L’ENTREVISTA ➔ 6Miquel Màrquez

EL TERRITORI ➔ 15Bagà

GASTRONOMIA ➔ 35La cuina del fred

tastanúm 1 hivern 2007E L B E R G U E D À

RESTAURACIÓCULTURACOMERÇTURISME

➔

➔

➔

➔

Parc Naturaldel Cadí-MoixeróParc Naturaldel Cadí-Moixeró

3

STAFFTasta el BerguedàÉs una realització de:areagraficadigitalCopyright d’aquesta edició:Adeugre , S.L.Pl. St. Pere, 608600 Berga (BCN)Tel. 938 221 800Idea i disseny original:Claudi BoixMaquetació:Pilar CerrilloCoordinació editorial:Pep MasanaHan col·laborat:Jaume Gibert, Gemma Sobrevias,Frederic Prieto, Xavier Pedrals, C. L. Ulvsien, Ajuntament de Bagà,Associació Teatral Amics del Romea,Ajuntament de La Pobla de Lillet.

Fotografia:Foto Luigi, C. L. Ulvsien, Marta Romera,Parc Natural del Cadí-Moixeró, Ajuntament de Bagà, Ajuntament de La Pobla de Lillet.

L’acudit: “Eloi” CasanovasAquesta publicació es distribueix gratuïtament arestaurants, hotels, bars, cafeteries, caixes d’estalvi,oficines de Turisme del Berguedà i el Palau Robert deBarcelona.No ens fem responsables de les opinions expressa-des pels nostres col·laboradors.

Imprimeix:Comgrafic, S. A.D. L. B-00000-07

hivern 2007

➔ CONTINGUT➔

ENTREVISTA l 06Miquel Màrquez

L’APUNT l 13Turisme madur

TERRITORI l 15Bagà, capital històrica

de l’Alt Berguedà

REPORTATGE l 31Comarca de neu?

TRADICIONS l 28La Fia-faia, ancestral,

màgica, única

GASTRONOMIA l 35Amb el Nadal,

arriba la cuina del fred

RESTAURANTS l 38Ca l’Escribà de Bagà

AVENTURA l 42Cavalls Canudas

PLÀNOL l 47El Berguedà a cop d’ull

LLIBRES l 44Novetats patumaires

CULTURA l 40Pessebre vivent de

la Pobla de Lillet

PRESENTACIÓ l 05L’Alt Berguedà,

el replà del Pirineu

B

4hivern 2007

L’ACUDIT➔

ELOI

5hivern 2007

PRESENTACIÓL’Alt Berguedà, el replà del Pirineu

L’alt Berguedà és com una mena de pacte geològic entre la gran mun-tanya i els contraforts de sota per fer néixer i créixer un forcat de rius i rie-rols que són els que acaben configurant l’eix fluvial i geogràfic de tot el

país. Aquí dalt les aigües encara tenen aires de pessebre, de puresa líquida i deregal mineral; però tan aviat com arriben a l’aiguabarreig, ja comencen a treba-llar de valent fins a convertir-se en un dels rius més aprofitats i profitosos del país,en la veritable columna vertebral de la industria catalana. A l’alta vall només sónun estol de rius modestos, però que han nascut amb la força del fills de mun-tanya i han crescut en la serenor i la frondositat d’uns paratges increïbles, peraixò són els que de veritat donen força al riu central i principal de Catalunya, alqual, els prats i boscos de l’Alt Berguedà li fan de dida i de bressol.

Ja es veu de seguida que l’aigua i les muntanyes són el cos i l’ànima d’a-questa capçalera de la comarca berguedana, que forma com un gran replànatural dels Pirineus. Amb un escampall de valls i encalmats, que des de mésantic han estat la llar dels berguedans, va formant un seguit inacabable decamps i prats que, a mida que s’enfilen, es van convertint en alzinars, rouredes,fagedes o el verd maragda dels gran pins. En conjunt, fa l’efecte d’un gran circfluvial que dels ocres i verd tímids de les valls va guanyant de varietat i intensi-tat a mida que s’enfila muntanya amunt fins arribar a la intensitat despulladadels grans cims on, de vegades, mana la neu.

Tot plegat és d’una intensitat i una diversitat de color que captura com sires la mirada de qualsevol. I ara a l’entrada d’hivern en què l’ambient és enca-ra més quiet i l’aire sembla de vidre, aquesta successió discontínua entre for-

mes i colors causen realment una gran impressió. Però la realitat no s’acabanomés en aquesta delicada fusió de les formes més amables de la ruralia, dela quietud i calidesa dels pobles, de la senzillesa de les formes i la intensitat deles sensacions. Darrera, o dins de tot això, hi una contrada que combina la vidamoderna amb pervivència de la vida a pagès, que s’obstina a trobar l’equilibrientre la modernitat i la tradició, que presenta una mostra progressiva de pai-satge des de les planes inferiors més aspres fins a la verdor del cims, quecompta amb una veritable xarxa de camins i senders per camps i boscosinacabables, que esdevé una invitació a la passejada i un repte a l’escalada.

L’Alt Berguedà és un dels recons del país que millor han sabut conservar icombinar gustos i costums, sense oblidar els culinaris. La comarca és gairebéun catàleg d’establiments que han conservat, aquesta forma de sentir i deviure, i les han plasmat en un seguit d’establiments hotelers i de restauracióescampats per tota la comarca. Tenen i mantenen els gustos d’una cuina anti-ga, sàvia, reposada, que havia sabut treure totes les possibilitats d’aquestaterra. Una dimensió ja gairebé desconeguda.

Aquesta part del Berguedà encara és així. I a l’hivern potser encara més,perquè és quan l’esperit s’aquieta una mica, quan ens prenem una mica d’alèdesprés de tot l’any. Sembla com si al tombant de la tardor es quan ens des-pullem una mica de pretensions i obligacions i tenim l’esperit més obert a rebrei percebre les petites subtileses, de fora i de dins, que segurament són les quemés deuen haver contribuït a pintar els colors dels nostres somnis. Al Berguedàencara hi són, per això us invitem a venir-hi i a gaudir-ne.

➔

6hivern 2007

Miquel MàrquezEl Berguedà és una terra plena decontrastos, sabors i olors. Una terrafèrtil que sap donar-nos uns produc-tes autòctons de qualitat. Els seus

habitants, de caràcter reservat, tenenun gran esperit hospitalari que ha fetdel Berguedà un indret acollidor ontothom hi és ben rebut.

A l cor de Berga, ambmés de tres dècadesd’història hi trobem Cal

Sala, un restaurant familiar,amb en Miquel Màrquez alcapdavant, un gran mestre dela cuina. Un xic extravagant,però senzill i planer alhora, endefinitiva, un artista, que hasabut aprofitar els béns queens ofereix la terra per oferir-nos plats extraordinaris, plens

de contrastos, sabors i olors.Un s’hi pot sentir com a casa ial mateix temps experimentarel plaer de tocar el cel amb elscinc sentits.

—D’on et ve la passió pelsfogons?—Un atzar de joventut em vaportar a què comencés a tre-ballar com a ajudant de cuinaal restaurant del Santuari de

Queralt, i allò em va fer adonarque era la meva passió.

—Però cal quelcom més quel’atzar per arribar a ser unartista...—Els records de la meva infàn-cia de quan vivia a la plaça dela rectoria, els miners, els tocsde sirena de les fàbriques, lagana, la postguerra i aquellesolors que venien de les cuines

7hivern 2007

ENTREVISTA➔

GEMMA SOBREVIAS

➔

8hivern 2007

i que sentien des del carrer em vandescobrir una saviesa culinària deles mestresses de casa.

