Taula de contingutEl Festival de Música Antiga dels Pirineus s’expandeix cap a Bellver, Saldes i Alàs i CercsRegió 7 - 12/06/2018

BCNClàssics arriba a les 10.700 entradesLa Vanguardia - Catalán - 12/06/2018

BARCELONA SE RENUEVAHosteltur - 01/06/2018

Música andorrana que traspassa fronteresAra Andorra - 12/06/2018

A QUIN RITME ES MOU BARCELONA? MúsicaAra - 10/06/2018

PATRIMONI MUNDIALAra - 10/06/2018

Noelia Rodiles estrenará en España el concierto para piano y orquesta de Julián OrbónLa Nueva España - 12/06/2018

“La Caixa” patinaDiari de Terrassa - 12/06/2018

Torra garantiza “ambición nacional” a la CUP “sin renunciar a nada”Granada Hoy - 12/06/2018

Ciudadanos busca más seguridad a quienes denuncien la corrupciónEl Mundo de Catalunya - 12/06/2018

Tres ex cargos de CDC niegan las mordidasEl Mundo de Catalunya - 12/06/2018

Un empresario pidió a CDC colocar a su mujer en un cargo del GovernEl País Cataluña - 12/06/2018

Tres exdirigents de CDC es desvinculen de les donacionsAra - 12/06/2018

3

5

6

9

10

11

13

14

15

16

17

18

19

P.2

�BELLVER, ALÀS, SALDES ICERCS S’AFEGEIXEN A LESSEUS DEL CERTAMEN � 33

El Festival deMúsica delsPirineus creixa la Cerdanyai el Berguedà

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

29000

5485

Diario

549 CM² - 61%

1285 €

1,33

España

12 Junio, 2018

P.3

El Festival de Música Antiga dels Pirineuss’expandeix cap a Bellver, Saldes i Alàs i Cercs�El certamen començarà el 29 de juny i arribarà a setze localitats del Bages, el Berguedà, el Solsonès i l’Alt Urgell durant l’estiu

El Festival de Música Antiga delsPirineus complirà la vuitena edi-ció a partir del de juny amb unaprogramació que inclou la novetatde sumar tres poblacions de lesnostres comarques, Bellver deCerdanya, Vilanova de Banat (Alàsi Cerc) i Maçaners (Saldes), a l’àm-plia nòmina de seus. Llavorsí i Pe-sillà de la Ribera també formenpart des d’aquest any d’una inicia-tiva que omplirà de composicionscreades entre l’edat mitjana i el ba-rroc gairebé una quarantena demunicipis durant un parell de me-sos, fins a final d’agost.

Les localitats que participen enel certamen són Alp, Bellver, Fon-tanet, Llívia i Puigcerdà (Cerda-nya), Alàs i Cerc, Estamariu, Or-ganyà i la Seu d’Urgell (Alt Urgell),Riner i Castellar de la Ribea (Sol-sonès) i Avià, Bagà, Berga i Saldes(Berguedà), a més del Niu de l’Àli-ga, una muntanya de poc més de. metres d’alçada on confluei-xen els termes municipals ded’Alp, Urús, Das i Bagà.

Tal com s’explica en la part cen-tral de la notícia, la inauguraciótindrà lloc el de juny a la cate-dral de la Seu d’Urgell. El progra-ma sobre la figura del compositorJoan Cererols que oferiran l’Esco-lania i la Capella de Música deMontserrat també es podrà escol-tar l’endemà a l’església de SantDomènec de Puigcerdà, i el dia de juliol al santuari del Miracle, alterme de Riner.

Altres concerts destacats són eldel Cor de Noies de l’Orfeó Català,que interpretarà Ressons de l’anti-ga Europa a Tremp i a Berga ( i de juliol); The Illyria Consort, que

portarà Tresors vienesos, a Esca-la-rre i Berga ( i de juliol); Pyre-naeus Ensemble, que presentaràLes Quatre Estacions de Vivaldi aRipoll, Bellver i llac d’Engolastersd’Andorra (, i de juliol);Música de Cambra per la Cort deLisboa, amb María Hinojosa i Lu-dovice Ensemble, que es podranveure a la Vall de Boí, Salàs de Pa-llars i Llanars (del al d'agost);Locus Desperatus, que farà unviatge al passat a la col·legiata deMur amb La música a la capellareial de Martí l’Humà, i també aFontanals de Cerdanya i Tavascan(, i d’agost), i el músic

Eduardo Paniagua, que portarà lamúsica del segle XIII fins a Berga,la Seu d'Urgell, Alp i Espot (del al d’agost).

Com en altres anys, el FEMAPtindrà un vessant social amb la re-alització de tallers per a col·lectiusen risc d’exclusió, a més de mi-niconcerts en centres. En un al-tre àmbit, i com a novetat, l’orga-nització amplia l’oferta de paquetsturístics per gaudir de la música iel territori amb les anomenadesEscapades Musicals. Tota la pro-gramació i les ofertes turístiqueses poden consultar a la web delcertamen: www.femap.cat.

MANRESA

Toni Mata i Riu

� L’Escolania de Montserrat i la Capella de Música de Montserrat obriran el programa del 8è Festival de Música Antigadels Pirineus amb el repertori Joan Cererols: hereu dels polifonistes, precursor de l'escola barroca de Montserrat. AmbMartí Buïl (violoncel), Ignasi Jorba (contrabaix) i Vicenç Prunés (orgue) com a intèrprets solistes i Llorenç Castelló a la di-recció, la vetllada del 29 de juny a la catedral de la Seu d’Urgell proposa una selecció d’obres de temàtica religiosa en lesque Cererols (Martorell, 1618-Montserrat, 1680) va explorar tècniques compositives com el contrapunt i l’homofonia.

Montserrat i Cererols protagonitzaran la inauguració a la Seu d’Urgell

ARXIU/MARTA PICH

LES XIFRES

52 concertsDos mesos de programacióextensa al llarg del territori� El certamen proposa per aaquesta edició més de mig cen-tenar de propostes de músicaantiga, que es podran escoltardes del 29 de juny fins al 26d’agost. Gairebé dos mesos ambconcerts arreu dels Pirineus.

23 propostesFormacions musicals dequalitat i estils diversos� Des de l’actuació de les for-macions montserratines en lavetllada inaugural, el festivalacollirà artistes de la talla delCor Lieder Càmera, el Cor deNoies de l’Orfeó Català i Eduar-do Paniagua.

37municipisEl festival s’escampa a totesdues bandes de la frontera� Pesillà de la Ribera, Llavorsí,Alàs i Cerc i Saldes s’afegeixen aun festival que tindrà seus ennou comarques catalanes aixícom a Andorra i a l’Estat francès(Rosselló i Alta Cerdanya).

El festival inclou concerts aBerga, Bagà, Avià, Puigcerdà,Llívia i el Niu de l’Àliga, entrealtres localitats

El certamen també tindrà unvessant social amb tallers iactuacions per a col·lectius enrisc d’exclusió social

TERRITORI I CULTURA �Escoltar música en entorns privilegiats és la proposta que fa cada any un festival que proporciona l’oportunitat de descobriruns sons que transporten l’oient als segles medievals, renaixentistes i barrocs. La vuitena edició torna una vegada més a les comarques centrals

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

29000

5485

Diario

549 CM² - 61%

1285 €

1,33

España

12 Junio, 2018

P.4

DIMARTS, 12 JUNY 2018 C U L T U R A LAVANGUARDIA 33

ElLiceua laFrescasumaràaquestanycentmilespectadorsen300municipis‘Manon Lescaut’ es transmetrà, a més, per TV3, La 2 i Televisão de Portugal

