EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 201832 | Cultura i Espectacles |

El Festival de Música Anti-ga dels Pirineus (FeMAP)tornarà a omplir de músi-ca antiga els escenarismés emblemàtics de lescomarques pirinenques,en una nova edició –la vui-tena– que inclourà mésmunicipis i novetats.

Des del 29 de juny i du-rant els mesos de juliol iagost, alguns dels solistes iels grups més prestigiososdel moment en l’àmbit dela música antiga acosta-ran i descobriran la passióper aquesta modalitat ar-reu dels Pirineus.

Aquest 2018 s’ha pre-parat una programació de52 concerts, que sonaranen 37 municipis. Entreaquests, Bellver de Cerda-nya, Pesillà de la Ribera,Llavorsí, Vilanova de Ba-nat (Alàs i Cerc) i Massa-ners (Saldes), que s’inte-

gren com a novetat al festi-val en aquesta vuitena edi-ció. Com altres anys, però,el FeMAP descobrirà lamúsica antiga de maneratransversal al Pirineu,amb concerts en diferentsmunicipis de la Cerdanya,l’Alt Urgell, el Berguedà, elRipollès, el Solsonès, la Vald’Aran, l’Alta Ribagorça, elPallars Jussà, el PallarsSobirà, el Rosselló i l’AltaCerdanya i Andorra.

L’oferta musical del Fe-MAP combinarà música,patrimoni i turisme, tam-bé tornarà a mesclar elsconcerts amb altres actes,com ara visites guiades al’entorn o al patrimonidels llocs on es realitzenels concerts, degustacionso activitats culturals inclo-ses en l’entrada. També hihaurà cinema i gastrono-mia amb sessions en quèes maridaran productesde la zona amb la projecciód’un documental.

A més, el festival torna-rà a acostar la música alscol·lectius en risc d’exclu-sió a través del FeMAP So-cial. En aquest s’organit-zen tallers i disset mini-concerts en disset centresdiferents, amb l’objectiud’acostar la música a per-sones amb dificultats demobilitat.

Escapades MusicalsUn any més el festival tor-na a posar èmfasi en l’ofer-ta de paquets turístics, enquè ha estat pioner a l’ho-ra de permetre la comprade l’entrada d’un concert il’allotjament amb un solclic. Aquesta és una possi-bilitat que tenen tots elsconcerts amb, com a mí-nim, una opció disponible,i que permet autoorganit-zar estades per a diversosespectacles consecutius.Es tracta de programarsortides a preus avantatjo-sos per als clients del festi-

val que vulguin conèixer elterritori, més enllà de gau-dir de la música antiga.

Com a novetat, el Fe-MAP incorpora aquestany la iniciativa de les Es-capades Musicals. Aques-tes són productes de dos otres dies combinats ambun parell o tres de con-certs, i un seguit d’activi-tats complementàries,que poden anar des de visi-tes guiades fins a museus,monuments, jaciments,activitats artístiques i des-coberta d’artesans, o pas-sejades per l’entorn.

L’Escolania de Mont-serrat i la Capella de Músi-

ca de Montserrat obriranel programa a la Seu d’Ur-gell el 29 de juny, amb Ce-rerols i altres compositorsmontserratins.

Altres concerts desta-cats són el del Cor de Noiesde l’Orfeó Català, que in-terpretarà Ressons del’antiga Europa a Tremp ia Berga (5 i 6 de juliol); TheIllyria Consort, que porta-rà Tresors vienesos a Es-calarre i Berga (13 i 14 dejuliol); Pyrenaeus Ensem-ble que presentarà Lesquatre estacions de Vival-di a Ripoll, Bellver i al llacd’Engolasters d’Andorra(27, 28 i 29 de juliol); Mú-

sica de Cambra per la Cortde Lisboa, amb María Hi-nojosa i Ludovice Ensem-ble que es podran veure ala Vall de Boí, Salàs dePallars i Llanars (13, 14 i15 d’agost); Locus Despe-ratus, que permetrà unviatge al passat a la col·le-giata de Mur amb La músi-ca a la capella reial deMartí l’Humà, i també aFontanals de Cerdanya iTavascan (17, 18 i 19d’agost), i el músic Eduar-do Paniagua, que portaràla música del segle XIIIfins a Berga, la Seu d’Ur-gell, Alp i Espot (23, 24, 25i 26 d’agost). ■

Músicaarreu delsPirineusMiquel RieraLA SEU D’URGELL

El Festival de Música Antiga delsPirineus celebra la vuitena edició ambconcerts en trenta-set municipis

L’Escolania de Montserrat obrirà el festival amb un concert a la Seu d’Urgell. A baix, elscomponents d’Hirundo Maris i del Ludovice Ensemble amb Maria Hinojosa ■ FEMPA

La reforma de la plaçaSkanderbeg de Tirana (Al-bània) ha guanyat el Pre-mi Europeu de l’Espai Pú-blic Urbà, promogut pelCentre de Cultura Con-temporània de Barcelona(CCCB). El jurat conside-

ra que “aquest projecte ra-dical d’una plaça enorme,de 100.000 metres qua-drats”, reflecteix “la com-plexitat de la història delsegle XX, però transmetmissatges subtils sobre lesnoves condicions d’Albà-nia”. Aquest guardó, de ca-ràcter honorífic, és unainiciativa biennal del

CCCB que, arran de la sevaexposició La reconquestad’Europa (1999), va deci-dir crear un observatoripermanent de les ciutatseuropees. Hi col·laborencentres d’arquitectura deLondres, París, Viena iLjubljana i té un comitèd’experts format per 36especialistes de tot el con-

tinent. A l’edició del 2018,s’hi han presentat 279obres provinents de 179ciutats i 32 països euro-peus.

Cinc intervencions méshan rebut mencions al’edició d’enguany: la Su-perilla del Poblenou deBarcelona, el passatgeCuypers d’Amsterdam,l’Escenari Temporal deDnipró (Ucraïna), el parcde Zollverein d’Essen (Ale-manya) i el PC Caritas deMelle (Bèlgica). El premino engloba les grans ac-tuacions urbanístiques,sinó les intervencions decirurgia urbana. ■

RedaccióBARCELONA

Tirana s’endú el premide disseny del CCCB

La plaça Skanderbeg de Tirana ha guanyat el Premi Europeude l’Espai Públic Urbà promogut pel CCCB ■ BLERTA KAMBO

EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 201836 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Avui s’entrevista Josep Bargalló,

conseller d’Ensenyament, en el penúltim dia de curs escolar, i Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, el dia abans de la inauguració dels Jocs Mediterranis. La tertúlia la integren Esther Vera, Albert Sáez, Álex Sàlmon i Ferran Espada, amb la incorporació de l’escriptor Nacho Carretero, autor del llibre Fariña, sobre el narcotràfic gallec.

11.00 Notícies 3/24. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.45 Cuines . Costellam de vaca al forn . 16.00 Com si fos ahir. Avui s’han de casar el Miquel i la Noe.

A l’Ajuntament, ella i la seva família s’estan esperant, perquè el Miquel té una reunió important amb un possible client.

16.45 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 22.05 Polònia. El president de la Generalitat, Quim

Torra, es prepara per la trobada amb el rei Felip a la inauguració dels Jocs Mediterranis. Mentrestant, Pedro Sánchez i Meritxell Batet es desplacen a València per donar la benvinguda al vaixell Aquarius. Per la seva banda, Mariano Rajoy ha aprofitat que ja no és president del govern per marxar a Rússia a veure el partit de la selecció espanyola.

22.45 Katalonski. A Melbourne, el Halldor acompanya la jove artista Georgie Mattingley a una exposició on mostra la seva impactant obra i fa boxa a la platja amb l’aprenent d’actor Giovanni Piccolo.

23.50 Quan arribin els marcians. Les possibilitats d’una nova democràcia, l’emprenedoria, els arqueòlegs musicals i l’actor David Verdaguer són els protagonistes d’aquest capítol marcià.

00.35 Més 324 . Amb Xavier Grasset. 02.15 Gran reserva. 03.25 Ritmes a l’estudi.

SUPER 3 / 33 0 7.10 Doraemon. 07.51 Els germans Kratt . 08.35 Pirata i Capitano . L’illa sense nom . 08.57 Pat, el carter . 09.50 Raa Raa, el lleó escandalós . 10.35 El xai Shaun . 11.20 Les noves aventures de

Geronimo Stilton . 12.05 Espies de veritat . 12.50 Les aventures del Gat amb

Botes . Repligat . 13.15 El detectiu Conan . 14.00 Shin Chan. 14.45 Bola de drac Z . 15.32 Vicky, el víking . 16.17 Yakari . 16.54 El petit drac Coco . 17.20 Pirata i Capitano . 17.45 La caleta de la Lily . 18.05 El Mic i els seus amics. 18.30 Dinotrux . El sot . 18.53 El drac Digby. 19.05 Salve, rei Julien! 19.30 Info K. 19.50 Kody Kapow . 20.11 Prodigiosa . 20.55 El detectiu Conan . El justicier . 21.25 Com si fos ahir. 22.05 300. 23.00 Cronos . El dia que va morir Hitler. 23.55 Cinema a mitjanit. Hollywood

contra Franco. Documental que mostra com la Guerra Civil Espanyola va ser usada a Hollywood d’acord amb les tendències i els interessos de la política americana de cada moment.

01.25 300. 02.20 Thalassa. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Amb Mònica Hernández.