—De les mestresses de casa...—Ja en aquells temps les mestres-ses de casa feien cuina de tempo-rada, cuina del confit, del tros, ambaroma, amb sabor... I amb molt de“carinyo”. Tots aquests records il’intercanvi cultural m’han propor-cionat els ingredients per poder ferobres d’art.

—Què necessita la bona cuina?—La cuina necessita temps, color,vida, sensibilitat; al final, no cal feruna cosa molt complicada sinó unacomposició senzilla i noble.

—Dit així sembla fàcil...—Ho vaig aprendre d’en de Martín,un gran artista d’una sensibilitatextraordinària per a la cuina que,

ENTREVISTA MIQUEL MÀRQUEZ➔

➔

9hivern 2007

durant molts anys, anava provanttots els meus plats i me’n feia lacrítica. Aixì, de mica en mica, vaigaprendre a trobar el punt just enels colors, els sabors...

Sense adonar-se’n, en deMartín, com a artista i perfeccio-nista que era, em va ajudar amillorar els meus plats, moltesvegades recomanant-me méssenzillesa i així vaig anar perfec-cionat i refinant la meva cuina.

—Productes autòctons idonisper a una cuina de qualitat. ElSala és una parada obligada pera tot bon gurmet. Quina cuina hipodem trobar?

—Una cuina d’autor amb produc-tes de la terra que li donen presti-gi, nivell culinari i educatiu.

—Cuina d’autor...—Sí, al Sala s’hi pot trobar lacuina de sempre posada al diaamb una gran dosi de cuinamoderna i de futur. Productes tantípics de casa nostra com el blatde moro escairat, el pèsol negre,la patata emmascarada, la llebre,el pollastre, la vedella del Ber-guedà…, tot en versions moder-nes i innovadores.

—Parlem de bolets: la teva granpassió. La manera d’harmonit-

zar-los t’han fet mereixedor denombrosos elogis i fins i tot etsconegut com el Rei del bolet. Elmenú del bolet de Cal Sala ésuna simfonia culinària quepodem gaudir amb els cincsentits... —Tinc un gran sentiment d’amor irespecte cap al medi ambient i lanatura que fan que, per a mi, elbolet no sigui una moda. Per anosaltres és un clàssic i a casanostra no podem defraudar. És peraixò que el menú del bolet té cadaany millor acollida a casa nostra.

—I no només a nivell local onacional...

Al restaurantSala s’hi pottrobar la cuina

de sempre posada aldia amb una gran doside cuina moderna i de futur”

“➔

RAP AMB VERDURES I CAMES DE PERDIU. COCA D'ESCALIVADA AMB SARDINES I TÒFONA. CREMA DE BOLETS. SOPA DE XOCOLATA AMB AVELLANA I TÒFONA.

10hivern 2007

—La nostra cuina ha fet escola anivell internacional, la bona relacióque mantinc amb els grans cui-ners fa que em demanin consellssobre els bolets.

—Per cuinar bé els bolets calconèixer-los a fons?—M’agrada conèixer molt bé elsbolets. Surto sovint amb micòlegsexperts que em proposen nousbolets per tal d’estudiar les sevespropietats culinàries i introduir-losa la cuina. M’agrada innovar. Sócun tocat del bolet, un enamorat isobretot molt respectuós.

—Una cuina educativa...—Cal saber educar sentiment ipaladar per als bolets, és per aixòque ja portem 19 anys organitzantles Jornades de Bolets i Vins deBodegues Torres per collir, classifi-car, educar i cuinar bolets ambperiodistes vinguts d’arreu del món.

—Quina evolució ha fet la sevacuina?—Hem fet una evolució interessanti integrada dins del gran salt culina-ri que ha experimentat Catalunya.La nostra cuina té molt bon estatde salut. Hem aconseguit fer esco-la sobre el producte Berguedà i elseu refinament, i continuem crei-xent dia a dia.

—Com veu la cuina del Salad’aquí 10 anys?— Jo li veig un futur esplendorós. ElSala és un restaurant familiar, lameva filla Isabel, en Tino i en Perecontinuaran amb molta il·lusió,creuen en el meu projecte. Pensencomo jo que primer és el producte idesprés una cuina moderna i atrac-tiva però amb seny i si cal, rauxa.

L’any 1990 vaig fer

el primer llibre de cuina del BerguedàLa cuina d’en Miquel”

➔

ENTREVISTA MIQUEL MÀRQUEZ➔

“

11

—Fem un salt cap enrere: any1990, Guerra del Golf, festes deNadal. Vas enviar una felicitacióespecial al principals mandata-ris del món sencer amb unaració de blat de moro escairat;d’on va sortir la idea?—Juntament amb tot l’equipde persones que formem elSala i que coneixen bé la mevasensibilitat de fer l’amor i no laguerra, vàrem preparar el platde la Pau.

El blat és l’aliment bàsic i demés consum a nivell mundial,és blanc, pur i és l’aliment idoniper felicitar les festes nadalen-ques i recordar als qui manenque: menys guerres i mésmaterial per cultivar la terra i ali-mentar la gent. Tots els políticshaurien de fer un esforç per albenestar de les persones queels envolta i veure les necessi-tats del dia a dia.

hivern 2007

Gran coneixedor, incansable investigador i també escriptor...

➔

L’any 1990 vaig fer el primer llibre de cuina del Berguedà La cuina d’en Miquel.I després n’han seguit altres, com ara Menjar bé a Catalunya amb pròleg de Mossèn Josep M. Ballarín i de l’editorial Columna, El fascinant món dels boletsd’Enciclopèdia Catalana i El gran llibre dels bolets de Salsa Boocks.

12hivern 2007

—I quina resposta va tenir?—Per sorpresa meva, vaig rebremoltes cartes d’agraïment de per-sonalitats tan importants comFrançois Mitterrand, Samaranch ila família Reial, entre altres.

—Actualment el Plat de la Pau haesdevingut un clàssic i cada anyse’n reparteixen més d’un milerde racions. En Miquel és un cui-ner molt pròxim al seu territori i al’abast d’aquells que el busquen.Expresident de la Penya Bole-taire, és una persona molt vincu-lada a la seva comarca. Cada anyper la Puríssima surt al carrer tot iel fred i les incomoditats d’unacuina improvisada per elaborar insitu el plat de la Pau.

És poc freqüent de veure uncuiner de la teva categoria fentplats multitudinaris i participantamb actes populars...—No ens han de caure mai els

anells per fer cuina del terròs, cuinadel poble. Sóc del parer que no calrecuperar les coses, sinó que calno perdre-les. Com a persona icom a berguedà em sento lligat a laterra i a les tradicions. Cal ser-hipresent, ajudant amb el que calgui.

Acabem l’any, és temps de fer-nosnous propòsits i enviar els millors

desigs a aquells que ens envolten.Potser caldria reflexionar un xic iesforçar-nos perquè el món foscom una escudella de blat demoro, càlida, blanca, senzilla inoble. Que cada habitant fos comun granet de blat, un granet que ali-menta i viu en harmonia i concor-dança amb tot allò que l’envolta.

Salut i pau per a tothom.

No ens han decaure mai elsanells per fer

cuina del terròs, cuinadel poble. Sóc del parerque no cal recuperar lescoses, sinó que cal noperdre-les”

➔

ENTREVISTA MIQUEL MÀRQUEZ➔

“

13hivern 2007

El Berguedà, territori turístic madur

L’APUNT➔

FREDERIC PRIETO

A ra que pràcticament s’ha acabat la (pobra) febreboletaire d’enguany, em resulta agradable acceptarla invitació a escriure en aquestes pàgines que, em

sembla, són una bona plataforma de comunicació de l’ofer-ta turística i patrimonial del territori berguedà.