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Al Liceu li està passant com a TomSawyeralanovel·ladeMarkTwain,qued’estarcastigat apintar la tancadel jardí passa a ser el que cobra alsamics per permetre’ls pintar-laambell. El símil éshiperbòlic –aquíningúnocobraaningú–,peròil·lus-traelsaltquehafetelprojecteLiceua laFrescadesqueel teatreelvapo-sarenmarxa,faquatreanys,ambLatraviata en només 14 municipis deCatalunya.Ara tothomvol pintar latanca amb el Gran Teatre, partici-parenaquestagranfestapopulardela cultura que consisteix a instal·laruna pantalla gran en una plaça pú-blicaperseguir,gratuïtament, lare-transmissió de la funció que s’estàfental coliseude laRambla.L’aventura, que ha crescut expo-

nencialment gràcies també al su-port de La Caixa i Endesa, assoliràaquestcopelscentmilespectadors.Perquè dissabte, quan les càmeresd’HD de la productora Jack Fébus

s’instal·lin al teatre per retransme-tre Manon Lescaut, hi haurà 305pantalles en altres tants municipisde Catalunya, la resta d’Espanya,França, Itàlia, Portugal i Andorraesperant el senyal: un 81%més quel’any passat. Catalunya bat rècordsamb 266 municipis, una xifra queequival gairebé a un de cada tres. Alarestade l’Estatespassade16a24.I pugen al carro l’Alguer, la Catalu-nya francesa (Arles, Cotlliure, Mo-rellàs...) i, atenció,Porto iLisboa.Aquesta expansió a Portugal és

gràcies a la Fundació LaCaixa, quedes de la primera edició va integrarel projecte als seus programes perarribar al territori (Madrid, Sara-gossa, Sevilla, Palma...). Porto i Lis-boa són la demostració de la sevapresència a Portugal, va assenyalarahirlasevadirectorageneraladjun-ta, Elisa Durán. “Hem arribat a unacordamblaFundacióGulbenkian,i l’acte es farà al seu amfiteatre deLisboa”, va indicar.Altres llocsemblemàticsons’ins-

tal·laran pantalles seran la plaça

ANA JIMÉNEZ

Buesa,Scheppelmann(darrere),Durán,Hidalgo,Alemany,Sanchis,Oviedo,Castells,Coromines,Rosich,Puntí,Kundei, adalt,Marí iMuntanyola

AraLlibres recuperala pàgina 155

Cabré, reelegida ala Secció Filològica

MANÉ ESPINOSA / ARXIU

La catedràtica Teresa Cabré

LLIBRES El grupeditorial SomAraLlibres torna a imprimirel número 155 a lapàgina cor-responentde tots els seus lli-bres, després que elmesdefebrerpassat acordés esborrar-lo enprotesta contra l’aplicaciód’aquest article de laConstitu-cióperpart del govern espa-nyol. L’editorial assenyala quedesde febrer fins aramésde110.000 exemplarshanarribata les llibreries “ambaquestaacciódeprotesta”. /Redacció

LLENGUA La Secció Filològi-ca de l’IEC ha reelegit TeresaCabré, catedràtica emèrita dela UPF i experta en lexicogra-fia, com a presidenta. MilaSegarra, Màrius Serra i RamonSistach formen part del seuequip, que vol intensificarl’obertura a l’exterior i la con-nexió amb els col·lectius quedifonen la normativa (respon-sables lingüístics dels mitjans,professors, escriptors, correc-tors i traductors). / Redacció

PANORAMA

BCNClàssics arribaa les 10.700 entradesMÚSICA CLÀSSICA El cicleBCNClàssics tanca la segonaedició al Palau de laMúsicaamb 10.700 espectadors i unaocupació mitjana d’un 77%.El concert de la Filharmònicade Berlín dirigit per SimonRattle, divendres passat, va ferun ple absolut. Aquest era elsetè i darrer concert d’unatemporada que ha registrat2.700 espectadors més queen la primera edició, la2016-2017. / Redacció

Mayor de Madrid, la Gambetta dePerpinyà,LoQuarterde l’Alguer, elLargo Amor de Perdição de Porto il’Arc de Triomf de Barcelona.Aquestúltimseràundelscincpuntsde laciutat, juntamentambelPalauRobert, la plaça Salvador Seguí, elcentre cívic Sant Martí i la plaçaMajor de Nou Barris. “Continuembuscant llocs adequats a Barcelona–va dir Sergi Marí, gerent de Co-merç iMercats de l’Ajuntament–, ienl’anydelComerçilaCulturahemgenerat la complicitat dels comer-ciants de Nou Barris, que seran elsquedistribuiranalagentles960en-tradesde l’esdeveniment”.Al Liceu ja no li cal convèncer

ningú; els municipis li venen con-vençuts de casa. Fins i tot les televi-sions s’hi van sumant perquè elGranTeatre tambéentri a les cases.“Una altra societat s’està obrint alLiceu”, deia Vicent Sanchis, direc-tor de TV3, a la presentació de l’es-deveniment, ahir, a l’escenografiadeManon Lescaut. El Canal 33 re-transmetràenfalsdirecte(22h)des

de l’Arc de Triomf, amb CarolinaRosich i Toni Puntí de presenta-dors. “És una oportunitat de poderdifondre la cultura en el sentit mésampli de laparaula”, deiaJuanMa-nuel Hidalgo, director de La 2, quefaràelmateixdesde laplaçaMayordeMadrid. “Hemcreat un slot fix ala cadena –va anunciar– perquè hihagi òpera sovint, i és fonamentalcomptar amb el Liceu”. Fins i tot laTelevisão de Portugal s’ha afegit alprojecte, i retransmetrà amb subtí-tols enportuguès.Valentí Oviedo, director general

delLiceu,vadefinir l’esdevenimentcom“unaacciócol·lectivad’unpaísque esposad’acordper gaudir d’unfet únic com és veure una òpera”.Quant a la qualitat d’imatge i so, elteatre supervisa el senyal que emeti, amésamés,proporcionaguiesalsmunicipis per aconseguir el millorso possible. “És un projecte en ex-pansió i també en evolució quant ala qualitat. Els nivells d’exigèncias’aniranaugmentant”,vaconcloureelpresident, SalvadorAlemany.

Esclats

ManonLescaut

Intèrprets:LiudmilaMonastirs-ka,GregoryKunde,DavidBizic,CarlosChausson,MikeldiAtxa-landabaso,CarolGarcía, J.ManuelZapata,MarcPujol...Simfònica iCordelLiceuDirecció:EmmanuelVillaumeiDavideLivermore (escena)Llocidata:Liceu(7/VI/2018)

JORDI MADDALENO

Irregular estrena de la nova co-producció del Liceu per a un tí-tol de Puccini que mereix mésbona sort. La gran qualitat deManon Lescaut només va apa-rèixer en esclats fugaços delsseus quatre actes. La lectura i eldebut com a regista de DavideLivermorealLiceuvaserefectiui unamica efectista en l’ús cine-matogràfic de projeccions, ambaparicions d’un tren de vapor iunvaixell,peròelseudibuixdelspersonatges no va acabar deconvèncer.Mésbones idees queresultats malgrat l’oxímoronpoètic del final, amb la mort dela protagonista i l’estàtua de laLlibertat de fons, enreixada através d’una Ellis Island deca-dent i sòrdida.L’ús del flashback i una relec-

tura de la història amb un DesGrieux vell que recorda el seupassat no fan grinyolar la trama,malgrat que tenen l’actor AlbertMuntanyola deambulant total’òpera coma testimoni de la se-va memòria. Emmanuel Villau-meva saber concertar ambefec-tivitat una partitura rica, sofisti-cada ibonicaquenomésva teniràpexsdequalitatenmomentsdebellesa orquestral fugaços, comen el cèlebre intermezzo, l’im-pactant inici de l’acte IV o l’àriafinal de la protagonista, enquè liva faltar passió i lirismemalgratlacorreccióestilística.L’orques-tra va respondre comuncor im-pecable, sempre difícil en l’es-criptura pucciniana, amb la tas-caminuciosadeConxitaGarcía.S’esperava més del debut al

paper de la imponent sopranoucraïnesa Liudmila Monastirs-ka, unaManon de veu opulenta,que,tot iaixò,vacomençarfredaamb un In quelle trine morbidemancat demorbidezza i bellesa,però que va sumar punts en elsseus duos, malgrat que va taparKundeaTu, tuamore ivaarribaralasevamillorprestacióaladra-màtica ària final Sola, perduta,abbandonata. Laveués sumptu-osa, de centre i aguts afilats i ge-nerosos, però no va trobar l’ex-pressió en el fraseig, un requisitclau de la primera gran heroïnapucciniana.Tampocnohivaha-ver química teatral entre Mo-nastirsca i Kunde, ella actriu deregistre limitat i ell més generósteatralment però amb una veumatquerefulgeixenel terçagut,i ho fa a fogonades en les sevesàries i elduo final.El serbi David Bizic com a

Lescaut va fer enyorar barítonsespanyolsmés propers i de qua-litat superior per a unpaper quevaquedareclipsatpelcarismadeCarlosChaussoncomaGeronte.Menció per a l’EdmondodeMi-keldi Atxalandabaso, el Músicde lamezzoCarolGarcía i el Fa-nalerdeJordiCasanova.

