Tècniques de econeixemen geogràfic

52
Introducció L’espai geogràfic i els procediments geogràfics

description

 

Transcript of Tècniques de econeixemen geogràfic

Page 1: Tècniques de econeixemen geogràfic

Intr

od

ucc

ióL’espai geogràfic i elsprocediments geogràfics

Page 2: Tècniques de econeixemen geogràfic

L’ESPAI GEOGRÀFICCARACTERÍSTIQUES:

• És localitzable per les coordenades geogràfiques:

L’objecte de la Geografia és

Page 3: Tècniques de econeixemen geogràfic

- L’ espai geogràfic -

CARACTERÍSTIQUES:

• És localitzable

• Es pot representar:

Page 4: Tècniques de econeixemen geogràfic

CARACTERÍSTIQUES:

• És localitzable

• Es pot representar

• És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis:

-L’espai geogràfic -

Page 5: Tècniques de econeixemen geogràfic

CARACTERÍSTIQUES:

• És localitzable

• És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis

• Es separa d’altres espais per àrees de transició:

•Es pot representar

- l’ espai geogràfic -

Page 6: Tècniques de econeixemen geogràfic

CARACTERÍSTICAS:

• Es localizable

• Se puede representar

• Es único, pero puede organizarse en conjuntos homogéneos

• Se separa de otros espacios por áreas de transición

• Es forma a partir de les relacions entre el medi físic i les societats humanes:

- L’espai geogràfic -

Page 7: Tècniques de econeixemen geogràfic

CARACTERÍSTIQUES:

• És localitzable

• Es pot representar

• És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis

• Es separa d’altres espais per àrees de transició

• Es forma a partir de les relacions entre el medi físic i les societats humanes.

• Està en constant evolució:

- L’espai geogràfic -

Transformacions en la costa de Buenos Aires, 1947-1984

Page 8: Tècniques de econeixemen geogràfic

CARACTERÍSTIQUES:

• És localitzable

• Es pot representar

• És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis

• Es separa d’altres espais per àrees de transició.

• Es forma a partir de les relacions entre el medi físic i les societats humanes.

• Està en constant evolució

• Pot ser descrit, analitzat i explicat a diferents escales:

- L’espai geogràfic -

Page 9: Tècniques de econeixemen geogràfic

• Pot ser descrit, analitzat i explicat a diferents escales:

- L’espai geogràfic -

Page 10: Tècniques de econeixemen geogràfic

La localitzación: un dels principis bàsics de la Geografia.

Utilitzem una xarxa de línies imaginàries que formen uns eixos de coordenades. Aquestes línies són els paral.lels i els meridians.

Sobre la xarxa geogràfica es mesuren les coordenades geogràfiques: longitud i latitud .

LA xarxa GEOGRÀFICA

La localització de l’espai geogràfic:

Page 11: Tècniques de econeixemen geogràfic

Els paral.les són cercles perpendiculars a l’eix terrestre que disminueixen segons s’apropen als pols. El major és l’ Equador, que divideix la Terra en dos hemisferis iguals.

Equador

Paral.lels

- La xarxa geogràfica -

Page 12: Tècniques de econeixemen geogràfic

Sobre els paral.lels es mesura la latitud.

És l’angle que forma el paral.lel sobre el que està el lloc que volem localitzar amb l’Equador (paral.lel 0º).

La latitud es mesura des de 0º a 90º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant al nord como al sud de l’ Equador.

Latitud

= 30º

- La xarxa geogràfica -

El punt x es troba a 30º de latitud Nord

Page 13: Tècniques de econeixemen geogràfic

Els meridians són els semicercles que van de pol a pol.

Tots són del mateix tamany.

El meridià principal que serveix de referència per a localitzar la resta és el meridià de Greenwich (meridià 0º).

Meridians

- La xarxa geogràfica -

Page 14: Tècniques de econeixemen geogràfic

Sobre els meridians es mesura la longitud.

És l’angle que forma el meridià sobre el que està el lloc que volem localitzar amb el meridià de Greenwich (0º).

La longitud es mesura des de 0º a 180 º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant a l’ Est como a l’Oest del meridià de Greenwich.

El punt x es troba a 45º de longitud Est

= 45º

x

Superfície terrestre vista des del pol

Longitud

- La xarxa geogràfica -

Page 15: Tècniques de econeixemen geogràfic

La representacióde l’espai geogràfic:

LA CARTOGRAFIA

Un mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un plànol. Per a la seua realització es necessita:

• Un sistema de projecció: és un métode per a traslladar la xarxa geogràfica a un plànol.

• Una escala: és la relació entre una distància mesurada sobre el mapa i la que hi ha en la realitat.

• La representació de l’espai tridimensional sobre un bidimensional es fa gràcies als sistemes topogràfics.

Page 16: Tècniques de econeixemen geogràfic

c) Representar un espai tridimensional (realitat) sobre un espai bidimensional (mapa).

c) Representar un espai tridimensional (realitat) sobre un espai bidimensional (mapa).

