquè es formen els cossos luti.

Diestre: Progesterona constant, independentment que hi hagi gestació o no.

Si no hi ha gestació entrarà en anestre. A nivell de simptomatologia, durant el proestre i l'estre

tenim descàrregues sanguinolentes de la vulva. Durant el proestre sempre trobarem


31

descàrregues sanguinolentes i en l'estre depèn (deixen de sagnar o sagnen durant tot l'estre).

Aquestes descàrregues sanguinolentes no tenen res a veure amb la regla. L'increment de flux

sanguini provocat pels estrògens, fa que passin per diapedesi els hematies, no es trenquen els

vasos (com a la vaca), ni es produeix un trencament de l'endometri (com a la humana). Quan

comença a sagnar, és el moment en què s'ha de prenyar la femella (a diferència de l’humana).

Durant el proestre i l'estre, s'incrementa la turgència i grandària de la vulva. Durant tot el

proestre i l'estre (18 dies), la femella atrau el mascle perquè la munti. Que perdi sang per la

vulva atrau al mascle (ja sigui per vaginitis (infecció) o pel zel).

Durant el proestre, no es deixarà muntar, es torna agressiva, i durant el període abans de

l'estre l'atrau i no es deixa muntar, durant l'estre es deixa muntar.

Si a casa no tenim cap mascle, aquesta femella té pèrdues sanguinolentes durant estre i

proestre, no hi ha diferències.

Durant l'estre de 9 dies, un cop s'ha produït el pic de LH, l'ovulació comença a les 24 hores.

Tenim molts òvuls per ovular, fins a 25 òvuls. No ho fa tot de cop, pot arribar a ovular fins a 95

hores seguides.

A les gosses, l’òvul un cop ovulat va a l'oviducte però no és fecundable, s'ovula en 2n.

Necessita 24-48 hores en l'oviducte per capacitar-se per eliminar la càrrega cromosòmica de

més.

Alhora de donar-la en la munta, durant el proestre la deixem amb el mascle, i un cop es deixi

muntar, cada dos dies la donarem al mascle, perquè per una part el semen pot durar 4 o 6

dies, i elles durant molts dies té oòcits fèrtils. Fins que la femella deixi d'acceptar el mascle.

La manera de saber si estic en estre o proestre es veure si s'ha deixat muntar o no. Hi ha

femelles que no volen el mascle perquè no els hi agrada, sol ser per problemes de dominància.

**El metaestre es troba inclòs dintre de l'estre. Perquè es produïa amb la baixada dels

estrògens i la pujada de progesterona.

És important que una gossa es quedi prenyada del màxim nombre de cadells que pugui. Criar

només de 1 a 3 cadells donarà problemes (the single pappel syndrom). En el moment del part,


32

pateix atonia uterina i no té força per expulsar els cadells. Sempre donen problemes, hem de

deixar que es quedin prenyades de més cadells, de manera que intentarem inseminar-la més

d'un cop.

Durant l’estre i proestre, es produeix hiperplàsia i hipertrofia les cèl·lules vaginals. En el

moment l’ovulació és molt important pq el mascle penetrant pot provocar lesions. A la truja, la

rata i la gossa, la citologia té un valor diagnòstic. És més important en la gossa perquè és un

individu només que en la truja que en tens 300. A la pràctica aprendrem a identificar el

moment del cicle estral a partir de l’estat de les cèl·lules vaginals.

Hi ha molts problemes durant la munta si el presentem d'hora i ella no l'accepta. Si quan la

femella el mossega, ell recula, ja no el tornarà a acceptar pq no és dominant.

Podem tenir una femella, que no tingui temps de muntar que ja s'ha passat com que la tenim

29 dies a la consulta. La variació es molt gran. Es important determinar en quin moment està

en estre i en quin moment ovula en estre perquè pot estar fins a 28 dies!!

Durant el diestre pot estar prenyada o no. Hi ha femelles que pateixen pseudogestació, els

cossos lutis, tindran activitat ovàrica, amb o sense simptomatologia. No es troben prenyades

però com si ho estiguessin (fan el niu, donen de mamar, tenen contraccions uterines). La

prolactina ajuda a mantenir el cos luti.

Posteriorment entrem en un anestre de 3 o 4 mesos. Tenim uns ovaris sense fol·licles ni cap

tipus d'activitat.

Criteris a seguir a l’hora de cubrir una gossa

Comportament de la gossa

- Dia 5-6 de proestre: Mascle-femella junts durant 10-20 min.

- Repetir cada 2-3 dies fins que la femella accepti al mascle. A partir de l’acceptació,

munta cada 2 dies fins que la femella deixi d’acceptar al mascle.

Citologia Vaginal

> 80% cèl·lules epitelials queratinitzades


33

- Mascle-femella junts durant 10-20 min. Repetir cada 2-3 dies fins que la femella

accepti al mascle. A partir de l’acceptació, munta cada 2 dies fins que la femella deixi

d’acceptar al mascle.

- Inici de la IA i IA diària fins citologia de diestre.

Concentració de progesterona

> 89-90% cèl·lules epitelials queratinitzades: test de progesterona cada 48 hores fins que canviï

de color = >1ng/ml progesterona en sang

- Munta cada 2 dies.

- IA cada dia.

Criteris no fiables

- Muntes en dies predeterminats: Dia 10 de l’inici del proestre.

- Color de la descàrrega vaginal.

- Conducta del mascle.

- Turgència de la vulva.

Gata

Polièstrica contínua. Cicle de 8 a 24 dies, gran variació.


34

Canvi en l’endocrinologia

Les gates del nord o del sud tenen una certa estacionalitat.

Juntament amb conilla, tenen una ovulació induïda, si no hi ha munta del mascle, no ciclarà.

Tenim períodes d'estre, amb augment dels estrògens, però en el moment que hauria d'haver

el pic preovulatori de Lh no es dona si no hi ha munta. El que succeeix és que els fol·licles

involucionen i baixa la concentració d'estrògens.

El període que hi ha entre un estre i un altre, com que no hi ha progesterona, es diu interestre.

Pot passar que en un moment determinat si que la munti, es produeixi el pic preovulatori d’Lh,

la formació del cos luti, i finalment, la pujada de la progesterona.

És possible que sigui una gestació real o una pseudogestació. A diferència de la gossa que

sempre es pot donar, la gata necessita una munta, i una pujada de la progesterona, perquè es

doni la pseudogestació.

Proestre

Durada d’entre 1 a 3 dies.

Simptomatologia

- Poc manifest, en absència del mascle, normalment no es detecta.

- Atracció del mascle però no permet la munta.

- Augment de l'excitabilitat.

Inspecció

No hi ha secreció vaginal.

Estre

Durada de 7 dies amb variacions des de 2 a 10 dies.

Simptomatologia

- Augment de l'excitabilitat, nerviosa, miola, orina. Acabarà quan la muntin.

- En presència del mascle, lordosi.

- Accepta el mascle.


35

- Ovulació induïda, més duna munta, es produeix 24-36 hores després de la munta.

- Després de la munta la femella rodola sobre ella mateixa, perd flux vaginal, i passat un

temps torna a incitar el mascle perquè la torni a muntar.

- Després de la munta rodola sobre ella mateixa, perd flux vaginal. Passat un temps

torna a incitar al mascle, 24-36 cops/36 hores.

Interestre

Durada de 8 a 10 dies (3-16 dies).

Retorn a la normalitat: No es deixa muntar.

Diestre

Elevats nivells de progesterona per la gestació (60 dies) o pseudogestació (30-50 dies).

Anoestre

Durada de 45 a 150 dies.

Sense activitat ovàrica. Comportament normal.

Conilla Polièstrica contínua. Fases d’alternança d’acceptació del mascle.

Acceptació

Durada de 24 a 48 hores.

Simptomatologia

- La femella es troba en lordosi, immòbil.



36

Inspecció

Vulva vermella

No Acceptació

Durada de 6 a 7 dies. Depenent de l’edat i de la prolificitat.

Inspecció

Vulva blanca.

Gestació

Durada de 31 a 32 dies. Poden acceptar la munta.

Pseudogestació

Durada de 17 a 19 dies.

Comportament maternal, poden acceptar la munta.


37

5.- CONTROL DEL CICLE ESTRAL Amb canvis de maneig podem sincronitzar i variar el cicle estral. Un altre mètode és

l’hormonal. Per últim tenim el mètode quirúrgic per evitar la ciclicitat.

Porcí

Mètodes de maneig

A. Deslletament → zel al 3-7 d

En alletar 3 setmanes el garrins l’hipotàlem es troba sota l’efecte de la prolactina i quan

deslletem deixa d’actuar provocant un cicle. Inhibició de la secreció de prolactina Entrada en

estre, ja que inhibeix la ciclicitat.

Mètodes hormonals

A. Progestàgens: Femelles cícliques. Na s’utilitza gaire.

Altrenogest: 15-20 mg./dia VO 18 dies → zel 5-7 dies.

2 I.A. 6d i 7d retirada tractament

- Difícil de dosificar en animals estabulats en grups.

- Contraindicat en femelles prenyades

Durant 28 dies i via orla s’ha d’anar donant progesterona, ja que no hi ha cap mecanisme que

ens permeti anar alliberant la hormona. Ens interessa per coordinar grups, però és molt difícil

de donar.

No podem utilitzar esponges.

B. PMSG – eCG:

Enlloc de PMSG, eCG (gonadotrofina coriònica equina).

Possible situació: Anestres no patològics o si als 10 dies post-deslletament no hi ha zel.


38

Primer comprovarem que no està en anoestre patològic. Un cop comprovat això donarem eCG

(utilitzada per ajudar a mantenir la gestació) que té efecte FSH (foliculogenesis) i una mica de

LH (ovulatori). A parit de les 48-96 hores intentarme que la truja faci foliculogenesis i després

donarem HCG la qual provoca ovulació (LH). 24 i 36 hores després inseminarem o la donarem

al mascle.

C. Prostaglandines: Femelles cícliques.

Una altra manera de sincronitzar femelles.

CL funcional: dia 11 – 12 del cicle impossibilitat d’establir un interval. Només tenim 2 dies en

que el cos luti ens respon a les prostaglandines. Amb aquestes podem eliminar els cossos lutis,

però no és pràctic, ja que tenim molt poc temps on el cos luti funciona. Per tant en trujas no

s’utilitzen.

En trujes primer utilitzarem el deslletament i si no funcions donarem la eCG i HChumana. Les

prostaglandines no s’utilitzen i la progesterona és difícil.

Equí

Modificació del fotoperíode

Increment del número d’hores de llum: 1 mes abans del 21 de desembre començarem a anar

augmentant la llum per a que es cregui que està en fotoperíode positiu (16 h llum/dia).

Això ens dependrà de la condició física de la femella, de l'inici del règim lumínic (com més tard

comencem, menys ens costarà que entri, com més profund el fotoperíode, menys inhibit).

L'administració conjunta de progestàgens afavoriran l'entrada en ciclicitat. Donarem

progestàgens (altrenogest) quan nosaltres veiem que en el ovari hi ha activitat fol·licular

(l'ovari ha sortit del fotoperíode, està ciclant, no està acíclic). Li comencem a donar durant 10-

16 dies i una vegada tret ovularà aproximadament als 10 dies (resposta variable).

ALTRENOGEST VO 40 mg/dia durant 10-16 dies si s’ha observat creixement fol·licular

(>2,5 cm). Ovulació en 10 dies (resposta variable)

Sincronització de zels

Em puc trobar situacions en que ens interessarà que les femelles surtin simultàniament per fer

IA o situacions en que vull fer transferència d'embrions (femella donadora i femella receptora

sincronitzades per a que l’úter estigui en les mateixes condicions).

No hi ha cap tractament que sigui molt eficient (o bé perquè la sincronització no la fa molt bé o

be perquè no totes responen): Progesterona o prostaglandines amb o no hCG:

Donarem progesterona durant 10 dies (pot ser que quan li doni encara tingui cos luti, tindré

progesterona endògena). Quan retiro la progesterona punxo prostaglandina per si de cas

encara queda cos luti sintetitzant progesterona. Al dia 18 li dona hCG.


39

Disminució de la fase luteal

Aproximadament del dia 12- 14 jo ja puc saber si està prenyada o no. Cobrim la femella, als 12-

14 dies fem una ecografia i mirem si està prenyada o no. Si no està prenyada, l'euga tindrà un

cos luti. Li dono una prostaglandina (luprostiol) i si es el dia 14 guanyo 7 dies (14 a 21, 7).

L'euga te poques possibilitats de quedar prenyada per tant si guanyo uns dies millor. Busco una

receptora que tingui cos luti, es a dir, en diestre (luprostial) i sincronitzo.

Inhibició de zels

Cosa temporal per a que no cicli durant un event (carrera de cavalls, exhibició...).

Inducció de l’ovulació

La inducció de la ovulació dona una millor eficàcia a la munta o la IA i un millor ús dels

sementals.

L’Euga té 7 dies d'estre i ovula al final. Al dia 2-3 palpem i mirem si ovula. Anem tornant cada 2

dies fins que trobi un fol·licle de 7cm. Podria ser que la femella ovuli abans dels 7 cm, podré

donar una hCG si està amb 3,5cm i induiré la ovulació (48h). Acabo l'estre, insemino (es

recomana l'endemà desprès d'haver donat hCG) i la deixo llesta.

L'inconvenient es que si utilitzes hCG reiteradamentt no funcionarà i a més et pot produir

anticossos.

Altres que podem utilitzar:

- GnRH: Indueix la ovulació però no s’utilitza ja que es una hormona que es metabolitza

molt ràpid i l'efecte ha de ser continu. S'han inventat unes bombes de GnRH que es

col·loquen darrera de l'orella, s'enxufa a la vena i poc a poc va alliberant. Es car i tediós.

- Agonistes de la GnRH: Amb fol·licles >3,5cm. Funcionen, van bé, no creen anticossos.

Són més cars:

o Buserelina: IV

o Deslorelina: Implant

Gossa De cara al control del cicle, en la gossa podem fer bàsicament dos accions:

- Sincronitzem zels (indució): Sincronitzem per exemple perquè un propietari vol que la

seva gossa surti a l'estiu i vendre al Nadal els cadells.


40

- Inhibirem zels

Sincronització

Protocols en la sincronització: Pot ser que no funcioni, que es quedi prenyada de pocs o aborti,

es pot comprometre la fertilitat futura. Són cars.

Estrògens

En una femella en anestre. Donem estrògens durant 2-3 dies fins que surti en estre.

Dosis:0.05-0.01mg de 17 β-estradiol cada 2-3 dies

El problema es que si em passo els estrògens a la gossa són terribles i puc provocar una aplàsia

cel·lular (fins i tot mort). A més a més com em passi puc tenir simptomatologia de zel però

tindré l'ovari parat (estrògens exògens però cap endogen).

Gonadotropina coriònica equina combinada amb humana

Donem eCG durant 5 dies. Al 5é dia donem una hCG (efecte LH) per provocar la ovulació.

Inconvenients:

- No totes les gosses responen

- El % de femelles que es queden es baix (es produeix reabsorció embrionària).

- Pot ser que algunes avortin (insuficiència luteal per cossos lutis de baixa qualitat).

- Si la femella respon exageradament (elevat nombre de fol·licles estimulats) tindré

molts estrògens que ens poden provocar una aplàsia medul·lar.

- La injecció d’hCG és dolorosa.

GnRH

En forma de bomba pulsàtil o continua fins la inducció del zel Car i tediós.

Bromocriptina i carbergolina

Són antiprolactínics. Només es dona durant el diestre; el finalitzen.

El cos luti es manté gràcies a la prolactina. Si elimino la prolactina desapareix el cos luti. Va

molt bé per acabar la pseudogestació i provocar avort. Com finalalitzen el diestre

indirectament fan l’anestre més curt i indueix estre.

Inconvenients: Vòmits. Per evitar-los:

- Començar amb dosis molt baixes

- Barrejar amb el menjar

- Administrar amb un antiemètic central

- La carbergolina te menys efectes emètics que la bromocriptina


41

Per evitar el cicle

Dos maneres, hormonal i cirúrgica.

Cirurgia

Ovariectomia

Elimines ovaris. Se t'acaba la simptomatologia d'estre. Ara bé deixo a dins un úter susceptible a

patir piómetres (risc d’infeccions uterines)

Ovarihisterectomia

Traiem tot, em d'assegurar-nos bé que només queda el coll de l’úter. El risc es la cirurgia i

controvèrsia sobre quan es pot castrar (millor esperar al 2n cicle i no fer-ho en femelles

prepúbers; encara que hi ha un estudi fet que diu que ha partir dels 5-7 mesos, encara que se

li castri no passa res). El gran problema es que tenen tendència a la obesitat (incrementa el

metabolisme basal).

Histerectomia

Deixem ovaris. L'inconvenient es que la femella continua sortint en zel (continuen els cicles- es

deixa muntar, sagna). Un altre es que deixo els ovaris tenint més risc per càncer, infeccions i

torsions d'ovari.

Lligadura de trompes

Mateixos inconvenients que amb la histerectomia.

Hormonal-farmacològic

Per inhibir podem administrar progestàgens i andrògens.

Precaucions:

- Abans d'administrar em d’assegurar-nos que no té patologies (tumor, piòmetre,

infecció).

- No administrem ni abans ni durant el primer zel.

- No en femelles prenyades (pot masculinitzar el fetus)

- No donar més de dos cops seguits (hiperplàsia quística endometrial).

Progestàgens

No administrem a:

- Patologies reproductives: tumors mamaris, patologies uterines

- Abans o durant el primer zel

- Femelles prenyades (masculinització fetus i retràs del part)

- Femelles amb problemes de ronyó (nefritis)

- No donar més de dos cops seguits (hiperplàsia quística endometrial)

- Diabetis


42

Efectes secundaris:

- Augment de grandària de mames

- Lactació (Greyhound)

- Increment de la gana

- Canvia el temperament

- Pot provocar diabetis tipus II (la progesterona té afinitat pels receptors d'insulina)

- Atrofia renal (no donarem en femelles amb problemes de ronyó)

- Despigmentació i alopècia de la zona on fem la injecció.

Administració: Podem donar la progesterona via oral o parenteral. Via oral es tediós però

controlo millor els efectes. La injecció es una punxada però no controlo tant.

*No aprendre dosis. Saber si es en anestre o proestre.

- Oral

Acetat de megestrol

En anestre donarem acetat de megestrol durant 32 dies. L'entrada a zel serà variable ( de 1 a 7

mesos). S'aconsella a donar-li 1-2 setmanes abans de que entri en el proestre (més o menys). Si

ho faig massa aviat tindrà poc efecte i si és tard pot entrar en proestre.

Si ja ha entrat en proestre dono progesterona durant 8 dies i en principi se li acabarà el zel en

3-8 dies i entrarà en zel als 4-6 mesos (s'aconsella donar durant els 3 primers dies de proestre).

Si arribo aviat pot provocar l’inici d’un nou proestre. Si arribo tard pot entrar en zel fèrtil.

Acetat de medroxiprogesterona

- Parenteral: O subcutani o intramuscular.

Acetat de medroxiprogesterona

En proestre no es recomana perquè pot provocar piometres. Donem en anestre.

Proligestona

En proestre o anestre. Es la més efectiva i la mes cara. Ens donarà menys efectes

secundaris i poques contraindicacions.


43

Acetat de delmadiona

En anestre. Retorn a ciclicitat molt variable (de 3 a 9 mesos).

Andrògens

Donarem nomès en anestre, inhibeixen la ciclicitat (30 dies abans del proestre; entrarà en zel al

finalitzar el tractament). Rarament donarem andrògens. Es pot donar en gossos que vulguin

muscular (galgos). Tenen diferents efectes secundaris (canvis en temperament cap a

agressivitat, obesitat, vaginitis, hipertròfia del clitoris...).

Metiltestosterona: VO

Fenilpropionat de testosterona: Cada 7-10 dies IM

Esters de testosterona: Cada 6 mesos IM (propiomat, fenilpropionat, isocaproat, decanoat

Mibolerona: no comercialitzada a Espanya.

Gata Exactament igual que la gossa però els progestàgens encara provoquen més cosses.

Per evitar el cicle com en la gossa via cirúrgica o per fàrmacs.

Cirurgia

- Ovariectomia: Riscs d’infeccions uterines

- Ovariohisterectomia

- Histerectomia: Els cicles sexuals continuen. Risc de neoplàsies, infeccions i torsions

Farmacologia

Progestagen

Efectes secundaris:

- � Canvi temperament

- � Polidípsia i poliúria

- � Patologies uterines (piòmetra, hiperplàsia quística endometrial)

- � ↑ pes corporal

- � Tumors mamaris

- � Hipoadrenocorticisme

- � Diabetis tipus II.

- � Despigmentació i alopècia a la zona d’injecció

Inhibició del cicle

Anestre o entre cicles

Oral

Acetat de megestrol: 2.5 mg /gata cada setmana o 5 mg/gata cada 2 setmanes fins a 18

mesos→ retorn a la ciclicitat en setmanes o mesos. Descans de 2-3 mesos.


44

Acetat de medroxiprogesterona: 5 mg/gata cada 7 dies

Parenteral: SC o IM .

Acetat de medroxiprogesterona: 10 mg/gata

Proligestona: 100 -250 mg/gata. Poques contraindicacions i efectes secundaris

Supressió de l’estre:

Durant el proestre: zel fèrtil.

Oral

Acetat de megestrol: 5mg/gata i dia durant 3 dies → desaparició zel 2-3 dies → retorn a la

ciclicitat en setmanes o mesos

Acetat de medroxiprogesterona: 5 mg/gata i dia

Parenteral:

acció durant 3 mesos: evitaria el part

Androgens

Mibolerona: 50 μg/dia. No aprovat per hepatotoxicitat


45

6.- SEMEN El semen és un teixit hiperespecialitzat, líquid, programat i virtual format per dos components,

els espermatozoides i el plasma seminal. La funció del semen és optimitzar la fecundació.

Introducció Els components del semen són: espermatozoides i plasma seminal. El semen està compost per

3 parts:

- Fracció preespermàtica: pròstata + gl vesiculars+ gl bulbouretrals

- Fracció espermàtica: epidídim + gl vesiculars + pròstata

- Fracció postespermàtica: pròstata + gl vesiculars+ gl bulbouretrals

Aproximadament el plasma seminal és el 90% del semen mentre que l’esperma és només el

10%. Les secrecions procedeixen de diferents glàndules i les més importants són les que

provenen de les vesícules seminals, la pròstata i les glàndules bulbouretrals.

Espermatozoide L’ espermatozoide està format per 4 parts generals: cap, coll, peça intermitja i cua.

És una cèl·lula petita que està programada. Té una funció molt especialitzada, és un vehicle de

transmissió de la informació genètica.

Diferències segons les espècies: Hi ha lleugeres diferències entre les espècies. De costat és

aplanat i oval. En canvi, l'humà és més abonbat, globular. El coll és molt petit (peça de

conexió).


46

Cap

El cap està format per diferents parts:

- Acrosoma: Estructura de mamífers per a la penetració (ple d’enzims proteolítics i

sacarolítics). Es un aparell de golge modificat (especialització de l'aparell de golgi) que

te una gran quantitat d'enzims proteolítics i sacarolítics relacionats en la penetració de

la zona pelucida de l'oocit. Aquests enzims són sintetitzats en forma inactiva. Podem

activar per fosforil·lació, escissió. La proacosina es un enzim sintetitzat en forma

inactibva durant la producció espermàtica que quan l'espermatozoide produeix la

capacitació hi ha un trencament /escissió irreversible passant a acrosina. La

organització del contingut de l'acrosoma està d'una manera amorfa.

- Nucli: Encarregat de la transmissió dels gens paterns. És haploid, amb una estructura

nuclear amb protamines i poc actiu

Atenció!: L’espermatozoide penetra tot sencer dins l’oòcit rera la fecundació. La primera

divisió mitòtica la dirigeixen els mitocondri de l’espermatozoide situats a la part intermèdia.

Un cop han migrat els pronuclis, i s'alineen els cromosomes comença la primera divisió

mitòtica del zigot, guiada pels mitocondris dels espermatozous.