Convidats: Lluís Costa, jugador del BàsquetManresa, i Fèlix Salido, vicepresident delBàsquet Manresa.

10.00 Ben trobats. Magazín amb Clara Tena. Entrevistes a Esperanza Ramos,col·leccionista de Nancy, i José Luis Vera,creador de la Nancyclopedia i col·leccionistade Madelman.

12.00 Notícies locals. 13.00 L’illa de Robinson. Reemissió. 14.30 Notícies locals. 15.30 De ‘tee’ a ‘green’. En el programa

d’aquesta setmana us oferirem el reportatgedel Campionat de Catalunya Absolut de Pitch& Putt des del camp de Mas Pagès, al Pla del’Estany, entre d’altres.

16.00 Catalunya segle XXI. Les polítiques degènere. Avui parlem de transversalitat degènere, una nova estratègia que els poderspúblics haurien d’assumir per aconseguir laplena igualtat entre homes i dones. Reemissió.

16.30 Notícies locals.

18.00 Notícies locals. 19.00 L’illa de Robinson. Programa d’anàlisi de

l’actualitat conduït per Igor Llongueres. ◗ Tertúlia. Amb Òscar Palau, Pere Bosch,

Anna Puig, Macià Serra i Jordi Navarro.20.30 Notícies locals. 21.30 L’illa de Robinson. Conduït per Igor

Llongueres. Reemissió. 23.00 Notícies locals.

Òscar Palau, Pere Bosch, Anna Puig, Macià Serra iJordi Navarro són els analistes convidats per analitzarels darrers esdeveniments de la jornada.

Tertúlia sobre l’actualitat

19.00 L’ILLA DE ROBINSON

La televisió

El debat setmanal ambMatthew Tree

17.00 OUR FINEST HOUR

Matthew Tree modera el debat d’actualitat amb TimParfitt, Frank MacGabhann i Geoff Cowling, dins l’es-pai L’hora d’anglès (English Hour).

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

PALO MARKET FEST

Port FòrumCarrer de la Pau, 12 Sant Adrià de Besòs

Barcelona

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al divendres 22 de juny, a les 12 h. Molta sort!

801175-1188915L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

ABDALLAHGHBASH

Festival de Guitarra Girona -Costa Brava

Auditori Viader Casa de Cultura Girona,

dimecres 11 de juliol, a les 8 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 10 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

ALBERT PLAFestival Ítaca

Platja de Port Bo, Calella de Palafrugell,diumenge 8 de juliol, a 2/4 de 10 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 22 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

FESTIVALEMERGENT

Sara Terraza & The Black SheepMarc Lapuerta, Planeta Impro

Leonmanso, Pere Rafart, Gossos

Pista del Centre CívicLa Cooperativa de

Sarrià de Ter,dijous 28 de juny, a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 12 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

OFERTA 2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

DINOSFERA

C. de les Escoles, s/nColl de Nargó(Alt Urgell)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

OFERTA 2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

MUSEU DE LA

CONCA DELLÀ

C/ del Museu, 4 Isona

(Pallars Jussà)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Edició de BarcelonaDIJOUS · 21 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14674 - AVUI / Any XL. Núm. 13544 - EL PUNT

1,20€

1818

70-1

1901

65T

1020

56-1

1781

47T

REUNIÓ · El PSOE fa públicala data després de vetar unaentrevista del president i el rei

Trobada entreSánchez i Torra

FET · El cap de l’executiudefensa el diàleg en la primerasessió de control al Parlament

JOCS · Torra, Puigdemonti Mas havien proposat fer lareunió divendres a Tarragona

P6,8

García Albiol felicita el nou alcalde, Àlex Pastor, en presència de Sabater, asseguda al seu lloc ■ ALEJANDRO GARCÍA / EFE

NACIONAL P10,11

El PSC, el PP i Ciutadans fan fora Dolors Sabater de l’alcaldia

El 155 conquereix Badalona

EUROPA-MÓN P22, 23

Brussel·les convoca Alemanya, França,Àustria i els països del sud per debatrediumenge sobre la crisi migratòria Donald Trump, ahir ■ AFP

Trump rectifica i no separarà més les famílies

EUROPA-MÓN P26

El PP es veudesbordatamb setaspirants apresidir-loLa cursa l’encapçalaSáenz de Santamaría

Un fàrmac per a diabèticspot regular l’envelliment

Nacional P14

Aquest any tampoc es respectaràla data ‘consensuada’ de l’1 de juliol

Nacional P19

La pluja fa avançarles rebaixes d’estiu

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 2018

exconseller San-ti Vila ha dit a la

revista Shangay queté “molt més en comúamb un gai del PP queamb un catalanista

acèrrim dels Pirineus”. Vila especificaque aquest gai del PP és Javier Maroto.No sé si Vila és conscient del greugeque, segurament sense voler, ha cau-sat al conjunt dels homosexuals, delscatalanistes i dels habitants dels Piri-neus. És tan fàcil com girar la frase:Ara imaginem-nos que un exconsellercatalanista heterosexual diu que témolt més en comú amb un heterose-xual del PP que no pas amb un catala-nista homosexual. Quin és el fet dife-rencial que determina la bona sintoniapolítica amb l’un o l’altre? L’opció se-xual, que hi queda barrejada com a pa-ràmetre d’afinitat política. En un costatde la balança, Vila hi posa un gai del PP.A l’altre, un catalanista acèrrim. Ambqui diu que es porta millor? Amb el delPP. Per què? Doncs no hi sé veure altrefactor que el fet de ser gai perquè in-terpreto que, si Maroto no fos gai, hihauria, com a mínim, una equidistàn-cia entre el dirigent del PP i el catala-

nista acèrrim. És igual que aquest gaipertanyi a l’únic partit que va intentarimpedir, precisament, que els homose-xuals es poguessin casar en igualtat decondicions que els heterosexuals. Oque aquest gai, Maroto, fos investigatper la fiscalia per haver dit que “elsmagribins viuen dels ajuts socials i notenen voluntat d’integrar-se”: ell té lasort de no ser un acèrrim perquè ésgai. Perquè clar, l’afegitó d’acèrrim liafegeix una connotació de ment tanca-da al catalanisme que, per si no queda-va prou clar, Vila estén a totes les per-sones dels Pirineus, ampliant així el ca-tàleg de col·lectius ofesos en una solafrase. Als Pirineus hi ha catalanistesacèrrims, sí. I a l’àrea metropolitana deBarcelona també. I a tots dos llocs n’hiha que no ho són: ni acèrrims ni cata-lanistes. Però confessaré un secret: alsPirineus també hi ha gais. I és moltpossible que algun d’ells fins i tot siguicatalanista acèrrim. Si el troba, Vilahaurà de tornar a escollir entre si témés afinitat amb un catalanista acèr-rim gai dels Pirineus o bé amb JavierMaroto. En igualtat de condicions, Vilahaurà d’optar per factors estrictamentpolítics.

L’

Keep calmJofre Llombart

Gai acèrrim

En un costat de la balança,Vila hi posa un gai del PP. Al’altre, un catalanista acèrrim

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

nada a Barcelona amb cotxe.Una hora de cua per accedir-hi,una hora escoltant una emisso-

ra de ràdio catalana parlada. El centred’interès únic és el PP, que ha de reno-var la presidència. Els tertulians co-neixen al detall els aspirants al càrrec.Saben els motius pels quals un s’ha re-tirat de “la cursa”, estan intrigats persi a la una del migdia una dirigent delpartit anunciarà que s’hi afegeix. Esveu que un senyor que és o havia estatalcalde de Santander té moltes possi-bilitats de victòria. No n’havia sentitparlar mai. Els tertulians el trobeneducat, elegant, dialogant. Sembla queel prefereixen a tots els altres. Conecels tertulians. Fa quatre dies afirma-ven que el PP era irrellevant perquè aCatalunya només disposa de quatre di-putats parlamentaris. També en deienpestes per ser el patrocinador princi-pal de l’article 155 que després d’ha-ver jugat nosaltres “de farol” ens hadeixat políticament, judicialment ianímicament rebregats. Si tot haguésanat bé, a aquesta hora parlaríem delsproblemes del PP com qui ho fa d’unpartit holandès. Ha anat malament.

A

Alguns exigeixen als independentistesque reconeguin el fracàs. No ens facinser redundants ni més explícits: escol-tin la ràdio. Vam començar a parlardel “procés” l’any 2010. Ho tinc apun-tat: jo també soc tertulià. Vuit anys in-sistint-hi. Ara parlem del PP o de lessatisfaccions que ens pot donar el go-vern del PSOE. Ja ho fèiem abans del’any indicat. Les satisfaccions delPSOE? L’acostament (ja ho veurem)dels presos –ni parlar-ne, d’alliberar-los–, l’estudi dels quaranta o cinquan-ta punts autonòmicament reivindica-tius que primer Artur Mas i desprésCarles Puigdemont van presentar a La

Moncloa. L’últim punt, el que parlad’un referèndum acordat, exclòs. Elrei que el tres d’octubre ens va esbron-car de mala manera vindrà demà aTarragona per inaugurar els Jocs Me-diterranis. El president Quim Torradubta, a l’hora que escric això, si anar-lo a saludar o no. Li exigeix unes excu-ses prèvies. La seva portaveu explicaque, sigui com sigui, no serà rebutamb alegria. Ho farem amb cara enfa-dada i mà freda, doncs. S’ha sabut quela cancellera Angela Merkel va trucara Rajoy el primer d’octubre perquèaturés la repressió policial. La peticióva ser satisfeta cap al migdia. Ara go-verna el PSOE amb la samarreta dels25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelo-na posada. Merkel i els dirigents euro-peus poden respirar i atendre altresurgències. La capacitat d’incidència dePuigdemont es redueix. Torra gover-narà una autonomia. Després de re-construir-la, ben entès.