CARTOGRAFIA

b) Dibuixar una superfície esfèrica (Terra) en un espai plà (mapa).

b) Dibuixar una superfície esfèrica (Terra) en un espai plà (mapa).

a) Traslladar un espai real gran a un espai dibuixat menut

a) Traslladar un espai real gran a un espai dibuixat menut

PROBLEMES SOLUCIONS

ESCALA

PROJECCIÓ

TOPOGRÀFIC

- La cartografia -

Page 17: Tècniques de econeixemen geogràfic

L’ escala

Escala: cocient entre les distàncies mesurades sobre el mapa i les reals sobre el terreny.

S’utilitza per a reduir de manera proporcional el tamany real d’ un espai.

Sobre un mapa pot indicar-se de dues maneres:

Escala numèrica (1:50000, 1:25000, etc.)

Indica la relació entre la realitat i el mapa en forma de cocient; el numerador és la distància sobre el mapa i el denominador la distància en la realitat.

Escala gràfica:

Indica, mitjançant segments , la distància real que correspon a cadascú d’ells.

- La cartografia -

Page 18: Tècniques de econeixemen geogràfic

Si la distància entre el Pic Mirador i el Cortijo de los Encinares són 3 cm sobre el mapa, en la realitat seran 150000 cm; o, el que és el mateix, 1500 m.

Escala numèrica: 1:50000

L’ escala

- La cartografia -

Page 19: Tècniques de econeixemen geogràfic

HI HA QUE RECORDAR QUE:

• Parlem de gran escala quan el denominador és menut: 1:25, 1:100, 1:5000, 1:10.000

L’ escala

- La cartografia -

Page 20: Tècniques de econeixemen geogràfic

Trípoli, 1943 (1:7500)

• A major escala, major és el detall amb que es representa la realitat.

Page 21: Tècniques de econeixemen geogràfic

HI HA QUE RECORDAR QUE:

• Parlem d’ escala menuda quan el denominador és gran: 1:100000, 1:200000, 1:1000000…

L’ escala

- La cartografia -

Page 22: Tècniques de econeixemen geogràfic

Santander, 1:50000 (MTN)

Santander, 1:1000000

Santander, 1:200000

• A menor escala, menor és el detall amb que es representa la realitat.

Page 23: Tècniques de econeixemen geogràfic

Esfera

L’esfera és una figura geomètrica que no es pot descomposar (transformar en planol).

Com que la Terra és esfèrica, no hi ha forma de representar-la directamente sobre un plànol.

¿?

Cub Con

Per a representar-la en el mapa, utilitzem els os sistemes de projecció: mètodes que permeteixen traslladar la superfície esfèrica terrestre a un plànol o a altra superfície que puga desenvolupar-se (un cilindre o un con).

La projecció

- La cartografia -

Page 24: Tècniques de econeixemen geogràfic

SISTEMA DE PROJECCIÓ MAPA

Projecció plana o cenital

- La cartografia -

Page 25: Tècniques de econeixemen geogràfic

SISTEMA DE PROJECCIÓMAPA

Projecció cilíndrica

- La cartografia -

Page 26: Tècniques de econeixemen geogràfic

SISTEMA DE PROJECCIÓMAPA

Projecció cònica

- La cartografia -

Page 27: Tècniques de econeixemen geogràfic

Projecció equivalent d’ Aitoff Projeció pseudo cònica de Bonne

Projecció sinusoidal de Sansson Flansteed Projecció interrompuda de Goode

Altres sistemes de projecció

- La cartografia -

Page 28: Tècniques de econeixemen geogràfic

• Projeccions conformes: representen l’esfera respetant la forma, però no la superfície.

• Projeccions equivalents: respeten la superfície de les àrees, però no les seus formes.

• Projeccions equidistants: mantenen la distància real entre els diferents punts del mapa.

La projecció com a deformació de la realitat

- La cartografia -

Page 29: Tècniques de econeixemen geogràfic

Projecció conforme: Mercator

Projecció equivalent: Peters

La projecció com a deformació de la realitat

- La cartografia -

Europa: 10.4 milions de km2

Sud-Amèrica: 17’8 milions de km2

Page 30: Tècniques de econeixemen geogràfic

Prof. Isaac Buzo Sánchez

Un mapa te dues dimensions, amplària i profunditat, mentres que en la realitat existeixen tres, també tennim l’altura.

AMPLÀRIA

PROFUNDITAT

Nivell de la mar

ALTURA

AMPLÀRIA

PROFUNDITAT

MAPA: dues dimensions REALITAT: tres dimensions

La topografia

- La cartografia -

Page 31: Tècniques de econeixemen geogràfic

Prof. Isaac Buzo Sánchez

Per a representar l’altura en els mapes es poden utilitzar diversos sistemes. Els més comuns són:

Mapes d’ isoplets o corbes de nivell, que uneixen punts amb les mateixes altures.

Mapes corocromàtics, cada interval d’altura esrepresenta ambun color diferent; el normal és utilitzar una degradació des del verd en les zones baixes fins el marró fosc en les muntanyes, i el violeta o blanc per les zones cubertes de gel.