Nucli

Hi ha una compactació important, però no tant com es pensava. L'estructura de la cromatina si

que té diferències respecte a la cèl·lula somàtica.

Estructura nuclear

- Presència de protamines intercalades entre les dues cadenes de DNA.

- Estructura final rígida i amb forma de donut.

- És una estructura estabilitzada. No és correcte parlar d'hipercondensació.

- No s'observen els loops de la cromatina de els cèl·lules somàtiques. Que tenen

histones.

Com ja hem dit, a l’estructura nuclear dels espermatozoides trobem intercalades protamines

entre les dos cadenes de DNA formant una estructura final “donut” rígida (no hi ha loops de

DNA amb histones com a les cèl·lules somàtiques)


47

Diferenciació:

El nucli espermàtic és heterogeni, amb certa activitat i capaç d’integrar DNA exògen (compte

amb els virus).

Com és la cromatina espermática? Es troba organitzada mes en forma de loops en forma de

donuts. En comptes d'histones presenten protamines. Bàsicament es troben formats per DNA i

protamines, tot i que veiem una petita quantitat d'histones (lleugerament bàsiques respecte a

les histones).

Quan es congela el semen de porcí, sabem que durant la congelació es produeix el trencament

dels pontdisulfur de la cromatina (cisteïnes), per això l'espermatozou es mor, es desestabiilitza

la cromatina nuclear.

Altres característiques

- El nucli espermàtic és heterogeni. Amb protamines i histones. Lleugerament variacions

entre espècies que són riques en diferents tipus de protamines.

- El nucli espermàtic té una certa activitat.

- És capaç d'integrar DNA exogen (inserció de virus).

Els fèrtils es mouen més, presenten més espermatozous madurs, i a més tenen menys

aberrants i més concentració 50 (classificació morfològica o celular). Després es va basar en la

proteòmica, es van estudiar la proporció de protamines i histones, es van observar diferències.

Els pacients fèrtils presentaven proteines diferents dels infèrtils, i també investigar els RNA de

pacients dels espermatozous fèrtils i infèrtils.

Si el nucli es troba tant compactat com hem vist, pràcticament no té citoplasma, la síntesi de

proteïnes, vol dir que el nucli té certa activitat transcripcional. Hi ha microTNA que

procedeixen de l'espermatogoni, i altres quan ja és madur, encara que no es coneix el perquè,

se sap que el nucli posseeix certa activitat.


48

L'acrosoma

Veiem l'Aparell de golgi modificat, especialitzacíó que conté una gran quantitat d'enzims

protepolítics i sacarolítics, implicats en la penetració de la zona pel·lúcida de l'oòcit. Quan

l'espermatozou es capaciti, s'obrirà la seva membrana i s'alliberaran el contingut al medi. Quan

aquests enzims es sintetitzen es formen de forma inactiva.

Els enzims es poden activar i inactivar, per ecsissió (irreversible) i fosforilació (reversible). En el

primer cas, quan es tradueix, també tradueix una part inactiva que el fa inaccesible pel

substrat, no pot entrar al centre actiu de l'enzim.

Això succeeix per exemple en la proacrosina, un enzim sintetitzat de forma inactiva, que quan

l'espermatozou pateix la capacitació hi ha un basament del acrosoma, i comporta una ecsissió,

que fa que es transformi de proacrosina a acrosina.

Quan agafes el microscopi electrònic, l'acrosina i els enzims de la vesícula acrosòmica

apareixen de forma desorganitzada i amorfa.

Làmina densa postacrosòmica

El que es troba en contacte amb el coll. És un material fibrós i electrodens de proteines, i molt

primet. Confereix la rigidesa a la part posterior del cap (suporten grans tensions). El teixit

conectiu es troba format per fibres de col·lagen, proteines amb estructura secundàries que

confereix resistència a les tensions. Adopten una superestructura, superhèlix, a partir de la

unió de diverses hèlixs. Per conferir rigidesa i força al cap té estructura fibrosa a la zona del

cap.

Espai subacrosòmic

Composició: Filaments actina i filaments intermediaris. Constituents típics dels citoesquelet de

les cèl·lules somàtiques. Implicades en:

- Manteniment de la forma del cap.

- Interacció amb els components citoesquelètics dels flagels.

Coll i peça intermitja

El coll és important per a transmetre el moviment progressiu de cua a cap i per transportar el

centriole de la 1º divisió mitòtica.


49

Uneix cap i cua i presenta una placa basal (material electrodens) i cos basal, no presenta

microtúbuls central. Tota la peça en presenta, però no el coll, ja que li aporta flexibilitat.

La peça intermitja és una zona de la cua important ja que conté els mitocondris. La forma que

té l'axonema. Aquí l'axonema els microtúbuls ja contenen els 2 centrals (9+2). El més

important de la peça intermèdia és la presència de la beina mitocondrial (presència de

mitocondris, produeix energia).

Els mitocrondris de la peça intermèdia estan involucrats en el consum energètic. Tanmateix,

en fresc, el metabolisme de l'espermatozoide és glucolític i, per tant, els mitocondris aporten

poca energía.

Oxida la glucosa, la degrada, i aquesta queda en forma de piruvat, i 2 ATP. Després hi ha

l'Acetil CoA que es forma al citoplasma, entra al mitocondri, i es dóna el cicle de kreb a la

matriu, esn generen NADH, FADH (poder reductor, que entra en la cadena de transport de

electrons, bombeja els protons cap en fora en un flux), GTP. Com gaire bé no té citoplasma, no

es veu on es realitza la glucòlisi. En porcí, sobretot, és on s'ha vist que el metabolisme

glucolític.

Si inhibeixes la cadena de transports d'electrons, la cadena es para. Hi ha altres metabolits a

part de la glucosa per entrar al cicle de krebs, però quan els hi treus el sucre també para.

Tenim bastant dubtes, solo se que no se nada.

Varien la funció i s'activen d'una manera o altre, el flux de la membrana, també varia. Un

espermatozou fresc no té el mateix flux d'energia que un espermatozou capacitat. Es pot

provar amb el fluorocrom Jc1, que marca les diferències del potencial de membrana que el

mitocondri. Si el mitocondri no es troba actiu no es veurà color.

Augment de l'energia mitocondrial (Capacitació): El mitocondri a part de proporcionar,

energia al flàgel, té molt importància en la capacitació espermàtica, pq els espermatozous,

quan es capaciten (pel flux de calci), comporta canvis en la funció mitocondrial, no de manera

uniforme, sinó que primer s'activen els extrems i llavors s'activen els del mig.

Al principi, acabat d'ejacular tenim poc marcatge, després observem un marcatge verd més

intens, i a mesura que anem capacitant, veiem que els extrems de la beina canvien de color

(augmenta el flux d'energia) i s'expandeix dels extrems cap al centre el canvi en la funció

mitocondrial, el canvi no es produeix del tot. Per tant, l'espermatozou canvia el seu patró de

motilitat, s'hiperactivava i duia a terme un moviment més rectilini.


50

Es produeixen espermatozous que arriben a l'oviducte i penetren l'oocit. En el segon cas, la

femlla té un pH àcid que mata els espermatozous, els elimina pel pH àcid, o pq el propi sistema

immunitari es carrega els espermatozous se'l carreguen. a les crestes uterines de les gosses

s'amaguen i es troben segurs i que no morin pel sistema immune.

Finalment, un altre procés és que els espermatozou entren en apoptosi. Elles mateixes

decideixen morir‐se per l'estrès oxidatiu. El procés apoptòtic, passa d'una manera similar en

els espermatozoides l'apoptosi es desencadena gràcies a unes proteínes BCl que es localitzen

al mitocondri, per tant, també es troben implicats en l'apoptosi. Entra en apoptosi, arriba a

l’oocit, altres reaccionen abans d'hora,altres moren per immulonogia, i altres s'enganxen

al'oviducte, són seleccionats i queden immòbils.

Mitocondris

Els mitocondris serveixen pel consum energètic (en fresc l’espermatozoide és glucolític, treu

poca energia dels mitocondris).

Els mitocondris de la peça intermèdia estan involucrats en el consum energètic (tanmateix, en

fresc, el metabolisme de l'espermatozoide és glucolític i , per tant, els mitocondris aporten

poca energia).

Glucolisi: Es dona al citoplasma (com l'espermatozoide gairebé no té citoplasma no es sap on

es produeix). Genera energia i poder reductor que pasarà a la cadena mitovondrial de transpor

d'electrons que generarà ATP.

Els mitocondris varien la funció i s'activen d'una manera o altra.

Un espermatozoide fresc (acabat d'ejacular) no té el mateix flux d'energia que el capacitat. El

mitocondri apart de proporcionar energia pel flagel té un paper molt important en la

capacitació espermàtica.

*De més fresc (verd) a capacitat (vermell)

Quan els espermatozides arriven al tracte femeni es produeixen 3 processos:

– Espermatozoide arriva a oocit (es selecciona a través de l'oviducte).

– Espermatozoide mor per sistema immunitari o pH àcid.

– Espermatozoide entra en apoptosi.


51

Cua

La cua està dissenyada per un moviment progressiu i planar en 3 dimensions. Té un

mecanisme de propulsió molt sotisficat.

Unes proteïnes de la cua de l'espermatozou provoquen el pic de calci (entra tot

l’espermatozou, no nomès el cap).

Peça principal

Presenta una estructura en forma de columna, columnes longitudinals, que confereixen

progressivitat en el moviment i avanci, i una beina fibrosa que li confireix la planalitat de

moviment, es troba en un pla, no puja i baixa.

Peça terminal

Es compon de l’axonema i la membrana plasmàtica. Es caract per que l'axonema està

desorganitats (hi ha microtubuls però sense cap mena d'ordre). El seu paper en el moviment és

pràcticament negligible.

Moviment espermàtic

Trobem 3 tipus de moviment segons el moment:

a) Rera l’ejaculació fins a l’oviducte: Moviment ràpid i lineal

b) A l’arribar a l’oviducte: Immovilitat

c) Rera l’estimulació oocitària a l’oviducte: Moviment ràpid i molt poc lineal. Molta

oscil·lació de cua (moviment d’hiperactivitat)


52

*Energia mitocondrial: Modula els canvis de motilitat durant la vida de l’espermatozoide.

Altres punts a considerar de l’espermatozou

La fecundació en mamífers no és a l'atzar.

La ovulació és sempre al final o fora d'estre per tant necessitem un temps per a que els

espermatozous arribin a l'oviducte (capacitació) i esperin a l’òvul. Aquest arriba sempre al

mateix lloc i es produeix la fecundació.

Penetra tot l'espermatozou, pq a la cua trobem el centríol i les proteines que indueixen la

pujada de calci.

És una cèl·lula molt especialitzada, però dóna problemes, es torna lligada a l'estratègia

evolutiva de les espècies, diferents entre elles. Això implica que les cèl·lules tambè són molt

diferents Un espermatozou de gos, ha de durar 4 o 6 dies com a mínim en canvi, un

espermatozou de toro pot aguantar hores sense patir la competència d'altres. El de toro

metabolicament ha de ser molt rapid, i en canvi el de gos és més maratonià. Els

espermatozous de totes les espècies són diferents, i per tant les tècniques de conservació tmb

són diferents.

Morfologia espermàtica

En el contrast de fase, artefacte al voltant de les partícules, halus de color blanc. Dins de la cua

observem la peça intermètida, més gruixut, la peça principal i la teminal, molt petita.

Tinció, vius blancs i roses morts. Cada espècie, té uns rangs de morfologia espermàtica.

Nosaltres a l’ejaculació trobem:

- Espermatozoides madurs en toros són superiors al 70%, en porcins i cavalls són

superiors a 80% i en bocs i bens de més dels 90%.

- Espermatozoides immadurs no tenen poder fecundant, però no tenen cap

malformació. El que tenen és un residu de citoplasma en posició proximal. Això fa que

quan arriba a l’oòcit és incapaç de fecundar‐lo. En porcins han de ser entre un 5 i un

15%.

- Espermatozoides aberrants en porcins, bocs i bens han de ser de menys de 5%.

En principi, quan l’ejaculat està ple d’espermatozoides immadurs, el que falla és l’epidídim,

mentre que si el que hi ha són molts espermatozoides aberrants, el problema està al testicle.

Una de les causes principals de que els espermatozoides immadurs és que el període

d’abstinència sexual sigui massa curt i no els hi doni temps de madurar.

És molt important que el flagel tingui el citosquelet molt i molt ben organitzat (el que

s’anomena l’axonema).


53

Formes aberrants

‐ Madurs normals i corrents.

‐ Totes les altres són formes aberrants: cap molt gros, cap molt petit, dos cues, dos caps, cues

enrotllades.

Membrana espermàtica

La membrana de l’espermatozou és com el cervell, els canvis en la funcionalitat de la

membrana es troven relacionats amb canvis en l’estructura de membrana. La membrana

canvia per pèrdua o adquisició de proteines, canvis d lloc de proteines, pèrdua o adquició de

grups glucídics taponadors de proteines, pèrdua o adquisició d’estructures lipídiques (pèrdua

de colesterol durant la capacitació).


54

Els canals de calci estan implicats de manera directa en la capacitació i els canals de calci són

una proteïna de membrana. Quan es produeix la capacitació espermàtica, els canals de calci

operats per lligam s’obren i el calci entra.

Això transforma a la membrana fent‐la més fluida i més permeable i això ajuda a la penetració

de l’oòcit.

Durant la maduració epididimària, la membrana perd i adquireix diverses proteïnes. Altres

canvis que poden afectar a la nostra membrana són:

- Canvis de lloc de proteïnes.

- Pèrdua o adquisició de grups glucídics tamponadors de proteïnes.

- Pèrdua o adquisició d’estructures lipídiques (pèrdua de colesterol durant la

capacitació).

Si tenim molts fosfolípids insaturats i poc colesterol, la meva membrana serà molt fluida. Si en

canvi, la membrana té molts fosfolípids saturats i molt de colesterol, la membrana és rígida.

Com la membrana dels espermatozoides del porc té molts fosfolípids insaturats i molt poc

colesterol, li costarà molt de congelar‐se. Els espermatozoides es capaciten in vitro amb

cafeïna o bicarbonat.

Espermatozou immadur

Anàlisi de la qualitat espermàtica

Determinarem:

- Concentració espermática.

- Motilitat espermática.

- Morfología espermática.

- Viabilitat espermática.

- Integritat acrosòmica.

- Resistència osmòtica.

- Funcionalitat espermática.

- Fragmentació dna.

- Proves funcionals del plasma seminal.


55

Plasma seminal Característiques:Fraccionat, Complex, Adaptat a cada espècie, Amb constituents atípics.

Funcions: Activació, modulació immunològica (anticossos, proteines immunomoduladores),

volum, sincronització, elevada concentració antioxidants.

Conté una gran quantitat d'agents antioxidants i una gran quantitat de substàncies que encara

no es coneix la sevafunció (sorbitol).

No conserva. Si el semen és ejaculat, immediatament ha d'entrar al tracte seminal, o aquest

produeix l'aglutinació dels espermatozous, s'enganxen. Si el volem refrigerar l'hem de diluir

(afegir un diluent de refrigeració, pq el pes del plasma seminal sigui ingerior). Passa en humà i

en el porcí, en el cavall, si vols congelar‐ho, has d'agafar‐ho, centrifugar, descartar el plasma

seminal, i diluir les cèl·lules en un medi diluent. L'única espècie en que el plasma seminal no

s'ha d'eliminar pq conserva és el marrà, es pot mantenir pq pot conservar‐se amb el plasma.

Conservació

L'espermatozou és una cèl·lula molt especialitzada i es troba lligada a l'estratègia evolutiva de

cada espècie (cèl·lules diferents segons espècie). Segons espècie per exemple la duració de

l'espermatozoide dins la femella serà diferent (en gos dies, toro hores). Això tindrà repercussió

des de un punt de vista pràctic en que les tècniques de manipulació- conservació seran

diferents.

Conservem el semen per a la inseminació artificial. Hi han dues maneres de conservar:

- Refrigeració: Curt-mig termini (màx 48h).Podem parlar de dos tipus:

o La majoria d'espècies a 4-5ºC (nevera)

o El verro a 15-17ºC

- Congelació: Llarg termini (en teoria com a mín dura 200 anys). Congelem en N líquid

(manera clàssica, 196ºC) o ara experimentalment a “altes” temperatures (-80ºC) .

Avantatges de altes temp: Preu (despesa continua, cal anar reponent), infraestruct

(llocs on s'utilitza N líquids han de ser segurs i desenvolupats/ben comunicats)

Utilitzarem una o altra segons diversos criteris:


56

- Econòmic: El semen congelat és més car i té menys fertilitat. El semen congelat però es

que pots obtenir una genètica determinada d'un toro ja mort (mol important

congelació en vacú, amb verros refrigeració).

- Infraestructura-fenotip (encara que clonem una vaca la producció variarà segons la

granja, hem de tenir en compte les variacions per fenotip).

- Espècie¿? És una mentida que hi han espècies que congelen millor que altres. El que hi

ha és individus amb congelacions millors que altres, el que passa es que per exemple

en toro s'han seleccionat aquests individus. Es deia que el semen de verro no congela

bé ja que utilitzaven la mateixa tècnica que en el toro; un cop vist es va deixar ja que

no es rentable (no es que congeli pitjor, es un tema econòmic).

Característiques

- Refrigeració: Conserva al baixar la funcionalitat de la cèl·lula (espermatozou té un

temps determinat i el podem augmentar alentint la funcionalitat). El problema es que

la cèl·lula no està dissenyada per viure a 4º. Components:

- Protectors de temperatura que refluidifiquin la membrana (rovell d'ou, llet

descremada). No a 15-17ºC (porc) que no ho necessita-->El principal problema al

refrigerar el trobem en la membrana (component majoritari els AG, saturats i

insaturats, amb punt de fusió diferent, com més insaturat més gelificarà), si baixem la

temperatura la membrana deixa de ser 100% fluid (gelifica); el semen de verro sol

quedar com una pedra, per això no refrigerem a 4.

- Font d'energia (sucres, lactat, citrat...): Em baixat la funcionalitat però no l'hem

detingut. L'espermatozou es eminentment glucolític (tenen mitocondris no per energia

sino per¿?, els mitocondris estan totalment desacoblats, no tenen crestes -no fa krebs-

baix consum d'oxigen). La font més fàcil d'energia són sucres (l’home pràcticament és

l’únic que té fructosa, cavall té sorbitol, gos cap, els porc glu amb una mica de

fructosa). El contacte d'espermatozoide amb el plasma seminal es molt curt, en arribar

a la matriu es dispersa, els sucres que hi han actuen com a hormones senyalitzadores.

Tenen també molt antioxidant (semen de l’home 20 cops més vit C que la taronja).

- Mantenidors de pressió osmòtica (sals, citrat...): Necessitem que sigui isosmòtic.

- Mantenidors de pH (tris, citrat):Glucolisis, forma lactat, s'acumula, es transforma en

àcid làctic i baixa el pH (no es bo per la cèl·lula la mata). Em de ficar tampons de pH

(depenent de l'espècie, cada espècie té el seu pH òptim).

- Antioxidants (important i difícil): L'espermatozou genera subst oxidants i la seva

capacitat de destruir-la no es mol bona, necessitem ajut (plasma seminal ajuda). El

problema es que un antioxidant dura poc (posar molt antioxidant per a que quedi

algo).

- Antimicrobians (antibiòtics, fungicides,...): Es un medi de cultiu mol bo (rovell d'ou,

vitamines...) per tant em de posar subst per evitar el creixement. Avui en dia es el punt


57

més problemàtic, no em trobat una combinació òptima.

- Congelació: Igual que la refrigeració però més


58

7.- FOL·LICUGENESI

Femella Gònada femenina: Ovari. Diferenciem dos parts, la medul·la (part interna), i el còrtex

(escorça). A la medul·la trobem els vasos sanguinis.

L'escorça, si nosaltres observem un ovari, observem vesícules que són els fol·licles. Trobem

fol·licles a tota la superfície de mida petita. Al arribar a la puertat, les hormones produeixen

canvis, i generen una població hetereogènia.

Dins de cada fol·licle, hi ha un oòcit. Aquests fol·licles són petits. Primer tenim els fol·licles

primordials, de mida petita amb una única capa de cèl·lules, a la pubertat reben senyal de què

han d'evolucionar, augmenta de mida els fol·licles i l'oòcit. Alguns fol·licles passaran a fol·licle

primari, amb oòcit amb zona pel·lúcida, una carcassa que el protegeix i identifica

espermatozou.

A mesura que s'incrementen els nivells hormonals, es formen els fol·licles secundaris on

trobem l’òocit, té moltes més cèl·lules i identifiquem la teca. A terciari trobem les dues teques

diferenciades, i les cèl·lules de la granulosa sintetizen productes del metabolisme i es forma un

antre amb aigua, que cada cop es va fent més gran, fins a rribar a fol·licle preovulatori, fol·licle

de Graff.


59

Arribada a la pubertat alguns fol·licles evolucionen. Trobarem fol·licles en diferents fases, i un

d'ells de Graff en espècies que ovulen un oòcit, i més d'un en truja i gossa.

Un cop arriba el pic LH es produeix l'ovulació i s'elimina l'òocit de dins del fol·licle i podrem

observar un cos hemorràfic, i un cos luti, que quan cicatritzin, donaran lloc a un cos albicans.

Al mateix temps que es produeix el creixement dels fol·licles, l'oòcit evoluciona al seu interior.

Creix, i a més madura, és un dels gamets que intervé en la fecundació. La maduració són els

canvis fisiològic que tenen lloc durant la fase preovulatòria.

Capaciten l'oòcit per a ser fecundat i iniciar el programa que dirigeix el desenvolupament

embrionari fins a la implantació.

Provocada pel pic preovulatori de LH.

Comprèn: Passen simultàniament.

- Maduració nuclear.

- Maduració citoplasmàtica.

- Maduració de zona pel·lúcida.

- Maduració de les cèl·lules foliculars.

Maduració nuclear

Són gamets, han de ser cèl·lules haploides. Tots els oòcits en el moment de l'ovulació han de

trobar‐se en metafase de la segona divisió meiòtica. L'òocit queda bloquejat, ovula i espera

l'espermatozou.

Durant la maduració hem de passar d'una vesícula germinal en profase de la primera divisió

meiòtica, i passa a la metafase de la segona divisió meiòtica (extrusió del primer corpuscle

polar). A excepció dels cànids, en què l'ovulació es produeix en profase. Està dos dies en

oviducte fins que es dóna la maduració nuclear.


60

Els dos primers en profase, madurs, com els tindríem dins del fol·licle, la metafase a aquells

que han de crèixer. Després de la metafase de la segona fase hem de trobar el primer

corpuscle polar. És on trobaríem l'oòcit, esperant l'espermatozou.

Maduració citoplasmàtica

Al mateix temps que madura el nucli, a nivell del citoplasma han d'haver canvis, com síntesi de

proteines molt activa, entre ells el MPGF, male pronuclear growht factor (MPGF). Apareix just

després de la ruptura de la GVBD, i la seva síntesis és màxima al final de la maduració.

Produeix la descondensació del cap de l'espermatozou, i permet una correcta fecundació.

Sintetiza i emmagatzema proteines perquè quan no presenti les cèl·lules de la granulosa i la

teca, que el nudreixen, poder tenir material per duur a terme el període embrionari.

Els primers estadis de desenvolupament embrionari, es produeix una activació del genoma del

embrió. Per això emmagatzema materials.

Els orgànuls citoplasmàtics, es troben a la perifèria de la cèl·lula perquè són molt actives. I a

mesura que madura, migren de la perifèria cap al centre, excepte els grànuls corticals, tenen

una distribució uniforme (eviten la poliespèrmia). Alguns exemples d'organeles són:

mitocondris, golgi, REL (formes menys actives) Reorganització orgànuls citoplasmàtics.

Maduració de la zona pel∙lúcida

La zona pel∙lúcida és la carcassa que envolta l'oòcit, li dóna la forma rodona, i protecció davant

dels espermatozous. Està formada per glicoproteines. Entre la zona pel·lúcida i la membrana

plasmàtica trobem l'espai perivitelí, on es troba el corpuscle pol·lar.