Ara fa temps que ja no exerceixo com a consultor dedesenvolupament turístic i els meus abans frequents con-tactes professionals amb aquesta comarca, ara estan limi-tats a visites puntuals per interessos col·laterals. El Berguedà,però, segueix exercint un atractiu innegable sobre la mevapersona. Observo com la vostra realitat paisatgística i el patri-moni històric, arquitectònic i cultural que manteniu es veuenpotenciats per la constancia turística d’alguns operadorslocals i comarcals.

Segur que, al costat de consecucions llargament treballa-des, com l’autovia, el ferrocarril de La Pobla-Clot del Moro, eldesplegament del museu de Les colònies tèxtils a Cal Vidal,les activitats socioeconòmiques a Cal Pons o el desplega-ment d’una gastronomia molt apreciable, o de realitats tantsòlides com La Patum, el Pedraforca, les Fia faies, les rutesde trecking i de bicis totterreny o les activitats aèries, al cos-

tat de tot això hi segueixen havent objectius que costen i queno acaben de trobar el suport necessari o l’encert en els pro-jectes. Però, jo aprecio que el Berguedà és ja un territori indis-cutible en el turisme de futur, que és un tipus de turisme“difús”, no intensiu, respectuós amb el medi, el patrimoni i lestradicions.

És d’esperar que les administracions, en particular laGeneralitat i la Diputació s’adonin que aquest model turístic“difús” no pot garantir l’acumulació privada suficient perempendre grans projectes necessaris. Que cal que l’adminis-tració pública s’impliqui en aquestes grans inversions estruc-turants, sempre que vagin en la línia de potenciar l’ús sosteni-ble del patrimoni (natural i cultural), juntament amb la iniciativaprivada. Estic pensant en la Ruta minera, en la interpretació delpatrimoni rural, en la connexió Coll de Pal/La Molina/Massella,en el Camí dels Bons Homes, en el Parc Fluvial de LesColònies, com a eix potent de desenvolupament.

I, al costat d’això, també és d’esperar la cohesió i la coo-peració de les administracions locals, que és la seva forçaper competir amb altres territoris. Perquè el Berguedà és jaun territori turístic madur. Us desitjo molta sort.

14hivern 2007

Situada als Prepirineus, a 786 metres d’alti-tud, la vila de Bagà gaudeix d’una posiciód’autèntic privilegi. Banyada per les aigüesdel riu Bastareny i protegida per cims quesuperen els 2.000 metres, l’antiga capital de

la Baronia de Pinós s’ha convertit en un referent de lapuixança turística de l’Alt Berguedà. Abrigada per l’ex-trem sud del Cadí, per la serra del Moixeró, i pel

Puigllançada, envoltada per una natura variada i exube-rant, la vila exerceix com una de les portes més emble-màtiques del Parc Natural Cadí-Moixeró. Amb el seus2.327 habitants, un cop superada la tèrbola crisi que vaprovocar el tancament de les mines i de les industriestèxtils, mira el futur amb optimisme amb la il·lusió deconvertir-se en l’autèntic pal de paller de l’Alt Berguedà.Arguments no n’hi falten.

15

Bagà, capital històrica de l’Alt Berguedà

➔

hivern 2007

TERRITORI➔

L’AJUNTAMENT➔

Plaça Catalunya, 7 bis08695-BagàTel. 34 93 824 40 13

Població: 2.327 habitantsExtensió: 42,99 Km2

ClimatologiaTemperatura mitjana: 12 grausPluviometria mitjana: 800 mm.

Gaudeix d’un casc anticmedieval únic en tot Cata-lunya, uns espais naturals

envejables i unes tradicions mil·lenà-ries plenes de personalitat. La vila deBagà disposa, a més, d’una àmpliaoferta gastronòmica i hotelera. Totaixò fa de l’antiga seu de la Baroniade Pinós un lloc incomparable per atothom que vulgui gaudir dels seusencants.

Història

Si bé les terres que ocupa Bagà hanestat poblades des de temps prehis-tòrics, el primer document que parlade la vila data de l’any 839, de quanpertanyia al Comtat de Cerdanya i alBisbat d’Urgell. Aquí comença prò-piament la història de Bagà amb larepoblació de les terres del vessantmeridional del domini dels comtes deCerdanya. Assolí la màxima impor-tància amb l’arribada de la famíliasenyorial dels Pinós que farà de Bagà

la capital dels seus extensos dominis.Molts dels seus membres seran altsdignataris dels reis de Catalunya iAragó. L’actual vila de Bagà va serfundada de nova planta per enGalceran III, descendent del llegen-dari Galceran II de Pinós, almirall delsexèrcits del comte Ramon BerenguerIV de Barcelona i protagonista de labonica llegenda del Rescat de lesCent Donzelles, que va atorgar la

carta de poblament a qui volguésestablir-se a la nova vila el 1233, propdel riu Bastareny, amb generosesfranqueses dins del règim feudal. Ellmateix va dissenyar el traçat del nouassentament, que encara avui dia espot veure al casc antic de la vila,model urbanístic medieval únic, entreels que s’han conservat a Catalunya.L’èxit fou total i el 1322 es va comen-çar, fora de les muralles, la construc-

ció d’un Raval, avui el carrer principalde Bagà. Gairebé al mateix temps escomençava a construir l’esglésiadedicada a Sant Esteve.

La població va anar seguint elsavatars de la història del país ambguerres internes entre senyors o epi-dèmies com la de la pesta negra queva arrasar la vila l’any 1347 i causà lamort a la meitat de la població. Elsdos segles següents, tot i que la vilava patir diversos terratrèmols i que laguerra del segon terç del segle XV vacomportar l’incendi del Raval, Bagàva viure un període d’esplendor finsa esdevenir una vila enriquida ambnoves i vastes possessions a unabanda i altra dels Pirineus, amb unteixit manufacturer de llana moltimportant i un comerç de mercadeigde primer ordre, gràcies a la transhu-mància de ramaderia ovina. És enaquest període, l’any 1438, quan elcavaller Pere Tomic acabava a la vilael seu llibre Històries i conquestesdels Reis d’Aragó i Comtes de

➔

16

➔

TERRITORI BAGÀ➔

hivern 2007

LA PLAÇA PORXADA DE BAGÀ PRESIDIDA PER L’ESTATUA DE GALCERAN II DE PINÓS.

17

ENTREVISTA

—Com encara Bagà el futur?—Bagà com no podria ser d’altre mane-ra encara el futur amb optimisme i sentconscient de les seves potencialitats,que no son poques. Bagà aposta decidi-dament per un turisme de qualitat i pertot l’any, pel turisme relacionat amb lanatura, sobretot pensant que Bagà es laprincipal entrada i la seu de les oficinesdel Parc Natural Cadí–Moixeró, i té el80% del seu territori dins del Parc, hi hemd’afegir les grans potencialitats de Collde Pal com a estació de muntanya pergaudir de la neu a l’hivern i la resta del’any dels seus paratges majestuosos,l’altre pilar de la nostra oferta turística ésel turisme cultural, amb predomini delCentre Medieval i dels Càtars, el nostreCasc Antic, la Plaça Porxada Galcerande Pinós, etc…. Tot això junt amb unsector del comerç potent i els serveis dequalitat que cada cop més s’ofereixendes de Bagà ens ha de fer mirar el futur,com deia abans, amb optimisme.

—Preocupa a l'Ajuntament que Bagàcreixi massa, especialment amb el temade 2a residència, o tot al contrari?.—A Bagà apostem per un creixementequilibrat i de qualitat, hem de fer possi-ble preservar els valors d’autenticitat dela nostra vila per a les properes genera-cions i és per aquest motiu que actual-ment s’està redactant el nou Pla d’or-denació urbanístic municipal (POUM),però això tampoc ha de suposar queno creixem gens, es qüestió d’equili-bri i sostenibilitat.