“Destensar”, “desinflar”, “normalit-zar”: són les consignes. Parlar del PP ala ràdio les deu obeir. Canvio a unaemissora musical. Ho hauria d’haverfet d’entrada.

“Una horaseguida parlant dela presidència del PPa la ràdio

Vuits i nous

Desinflar, destensar...Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 2018

La crisi política i social que es-tà provocant als EUA la mesu-

ra més extrema de l’administracióTrump en matèria migratòria, ambla separació de famílies, creix expo-nencialment. Més de 2.000 infantshan estat separats dels seus paresdes de l’abril, ja que les famílies sóndetingudes i els adults, empreso-nats quan intenten entrar sensepermís als EUA, en les batudes a lafrontera. Una nova política judicialde tolerància zero de la immigracióordenada per Trump. La imatge delsnens i nenes plorant i clamant pelsseus pares en camps d’internamentha suposat una vergonyosa imatgede desprestigi internacional per alsEUA. I per descomptat ha malmèsles relacions de veïnatge amb Mèxic.Però també ha colpit la sensibilitatde bona part dels nord-americansque, al marge de la seva posicióideològica i de l’enfocament que tin-guin respecte de la migració, veuenen la separació de les famílies unamesura extrema, inhumana i fins itot perillosa.

Les protestes generalitzadeses convoquen arreu del país. Bonapart dels republicans s’han unit alsdemòcrates en la repulsa i fins i totles grans empreses s’hi han mani-festat en contra. Trump està cadacop més aïllat en la defensa d’unamesura que s’aixopluga en la legis-lació dels EUA però que és clara-ment contrària als drets humans. Iel seu enrocament només s’explicaper la prepotència d’un presidentque no vol acceptar una derrota quereflectiria feblesa. Però la separacióde milers d’infants dels pares és unaignomínia inassumible que caldriajutjar en els tribunals internacionalsi que més tard o més d’hora s’hauràde derogar. Per la qual cosa cada diaque Trump manté la seva extremis-ta política migratòria no soluciona elproblema de fons i només allarga elpatiment d’innocents.

El vergonyósenrocamentde Trump

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Arran de l’allau de crítiques rebudes, Trump ha fetmarxa enrere en la seva mesura cruel i inhumanade separar els fills de les famílies d’immigrants in-documentats. És, però, una rectificació puntualque no aclareix quins són els límits de les políti-ques ultraconservadores i immorals de Trump.

CUINER

Indignitats

Tal com diu sempre l’ànima del Celler de Can Ro-ca, el gran dels tres germans, el seu gran mèrit noés només haver tornat a ser considerat el segonmillor restaurant del món, un fet extraordinari, si-nó mantenir-se entre els cinc millors del planetadurant una dècada.

-+=

-+=

Relleu democràticDolors Sabater

Mantenir l’excel·lènciaJoan Roca

-+=

Donald Trump

La ja exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater,ha afirmat aquests dies que farà tot el possibleperquè el relleu del seu govern pel nou executiu, li-derat pel PSC després de la moció de censurad’ahir, sigui exemplar. La valoració del mandat deSabater ja el farà l’electorat l’any vinent.

EXALCALDESSA DE BADALONA

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

uè és un rei per a tu? La pregun-ta és el leitmotiv d’un concursinfantil organitzat per la Fun-

dación Institucional Española. Nens inenes de tercer de primària fins a se-gon d’ESO presenten treballs al vol-tant de la figura del monarca i de la co-rona. El premi inclou, entre altres co-ses, una audiència amb el rei. Escompten trenta-set edicions d’un cer-tamen que endolceix la institució através de la mirada dels infants. FelipVI amb una motxilla en forma de ma-pa d’Espanya, com l’abella reina d’unrusc, arbitrant un partit o amb unapaleta de colors que simbolitzen elsterritoris... La creativitat és immensa.I ha contribuït al blanqueig de la mo-narquia, ara en hores baixes per la cri-si catalana i l’empresonament del cu-nyat del rei, Iñaki Urdangarin.

Si l’interrogant es formulés avui po-dríem respondre que Felip VI és la per-sona que es va asseure somrient amb

Q “És unainstitució derepresentació quanvol i que baixa alterreny de joc quanli interessa

el president dels Estats Units en plenatempesta per la xenòfoba política mi-gratòria de Donald Trump. El governamericà ha reconegut haver separatdels seus pares més de 2.000 menorsd’edat que van creuar irregularmentla frontera sud entre mitjans d’abril ifinals de maig. Les imatges dels in-

fants sols, alguns d’ells engabiats, sónun malson insuportable. Una violaciódels drets humans condemnada de for-ma unànime per la comunitat interna-cional, que ha obligat Trump a mourefitxa, però que no va semblar incomo-dar els reis, de visita oficial a la CasaBlanca. Ningú esperava un ruixat, ésevident, però no es va detectar ni unmínim gest del possible malestar. Alcontrari, Felip VI va dir que Espanya iels Estats Units comparteixen “el valorde la democràcia”. Diplomàcia, endiuen.

Què és un rei per a tu? En plena polè-mica per la presència en la inauguraciódels Jocs Mediterranis, demà, una pos-sible contesta és que és una instituciódestinada a la representació quan vol ique baixa al terreny de joc quan li inte-ressa, com quan va abonar la repressiópolicial de l’1-O. Potser el millor seriareformular la pregunta: A qui represen-ta? A molts no, per descomptat.

Què és un rei per a tu?Anna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Començala cursa

ajoy tenia pressa per abandonar les sevesresponsabilitats polítiques un cop expulsat de La

Moncloa. No vol saber res del relleu a la presidència delseu partit i prova d’això és la pressa que ha tingut perocupar la seva plaça de registrador de la propietat aSanta Pola. I mentre es posa al dia a la nova feina, laformació en la qual encara milita es prepara per triar noupresident o presidenta, en unes primàries dignes de serseguides amb lupa perquè estan fent surar tot allò queGènova ha volgut tapar durant anys. Havent-se descartat

el considerat candidat natural –queha decidit no presentar-s’hi no sesap si per por de no guanyar, perfidelitat als gallecs, per reservar-seper més endavant o perquè té drapsbruts que no vol que es destapin–, laguerra està servida entre Cospedal iSáenz de Santamaría. Fins a setcandidats s’han presentat, però són

aquestes dues dones, eternes rivals que s’odienmútuament, les que presentaran més batalla. PabloCasado intentarà entrar en el joc, però no ho tindrà fàcil.Els notables del PP ja comencen a prendre partit entrequi assegura saber més que ningú del partit, i qui esvanta de saber governar millor que ningú. Aquest cop,però, la militància tindrà alguna cosa a dir-hi i veurem sicastiga la gestió al partit (corrupció) o l’acció al govern(perdre’l). Podria passar que la militància popular escomportés com la socialista i votés allò que no volen elsnotables. La resposta, el 21 de juliol.

R

Les eternesrivalspresentaranbatalla perpresidir el PP

http://epa.cat/c/9w6x8o

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El TSJC investiga la consellerade Governació, Meritxell Borràs,per la compra d’urnes enconsiderar que s’utilitzaran peral referèndum.

10anys

20anys

Ángel Acebes se’n va carregantde valent contra Rajoy.Reivindica l’ala dura, atacaZapatero i no fa cap menad’autocrítica.

El secretari general de CDC,Pere Esteve, afirma que laministra de Cultura hauria dedimitir per les crítiques aldecret del català al cinema.

Urnafòbia Acebes plega CDC contratacaTal diacomavui fa...

a visita del rei Fe-lip VI demà a Tar-

ragona per inaugurarels Jocs del Mediter-rani obliga els repre-sentants de les insti-

tucions catalanes a prendre una deci-sió gestual però de gran contingut po-lític: assistir o no a un acte presidit perun monarca que el 3 d’octubre va ava-lar la repressió brutal de l’1-O contramilers de ciutadans pacífics i indefen-sos. El president del Parlament, RogerTorrent, ja ha anunciat que no hi assis-tirà. El de la Generalitat, Quim Torra, noho descarta i de moment ha enviat unacarta al rei Felip signada conjuntamentamb els expresidents Puigdemont iMas en què li exigeixen explicacionsper aquell nefast discurs. Torra, a més,li demanava una reunió a la qual Sán-chez i el monarca han donat cop deporta. Dialogar sempre és positiu, peròen política també és fonamental justifi-car els canvis de criteri. I la piulada queva fer la diputada de JxCat Aurora Ma-daula el 25 de febrer va fixar posició enel grup parlamentari de Torra durant la

visita de Felip VI a Barcelona pel Mobi-le: “A mi em faria vergonya compartirtaula amb algú que va beneir la violèn-cia de l’1-O. Però perquè això passi hasde tenir vergonya i ser republicà.” El reiespanyol no s’ha mogut ni un mil·líme-tre en la seva actitud. No sé si al finalTorra seguirà l’exemple de Torrent iplantarà Felip però crec que ningú hau-ria de dubtar del republicanisme delpresident. Ara bé, algú de JxCat hauriad’explicar si han modificat la posiciórespecte a visites i trobades amb elmonarca. Els Jocs són una bona notí-cia per als tarragonins i per a Catalu-nya. Un esdeveniment en què la Gene-ralitat hi ha posat molt més el coll queel govern espanyol. Però no ens enga-nyem: els jocs són un acte d’Estat feten territori català. I la presència d’un reique va deixar de ser-ho de la majoriadels catalans el 3-O per exercir nomésd’espanyol ens fa súbdits i busca impo-sar la submissió. Acceptar-ho pot volerdir que alguns han aterrat en la políticare(i)al però s’entreveu difícil disfressar-ho com una posició republicana.