CRÍT ICA D’ÒPERA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

611000

106084

Diario

113 CM² - 10%

3130 €

33

España

12 Junio, 2018

P.5

La incomparable oferta cultural de la ciudad se complementa con nuevos atractivos

BARCELONA SE RENUEVA

Barcelona es dinámica y activa y está en constante proceso de renovación. Invita a

recorrerla, disfrutar de su cultura y sus escaparates y acercarse a su gastronomía.

Barcelona es una ciudad con

un urbanismo que invita a

pasear, disfrutar de su ar-

quitectura, de su oferta cultural, ver

escaparates y probar la variedad y

calidad de la gastronomía catalana.

Para empezar, Barcelona es la única

ciudad del mundo con nueve edifi-

cios Patrimonio de la Humanidad: la

Pedrera, Parc Güell, Palau Güell, Pa-

lau de la Música Catalana, Hospital

de la Santa Creu i Sant Pau, Sagrada

Família, Casa Batlló, Casa Vicens y la

Cripta de la Colonia Güell.

Gran metrópolis del Mediterráneo

con 2.000 años de historia y una po-

sición de vanguardia consolidada,

Barcelona goza de una posición pri-

vilegiada entre el mar y la montaña y

de un clima templado durante todo

el año que invita a disfrutarla.

Su casco antiguo, formado por el Ba-

rrio Gótico y los barrios de la Ribera y

el Raval, es famoso por sus edificios

históricos, que se suceden a lo largo

de las calles y permiten adentrarse

en la historia de la ciudad, desde la

muralla romana a los edificios gó-

ticos perfectamente conservados,

restos del Barrio judío y los grandes

hitos del modernismo. Entre los lu-

gares más visitados de la ciudad por

su interés turístico indudable figu-

ran la Sagrada Familia, templo que

el año pasado recibió a 4,52 millones

de visitantes; el Parc Güell, con 3,12

millones y hasta 1,84 millones acu-

dieron al Museo del FC Barcelona.

Más allá de sus atractivos más cono-

cidos, también es posible acercarse

al Modernismo fuera de los circuitos

habituales. Para favorecerlo, Tu-

rismo de Barcelona ha lanzado una

nueva tarjeta de descuento válida

para 7 días que permite visitar 15 es-

pacios situados en Barcelona, Mata-

ró, Canet de Mar, Terrassa y Sitges,

la "Barcelona Pass Modernismo",

que permite profundizar en el cono-

cimiento del modernismo, más allá

de las grandes obras.

Barcelona es dinámica y activa y está

en constante proceso de renovación,

desde la impresionante t ransforma-

ción iniciada con motivo de los]] .00.

de 1992, cuando se abrió al mar y se

dotó de una infraestructura viaria de

última tecnología. El acontecimien-

to del 92 dejó una rica herencia ar -

quitectónica, con el Palau Sant Jordi

de Isozaki, el Estadi Olímpic-Lluís

Companys, la Anella Olímpica, en la

montaña de Montjuïc, y urbanística,

que continuó su transformación tras

el gran reto del Fórum Universal de

las Culturas en el 2004.

Hosteltur

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

11352

Mensual

1072 CM² - 176%

5280 €

68-70

España

1 Junio, 2018

P.6

Foto Tur isme de Barcelona.

Casa Vicens

En esa cons tan te renovación, des ta -

ca la reciente restauración de la Casa

Vicens, el pr imer encargo que recibió

el emblemát ico Antonio Gaudí, p re -

ludio de toda su obra arquitectónica

posterior. En 1883, un corredor de

bolsa confió al joven arquitecto el

proyecto de su residencia de verano

en la antigua villa de Gracia. Fue su

pr imera obra maes t ra y uno de los

pr imeros edificios que inauguran el

modern i smo en Cataluña y en Eu-

ropa. La configuración actual de la

Casa Vicens y su finca es el resultado

de los diversos cambios y t r ans fo r -

maciones sufr idas a lo largo de su

historia, con tres espacios d i fe ren-

ciados: la construcción original de

1883-1885, obra de Gaudí; la ampl ia-

ción de 1925 realizada por Joan Bap-

tista Serra de Martínez, y el jardín

que la rodea.

Atendiendo a su nueva función m u -

seística y cultural, el proyecto de re -

habilitación ha adaptado los espacios

del edificio para dar cabida a los di-

ferentes servicios sin tener que m o -

dificar las dependencia gaudinianas.

Los trabajos de restauración iniciados

en marzo de 2017, han descubierto

las policromías originales escondidas

bajo las diversas intervenciones rea-

lizadas a lo largo de su historia.

M e r c a t de Sant A n t o n i

Otra obra destacada, de visita i n -

eludible, que acaba de reabrir sus

puer tas es el Mercado de Sant Anto-

ni, fundado en 1882 y reinaugurado

a f inales de mayo y que es el único

mercado con ofer ta comercial los

días de la semana . El icónico edif i-

cio, or iginar iamente era un mercado

al aire libre y en 2007 comenzaron

las obras de reforma, durante las

que se hal laron la legendaria calzada

romana Via Augusta y la necrópolis,

así como restos del baluarte de San

Antonio.

El mercado de Sant Antoni es un r e -

flejo de la his tor ia de la ciudad y de

su carácter . El mercado renovado,

con m á s de 53.000 m e t r o s cu ad ra -

dos de superf icie dis t r ibuidos en

cinco p lan tas , es una joya a rqu i -

tectónica l lena de vida, que alberga

235 es tab lec imien tos de todo tipo,

en t re los que des tacan el medio

cen tena r de pues tos del producto

f resco y el cen tena r de paradas de

los Encantes . Una de las novedades

es que el mercado crece hacia a b a -

jo, con un sub te r ráneo de servicios,

descarga y apa rcamien to que t a m -

bién albergará un g imnas io y un s u -

permercado .

Des t ino u r b a n o

Barcelona es uno de los principales

destinos de turismo urbano de Eu-

ropa, lugar ideal para unas cortas

vacaciones, gracias al legado del Ro-

Gala Dalí El Museu Nacional d'Art de Catalunya organiza conjuntamente con la Fundado Gala-Salvador Dalí de Figueres una exposición centrada en Gala, mundialmente conocida por ser la mujer y musa de Salvador Dalí. La muestra, que se podrá ver del 5 de julio al 14 de octubre, reúne obras procedentes de instituciones como el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, el Thyssen-Bornemisza, The Salvador Dalí Museum de St. Petersburg (Florida), Museo di Arte Moderna e Contemporáneo di Trento e Rovereto, o la Pinakothek der Moderne de Munic. Explora la vida de Gala, una mujer enigmática e intuitiva, que se relacionó con muchos artistas e intelectuales y una figura clave para el surrealismo y sus influencias. La exposición permitirá conocer la evolución de Dalí como pintor y a la transformación de Gala como artista.

©Gala Salvador Dalí.

Hosteltur

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

11352

Mensual

1072 CM² - 176%

5280 €

68-70

España

1 Junio, 2018

P.7

mánico, el Gótico y del Modernismo y

también a su atractiva programación

musical y teatral y a su carácter festi-

vo. Sus más de 50 museos y múltiples

galerías de arte abren sus puertas con

exposiciones permanentes y tempo-

rales que configuran un calendario

repleto de sugerencias para todas las

épocas del año, con el Museu Picasso,

la Fundació Joan Miró, el Museo Na-

cional de Arte de Catalunya-MNAC

con una colección única de arte ro-

mánico, el de Arte Contemporáneo

de Barcelona-MACBA, CaixaForum,

ubicado en una antigua fábrica mo-

dernista, o la Fundació Antoni Tapies,

entre otras opciones.