Nicolàs Visol’alcalde

Barcelona, considerada la primerahistòria “moderna” de Catalunya,impresa el 1495 i traduïda al castellài italià.

El començament de l’Edat Mo-derna ve marcat, a Bagà, per l’ex-tinció de la línia hereva dels Pinós iel pas del títol de la Baronia a lacasa dels Castre-Pinós, que acaba-ria donant, per matrimoni, el dominisenyorial als Ducs d’Alba.

Bagà, durant el segle XVII icomençaments del XVIII va tornar asuportar pestes, com la de 1651, oincendis i saqueigs en guerres comla de Successió. La pau que presidíels anys centrals del XVIII van afavo-rir el ressorgiment de les manufac-tures tèxtils de llana, lli i mitges aixícom el desenvolupament de torne-ries de fusta i de la forja de ferro. Amitjans de segle els baganesos van

➔

➔

LA TORRE DE LA PORTELLA, UNA DE LES ANTIGUES GUARDIANES DE LES PORTES D’ACCÉS A LA VILA.

hivern 2007

construir el nou Santuari de Pallerd’estil barroc amb retaules de granvalor artístic. Ja al segle XIX, acausa de la Guerra del Francès i lessuccessives Carlinades, Bagà vaveure disminuir la seva població.Desaparegudes les manufactures i

la major part dels menestrals, Bagàesdevé una vila de pagesos pobresamb una economia de subsistènciai, de fet, a l’entrada del segle XX tégairebé els mateixos habitants que350 anys enrere, uns 800. Al llargd’aquesta centúria, l’economia es

va refent paulatinament amb l’apro-fitament de l’energia hidràulica, laindústria tèxtil, alguna indústria denova planta, serradores i amb lamineria dels pobles veïns que dónafeina a molts homes de la vila. LaGuerra Civil de 1936-1939 va tren-car aquesta dinàmica amb divisionsinternes i la desaparició de lesesglésies de Sant Roc, Sant Antonii la del Roser, però un cop passataquest conflicte la mineria del carbóva repuntar a tota la comarca i Bagàva rebre una aportació de població

immigrant importantíssima que vafer doblar pràcticament els seushabitants.

La crisi industrial i minera delsanys vuitanta del segle passat, vaprovocar un daltabaix a Bagà i atota la comarca, del qual la vila esva anant recuperant gràcies al seudesenvolupament turístic i al sub-sector de la construcció i, ara perara, Bagà és una vila equipada ambtots els serveis moderns i prepara-da per fer front al futur plenad’il·lusió i d’esperança.

18hivern 2007

TERRITORI BAGÀ➔

EL PONT DE LA VILA TRAVESSA EL BASTARENY I DÓNA ACCÉS A BAGÀ DES DE EL SUD.

➔

VISTA GENERAL DE LA VILA DE BAGÀ. LA TORRE DE L’ESGLÉSIA DESTACA PER DAMUNT DE LES TAULADES.

➔

Passejant pel casc antic deBagà hom pot contemplar undels conjunts medievals més

ben conservats del país. Molts delsseus racons, com la plaça de l’Es-pecier, el pati de Forment o la plaçade la Verdura, tenen la màgica vir-tut de fer-nos viatjar a un tempsllunyà. El punt neuràlgic d’aquestconjunt el trobem a la plaçaGalceran de Pinós, interessant

plaça porxada edificada a dosnivells, on destaca el palauetSolanell, d’estil gòtic, i que es trobapresidida per l’estàtua de GalceranII de Pinós, obra del escultor local,Josep Companyó.

Palau de Pinós

Coronant la part alta de la vila, enposició dominant com a símbol de

seu poder passat, aquest edifici vaser residència i casal dels barons dePinós durant més de quatre segles.Incendiat diverses vegades en elsepisodis de la guerra dels Segadorsi de Successió fou cedit a Acaci deCòdol que el reconstruí tal com ensha arribat fins ara. Entre els vestigisque es conserven de l’antic castell,destaca la fonamentació de la torrede l’homenatge, part del recinteemmurallat i la sala adjunta. Cal dirque la major part de construccionsconservades son d’època renaixen-tista i barroca, i a l’interior, desta-quen les sales de la planta noble,decorades amb pintures murals delsegle XVIII. La capella, integrada enel mateix recinte, és un edificireconstruït al 1779 a sobre d’un demés antic dedicat a Santa Maria.

El 1989, el Palau va ser adquiritper l’Ajuntament de Bagà, que el varestaurar en part, per condicionar-locom espai d’usos culturals.

19

Patrimoni històric

PALAU DE PINÓS, SEU ACTUAL DE L’OFICINA DE TURISME DE BAGÀ I DE L’OFICINA DEL CONSELL REGULADORDEL CAMÍ DELS BONS HOMES.

hivern 2007

➔

➔

➔

Actualment, el Palau aculll’Oficina de Turisme de la Vila il’Oficina del Consell Regulador delCamí dels Bons Homes i és seu del’exposició permanent del CentreMedieval i dels Càtars de Bagà.

L’església de Sant Esteve

Aquest recinte sacre va veure elsinicis de la seva construcció el1330, quan la vila ja estava gairebé

construïda, motiu de l’enderroca-ment d’un petit barri de cases perencabir-la. L’església, que va com-pletà la seva construcció cap elsvolts de 1440, ha patit diversos ava-tars al llarg de la història, comincendis, terratrèmols i, fins i tot, enalgun moment, va actuar com apart de l’estructura defensiva de lavila. L’edifici és un magnífic exempledel romànic de transició al gòtic,compost de nau única coberta ambvolta de canó apuntada, un absissemicircular amb cúpula de mitjaesfera i capelles laterals. A l’interiordestaca la capella del Santíssim, delsegle XVIII amb vestigis de l’anticretaule barroc, obra dels germansMorató. De l‘antic mobiliari litúrgicen ressalten les peces d’orfebreriacom la creu processional, el bustreliquiari de Sant Esteve i la creubizantina datada del segle X, porta-da de les Creuades per Galceran dePinós.

20hivern 2007

TERRITORI BAGÀ➔

VISTA DE L’ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DES DE EL PARC DE LA VILA.

IMATGE DE L’EXPOSICIÓ PERMANENT DEL CENTRE MEDIEVAL I DELS CÀTARS.

➔

VISTA DEL CASC ANTIC.

Bagà s’ha convertit en elsdarrers anys en un indretturístic de primer ordre, amb

un ventall d’ofertes que fan de la vilaun reclam important per als visi-tants. Sabent aprofitar intel·ligent-ment els seus recursos, productede la seva llarga història i d‘unentorn realment privilegiat, Bagàofereix no tan sols un turisme delleure, sinó també un turisme adre-çat a les persones interessades agaudir de la natura i de la cultura del’antiga capital de l’Alt Berguedà.

El nucli antic de la vila, com jahem dit, és per si sol un reclam pera tots els amants de la història,però, a més, des del març del 2003al Palau dels Pinós es va inaugurarel Centre medieval i dels Càtars, un

espai dedicat a la interpretació idifusió de la història dels càtarsrelacionada amb les nostres contra-des. El centre té dues parts bendiferenciades en quant a espai i fun-ció. El recorregut interior consta decinc sales, on d’una manera moltlúdica i pedagògica, s’intenta apro-par el visitant al coneixement de lahistòria del país i del catarisme. Unatractiu sistema de multivisió digitalexplica la llegenda del Rescat de lescent donzelles i el circuit exteriorinforma, ja més àmpliament i deta-lladament, a través d’uns plafonsexteriors, del context històric, polítici geogràfic de les terres implicadesen el conflicte càtar, així com ho fade la baronia de Pinós i de la sevaèpoca.