L

Full de rutaFerran Espada

Torra i lapolítica re(i)al

Torra demana reunir-se ambFelip VI i rep un cop de porta.Jo no qüestionaria mai elrepublicanisme del presidentperò JxCat ha de dir si veure’samb Felip ja no és vergonyós

ns enganyen, sovint ens entaba-nen. Ens fan creure que totes lesopinions són igual de vàlides, i que

ells –els dogmàtics irredempts– han dedisposar del mateix temps i espai, com sihi tinguessin dret. L’Arrimadas o el Gar-cía de torn –i no són els únics– juguen a ladialèctica moderna, com si la veritat ha-gués de sorgir del seu “no amainar veles”.Hegel i Marx, i d’altres pensadors dels ss.XIX i XX, van buidar la “dialògica” fins afer-ne “dialèctica”, concepte que, al seutorn, ja havien emprat –aleshores com aautèntic camí de coneixement– els clàs-sics grecs, romans i medievals.

L’ÚS MODERN DE LA DIALÈCTICA em semblauna estafa –lògica i metafísica– i estem encondicions de desemmascarar-lo. El seumotor és la contraposició (tesi-antítesi),amb un vessant negatiu (la por, que du al-guns a falses seguretats) i, d’altra banda,un de positiu (el conflicte envers allò dife-rent). Hi ha qui ingènuament creu –espe-cialment en política– que se’n sortirà es-batent bajanades a les teleporqueries tele-visives, però “ja en tenim prou”. Ara somconscients que la crispació no és “un fet”

E sinó “una creació”, un producte de labora-tori, elaborat pels pseudointel·lectualsque, d’això, en viuen. Dialèctica dolenta.

LES PERSONES DE BÉ volem dialogar, nopas “apallissar-nos”, i ho exercitem en unampli arc d’idees que va des de les més li-berals a les socialistes, però defugint sem-pre els “populismes manipuladors”,d’aquells que –com els sofistes del s. V aC–potser arramblaven vots, però no convic-cions. El pensament dialògic comparteixun principi amb el dialèctic: ambdós ad-meten que les coses no són senzilles, quehi ha dinamisme en les idees. Ara bé, ladialèctica és una pràctica d’orcs que, ti-bant allò experiencial, obren cingles entrela gent.

Fa temps, els periodistes pensaven quel’actitud correcta era escoltar equidis-tantment dues –o més– campanes, dedi-cant el mateix espai o temps a opinionsoposades o divergents. Atents!: això ésdialèctica. És la fórmula del títol de l’arti-cle: dividiu proporcionalment l’espai totalentre els “n” diferents parers.

Quin disbarat! Donaríeu el mateixtemps a Hitler i a Mandela? Val igual de-

fensar els drets dels refugiats que l’ablaciógenital? I si no voleu anar tan lluny: ¿técap sentit atorgar oïda a qui menteix coma qui argumenta i raona?

El diàleg ha estat –des de Sòcrates iPlató– el mitjà propi d’expressió del logos.Xenofont, el primer Aristòtil, Agustí, Ci-ceró, Bruno, Galileu, Berkeley i molts mésen són testimonis.

A L’ÈPOCA MEDIEVAL s’expressa amb la dis-putatio, i Tomàs d’Aquino n’és un exem-ple: pensar no és monòleg sinó “conversa”.Certament, a la modernitat apareix el mo-nòleg. Ja ho sabien els sofistes: cal dispu-tar perquè guanyi el més eixerit en tècni-ques retòriques. Clamo contra aquellaperversió de l’autèntica mediació i del dià-leg que consisteix a pensar que, en qualse-vol contrast, s’ha d’atorgar la meitat del’espai o del temps –un mediocre 50 o 30 o25 per cent– a cada part. El professional,qui té ètica, ha de saber dir: “Calli vostè,parli vostè.” Siguem valents, dignes, co-ratjosos, amb respecte. El procés dialògics’adona dels contraris i els complementa,mentre que el dialèctic els enfronta i ani-quila: anem amb compte!

Xavier Serra i Besalú. Professor de filosofia @xserra

Prou del “100/n”Tribuna

En quin mónvisc?b Et parlen d’un llarg docu-mental d’enorme abast emèsper una determinada televisióen el qual una “estrella” multi-milionària explica els dubtesde consciencia per ingressar,d’un equip o altre, uns quantsmilions d’euros més delsmolts que ja cobrava. Veus,escoltes i llegeixes, tambéamb enorme abast, que unentrenador de selecció nacio-nal de futbol amb contracteacabat de signar, en signa unaltre de més bo (o sigui ambmés milions) amb el presidentdel més ric equip de la nació,la selecció de futbol de la quals’havia compromès a repre-sentar; l’un i l’altre es congra-tulen d’haver-ho fet i es mo-lesten perquè algú –que voldesprestigiar el club– els diuque això no està bé. Què sapla gent (de sota) el que estàbé o no ho està. Sense rebom-bori mediàtic, ahir un home

encara amb molta vida al da-vant, la va interrompre de copen llançar-se al carrer desd’un desè pis. Els motius: ha-ver deixat de pagar, a l’entitatpropietària, el lloguer del pison vivia amb la família. I miraque se li havia dit que això eracontra la llei, i les lleis són leslleis com bé saben les entitatspropietàries. Què podia fer si-nó, deuria pensar ell davant lavergonya de trobar-te al car-rer, desemparat i havent-hitants milions per tot arreu.Junt amb tot això, cada diaconeixes noves tragèdies ambels emigrants que fugen de larabiosa ira que encén els seuspaïsos, mentre els polítics clo-quegen ignorant-ho o no sa-bent què fer. Uns fugen, altreses llancen al buit, però semprehi ha a qui li augmenten els in-gressos. Déu creà el món, aixího te assumit molta gent, pe-rò és evident que Déu, quan elva acabar, va desaparèixer.MIQUEL OLAYABarcelona (Barcelonès)

No canvieu dellengua

b Som un grup de personesque intentem amb molta il·lu-sió i esforç parlar el català enles nostres activitats de cadadia. Assistim a un dels grup deconversa Xerrem Junts queorganitza la CAL i els seus vo-luntaris, amb l’objectiu de mi-llorar cada dia, perdre la ver-gonya i llançar-nos a parlar lallengua que estimem. En elgrup hi ha dos alemanys (undels quals no sap castellà),una boliviana, una argentina isis persones més d’origen es-panyol. Ens agrada molt prac-ticar quan estem junts, peròés decebedor, trist i frustrantque quan intentem anar acomprar, o demanar un cafèal bar o simplement fer algunapregunta a algú, ens contestininvariablement en castellà ennotar que el nostre accent noés d’un perfecte català. Lla-vors ens preguntem: “Tan ma-

lament ho faig?” “No em volenen el seu cercle d’amistats?”“Els poso nerviosos?” “Es ri-uen de mi?” Necessitem lavostra ajuda! Si us plau, nocanvieu de llengua. Doneu-nos ànims per continuar estu-diant!MARIA DOLORS FARRIOLTerrassa (Vallès Occidental)

Brieva

b Amb raó tardava tant lasentència del cas Nóos; ha-vien de condicionar la presóque escolliria Urdangarin. Tin-drà les mateixes condicionsque els presos d’arreu d’Espa-nya abans fins i tot d’haver ce-lebrat judici, oi? Quants copsmés haurem de sentir dir enboca dels monarques que lajustícia és igual per a tots? Apart de la llibertat dels presospolítics, qui sap si s’hauria dedemanar una indemnitzaciópels danys morals i perjudicis.SUSANNA CASANOVAGirona (Gironès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 2018

SísifJordiSoler

Santi Vila, EXCONSELLER DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

“Tinc molt més en comú amb un gai del PP que amb uncatalanista acèrrim dels Pirineus”

La frase del dia

“M’agradaÒmnium perquè hasabut evolucionarassumint i en partliderant els noushoritzons políticsi socials delcatalanisme

mb gran pena, però amb moltd’orgull, vaig votar un presidenta la presó. Es diu Jordi Cuixart.

És el president també dels 119.100 so-cis d’Òmnium Cultural que li van reno-var la confiança en l’assemblea emoti-va i multitudinària del dissabte 16.Quan es complien vuit mesos de la sevareclusió vergonyosa, junt amb JordiSànchez, president de l’ANC, a Soto delReal.

M’AGRADA ÒMNIUM. Me’n vaig fer socil’endemà de l’aprovació de l’Estatut de1979. Ja ho deia el cantant: calia anarmés lluny d’aquell Estatut. Havien eli-minat qualsevol referència a “la via capal ple exercici del dret d’autodetermi-nació”, un dels principis de l’antiga As-semblea de Catalunya. Un principiignorat en tots els manuals de la Tran-sició. Òmnium representava una mira-da diferent en el procés de reconstruc-ció nacional.