Mentre es immadur, no tenen funcionalitat a excepció de la ZP1, que és estructural. Durant la

maduració passaran a ser actives:

- ZP1. Glicoproteina Estructural.

- ZP2. Glicoproteina responsable. Eviten la poliespèrmia, fixa la membrana acrosomal

interna (de l'espermatozou) després de la Reacció acrosomal.

- ZP3. Glicoproteina responsable. Encarregada d'identificar espermatozou, identificar

que és de l'espècie, s'uneix a l'espermatozou (unió específica dels SPZ), i dona lloc a

reacció acrosòmica (l'espermatozou es desprén part del seu cap), evitant la

poliespèrmia. Actua abans que ZP2.


61

Maduració de les cèl∙lules fol∙liculars

Cèl·lules que embolcallen l'oòcit i que el nudriran, han de crèixer en número, i sintetitzar àcid

hialurònic com a resposta al pic de LH. L'àcid hialurònic és una substància mucosa que fa que

les cèl·lules del cumulus es vagin separant entre elles, però enganxades per la mucositat.

Aumenten la superfície de contacte i intercanvi amb oòcit, evitar substàncies que inicin la

meiosi, fins que no arriba a l'espermatozou. Reduir l'entrada d'espermatozous, quan arriben,

per la mucositat, els hi costa arriba a l'oòcit i fecundar‐ho (selecció)

- Cèl∙lules del cúmulus oophorus: intervenen en la síntesi de proteines.

- Després del pic de LH, la FSH produeix àcid hialuronic, que provoca la ruptura entre les

cèl·lules del cumulus oophorus i l’oòcit. Expansió del cúmulus.

Augment de la superfície de contacte i adhesivitat del complexe oòcit‐cumulus. Interrupció de

l’arribada a l’oòcit de factors que impedeixin el reinici de la meiosis.

Mascle

Capacitació dels espermatozous

Els espermatozous d'un ejaculat encara no són capaços de fecundar, degut a la inhibició de

factors del líquid seminal. Aquest ha de patir canvis per poder fecundar l'oòcit.

Aquesta capacitació dels espermatozous, són el conjunt de transformacions fisiològiques a

partir de la qual l'espermatozou adquireix la capacitat de fecundar l'oòcit Processos

d'hiperactivacó i reacció acrosòmica necessaris per a la fecundació.

La capacitació és reversible, es dóna en el tracte genital d'una femella en zel, pot ser dins d'una

altra espècie al eliminar el plasma seminal (no espècie específica), i tampoc lloc específica (es

dóna en diferents punts del tracte genital o fins i tot fora). El temps de capacitació és variable

segons l'espècie i segons l'individu.

Travessa tot el tracte genital femení fins arribar a l'oviducte on es donarà la fecundació.

Emmagatzemament de l'espermatozou en l'istme. Contacte espermatozou‐mucosa oviductal.

- Supervivència dels espermatozous.

- Mantè la capacitat fecundant i la motilitat.

- Prevè la poliespèrmia.

Aquests espermatozous migren cap a l'oòcit en diferents grups, no van tots de cop. Fan rondes

d'exploració, si hi ha oòcit fecundaran, sinó moriran.


62

En el cas de la gossa i la guineu, l'oòcit ha d'estar dos dies a l'oviducte abans el nucli no estigui

madur. Els espermatozous han de ser suficients i en el moment ideal, pq la femella estigui

preparada. No es pot donar molt abans de l'ovulació perquè moriran.

Canvis que es produeixen durant la capacitació

- Canvis de localització/nivell expressió superficial d'elements de membrana.

L'espermatozou ha d'anar mès lleuger, amb un moviment més ràpid.

o Gradual eliminació i/o alteració de las glicoproteïnes perifèriques: eliminació

de factores de descapacitació.

o Reordenació de glicoproteïnes integrals.

o Reducció del colesterol de membrana.

o Canvis en la distribució i composició dels fosfolípids.

- Canvis en característiques antigèniques per exposició/emmascarament de receptors

de superfície. Han de ser reconeguts per la zona pel·lúcida, i amagar aquells que

l'oculten.

- Canvis en el metabolisme oxidatiu, necessita molta energia pels canvis en el patró de

motilitat.

- Canvis en la permeabilitat i propietats de membrana (bombes Ca++, Na+,K+).

Disminució carga neta de membrana.

24-03-11

Hiperactivació d'espermatozoides

Canvi en el patró de motilitat flagel·lar caracteritzat per:

- Batec flagel·lar de gran amplitud i força

- Marcat desplaçament lateral del cap

- Trajectòria en gir

- Baixa progressió cap endavant

Per a quin motiu?

- Desprendre's de l'epiteli oviductal

- Moure's a través dels fluids oviductal

- Ajudar a penetrar els embolcalls de l’oòcit

- Remoure el medi per l’intercanvi de metabòlits

*Imatge: A l’esquerra espermatozou fresc i a la dreta capacitat


63

Reacció acrosòmica

La hiperactivació és reversible, la reacció acrosòmica ja no és reversible. Es desencadenen més

o menys ràpidament encara que amb un temps de diferència. És totalment irreversible (efecte

llumí).

L'espermatozoide fusiona la seva membrana acrosomal a la zona pelusida (ZP2). Quan s'ha

produït la unió, l’oòcit envia informació a través de la ZP3 conforme ja pot produir la reacció

acrosòmica. Fusiona la membrana acrosomal externa amb la plasmàtica formant canals per on

alliberarà enzims (acrosina i hialurodinasa) que degradaran la ZP.

Al final queda un espermatozoide amb la membrana acrosomal interna i els segments

equatorials.

És un procés depenent de calci.


64

8.- Fecundació Definició: Penetració d'un oòcit per part d'un espermatozoide capacitat amb la finalitat

d'obtenir un zigot viable. Formació d’una cèl·lula diploide totipotent a partir de la fusió d’un

spz i un oòcit.

Etapes

1. Penetració del cúmulus oophorus.

2. Interacció i penetració de la zona pel·lúcida:

a. Reconeixement spz-oòcit i fixació o adhesió a la ZP

b. Reacció Acrosòmica (RA) del spz

c. Penetració de la ZP

3. Fusió de gàmets.

4. Activació de l’oòcit

a. Bloqueig de la polispèrmia

b. Canvis nuclears

c. Formació, desenvolupament i migració dels pronuclis (PN) i primera divisió

Penetració del cúmulus oophorus

La primera barrera que es troba l'espermatozoide quan arriba a l’oòcit són les cels de la

granulosa. Les ha de travessar i desprès ha de passar les cèl·lules del cúmulus oophorus (zona

més propera a la zona pel·lúcida) abans de la reacció acrosòmica.

Per travessar el cúmulus necessitarà força mecànica (taladre).

Interacció i penetració de la zona pel·lúcida

Per travessar la zona pel·lúcida primer ha d’haver un reconeixement- identificació (és selectiva

entre espècies). Desprès és produirà la reacció acrosòmica i a partir d'aquí la travessarà per

acció mecànica (moviment hiperactiu de la cua) i enzimàtica (enzims acrosòmics, hialurodinasa

i acrosina, alliberats o adherits a la membrana acrosòmica interna).

Fusió de gàmets

Un cop travessa la ZP l'espermatozoide està a l'espai perivitelí. Comença la fusió dels gàmets.

Es sempre una fusió tangencial (la membrana de l’oòcit engoleix l'espermatozoide cap a dins).

Entra TOT l'espermatozoide (cua i membrana interna del cap en l’ooplasma).


65

La fusió s’inicia al segment equatorial (membrana plasmàtica). Nomès succeirà si

l’espermatozoide està reaccionat.

Activació oòcit

Un cop fusionades les membranes s’inicia l’activació de l’oòcit: Alliberació de Ca del REL al

citoplasma. L’augment de calci provoca un augment de la permeabilitat del potassi que canvia

el potencial de membrana. Es produeix una polarització positiva des del lloc de penetració (1r

bloqueig de la poliespèrmia).

Bloqueig de la poliespèrmia

L’oòcit detecta que entra un espermatozoide bloqueig de la poliespèrmia (no necessita cap

espermatozoide més). Es fa a dos nivells:

- ZP: Reacció cortical i reacció zonal. Patiran canvis per tal de no reconèixer cap més

espermatozoide i no induir més reaccions acrosòmiques

o Reacció cortical: Fusió de grànuls corticals a la membrana. Enzims corticals

hidrolítics (proteases i peroxidases) a l’espai perivitel·lí Reacció zonal

o Reacció zonal: Modificació de la composició de la ZP, inhibició part oligosacàrid

de la ZP3, trencament ZP2 Enduriment de l’estructura de la ZP (“Zona

hardening”)

- Espai perivitel·lí (Blocatge vitel·lí): Canvis a la membrana plasmàtica de l’oòcit.

Blocatge per grànuls corticals, que s'alliberen i els seus enzims modifiquen la

composició de la superfície de la membrana plasmàtica i de la zona pel·lúcida.

(Blocatge de naturalesa elèctrica¿?)

En funció de l'espècie hi ha més bloqueig en una zona que en l'altre:

- Gos, ovella, hamster: Reacció zonal

- Ratolí, rata: Ambdues

- Conill: Blocatge vitel·lí

Canvis nuclears

L'entrada de l'espermatozoide envia una senyal a l’oòcit conforme pot continuar la reacció

meiòtica:

Penetració espermatozoideMetafase II Anafase IITelofase II Citoquines: Oòcit (dotació

cromosòmica nc)+ 2n corpuscle polar (extrusionat a l’espai perivitel·lí).

Formació i migració dels pronuclis

L'espermatozoide sempre penetra l’oòcit pel cantó oposat d'on està la placa metafàsica. El cap

de l'espermatozoide s'ha de descondensar i el nucli de l’oòcit a de tornar-se a descondensar.

Aquestes estructures descondensades han de migrar al centre i fusionar-se.


66

Pronucli femení: Degeneració de la membrana nucleardescondensació cromatina

femenina replicació de l’ADN formació de la membrana nuclear formació del pronucli

femení.

Pronucli masculí: Separació del cap de la cua degeneració de la membrana nuclear

descondensació de la cromatina inflament del cap i pèrdua de protamines replicació de

l’ADN i empaquetament al voltant de les histones formació de la membrana nuclear

formació del pronucli masculí. Migració dels pronuclis cap al centre condensació dels

cromosomes, ondulació de les membranes nuclears i acaben trencant-se Profase

Metafase Anafase Telofase i formació de les membranes nuclears citoquinesi embrió

amb dues blastòmeres.

Desenvolupament embrionari Primeres divisions sincròniques (cicles de divisió molt curts). Les cèl·lules esfèriques

disminueixen de volum i no hi ha un augment del volum total de l’embrió. Les unions

intercel·lulars són dèbils. Augmenta la durada dels cicles de divisió; activació del genoma

embrionari Formació de la mòrula:

- Polarització: les cèl·lules es comencen a diferenciar. Es continua dividint.

- Compactació: Passen a ser cels molt més allargades en forma de fals.

La modificació de la morfologia va lligada a la funcionalitat (les perifèriques modifiquen la seva

forma a cèl·lules falciformes).

Asimetria de contacte: Cèl·lules perifèriques- cèl·lules internes Polarització

- Distribució elements citoplasmàtics: orgànuls citoplasmàtics basals

- Distribució perifèrica de microvellositats

- Entrada de Na+ a l’interior de l’embrió x transportadors de membrana ⇒ transport de

càrregues negatives a l’exterior

- Unions intercel·lulars + estretes: hendidura

- Canvi en la morfologia de les cèl·lules: falciforme

Compactació: Cels molt unides, amb unions més fortes. Perden la totipotència. Cèl·lules

perifèriques polaritzades (trofoectoderm) -cèl·lules internes apolars (massa cel·lular interna)

divisions molt ràpides. Compactació: relacionat amb el temps des de la fecundació

Les cels de la massa interna donaran l'individu en si.

Formació del blastocist

Continuen les divisions. Al tenir dos poblacions de cels diferents l'espai està limitat i l'embrió fa

un creixement exagerat, molt ràpid. Les cels del trofactoderm capten aigua de l'exterior


67

(bombes de Na/k de les cèl·lules perifèriques transporten sodi i clor a l’interior i entra l’aigua) i

l'introdueixen a l'interior. Les cels de la massa cel interna secreten productes dels seu

metabolisme a l'interior. Es crea una cavitat (blastocele).

La ZP encara continua present. Ens trobem ja a úter, no a oviducte. El blastocist es el que

s'implantarà.


68

9.- TRANSFERÈNCIA D'EMBRIONS 25-3 i 30-3-11

Són tècniques que permeten recuperar embrions d'una femella donadora i transferir‐lo a una

femella receptora per a quècontinui amb la gestació. Lloguer úter, no s'aplica molt, però en

èquids i en vaques es fa.

Incou 5 pasos

- Procés superovulació. Tranferir‐ne molts.

- Aparellament (munta natural o IA).

- Recol·lecció embrions, als 3 o 5 dies.

- Avaluació i conservació dels embrions. Quins transfereixo, els podem crioconservar per

si ens interessainseminar‐ho més tard.

- Transferència embrions a la femella receptora.

Aplicacions Desdel punt de vista ramader:

‐ Incrementen el número de descendents nascuts per femella. Podem aconseguir 20/30

vedells per vaca i any. Sobretot podem obtenir moltes de la donadora.

‐ Sexatge. Si sabem XX o XY, podem transferir el que ens interessi.

‐ Gestacions de bessons (+ Sexatge).

‐ Descendència en femelles infèrtils o gestants. Inseminació in vitro, no responden a

superovulació, obtenimels òvuls de l'ovari, i els gestem.

La possibilitat sobretot en el boví de poder gestar, ens permet gestar bessons, ja que un

mascle i una femella en sgeneraran freemartins.

Si crioconservem els embrions (congelo)

‐ Transferència d'embrions en moments oportuns pel maneig de les explotacions (estiu no).

‐ Aprofitament dels cicles estrals, naturals de les femelles receptores. No haig de sincronitzar,

cosa quedisminueix la fertilitat.

‐ Menor número de receptores necessàries que amb la transferència d'embrions en fresc.

‐ Part predeterminat en funció de la disponibilitat aliments.

‐ Utilització de femelles seleccionades com a receptores pel seu reduit valor genètic, caràcter

matern. No ensinteressen que donin òvuls, sinó que gestin.

‐ Transports internacionals, menors despeses i riscos de transmissió de malalties. Tenir una

bona femella, sensetransmetre una vedella.


69

Fem selecció més intensa que per selecció artificial. Guanyem més des del punt de vista

genètic. Si comprem bo unmascle només guanyem el mascle, però si alhora tenim una bona

femella, aconseguim bons beneficis.

Des del punt de vista de la genètica

‐ Selecció genètica més intensa que amb IA i avaluacions de descendència i valor productius

més ràpides.

‐ Disminució de l'interval generacional. Obtenir embrions defemelles prepúbers i fecundar‐les.

‐ Possibilitat de clonatge mitjançant la bisecció o la transferència nuclear.

Si congelem els embrions: Establiment de bancs d'embrions per:

- Conservació d'espècies, reces i extirps en perill d'extinció.

- Manteniment de la diversitat genètica per a la conservació de races autòctones.

- Constitució d’un segur biològic davant qualsevol catàstrofe genètica, etc.

Inconvenients

‐ Reducció de la diversitat genètica en dissenys erronis de recuperació embrionària. Si hem de

conservarembrions de pocs animals, necessitem un genetista perquè augmenta molt la

consanguinitat.

‐ Alta variabilitat de la resposta superovulatòria.

‐ Despesses econòmiques superiors en comparació a la inseminació artificial.

‐ Gran variabilitat en la viabilitat obtinguda entre diferents explotacions (tant a la transfèrencia

d'embrions enfresc com en congelats). Hi ha ramaders que ho fan bé i altres que ho fan

malament.

Tècnica

Fases comunes

Fases comunes de les tècniques de la transferència d'embrions: Normalment els qui donaran

òvuls són femelles genèticamentvaluoses. La transferència d'embrions és cara, és per això que

en femelles poc valuoses inseminem amb carn, no ens interessa per reposició.

1. Tractament estimulació.

2. Inseminació amb un bon toro.

3. 7 dies després IA recuperem els embrions en un determinat estadi (la localització

depèn).

4. Els congelo i els deixo al tanc, fins que tenim una femella en zel, i tranferim l'embrió.

5. Si volem transferir en fresc (que té la mateixa supervivència), hem de tenir receptores

a punt. Les haig de sincronitzar amb la nostra donadora.


70

Protocol estimulació i sincronització

Com estimulem? per estimular l'ovulació d'una truja, li donem la coriònica equina i la humana,

i torna a ovular. En vaques no podem anar a coriòniques, sinó que inoculem FSH i LH pura

(hipòfisi pura). Pluset és la marca que ha registrat.

Ens venen la FSH i la LH. Donem aquest producte durant 4 dies. La FSH que estimula la

foliculogenènsi, sempre, per molt que ho intentem es troba contaminada amb LH, sempre

donem certa dosi de LH. Durant 4 dies i a dosis decreixenet anem donant FSH, perquè tampoc

ens interessa que ovuli molts òvuls. Això seria suficient, per a què dos dies després li donèssim

GnRH, perquè la Lh interna sigui suficient perquè ovulin tots els òvuls.

Això en principi seria suficient, però com no sabem en quin moment del cicle es troba donem

lloc un protocol.

Agafo una vaca en cos luti funcional (7‐16 en diestre), i li posem un PRID (dispositiu

intravaginal que desprén progesterona), a part de la progesterona endògena, tenim la

progesterona exògena, s'inhibeix l'hipotàlem. Al dia 6, li començo a enxufar la FSH, que

produeix onades fol·liculars molt elevades independentment de la progesterona. El dia 8, li

retiro el PRID, la inhibició, i li donem una prostaglandina, perquè potser encara té el cos luti.

Dos dies més tard (11) li provoco l'ovulació de tots els fol·licles que ha anat ovulant amb GnRH,

també li podríem donar una coriònica humana (m'asseguro que hi hagi un pic LH).

Ara necessitem tenir 8 femelles que estiguin en zel el dia 11. Detectarem els zels pel matí i

inocularem GnRH per la tarda. Avui agafem 8 femelles braves receptores, que no han parit mai

(molt més fèrtils). Ens assegurem 8 vaques amb cos luti i els hi col·loquem un PRID (ens es igual

quin dia és el del cos luti), i fem progesterona durant els mateixos dies.


71

En el moment en què retiro el PRID a totes dues les punxo amb prostaglandines.

Independentment del que els hi doni ens sortiran al mateix temps.

Ara bé, a la donadora li he provocat l'ovulació de molts fol·licles, però a l'altre, el que fem es

donar‐li una coriònica equina amb acció FSH el dia 6, perquè ovuli (m'és igual quants, però ens

hem d'assegurar que ovuli).

Si només volem recollir embrions, podem agafar una vaca i no donar‐li progesterona. En

aquest cas la necessitem per sincronitzar‐lo amb les receptores, i poder‐los administrar en

fresc, a que al treure‐li la progesterona la resposta és superior a la LH. Encara que hi ha vaques

que passen olímpicament de la progesterona.

En quatre dies passem d'un primordial a un fol·licle de Graff que es pot ovular. La vaca té tres

onades fol·liculars en tot el cicle en què s'ovulen i s'atressien, però no poden arribar a ovular

pq no hi ha la LH.

Recollida dels embrions

A dia 7, anirem a buscar els embrions a l'úter de la vaca. També podem tenir mòrules o

blastòcits. El que farem és recuperar‐ho amb un catéter (Catéter Foley). Un catéter amb dos o

tres entrades, amb la particularitat que una de les entrades és d'aire, i una o dos de líquids.

Aquesta entrada accesòria d'aire fa que quan entro aire, s'infla una pilota i ens fa de tap.

Procediment: Primer, donem una epidural (lidocaina). Per palpació rectal, introduim via

vaginal el catéter foley (tou) sense aire. Ens ajudem d'una cànula rígida i aconseguim ficar‐ho a

l'úter. On cop siguem dins, el col·locarem a una de les banyes. Quan tinguem el catèter

col·locat a una de les banyes, amb l'entrada d'aire inflem la bola i fem un tap. Amb una de les

entrades de líquid, introduim PBS (solució fosfatada amb sèrum fetal boví), i també albúmina

sèrica perquè els embrions no s'enganxin.

El que mirarem és que la banya s'ompli, i l'estimularé pq els embrions es moguin, tancaré

l'entrada de líquid, i obriré la sortida, munyint la banya per treure el líquid de la banya amb els

embrions. Podem anar fent rentats fins que penso que els tinc tots (comptant els cossos luti).


72

Al tub col·loquem un filtre on quedarana adherits els embrions i on anirem observant. Passem

200‐300 mL per banya i dos o tres rentats.

Per canviar de banya, desinflarem, tornarem a inflar i farem el mateix procés.

Al acabar, li donem sempre una prostaglandina perquè tindrem molts cossos lutis, per fer que

l'úter es contraigui i tregui el líquid, i acabarà gestacions (no volem que gesti els embrions que

ens hem deixat).

Quan acabem, sempre li donarem una prostaglandina, pq no sabem si la vaca es pot quedar

prenyada (podem deixar embrions dins).

El porc

El comerç d’embrins de porcs és molt important. Recuperem embrions d'espècies petites, com

cabra ovella i truja. Ens pot servir també en vaca i euga.

Recuperació embrions a oviducte. No es solen accedir per dificultat, i perquè són estadis molt

temprans. S'ha de fer una laparotomia, exterioritzat l'aparell reproductor i procedir. Per

recuperar embrions d'oviducte entrem a la unió uterotubàrica‐fimbries, o entrem a fimbries i

generem una sortida artificial a uterotubàrica.

Crearem una sortida a l'entrada de la banya, i una sortida a la unió uterotubárica.

La cabra

El que fem és anestesiar‐la (en la vaca no), li donem lidocaida. Exterioritzar l'aparell

reproductor, uter, oviducte i ovaris (més dificultat i treball). Amb bisturi, a la base de la banya


73

tallo, i introdueixo un catéter foley de dues sortides. En aquest catèter, inflo la pilota, de

manera que quedi situada a l'entrada de les banyes (no ens passa liquid al cos de lúter). Anem

a la unió uterotubàrica i introdueixo alguna cosa roma, una agulla que no faci mal, com una

punta de pipeta que no faci mal, i a partir d'aquí vaig fent rentats, i recupero amb l'altre

sortida de catèter. Una vegada fets els rentats oportuns, treiem l'aire i anem cap a l'altre.

Posteriorment a la lupa comprovem la presència d'embrions.

Sempre intentarem anar a úter, perquè les fases més avançades tenen més probabilitats de

sobreviure en congelació.

Avaluació dels embrions Selecció prèvia dels embrions que seran transferits. Embrions: qualitat excel·lent o bona. És

sobre 5.

Classificació morfològica dels embrions de bovins

Graus de qualitat:

- Excel∙lent. Embrió ideal, simètric, esfèric, amb el desenvolupament d'acord amb l'edat

i blastòmers de grandària, color i textura uniforme. Ha de tenir un desenvolupament

d'acord amb l'edat.

- Bo. Imperfeccions lleus, com pot ser la forma irregular d'alggun dels blastòmers,

extrusió d'algunes cèl·lules, vesiculació lleugera. Generalment, amb només una

alteració present.

- Regular. Alteracions però no severes. Degeneració d'algunes cèl·lules, retràs

cronològica, cèl·lules extrusionades. Generalment, 2 tipus d'alteracions conjuntes.

- Pobre. Grans alteracions, però aparença encara viable de la massa embrionària.

- Degenerat. Embrió on la massa embrionària ha perdut totes les característiques de

viabilitat.


74

Es pot transferir fins a bo o regular, i només congelar els bons o excel·lents. Si tens poques

receptores, i tens un excelent, un bo i regulars, ens interessa transmetre els regulars i congelar

els altres per tenir viabilitat per deixar prenyades a les femelles.