L’oficina del Consell Regulador delsBons Homes instal·lada al Palau dePinós permet informar-se sobreaquest itinerari turístic que va delSantuari de Queralt fins al castell deMontsegur. Aquest camí, ofereix alsvisitants la possibilitat de recórrerles rutes de migració que van utilit-zar els càtars o “bons homes”durant els segles XIII i XIV quanfugien de la Croada i de laInquisició. El Camí dels bons homes

es pot recórrer a peu, a cavall i en lamajoria de trams en bicicleta demuntanya, tot travessant elsPirineus i gaudint dels serveis queofereixen les empreses associadesal projecte.

A tres quilometres de Bagà, el tren-call per arribar-hi és a l’avingudaReina Elisenda. La llegenda diu quela Marededéu fou trobada per unpastor, amb la col·laboració de les

Camí del Bons Homes➔

21

EL CAMÍ DELS BONS HOMES S’ENDINSA PER RUTES D’INCREÏBLE BELLESA.

➔

Turisme cultural

Santuari de Paller➔

22hivern 2007

TERRITORI BAGÀ➔

seves vaques, en una espluga de laForanca. Hi va haver una primeracapella a l’esplanada de Paller deDalt, però el 1747 es construeix elsantuari actual, d’estil barroc, quequeda molt més a prop de la via.L’església és d’una nau amb voltade canó dividida per tres arcs quemoren a la cornisa. La imatge romà-

nica de la Marededéu es va perdre iva ser substituïda per una talla poli-cromada del segle XVIII. Amb motiudel 250è aniversari de la construc-ció del santuari es va dur a terme larestauració de les pintures murals idel retaule major. El santuari té ser-vei d’hostal, restaurant, refugi i àreade picnic.

➔

Bagà i l’esport

Si alguna entitat hi ha que hagi difós el nom de Bagà fora de lesseves contrades, és el Club Tennis Taula Bagà. Al llarg de molts

anys, el club ha estat capdavanter d’aquest esport a nivell estatal, ambequips lluitant a la Divisió d’Honor, tant masculina com femenina, aixícom en les divisions inferiors. Els germans Elias són noms mítics per laseva dedicació a la entitat. Robert Casals, Jordi Pi, Jordi Pons, JosepSucarrats, Roser Vilà, Carme Cirera i una llarga llista de jugadors sortitsde la pedrera van representar aquest club per tot Espanya, fins arribaralguns d’ells a disputar competicions internacionals amb la seleccióespanyola. També jugadors vinguts de fora, com els xinesos Li-Qi oZhao Qiang per posar uns exemples van aconseguir superar la barre-ra del idioma i adaptar-se als costums del país. Actualment els partitses disputen al Casal de la Vila.

EL SANTUARI DE PALLER, DE MITJANS DEL SEGLE XVIII.

CLUB TENNIS TAULA BAGÀ-PETROCAT. EQUIP GUANYADOR DE LA COPA DEL REI DE 1988.

Els amants de la natura i del sende-risme tenen en aquest parc, un delsde més extensió de Catalunya, unlloc privilegiat. Les seves oficinessòn a la vila de Bagà i estan obertestots els dies de l’any per assessorarels visitants. El Parc Cadí-Moixeró té41.342 hectàrees de superfície,incloent-hi el Paratge Natural d’inte-rès Nacional del massís delPedraforca, Aquest parc, típicamentde muntanya, inclou diferents hàbi-tats, entre els 900 i els 2.648 metresd’alçada. Passejant-hi podem tenirl’oportunitat de trobar materialsgeològics de totes les eres, obser-var 249 espècies diferents d’aus,mamífers, rèptils i peixos, més de1.700 taxons de plantes, més de560 tipus de bolets diferents, 92espècies de cargols, 218 d’aràc-nids, 192 de coleòpters, 115 espè-

cies de papallones diürnes i 276 denocturnes. Entre la seva fauna mésemblemàtica trobem el picot negre,el mussol pirinenc, el gall fer, el tren-calòs, el tritó pirinenc i l’àguila dau-rada, que comparteixen territoriamb una flora singular com el juli-vert d’isard, l’orella d’ós, la coronade rei, el pi negre i el pi roig, i totemmarcat dins d’uns impressio-nants paratges alpins. El Parctambé ofereix una extensa xarxa desenders de més de 400 quilòme-tres, adaptats a diferents dificultats,i nombroses àrees recreatives,miradors i refugis repartits per tot elterritori.

23

Turisme de natura

Parc Natural del Cadí-Moixeró

➔

hivern 2007

A ls voltants de Bagà, hi podem tro-bar molts llocs naturals ben inte-ressants per anar, com ara les

fonts del Sofre, la de l’Adou, la delsBanyadors, el paratge de Riugrèixer o lesroques dels Empedrats. Sant Joan del’Avellanet és un lloc que destaca pel seuhàbitat de flora i fauna pròpies de l’estat-ge muntà. Situat entre Bagà i Gisclareny,per anar-hi cal seguir la carretera que va aGisclareny i abans d’arribar a un petittúnel, girar a mà esquerra i des d’alli con-tinuar fins arribar a una pista forestal. Caldeixar el cotxe abans endinsar-se a peu

fins a una zona d’acampada que ofereixdiversos serveis. Una petita esglésiaromànica i la possibilitat d’observar lesdiferents aus des d’un aguaits donenencara més atractiu a aquest indret.

És una de les moltes rutes que es podenfer al Parc Natural del Cadí-Moixeró.D’uns 45 minuts de durada a peu iaccessible per a tot tipus de persones,s’hi pot accedir anant fins al comença-ment amb cotxe o amb autocar.

Aquesta ruta ofereix al visitant unes vis-tes impressionants de la vessant sud delMoixeró, sobretot des de l’anomenat“Mirador del President”, o “Mirador delsOrris”, una impactant balconada obertaal buit que ens permet apreciar la mag-nificència del paisatge en tota la sevagrandiositat.

És una travessa idònia sobretot per alsamants del muntanyisme i que cada anyguanya més adeptes. El recorregut rodeja

24hivern 2007

TERRITORI BAGÀ➔

Altres indrets

La ruta del Trencapinyes➔

➔ Cavalls de vent➔

totalment el Moixeró i la serra del Cadíamb un traçat d’uns 97 km i un desni-vell positiu total de 5.200 metres. Laruta passa per vuit refugis del parcnatural i es divideix oficialment en trescategories diferents segons el tempsempleat a fer-la (menys de 24 hores,menys de 36 i més de 36). Cavalls delVent és un recorregut molt interessant ivariat amb trams d’alta muntanya comels de la Tossa i el de Penyes Altes, ialtres de més planers amb molt bosc,pinedes, rouredes i un parell de fage-des espectaculars.

25

Bagà disposa d’una bonainfraestructura de serveishotelers, càmpings, bars i

comerços disposada per fer de laestada del seus visitants un gratrecord. Embotits i plats tradicionals,com la truita de riu farcida de pernil,l’amanida de xicoies o els bolets,fan l’estada a Bagà molt més deli-ciosa. El senderisme, l’equitació ol’esquí són activitats, entre altres,

que es poden practicar dins delterme municipal de la vila.