Un atractivo adicional lo constituye

su interés excepcional como destino

gastronómico. El potencial culina-

rio de la ciudad se ha convertido en

uno de los nuevos reclamos turísti-

cos barceloneses, por su convina-

Recuperar al máx imo la casa original proyectada por Gaudí en 1883 ha sido el objet ivo de la restauración de la Casa Vicens. © Casa Vicens.

ción de tradición y vanguardia, con

la pujanza excepcional de sus nuevos

profesionales de la cocina, que han

contribuido a que Barcelona llegase a

ser en 2002 la primera ciudad Gour-

mande no francesa.

Hosteltur

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

11352

Mensual

1072 CM² - 176%

5280 €

68-70

España

1 Junio, 2018

P.8

Imatge de I’0NCA als inicis, concretament el dia de la presentaci6 de la formaci6 a l’Auditori Nacional d’0rdino. ]AU.E ~,~ ~ ARX,U O.[A

Mfisica andorranaque traspassa fronteres

Vint-i-cinc anys de vida de I’ONCPc del no res aser una orquestra de renom

CLARA GARNICA

Ens traslladem fins a113 de mar~ pas-sat. L’escenari, l’Auditori Nacionald’Andorra a Ordino. Gerard Claret esprepara per actuar davant un nom-br6s pflblic que ja l’espera. A ell i auna seixantena de mflsics, protago-nistes de l’estrena de l’Andorr~, obraespecialment creada per a la cita, ela-borada pel compositor Salvador Bro-tons, present tamb~ a l’escenari. Cla-ret ha fet molts concerts, tenint encompte la seva llarga traject6ria, pe-r6 aquest 6s especial. Precisamentperqu~ serveix per commemorar elsseus 50 anys de carrera professional,juntament amb el seu germ~ bess6Lluis. I tamb~ perqu8 es realitza percommemorar els primers 25 anys devida de l’Orquestra Nacional Clhssi-ca d’Andorra (ONCA).

Quili hauria dit, un quart de se-gle abans, quan entrava per la por-ta del despatx del sindic general(president del Parlament) 3ordiFarrhs, que I’ONCA arribaria finsaqul. "Era un projecte que duia alcap des de feia anys recorda Cla-ret , el projecte de la meva vida",per6 necessitava suport econ6mici institucional. Probablement noera la millor ~poca per sol.licitarajuda pflblica, tenint en compte queAndorra estava immersa en el pro-c~s d’elaboraci6 de la Constituci6.

Perb Claret era insistent. Josep Da-ller~s, conseller de Cultura, li va do-nar el vistiplau. Poc despr6s CreditAndorrh tamb6 es va afegir al su-port. I va n6ixer I’ONCA.

S’havia de comen~ar del no res i,tot i tractar-se d’una orquestra an-dorrana, la falta de mflsics de llavorsva obligar a cercar talent fora de lesfronteres. Claret, que va passar a setel director artistic de la Fundaci6ONCA, va reunir una quinzena demflsics, que es van presentar de ma-nera oficial el mar~ de11993 al ma-teix escenari que 25 anys despr6srememoraria aquella efem~ride:l’Auditori Nacional.

"Recordo molt b~ aquell primerconcert", diu Claret, en qu~ van so-nar Vivaldi, Mozart i Britten. Va ge-nerar una gran expectaci6 i no va de-cebre. N’~s un bon senyal que ja enva sortir el comprom~’s de fer-ne unaltre en un festival catal~. I des dellavors I’ONCA no ha parat, enla se-va missi6 d’ambaixadora d’Andor-ran a tray,s de la mflsica. En aquestprimer quart de segle ha tocat engrans escenaris corn el Palau de laMflsica de Barcelona i l’Auditori deMadrid, ien pffisos corn Fran~a, Ale-manya, Itklia, Bblgica i Costa Rica.

No ha parat, per6 tamb~ ha tinguttemps per evolueionar. A1 prineipiClaret era l’flnic mflsic andorrh. Arapr/~cticament ho sdn tots, cosa queli produeix "una emocid especial",explica, tenint en compte que un

Notorietat"L’ONCA pottocar arreudel m6n inotenimres a envejaraningff’

LaJONCAElaretvaveure en unconcertque hihavia materialperferunajove orquestra

dels obj ectius fundacionals era quel’orquestra"servis d’element moti-vador dels joves estudiants de mfl-sica del pals’. I ho ha aconseguit.L’flltima mostra 6s Carolina Bartu-meu, cel.lista que va n6ixer, cornl’orquestra, ara fa 25 anys.

Per6 hi ha m~s exemples d’~xit,com Jos,ep Martlnez, Francesc Pla-nella i Alex Arajol. Precisamentaquest flltim reconeix que quan vaentrar a formar part de I’ONCA vaser la culminaci6 "d’un somni", alqual aspirava durant els anys de for-maci6. "No em perdia cap concertde I’ONCA quan era estudiant", ex-plica. Fa quinze anys va rebre la tru-cada mentre estudiava a Barcelona:necessitaven un violinista. Actual-ment ja est~ plenament integrat enla formaci6, i fins i tot fa tasquesd’arxiver a l’entitat.

JONCA i ONCA B~sicUn quart de segle despr~s de n~ixer,el "talent andorrh" ~s latent i "An-dorra es pot sentir orgullosa" de laseva orquestra, afirma Claret. "Noens podem comparar arab ningfl,perb I’ONCA pot tocar a qualsevollloc del m6n i no tenim res a envejara cap altra formaci6", afegeix.

Per6 la notorietat que ha guanyaten el panorama musical no ha ence-gat els seus impulsors per quedar-sehomes aqul, sin6 que al llarg de laseva hist6ria l’orquestra ha anatdesenvolupant diverses pores dins

la fundaci6, l~s el cas de la Jove Or-questra Nacional de Cambra d’An-dorra (JONCA), que va n6ixer 2001. En aquella ~poca Claret va as-sistir a un concert d’escoles de mfl-sica andorranes i va set conscientque tenia al davant"material per feruna jove orquestra’. La JONCA hasigut "l’impuls definitiu" perqu~ elsestudiants del pals veiessin m6s clari factible poder professionalitzar-semusicalment.

I uns anys m~s tard, en plena cri-siicom a opcid per reinventar-se ar-ran de la complicada situacid quetamb6 va afectar l’orquestra andor-rana, va n~ixer I’ONCA Basic, unainiciativa de concerts de petit for-mat que t6 lloc en espais emblemh-tics del pals, alguns fins i tot prote-gits pel seu alt valor patrimonial icultural. Les propostes que sonenen aquests escenaris estan impulsa-des pels mateixos mflsics de I’ON-CA, cosa que els dona "un incentiuespecial". "Ha servit per fer-nosm~s visibles dins el territori", cele-bra Claret, en clau de pals.

Un futur prometedorL’ONCABhsic ~s un exemple de com,"de la crisi, en van sorgir oportuni-tats". "Ens va ensenyar a no adormir-nos" i a no aturar la maquin~ria depropostes i projectes relacionatsamb la mflsica, tamb6 pensant en elfutur de l’entitat. En aquest sentit,Claret diu que t~ "ganes de seguir" iconfia que, d’aqui 25 anys, es puguifer"un balan~ tan positiu corn el quees fa ara". Arajol el referma i parlad’un futur "prometedor’,veient compugen les noves generacions.

I perqu~ aquest futur no es tren-qui, cal mantenir un dels elementsque la identifiquen, i que fa quegrans formacions vulguin col.labo-tar-hi: "Sore corn una familia, tenimmolt bon rotllo". I aix6 es valoramolt en una orquestra, celebra.~

Ara Andorra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ANDORRA

129000

11982

Mensual

840 CM² - 100%

4030 €

18

España

12 Junio, 2018

P.9

AQUINRITME ESMOUBARCELONA?La vida musical de la ciutatt6 entre els seus eixosprincipals tres grans sales:L’Auditori, el Gran Teatre delLiceu i el Palau de la ML~sicaCatalana. S6n espaisdedicats sobretot a I’Spera ila m=Jsica cl~ssica, perbtamb~ estan oberts a moltsaltres estils musicals. Am~s, la ciutat t~ una xarxade sales amb programaci6regular de mL]sica endirecte. Te’n presentemunes quantes.