A la truja i a la vaca fem inseminacions normals i corrents, agafem una palleta de semen, pero

en comtpes de semen posem l'embrió, a dia 7, posem el càlister dins de la banya on s'ha

produit el cos luti.

OPU: Ovum Pick up

Apiració transvaginal quiada per ecografia. En vaques i eugues. És la mateixa tècnica que es fa

servir en humana. Utilitzarem aquest mètode:

- Femelles d'elevat valor genètic.

- Animals prepúbers (2‐3 mesos). Disminueix interval generacional. Presenten fol·licles

als ovaris.

- Animals gestants (primers 3 mesos de gestació). Podem fer‐ho durant tota la gestació,

si arribèssim.

- Femelles infèrtils: Ovidutes obstruits.

- Femelles que no responen a tractaments de SuperOvulació.

- Us de diferents mascles. Fecundar els òvuls que obtinc amb diferents mascles.

Inseminacions artificials, 1 vedells a l'any, en MOET tenim 20‐25 vedells/any, IVP/OPU (embrió

in vitro), 80‐100 vedells per any.

És la mateixa tècnica que en humana, però combinem la palpació en remugants. Consisteix a

unir una bomba d'aspiració i una sonda ecogràfica.

Agulla maniobrable, via ecogràfica enfoco l'ovari, i el controlo via rectal, i ens el col·loquem

davant de la sonda ecogràfica. La bomba d'aspiració no ho fa de forma contínua, cal activar‐la

amb un pedal. Posteriorment s'esperen uns dies, es fecunda i es transplanta.


75

10.- DIAGNÒSTIC DE GESTACIÓ

Farem el diagnòstic de manera diferent en les diverses espècies des del punt de vista fisiològic.

Factors que afecten a la durada de la gestació

- Edad mare (a més jove menor durada).

- Número de fetus (a major número de fetus menor durada).

- Sexe del fetus (femella inferior que en mascles).

- Raça. Per grandària.

- Factors ambientals. Temperatura, nutrició, estació.

Placenta Funcions:

- Intercanvi metabòlic entre la mare i el fetus.

- Secreta hormones:

o Activitat de mantenir la gestació.

o Estimular la glàndula mamària.

o Estimular el creixement fetal.

Sac viteli, més o menys gran, en funció de les espècies, i després tenim el corion, cèl·lules que

contacten directament am la mare (part externa del trofoblast, part externa blastòcit), ens

interessa per fer les placentacions a la mare.

Tipus de placentes

Tres classificacions

Tipus de contacte entre la mare i el fetus.

Epiteliocorial. En cavalls i porcs. No hi ha cap pèrdua de cap capa, el corion del bebe contacta

amb l'endometri de la mare, mitjaçant unes prolongacions.


76

Sindesmocorial. Cabra, ovella, i vaca. El corion d'alguna manera, forma unes cèl·lules gegants

amb l'endometri de la mare, desapareix l'endometri. Acaba absorbint el corion, 5 capes.

Endoteliocorial. Gos i gat. Ens desapareix el teixit conjuntiu i l'endometri, el corion contacta

amb l'endoteli dels vasos de la mare.

Hemocorial. En el cas dels humans, una mica en cos i gat, i en rossegadors. El corion contacta

amb el sang de la mare.

Distribució de les vellositats coriòniques.

Difusa. El corion contacta amb tot l'endometri. Truja i euga.

En el cas de la truja, les microvellositats, s'interdigiten dins de l'endometri de la mare, es posen

com un guant. Mentre que en l'euga, en lloc de ser uniforme, les microvellositats s'organitzen

en microcotiledons que no es veuen a simple vista, no tenen res a veure amb els cotiledons de

la vaca, l'intercanvi anuini a l'organitzer‐se es mes fàcil.

Cotiledonària. L'intercanvi es produeix només a nivell de cotiledons i de carúncules, només

tenim intercanvi de sang allà on trobem els cotiledons.

Zonal. En lloc de ser per topus, només en el cinturó que envolta la placenta.

Discoidal. En primats, només en un disc.


77

Pèrdua de l'endometri durant el part.

Decídua. En gossa i gata, parcialment. Durant el part hi ha sang.

No decídua. No hi ha pèrdua. Totes les nostres espècies. No hi ha d'haver sang.

Implant embrionari

Remugants

Els remugants tenen una placentació de tipus cotiledonaria, sindesmocorial i no decidual.

L'embrió només en un 10% dels casos migra (normalment es queda a la banya on s'ha produït

ovulació i per tant gestació, el 90% al corn ipsilateral).

Fases

Dues fases:

- Allargament del blastocist i contacte de les microvellositats

Entre el dia 8 i 12 teníem estadi de blastòcit (oòcit gran dins de la pel·lúcida i eclosiona). El dia

12 una vegada a sortit de la z pel·lúcida s'allarga i el primer que fa es contactar amb la mare

(dia 18 en vaca i 15 en ovella) a traves de les microvellositats del còrion.

- Formació dels placentomes

Un cop en contacte amb la mare es formen els placentomes (són els cotiledons del fetus i les

carúncules de la mare). Les microvellositats s'organitzen dins de placentomes. Estan totalment

formats a partir del dia 36 en la vaca (30 en ovelles). Es formen unes 70-120 cotiledons per

placenta en vaca (90-100 en ovella).

Reconeixement matern

Ja tinc el bebito placentat, a partir d'ara dependrà de la seva mare. Ha d'avisar per a que no es

produeixi la lisis del cos luti (dia 16 s’alliberen PGF2α per lisar el cos luti).El bebito avisa

mitjançant una molècula que s'anomena interferon tau , IFNτ (glicoproteines no específiques

produïdes per leucòcits, fibroblasts, limfòcits).

Situació normal: dia 16 PG alliberada per endometri, vena uterina, arteria ovarica, acció sobre

cos luti. El cos luti segrega oxitocina, que va a endometri, que té R d'oxiticina i endometri

secreta més PG.


78

Si l’endometri de la vaca no rep cap senyal aquesta segregarà PG. L'interferon tau fa que

l'endometri no expressi R d'oxitocina (inhibeix síntesi de Receptors d'oxitocina a l'endometri).

L’oxitocina no troba receptors i l’endometri no secreta més PG.

***Ovella cicle més curt

Euga

L’euga té una placenta difusa, epiteliocorial i no decídua (necessito tot l’úter per placentar, tota

la placenta contactarà amb l’úter; sense pèrdua de capes ni sang en el moment del part).

Procès

Més o menys el dia 8-9 tenim estadi de blastòcit. Eclosiona i es desplaça desde el dia 9 fins al

dia 16 (aprox fa uns 200 micrometres i es desplaça de 7-13 cops al dia a totes les banyes).

Aproximadament el dia 15-16 s'implanta a la base d'una de les banyes (difusa, en les dos

banyes, no té per què ser la ipsilateral).

Del dia 15, un cop implantat, al 21 el bebito es nodreix del sac amniòtic. A partir del dia 21 en

lloc de nodrir-se de la seva mare es comença a nodrir del sac vitel·lí (apareix l’al·lantoides);

comença a pujar, a dia 38-42 ja ha fet el contacte a la seva mare i descendeix ja enganxat pel

cordó umbilical. Tot això es veu en l’ecògraf.

*En blan l’al·lantoides, E=embrió i F= fetus; UC: Cordó umbilical

A partir del dia 24-40 a part del sac vitel·lí el còrion (trofoblast) s'interdigita amb l’epiteli uterí

per microcotiledons i ja es pot començar a nodrir de l’úter.

El dia 36 la placenta forma les copes endometrials (entre 5-10 per placenta). Aquestes estaran

allà funcionals des de aproximadament el dia 36-49 fins el dia 140-150. Les copes son les

responsables de la síntesis de la gonadotropina coriònica equina (PMSG=eCG).


El reconeixement matern de la gestació es produeix aproximadament el dia 12-14. L’embrió a

través de la placenta (còrion) elimina estrògens i es passeja per tot l’úter de la seva mare

eliminant estrògens que eviten alliberació de PGF2α en tot l'endometri (qualsevol punt que

alliberi PG sortirà a sistèmica i arribarà a cos luti).


79

*En Euga la PG surt per vena uterina, pasa per tot l'organisme i arriba a artèria ovàrica

Truja

Té la mateixa placentació que l’euga (difusa, epiteliocorial i no decídua) i l'embrió fa una mica el

mateix que a l'euga.

Procés

El primer que fa l’embrió és desplaçar-se (d 6-8) i es distribueixen de forma uniforme al llarg de

les banyes (10-14). Obligatòriament en totes les gestacions d'una truja per a que arribi a terme

hi ha d'haver implantats un mínim de 4 embrions (2 per banya). A partir d'aquí s'allarga (dels

que més) i ja fa la placentació difusa i epiteliocondral (interdigitació del trofoblast amb l’epiteli

uterí del d13 a d18-24).

Aureoles: No existeix en cap altre placenta. Aprofita la secreció de les glàndules utrerines

(curiositat).


El bebito allibera estrògens. Com tornem a tenir una circulació sistèmica allibera estrògens

passejant-se (no tant com a l'euga). En lloc de passejar-se tant com l'euga es necessita un

número mínim d'embrions (4) per a que l'alliberació d'estrògens sigui uniforme. Els estrògens a

més estimulen la contracció del miometri per distribuir els fetus.

En aquest cas els estrògens fan que la PG no s'elimini a sang si no que es secreti a nivell de úter

(secreció exocrina, no passa a nivell sistèmic).

Les gestacions no tenen perquè ser ipsilaterals

Gossa

Placentació zonal, endoteliocorial i parcialment decídua.

Una vegada arriba a úter els bebitos es desplacen i es distribueixen de forma uniforme al llarg

de les banyes. El reconeixement matern no fa falta, la gossa independentment de que estigui

prenyada o no mantindrà el cos luti durant 60 dies (es produirà gestació o pseudogestació).

Endocrinologia de la gestació En el moment es que es produeix la ovulació la femella entra en diestre i com no hi ha luteolisis

la progesterona es manté fins al moment del part. En el cas dels estrògens augmentaran a final

de gestació fins al part.

Vaca/ovella/ truja

Tota la progesterona que trobem en sang a la vaca be del cos luti, però entre els 180 i els 240

dies (6-8 mesos de gestació), part de la progesterona la fabrica la placenta.


80

Tota la progesterona de la gestació d'una truja la produeixen els cossos lutis de l'ovari; es a dir

que jo en qualsevol punt si faig una ovarihisterectomia acabaré la gestació.

La ovella fins al dia 50 la progesterona prové de l'ovari i a partir del 50 tota es placentària.

Euga

El dia 28 hi ha una disminució de progesterona a la sang ja que el cos luti es incapaç de

mantenir la gestació (no pot secretar tota la progesterona necessària). El dia 38-40 a la

placenta apareixen les copes endometrials que secretaran eGC que estimula FSH i LH

estimula per acció FSH en els ovaris la fol·liculogenesis. Aquests fol·licles poden luteinitzar (+

progesterona) o que ovulin i formar un cos luti d'ovulació. Això són el que s'anomena els

cossos lutis accessoris de la gestació. El dia 180-200 baixa i el dia 300 torna a pujar per

provocar el part.

La coriònica equina es secretada per les copes endometrials que apareixen el dia 38-40, el pic

succeeix el 65 i disminuirà fins el 140.

Els estrògens augmenten aproximadament el dia 35 i fins al part tindrem estrògens. Del dia 35

a la 60 provenen de la fol·liculogenesis de l'ovari per crear els cossos lutis accessoris. A partir

del dia 60 els estrògens els produeix el fetus de l'euga.

Fins al dia 50 de la gestació tota la progesterona ve dels ovaris. A partir del dia 150 tota ve de la

placenta. Del dia 50 al 150 es produeix el canvi.

Gossa

Té una endicronologia semblant a la vaca o la truja. Apareix però, una altre hormona, la


81

prolactina.

El cos luti, com passava a l'euga, si no hi hagués res mes, seria incapaç de mantenir la gestació.

Per ajudar en la gossa apareix la prolactina, que en la gossa actua com a una hormona

luteotròpica (manté el cos luti).

Si en un moment volem interrompre la gestació podem atacar la prolactina o el cos luti.

El cos luti de la gestació/pseudogestació, son necessaris durant tota la gestació (no hi ha

progesterona placentària).

*Durada de la gestació i temps de producció de progesterona placentària:

Diagnòstic de gestació El primer mètode de diagnòstic de gestació en totes serà la falta de zel.

Vaca

Falta de zel

El dia 0 l'he inseminada i per tant el dia 21 miraré si està en zel o no. Ho faré dos cops al dia del

dia 18 al 24 (necessitat de mà d’obra).


82

Puc tenir falsos positius:

- Femella que ha decidit deixar de ciclar (en anestre, ovaris estàtics) per factors

nutricionals, estacionals...

- Femella que té un zel silent (no té manifestació de cicle)

- Patologies com un cos luti persistent

- Diestres més llargs (>24 d)

Si no surt en zel quan vingui el veterinari es fa el control reproductiu per mirar si realment

estan prenyades o s'ha donat un fals positiu. En vaca es fa per palpació rectal generalment

(també es pot introduir l'ecògraf).

Palpació rectal

A partir del dia 30 si jo faig una palpació rectal puc trobar en una de les banyes la vesícula

amniòtica (increment de grandària d'alguna de les banyes). Notaré una bola plena de líquid. A

partir del dia 40 ja palpo l'alantocorion (soc capaç de distingir).

La palpació de la vesícula amniòtica es pot fer però es molt fràgil. Si no tenim pràctica anirem a

palpar el dia 40 (fins al 90) buscant l'alantocorions. L'alantocorion es palpa mitjançant una

prova que es diu pessic de membranes (es fa en vaca, ovella i cabra). Com que la placentació de

la vaca es cotilodenaria el contacte amb úter es dona als placentomes. A l'hora de palpar

agafaré la banya ipsilateral, miraré si hi ha simetria, i desprès pessigaré la membrana (amb

compte). Notaré d'aquest pessic que primer se m'escapa el corion i desprès l’úter. Si no hi ha

gestació només se m’escaparà l’úter. Aquest mètode ens serveix tambè pel diagnòstic

diferencial de piometres i mucòmetres.

A partir del dia 90 puc palpar els placentomes (1,5-2cm). A partir del dia 120 si poso la ma pèr

davant del isquion veurem hipertròfia i frenitus de la artèria uterina.

Ecografia

Permet diagnosticar gestacions a partir del dia 25 fins el 35. Es fa a traves d'una sonda

transrectal.

Inconvenients:

- Hi han diferents dispositius, més o menys petits. NO és una tècnica que sigui molt

utilitzada perquè no guanyo cap cicle (a partir del dia 25 igualment vaig a dos cicles, el

cicle del dia 21 ja l'he perdut).

- Normalment les granges de vaques estan molt il·luminades/airejades i dificulta la visió

de l'ecògraf (dispositius com ulleres per veure l'ecograf directament a la visió del

veterinari). A més quan tu fas una palpació rectal treus femta; però quan t'acostumes

no rentes tant. Per a l'ecografia s'ha de rentar bé, i pensant que treballem en ramats de

vaques és costós.

Si es pot utilitzar per tractaments hormonals o per mirar el cos luti de la receptora.


83

Anàlisi de progesterona

Un altre forma de diagnòstic que podem utilitzar és l'anàlisi de progesterona. A partir del dia

16-17-18, on la progesterona ja hauria de començar a baixar traurem llet o plasma de la vaca i

analitzarem la progesterona que hi ha. Si la progesterona baixa vol dir que no està prenyada.

Això ho podem fer si el nombre dels animals es petits (4 vaques com la facultat).

Inconvenient: Gran número d’animals i resultats erronis (reabsorcions embrionàries, cicles

curts, quists luteínics, diestres llargs).

Interferon tau

Un altre mètode es el de interferon tau, que es troba en el màxim de secreció el dia 15-16 (aquí

si que guanyo un cicle). El problema es que s'ha de sagnar l’animal, en canvi en la progesterona

es pot fer en llet.

Euga

Falta de zel

El primer mètode de diagnòstic de gestació, com a vaques, és mirar la falta de zel a dies 21-22

(parlem d'individus, no de grups, presento l'euga al mascle). Resultats erronis:

- Femelles que mostren el zel durant la gestació (a partir del dia 40 comença la PMSG i fa

fol·liculogenesis); avortament si ens equivoquem i inseminem (no es deixarà muntar)

- Període interestre variable (16-25d)

- Falta de la simptomatologia Zels silenciosos quan està amb el poltre per a que no la

tornin a prenyar

Palpació rectal

Palpació rectal, diferències amb una vaca:

- Ovaris: En una vaca puc entrar i veure que hi ha cos luti, en euga no palpo cos luti

(interns) i si hi ha fol·licles no m'indiquen res (pot tenir fol·licogenesis i no estar

prenyada o cossos lutis accesoris estant prenyada)

Si hi ha gestació, del dia 18-21 em trobo que hi ha to uterí i un cèrvix perfectament tancat (no

m'ho confirma, pot estar en diestre llarg). Entre els dies 21-60 (període on si no tenim res com

un ecògraf, es el millor moment per fer un diagnòstic) veiem to uterí i increment de la base

d'una o dos (bessonada) banyes; a mes tinc el cèrvix tancat.

*Bessonada: interrompre la gestació, petar un dels dos, esperar a veure si es reabsorbeix.

Del dia 60 al 120 es el pitjor moment per palpar. Hi ha un augment de grandària a nivell de les

banyes que ja no es tan evident (noto dins les banyes líquid però no soc capaç de veure la

simetria, el líquid podria ser pus o altres).


84

A partir del dia 120 ja palpem el fetus (potes cap, esquena...).

*En el cas de l’euga el pessic de membranes ja no serveix (placentació de l'euga es difusa,

còrion enganxat a úter).

El moment òptim de la palpació rectal depèn de l’experiència del clínic però s'ha de fer el més

aviat possible i repetides vegades (si abans del dia 36-38 la gestació no va be s'ha

d'interrompre; si es mor el fetus desprès la femella entrarà en una pseudogestació que no

desapareixerà fins el 50- els que fan reproducció en eugues s'han de comprar un ecògraf).

Ecografia

Ecògraf amb sonda transrectal. Trobar una quadra fosca. En cavalls puc disposar d'un ecògraf

més gran que en vaques.

Inconvenients:

- Es necessari un equip especial: car

- Es necessita certa experiència per reconèixer les imatges

Farem l’ecografia per sonda transrectal ; a partir del dia 10 de l'ovulació ja puc saber si està

prenyada (ara si que, a diferència de la vaca, guanyo cicle). A més, a partir del dia 22 ja puc

saber si el fetus es viable o no (li veig el cor).

S'aconsella fer 3 exàmens:

- Primer examen: 14-16 d (aconsellat) postinseminació

Examen ecogràfic on ja es pot veure una vesícula embrionària rodoneta i anecogènica (negra) i

puc examinar els ovaris (si hi ha cos luti; un o dos- buscar dos vesícules

embrionàries/bessonada). L'inconvenient es que en aquest estadi les vesícules són mòbils per

tot el úter (fer una inspecció acurada de l'úter). Un altre inconvenient és el fals positiu. L'uter

de l'euga te tendència a desenvolupar els quist uterins, que a nivell ecogràfic te el mateix

aspecte que una vesícula embrionària.

Si em entrat i no veiem res es pot donar una PG per a que surti en zel. Si trobem algo farem

una segona inspecció.

- Segon exàmen: Dia 21-22.

Confirmar si realment està prenyada. L'embrió ja està fixat i a dins de la vesícula embrionària ja

puc veure l'embrió, i el batec del cor confirma la seva viabilitat (no es pot confondre amb el

quist uterí).

Podem obviar el primer examen (no perdre cap cicle però guanyo uns dies)

- Tercer examen: Dia 35

Examen molt important (no es pot obviar), abans de que apareixin las copes endometrials. Em


85

confirma que l'embrió es segur i que no hi haurà absorció. A més miraré si la seva evolució es

correcta o hi ha un retràs en el seu desenvolupament(situació de l'embrió, si s'ha menjat ja tot

el sac vitelí).

*sempre farem palpació rectal abans d'entrar amb l'ecògraf.

Altres

Altres mètodes però que no són tan pràctics pel diagnòstic de gestació:

- Valoració d'estrògens en orina. Es fa al dia 150-300 (perds molts dies). S'anomena test

de cuboni. Es molt complicat de fer, la orina passa a color verd fosforito.

- Anàlisis de la eCG: Necessites esperarte al dia 40 (40-140). Podem obtenir falsos

positius o negatius com per exemple:

o Desprès del 80 s'acabi la eCG i pensar que està prenyada

o No trobem eCG- fals negatiu: S'ha fet malbé (mal processament de la mostra)

o Trobem eCG- fals positiu: hi hagi hagut una reabsorció embrionària (fallida de

la gestació desprès de la producció d’eCG.

- Test de la progesterona en sang o en llet (si l'euga encara està lactant al poltre):del 18-

20. Si la progesterona baixa no està prenyada. Resultats erronis per diestres llargs,

reabsorció embrionària o cicles més curts.

Truja

Falta de zel

Com sempre el primer diagnòstic és la falta de zel, en el cas de la truja a dia 21(passem el

mascle per comprovar-ho). Necessitarem personal per passar el mascle 2 cops al dia del 18 al

24. Errors:

- Femelles en anestre

- Cos luti persistent

- Femelles amb zels silents

- Diestres més llargs (>24d).

Ultrasons modo A

Aparell que emet ones ultrasòniques igual que les que emet un ecògraf però que en lloc de

veure una imatge ecogràfica, aquí els ultrasons els veurem en forma de senyals visibles o

audibles (sortirà a la pantalla prenyada o es sentirà un pip).

L'aparell emet ultrasons, el col·locaré entre la 3a i 4a mama o 2a i 3a i el moure en un angle de

45º apretant. En el cas de que trobi òrgans plens de líquids a 20-10 cm de fondària emetrà un

pip i a la pantalla es llegirà positivo/prenyada.


86

Problemes de falsos positius per:

- Posició (bufeta de la orina)

- Piòmetres

- La presència de fetus no em confirmen la viabilitat d’aquests.

Fals negatiu: Es una prova que puc fer a partir del dia 30, no perdo cicle (abans del dia 42), si la

faig abans del dia 30 o desprès del 90 la relació teixit líquid no es suficient (massa líquid al 30 i

massa poc al 90) i no dirà que està prenyada.

Inconvenients: Necessito un equip especial (aparell+gel).

Doppler

És un estetoscop que en va lligat a uns cascos per insonoritzar millor. Col·locarem també entre

la 2a i la 3a mama i sentirem batecs. A partir del dia 30 notarem un increment dels batecs de la

artèria intrauterina mitja i a partir del 45 de l'artèria umbilical i del cor del fetus

Ecografia

Ecografia per sonda trans-abdominal. A partir del dia 20 (el 21 ja podria prenyar, no perdo

cicle), inclús el dia 18 ja es comencen a veure vesícules embrionàries. És car (equip especial) i

és necessària certa experiència per interpretar les imatges. Dona falsos positius per piòmetres i

bufeta de la orina i falsos negatius al no veure les vesícules. Això es pot fer el dia 20, el 21

passem el verro i al voltant del 28 faig un repàs. El dia 30 ja veig el fetus, el cor, donarà pocs

falsos negatius i positius.

Analítica de Sulfat d'estrona

L'embrió elimina estrògens pel reconeixement de gestació. Al voltant del dia 20-30 podem

trobar un pic d'estrògens, fem sagnar la truja i analitzem.

Progesterona

Trèiem sang (no llet) i fer el test de la progesterona (inconvenient:es difícil treure sang a la

truja).

Resultats erronis: diestres llargs, reabsorció embrionària o cicles curts.

Ovella

Normalment en ovelles sincronitzem, deixem el mascle durant 2-3 cicles i una vegada els

traiem ja no faré res més fins la següent gestació (les que no m'han quedat prenyades les

transporto amb les de següent cicle i les sincronitzo amb aquestes).


87

Un cop trec els mascles miro quantes m'han quedat prenyades per saber quants parts puc

esperar.