Estació d’esquí baganesa, situadaa uns 19 km de la vila, és ideal perals principiants i per gaudir d’a-quest esport amb tota família. Laestació de Coll de Pal, de propietatmunicipal, disposa de dues pistes

que es poden unir amb la Molinapel Torrent Negre. Un projecteaprovat recentment té previst posaren marxa molt aviat un pàrquing iun edifici de serveis que farà del’estació un lloc d’innegable atractiuen garantir una connexió definitivaamb el domini de la Molina-Masella,la qual cosa convertirà aquest espaiuna de les zones esquiable mésgrans d’Espanya.

Turisme de lleure

Coll de Pal➔

hivern 2007

Bagà és una vila amb molta vidasocial, com ho demostren lesmés de 25 entitats existents,

que tanta vida donen al poble. Lesfestes i celebracions són constantsen qualsevol època de l’any. La FestaMajor de Bagà i se celebra el primercap de setmana d’agost i la deTerradelles el cap de setmana des-prés de Sant Pere. A més, la vila i elsseus voltants són escenaris d’unmunt d’aplecs, fires i trobades al llargde tot el any, sense oblidar el mercatsemanal que acull la Plaça Porxadacada dimecres.

Però, de totes les celebracionsque es fan a la vila en destaquentres per les seves característiques ila seva marcada personalitat: laFesta de l’Arròs, les Festes de laBaronia i la Festa de la Fia-Faia.

Denominada antigament àpat delspobres, aquesta tradició se cele-brava històricament el diumenge deCarnaval encara que avui s’hagifixat com a data el segon diumengede febrer. A l’Arxiu Històric de Bagà,es troben dades que confirmen queaquesta festa ja es feia als inicis dela fundació de la vila com a tal.Llavors eren els cònsols els quepassaven per les cases arreplegantel que podien per així oferir desprésun àpat als més necessitats. Ac-tualment, a la Plaça Porxada deBagà es prepara un arròs per a mésde 2.500 persones vingudes d’a-rreu del país. 250 quilos d’arròs sóncuinats dins d’una enorme paella de2’80 metres de diàmetre. Mentre

es cou l’arròs, l’esbart Cadí ensofereix una ballada que semprecomença amb el Ball Cerdà, unadansa d’origen molt antic que sem-pre s’ha ballat en aquest dia.

Conegudes també com a SetmanaMedieval, aquestes festes se cele-

bren cap a mitjans de juliol. Durantels dies que dura, Bagà fa unautèntic viatge al passat i es con-verteix en una autèntica vila medie-val que s’engalana no solamentamb l’atrezzo que la transporta alstemps de màxim esplendor de laBaronia, sinó també pels recitals demúsica, les visites guiades teatralit-zades, i el seu característic soparmedieval, en el qual és imprescindi-

26hivern 2007

Festes i tradicions

TERRITORI BAGÀ➔

Festa de l’arròs

Festes de la Baronia de Pinós

➔

➔

LA PREPARACIÓ D’UN ARRÒS PER A TANTS COMENSALS REQUEREIX DE MOLTA PERÍCIA PER PART DELS CUINERS.

ble vestir d’època, per poderparticipar en un àpat digned’un senyor feudal. En el mer-cat medieval, que s’organitzael diumenge, es fan tot tipusde representacions com Lacaça de bruixes, les lluites deguerres, o la de El rei dels lla-dres, interpretada aquestaúltima pel grup infantil deTeatre La Faia.

27

OFICINA DE TURISMEL’Oficina de Turisme de la Vila de Bagàestà ubicada en el magnífic recinte quealbergà en temps passats el Palau delsBarons de Pinós.

Aprofitant els pòrtics del segle XVIIId’una construcció annexa a l’antic edifici,les dependències de l’oficina de turisme,comparteixen espai des del mes d’agostd’enguany amb l’oficina del Consell Regu-lador del Camí dels Bons Homes.

Els baixos de l’antic edifici principalacullen el Centre d’Interpretació Medievali del Catarisme, que és gestionat perl’Ajuntament de Bagà des de la mateixaoficina de Turisme, i que ofereix visitesguiades.

L’oficina disposa d’informació de la vila,dels seus voltants i dels municipis veïns. Hitrobareu un plànol amb el qual podreu feruna ruta guiada pel seu magnífic nucli antic,així com informació sobre senderisme, allot-jaments, refugis, restaurants o activitats.

Bagà és també el final d’una de lesetapes del Camí dels Bons Homes, i, pertant, l’oficina ofereix informació dels ser-veis complementaris que poden necessi-tar tant els que el fan a peu, com mate-rial, fisioterapeutes, etc., com els que elfan en bicicleta.

També té tota la informació de les acti-vitats que trimestralment organitza el ParcNatural del Cadí Moixeró.

En poques paraules, l’oficina disposade totes les possibilitats perquè el visitantgaudeixi de totes les possibilitats que la vilaofereix.

➔

De l’1 d’octubre al 30 de junyObert de dimarts a divendres de 8 a 14 h.Dissabtes de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.Diumenges i festius de 10 a 14 h.

De l’1 de juliol al 30 de setembreObert de dimarts a dissabte de 10 a 13 h.i de 17 a 20 h.Diumenges i festius de 10 a 14 h.

Visites al Centre Medieval i dels CàtarsConsulteu Horaris i preus.

Hi ha horaris especials per Setmana Santa,festes de Nadal i ponts.

Oficina de TurismePujada a Palau, 708695-BagàTel. 93 824 48 62/ 619 74 60 99tur.baga@diba.catwww.baga.cat

Horaris➔

hivern 2007

LES FESTES DE LA BARONIA TRANSPORTEN LA VILA AL SEU PASSAT MEDIEVAL .

ELS GEGANTS DE BAGÀ BALLANT DURANT LA FESTA DE L’ARROS.

28hivern 2007

La Fia-faia, ancestral, màgica, única

TRADICIONS➔

XAVIER PEDRALS / FOTO LUIGI

La Fia-faia és unaoriginal celebra-ció nadalenca

compartida per la Vila de Bagà i el poble de Sant Julià deCerdanyola, a l’Alt Berguedà. La festa s’inicia la vetlla deNadal amb l’encesa d’una foguera a la muntanya en elmoment de la posta de sol, aquest foc és transportat acada població per un grup de fallaires adults, amb unestorxes herbàcies molt especials. En arribar reparteixen elfoc a la resta de fallaires que els esperen. La crema gene-ral s’acompanya amb cants molt breus: “Fia-faia, quenostro senyor ha nascut a la paia!”, i d’un fons musical delqual destaquen les campanes de les respectives esglé-sies. Quan les torxes queden ben curtes, se’n fa unafoguera amb les restes, sobre les quals solen saltar elsjoves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc.La festa a Bagà pren un caire espectacular amb cente-nars de torxes a la plaça de les Voltes. A Cerdanyola ésmés íntima, i molt participada, ambient molt adequat perles festes nadalenques.

La Fia-faia és una festa ancestral que prové del culteal sol pràcticament generalitzat en les antigues religionsde base agrària, aquest culte girava sobretot entorn delssolsticis, el dia més llarg i el més curt de l'any solar.

La Festa de la Fia-faia es converteix

en un espectacle màgic de foc i de llum“

29

L'Església, sàviament, en ex-pandir-se, integrà les festessolsticials i les cristianitzà. Elsolstici d'estiu es va veure con-vertit en la diada de Sant Joan, i

el d'hivern en el Nadal. Actualment sols de manera molttransformada es mantenen reminiscències dels anticscultes del solstici d’hivern, una d'elles seria el tió, unaaltra la Fia-faia.

La Fia-faia és màgica pel que representa: una pre-gària al sol per tal que la seva llum al llarg del dia torni acréixer, i poc a poc recuperi l'esplendor de l'estiu.