M’AGRADA ÒMNIUM perquè ha sabut evo-lucionar assumint i en part liderant elsnous horitzons polítics i socials del ca-talanisme. Ha contribuït a transfor-mar el catalanisme culturalista de laprimera resistència en un sobiranismeobert, integrador i exigent, sobretot apartir de la profunda renovació de prin-cipis de segle. La història d’Òmniumofereix un compendi significatiu de laresistència i la voluntat d’emancipaciódels darrers 60 anys, en estreta coope-ració amb les lluites dels altres PaïsosCatalans.

M’ÉS IMPOSSIBLE DE RECORDAR aquí lesiniciatives i aportacions d’Òmnium a lallengua, la cultura i al país. Des de la se-va creació el 1961 pels cinc “pares fun-dadors” (Lluís Carulla, Joan B. Cen-drós, Fèlix Millet, Joan Vallbé i Pau Rie-ra), la celebració continuada de la Nitde Santa Llúcia ha animat la creació li-terària. Poc després del període d’il·le-

A galització (1963-67), l’entitat va em-prendre múltiples campanyes a favorde la llengua. I el 1969 va prendre unainiciativa singular: la creació del Premid’Honor de les Lletres Catalanes.N’hem celebrat ara el 50è aniversariamb la concessió del guardó a QuimMonzó. Aviat és dit: repasseu els 50noms de la llista. Un orgull per a unacultura i una llengua.

L’ENTITAT VA AFRONTAR un moment espe-cialment delicat quan el 2002 es vanpresentar dues candidatures: la conti-nuista era encapçalada per Josep Es-par i la renovadora, per Jordi Porta.Vaig formar part de la segona candida-tura i recordo bé els episodis d’alta ten-sió que va viure l’entitat. Però la victò-ria de la segona va permetre reconduirl’entitat cap a la renovació profunda,oberta i progressista, consolidada grà-cies també a la posterior presidència deMuriel Casals. Des de llavors, l’expan-sió de l’entitat ha desbordat totes lesprevisions. Quan la junta de Porta es vafer càrrec d’Òmnium, el nombre de so-cis no superava els 15.000. Ara estemratllant els 120.000! Què ha passat?Ho sabem. Des del 2010, després de lafatal sentència del TC contra l’Estatut,

Òmnium va liderar les mobilitzacions,començant amb la primera del 10 de ju-liol del 2010 sota el lema “Som una na-ció. Nosaltres decidim”. Després, a par-tir del 2012 i ja creada l’ANC, va secun-dar manifestacions històriques comara la del 2012 (“Catalunya, nou estatd’Europa”) i la de la Diada del 2013amb l’espectacular Via Catalana.El salt endavant com a entitat referentdel procés va arribar el 2012 amb l’ano-menada Declaració de Santa Coloma.De la tríada cultura (1961), llengua(1983) i país (2010), ara Òmnium pas-sava a defensar el referèndum d’auto-determinació i l’Estat propi dintred’Europa (2012). La Declaració reco-neixia: “¿Hi ha cap moviment que no si-gui l’independentista que avui puguigenerar un Big Bang creatiu que trans-formi el nostre país com va fer-ho el ca-talanisme fa un segle?”

EN TOT EL PROCÉS i durant els fets excep-cionals de l’1-O, l’entitat presidida japer Cuixart va desplegar un activismeessencial al costat de l’ANC. Recordobé, per exemple, el vídeo “Help Catalo-nia. Save Europe”, pujat a Youtube el16 d’octubre, que a finals de mes ja re-gistrava uns dos milions de visualitza-cions. Era el dia en què el presidentCuixart era acusat de sedició i empre-sonat a Soto del Real, junt amb JordiSànchez, pels fets del 20 de setembre.La perplexitat per la decisió judiciald’aquell dia encara resulta més indig-nant avui, quan cap autoritat espanyo-la ha mogut un dit ni tan sols per acos-tar a Catalunya aquest no polític –trac-tat com a pres polític. Ni en ple fran-quisme, mai un president d’Òmniumhavia estat empresonat. Vuit mesosd’injustícia i crueltat. I a 600 quilòme-tres de casa i del nen que van tenir ambla Txell fa un any. Ens queden les sevescartes de la presó. Però també el seucompromís, la seva serenitat i el seu li-deratge. T’esperem a casa, president.

Josep Gifreu. Periodista i professor emèrit de comunicació a la UPF

Homenatge a ÒmniumTribuna

a fa anys que emsento més meus

els Reis d’Orient queno pas els reis d’Espa-nya i el fet que demàFelip VI presideixi la

inauguració dels Jocs del Mediterranim’és bastant indiferent. N’hi hauràmolts, de senyors amb corbata que fi-guraran a la foto i ja és ben trist queamb les cares noves que estem assi-milant fruit dels esdeveniments polí-tics dels darrers temps sigui lad’aquest rei que a mi no em representade les poques que ja hi figuraven al co-mençament, junt amb la de l’alcaldede Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros,aquest sí legítim protagonista de l’es-

deveniment. Ja sé que ser-hi o no ser-hi, en aquesta foto, diu moltes coses ique en política a vegades parlen mésels gestos que no pas les pròpies pa-raules. I ja sé que de gestos i de parau-les n’hi ha hagut de massa gruixutsper fer veure que aquí no ha passatres. I encara que jo relativitzi el que di-gui o faci algú per qui no em sento re-presentada, ja està bé que se li dema-nin, per carta o de viva veu, discursosconciliadors i vies de diàleg. Però tin-guem clar que demà, a Tarragona, nohi ha ni una cimera política ni una tro-bada de caps d’estat, hi ha la inaugura-ció d’un esdeveniment on esportistes itarragonins haurien de ser els protago-nistes. Que hi hagi els que els toca ser-hi i que públicament tothom els puguiaplaudir o ignorar en funció del que elcor els dicti. És portes endins i lluny deflaixos i càmeres que cal aprofitar perfer els gestos importants de veritat iencarrilar solucions polítiques.

J

De set en setMercè Ribé

Els gestos iles paraules

És lluny de flaixos i càmeresque cal aprofitar per fer elsgestos importants de veritat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 20186 |

Amaga fins a l’últimminut el suport a lacensura, queconverteix ÀlexPastor en alcalde

Veu la “consultapactada” quedefensa Iceta comuna via a exploraramb el PSOE

García Albiol,protagonistade la moció aBadalona

Aragonèssitua unreferèndum enla negociacióNacional

L’espai de diàleg que elpresident Quim Torra vaoferir ahir al rei Felip VI vaquedar tancat i barrat enpoc menys de sis hores. LaZarzuela va traslladar l’o-feriment, fet arribar percarta, escrita en català isignada també pels expre-sidents Puigdemont i Mas,a La Moncloa que ràpida-ment va denegar la troba-da entre el monarca i elcap de l’executiu català.Sánchez tancava el cercle,blindava el diàleg i agafavales regnes del conflicte po-lític anunciant ja la data dela reunió amb Torra, el 9de juliol a dos quarts dedotze del migdia a Madrid.

La notícia havia saltatal matí quan Torra vaanunciar durant la prime-ra sessió de control al Par-lament que acabava d’a-dreçar-se per carta a FelipVI per aprofitar la seva es-tada de divendres a Tarra-gona i oferir-li una reunióper parlar i tractar el con-flicte català. Torra adme-tia que un dels objectius dela trobada era fer avinental monarca les conseqüèn-cies que la seva interven-ció del 3 d’octubre passathavia provocat en unapart important de la socie-tat catalana. Torra i els ex-presidents anaven mésenllà i demanaven al mo-narca un gest per podertancar les ferides que vasuposar el seu missatgeentre la ciutadania.

“El rei ha de parlar”,afirmava el president Tor-ra des de l’hemicicle delParlament en resposta alportaveu del grup parla-

mentari de Junts per Ca-talunya, Albert Batet, quehavia actuat de crossa perprovocar l’anunci. En laresposta, Torra lamenta-va que el cap de l’Estat es-panyol actués com “si nohagués passat res” a Cata-lunya durant tot aquesttemps. Torra feia referèn-cia també a la situació dediputats i exdiputats queestan en presó preventivai a l’exili.

En la missiva, també espodien llegir seriosos re-trets per l’actuació del reialhora que Torra es mos-trava favorable a “rebre’lamb la voluntat de diàleg,negociació, reconeixe-ment, respecte democrà-tic i modernitat institucio-nal i respecte pels drets ci-vils i polítics i les llibertatsfonamentals”, resava l’es-crit. “Hem d’obrir una eta-pa de negociació que donila paraula a la ciutadaniade Catalunya”, reblaval’escrit.

La resposta a la carta,però, no es va fer esperar.A mitja tarda, La Zarzuelanotificava que, d’acordamb l’article 64.1 de laConstitució, donava tras-llat de l’oferiment al presi-dent del govern espanyol,Pedro Sánchez, que haviade referendar la proposta.Tanmateix no va ser així, iuna hora més tard, des delgabinet de presidència deLa Moncloa es descartavauna reunió bilateral entreel monarca i el president.Segons l’entorn de PedroSánchez, tots tres coinci-diran en l’acte institucio-nal de la inauguració delsJocs del Mediterrani, però“la reunió política serà en-tre Sánchez i Torra”. El 9

de juliol, després de la tro-bada amb el lehendakariIñaki Urkullu que obre latanda, segons l’ordre d’a-provació dels estatuts queapareix a la Constitució.