Falta de zel

Diagnòstic per falta de zel (en cas de si vull fer inseminacions) passo un mascle marcador el

dia 16-19 que marcarà les que no han quedat prenyades. Resultats erronis per:

- Femelles que mostren zel durant la gestació (el seu ovari té fol·licles durant tota la

gestació)

- Períodes interestre variable (cicles massa curts o massa llargs)

Doppler

El mateix que en truges. El podem fer servir a partir del dia 80 per confirmar en sonda

abdominal i si ho faig per sonda rectal puc diagnosticar a parir del dia 35. Escolto el cor de fetus

i cor de la mare (la freqüència del cor fetal és més gran que el de la mare)

Ecografia

A partir dels 30 dies per sonda transabdominal. A partir del dia 45-50 podem mirar si hi ha

bessonada. Es per confirmar, les que no queden prenyades les passaré a la següent gestació si

no es desincronitzaran els parts.

Ultrasons modo A

El mateix que en truges. Els farem entre els 30-40d i els 100.

Progesterona

Amb plasma o llet per radio immuno assaig (RIA) o ELISA. Miren entre el dia 18-22.

Resultats erronis: Diestres llargs, reabsorció embrionària i cicles curts.

olFNt: Interferon tau

A nivell experimental, es pot diagnosticar a partir del dia 12 per RIA.

Gossa

Només interessa confirmar si està o no prenyada perquè si no està hauré d'esperar a que passi

tot l'anestre (no hi ha pressa per tornar-la a cobrir).


88

Palpació

Palpació abdominal de les vesícules embrionàries. Es com un rosari de pilotes de ping pong que

tenim a abdomen. Ho podrem fer depenent de la grandària de l'animal (més fàcil en petits),

temperament, condició corporal, nº de fetus, període de gestació (24-35d).

Ecografia

Per sonda transabodminal. A partir del dia 20 ja podem veure les vesícules embrionàries i a

partir del 28 ja veurem el cor. Aproximadament al mes de la munta aconsellem que vinguin a

fer una ecografia per confirmar que està prenyada i si els bebitos estan vius.

Radiografia

A partir del dia 45.

Recomanem al mes fer una eco (a partir de 7-8 cadells ja no veus bé) i als dos mesos

radiografia (no puc veure viabilitat) per mirar si tot anirà bé a nivell de part, puc preveure si

tindré un part distòcic o astòcic.


89

11.- INTERRUPCIÓ DE LA GESTACIÓ Indicacions:

- Munta no desitjada

- Gestació i part que suposen un risc per la salut de la femella (Sant bernardo que prenya

una canitxe)

- Gestació no desitjada (en animals de companyia)

- Bessonada (euga)

Euga

Del dia 4 al 35 post-ovulació si dono una prostaglandina interrompo la gestació (desprès ja

apareix la PMSG i em provoca una pseudogestació).

També es pot eliminar el bebito agafant l'embrió com si fessim una transferència embrionària-

faig un rentat uterí amb solució salina (10-15d) i elimino l'embrió (estimulo secreció de PG i

comença un nou cicle).

Truja

Tota la progesterona en la gestació de la truja es luteal per tant podem interrompre amb PG

durant tota la gestació. També serveix per sincronitzar parts el dia 114 en granges.

Vaca

A partir dels 5-8 mesos tenim progesterona luteal i placentària. Fins al dia 150 interrompre

només amb prostaglandina i a partir del dia 150 donaré PG i corticosteroids per la

progesterona placentària (qui desencadena el part es el bebito eliminant corticosteroids), per

tant fem creure a la mare que el bebito ja està a punt.

Ovella

Fins al dia 50 tota la progesterona es luteal i des del 50 tota es placentària.

Del dia 4 al 12 podem interrompre amb PG. Del dia 12 al 50 no puc interrompre una gestació

en ovella ja que fins el dia 21 el interferó tau té un efecte luteotròpic (període refractari a la

PG). Del 25 fins al 50 no es sap perquè però per molta PG que donem no s'interromp la

gestació (període refractari a la PG). Del 50 en endavant em de donar corticosteroids.

Gossa

2 situacions per donar els fàrmacs: vull evitar que es quedi prenyada o s'ha quedat prenyada i

volem interrompre la gestació.

Per evitar que es quedi prenyada podem donar estrògens (sinestroneosan) del dia 3 al 10

desprès de la monta. Els estrògens mantenen la unió utero- tubàrica tancada i els embrions no

podran implantar-se. A més pels que han passat alteren l'endometri i no es poden fixar.

Inconvenients:

- Piòmetres (allarguem una situació oberta): Entre 1-10 setmanes desprès del

tractament

- Aplàsia medul·lar: Leucopènia, trombocitopènia, anèmia, immunosupressió i mort


90

- Canvis de comportament: allarga o comença un nou estre

- La fertilitat futura es veu compromesa

Eliminar la gestació:

Eliminant cos luti i prolactina s'elimina gestació.

- PG A partir del dia 10- 14 del metaestre. En la gossa la PG sempre ha de ser natural, si

no molts efectes secundaris (vòmits, salivació, defecació, miccions i disnea). Es molt

barata. Es comença en una dosis baixa i quedar-se la gossa per observar efectes

secundaris.

- Bromocriptina i cabergolina són antiprolactínics. Ens serveix també per interrompre

una pseudogestació. A partir del dia 30-35 la bromocriptina i 25-45 la cabergolina. Són

via oral, efectes secunadris un altre cop el problema i més marcats o permanents que

la PG

- Mifepristona (alicine, RU 486): A la setmana de la munta ja es pot donar per evitar la

gestació. Es pot donar durant tota la gestació. És un antagonista des receptors de

progesterona al úter i el cos luti va involucionant


91

12.- PELVIMETRIA Consiste en medir de forma directa o indirecta el canal del parto para ver si el parto serà

eutócico o distócico. Preveer las dificultades del parto y actuar en consecuencia.

Para que el parto suceda normalment vamos a tener que tener en cuenta:

- Diámetro del canal pévico

Depende de la raza (genética) y de la edad (desarrollo de la hembra). Está formado por la

pelvis (ileon, isquion y pubis) y el sacro, los ligamentos y la sínfisis pubiana.

Hay que valorar la capacidad de distensión‐relajación, limitadísima sobretodo en hembras

jóvenes. Valorar si el canal es duro o óseo o si el canal es blando

Conocer la forma del canal del parto es esencial para saber si los terneros nacen encajados.

Medidas indicativas de la obertura pelviana:Altura sacro‐pubiana y anchura bisiliaca media.

- Diámetros fetales. Peso y morfología del feto al nacimiento.

o Tamaño de la cabeza. Bitemporal.

o Distancia entre hombros (escapulotorácico o cintura escapular).

o Distancia entre caderas (bicoxofemoral o cintura pélvica).

Hay que evitar la incompatibilitat fisiológica feto‐terminal.

Pelvimetría indirecta

Relación entre el desarrollo de la obertura pelviana y otras dimensiones corporales como:

- Altura del animal.

- Conformación y longitud de la grupa.

- Distancia entre los ángulos de la cadera.

- Distancia bi‐coxo‐femoral.


92

Pelvimetría directa

- Técnicas clínicas.

- Técnicas ecográficas.

- Técnicas radiológicas.

Técnicas clínicas

Palpación sistemática de puntos óseoa específicos en la pelvis y determinación de las

disstancias entre ellos mediante instrumentos.

Salida normal del feto pot movimientos alternantes

En situación normal, el feto gatea o repta a través de la pelvis de la madre. En caso de no salir

solo, hay que intentar en la asistencia:

- Que esté lo más limpio y lubrificado posible.

- Estirar ligeramente de las dos extremidades con la misma fuerza, una más adelantada

que la otra hacia abajo.

- Dejar a la hembra tranquila lo máximo posible.

Frecuencia partos distócicos

La frecuencia de partos distócicos es mayor en las vacas que en el resto de hembras

(vaca>oveja>yegua>cerda) y en primíparas es mayor que en multíparas. En perras depende de

la raza.

Lo fundamental es intentar evitar distocias planificando bien los cruzamientos mediante la

selección de reproductores en base a:

- Desarrollo abertura pelviana.

- Desarrollo del feto al nacimiento.

Estática fetal

Es la posición del feto en el interior de la madre, que se define por cuatro parámetros:

- Actitud.

- Situación: El eje longitudinal del feto y el de la madre.

- Presentación: Si vienen de cara o de culo. El feto respecto a la vulva.

- Posición: Relaciona el feto respecto a la circunferencia pelviana materna.


93

Actitud normal parto

Herbívoros: La posición normal es la cabeza sobre las extremidades anteriores estiradas hacia

adelante. Cabeza sobre las rodillas.

Carnívoros:Primero la cabeza y las extremidades anteriores hacia atrás.

Actitud normal gestación.

Típica posición fetal.

Según la situación nos podemos encontrar (Situación respecto al eje):

Longitudinal

Transversal

Partos normales, posiciones verticales, horizontales o intermedias. Dando la espalda al canal

del parto.

Según la posición nos podemos encontrar (Presentación respecto a la vulva):

*A parte de la situación, la presentación es que parte del feto está más próxima a la vulva.


94

En situación longitudinal

‐ Presentación anterior. 85‐95% de los partos normales

‐ Presentación posterior. 5‐15% de los partos normales.

En situación transversal

‐ Presentación dorsolumbar

‐ Presentación esternoabdominal

‐ Presentación costal derecha o izquierda

Posición (respecto a la circunferencia pélvica)

En situación longitudinal y presentación anterior:

En situación longitudinal y presentación posterior:

En situación transversal:

‐ Verticales:

� Posición cefalosacra.

� Posición cefalopubiana.


95

‐ Horizontales:

� Posición cefaloilícaca:

� Izquierda.

� Derecha.

‐ Intermedias (oblicuas):

� Posición cefalosacroilíaca:

� Iquierda.

� Derecha.

� Cefalosupracotiloidea:

� Izquierda.

� Derecha.

Presentaciones y posiciones anómalas:

Consideracions

‐ Conocimientos fisiológicos y anatómicos de las principales estructuras óseas y de tejido

blando del canal de parto.

‐ Conocimiento de las principales posiciones anormales del feto y sus correcciones obstétricas

para mejorar su presentación. No estirar nunca con la fuerza de un tractor.

‐ Es importante mantener una adecuada lubricación para facilitar la extracción, siendo

fundamental la higiene.


96

13.- FETUS És aquell individu que està dins la mare durant la gestació, que més o menys ja han acabat

l’organogènesi i són identificats com a individus d’una espècie, però que encara no són adults,

estan creixent.

La majoria de l’època gestacional és època embrionària.

Els fetus són sers molt actius, capaç d’automodular‐se moltes funcions i capaç d’automodular

algunes funcions de la mare. El fetus és una mena de paràsit. El fetus té un sistema

neuroendocrí actiu i funcional i un metabolisme extraordinàriament actiu.

El medi en que es troba un fetus és un medi bastant constant i molt protegit, però amb unes

característiques molt diferents al medi d’un individu adult.

Gran capacitat d'adaptar‐s al medi on viu. És un paràsit pq viu d'un altre.Tenen una vida molt

activa que funciona a apartir de la mare, i ha d'evitar que mori. El medi és un medi bastant

constant, protegit, pero amb caracteristiques diferents com la pressió d’oxigen, aixo implica

que el fetus pel seu funcionament ha de respondre a una sèrie de necessitats diferents a les

nostres, primer el ritme de maduració, quan surt pel part s'ha d'activart ja, de manera que tots

els òrgans o sistemes han d'estar madurs.

Tot el sistema digestiu ha se ser capaç de madurar, que es fa de manera progessiva durant tota

la gestació. Hi ha una sèrie de problemas:

- Ha de mantenir el ritme de maduració durant la gestació per estar preparat quan surti

al medi nou i hagi de fer servir els seus sistemes per primera vegada.

- Resposta ràpida al medi s’ha de poder adaptar a que la mare mengi més o menys, si

la mare passa estats d’estrès...

- Adaptació a condicions especials:

o El fetus està en unes condicions d’oxigen molt més baixes que les que hi ha a

l’Everest. Si ens fiquéssim nosaltres moririem per hipoxia.

o Nutrició parenteral.

o Competència entre germans en espècies politòciques. (sobre tot el porc).En

algunes espècies més que altres, en el cas del porc és molt important, des del

moment de la implantació. Més menjarà a costa del veí. Hi ha una lluita per

creixer més jo que el veí, en el gos no és tant marcat.

Per fer tot això, el fetus necessita:

‐ Sistema neuroendocrí actiu i funcional. El sistema nerviós dels fetus funciona i molt ràpid,

però no és tant madur. Un gos quan neix el sistema neuromuscular el té molt dèbil, en canvi, el

garrí quan surt, corre i busca la primera mamella que troba, perquè les estratègies són

diferents.

‐ Metabolisme extraordinàriament actiu. Un fetus durant la gestació ha de multiplicar la mida

molt, un vedell quan neix 25‐40 kg, i en canvi l'embrió és com una ungla, el metabolisme que

ha de tenir ha de ser molt actiu. Gran despessa energètica i regulació del metabolisme molt

afinada.


97

Molt baixa pressió oxigen

Aquest provè de la placenta i té molta menys eficiencia pq no és un òrgan especialitzat com el

pulmó. Aquesta actua com a fetge, pulmó i ronyó, però la seva eficiència per captar oxigen és

molt baixa. Com fa de tot, la seva activitat és molt elevada, i ella mateixa té una despessa

energética i d’oxigen considerable. La pressió oxigen de la mare és inferior de la del medi

extern, el fetus agafa menys oxigen ja que l'agafa de la sang de la mare, i la placenta és queda

molt oxigen pq en necessita, la pressió arterial d'oxigen de la sang del fetus, es troba per sota

de la venosa de la mare, nosaltres moriríem per hipòxia.

Aquest no es mor per especialitzacions/adaptacions:

‐ Ritme cardíac molt elevat. Això significa un pas de sang elevat, i un ritme elevat d'enviar

oxigen i recollir CO2. Més de 85 pulsacions per minut.

‐ La proporció del cor respecte al cos és molt elevat. El cor durant les primeres fases creix

molt més ràpid, això fa que disposin de més sang. Intercanvi de gasos més ràpid.

‐ El fetus té una hemoglobina fetal especial, o f. A baixes pressions d'oxigen és molt més

eficient i capta molt més oxigen que l’hemoglobina normal. Més eficient, en les condicions que

treballem. Aquesta hemoglobina no es fa amb el moll dels osssos, sino amb el fetge i és el

principal òrgan hematopoètic. L'acció del fetge la fa la placenta i per això ell pot actuar com a

òrgan hematopoètic. El problema és que l'hemoglobina s'ha de canviar, i el fetge ha de passar

d'hematopoetic i hepàtic, canvi rapid de les 24 hores abans del part fins 48 hores després del

part. Gran immaduresa pq el fetge no funiona bé. L'hemogloina fetal s'ha de destruir, tens

destrucció massiva molt ràpida d'eritròcits, forma bilirrubina, i el fetge no funciona bé, els nens

surten amb pell ictèrica. El fetge no va suficientment ràpid per destruir‐la. Aquesta reacciona

amb la llum, produint dermatitits. Llum UV per trencar en bilirrubina que s'acumula. El fetge

del fetus nomes hemoglobina fetal, i les altres actuacions les fa la placenta.

‐ El fetus disposa d'un sistema de canonades circulatòries de manera que optimitza l'arribada

de sang més oxigenada als llocs més bàsics i important. En un animal adult, la circulació

pulmonar és molt important, però en un fetus els pulmons no tenen importancia (només

irrigació básica per crèixer). Seran importants quan creixi. Si el fetus mantingués el sistema de

canyeries que un adult, tindirem deficiència pq enviariem massa sang a un lloc que no és

necessari, com el fetge. En un fetus el fetge no ha de rebre sang, l'ha d'enviar. El sistema

circulatori fetal es troba modificat de manera que baixa la circulació del pulmó cap al fetge per


98

redistribuir la sang cap a la resta d’òrgans, aquesta sang oxigenada i amb nutrients prové de

placenta.

La sang ve de la placenta, aquesta sang passa una mica del fetge i va a parar al sistema venos

cava, passant per un conducte que travessa el fetge, el conducte venós, en un adult es veu pq

queda com una cicatriu al fetge. Això arriba al cor entra per l'auricula dreta, i en un cor adult,

va al ventricule dret i en comptes de passar al pulmo, tenen un forat a nivell de les aurículas, el

forat oval, que fa que al sang passi a l'auricula esquerre, no només això, quan la sang, va a

l'artèria pulmonar salyany‐se el forat, entre l'arteria pulmonar i l'aorta, hi ha una comunicació,

un conducte arteriós. Té dos sistemes per rescatar sang i no enviar la sang als pulmons.

Minimitzem moltíssim la quantitat de sang que van als pulmons, amb tres modificacions hem

canviar molt la circulació pulmonar.

Quan nosaltres escoltem un fetus via ecografia o fonendoscopia el soroll del fetus tindra molts

bufs (24‐48 hores), molts sorolls, ja que el ritme cardíac o el soroll, es troba marcat pel buf

cardíac del forat oval, un soroll molt diferent d'un cor adult, els animals quan neixen és comu

que el forat no s'acabi de tancar prou bé, però no es pot considerar patològic.

- El forat oval que fa que passi d’aurícula a aurícula.

- Hi ha un moment entre l’artèria pulmonar i l’aorta, que hi ha un punt que connecta

l’artèria aorta i l’artèria pulmonar (conducte arteriós).

- El conducte venós és el que agafa la sang de la placenta i la porta directament a

sistèmica sense passar pel fetge.

Sitema nerviós

Es troba tot ell en desenvolupament, té una maduresa molt divergent en espècies, i el sistemes

sensitius han de madurar, l'últim terç de la gestació els fetus senten pq posen emarxa el

sistema visual, tenen cicles de son i tamé oloren. El cicles de son i vigília solen anar a la inversa

de al mare.

El sistema endrocrí

Funciona a tota marxa, el sistema endocrí es troba molt actiu, ha de ser molt actiu amb quatre

regles bàsiques. El sistema endocrí segueix al fetus i funciona en funció de les nececitats dels

fetus. Pot enviar insulina. No hi ha cap hormona de la mare que passi de forma directa al fetus

(actua de forma autónoma a la mare), poden actuar de forma indirecte com la insulina. En

canvi, hi ha hormones que passen del fetus a la mare com la progesterona, en totes les

espècies o gaire bé totes les espècies, la progesterona es forma a la placenta, i els precursors

venen del fetus no de la mare. Les adrenals dels fetus són molt grosses, el part està provocada

per una reacció hormonal del fetus sobre la mare.

També la inducció del part ve donada per una reacció hormonal que inicia el fetus. A més, el

seu sistema endocrí té les hormones normals i també algunes d’especials. Per exemple: en el

fetus, la insulina, a més de fer el de sempre, fa de factor de creixement. Això explica per què

els fetus de mares diabètiques descontrolades són enormes. Si el fetus rep molta glucosa, fa

molta insulina i per tant, molt factor de creixement.


99

El sistema endocrí té les hormones que nosaltres tenim, però també coses específiques que

només actuen sobre el fetus. La insulina en el fetus és un factor de creixement. L'eix F1, el

mateig gen que la insulina peor amb diferents disposicions, els fetus de mares diabètiques

descontrolades són molt grossos ja que sintetitzen molta insulina, pq arriba molt sucre de la

mare. Modifica la funcionalitat de la mare, no és influenciat per ella i fa accions especifiques.

Resta de sistemes

Maduren mentre fan papers específics

- Sist. digestiu: immunològic, reciclatge líquid amniòtic.

- Sist. extrector: creixement, reciclatge líquid amniòtic

- Sist. respiratori: energètic etc.


100

14.- BIOTECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ Tècniques de conservació i millora del semen, inseminació artificial, reproducció assistida

Introducció

Aspectes b{sics de la reproducció d’animals d’interés productiu

L’ Objectiu principal de la biotecnologia animal és la producció eficient de carn (tambè

productes làctics, ous) Eficiència reproductiva.

La producción animal actual ea basa en sistemes intensius (màxima quantitat i qualitat de

producte al mínim cost).

- Els sistemes de producció intensiva són molt eficaços en l’industria porcina.

El porc té un elevat rendiment productiu anual (en contraposició amb bovins i ovins) �

Augment del nombre de descendents en menys temps el porc és molt rentable per a la

producció de carn.

Valoració del rendiment reproductiu

- Nombre de cries produïdes per animal i per any mida de la camada nombre de

camades/any.

- El rendiment reproductiu pot variar notablement entre granges.

- Factors que afecten el rendiment reproductiu:

o Reproducció.

o Alimentació.

o Maneig.

Importància del control de la reproducció d’animals d’interès productiu

Avantatges del control de la reproducció

1) Elecció del període de naixements

2) Reducció de la durada dels períodes no reproductius (anestre)

3) Increment de la mida de la camada

4) Acceleració de la millora genètica

5) Desenvolupament de noves biotecnologies i la seva aplicació i en el sector ramader.

Tècniques de conservació i millora del semen i d'inseminació artificial

Quan hem de fer inseminació artificial, el primer que hem de tenir en compte és amb quin

objectiu ho fem. També hem de tenir en compte com és el semen i com és l’aparell

reproductor femení. En funció de l’aparell reproductor femení, els catèters seran d’una forma

o d’una altra.

La biotecnologia de la reproducció vol dir utilitzar els essers vius amb un objectiu determinat.

Utilitzar mecanismos diferents amb l’objectiu d’augmentar el rendiment reproductiu o amb un


101

objectiu terapèutic. La millora de la IA no va venir només amb la millora de les tècniques

d’inseminació, sino també amb la millora de les tècniques de conservació del semen.

Després tenim una 2ª generació que comença quan som capaços de sincronitzar zels. Després

ve una 3ª generació que en algunes espècies encara està en curs d’investigació i que consisteix

en la producció in vitro d’embrions i el sexatge d’embrions i espermatozoides. La 4ª generació

seria la clonació amb cèl·lules somàtiques. Això no té cap sentit en la reproducció per a la

producció.

Intentem augmentar els rendiments de les explotacions a les que treballem. El

desenvolupament de la técnica d'inseminació artificial, sempre ha anat lligada a la conervació

del semen. El semen dels millors cavalls és un xurro, és per això que al aplicar tècniques de

reproducció augmenta el preu, fa que sigui fiable i que l'euga es quedi prenyada.

Hem de tenir en compte el tipus de reproducció, l'estre, la sincronització, temps de gestació,

mida de la camada i temps de gestació.

No és casualitat que el porc ejaculi 250 mL, és per millorar les capacitats de les espècies.

Quan mirem l'aparell reproductor d'una vaca i una truja, veiem que el nombre de camada és

diferent, però alhora hem de veure que la truja presenta unes banyes molt més grosses que la

truja. Tot té implicacions per determinar quantes femelles podem inseminar amb el semen

procedent del mascle.

En el cas de l'euga tenim aparells reproductors molt diferents, la truja té 1‐2 m de corns

uterins (moltes circumvalacions), és molt llarg, això explica que la mida de la camada de l'euga

no sigui la mateixa que la de la truja. Les mides del cos uterí també són importants per la

inseminació, nosaltres inseminem amb catèters de diferents mides i formes, en funció de

l'aparell reproductor que tinguem.

Biotecnologia de la reproducció

Utilitzar els éssers vius amb un rendiment. Nosaltres utiltizem mecanismes diferents per

augmentar el rendiment reproductiu, o amb fi terapèutic. La conservació del semen ha sigut

un dels treballs dels últims anys, cosa que ha permès la millora de la tecnologia de la

reproducció, juntament amb la modificació dels catèters.

La segona generació de la tecnologia de la reproducció, nosaltres som capaços de sincronitzar

els zels i la obtenció in vitro d'embrions i la seva transferència. Tot i que encara es troben en

estudis.

A la tercera generació tenim el sexatge d'embrions i espermatozous i la producció in vitro

d'embrions.

A la quarta generació, clonació amb cèl·lules somàtiques. És més barat inseminar una truja que

clonar a un animal que en pocs dies morirà, per envelliment de les cèl·lules somàtiques.