La topografia: formes de representació del relleu

- La cartografia -

Page 32: Tècniques de econeixemen geogràfic

Prof. Isaac Buzo Sánchez

Les corbes de nivell uneixen punts amb la mateixa altitud. Es disposen normalment cada 20 metres. Aquelles línies que coincideixen amb exactes múltiplos de cen són les anomenades corbes mestres. Són les que tenen indicada l’altitud a més a més dels pics més alts.

La topografia: corbes de nivell

- La cartografia -

Page 33: Tècniques de econeixemen geogràfic

Prof. Isaac Buzo Sánchez

A partir de les corbes de nivell es poden realitzar perfils topogèfics, que són un gràfic en l’eix vertical del qual es posen les altituds i en l’horitzontal els llocs pels quals passa la corba de nivell. Si unim els punts apareix el perfil del relleu.

La topografia:perfil topogràfic

- La cartografia -

Mapa topogràfic(no es correspon amb el perfil de la dreta)

Page 34: Tècniques de econeixemen geogràfic

Prof. Isaac Buzo Sánchez

Amb les dades que ens donen les corbes de nivell i l’escala es poden calcular distàncies, altures, pendents i superfícies en els mapes.

La topografia:càlculs de distàncies, pendents…

- La cartografia -

Page 35: Tècniques de econeixemen geogràfic

Fonts d’ informació

geogràfica

• Qualsevol font pot ser:– Primària– Secundària

Page 36: Tècniques de econeixemen geogràfic

Fonts cartogràfiques

• Les principals fonts d’informació geogràfica són:

Page 37: Tècniques de econeixemen geogràfic

Fonts gràfiques

Fonts cartogràfiques

• Les principals fonts d’informació geogràfica són:

Page 38: Tècniques de econeixemen geogràfic

Fonts estadístiques

Fonts gràfiques

Fonts cartogràfiques

• Les principals fonts d’informació geogràfica són:

Page 39: Tècniques de econeixemen geogràfic

Fonts estadístiques

Fonts escrites

Fonts gràfiques

Fonts cartogràfiques

• Les principals fonts d’informació geogràfica són:

Page 40: Tècniques de econeixemen geogràfic

Fonts visuals i audiovisuals

Fonts estadístiques

Fonts escrites

Fonts gràfiques

Fonts cartogràfiques

• Leas principals fonts d’informació geogràfica són:

Page 41: Tècniques de econeixemen geogràfic

Fonts informàtiques (SIG)

Fonts visuals i audiovisuals.

Fonts estadístiques

Fonts escrites

Fonts gràfiques

Fonts cartogràfiques

- Fonts d’informació geogràfica -

Page 42: Tècniques de econeixemen geogràfic

• Pautes generals pel seu comentari:

Tipus de font geogràfica (¿Què és?)

Dades que ofereix, fenomen representat o tema (Què ens diu?)

Espai geogràfic i cronologia (On i quan?)

Comentari:

Definició del fenomen

Distribució / tendència / idees principals i secundàries

Causes i conseqüències

Comparació

Tendències previsibles

-- Fonts d’informació geogràfica -

Per obtindre tota la informació possible de les fonts necessitarem seguir una anàlisi sistemàtica del seu contingut. En granas trets, consisteix en esbrinar el següent:

Page 43: Tècniques de econeixemen geogràfic

Mape d’isolínies

Mapes temàtics

Page 44: Tècniques de econeixemen geogràfic

Mapes temàtics

Mapes d’ isolínies; mapa d’isopletes

Mapa de isopletas

Page 45: Tècniques de econeixemen geogràfic

Mapes temàtics

Mapes d’isolínies

Mapes de diagrames

Page 46: Tècniques de econeixemen geogràfic

Mapes temàtics

Mapes d’isolínies

Mapes de diagrames

Mapes de fletxes

Page 47: Tècniques de econeixemen geogràfic

Mapes temàtics

Mapes d’isolínies

Mapes de diagrames

Mapes de fletxes

Mapes de coropletes

Mapa Corocromàtic

Page 48: Tècniques de econeixemen geogràfic

Mapes temàtics

Mapes d’isolínies

Mapes de diagrames

Mapes de fletxes

Mapes de coropletes

Mapes anamòrfics

Page 49: Tècniques de econeixemen geogràfic

Mapes temàtics

Mapes d’isolínies

Mapes de diagrames

Mapes de fletxes

Mapes de coropletes

Mapes anamòrfics

Mapes de figures

Mapa de figures (símbols)

Page 50: Tècniques de econeixemen geogràfic

Mapes d’isolínies; mapes d’isopletes

Mapes de diagrames

Mapes de fletxes

Mapes de coropletes

Mapes anamòrfics

Mapes de figures: punts, símbols…

Mapes temàtics

Page 51: Tècniques de econeixemen geogràfic
Page 52: Tècniques de econeixemen geogràfic

• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web), http://personales.ya.com/isaacbuzo/

• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero, http://pedrocolmenero.googlepages.com

• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003

• http://www.slideshare.net/Txeli/procediments-geografia-social-i-econmica

Si reconoces alguno de tus materiales y no aparece convenientemente reseñado, por favor házmelo saber aquí.