SIDECARUbicada a la plaga Reial iamb m6s de 25 anys de vida,durant molt de temps va serel gran temple dels rockers.Des de la seva reobertura haampliat I’oferta i ofereixtamb~ actuacions de punk,pop, funk, techno-rock i ska,entre d’altres.¯ www.sid eta rfa cto ryclu b.co rn

10 CAN~ONS D’ARTISTES LOCALS1. A/mar- Manel2. Catalina - Rosalia3. Carreteres infinitas - Sidonie4. Mdsic de carrer- Txarango5. T~ qua vienes a rondarme - Maria Arnal i Mamel Bag,s6. Allidonde soliamos gritar- Love of Lesbian7. Never push a sailor- Nt)ria Graham i Mazoni8. Pa arab o/i- Blaumut9. Alosque - La Pegatina10. Vestida de nit - S[Ivia P#rez Cruz

RAZZMATAZZA m~s de ser una discoteca,funciona coma sala deconcerts, amb actuacions endirecte de grups i solistes detots els estils. Organitzaespectacles cada cap desetmana, sobretot dem~sica rock, india, reggae ielectrbnica. Pals seusescenaris hi ban passat desdais Arctic Monkeys fins aBananarama.¯ www.salarazzmatazz.com

APOLO$’ha convertit en elparadigma del c/ubbingindie baroeloni: figuresemergents i consagradesdel pop, rock, folk ielectrbnica intemaoionaltrepitgen I’escenarid’aquesta sals cads alia de Issetmana. Destaca tamb~per les saves sessions dem~sica electrbnica i rock.¯ www.sala-apolo.corn

HELIOG~BALEn els m@s de 20 anysd’activitat, la seu deI’Associaci6 CulturalHeliog~bal ha esdevingut unIloc de refer@ncia per a ladinamitzaci6 de la vidaartistica de Gr~cia. Apostapals concerts en la dist~nciacurta -t@ un aforament de 90personas- i per implicar-seen el teixit social del barri.¯ www.heliogabal.com

JAMBOREEImprescindible per alsaficionats al jazz. Aquestasala ha contribuft a posarBarcelona en el circuit degires de les grans estrellesdel jazz internacional. Hi banactuat mitics de I’escena deljazz com ara Bill Coleman,Kenny Drew, Chat Baker, LouBennett o St@phaneGrappelli.

an/jamboree

5 CITES MUSICALSIMPRESCINDIBLESS6narJun¥ /BarcelonaUn imperdible per a totsels enamorats de la m,’,sicaelectrbnica i experimentalqua se celebra anualmentd urant tres dies. Tamb~ dsun espai d’innovaci6tecnolbgica, on es podendescebrir les t~ltimestend6ncies en artmultimbdia i cinema,

Primavera SoundMaig-juny /BarcelonaReuneix les t~ltimespropestes ir~ie juntamentarab artistes de contrastadatraject6ria, apostant palpep, el rock i les tend6nciesrods underground de lam~sica de ball.

CrtffllaJuliol /Barcelona

Vol ser un punt de trobadade di,,~rses estils musicals.i per aixb rap el nom deCrd~lla, qua en catal&significa encreuament decamins, Acull unes 40actuacions, qua esreparteixen en diferentsescenaris situats al Parc delFbrum.¯ www.cr uilla ba rcelona.com

Ciutat FlamencoMaig /BarcelonaCante, ball o recitals deguitarra s’inclouen en laprogramaci6 d’aq uestfestival, qua vol fugir de lessaves arrels i tradici~ idemostrar qua el flamences un estil qua evoluciona iqua ~s capa£: d’atreurenovas generacions dep~blic.¯ www.rnercafflors.cat

Festival de JazzAbri/ /BarcelonaAbasta des de bebop fins agbspel en un cartell quaacull rant les actuacionsd’artistes consagrats cornpropestes de nous talents,repartides en diversessales i espais de Bamelona.¯ www.jazz-barcelona

70 I am.cat I Talent Guide

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

129000

20056

Diario

571 CM² - 68%

3264 €

170

España

10 Junio, 2018

P.10

PALAU DE LA MI~SICAI HOSPITAL DE SANTPAU. BARCELONADaten de principis del segle XXi sSn dues de les millorscontribucions de I’arquitectemodernista catal~ LluisDom~nech i Montaner. El Palaude la MSsica Catalana ~s 1’Snicasala de concerts modernistadeclarada Patrimoni Mundial,que actualment constitueix unpunt de trobada de la vidacultural i social de Barcelona.L’Hospital de Sant Pau, per lagran quantitat d’edificis, la sevariquesa ornamental i el seunivell de conservaciS, ~s elconjunt m6s gran deI’arquitectura modernistacatalana.

CONJUNTARQ.UEOLbGICDETARRACO.TARRAGONA

Tarragona conserva vestigis deprimer ordre de I’empremtaromana a la peninsula Ib~rica.~s una ciutat viva -130.OOOhabitants- on es pot visitarI’amfiteatre, les restes de I’anticcirc i molts altres monumentsdes del segle III aC fins al VI dC.Tots s6n caracter~stics d’unacapital de provincia corn va serT~rraco. Destaquen les murallescorn a construcci6 m~s antigade la ciutat.

66 I am.cat I Talent Guide

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

129000

20056

Diario

1142 CM² - 136%

6528 €

166-167

España

10 Junio, 2018

P.11

MONESTIR DE SANTAMARIA DE POBLET.TARRAGONAConstitueix el conjunt mon~stichabitat m~s gran (:]el continenteuropeu. La seva construcci6va comenqar al segle Xll i s’hiaprecien estils arquitect6nicsvariats com el Romanic, elG6tic, el Renaixentista i elBarroc. Va ser el pante6 dels reiscatalans durant I’Edat Mitjana, iel conjunt monumental s’haconverLit en un simbol hist6ric icultural habitat i conservat permonjos benedictins.

ESGL~SIES DE LAVALL DE BOI. LLEIDACompr~n un total de nouesglesies rom~niques situadesen diferents pobles delmunicipi de la vail de Bo[ (AltaRibagorqa). S6n construccionsdutes a terme durant els seglesXl i Xll seguint els modelsprovinents del nord d’lt~lia,el Romanic Ilombard, que escaracteritza per la funcionalitatde les seves construooions,I’acurat treball de la pedra i elsesvelts campanars de torre.

ART RUPESTRE DEL°ARC MED.ITERRANIDF, LA PENINSULAIBERICA. DIVERSOSLLOCSES tracta del conjunt d’artrupestre mes gran d’Europa,format per 757 jaciments ambpintures. Alguns dels m6simportants que trobem aCatalunya s6n els abricsd’ermites de la Serra de laPietat (Ulldecona), la Roca delsMoros (el Cogul) i la Cova delsVilasos o dels Vilars (Os deBalaguer). Ofereixen un retratexcepcional de I’evoluci6cultural humana.

~erkvanderMeulen

OBRAD’ANTONIGAUDI. BARCELONAEl Parc G~ell, el Palau G~]ell, laCasa Mil~ (la Pedrera), la CasaVicens, la Casa Batll6, les partsgaudinianes de la SagradaFam[lia (fa~ana del Naixement la cripta) i la cripta de la Col6niaG[3ell (Santa Coloma deCervell~)) constitueixen conjunt d’edificis PatrimoniMundial per la Unesco. AntoniGaud( 6s I’arquitecte m6simportant de I’arquitecturamodernist& exponent catal~ deI’estil europeu caracteristic deltombant del segle XIX al XX.

PATRIMONI IMMATERIALCatalunya tambd compta amb inscfipcions de Patrimoni CulturalImmaterial: la Patum de Berg& la festa popular que se celebra aBe~ga del dia de Corpus al diumenge segOent (mira les l:~gines 12-16~, els castells, una construccib de diversos pisos formada perpersones (mira les i:~gines 58i59~, les falles del Pitineu, unacelebraci6 popular i tradicional de les feates del foc, que es facoincidint amb el solstici d’estiu (mira les p;~gines 58 i59), i la dietamediterrbnia, I’alimentacib tradicional dels pd(sos mediterranis, quees basa en el consum de verdures, Ilegums, fruites, peix, oil dbliva ivi, entre d’altres.