Quan s'agafa un blastoma i s'analitza es veu que és auneuploide i presenta aberracions

importants. Quan treballem amb cèl·lules embrionàries i las introduim a un ratolí de forma

habitual apareixen teratomes. El que funciona millor és la reprogramació, agafar una cèl·lula


102

somàtica, introduir‐li gens de transcripció i així poder generar una nova línea cel·lular a partir

d'aquesta.

A la cinquena generació, es portava la transgènesi i el gen Farming.

Biotecnologies reproductives

‐ Inseminació artificial i conservació del semen (refrigeració i congelació).

� Eliminació, disminució i control de malalties sexuals.

� Ús intensiu de mascles d'elevat valor genètic.

� Augment i acceleració de la millora genètica.

� Creació de bans de germoplasma.

� Importació i exportació de material genètica.

‐ Sincronització i inducció de l'ovulació.

� Augment de l’eficiència de la producció d’animals

� Augment de l’eficiència del maneig productiu i reproductiu

‐ Superovulació, transferència, congelació i vitrificació d’embrions

� Ús intensiu de femelles d’elevat valor genètic.

� Recuperació més eficaç d’individus exòtics i races en perill d’extinció.

� Creació de bancs de germoplasma.

� Importació i exportació de material genètic

‐ Determinació i selecció del sexe d’espermatozoides i d’embrions.

� Producció de descendència amb el sexe seleccionat

� Recuperació de races en perill d’extinció

� Control de malalties hereditàries lligades al sexe

� Acceleració en els programes de millora genética

� Increment de l’eficiència biològica i econòmica de la producción

‐ Mètodes de millora de la qualitat seminal.

� Aprofitament del semen en períodes de subfertilitat o de semen de menorqualitat

� Millora de la qualitat espermàtica de les dosis seminals per a IA

‐ Producció, manipulació i cultiu in vitro d’oòcits i d’embrions.

� Ús de femelles que no responen a tractaments superovulatoris

� Producció d’embrions amb ovaris d’escorxador


103

� Augment del número d’animals nascuts per embrió

� Creació de models òptims per a ús experimental

‐ Clonació d’animals mitjançant transferència nuclear.

� Eliminació de la variabilitat de genotips individuals

� Augment de l’eficiència de la transgènesi

Inseminació artificial en animals La inseminació artificial consisteix en introduir espermatozoides dins del tracte reproductor

femení sense contacte entre mascle i femella. És un mètode no natural.

Consisteix en la 1a aplicació de la biotecnologia de la reproducció en la industria ramadera (des

de mitjans 1900).

L’objectiu és assegurar un número suficient i adequat d’espermatozoides present a l’oviducte

just abans de l’ovulació, per conduir a la fecundació de l’oòcit i el naixement de descendència

viva i superior genèticament.

Principals avantatges

- Acceleració de la millora genètica.

- Control de malalties.

- Millor maneig dels animals.

- Ús intensiu de mascles selectes.

- Fecundació de moltes femelles amb rapidesa i de forma controlada.

- Molt rendible econòmicamentamb un sol ejaculat obtenim aproximadament unes

16 dosis. Si contem que inseminem a cada femella dues vegades, tenim que amb un

sol mascle podem inseminar 8 femelles).

Desavantatges

- Requeriment de personal mínimament qualificat.

- Necessitat de detectar l'estre de forma precisa a les femelles.

- Possible transferència de malformacions al ramat.

Per fer la inseminació artificial hi ha dos requisits importants:

- Condicions de mínima contaminació.

- Instal·lació adequada i segura de les femelles en estre (fer una bona detecció).

Independentment de l’espècie animal, hi ha tres etapes seqüencials bàsiques prèvies a la

consecució amb èxit de la IA:

- Recollida del semen

- Processat i conservació del semen

- Tècniques d’inseminació artificial


104

Tipus/ tècniques d’IA

1. Inseminació vaginal en cavalls.

2. Inseminació cervical, transcervical o clàssica en truges. És quan fem servir volums de

100ml i 3x109 espermatozoides per dosi.

3. Autoinseminació.

4. Inseminació post‐cervical o intrauterina en truges. Dipositem el semen al cos de l’úter.

Quan treballem amb aquesta tècnica, treballem amb 0,5x109 espermatozoides per dosi i amb

volums de 30ml. Això és perquè deixem el semen molt més a prop d’on es produeix la

fecundació. En el futur les granges faran post‐cervical perquè no és molt més complicada ni el

catèter és molt més car i les dosis són molt més barates.

5. Inseminació intrauterina profunda truges. Vol dir deixar el semen ja arribant a la unió

útero‐tubàrica (per tant hem de travessar els corns uterins). Aquesta tècnica encara utilitza

menys volum i menys concentració, però necessites un personal molt especialitzat i a més, les

sondes provoquen danys importants i inclús arriben a fer sagnar a la truja.

6. Retrovaginal Vaques.

La tècnica que s’usa per semen fresc és la cervical i per semen congelat ha de ser post‐cervical.

Insemiació cervical, 3·109. Dipositem en la cervical o convencial, en canvi en post cervial en cos

d'úter, en comptes de treballar a tant elevada concentració d'espermatozous per dosi,

treballem a 0,5 ·109 espermatozous per dosi, i dosis de 30 mL. Treballem amb menys volum i

molta menys concentració. Si deixem molt a propr de la unió ovarotubàrica, podem

ajustar‐nos a aquests paràmetres.

Tècnica molt prometedora postcervical, no és molt més cara ni difícil i utilitzes dosis molt més

barates.

Recollida del semen

Objectiu: Obtenció d’un núm. elevat d’espermatozoides potencialment fecundants de races

selectes (genèticament superiors) Hi ha diversos mètodes de recollida del semen per a IA. El

mètode d’elecció depèn, principalment, de diferencies en la fisiologia reproductiva i el

comportament de cada espècie animal.


105

Requeriments de la recollida de semen:

- Àrea per a la recollida de semen tranquil·la i lliure de distraccions.

- Equipament i mètodes especialitzats (resposta positiva de l’animal en la recollida).

- Manteniment de la libido (cooperació de l’animal en la recollida).

- Recinte de recollida no utilitzat per a procediments estressants pels animals.

Mètodes de recollida semen

- Vagina artificial. Estimulació tèrmica i mecánica ex.: toros, cavalls, cabres i ovelles.

- Pressió digital o massatge manual. Estimulació mecànica; cal un període

d’aprenentatge per part de l’animal ex.: porcs, gossos, i aus � Mètode de la mà

enguantada (gloved hand method).

- Electroejaculació: Estimulació eléctrica. Només s’utilitza en casos especials (ex.:

animals limitats físicament per lesions o problemes de salut, animals que no cooperen,

grans animals perillosos, ocells o altres espècies animals en perill d’extinció) �

Procediment estressant per l’animal.

o No proporciona semen de massa bona qualitat.

o Sovint s’aplica quan no hi ha cap altra alternativa.

Característiques fonamentals en l'aplicació de les tècniques d'inseminació artificial:

- Condicions de mínima contaminació a la granja.

- Instal·lacions adequades i segura detecció de l'estre.

Processat i conservació del semen

Obtenció de dosis seminals.

Principis generals

- Protegir el semen o ejaculat de la llum després de la recollida.

- Anàlisi preliminar de l’aspecte general del semen recollit i mesura del volum.

Pprocessat i conservació del semen:

- Avaluació del semen

- Dilució del semen

- Conservació del semen:

o Per refrigeració (semen fresc o líquid).

o Per criopreservació (semen congelat).

Avaluació del semen

Avaluació de la qualitat seminal. Mètodes rutinaris

- Concentració espermàtica

- Motilitat espermàtica

- Morfologia espermàtica

- Vitalitat espermàtica

- Valoració dels acrosomes


106

Mètodes específics

- Fragmentació del dna

- Senyalització cel·lular

- Funcionalitat espermàtica

Dilució del semen

Els espermatozoides ejaculats són cèl·lules molt dinàmiques i no poden sobreviure si no es

dilueixen en un medi adequat.

Existeixen multitud de diluents amb fórmules ± complexes (publicades o no publicades).

La conservació dels espermatozoides requereix que aquestsmantinguin la integritat cel·lular,

redueixin l’activitat metabòlica i inhibeixin el desenvolupament de microorganismes dilució

en medi adequat i reducció de la temperatura.

Tècniques de millora del semen

En el passat era un gran invent, intrauterina profunda, deixar el semen a la unió utero tubàrica,

molt llarga i flexible que pot arribar a deixar‐lo a prop de l'oviducte.

Avantatge: Menys volum i concentració.

Inconvenient: Persona molt especialitzada (veterinaris), aquestes sondes intrauterines

profundes provoquen danys profundes a la truja fins a fer‐la sagnar, disminuint la seva

fertilitat i prolificitat.

Refrigerat per cervical, i congelat postcervical.


107

15.- PART

Introducció Obstetrícia: disciplina mèdica involucrada amb tot allò relacionat amb el part. Obstetrícia ve

del llatí obs sedere; “seure davant”- postura que agafaven les paridores per ajudar al part a la

dona.

Classificació

Un part és la expulsió fisiològica o patològica dels fetus de una mare seguint uns mecanismes

protocol·litzats. Tenint en compte això hi han dos tipus de parts:

- Eutòcic: Part normal (Eu normal i tocos part)

- Distòcic: Part patològic

Podem també definir els part pel número de nounats que sortiran:

- Monotòcics (vaca)

- Politòcics (truja)

El part és un fet fisiològic (totes les femelles de tots els mamífers estan dissenyades per parir),

no una cosa excepcional/estranya.

Com a veterinaris tenim una pega i es que no veiem els parts normals (aquests no necessiten

d'un veterinari, pareixen sola). Veiem més proporció de parts distòcics encara que la realitat no

és aquesta (visió esbiaixada).

Part Els reflexes i tota la fisiologia del part es basen en l'estrès i dolor. Tots els mecanismes que

controlin l'estrès i el dolor dificultaran el part.

El part té dos fases:

- Inducció del part

- Fase d'expulsió (expulsió del fetus i expulsió de la placenta). Vigilar amb les retencions

placentàries (el part s'ha de vigilar fins que hagi sortit l'última de les placentes)

Aquí només parlarem de parts eutòcics.

Fase d'inducció

És aquella fase en la qual la femella ha de canviar. La femella al final de gestació està en una

situació fisiològica/metabòlica estable. Han d'haver una sèrie de canvis fisiològics, metabòlics,

endocrins per a la expulsió del fetus. Tots els mecanismes que provoquen el canvi es el que es

coneix com a fase d'inducció. La fase d'inducció la inicia sempre el fetus.

El que desencadena el part es que el fetus deixa d'estar bé/còmode; li falta lloc, menjar,

oxigenació... i el fetus s'estressa. L'estrès augmenta el nivell d'ACTH que va a les adrenal fetals i

aquestes secreten cortisol. El cortisol a part d'actuar sobre el propi fetus va a parar també a la


108

placenta. En unes determinades cèl·lules el cortisol fa que comencin a sintetitzar la 17-alfa-

hidroxilasa. Aquest hidroxila el carboni 17 de la progesterona formant estradiol. Si es un animal

en que la progesterona a final de gestació prové encara en majoria del cos luti la progesterona

en circulació es transforma en estradiol canviant el balanç hormonal de la mare. Al augmentar

molt els estrògens, aquests un dels efectes que tenen es actuar sobre la pròpia matriu de la

mare i fer que aquesta sintetitzi PGF 2alfa. Els animals en que la progesterona surt de placenta

el procés és més ràpid i els estrògens surten a sang però no tant. En arribar a l'augment de

prostaglandina ja no hi ha retorn, es desencadena tot el procés.

Estrògens

Els estrògens circulants afecten a la mare:

- Canvi de comportament: El sistema límbic està farcit de receptors d'estrògens. El

sistema límbic s'encarrega dels comportaments innats; en una femella no gestant els

estrògens provocaran comportament de zel i en una gestant comportament de niu

- Augment de síntesi de prolactina hipofisaria, molt important per la baixada i síntesi de

llet

- Augment de la síntesi d'oxitocina a la neurohipòfisi (no secreció, s'acumula)

- Augment de la síntesi de relaxina ovàrica

- Augment de la síntesi de la PGF2alfa uterina

Les PG2alfa:

- Luteolisis, sempre i quan hi hagi cos luti

- Augmenta la quantitat de relaxina local (no ovàrica). La relaxina relaxa sobretot

lligaments i similar. La principal funció és aprimament del tx conjuntiu. Això a nivell

miometral fa que desapareixi molt la matriu conjuntiva quedant al miometri múscul i

optimitzant la seva acció. Actuarà sobre lligaments pèlvics, uterins, ovàrics... a nivell

del cèrvix hi ha una disminució del tx conjuntiu obrint-lo i permetent que es dilati

(ajudat per PG). Això es veu exteriorment per exemple en la vaca que la gropa en el

moment del part en comptes d'estar alçada cau. La femella primípara li costarà més

que les altres i tot el que és relaxació al primer part no acaba de funcionar del tot.

- Efecte molt important sobre la organització del miometri. El reorganitza per fer-lo


109

capaç de realitzar les contraccions uterines:

o El miometri està format per cels mm llisses més o menys disperses dins d'una

matriu conjuntiva. Les fibres augmenten i s'organitzen en una estructura

reticular.

o Les PG augmenten també la tonicitat mm (no provoca contraccions, per

augmentar la tonicitat les fibres fan mini contraccions i es van activant); abans

de la inducció el teixit està tens pel pes del fetus però està fofa. La tonicitat

canvia la posició del fetus i agafa una postura estirada (actitud de part)- encaix

del fetus sobre el cèrvix.

Això explicat és un esquema general; cada espècie és diferent:

- Espècies on no hi ha massa progesterona circulant ja que la majoria es forma a la

placenta. Una analítica no et diu la inducció del fart (relació progesterona/estrògens)

- Espècies on no s'ha trobat la 17 alfa hidroxilasa com la rata o la conilla (en aquesta un

paper molt important la oxitocina; molta més importància la femella que el fetus). Dels

primats desconeixem com fa el canvi de progesterona a estrògens

La relaxina en la truja és molt important (en les altres espècies conjunció de relaxina i OG, en la

truja sense relaxina hi han problemes importants).

Relaxina

Relaxa els lligaments, la principal acció que té és aprimar el teixit conjuntiu. El fa diminuir,

augmentant la degradació del col·lagen. L'únic que queda al miometri és múscul, de manera

que es fa més eficients.

Els lligaments pèlvics, uterins i ovàrics, perden matriu i queden més laxes. A nivell del cèrvix,

disminució del teixit conjuntiu i l'obre, permet que es dilati.

Si combinem les dues, estrògens i relaxina, l'efecte és molt potent, tot el teixit conjuntiu de la

zona pèlvica dèbil i relaxat. Es pot veure des de forma, canvia la forma. La grupa en general es

troba aixecada, en el moment del part canvia, ja no està aixecada, la grupa li cau i el diàmetre

augmenta. Si ho veus, saps que al dia següent pot parir.

Com en totes les coses de la reproducció, la femella el primer cop que li passa li costa més. Les

primeres ovulacions són molt estranyes, o no t'enterès o no ovules, i amb el primer part també


110

sol succeïr, no acaba de relaxar‐se del tot, perquè la inducció hormonal no és suficient. El

primer part sol ser el que sol tenir més dificultats, costi més, trigui més, ja que la mare no

respon tant intensament a les hormones. Si torna a parir, parirà sense cap problema.

No torna a recuperar la forma inicial, canvia el metabolisme, es troba més relaxat. Fa un

metabolisme més anabolitzant. La forma i números productius són diferents.

No provoquen contraccions, però desencadenen minicontraccions de la musculatura llisa. Si

arribem a tocar algun tipus de teixit, la matriu serà tensa però fofa, tensa pel pes, però fofa. A

la fase d'inducció canvia, perquè la matriu es fa tònica, a part de tensa es troba dura. El

miometri s'activa i fa moviments.

Aquesta tonicitat miometral canvia la posició del fetus. El fetus durant la gestació es troba en

mig de la matriu, o a les banyes, lluny del cèrvix i es troba encongida, això ara canvia, el

miometre envia el fetus a altre lloc fent‐lo canviar de lloc. El fetus canvia ell mateix de postura

i s'estira (actitud de part). Si tenim un fetus en posició fetal no surt. Aquest canvi bé donat per

la tensió, l'encaix i els canvis hormonals. Aquest es col·loca sobre del cèrvix. En un animal gran

no es veu, però en una ecografia si, i en gosses per palpació també notes que baixen i canvien

de posició.

Òbviament és general, després cada espècie és diferent. Hi ha espècies com truja i cabra amb

molt cos luti i progesterona circulant, la inducció del part per canvis hormonals. Ara bé, hi ha

espècies on no hi ha molta progesterona circulant perquè es queda a la placenta, com ovella,

vaca, cavall, una analítica no t'indica la inducció del part, els efectes solen ser locals. Fins i tot

hi ha espècies en què encara no s'ha trobarla 17‐alfa hidroxilasa.

La conilla té un paper important l'oxitocina, és una de les poques espècies en què la femella és

més important en la inducció que el fetus. Dóna dos gestacions, es troba partir, i el de la rata

encaramés, pot estar de dues gestacions al mateix temps, temprana o tardana. Pot quedar

prenyada de la banya buida mentre gesta de l'altre. L'índex reproductiu és molt elevat, perquè

pareixen constantment, i els mecanismes són una mica diferents. Dels primats no tenim ni

idea. Com fa el canvi de progesterona a estrogens encara no ho sabem. Això de totes maneres

l'esquema general continua sent vàlid.

A la truja la relaxina és molt important, en les altres espècies és la suma de les

prostaglandines, i la relaxina. A la truja, si els nivells de relaxina són baixos tenim problemes, i

es troben relacionats amb determinades vies genètiques. En vaca no té gaire importancia el

canvi en la relació progesterona i estrògens.


111

Signes de la fase d'inducció

Estrògens:

- Comportament de niu, congestió vulvar (aparença com si estigués en zel)

- Intranquil·litat (associat també a PG)

Prolactina:

- Increment mamari notable, incrementa mol el tamany de braguer en 2dies (pot

incrementar 10 vegades)(“posar braguer”, “candeles”). En euga secreció sèrica, densa

que queda al mugró (2-3 cm); són les candeles.

Relaxina +PG:

- Relaxació de la zona pèlvica (vaca caiguda)

- Secrecions vaginals (estrògens)

Cal controlar els parts perquè vagin bé, sobretot en truges. Prostaglandines, efectes adversos

molt marcats, sobretot en comportament, com inquietud, sudoració de les potes trasseres.

Animals difícils de manegar sobretot en animals a prop de parir per comportaments estranys.

En euga, es comença a veure una secreció túrbia. No es pot desencadenar la munyida en

vaques abans del part, perquè perdem calostre necessari pel nounat. A l'euga hi ha una

secreció sèrica, una secreció groguenca enganxifosa, les candeles (2‐3cm). Si veiem tot això

ens em de preparar per la fase explusiva.

Fase expulsiva Per efecte de la relaxina, desapareix teixit conjuntiu, els teixits

quedaven més fluixos i el cèrvix s'afecta. Si el fetus apreta sobre

l'entrada del cèrvix, s'obre i comença a dilatar‐se. És el que es

coneix com a dilatació del cèvix. Augmenta l'augment del diàmetre

fins que es produeix un reflex de dolor visceral. Passa el mateix que

quan tenim un hipeperistalisme intestinal (còlic). Neurones

conectades amb la neurohipófisi carregada d'oxitocina. Les cèl·lules

de la neurohipòfisi són neurones ficades dins del SN.

La resposta d'aquestes hormones és llançar oxitocina a la sang i no NT. La oxitocina en sang

provoca contractibilitat de la musculatura llisa uterina (on hi ha receptors). Les prostaglandines

inicien la síntesi de prostaglandines a nivell de la matriu.Això és un reflex nerviós, de neurona a

neurona, i aquest reflex és el que s'anomena reflex de Fergusson.

Això provoca les contraccions, i la fase d'expulsió.

La secreció de l'oxitocina no és contínua, en pulsos. Contra més oxitocina més contraccions

(relació proporcional). La seva freqüència es troben en funció de la dilatació del cèrvix, com

més dilatat, contraccions més intenses i ràpides pq els polsos són més seguits i grans.

Al principi del part, grau de dilatació inicial petit, això fa que el fetus entri més, i es dilati més,

es dilata més i fa que el pic sigui més a prop i més gran, passa el fetus, el cérvix es fa petit, les


112

contraccions s'espaien i es fan més petites. En espècies

politòciques els pics es repeteixen. La matriu és un òrgan

intern, si es contrau no ho veiem. El que podem veure és la

contracció de la musculatura abdominal. La musculatura

estriada abdominal es contrau per dolor, provocat pel fetus al

passar pel canal del part. Al passar el fetus la pelvis es dilata,

tens una luxació pèlvica, i els músculs de la zona es contrauen.

Les contraccions abdominals venen sincronitzades amb les

contraccions uterines, de manera que podem saber la

freqüència amb que es donen.

El reflexes de dolor són controlables. La fase d'inducció és una

fase que controla el fetus, l'inici del part el marca el fetus pq ell s'estressa, però la fase

d'expulsió la controla la mare modulant el dolor. Les mares són capaces de modular la

resposta al dolor, però els homes no.

El dolor és pq no funciona alguna cosa bé o s'ha de modular. Les femelles poden modular la

intensitat i freqüència d'explusió i quan vol parir. Totes les espècies de mamífers l'hora del part

no és aleatòria, els animals solen parir a una franja horària determinada quan els interessa.

Alguns pareixen de nit, pq són les hores on minimitzen l'atac de depredadors. Les vaques o

llames de muntanya pareixen a primera hora del matí, quan acaba de sortir el sol, pq quan surt

el fetus és la màxima hora d'insolació, quan fa més calor i minimitzes la hipotèrmia. La mare ho

regula pq quan té l'efecte de Ferguson diu ara no.

Per estrés, en cas de gosses mimades i primípares, es pot bloquejar tot. El que cal fer és

deixar‐la sola i un tranquilitzant suau, en cinc minuts començarà a parir. Tot allò que afecti als

impulsos nerviosos afecten a la fase d'expulsió.

Cada espècie segueix uns ritmes determinats, hi ha espècies amb ritmes mésràpids i altres més

lents, depenent de diferents factors com si és politòcica, la mida del fetus respecte a la mare

(un fetus petit surt més fàcilment), tipus de placentació. Depenent dels factors tenim ritmes

diferents i complicacions diferents.

Si comparem l'euga i la vaca, diem que per pes i mida són més o menys equivalents. Però el

temps que ha de passar des de contraccions de sortida fins que surt és molt curt, el poltre ha


113

de sortir en 5‐15 minuts, sinó es mor (en distòcies sempre es mor). En canvi la vaca, té una fase

d'expulsió molt més lenta, part de 30 minuts a 3 hores. En parts distòcics pot ser més. Aquesta

diferència és per la placentació, en l'euga és difusa, i en canvi la vaca és cotiledonia (més

enganxada a la matriu). Cap al final de la gestació, la placenta es va morint, l'adherència no és

tant elevada. En el cas de l'euga tenim una placenta difusa, que no funciona bé i no s'enganxa

bé, quan comencen a haver contraccions, la placenta salta, i l'oxigenació del fetus s'acaba, si

no surt es mort d'asfíxia (distòcia). En la vaca queda enganxada, pateix hipòxia, però no asfíxia,

es pot permetre el luxe de trigar més.

Després, evidentment, la placenta de l'euga surt de forma molt ràpida, en canvi en la vaca pot

trigar més. Durant aquest període de temps, MAI intentem traccionar la placenta d'una vaca.

Si l'arrenques tens una hemorràgia molt gran, i l'hemorràgia no es pot parar. Es pot ajudar la

sortida de la placenta penjant un pes. Va tancant els vasos, accelera la necrosi i la sortida.