El vet de La Moncloa a latrobada entre el rei FelipVI i Torra, en espera que

primer es faci la dels dospresidents, va obtenir res-posta del cap de l’executiucatalà des de Tarragona.Ho feia primer a travésd’una piulada. “Una qües-tió: si el rei el dia 3 d’octu-bre va fer el discurs que vafer, autoritzat pel senyor

Mariano Rajoy, ara perquè el senyor Pedro Sán-chez no l’autoritza a par-lar amb el president de Ca-talunya? Volem diàleg ono volem diàleg?”. Torraencara no ha confirmat laseva assistència a l’acted’inauguració dels Jocs delMediterrani i ahir a la nitinsistia en la trobada ambel rei i en la petició de dis-culpes.

Puigdemont tambés’afegia a la crítica: “El reicontinua sent el del 3 d’oc-tubre. Va abraçar l’estra-tègia repressora i ara rati-fica la seva abdicació deCatalunya. No és el rei deldiàleg, és el rei del monò-

leg A por ellos.” De fet, elsdos presidents es troba-ran demà a Alemanya, al’hotel Holiday Inn BerlinAirport, a Schönefeld enuna reunió que serà a por-ta tancada.

L’anunci de la carta i lareunió amb Sánchez vaocupar tot el focus d’aten-ció d’un ple al Parlament,ja que s’hi feia per primeravegada una sessió de con-trol al president. Torra vafer bandera del diàleg encada una de les seves in-tervencions, mentre quel’oposició li reclamava me-sures concretes per fer-lorealitat. El president delgrup de Catalunya en Co-

OFERTA El president proposa a Felip VIveure’s i parlar a Tarragona del conflictecatalà, la casa reial ho deixa en mans deSánchez, que ho descarta MÉS El cap del’executiu fa bandera del diàleg en laprimera sessió de control al Parlament

Emma AnsolaBARCELONA

Vet al diàleg entre Torr

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

09.07.18reunió amb el president delgovern espanyol, Pedro Sán-chez, a dos quarts de dotzedel migdia a La Moncloa.

25.06.18reunió entre el president Tor-ra i el líder de Podem, PabloIglesias, al Palau de la Gene-ralitat.

El presidentTorra, ahir alParlamentdurant laprimerasessió decontrol ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

Entre ‘Sálvame’i el ‘Quixot’

L’APUNT sobreinterpretació de Ciutadans potser serveix per ar-rencar vots entre els espectadors de la teleporqueria,on tothom s’escridassa, però de ben segur que noagrada als doctes lectors del Quixot, per molt que elpartit taronja utilitzi Cervantes per interpretar una ve-gada més el paper d’espanyols ofesos en la seva es-sència. O Quixot o Sálvame, vostès decideixen.Jordi Panyella

El senyor De Páramo fa cara de tenor, posat a règim,quan, des del seu escó del Parlament, estripa una àriasobre la Catalunya trencada en dues meitats. La se-nyora Arrimadas, escoltada per la ràdio quan interpel-la el president Torra, sembla la protagonista d’una ra-dionovel·la a qui fan estrafer la veu per afegir drama-tisme a una trama mal guionitzada. L’espectacle de la

mú-Podem, Xavier Domè-nech, proposava que fos elParlament l’indret on es-tablir un espai de diàlegamb totes les forces políti-ques.

Pablo Iglesias, al PalauTorra apostava “per ten-dir ponts” i anunciavatambé una segona reunió,aquesta confirmada, ambel líder de Podem, PabloIglesias, dilluns al Palau dela Generalitat, una troba-da que va qualificar de“profitosa” perquè: “Ensajuda a anar explicant elnostre projecte català i en-tendre millor el projecteseu per a Espanya”, indi-

cava Torra. Iceta, per la se-va banda, recordava la ne-cessitat de donar mostresque aquest govern aban-dona la via unilateral iprioritza acords internsper buscar el consens dels90 diputats que sí podendonar sortida de maneratotalment legal a reformesen l’Estatut que serveixinper millorar l’autogovernde Catalunya.

En contraposició, Ciu-tadans tornava a oferir laimatge de més tensió al’hemicicle rebutjant tottipus de diàleg i acusant elgovern de mantenir “lafractura social” en la socie-tat catalana. ■

ra i el rei

havia criticat que el govern en-cara no s’havia sotmès al con-trol del Parlament, i el ple d’ahir

ho va ser íntegrament, de control, idesprés d’interpel·lacions a l’executiu.Nou mesos i mig després de l’últimcop, en el famós ple del 6 de setembre,obria el foc una pregunta de Toni Mor-ral sobre lloguer social al conseller Da-mià Calvet. Bé, pregunta no del tot,perquè el mal càlcul del temps el vadeixar sense fer-la després de total’exposició prèvia. La patinada és dis-culpable, com ho seria que despréstambé es quedessin a mitja contestaels consellers novells Chakir El Homra-ni i Àngels Chacon, però és més con-demnable que passés el mateix a dosveterans il·lustres que ahir tornaven arespondre des del banc del govern: elsex del tripartit Josep Bargalló i ErnestMaragall. Un i altre, això sí, van demos-trar que es mouen bé en el cos a cos ivan deixar els seus titulars. El primer,per refermar que el govern “és l’únicaautoritat educativa a Catalunya” i re-treure, en presència d’una de les pro-fessores denunciades a la Seu d’Ur-gell, que tota denúncia s’ha de presen-tar al seu departament, i no als jutjats.El segon, per deixar clar a SorayaSáenz de Santamaría que el Diplocatpensa seguir en la línia en què treballa-va, perquè ja “no està en liquidació, es-tà en reactivació”. Ves per on, tot elcontrari que el govern popular...

Els que ho van aprofitar des del mi-nut zero per seguir la tàctica de l’alda-

S’ rull i tensió constants serien Cs, si béno amb tot l’èxit desitjat. Primer, ambun Carlos Carrizosa que va vessar unseguit d’improperis sobre el consellerde Polítiques Digitals, Jordi Puigneró(des de la seva participació en l’1-O alseu sou), que segurament van tenir lacontesta que més els cou: ser obviats.Entre rumors de sorpresa, en efecte,Puigneró va deixar el seu interlocutoramb la paraula a la boca i ni es va dig-nar a contestar, però sí que ho faria laconsellera de Cultura, Laura Borràs, a

la nova tongada de retrets de Fernan-do de Páramo, aquests pel boicot delsCDR a un acte d’homenatge a Cervan-tes que organitzava Societat Civil Ca-talana a la universitat. Tot el grup haviaacompanyat l’abrandat discurs posantsobre l’escó un exemplar idèntic i ver-ge del Quixot, fet que va sorprendre laconsellera quan es va girar a contestar.“Ah, que bonica aquesta imatge!”, ex-clamava, abans de declarar-se afala-gada per la defensa d’un llibre que ellaha estudiat i treballat bé acadèmica-ment. “Espero que l’hagin llegit tots,aquest és el millor homenatge”, els et-zibava entre riures indissimulats de laresta de bancades. No va ser l’única

que hi va sucar pa. “Cervantes tambéés una expressió de llibertat”, recor-dava després el mateix president, da-vant un darrer reguitzell d’acusacionsd’Inés Arrimadas.

Quim Torra, fins fa pocs mesos unhome de cultura, s’estrenava ahir en elformat més aproximat al d’arena polí-tica. Hi havia neguit entre els seus as-sessors al públic, i va debutar ambcerts nervis a pregunta de la CUP so-bre el repartiment de cadires en elsmitjans públics, gesticulant molt i sen-se esgotar de molt el temps. De fet,sense ni tan sols mirar-lo. Però a me-sura que avançava l’interrogatori, pera què s’havia guardat un parell d’anun-cis –la carta al rei i la reunió, dilluns,amb Pablo Iglesias– se’l va veure méscòmode, sobretot quan va parlar dediàleg i va reiterar el tema estel·lar quevol que centri la seva reunió amb Pe-dro Sánchez. “El gran elefant que te-nim a Catalunya és el dret a l’autode-terminació”, assimilava, afirmació a laqual replicaria Miquel Iceta amb un al-tre mantra que intentaran de nou fervaler els socialistes a partir d’ara: “Elgran elefant són els dos terços de lacambra que es necessiten per avan-çar.” No va acabar de convèncer Torra,però, que va fer més gran el paqui-derm en demanar a Arrimadas quecondemni l’existència de presos polí-tics. “Això també forma part de l’ele-fant”, etzibava. Ara bé, que vagi ambcompte, perquè el rei emèrit en caça-va, d’elefants. I el fill, el 3-O també... ■

Cervantes i l’elefant

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

La consellera Laura Borràs, en contestar ahir a la riallera bancada de Ciutadans, que mostrava tot d’exemplars del ‘Quixot’ ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La primera sessió de controlen nou mesos va suposardebuts però també retorns,i ni el ‘Quixot’ se la va perdre

Òscar Palau

EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

801175-1190618T

Segueix l’entrevista també a www.elpuntavui.cat

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo,

entrevista des del

Departament de Cultura

Laura BorràsCCoonnsseelllleerraa ddee CCuullttuurraa ddee llaaGGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa

Emissió divendres 22 de juny, a les 14.30 hores i a les 22.30 hores

Govern català i PSC vanapuntar ahir al ple del Par-lament límits i condicionsque es posaran al diàlegamb el govern espanyol delPSOE. En la interpel·lacióal govern català sobre elconsens en les grans qües-tions de país, la portaveudel PSC, Eva Granados, vademanar a l’executiu queaclarís si aposta pel diàlegdins la llei o per la desobe-diència: “Fora de la llei no-més hi ha retrocés nacio-nal i social.” Granados varepetir que l’independen-tisme té majoria parla-mentària per governar pe-rò ni tan sols dos terços dela cambra per “canviar elmarc institucional” –lamajoria de dos terços és laque es requereix per refor-mar l’Estatut, la possibili-

tat que posava ahir sobrela taula el PSC per “buscarel mínim comú denomina-dor” de la cambra, en pa-raules de Granados.