RUTA MODERNISTA ALTERNATIVAPER BARCELONA¯ EIs 4 GatsAquest restaurant del Barti C-6tic, dissenyat per I’arquitecternodernista Jesep Puig i Cadafalch, va obrir les portes I’any 1897. #sconegut sob~tot perqu~ durant molts anys va ser punt de reuni~d’artistes i inteHeatuals. Hi van passar Pablo Picasso, Ramon Casas iSantiago Rusi~ol, entre molts altres. Pie de details modernistes,aquest caf~ ds un ben Iloc per prendre alguna cosa envoltat d’unaatmosfora art(stica i hist~rica.

¯ Casa Lie6 MoreraDissenyada per I’arquitecte Llu(s Dom~nech i Montaner a principisdel segle XX, aquesta casa eat~ situada a la Mansana de laDisc~rdia, una ilia de I’Eixample conegeda arab aquest nora perqu~inclou algunes de les cases rn~s emblem~tiques del Modernisrnedel passeig de Gr~cia, com la Casa Amatller de I’arquitecte Puig iCadafalch i la Casa Batil6 de Gaudi, que compoteixen entre ellesper la seva singularitat. Td un gran valor arquitsct6nic gr~cies alsnombrosos artesans de I~poca que hi van treballar.

a Torte BellesguardAIs pous de la muntanya de Collserola s’al~a un dels s~crats rnd~ben guardats de C-audL Es tracta d’una resid~ncia particular, obertaal pt~blic, edificada sobre les restes del castell del rei Mart( I’Hum&que al segle XVIII va acollir tambd el bandoler Serrallonga. Gaud( vaconstruir, entre els anys 1900 i 1909, un castell a mig carn~ entre elModernisme i el C-~tic i va restaurar les restes del palau medieval,avui part dels jardins de la finca.

¯ Hotel Casa Fuat~rFeta par I’arquitacta Lluis Dom~nech i Montaner a finals del segleXIX i principis del XX, situada al final del pasesig de Gr~cia, la CasaFuster ds un dels edificis rn~s eleganta i emblem~tics delModernisme. Des de I’any 2004, funciona com un hotel de luxe i harecuperat I’histbric Caf~ Vien~, a la planta baixa, queen el passatva set punt de trobeda d’artistes i intel.lectuals i que aatualmentcelebra sessions de jazz cada diious.

¯ Hotel Espa~aConsiderat una petita joia del Medemisme catal& situada al bartidel Raval, va obrir les portes el 1859 amb el nom de Fonda Espa6a i,rnds endavant, al principi del segle XX, va set reformat pol c~lebrearquitecte moderniata Lluis Dom~nech i Montaner, amb lacoHaboracid dels artistes Eusebi Arnau i Ramon Casas.

¯ Museu del Modernismede Barcelona8ituat al centre de I’Eixample, en un edifici modernista projeatatI’any 1902 per I’arquitente Enric Sagnier, el meseu compta amb unacoHecci6 particular dnica que resumeix i contextualitza I’art deI’~poca modernista a Catalunya. El seu fons inclou obres irnportantsi vitals, des de paces de mobiliari o arts decoratives exquisides finsa exemples de pintura i escultura.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

129000

20056

Diario

1142 CM² - 136%

6528 €

166-167

España

10 Junio, 2018

P.12

Noelia Rodiles estrenará en España el concierto para piano y orquesta de Julián OrbónLa pianista avilesina tocará por primera vez la obra del compositor asturiano en el Auditorio Nacional en junio de 2019

Avilés, C. G. M. La pianista avilesina Noelia

Rodiles estrenará en España el concierto para piano y orquesta del compositor asturiano Julián Orbón, 28 años después de su muerte, acaecida en Florida, Es-tados Unidos.

La obra que sonó por prime-ra vez en Estados Unidos hace tres décadas no se ha tocado nunca en España. Esa ausencia de la programación de las or-questas españolas acabará el próximo año con la inclusión en la nueva temporada de la Or-questa de la Comunidad de Ma-drid, que ha programado para el día diez de junio de 2019, den-tro de la temporada 18/19 pre-sentada ayer y que tendrá lugar en el Auditorio Nacional bajo la dirección del maestro José Ra-món Encinar y con la pianista Noelia Rodiles como solista.

“Para mí, este concierto con la Orquesta de la Comunidad de Madrid reúne toda una serie de características que hacen que ocupe un lugar muy especial en mi agenda para la próxima tem-porada”, señaló la instrumentis-ta. En este sentido, Rodiles se refirió, en primer lugar, al hecho de debutar con dicha formación en el Auditorio Nacional y bajo la batuta del maestro Encinar. “Es un honor porque se trata de un consumado especialista en la música de nuestro tiempo”, añadió. La pianista también di-jo que le “emociona ofrecer en España el estreno de una obra maestra desconocida de nues-tro patrimonio musical como es la Partita nº. 4 del compositor asturiano Julián Orbón que, además, es avilesino como yo”, subrayó.

Originario de Avilés –se tras-ladó muy joven a Cuba, Estados Unidos y México–, la produc-ción musical de Julián Orbón, que fue alumno de Aaron Co-pland, es extremadamente rica e incluye joyas aún desconocidas como este concierto para piano y orquesta en un único movi-miento, de gran dificultad para el intérprete.

“Es una obra maravillosa pa-ra piano y orquesta e incom-prensible que aún no se haya to-cado en nuestro país”, indicó la solista, para añadir: “Estoy se-gura de que será un descubri-miento para el público y espero que pronto los aficionados astu-rianos tengan también la opor-tunidad de escucharla”.

Este concierto será uno de los hitos de la destacada agenda de Noelia Rodiles para la próxima temporada, que incluye su par-ticipación en varios conciertos de la programación del Centro Nacional de Difusión Musical con el estreno de una sonata del compositor Jesús Rueda escrita para ella, “The butterfly effect”.

Noelia Rodiles cuenta con una dilatada trayectoria musi-cal que incluye conciertos en las principales salas de España, como el Auditorio Nacional de Música, Teatro Real, Auditorio de Zaragoza, Auditori de Barce-lona, Palau de la Música Catala-na, Fundación Juan March, Au-ditorium de Palma o Teatros del Canal formando parte de dife-rentes ciclos y festivales como “Jóvenes Intérpretes” de la Fun-dación Scherzo, Schubertíada de Vilabertrán, Festival de Mú-sica y Danza de Granada, Festi-val Internacional de Arte Sacro de Madrid, Quincena Musical Donostiarra o el Otoño Musical Soriano.

Como solista, ha tocado jun-to a orquestas como la Nacional d’Andorra, The Soloists of Lon-don, la Orquesta Heinrich Hei-ne de Düsseldof, la Orquesta Sinfónica del Principado de As-turias o la Orquesta Sinfónica de Extremadura, entre otras, ba-jo la dirección de maestros co-mo Víctor Pablo Pérez, Michael Thomas, Marzio Conti, Ramón Tébar y Pablo Mielgo.

Noelia Rodiles.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

301000

37455

Diario

347 CM² - 33%

2223 €

57

España

12 Junio, 2018

P.13

UAN escric, no pretenc agradar ningú. Ni agradar-me a mi mateix. Només pretenc opinar. Mullant-te

sempre. Criticant durament allò que considero denunciable. Essent, fins i tot, polèmic. No plegant-me mai, tanma-teix, al desig d’un aplaudiment fàcil. No deixant que cap poder fàctic m’obligui a agenollar-me al dictamen dels seus criteris.

Dit això i havent treballat trenta-qua-tre anys al sector financer, em veig amb capacitat per dir la meva en temes fi-nancers. Crec disposar d’una certa pers-pectiva i experiència en aquest camp. Malgrat tot, em dol que algun antic company de fatigues em retregui una possible obsessió malaltissa amb el BBVA. Doncs bé, per tal de treure’m aquesta etiqueta, avui opinaré sobre “la Caixa”. Ja ho vaig fer quan es van deixar enredar/entabanar pel diner fàcil del Golf del Prat... I, ara, toca el mateix per la seva sorprenent actitud envers la no continuïtat -a Barcelona- de “El Messi-es” (de Händel) participatiu. El trasllat a Madrid, enguany, al·legant causes d’inestabilitat política al Principat és in-acceptable. Després d’un arrelament que ultrapassa els vint anys, és clar que no s’ho han rumiat gaire. O gens.