Els cavalls sempre han de parir tumbades, però un cavall adult no es tomba. Al sortir el poltre,

no s'aixeca immediatament, i quan ha passat mitja hora es comencen a moure. El fetus no està

sol, està amb una placenta. La sang del fetus està repartida en el fetus i la placenta, ha de

recollir la sang de la placenta per no patir una hipovolemia important. Però tenim un

problema, com surt tan ràpid, si s'aixequés en aquest moment la sang estaria a la placenta, el

temps és de mitja hora fins que surt la placenta, és el temps de recollida. Si s'aixeca el fetus o

la mare, es trenca el cordó umbilical i no arriba la sang. S'aixecaran quan la sang estigui

retirada. Mai aixequeu un poltre després del part.

Els petits remugants són com les vaques, però adaptades a la mida, surten més ràpid. En

aquest cas, quan hi ha més d'un primer surten els fetus i després la placenta.

Les politòciques, com les trujes, els fetus surten disparats, i en general surten 2‐3 garrins i

després les placentes juntes El part sol durar unes tres hores, tot i que depèn del número de

garrins.

La gossa i la gata tenen parts molt lents. Es fa molt llarg perquè entre cadell i cadell els

intervals són molt llargs, i surten amb la seva placenta (en ocasions embolicats). Hem de saber

els fetus que porta. Si tenim una gossa de sis cadells, fa 4, i el cinquè no surt, com saps que

s'ha acabat el part? No ho pots saber, els cadells amb el temps es moren i ella té una infecció

gravíssima. La millor manera per saber el número de cadells és una radiografia. L'ecografia és

important pel diagnòstic de gestació i pel seu estat, però si tens molts cadells no ho veus, no et

permet saber quants tens.

Seqüència de l’expulsió

1. “Trencament d’aigües menors” (sac alantoïdeu): El fetus comença a encaixar‐se

2. “Trencament d’aigües majors” (sac amniòtic): El fetus totalment encaixat i comença a

exterioritzar‐se (sac visible)

3. Exteriorització de fetus


114

Ajut en el part En un part la mare ha d’estar tranquila, en lloc sec, càlid i sense sorolls. S’ha de monitoritzar

estrés (Δ oxitocina).

Si s’ajuda a tibar:

- Zona neta i lubrificada

- Tibar sols quan hi han contraccions

- Tibar seguint la trajectoria natural d’expulsió

- Tibar amb força RAONABLE

- Tibar disminuint els diàmetres de cintures

Quan s’acaba: Controlar sortida i aspecte de placenta/es (si es pot)

Maneig del Part El part és un fenòmen fisiològic a les femelles. La intervenció del veterinari només será

necessaria:

- Selecció natural. Ha anat minvant per acció de la medicina, ja no es seleccionen els

més eficients. Això fa que les imperfeccions com races distòciques es continuin

reproduint.

- Races distòciques. Sense la intervenció de l'home algunes races moririen al part.

L'occidentalització en detriment de la selecció natural.

Quan haguem d'ajudar a una femella a parir hem de tenir en compte el sentit comú.

Prevenció distòcica

Quan tenim una femella gestant o la volem gestar s'ha de planejar des del principi per prevenir

les distòcies.

Factors que afavoreixen l'aparició de distòcies

- Immaduresa de la mare. El canal del part no es troba desenvolupat. Estructuralment

és molt diferent la pubertat de la maduresa sexual. Si és una gosseta que encara s'ha

de desenvolupar.

- Mida excessiva del pare. Qui determina la mida dels fetus és del pare i la mare. Si

agafem un Bull dog i un Huski els fetus seran molt grossos.

- Nombre de fetus. Si són grossos, no podem tenir molts, si en tenim molts, els fetus no

poden crèixer gaire. Al contrari, un únic fetus que té molt d'espai i creix molt.

- Disposició del fetus. En posivcions inadequades no poden passar pel canal del part.

- Mida excessiva del fetus. No pot passar pel canal del fetus.

- Bessonades en espècies monotòciques. Eugues, s'inteta conèixer a l'inici de la

gestació per poder‐la aturar.

Atenció veterinària

Caldrà col·locar la mare a un lloc tranquil, sense sorolls, amb una temperatura adequada. Han

de parir tranquilament, però les gosses falderes busquen el propietari o la propietària pq

l'ajudi a parir. Les eugues pareixen fonamentalment de nit. Han d'estar a un box a soles.


115

Important que la quadra tingui temperatura adequada, massa calor o fred estarà incòmode i

aturarà el part.

És important monitoritzar l’estrés. Que no estiguin neguitoses, pot haver una secreció

augmentada d'oxitocina. Aquesta produeix contraccions molt fortes i desprèn la placenta de

l'endometri, el fetus perd l'aport sanguini i morirà d'hipòxia abans de poder sortir. La zona

transferència on passen nutrients i sang, és la única zona en què la placenta contacta amb

l'endometri,i és diferent, depenent de les placentes.

Tracció. Femelles que tenen un fetus penjant o dins de la vagina i no fan prous contraccions

per expulsar‐lo. Hem de treure el fetus traccionant i estirant.Consells:

- Netejar el perinè. Sobretot en vaques i eugues. Si tenim una gossa, per molt que

posem el dit a la vagina no arribem a l'endometri. És molt difícil entrar contaminants,

en canvi a l'euga i a la vaca podem entrar tot el braç i per arrossegament podem entrar

brutícia. Hem de treballar el més net possible.

- Grans quantitats de lubrificant. Hem de servri gran quantitat de lubrificant pq a

mesura que avança el part es perd el lubrificant natural de l'alantoideu, pero si o està

trencada al traccionar no ens farà falta posar lubrificant. Hi ha gosses que porten una

hora amb el cadell penjant de la vulva, la podem trobar molt apretada contra el cadell i

no podem posar el dit. Hem de carregar una sonda d'orina i col·locar lubrificant entre

els llavis i el fetus.

- Quan haguem d'estirar, hem d'aprofitar quan la mare presenta una contracció pq

facilita la feina, sumem dues forces. En el cas de la gossa, necessitem poca força per

treure'l.

- Traccionar seguint la direcció del canal del part. Si tenim la femella amb el canal del

part dirigit cap avall, no podem traccionar cap amunt pq ens costarà molt, hem de fer

cap avall. Si tenim una euga o vaca aixecada haurem de fer menys força.

- No fer servir una força excessiva. La força ha de ser controlada. A la gossa, no

necessitarem fer força excesiva pq aixafarem el vedell.

- Traccionar disminuint el diàmetre pèlvic/Escapular. Si ens trobem les dos extremitats

traiem una extremitat i després l'altre. D'aquesta manera aconseguim que hi hagi més

espai. En gosses tampoc té massa sentit.

- Si hi ha una bessonada a espècies monotòciques ens hem d'assegurar que les

extremitats que surten pel canal pertanyen al mateix fetus i no és una pota de cada. És

important sobretot en vaques. Si són dos, un l'emputgeu dins i trobeu l'extremitat de

l'altre.

Un cop acabat el part

Serà important:

- Certificar l'expulsió de la placenta. Bé pq traieu el fetus amb la placenta, o pq el

granger ho ha dit. D'altre manera no és factible pq se la mengen. És una manera de

protegir el nounat ja que tenen una olor molt forta. Si se la mengen normalment

després la vomiten, però no ho han de fer necessàriament.


116

- Comprovar l'aspecte de la placenta. Veure si la placenta està sencera, no ens ha

quedat un tros dins ja que ens pot provocar una metritis, i hi ha espècies que poden

morir. Hem de comprovar que tenen un aspecto normal, cap placentitis.

Aspectes a considerar

La fase d'inducció està controlada pel fetus i la fase d'expulsió controlada per la mare.

L'estrès fetal estimula la fase dinducció del part mentre que el dolor de la mare estimula la

fase d’expulsió.

Atenció veterinària

Grans animals

- Màxim possible d'higiene, entrem a la matriu, les eugues en diestre fins i tot podem

atravessar el cèrvix. Molt important ser nets.

o Màxima asèpsia possible.

o Aigua calenta amb sabó.

o Rentar bé el perinè de la femella.

- Subjecció de la cua.

o Eugues: Envenat per evitar laceracions vaginals. En eugues és important pq els

pels són forts, poden donar contaminació i laceracions.

- Terra acondicionat. Evitar terres lliscants (posar sorra, palla neta...). Tenim una vaca o

euga de part. La quantitat de líquid alantoideu és molt gran i viscós, us podeu fer mal

vosaltres o l'animal. Hem de posar terres que no llisquin. Si no podem posar un terra

de plàstic, hem d'afegir coses que absorbeixin l'aigua com els encenalls, la sorra...

- Higiene del veterinària. Mans netes. Aigua calenta, sabó i guants. En el cas de les

eugues, els guants d'exploració com venen tancats, es girem, i la part més neta queda

fora. Per introduir a la matriu per sobre del gua d'exploració, guant de làtex.

Examen vaginal

- Indueix la defeccació de vegades.

o Caldrà rentar de nou la femella. És una bona idea abans de fer un examen

vaginal buidar el recte de femtes per evitar‐ho.

- Femella dreta. Truja en decúbit lateral.

- Presència estructures fetals. Que trobem. Si trobem membranes (amnion

alantocorion), pilotes flonges plenes de líquid, o parts fetals (cap, boca, llengua, orella,

ulls, extremitats). En funció del que toquem hem de saber com bé el fetus, la seva

disposició.

- Si no hi ha estructures fetals a la vagina. Hem de valorar el cèrvix (No evident no es veu

com a tal, està de part). Si es veu el tap mucós vol dir que està a la segona fase del

part.

Examen de viabilitat fetal

Presència de de pols umbilical i presencia de reflexes

- Corneal/Palpebral.


117

- Succió.

- Anal.

No sempre ho farem tot, en diferents parts la situació pot ser diferent. Hem de tenir les idees

clares.

Euga

Tenim 30 minuts per treure el polte pq la placenta es desprén amb molta facilitat. Morirà per

hipòxia. Per sort l'euga no és distòcica, si ho és la mare no mor però el pollí en elevat %.

Petits animals

Examen vaginal

‐ Femella dreta.

‐ Examen digital. Presència de cadells al canal del part. Disposició del fetus dins del canal.

Capacitat uterina de contracció (Reflex de Fergusson, si és capaç de contraure induint el reflex

de Fergusson, tocant el sostre, si és capaç de contraure es veu que la gossa fa contracció

centrípeta de la paret abdominal), afaitat del periné (Gosses de pel llarg, no s'acostuma a fer).

La presència del propietari, si és una propietària histèrica cal fer‐la marxar de la sala.

Examen fetal

Quants fetus porta la gossa.

- Ecografia.

- Radiografia. Hi ha problemes durant el primer terç de gestació, en totes les espècies

pq és quan hi ha més multiplicació cel·lular.

Viabilitat del fetus. Si hi ha batec, funcionalitat cardíaca.

Disposició dels fetus. Si no els tenim al canal del part, si volem saber si pot passar o no, haurem

de fer amb una radiografia.

Establir paridera amb dies d'antelació, pq si no la gossa parirà on vulgui, al llit ple de sang.

Important, decidir on ha de parir la gossa. No bellugar la cosa de casa seva durant les últimes

setmanes, no canviar‐la de casa. Provoca estrés que no va bé durant el part, i ella produirà

anticossos per la càrrega bacteriana on es troba però no per altres cases, i els transmetrà via

calostre al cadell. La gossa no estarà preparada i no anticossos al cadell. Vida normal fins al

moment del part. Passejos, banys.

Material

Ha de ser estèril.

Guants (per treccionar el fetus te'ls treus pq si no llisca, si per exploració vaginal), gasses,

mosquits, tisores, sutura/fil, panys/tovallones/draps, bosses/guants d'aigua calenta/mantes

elèctriques. Un mosquit al cordó umbilical al cadell i un a la mare i tallarem pel mig. El del


118

cadell el treurem i suturarem, i el de la mare l'aprofitarem per traccionar la placenta cap

enfora.

Cal controlar la temperatura, pq tampoc un excés ja que la pell és molt sensible i es pot

cremar.

Si es troba molt lluny provoquem el reflex de Fergusson pq la contracció acosti al cadell.


119

16.- Puerperi Etapa de l'evolució de la mare després del part, que permet tornar a quedar gestant el més

aviat possible. En tots els mamífers silvestres per ser eficients, no existeixen cicles estrals,

sempre estan gestant, en zel o lactant. Cicle estral és la manifestació d'una carència

reproductiva.

En anestre no tenen cicles, ni tampoc poden gestar. En conilles, les dues banyes són

independents poden presentar diferents temps de gestació.

Els cicles es troben generats per l'homes, i és propi d'ell, però la resta d'espècies sobretot en

les condicions són silvestres sempre gesten. En el cas de la truja, després de desmamar.

Tres fases, sincronitzades i cronològicament solapades.

- Involució uterina. Eliminació de capes i materials de la matriu/Placenta generats

durant la gestació. Inclou l'eliminació dels microorganismes indrotuits durant el part.

Eliminem material per poder canviar‐lo. De manera simultània i per no perdre matèria

hi ha regeneració uterina, es torna a reformar i refer tot el cèrvix i les estructures

uterines. Tenim dues fases coincidents i solapades.

- Regeneració uterina. Reconstrucció del miometri/endometri a l'estat abans de

gestació.

- Retorn a la ciclicitat. Pèrdua del bloqueig de progesterona i reactivació de l'eix

GnRH‐FSH‐LH. La gestació es torna dominada per la progesterona.

De vegades, dient això, es pot pensar que una matriu només pot quedar gestant quan s’hagi

regenerat del tot. Això no és veritat: mentre l’embrió pugui trobar un trosset per implantar‐se

ja n’hi ha prou. L’excepció és l’euga, que just després del part ja pot quedar prenyada. Això és

gràcies a que l’embrió de l’euga tarda uns 40 dies en implantar‐se, i amb aquest temps l’úter ja

està quasi regenerat.

Atenció

La involució i regeneració uterina no ha d'estar totalment acabada per a tornar a quedar

gestants. Amb un mínim de matriu regenerada hi ha prou per permetre la implantació

embrionària.

Podríem dir que necessitem la matriu en 100% de condicions per quedar gestant, és mentida,

mentre l’embrió pugui agafar un trosset de matriu completament regenerada ja li està bé. En

el cas de l’euga, presenta el zel del poltre, un zel fèrtil ja que un embrió d’euga triga en

implantar‐se molt (40 dies), cosa que permeti a que es regeneri la matriu i s’implanti

correctament.

Sobretot els animals petits tendeixen a generar molta descendència. En canvi en gossos, tenen

una altra perspectiva i es presentar un anestre. Les característiques humanes no serveixen.

El puerperi ha de ser el més breu possible, per tenir la matriu ben preparada per una nova

gestació.


120

Com es possible que la regeneració i involució es donin se forma simultània?. Per això hem de

pensar en una ferida.

Trobem un cotiledó de vaca. Després del part, el cotiledó, ha provocat una erosió al

desprende’s de la placenta (si es fa bé, els vasos es trenquen i per tant no ha de perdre sang).

Es forma una ferida on trobem un teixit necrosant (crosta). Aleshores, a una ferida sota la

crosta, formen els botons vasculars, i a partir d’aquests es descama la crosta, i sota els botons

es formen restes cel·lulars que indueixen la reepitelització. No hem de remenar la ferida, la

crosta salta sola i a sota trobem un nou epiteli. La involució va paral·lela a regeneració per un

procés normal de cicatrització.

La velocitat de cicatrització depèn del tipus de placenta, en el cas de la matriu d’euga per la

poca interacció és més fàcil a diferència de la vaca, depèn de l’individu, de la mida (costa més

tornar la matriu d‘una vaca que un chihuahua). En conilles en dos diez es troven preparades,

en canvi una vaca que ha patit un procés més abrassiu triga més (les placentes més adherides

triguen més). També depèn de l’individu, en ovelles i cabren menys que en vaques.

Pes de la matriu de la vaca després del part, pel que veiem és molt ràpid i a la setmana‐10 dies

està acabat. Significa que des d’un punt de vista fisiològic la matriu de la vaca podria tornar a

quedar‐se gestant. És una corba exponencial.

La involució és material que s’elimina (l’eliminem per la vagina) significa que després del part,

sobretot en els primers dies, els animals postpart tenen secreció via vaginal, el que s’anomena

com a loquis o purgas. Els loquis són una secreció verdós‐marronós que no fa mala olor ja que

no es troba infectat. A les espècies domèstiques no hi ha hemorràgies perquè la placentació és


121

diferent. És important vigilar els loquis perquè la quantitat, aspecte i temps d’eliminació ens

indica com està sent el procés d’involució i ens pot indicar si alguna cosa s’està fent bé.

En cas d’infecció puertperal que és molt greu, els loquis són abundants i purulents, faran mala

olor, i tindran mal aspecte. Quan veiem això, hem de començar a donar antibiòtics perquè són

molt perilloses, poden desencadenar septicèmia.

La matriu s’ha de moure, ha de tenir contraccions produida per les prostaglandines PGFalfa 2.

Aquesta secreció es manté fins una setmana després del part, no donen contraccions fortes

però moviments mentre el cèrvix es trova obert. Les prostaglandines eviten que es tanqui del

tot, i quan desapareixen progressivament desapareixen. L’oxitocina tendeix a provocar un

tancament prematur del cèrvix, la matriu es tenca sense eliminar les restes que trobem a

l’interior de l’úter. Oxitocina amb cura, amb les dosis i moment que toca.

Retorn a la ciclicitat

Quedem en anarquia hormonal ja que la progesterona marxa amb la placenta i no hi ha

estrògens. Hi ha mecanismos que modulin l’activitat de la GnRH, tant la seva activació com la

seva inhibició. En termes genèrics hi ha tres mecanismes que regulen que la GnRH es torni a

activar, la importància relativa dels mecanismes depèn de les espècies.

- Hormones presents. Immediatament després del part, l’hormona més important és la

prolactina. Aquesta tendeix a inhibir la GnRH, molt important en la gossa. La gossa

entre en anestre per la prolactina. En canvi, és poc important en altres espècies com la

truja. L’ACTH també té un paper important, sobretot en la vaca.

- Estimulació neural de la lactació. La GnRH es troba sintetitzada per neurones, es

troben integrant el cervell, tots els estímuls externs arriben a aquestes cèl·lules.

L’estímul mecànic del nadó sobre la glàndula mamària inhibeixen la GnRH. L’espècie

on això és fonamental és la truja, el retorn a la ciclicitat ve governat per això, mentre

estigui en lactació, no entrarà en ciclicitat. És una de les maneres de sincronitzar‐les.

Volem truges que desmamin molts garrins, per això tendim a allargar les lactacions, si

els desmamem abans, pot haver més mortalitat. En altres espècies pot ser més o

menys. Si l’animal té lactació natural o artificial, es veu que l’estímul no es correcte, no

s’estimula neuralment i tenim problemes de ciclicitat.

- Energia. La lactació consumeix molta energia, depenent de l’estat energètic de la mare

podrà tornar a entrar en zel o no. Passa en totes les espècies però no és fonamental. El

factor energètic es controla a base d’hormones però el mecanisme encara no es troba

ben implementat. Hormones relaciondes amb el balanç energètic, totes elles tenen

receptors a l’hipotàlem amb la GnRH i en funció de l’energia l’activen o inhibeixen.

En ovelles i cabra, també intervé la melatonina, és una hormona que coneixem però poc.

Timeings involució/Regeneració La vaca trigarà més temps que l’euga. I aquests dos més que la ovella i la cabra. Una euga en

menys d’un mes ja la té regenerada, i en canvi una vaca triga 55 dies. És tot qüestions de

mesura i cotiledons, proporcionalment la cabra i ovella triga més que el cavall. La conilla és un

rossegador que triga molt poc temps, en 2 dies es troba regenerat. En truja i gossa 28 dies.


122

El retorn a la ciclicitat depèn del mecanisme que presenten. En l’euga tornen a ciclar 5‐12 dies

amb el zel del poltre. La vaca lletera té molts problemes de ciclicitat i de fertilitat degut a la

baixa energia permanent. La vaca pot trigar 20‐40 dies en entrar en zel. Una vaca produeix llet,

de manera que la fertilitat s’aguanta amb un 40% de fertilitat. El problema és que no tenim

reposició, una vaca dura 3 parts (5 anys), dura tan poc per la quantitat d’energia que gasta, és

incapaç d’entrar en zel, i a més de que pareixen poc poden tenir mascles.

Per tal d’augmentar la reposició, hem d’intentar no tibar tant a la vaca, donar‐li més energia,

però això és antieconòmic.

Hem de procurar que tinguin més vedelles per transferència d’embrions (és l‘única espècie

domèstica en que s‘utilitza habitualment) o sexant el semen. Problema que s’ha d’estudiar

més.

A ovella i cabra no els hi costa tant, ja que no gasten tanta energia. El problema és la

melatonina que els fa entrar en anestre, la prolactina no influeix.

L’euga no té fre, surt en zel a la setmana.

Gossa, mentre hi hagi prolactina no surten en zel, i així pot durar mesos. En uns tres mesos, en

ocasions menys actúen com en anestre, no ciclen.

En la gata és energètic, si desmamem molt ràpid tornen a entrar en zel. Quan deixa d’haver

lactació surt energia i per tant entren en zel a qualsevol època de l’any. És el que succeeix en la

vaca extensiu, presenta estacionalitat per l’energia. En altres espècies també existeix però no

sabem el perquè, al porc a l’estiu disminueix la fertilitat per la calor, i si tenim verros, i en

condicions de temperatura, llum estàndards hi ha caiguda de la producció de semen i de la

seva qualitat.

Hem de tenir en comptes que factors d’estacionalitat, les coses no són constants, hi ha molts

factors que actuen.

L’euga és una excepció i passa de tot això.

La velocitat del retorn a la ciclicitat és una mica complicat. En la vaca, el primer zel visible sol

ser al cab d’un mes, però a vegades es retrassa encara més perquè les vaques lleteres estan en

deficiència energètica.


123

17.- NOUNAT Individu en l'etapa que va des del naixement fins a l'establiment més o menys definitiu de les

principals funcions orgàniques.

Temps aproximat: Mínim de 48 hores de vida.

Depenent de l'espècie, l'activació de la placa motora es produeix en poc temps i comencen a

córrer, depèn de les espècies.No està clar el moment determinat de l'evolució. Un vedell ha de

córrer, en canvi el conill pot produir molt cries per això no importa la seva motilitat.

L'adaptació a l'entorn, el seu desenvolupament cerebral ens permet un mecanisme

d'aprenentatge més complexes.

Avantatge de la immauresa, neural i neuromuscular: Més temps aprenentatge, cervells més

plàstics, capta i s'adapta millor els inputs. Gran diferència entre un home i un

ximpanzè.Desavantatge: els progenitors necessiten invertir molta energia i molt de temps en

la seva progènie, que no va per ella. Sigui quin sigui la societat, no hi ha cap en què la dona

cuidi sola dels fills, sempre recolçament d'altres dones.

Nounat, individu amb característiques que evolucionen més o menys depenent de les

espècies. Les 24‐48 hores primeres de vida són molt importants. Els esforços de la

neonatologia estaran contra aquestes hores ja que marcarà el futur. Si té algun problema, pot

donar secuelas durant tota la vida. Àmbit fonamental del neonatòleg, primeres 48 hores en

aquestes primeres hores s'han de posar en marxa mecanismes fonamentals. L'animal ha de

respirar, s'ha d'oxigenar, alimentar. Ha de començar a detoxificar i eliminar coses.

El fetus durant la gestació viu en un ambient controlat, amb sistemes de regulació via placenta,

però al desaparèixer la placenta desapareix la font de detoxificació, un nounat ha de posar en

marxa tots els mecanismes d'adaptació pel medi, l'ambient serà variable, no serà tant

constant. El nounat des de què neix, des de abans ja posa mecanismes d'adaptació.

La rapidesa d'aquests ve donada per la urgència de posar en marxa una cosa.

Mecanismes d'adaptació 1. Instantanis: Oxigenació. L'energia aguanta una mica més, 6 primeres hores de vida, però ha

de respirar immediatament. Un cadell de gos, pot aguantar 12‐24 hores de vida sense energia.