Granados va aprofitarper remarcar discrepàn-cies entre Junts per Cata-lunya i ERC pel que fa al’acatament de la llei o ladesobediència i va acusarels primers de “comunitatd’interessos amb Ciuta-dans” perquè les dues for-ces “viuen d’alimentaraquest suposat període

d’excepcionalitat”, l’unades de l’independentisme il’altra des de l’unionisme.

Granados va advertir elgovern de JxCat i ERC que“Espanya ha canviat i hiha un govern disposat adialogar”. El PSC, conclo-ïa, espera que al si del go-vern català “no guanyinaquells que diuen que,amb Rajoy, es vivia mi-llor”.

El vicepresident del go-vern, el republicà PereAragonès, va reafirmarque l’objectiu compartitpels dos socis d’executiués “la República catalana”però va deixar clar que s’hivol arribar com s’ha fet aEscòcia pel que fa al RegneUnit o al Quebec pel que faal Canadà, tot adoptant“els canvis que s’hagin defer en l’àmbit de la sobira-nia” i del marc jurídic iamb “un gran consens” i

“àmplies majories” al Par-lament. En aquest sentit,Aragonès recorda que enaquestes “democràciesavançades” els dos estatsvan defensar la seva legiti-mitat a les urnes.

El vicepresident tambéva voler contraposar l’afir-mació del PSC segons laqual el govern català no téuna majoria electoral per ala independència. Atenentals resultats electorals del2015 i el 2018, Aragonèsva preguntar retòrica-

ment si “hi ha mandat pera la legitimitat de la Cons-titució Espanyola a Cata-lunya ara”. Aragonès varecordar que l’Estatut del2010, consensuat per dosterços al Parlament, va sermodificat pel TribunalConstitucional sense con-sultar els catalans si hi es-taven d’acord. El vicepre-sident va oferir al PSC dià-leg per aconseguir unaproposta de consens majo-ritari al Parlament però liva demanar compromís

fins al final per evitar quetorni a passar com ambl’Estatut, que el PSC vaacordar a Catalunya però,després, va retallar al Con-grés junt amb el PSOE.

En darrer terme, Ara-gonès va instar el PSC a re-cuperar la proposta d’una“consulta acordada que elsenyor Iceta havia defen-sat en aquesta mateixa tri-buna”. Pel vicepresidentcatalà, aquesta podria seruna bona “aproximació”de posicions. ■

Aragonès situaun referèndumen la negociacióa El vicepresident veu la “consulta pactada” quedefensava Iceta com una via a explorar amb el PSOE

Xavier MiróBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“En aquesta tribuna,el senyor Iceta haviadefensat una consultaacordada. Podríemcomençar per aquí”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN CATALÀ

El vicepresident Aragonès en un recés durant el ple del Parlament, ahir ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

A les 14,52 h d’ahir, el so-cialista Àlex Pastor alçavala vara que l’acredita coma nou alcalde de Badalona,un cop consumada la mo-ció de censura que desca-valcava la ja seva prede-cessora, Dolors Sabater(Guanyem). En un fet, pe-rò, que no deixa de ser pe-culiar, però també il·lus-tratiu, el protagonisme dela sessió plenària en què esva escenificar aquest re-lleu no va ser ni per al bat-lle entrant ni per a la sor-tint, sinó per al líder de labancada del PP, XavierGarcía Albiol. Amb un ol-facte polític que ni el mésvoraç dels seus enemicssabrà discutir, el dirigentpopular va mantenir finsal xiulet final la incògnitasobre quina seria la sevaposició en la moció –10dels 14 vots necessarisperquè fructifiqués ha-vien de sortir del PP– ambun discurs d’una ambigüi-tat més que calculada, queva deixar en tensió tots elsgrups municipals, mitjansde comunicació i especta-dors actius que hi poguéshaver. Però tractant-se deGarcía Albiol, encara falta-va una última tombarella.

Abans d’anunciar el sentitdel seu vot, va demanar unrecés de quinze minutsper acabar de prendre unadecisió. Pastor, estava atò-nit. I no era l’únic. De fet, lamateixa Sabater parlavad’un “acte d’humiliació”cap al qui havia de ser elseu successor. Al final, pe-rò, i un cop acabat aquestparèntesi que a molts elsva semblar etern, el PP vaacabar fent pinya amb elPSC i Cs per tirar enda-vant la destitució. ÀlexPastor era alcalde. Ambmaniobres com la d’ahir,però, el cap de files popu-lar ja es va encarregar derecordar-li que no li posaràles coses precisament fà-cils.

Com a candidat, el líderdels socialistes badaloninsva ser el primer a interve-nir en el ple. Va responsa-bilitzar Sabater de la pre-sentació de la moció decensura, ja que va argu-mentar que no va complirl’acord amb el PSC de

mantenir un perfil baixdes del govern envers elprocés sobiranista. “Vatrencar el pacte no nomésquan va trencar la neutra-litat de la institució, sinóque es va posar al capda-vant d’aquest movimentdes del món local. I Badalo-na no és independentis-ta”, va reblar. L’altra granraó que va exposar el capde llista socialista per de-fensar un canvi d’executiués que Guanyem ha de-mostrat flaqueses en lagestió. Després de fer unaevocació més personal, enquè es va reivindicar com afill de Sant Roc i veí de Mo-rera, el batlle electe va des-granar quines seran les se-ves tres primeres deci-sions: reunir-se amb totsels grups per pactar un plad’acció política, transme-tre un missatge de tran-quil·litat i continuïtat a laplantilla municipal, i des-encallar les inversions jaconsignades. No va donarcap pista sobre el seu nougovern, que forçosamenthaurà d’estar format no-més per tres regidors, elsdel PSC, almenys d’entra-da. Enfront, i com a oposi-ció, en tindrà 24. La com-posició de l’estructura delnou executiu serà el pri-mer test d’exigència per a

Pastor, que amb una bate-ria tan curta d’efectiushaurà de cobrir prop d’unavintena d’àrees de gestió,sis districtes, sis empresesmunicipals i quatre orga-nismes públics.

La neutralitat, a debatCom era previsible, o fins itot lògic, la rèplica de Sa-bater va ser dura. Va qües-tionar d’arrel els fona-ments de la moció de cen-sura, manifestant que elseu ha estat un executiuque ha gestionat bé i que,quan ho ha fet, no ha estat

sectari. “No hem penjat es-telada ni hem tret la ban-dera espanyola”, va recal-car l’exalcaldessa, que vavoler dur aquest debat, elde la neutralitat institu-cional, fins a una visió con-ceptual, reflexionant finsa quin punt una instituciópública, i per tant política,pot ser asèptica. “Quanpengem una pancarta perles pensions dignes, nosom neutrals. Ens estandient (al PSC) que unAjuntament no es pot defi-nir mai sobre res que gene-ra divisió? És això?”, es va

preguntar, de manera re-tòrica. En la línia del queha fet els últims dies, tam-bé va assenyalar García Al-biol de ser l’instigadord’aquesta operació per ar-rabassar-li el control de lacorporació.

Els dos socis de Gua-nyem, ERC i ICV-EUiA, perla seva banda, van insistiren els dubtes i incertesesque els genera el nou cicle ala ciutat. “Badalona s’abocaa un escenari de paràlisi iabandonament total. ElPSC ha caigut en la mociótrampa del PP”, va reflexio-

a El líder del PP especula fins al darrer alè amb el suport ala moció de censura, reeixida, contra Dolors Sabater aBadalona a El nou alcalde, Àlex Pastor (PSC), governaràamb tres regidors davant d’una oposició potencial de 24

El xoud’AlbiolFrancesc EspigaBADALONA

“En 40 anys és difícilrecordar una etapatan grisa, amb ungovern tan sectari iincompetent”Xavier García AlbiolPRESIDENT DEL GRUP DEL PP

“El que ha passat enel ple ha estat unamanera de dir, per sialgú en tenia dubtes,que ara mana el PP”Dolors SabaterALCALDESSA SORTINT

“Ens podem trobarque el nou governsigui mes dèbil quel’actual. I la ciutat enserà la perjudicada”Pere MartínezCAP DEL GRUP DEL PDECAT

“Badalona no necessitaun govern que s’amaguidarrere una pancarta,sinó un que representitothom”Àlex PastorALCALDE DE BADALONA

“El PP ha posat 10dels 14 vots de lamoció i no demanaràres a canvi? Albiol seràl’alcalde a l’ombra”Oriol LladóCAP DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC

“Al PSC li demanoque mantingui elcordó sanitari peraïllar Albiol del governl’any 2019”Àlex MañasCAP DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fer el cartipàsserà un primertrencaclosquesper al nou govern