És també una festa única perquè, de ser un cultegeneralitzat, s'ha convertit en un ritus extremadamentrar, en tot el Pirineu sols es conserva a Bagà i aCerdanyola, llocs cristianitzats molt tardanament.

A partir de Nadal, el dia tornarà a créixer, perquènovament els baganesos i els cerdanyolencs haurancremat les faies per allargar la durada de la claror. Sianeu a veure la festa podreu veure un ritus absolutamentexcepcional que en la seva essència no ha canviat enmolts segles. Heu de considerar que estareu immersosen una supervivència mil·lenària, que els baganesos icerdanyolencs us conviden a compartir.

—El seu llibre sobre La Fia-faia és fruitd’una llarga recerca, expliqui-ho.—És veritat, de fet ja el 1983 en publicar el meu pri-mer article sobre aquesta festa hem vaig adonarque hi havia poc d’escrit i molta feina per fer.—Tanmateix alguns historiadors ja n’havienparlat.—Si, no sols historiadors, també antropòlegs, etnò-grafs, folkloristes i viatgers, tanmateix sempre articlesbreus. Al meu entendre els qui s’hi havien esmerçatmés eren en Joan Pardinilla i Joan Serra i Vilaró.—Aquests dos autors semblen una referènciahabitual en les seves obres.—És així en les de tema baganès, el primer per laseva influència directa en la meva professió com ahistoriador; i tots dos per que en haver tractat deBagà hem coincidit en alguns dels temes del nostreinterès.—Tornem al seu llibre sobre la Fia-faia, quina ésla feina que ha realitzat?—Centenars d’entrevistes, algunes amb avis que jaens han deixat i són irrepetibles, no sols a Bagà i aCerdanyola, també a molts llocs del Pirineu, tots elsarxius que tenia a l’abast i la bibliografia que directa-ment o indirecta em podia informar.

—Que li ha sorprès més del que hatrobat?—Cada detall és important, però hi aspec-tes generals que em fan meditar encaraavui, i potser per sempre. El primer és la

supervivència en el temps de les creences antigues,d’una religió avui perduda i que possiblement perviu-ran encara molts segles, vinculades a l’identitat delgrup, que ens fa apreciar de manera molt diferent elsinicis de la història a la nostra comarca. Un altreaspecte, la saviesa popular, que sap apreciar què calconservar, què és autèntic i què no, coincidint amb lesrecerques científiques més aprofundides, totalmentsorprenent. I encara més, el que s’havia conservatdonava la dimensió exacta de la festa, ho teníem i hotenim al davant, però calia conèixer molt de festes, dereligió antiga, de costums i creences per a poder-hollegir i interpretar bé.—Vostè viu a Berga, com s’explica aquest inte-rès per la Fia-faia?—Bona part del que he escrit es refereix a Bagà, onvaig néixer, i on va néixer també la meva vocació d’his-toriador i m’hi sento profundament arrelat. Sempre emsento a casa a qualsevol lloc de l’entorn. Cosa quetambé em passa amb altres llocs de l’Alt Berguedà,on també tinc arrels i amb Berga. Sempre m’han atretels temes de la comarca i en especial els aspectesque eren més poc coneguts.

Xavier Pedrals

➔

hivern 2007

ENTREVISTA

30hivern 2007

Les conseqüencies es pre-veuen nefastes en moltsàmbits i un d’ells serà el turis-

me. Els impactes més importantsdel canvi climàtic sobre el sectorturístic de Catalunya probablementrecaurien sobre el turisme d’hivernamb la manca de neu per sota dels2000 metres i l’intensificació delscanons de neu.(1)

31

Comarca de neu?El clima sempre ha anat variant al llargdels anys, el problema de l’anomenatcanvi climàtic és que en l’últim segle elritme d’aquestes variacions s’ha acce-lerat molt i encara ho pot fer més. Elsexperts científics comencen a posar-se

d’acord en l’existència d’aquest canviràpid provocat per l’home i calculenque d’aquí a 50 anys la PenínsulaIbèrica es veurà afectada de ple perpujades de temperatura de l’ordre de2 graus i pluges més minses.

REPORTATGE➔

A escala global, l’última decada delsegle XX va ser la més càlida desde 1861. A partir d’aquí hom espregunta si la nostra comarca no esveu ja afectada per aquest canvi,tot veient el cabal dels rius i de lesfonts actual i la manca de neu enels últims anys que va provocar eltancament de Rasos de Peguera.

El Berguedà ha estat contrada deneu, però ho continuarà sent?.

Història

El Berguedà té una llarga tradicióvinculada als esports de neu, comho constata el fet que la primerapràctica d’esquí a Catalunya es va

realitzar al Rasos de Peguera perles festes de Nadal del 1908, quanla Secció de Muntanya del CentreExcursionista de Catalunya es vatraslladar a aquest indret per enge-gar el que es considera l’inici del’esquí al país.

Al 1928 es va fundar el CentreExcursionista de Berga amb

PEP MASANA

hivern 2007

➔

➔

32hivern 2007

REPORTATGE➔

l’ànim de practicar l’excursio-nisme i descobrir muntanyes.Per la Pasqua d’aquell mateixany es fa una excursió a laserra del Cadí. En aquells anysl’esquí està encara per desen-volupar-se i per pujar alsRasos s’havia de fer a peu,unes tres hores des de Berga,i els primers pioners d’aquestesport s’havien de fer elsesquís ells mateixos. Amb laguerra queda aturada l’activi-tat, i en acabar-se el conflictees canvia el nom per l’actual,Club Esquí Berguedà. Delsanys 40 als 60 es pujava aesquiar amb camió i calia lle-var-se ben d’hora, cap allà lessis del matí per, una vegada adalt els Rasos, esmorzar i oirmissa abans de practicar l’es-quí. L’hivern de 1954 s’orga-nitza la primera edició de lajornada d’esquí amb proves

de fons i slalom gegant. Al1963 es disputa el campionatde Catalunya d’esquí de fons ies crea l’escola d’esquí orga-nitzada pel Club d’esquíBerguedà. El 14 de febrer esposa en marxa el primer teles-quí de Rasos però la carreterafins la Creu no s’asfaltarà finsl’any 1973.

Als anys 70 comença elboom de l’esquí com a esportde masses a Catalunya i alRasos es fa la senyalitzaciód’un circuit permanent d’es-quí de fons, s’instal·len teles-kis i alguns membres del Clubd’Esquí Berguedà guanyencampionats estatals. Aquestclub comptava ja amb 1.000socis. Igualment també agafaforça el Club Esquí La Valldan.Al 1977 se celebren elsCampionats d’Espanya d’es-quí de fons al Rasos.

➔

L’estació d’esquí emblemàtica delBerguedà va tancar portes el 2004per manca de neu i nul·les possibi-litats, per part de l’empresa propie-taria, Rasos de Peguera S.A, de ferfront a les astronòmiques inver-sions que comportaria adequar lespistes amb neu artificial. A 114 kmde distància de Barcelona era l’es-tació més propera a la gran ciutat;això i el fet que les característiquesde les seves pistes fossin idealsper la pràctica de l’esquí en famíliai pels novells, van convertir l’indreten un lloc molt reconegut i onsolien passar unes 4000 o 5000

persones a l’any. Consta de 10pistes esquiables (2 pistes verdes,2 blaves i 6 vermelles) a més d’unaruta d’esquí de fons amb 5 km depista. Enclavada al terme deCastellar del Riu, les cotes de l’es-tació són de 1850 a 2050 metresd’alçada. Disposa de 6 remunta-dors amb una capacitat de 2600viatgers-hora i estava equipadaamb un servei de lloguer de mate-

rial, una escola d’esquí amb 22professors, un bar-restaurant, unservei de Jardí d’Infants i un serveide primers auxilis.