Respirar immediatament

L'animal ha de fer la primera inspiració. Quan parlavem del fetus, vam veure que tenia

moviments respiratoris que no servien per respirar, però entrenaven la musculatura

respiratòria. La primera inspiració la marca la pressió d'oxigen.

La placenta comença a envellir‐se i el fetus cada cop rep menys oxigen, comença el part, la

placenta es desprén i encara cau més la pressió d'oxigen. Aquesta activa les cèl·lules sensores

de la musculatura pulmonar i aquesta actua. En un part normal, espècie normal, coordinació

molt precisa de baixada d'oxigen i activació de la musculatura, de manera que es produeix

quan l'animal està fora.


124

Problema molt seriós en part distòcic, la pressió d'oxigen baixa molt per sota quan encara està

dins, fa un moviment inspirador en un lloc on hi ha líquid i l'animal mort, i es relaxen els

esfínters i contractura musculatura intestinal. En aquest primer moment, el meconi (femtes

especials), va a parar al líquid aminòtic, i si fa moviment inspirador és molt probable que vagi

als pulmons. Animal amb una hipòxia severa i pneumònies per aspiració (lòbul amb material

interior), com es veu això, el meconi és una substància negre, viscosa, però quan entra part del

meconi queda enganxat a la boca o als narius. Si una distòcia ho veiem, hipòxia severa i

pronòstic bastant greu.

Per respirar tenim tres problemes més, el fetus fa moviments inspiratoris dins de la mare, hi ha

líquid dins dels pulmons, i no desapareix per art de màgia, és un problema importantíssim, ja

que el líquid implica que la transferencia de gasos és molt dolenta o inexistent. Al moment de

nèixer no podem eliminar el líquid, ho haurà de fer poc a poc. Com fem possible la difusió de

gasos, fent que la capa d'aigua sigui el màxim de prim possible, es fa amb el sulfactant

pulmonar, en el moment del part es sintetitza molta quantitat d'aquesta molècula, un

tensioactiu.

Les molècules en solució tenen càrregues que les atrau entre elles i estableixen càrregues

electrostàtiques i força. En líquid, es troba distribuida de forma uniforma i implica que la

càrrega al seu voltant és 0, la força que reb es 0, però a la superfície, tenim moltes molècules i

en canvi a l'aire no tenim res, només reben força per un cantó i solen ser d'atracció

Les molècules de fora tendeixen anar cap endins, la conseqüència és generar una esfera, a

l'intentar anar cap en dins. Si ho fem en superfície serà semiesfèrica, un agent tensioactiu es

fica dins i bloqueja les càrregues, segrega molècules que queden al seu voltant. Al segrestar

molècules, la força que reben són més petites, i al ser‐ho, la forma serà més oberta.

El diàmetre disminueix molt, és el que fa el tensioactiu. Si es bo, només deixa una capa

monomolecular. Un prematur té poc sulfactant pulmonar, es produeix insuficiència

respiratòria, no són capaços de captar oxigen. Un dels principals problemes amb els prematurs

és la insuficiència. Normalment s'arregla malament, als nens als incubadores.

Augmenten la pressió d'oxigen. Amb els nostres animals, encara no han fet incovadores per

vedells, és molt problemàtic s'ha de forçar la respiració.

Si no sentim soroll és que el lòbul no s'ha obert, continúa tancat pq no té força per pneumònia.

En un animal que acaba de nèixer has de sentir murmurs, líquids als pulmons.

Canviar el sistema circulatori

Tancament del forat oval, conducte arteriós i venós.

Un sistema circulatori que enviava tota la sang a la placenta i poca al pulmó, de manera que

l'intercanvi és molt baix.

De manera immediata, el sistema circulatori ha de canviar per tal de què la sang arribi als

pulmons mitjançant un sistema de lampistería molt curiós. Teníem dos sistemes que derivaven

la sang dels pulmons. El punt clau torna a ser la pressió d'oxigen, quan baixa per provocar la


125

inspiració. Al voltant del conducte arteriós hi ha cèl·lules sensibles a la pressió oxigen, i quan

baixa la pressió va que es contraigui, i el conducte arteriós es tanca. El mateix passa amb el

conducte venós. Ja tenim una cosa tancada. El forat oval com el tanquem?si de cop i volta

tanquem el conducte arteriós tenim un cop de sang dels pulmons i que torna al cor. El cop de

sang colpeja la porta del forat oval, i al colpejar‐la, es tanca. Continua tancat per la simple raó

de què si la pressió de sang que baixava era de 2, passa a 50, tens una pressió de sang que el

tanca, i és veritat que en les primeres pulsacions es desplaça una mica, però amb el temps

queda adherit.

Si l'animal es troba estressat, pulsacions molt ràpides. El soroll cardíac serà com un buf ja que

el forat oval no s'haura fisionat del tot. Aquest buf pot persistir dies i de fet hi ha uns inficisu

on el forat oval s'ha arribat a tancar del tot, no es perillos pero en intens pot emmascarar

altres bufs perillosos.

*Nadó: Taquicàrdia, i buf cardíac, soroll cardíac. En cas de presentar una acidosis metabòlica a

més de taquicàrdies es produexen arrítmies. Taquicàrdia rítmica i forta, en hipòxies,

taquicàrdia amb pols dèbil i variable.

Canviar l'hemoglobina

Posada en marxa del fetge.

El fetus té una hemoglobina fetal que va molt bé per les baixes condicions d'oxigen, però

aquest hemoglobina fetal funciona fatal en pressió d'oxigen elevada, necessita hemoglobina

adulta, canvi molt ràpid. Tindrem un problema, el lloc d'hematopoesi també ha de canviar,

S'ha de produir al moll de l'ós. Tots els canvis hormonals del fetge activa la funció d'ehpatòcits,

i al moll de l'ós s'activa la producció d'hematies amb hemoglobina. Cap nounat neix amb el

100% d'hemoglobina adulta. La valocitat de recanvi de la hemoglobina fetal a adulta depèn de

la velocitat de conversió del fetge. El fetge en un animal adult degenera la hemoglobina. En

trobem en un punt d'inpass en què l'animal produeix hemoglobina adulta perpò no prou, el

fetge deixa de produir hemoglobina fetal però no del tot, i al mateix temps la seva capacitat de

degradació no es troba del tot activada. Un prematur té problemes d'insuficiència respiratòria

pq limanca l'hemoglobina adulta. És possible que se'ns acumuli bilirrubina ja que trenca molta

hemoglobina fetal pero el fetge noa caba de funcionar del tot, i pot passar que la capacitat de

destrucció fetal sigui inferior. Si s'acumula bilirrubina va a parar a les mucoses. La icterícia

neonatal no és perillosa, signe de cosa fisiològica però en compte a acumulació a la pell ja que

és fotosensible, si el fiquem al sol podem generar dermatitis molt fortes i difícils de tractar.

2. Ràpids. Energia, reaccions de defensa, detoxificació, immunologia (s'ha d'adaptar al seu

entorn quan neixi, amb contacte als microorganismes externs, no interns, requereix un temps

mentre el qual el protegim amb el calostre). Són tots aquells mecanismes que no han de fer‐se

servir ja!, però en les primeres 24‐48h s’han d’activar.

- Posada en marxa del fetge: El fetge s’ha de canviar i aquest canvi és més o menys

importants depenent de l’espècie.

- Posada en marxa dels ronyons.

- Posada en marxa del sistema digestiu.


126

3. Lents. En funció de la urgència és l'últim. Immunologia pròpia, maduració muscular (depèn

moltíssim de l’espècie), nerviosa i reproductiva (no es posa en marxa fins a la pubertad). Han

de funcionar en un % important. Dins dels sistemes, trobem tots els òrgans de gestió

energètica. Regulació d'entrada i sortida de flux i energia.

La coordinació de tot això és complexa i no acabem d’entendre‐la del tot, però sí que ajuda un

sistema endocrí que funcioni plenament, i el del fetus ja ho és. Per tant, totes les hormones de

regulació funcionen perfectament i això ajuda a activar o alentir l’activació de determinades

funcions.

Un nounat no pot néixer amb un sistema immunològic simplement perquè no ha estat en

contacte amb res que activi aquest sistema. El sistema immunològic necessàriament s’ha de

començar a fer després del part i cada individu se’l farà segons el que es trobi. Per tant, és

necessari que un animal quan neixi comenci el seu contacte amb la flora que haurà de conèixer

immediatament perquè com més aviat tingui contacte més aviat desenvoluparà immunitat

pròpia.

Les paridores han de ser llocs nets, però no és bo que sigui estèril. De fet una paridora estèril

és contraproduent perquè alenteixes la velocitat de desenvolupament del sistema immunitari

del nounat.

Fetge, ronyons i sistema digestiu han d'anar ràpids

Això pot generar problemes. El fetge ha de canviar, i és més o menys important en funció de

les espècies i que siguem més o menys succeptibles.

Després trobem els sistemes lents, no cal que es posin en marxa les primeres hores de vida,

però a mig llarg termini si no es posen en marxa poden donar problemes. Com poden ser:

immunitat pròpia, maduració neuromuscular (hi ha animals que s'han de moure

immediatament com el garrí o el vedell, i altres que no). El reproductiu no es posa en marxa

fins a la pubertat, no es despertaran fins que no toqui.

La coordinació és complex i difícil d'entendre, però ajuda molt un sistema endocrí per regular

el metabolisme del'aliment. El fetus té un sistema endocrí que funciona perfectament.

En ocasions pensem, pq els nounats naixen sense anticossos. Un animal no pot nèixer amb

sistema immunològic pq no es troba en contacte amb res.

S'ha de començar a fer a partir del part. A partir dels elements amb els que interacciona. És

necessari que un animal quan neixi entri en contacte amb la flora microbiana que el rodegi pq

contra més aviat comenci, abans es començarà a desenvolupar el sistema immunitari. Les

parideres han de ser netes però tmp estèrils, si ho és enlenteixes la velocitat de resposta i inici

del sistema immunitari amb l'animal.

Sistema optimització energètica molt bèstia. Ara el no control de l'energia genera diabetes i

obesitat.


127

Calostre Tres funcions.

1. Energia.

En les primeres hores de vida, el paper energètic del calostre és més important que

l’immunològic perquè és més probable que es mori d’hipoglucèmia que no d’una infecció. El

nounat quan neix és un desastre metabòlic que no té reserves, perd molta energia (la relació

superfície volum és més alta en un nounat i a més encara no té els mecanismos fisiològics de

regulació de temperatura i aigua) i el fetge li funciona fatal. Això implica que una simple

diarrea pot matar a un nounat. La hipoglucèmia en nounats sempre anirà associada a una

hipotèrmia i una deshidratació. El calostre té molta més glucosa que lactosa (no com la llet),

perquè la glucosa s’absorbeix molt més ràpidament.

2. Immunologia.

3. Laxant (sals de Magnesi).

Perquè té un gran contingut de sals de magnesi i zenc. L’absorció de l’energia i els anticossos

depèn molt de la dinámica del budell i fins ara els budells han anat funcionant una mica en

ralentí. Amb aquest ralentí els budells no serien capaços d’absorbir tot i així estem optimitzant

el sistema.

Els meconis d’un nounat generalment han de sortir sempre després de la primera lactació i no

massa després (1h). Després vénen una sèrie de defecacions de transició que aniran passant

de verd a groc i aniran agafant olor.

Té altres funcions molt importants. En unes primeres hores de vida, el paper energètic de

l'animal és més important que immunològic, té més probabilitats de morir‐se d'una

hipoglucèmia que d'una infecció.

Té una regulació d'energia molt dolent, inicialment pel la disfunció del fetge, perd molta més

energia de forma fisiològica i física. Els neonats regulen molt malament las pèrdues de calor i

aigua, té una capacitat d'irradiació energètica menys controlada que un adult. I de forma física,

un animal té més superfície per irradiar energia que un adult. El que perdrà més aigua i energia

serà el nounat en % de cos. Una deshidratació serà més ràpida i intensa que en un adult. És

incapaç de recollir‐se i la seva pèrdua és més elevada.

Una diarrea per E.Coli et deixa fotut dos dies i ja està, però en un nounat el pot matar.

Els animals petits necessiten molt d'aliment per poder mantenir la seva temperatura.

Per això, un dels principals problemes en animals és la hipoglucèmia, poca capacitat d'energia,

aquesta hipoglucèmia va lligada amb deshidratació i hipotèrmia.

El calostre és una bomba energètica, té molta quantitat de sucre sobretot glucosa que és més

fàcil d'absorbir. El calostre és molt dens.


128

És laxant per les sals de magnesi i sal de zinc. L'absorció de la energia i anticossos depenen de

la dinàmica dels budells.

Tenim un petit problema i és que el sistema digestiu funciona al realentí. Si ara fotem el

calostre el nounat no pot absorbir‐ho tot al ritme que funciona, per optimitzar el tema donem

un laxant. Això implica una altra cosa. Un nounat ha de defecar, els primers meconis després

de lactar, i no massa després (1 hora), perquè és la resposta a l'efecte laxant del calostre. És

una femta gaire bé negra, fosca, sense olor i enganxifosa. Després venen una sèrie de

defecació de 2 dies que són les de transicions, barreja de calostre amb defecació de llet

(verdoses intenses cada cop més líquides, cada cop amb més olor, i cada cop més

blanques‐grogues), si observem la graduació vol dir que funciona de forma correcte.

Característiques

La seva Secreció i síntesis va lligada a la producció

Els components del calostre, la mare els sintetitza al final de 1/4 de la gestació. Acumula

anticossos i glucosa a la mama.

Arriba el part, i aquest para la formació de calostre. Tots els fenòmens hormonals de la

inducció del part aturen la seva síntesi i ja no en formarà més. Això significa que si fem un

esquema de la concentració IgG i ejeccions de llet, veiem que a la primera ejecció de llet hi ha

molta IgG, i a les següents cada cop seran més baixes (tipus exponencial). El calostre bo i

necessari es secreta a la primera ejecció de llet. Un nounat ha de mamar de manera imperiosa

la primera ejecció, si s'ho perd pq la mare ha tingut una ejecció de llet i ho ha perdut, per molt

que torni a mamar no mamarà anticossos ni glucosa i tindrem problemes. Ens hem d'assegurar

que el nounat amamanta això, i si la mare no ho fa ho hem de donar d'alguna manera. Si no

surt de la mama genera mamitis. La quantitat de calostre va en funció de l'estat energètic de la

mare, de la seva capacitat de generar calostre i de la seva capacitat de generar llet (una vaca

lletera en produeix molt, per això el que sobre es guarda i congela per animals horfes).

Absorció lligada a un epitel∙li intestinal especialitzat

Prenen calostre, IgG. Nosaltres via oral no podem absorbir anticossos pq es trenca i no el

podem absorbir sencer. Però aquí tenim un problema. El nounat al final de la gestació tapissa

l'epiteli digestiu amb enteròcits especialitzats que capten els anticossos, l'epiteli dura poc.

Tenim un problema, els epitelis intestinals dura poc, tenen un recanvi molt ràpid i la pròpia

estimulació de captació de llet provocarà l'apoptosi de l'epiteli, s'accelera la seva eliminació, si

no beu llet en 30 hores es renovarà. Hi ha una coordinació entre mare i nadó. Si donem epiteli

per boca pq el vedell es recuperi, es recanvia l'epiteli, i posteriorment el calostre no s'aprofita.

S'ha de donar energia pq sen's mor d'una hipoglucèmia, hem de donar glucosa via

endovenosa, i després donem el calostre.

No moure mai la mare del lloc abans de parir. Pq si la translladem la càrrega, i flora microbiana

que es trobarà l'animal quan neixi serà diferent per la que estarà preparat el calostre. Fracàs

estrepitós. Això explica pq en gaire bé totes les explotacions els animals es transporten unes

setmanes abans a les parideres.

Inici: 1‐2 darreres setmanes abans del part. Atenció a la nutrició i estat físic matern.


129

Abans de mirar els animals hem de veure com estan les persones i com poden mantenir la

granja,A una distòcia, el nounat tendeix a tenir una distòcia més o menys clínica que baixa el

seu nivell d'activitat. I que no es pugui encalostrar bé. Errors d'encalostrament poden ser

deguts a problemes d'alimentació, higièncis i sanitaris, déficits que fan que la mare no

rpodueixi calostre de qualitat, pel que refereix sobretot a la energia, en l'últim terç de gestació.

Una hipocalcèmia, encara que sigui subclínica pot provocar problemes en el calostre. La

hipocalcèmia pot anar lligada a hipomagnesèmia. Cal mantenir en un bona condició corporal la

mare 1‐2 setmanes abans.

Si preveiem problemes, hem d'actuar abans pq les distòcies poden generar molts problemes i

les seqüències poden ser infinites.

L'encalostrament pot fallar pq si canvies la mare de lloc, trindrà prou anticossos i energia,

però pot ser de qualitat, no només de quantitat. El nounat pot prendre un calostre fantàstic

però si està tot molt brut, la càrrega microbiana és massa bèstia i no serveixen de res els

anticossos.

- Per quantitat El nounat no mama prou calostre o la mare no en fa prou. En una

distòcia el nounat tendirà en tenir una hipòxia més o menys clínica que farà que tingui

menys activitat i per tant que s’encalostri pitjor. Dèficits alimentaris al final de la

gestació fan que la mare doni un calostre de mala qualitat (sobre tot en termes

energètics).

- Per qualitat Si canvies la mare de lloc, els anticossos igual no serveixen.

- Si la càrrega microbiana és molt elevada, ja pot mamar anticossos, que no serviran de

res. Per això, és necessària una paridora neta (que no estèril). És tant contraproduent

que estigui tot ple de merda com que estigui massa desinfectat.

Nounat molt sensible a intoxicacions, concentracions de desinfectants que per nosaltres són

inoques els poden matar pq l'absorció és més ràpida, els mecanismes de detoxificació són

nefastos, tendeixen a dispositar‐se al teixit adipós i s'alliberen, però en aquest cas no en tenim,

per això són pics immediats i elevats.

Un animal mal calostrat l'hem de calostrar nosaltres. Munyim la mare, ho fiquem al biberó.

Fins i tot és possible que la mare no pugui encalostrar per mamitis o problemes de sang a la

llet, doncs n'agafes d'una altra mare i el guardes per quant ho necessitis congelat, es pot

conservar molt de temps, fins a un any. Una cosa que no es pot fer mai és congelar i

descongelar ja que trenquen els anticossos. El calostre congelat es conserva millor pq té poc

líquid, els sucres i anticossos que en conservació duren molt. La llet no es conserva bé per la

oxidació dels greixos i per la sinéresi del líquid. Sense refrigerar el calostre dura uns dies 3‐4, el

principal problema és contaminació fúngica. El calostre té una característica, és com

melmelada, tant dens que la pressió osmòtica és molt elevada, els bacteris peten, però sempre

trobarem un fong que hi creixi.

Es pot fer servir calostre d'una espècie a una altra? Si però s'ha d'intentar que els espècies

siguin molt properes i siguin calostres de qualitat, a més de tenir en compte que no en


130

protegiran per infeccions específiques, d'Eschericia coli si, ara bé malalties específiques de

l'ovella, el calostre de la vaca no tindrà anticossos específics, ja que ella no en fabrica.

Mai tens la seguretat de protegir al 100% l'animal, però és millor que no donar res.

Per factors individuals, sobretot en porcs, no es sol perdre el temps en tractar‐ho. Ja que el

disseny evolutiu de la reproducció de porcs es moren els garrins. La mitja de mortalitat és del

3%, haurien de canviar el disseny genètic de l'espècie.

El calostre congelat no t'assegura que estigui protegir contra tots els microbis que hi hagin

exactament en aquell moment (Mala sort!). Inclus tenint en comtpe aquests paràmetres

sempre és millor encalostrar amb alguna cosa que no fer‐ho.

Signes exploració nounatal

- Temperatura.

Tendent a la poiquilotèrmia. Depent de l'ambient, la temperatura corporal és molt variable ja

que el seu control de la temperatura és molt deficient. La seva temperatura depèn de

l'ambient on sigui. Si és fred, tendeix a hipotèrmia, sinó, hipertèrmia. Els nounat solen tenir‐les

més rapidament que animals adults.

Això explica que un nen petit amb febre es posa a temperatures molt altes. Vital regular la

temperatura ambient. Un animal amb hipotèrmia li hem de donar energia via parenteral

sèrum salí amb glucosa, via endovenosa pq és més ràpid. Sinó es pot pq el cadell és molt petit,

ha de ser intraperitoneal. En hipotèrmia sempre va acompanyada d'hipoglucèmia i

deshidratació, teràpia líquida ja.

- Color mucoses.

Variable (pàl·lid a grogós, blavòs). Colors raros després del part, en poc temps, una hora va

canviant i es converteix en un color rosat‐pàlid. Dins del mateix dies, les hores és un rosat

pàlid. Si l'animal no recupera el color, i continua tenint alguna cosa, cal vigilar. Si encara es

manté massa cianòtic pot tenir algún problema.

- Aspecte de les mucoses.

Cert grau de deshidratació. Han d'estar més deshidratades que un adult, el retorn venós és

més lent que un adult. Tendeix a desaparéixer quan comenci a mamar.

- Pulsacions.

Ràpides i regulars, encara que estigui a 150, han de ser regulars i fortes, si va canviant no ens

agrada. Una hipòxia va lligada a excitació respiratòria. Si les pulsacions són irregulars, és indici

de hipòxia per excitació respiratòria.

- Exploració pulmonar.

Gran remor alveolar. Vigilar zones mudes. Ha de disminuir progressivament. Cal vigilar en

animals acabats de nèixer la manca de soroll per un lòbul tancat, o pneumònies per aspiració.


131

- Exploració cardíaca.

Buf del forat oval. Pot anar disminuint progressivament, i pot trigar dies en desaparéixer.

Tampoc és una patologia, el tancament del forat oval no necessita cirurgia, no és un buf

perillós, però al ser molt fort amaga altres bufs que si poden ser perillosos.

- Estat d'atenció

Variable segons les espècies. Mai sense cap atenció ni reflex. El garrí que des de que surt corre,

fins a cadells de gossos i gats que no poden caminar. El poltre ha de passar 30 minuts fins que

s'aixequi, i s'ha de vigilar constantment. Hem d'imaginar que neix un cadell de gos, i pel que

sigui té algun problema de mielinització. Tenim un problema pq si no prestem atenció el

problema atàxia es veu quan comença a caminar.

Les principals causes en els gossos són problemes de nutrició, és difícil de solucionar però pots

fer tractaments paliatius, no deixarà de desmielinitzar però es farà més lent. Cal prevenir‐ho a

la dieta de la mare. Qualsevol pagés raonable sap com ha d'alimentar els animals.

Normes bàsiques per manegar el nounat: seguir aquests signes, i d'altres que ens indiquen

que el nounat evoluciona bé, el ritme de defecació i les posteriors defecacions. La primera es

produeix després de mamar a la 0,5‐1,5 hores, i després un ritme coordinat amb les lactacions.

La primera orina serà palida, però deseguida les següents tenen un color intens. La bilirrubina

fetal va a parar a l'orina. Les 3 primeres intenses, fortes de color, i després es normalitzen de

forma progressiva, si apareix primera micció e clr intens, no és perillós, el patològic seria que el

color es mantingués durant molt de temps.

Al nèixer ha de respirar. Cal assecar als animals i lliberar les vies respiratòries. Si té líquid per

sobre, perdrà temperatura. Cal vigilar que fa la mare amb les placentes. A algunes espècies cal

deixar‐li, però que continui amb el cadell. Aport de vitamines i minerals molt important la

placenta.

Comproveu que imprinting es fa bé, sobretot en animals humanitzats solen haver problemes.

La gata en general sol ser més dòcil perquè les gates assilvestrades viuen en comunitat i els

mascles no. Per tant, la socialització en els gats és molt important.

TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ - Seguim.commedia.seguim.com/vv/3-Tercero/tecno repro/TECNO DE LA...

Documents

Transcript of TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ - Seguim.commedia.seguim.com/vv/3-Tercero/tecno repro/TECNO DE LA...