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 2018

8253

16-1

1878

20N

nar el republicà Oriol Lladó,mentre el seu fins fa poccompany de files en el go-vern, l’ecosocialista ÀlexMañas, va fer un discurs enuna clau més ideològica,furgant en el fet que el PSChagi assolit l’alcaldia amb elsuport de García Albiol.“Nosaltres ens sentim cò-modes pactant amb socia-listes i independentistes, elque no farem és fer-ho ambxenòfobs i ultradretans”,va afegir. Des del PDeCAT,Pere Martínez va lamen-tar-se sobre la crisi oberta ala corporació –“hauríemd’haver estat capaços d’es-talviar-nos això”– i per l’im-pacte que tindrà sobre laconvivència. D’altra banda,Juan Miguel López Gonzá-lez, de Ciutadans, va feruna defensa sense fissuresde la moció: “M’omple desatisfacció que els partitsconstitucionalistes ens po-sem d’acord. Si ho hagués-sim fet quan tocava, otro

gallo cantaría” va rematar.I, en aquestes, va arribar

el torn de García Albiol.Orador bregat, va fer undiscurs plantejat en termesd’un dilema, el de la neces-sitat de triar “la decisió me-nys perjudicial” per a Bada-lona; o continuar amb “ungovern de la CUP” –semprel’anomena així– o triar-neun del PSC que “va cometrel’error” de permetre aques-ta confluència sobiranistad’esquerres. I, per alimen-tar el suspens, tot aquestargumentari va estar es-tructurat en condicionals–“si, finalment, prospera lamoció” o, al mateix temps,“si, al final, no hi donem su-port”–. Un cop decantadala balança, i en un segontorn, García Albiol ja vacentrar els atacs directesen Sabater. “El 2015 vostèsno van guanyar ni en unbarri; nosaltres, en trenta”,li va etzibar. Badalona ja es-tà en campanya. ■

En un dia d’esclat ja estival, laplaça de la Vila de Badalonava ser escenari ahir d’una he-terogènia concentració dedefensors del govern de Gua-nyem i detractors. Ni de bontros eren una gentada, peròes feien sentir. Tot i que el plees va allargar fins a hores in-clements, un grupet d’irre-ductibles va esperar des-afiant la necessitat de dinarper expressar, en primer lloc,el seu suport a Dolors Saba-ter i per escridassar, després,García Albiol. A ell, però, mésaviat semblava importar-lipoc. O gens. Ja dins l’edificiconsistorial, l’expectació dela moció de censura va posara prova les costures d’un edi-fici que no està preparat per asegons quins esdeveniments.Sota una calor a estones su-focant, la sala de plens es vareservar per a mitjans de co-

municació acreditats o convi-dats. Entre aquests, la famíliadel nou alcalde o càrrecs polí-tics que també volien expres-sar el seu suport a l’exalcal-dessa. El també antic cap degovern de Sabadell Juli Fer-nàndez (ERC), l’actual dipu-tat de la CUP Carles Riera o elque ho va ser en un passat,David Fernàndez. Prèviamenttambé hi va ser l’alcaldessade Barcelona, Ada Colau, queva mantenir una trobada ambSabater una estona abansque comencés la sessió. Abanda de les presències, tam-bé van sobtar algunes absèn-cies. No es va veure, per ex-emple, cap representant de lacúpula del PSC. Males llen-gües diuen que entre els diri-gents del partit hi ha coïssorper com s’ha gestionat la re-solució de la moció de censu-ra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cap càrrec orgànic del PSC a la sala

El nou alcalde de Badalona,Àlex Pastor, pocdesprés de serproclamat ■ EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 21 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

L’exconseller Santi Vilas’ha donat de baixa com aassociat del PDeCAT, se-gons va comunicar ahir ladirecció del partit. Des-prés de mesos de distan-ciament de la formació,des que va dimitir del go-vern la vigília de la declara-ció unilateral d’indepen-dència del 27 d’octubre endiscrepar de la decisió dePuigdemont de no convo-car noves eleccions, Vila

deixa el PDeCAT amb l’ar-gument d’evitar interferiren l’assemblea que la for-mació celebrarà del 20 al22 de juliol per triar el noupresident del Partit De-mòcrata i definir el seurumb ideològic.

Vila ha enviat una cartaal partit en què defensaque ara podrà manteniramb “absoluta llibertat” laseva independència de cri-teri sobre la situació de Ca-talunya, “sense lligams”amb la formació. Tot i així,agraeix la confiança dipo-sitada en ell al llarg dels úl-tims anys. La carta con-clou desitjant sort i en-certs a la direcció del par-tit i a tots els responsablesterritorials.

Des de l’entorn de l’ex-conseller asseguren queVila no ha pres la decisióper discrepàncies ni dife-rències amb l’actual direc-ció del partit, liderada perMarta Pascal, i que ho hafet per decisió pròpia i sen-se estar influït per ningú.Alhora, qui va ocupar lescarteres de Territori, Cul-tura i Empresa no es plan-teja entrar a formar partde cap altre partit, sobre-tot tenint en compte quetambé està pendent delprocés judicial de l’1 d’oc-tubre.

Vila, que ara ocupa uncàrrec directiu a Aigües deBanyoles, tenia un expe-dient obert pel PDeCATarran d’unes declaracions

en les quals va criticar al-guns dels seus excompa-nys de govern un cop ja ha-via dimitit de la conselle-ria. La possible sanció eraestudiada per la comissiód’ètica del Partit Demò-crata, presidida per Xa-vier Trias. Vila considera

que és el partit qui hauriade decidir si la investigaciócontinua o bé si s’anul·laara que ja s’ha desvinculatdel PDeCAT.

Santi Vila, que formavapart de l’ala més modera-da del PDeCAT, va accediral govern, a través d’Artur

Mas, com a conseller deTerritori i Sostenibilitat, idurant el mandat de Car-les Puigdemont va estar alcapdavant de la conselle-ria de Cultura i, posterior-ment, també va assumir lad’Empresa i Coneixe-ment. ■

RedaccióBARCELONA

a L’exconseller volevitar interferir enl’assemblea del partitdel mes vinent

Santi Vila es dona debaixa del PDeCAT

Santi Vila deixa el PDeCAT per poder opinar “amb llibertat” sobre el procés ■ JOSEP LOSADA

El president espanyol, Pe-dro Sánchez, es va estre-nar ahir a la sessió de con-trol del Congrés amb lamateixa rebuda que haviatingut el dia anterior al Se-nat, amb una pregunta delPP exigint-li que detallicom s’ho pensa fer per go-vernar. A la cambra baixa,però, l’esperava la duresade Rafael Hernando i lesseves teories sobre el costque tindrà el suport parla-mentari –especialment ladels grups catalans d’ERCi el PDeCAT–que li vanpermetre guanyar la mo-ció. “Vostè no contestarà ares de tot plegat, però ja hacomençat a pagar algunspreus”, l’acusava.

El portaveu del PP pre-sentava com a proves ladisposició mostrada pelPSOE a modificar la Cons-titució; a “tergiversar lessentències del TC” –en al-lusió a la de l’Estatut–; afer “cessar el control” delscomptes de la Generalitat;

a permetre “l’impuls delpaper de les velles ambai-xades” i, fins i tot, el vaacusar “d’estar disposat ausar la política penitencià-ria a favor d’alguns”. Unpaquet de greuges que po-sa en evidència que l’oposi-

ció del PP estarà focalitza-da en les relacions que apartir d’ara es puguin es-tablir entre els governs ca-talà i espanyol. “La lleialtatdel meu grup estarà ambEspanya i els espanyols,amb la Constitució i amb

el rei, i no amb vostès.”“Amb vostès, la lleialtatd’aquells”, etzibava Her-nando, assenyalant elsbancs que ocupen els par-tits favorables a la moció.

Sánchez, en tot cas, re-plicava als populars que no

cal que siguin lleials amb elgovern, “però sí amb l’Es-tat”. I, sobretot, els exigiaque no aprofitin ara quetornen a ser a l’oposicióper actuar com ho van feren l’etapa de l’Estatut: “Noagitin ni alimentin el greu-

ge i la confrontació territo-rial. Per això ja hi ha altresgrups que no han governat–referint-se a Cs– i que re-sulten molt més creïblesque vostès”. La qüestió ca-talana, doncs, va ser moltpresent en el primer cara acara de l’oposició amb elnou executiu de Sánchez,el qual aprofitava per de-nunciar que, si ara hi ha“una crisi territorial degran envergadura”, és perl’actuació del PP no nomésen l’etapa de José Luis Ro-dríguez Zapatero sinótambé quan era al govern,a causa de la seva “absèn-cia d’estratègia política”.

També durant el pled’ahir, el portaveu d’ERC,Joan Tardà, va interpel·larla ministra de Política Ter-ritorial, Meritxell Batet,alertant el seu executiuque el seu grup no partici-parà “en cap marc de dià-leg on les parts no puguinparlar de tot”. I aquesta re-clamació es traduirà enuna moció que haurà devotar el Congrés. Tardàexigia, doncs, que l’absèn-cia de límits al diàleg siguila que presideixi les rela-cions entre governs. Ba-tet, per la seva banda, ins-tava ERC a “treballar tam-bé pels que no pensen comnosaltres” i davant d’aixòreclamava “no tancar capvia ni menystenir acordsparcials”. “No magnifi-quem desacords ni con-vertim cada acord en unacessió irrenunciable”,concloïa. ■

a El president espanyol s’estrena al Congrés instant la dreta a deixar d’alimentar el greugeterritorial a Tardà exigeix un diàleg sense límits i Batet li reclama que no es tanqui a acords parcials

Montse OlivaMADRID

El PP acusa Sánchez de“pagar” els grups catalans

El president espanyol, Pedro Sánchez, ahir durant la seva primera sessió de control al Congrés ■ EFE