Barrejar cultura amb política és tocar a morts. Barrejar naps i cols. Demostrar manca total de seny i un nul sentiment musical. A mi, que estimo aquest art amb bogeria i passió, m’han clavat una punyalada per l’esquena. Feia anys que em plantejava apuntar-m’hi. Aquest cop, anava seriosament. Vet ací, però, que m’ha tocat el rebre. No m’hauria es-tat prou fàcil quadrar l’agenda personal pròpia amb un estol interminablement llarg d’assaigs previs de cap de setma-na. Fins a l’esclat de la posada en solfa de l’obra al marc incomparable del Pa-lau de la Música. Un concert que tam-bé es fa a Sevilla, Bilbao, València, Gra-nada, Donosti i Madrid (entre d’altres). Poca cosa més cal afegir. Sé que els dol-drà llegir-me. Malgrat haver-se recon-vertit en banc, em permeto recordar-los un parell de conceptes: ells mateixos, fa uns anys, predicaven que els amos de l’entitat eren els impositors. I, en publi-citat, es referien a “ l’interès més desin-teressat”. Una notícia com aquesta els desacredita com a “mecenes”. Bon vent i barca nova!

Q

“La Caixa” patinaJOSEP BALLBÈ I URRIT

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

13000

3505

Martes a sábados

172 CM² - 15%

97 €

14

España

12 Junio, 2018

P.14

Agencias BARCELONA

El presidente de la Generalitat,Quim Torra, garantizó ayer a laCUP que actuará con “plena am-bición nacional” sin “renunciar anada”, y se comprometió a arran-car un “proceso constituyente”,aunque no alcanzó acuerdos con-cretos sobre la “agenda de ruptu-ra” que piden los antisistema.

Así lo explicó la consellera dePresidencia y portavoz del Go-

vern, Elsa Artadi, quien compare-ció en rueda de prensa para valo-rar la reunión entre Torra y los di-putados de la CUP Carles Riera yNatàlia Sànchez.

Artadi afirmó que Torra habíatrasladado a la CUP que “no pien-sa renunciar a nada” y que actúacon “plena ambición nacional, co-mo no puede ser de otra manera”.

Sin embargo, el presidente ca-talán no se mostró predispuesto areafirmar en el Parlament la de-claración de soberanía del 9 denoviembre del 2015 –suspendidapor el Constitucional– como pidela CUP, pues Artadi subrayó que,más que el texto, lo importante es“contar con el espíritu de la decla-ración y en esto estamos al cienpor cien de acuerdo”, afirmó.

Torra se reafirmó por su parteante el líder del PPC, Xavier GarcíaAlbiol, en mantener los símbolos

soberanistas en la fachada del Pa-lau de la Generalitat, pero prome-tió “diálogo y negociación” al nue-vo Gobierno de Pedro Sánchez.

Artadi explicó tras la reunión quemantuvieron Torra y García Albiolen el Palau de la Generalitat quepudieron “discutir a nivel político”y “entender las discrepancias”.

García Albiol pidió a Torra quecontribuya a “destensar” la situa-ción retirando símbolos sobera-nistas y le reclamó que acuerdeuna “propuesta de mínimos” conla oposición en Cataluña antes dereunirse con Sánchez.

La alcaldesa de Barcelona, AdaColau, advirtió ayer a su vez queel presidente del Gobierno tieneen su mano el acercamiento a pri-siones de Cataluña de los líderespolíticos que están en la cárcelpor el procés. En un desayuno in-formativo de Nueva EconomíaFórum, Colau instó a construiruna nueva fase de diálogo, aun-que puntualizó que tras las pri-meras palabras “esperanzadoras”es el momento de que los “gestossimbólicos” se transformen enmedidas concretas, empezandopor el ámbito penitenciario.

Torra garantiza “ambición nacional”a la CUP “sin renunciar a nada”● Colau emplaza aSánchez a impulsarel acercamiento aCataluña de lospresos del ‘procés’

ImputadosdeCDCnieganque lasdonacionesdel 3% fuesenal partido

Tres antiguos responsables eco-nómicos de CDC negaron ayerante el juez del caso 3% que lasdonaciones de empresarios afundaciones ligadas al partidofuesen a parar a la formación y,en cualquier caso, señalaronque quienes controlaban los pa-gos eran los antiguos tesorerosDaniel Osàcar y Andreu Viloca.El juez de la Audiencia NacionalJosé de la Mata abrió ayer laronda de interrogatorios a inves-tigados en este presunto caso definanciación irregular con la de-claración del ex responsableeconómico y jurídico de CDCFrancesc Sánchez, de la que fue-

ra jefa económica y financieraAnna Dolors Benítez y del ex ge-rente y coordinador económicoCarles del Pozo. Según fuentesjurídicas presentes en la declara-ción, los tres se desvincularondel control de las donaciones deempresarios a Catdem y ForumBarcelona –fundaciones ligadasa CDC–. Explicaron que esa fun-ción era responsabilidad de Vilo-ca y Osàcar (condenado por elcaso Palau pormordidas de 6,6millones de Ferrovial a CDC através del Palau de la Música), yaseguraron que los pagos eranlegales y que nunca fueron a pa-rar a las cuentas del partido.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

15000

2088

Diario

335 CM² - 31%

914 €

30

España

12 Junio, 2018

P.15

In~s Arrimadas en un pleno en el Parlament. JORDI SOTERAS

Ciudadanos busca m ts seguridada quienes denuncien la corrupciSnAmplia la proposicibn de ley en confidencialidad e indemnidad laboral

BARCELONAE1 grupo parlamentario de Ciuda-danos ha registrado una proposi-ci6n de ley de protecci6n a los de-nunciantes de corrupci6n, una ini-ciativa que ya habia impulsadopero a la que ahora se ban afiadido~(modificaciones para mejorarla~.Lo explic6 en rueda de prensa la di-putada en el Parlament Sonia Sierra,que detail6 que la ley busca ofrecergarantias a los trabajadores pdblicosque detecten casos de corrupci6n:((Queremos que se sientan seguros protegidos para denunciar)). La for-maciSn naranja quiere que se les((ofrezcan garantias)) para que

tengan miedo~ ni deban ~(jugarse supuesto de trabajo~. Entre otros as-pectos, la propuesta de Cs garantizaa los denunciantes el derecho a laconfidencialidad, a la informaci6n, ala indemnidad laboral, a asesora-miento juridico gratuito, a obtener re-soluci6n expresa, y a indemnizacio-nes por dafios y perjuicios si son ne-cesarias. Sierra concret6 que lasmedidas de la ley no cuestan ni uneuro y que por eso se podria poneren marcha de inmediato ((con el apo-yodel resto de grupos)).

La propuesta registrada sefialaqueen Espafia la corrupci6nde cierta impunidad o no se persigue

con el ahinco que se debiera)), y aria-de que los catalanes han sufrido enlos filtimos afios multitud de tramas,casos e investigaciones judiciales. Yasegura que desde 1978 se han des-cubierto cerca de 200 tramas cormp-tas: ((La cifra va en aumento y claroejemplo es la sentencia del expoliopatrimonial de una instituci6n cultu-ral tan relevante como el Palau de laMfisica)). En el Palau -constata texto- ((queda probada la conniven-cia y criminal participaci6n de su-puestos servidores pfiblicos, entida-des privadas y principalmente delpoder politico gobemante de las ins-tituciones de la Generalitab).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

35000

5428

Diario

300 CM² - 29%

1894 €

19

España

12 Junio, 2018

P.16

Tres ex cargosde CDC l eganlas mord dasAseguran que los ex tesoreros Os&cary Viloca se encargaban de las cuentas

BARCELONATres anfiguos responsables econ6mi-cos de CDC declamron en la Audien-cia Nacional que las donaciones en-tregadas a fundaciones del partidoacabasen en la formaci6n politica,aunque recordaron que los que con-trolaban los pagos eran los antiguostesoreros Daniel Oshcar, condenadopor el caso Palau, y Andreu Viloca.Con la declaraci6n del ex responsa-ble juridico de CDC Francesc Sin-chez, la exjefa econ6mica y financie-ra Anna Dolors Benitez y del ex ge-rente Carles del Pozo empezaronayer en la Audienda Nacional las de-claraciones de investigados por lapresunta trama de financiaci6n irre-gular al partido a cambio de adjudi-car obra pfiblica en Catalufla, cono-cida como caso 3%.

Los imputados se desvincularonde1 control de 1as donaciones de em-presarios alas fundaciones Catdemy Forum Barcelona, aunque detalla-mn que eran pagos legales que nun-ca fueron a parar a las cuentas delpartido. Los investigadores creenque esas donaciones llegaban en fil-timo t6rmino a la formaci6n politicaa trav6s de facturas emitidas a 1asfundaciones y que eran en realidadmordidas de empresarios a CDC acambio de adjudicaciones pfiblicas.Sin embargo, los imputados lo nega-ron y explicaron que estas facturascorrespondian a servicios de aseso-

ramiento que el partido hacia paralas fundaciones y que se emitian deforma mensual por una cantidad fijaen la que no se imputaba ningfin be-neficio para CDC.

Benitez explic6 que em un sistemaimplementado desde 1996 que co-menz6 difigiendo el ya fallecido Car-les Torrent, antiguo tesorero, y pos-tefiormente el ex gerente de CDC yex conseller de Justicia Germh Gor-d6, tambi6n imputado en la causa.La Fiscalia considera que los direcfi-vos investigados de la constructoraOproler, Josep Maria Bassols y Ser-gio Lerma, se referian a S/mchez co-mo Fernando cuando hablaban deadjudicaciones pfiblicas en Catalufia,aunque el propio ex responsable ju-ridico de Converg~ncia neg6 esta re-ferenda y asegur6 que s61o se reuni6con Bassols por mofivos politicos ensu etapa como alcalde de Angl~s.

((Yo no he llevado nunca las dona-ciones de este partido ni de ningdnotro. Mi responsabilidad era la co-municaci6n y la parte mils juridicadel partido~), dijo Sfinchez quien creeque Viloca y Osficar actuaronrrectamento) durante su etapa en elpartido. Montse V’myets, abogada dela CUP que ejerce de acusaci6n par-ticular, cuestion6 que no hubiesecontrob~ los donantes y que las dona-ciones ((aparecian alli y pot parte CDC se facturaban unos cargos a lasf~ndaciones~.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

35000

5428

Diario

207 CM² - 20%

1306 €

19

España

12 Junio, 2018

P.17

Josep Manel Bassols, uno delos empresarios investigadosen el caso 3%, se reunió con uncargo de la extinta Convergèn-cia Democràtica de Catalunya(CDC) para intentar que su mu-jer, la magistrada Núria Bas-sols, fuera fichada como jefa deTransparencia del Gobierno ca-talán. Lo explicó ayer, en su de-claración como investigado,Francesc Sànchez, que fue abo-gado y responsable de régimeninterno del partido. Sànchezfue interrogado por una comi-da que compartió con Bassols ycon el jefe de éste, el empresa-rio de la construcción SergioLerma.

El exdirigente de CDC negó

ante la Audiencia Nacional queen esa reunión abordaran el pa-go de comisiones al partido.Aseguró, en cambio, que Bas-sols —militante de CDC y alcal-de de Anglès, en Girona— insis-tió en que su mujer, la magistra-da del Tribunal Superior de Jus-ticia de Cataluña Núria Bas-sols, fuera nombrada directoradel programa de políticas detransparencia. El expresidentArtur Mas, finalmente, la desig-nó en diciembre de 2013 paraun puesto con un sueldo anualde más de 100.000 euros. Ler-ma, por su parte, le trasladó su“preocupación” por la “derivasoberanista” de la formación.Sànchez asegura que les reci-bió porque eran donantes del

partido y había que tratarlosbien.

El juez José de la Mata inte-rrogó a Sànchez y a dos trabaja-dores de Convergència por suimplicación en el caso 3%, queindaga el presunto pago de comi-siones al partido nacionalista acambio de la adjudicación deobra pública. Las empresas, se-gún la investigación, hacían do-naciones a fundaciones afines alpartido (CatDem, Fòrum Barce-lona) que, en realidad, servíanpara camuflar el pago de mordi-das.

Según el juez, Sànchez eraresponsable “económico y jurídi-co” de CDC y “contribuyó a po-ner en marcha la estructura pa-ra financiar ilegalmente el parti-do”. Éste, sin embargo, negó ha-ber tenido ninguna responsabili-dad en el pago de las donacionesy aseguró que de esa tarea seencargaban los tesoreros que leprecedieron, Daniel Osácar y Da-niel Viloca. Osácar ya fue conde-nado en el caso Palau, que acredi-tó la financiación irregular (6,6millones) del partido. Sànchezagregó que, en esa etapa, “man-daba mucho” el gerente GermàGordó, hombre fuerte de Mas yexdiputado en el Parlament.

La Audiencia Nacional toma-rá declaración esta semanaa 23 personas como investi-gadas en el caso 3%. Ayer,además de Sánchez declara-ron dos responsables econó-micos de Convergència.Ambos admitieron que nohabía filtros para controlarlas donaciones que el parti-do recibía de empresasprivadas. Anna Dolors Bení-tez, que fue jefa financiera,y Carles del Pozo, exgeren-te, afirmaron que no habíamanera de controlar si losdonantes estaban inmersosen procesos de licitación deobra pública. Dolores yBenítez indicaron que lasfacturas eran cosa del exge-rente Germà Gordó. Nega-ron que el partido y lasfundaciones afines funciona-ran con un sistema de cajaúnica, pero admitieron quecompartían “servicios admi-nistrativos”.

Sin control delorigen de lasdonaciones

Un empresario pidió aCDC colocar a su mujeren un cargo del GovernFrancesc Sànchez niega ante el juez habergestionado las donaciones al partido

JESÚS GARCÍA, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

95000

13953

Diario

317 CM² - 28%

3682 €

3

España

12 Junio, 2018

P.18

Francesc Sànchez ahir davant l’Audiència Nacional. RODRIGO JIMÉNEZ / EFE

Tres exdirigents de CDC es desvinculen

de les donacions

CAS 3%

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Ma-ta va iniciar ahir les declaracions pel cas 3% amb tres exdirigents de Convergència inves-tigats: l’exresponsable de règim intern de CDC Francesc Sànchez, l’excap econòmica Anna Dolors Benítez i l’excoordinador de l’àrea econòmica Carles Pozo. El partit supo-sadament s’hauria embutxacat comissions il·legals a través de donacions a les seves fun-dacions a canvi d’adjudicació d’obra pública, tot i que els tres implicats ho van negar.

Sànchez, Benítez i Pozo van coincidir a as-senyalar que el control de les donacions era responsabilitat dels extresorers del partit An-dreu Viloca –investigat en la causa– i Daniel Osàcar –condemnat pel cas Palau–. Amb tot, tots tres van defensar la feina dels extresorers i van assegurar que els pagaments a les fun-dacions eren legals i que no anaven a parar als comptes de la formació.

“Van fer les coses correctament”, va assegu-rar Sànchez, que es va desvincular de qualse-vol relació amb el finançament: “Jo no he por-tat les donacions ni d’aquest partit ni d’altres. La meva responsabilitat ha sigut portar la co-municació i la part més jurídica”, va dir escu-dant-se. També va defensar les seves reunions amb Josep Maria Bassols, empresari investi-gat en la causa. Segons Sànchez, Bassols tenia un “interès polític”: un càrrec per a la seva do-na, Núria Bassols, que va ser destituïda com a comissionada de Transparència poques set-manes després de la imputació al seu marit.

Benítez i Pozo assenyalen Gordó Benítez i Pozo, per la seva banda, van explicar com funcionaven les factures que mensual-ment carregava el partit a les fundacions, que els investigadors sospiten que servien per en-cobrir el traspàs de les donacions. Segons l’ex-cap econòmica, les fundacions pagaven una quantitat fixa mensual en concepte d’assesso-rament, en un sistema que va crear l’exgerent Carles Torrent (mort el 2005) i que va continu-ar Germà Gordó, que va assumir el càrrec fins que el 2010 va ser nomenat secretari de Go-vern. L’exconseller de Justícia, un dels prin-cipals implicats en la causa, no està citat en la primera ronda de declaracions, que acabarà el 22 de juny. En total s’investiguen 24 concursos que es van adjudicar per 175 milions.e

BARCELONAARA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

129000

11982

Diario

210 CM² - 25%

1112 €

9

España

12 Junio, 2018

P.19