L’empresa Rasos de PegueraS.A. no va poder tancar favora-blement cap de les operacionsnegociades amb els possiblescompradors, però segueix fent elmanteniment adequat de les ins-tal·lacions.

Coll de Pal

Rasos de Peguera

➔

➔

33

Estacionsd’esquí Situada a la serra del Cadí, l’accés

més usual per arribar-hi és agafantuna carretera que passa per dins elpoble de Bagà. És una estació d’es-quí municipal. Consta de dues pis-tes, el telebaby i la pista de SantJordi que es pot unir amb la deltorrent de la Molina. Situades a 2100metres d’altitud, són ideal per a prin-cipiants. El principal problema d’a-questa estació és el risc d’allaus queamenaça la carretera d’accés, jaque el vent provoca congestes deneu que fan impossible la circulació.El projecte per connectar definitiva-ment amb la Molina sembla lasol·lució definitiva per impulsar d’unavegada per totes aquesta estació.Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya (gestora de la Molina) vaenviar aquest agost les tres sol·lici-tuts requerides per a posar en

hivern 2007

➔

marxa la primera fase del projecte:permetre la utilització de neu naturalde les pistes Comabella i Torrent,radactar el projecte d’actuació en l’e-difici de serveis i donar llum verda a lacreació de un nou aparcament.L’Ajuntament de Bagà confia que lesobres es puguin executar la primave-ra del 2008 i en una segona fase d’a-questa unió es preveu l’instal·lació

d’un telecadira entre ambdues esta-cions. S’espera que en quatre anysestigui acabat l’enllaç. FFCC té pre-vist invertir 1.700.000 euros enaquest projecte i l’Ajuntament deBagà 500.000 euros gràcies a lessubvencions del Fons Miner. Calrecordar que la Molina té un acordcomercial amb Masella amb el quales pot adquirir un forfait per a esquiar

a Alp-2500. Si algún dia s’uneix el Collde Pal fins a Alp 2500 s’obtindrà l’es-tació d’esquí més gran d’Espanya.

Parc de Neu dela Serra d’Ensija

Dues pistes d’esquí de fons, el Portetde 5’5 km i el Coll de Pradell de8 km., situades al terme municipal de

Saldes, permeten als aficionats a lesraquetes fer sortides per un paratgeidíl·lic. Disposa de servei de cafeteria,guies, i lloguer de material, ambassegurança inclosa per a cadaexcursió. El parc de neu està inclós adins les activitats que ofereix el Parcde Palomera (parc acrobàtic ambmúltiples seccions per practicar l’a-ventura en família).

34hivern 2007

REPORTATGE➔

➔

35

Amb el Nadal arriba la cuina del fred

GASTRONOMIA➔

A l Berguedà, la cuina tradicio-nal d’hivern estava basadaen els pocs productes de

l’horta que es collien ara (bròquil, car-basses, castanyes, cols, escaroles,naps, codony, poma o pastanagues),i amb els que es guardaven méstemps (patata i ceba); i és clar tambéen els animals que per aquestesdates solien estar a punt per matar(xai, porc i caça).

No és d’estranyar, doncs, que dins elreceptari popular berguedà de lacuina d’hivern hi hagi sobretot sopesi escudelles, i plats amb la patata i elporc com a ingredients principals. Lacuina berguedana tradicional escaracteritza per ser una cuina d’apro-fitament dels recursos que les mes-tresses de casa tenien a mà. Els platsmés característics del Berguedà,com les patates amb pela, les pata-

Tots hem observat alguna vegada com als restaurants es faservir el terme “cuina de temporada” per denominar la cuinafeta amb productes del temps. Amb l’arribada de la tecnologiai de la globalització aquest terme s’ha anat perdent a les llars,ja que ara, en qualsevol supermercat, s’hi poden trobar totamena de productes durant gairebé tot l’any. Però, no cal recu-lar gaire en el temps per adonar-se que abans la cuina s’haviad’adaptar prou bé als productes que hi havia a cada estació.

hivern 2007

➔

J. M.

36hivern 2007

GASTRONOMIA➔

tes emmascarades (les del restau-rant Els Roures tenen una gran ano-menada), l’escudella de blat demoro escairat, els pèsols negres (aMontclar els fan boníssims) o l’alliolide codony així ho certifiquen.

Per Nadal és quan aquests platsagafaven més rellevancia, l’escude-lla era, pel fred i pel poc cost econò-mic que suposava, un plat asidu amoltes taules des de molt tempsenrera. Com molt bé diu en ToniMassanés, aquí al Berguedà, junta-ment amb algun altre indret, tenimuna manera molt representativa delligar el caldo amb una bola de sagípassat per farina que dóna al brouun punt d’espessor i terbolessa moltvalorat pels consumidors de lacomarca. Igualment, dins de l’apar-tat de les escudelles, podem dirsense por a equivocar-nos que enMiquel Màrquez va ser el millorambaixador de l’escudella de blatde moro escairat a la qual va ano-

menar plat de la pau i en va enviar adiferents dirigents del món. Si elvoleu tastar no us perdeu la Festade la Puríssima a Gironella onaquest cuiner en fa per a tots elsvisitants.

De carn, per Nadal, al Berguedàes solia menjar d’entrada un bon xaitendral (amb clares reminiscènciesreligioses) costum que s’ha mantin-gut fins ara o un bon tall de porc,sobretot a muntanya, com diu enBienve Moya a “Calendes… i cele-bracions catalanes” la causa sería laproximitat de la matança. A SantJulià de Cerdanyola se solia cantaren relació amb el porc una cançóque deia “jo en tinc un, jo en tincdos, jo en tinc tres” i una altra per-

sona en deia “jo en tinc quatre iningú me’l mata”. També se soliarepresentar un testament del porcque simulava llegir un notari i queestava representat per un home alt iun de petit.

“Ara ve Nadal i matarem el gall”.Era costum a pagés engreixar unbon gall fins a Nadal amb menjarcassolà i matar-lo per aquestaèpoca amb un pes ben bé de 5 qui-los. Segons en Víctor Balaguer elcostum de menjar gall per Nadalprové dels antics usos cavalleres-cos i fou introduït a casa nostra pelscomtes d’Urgell, que el van adaptarde la noblesa provençal. Segons enJoan Soler, el costum de menjarcapó, gall castrat, prové del Concilid’Aquisgrà que considerà que lacarn d’aquests pollastres no tren-cava el dejuni prescrit per la Vigíliade Nadal.

Per acompanyar aquestes carnsno hi havia res millor que un bon

Per Nadal, essolia menjar unbon xai tendral

o un bon tall de porc,sobretot a muntanya“➔

es van perdent uns vells i alhora bellscostums com la matança del porc, enquè gairebé es convidava tots elsveïns, o l’engreixament pacient d’unpollet fins que adquireix la categoriade gall. I què no dir ja dels ja perdutscostums de Nadal, en què després dela Missa del Gall, es ballava el ball delsaranyons, segons la variant bergueda-na, o s’ajuntava el jovent passant perles cases, picant porta per porta,fel·licitant el Nadal, encara que molts jaestessin dormint, i se’ls convidava amoscatell i coca com es feia a Cercs.

Esperem que si més no, no esperdi el costum originari del Nadal, queno s’ha de confondre amb el consu-mista, i que com diu en MossènBallarín a la seva Vigília de Nadal,“Nadal no fóra Nadal, sense creure queels meus, que no hi són, són a la mevataula. Nadal només fora fresca buidasense esperar que els meus em tinguinplat i cobert parats esperant la mevaarribada en un dia sense hores”.

37

allioli de codony, del qual en ToniMassanés en destaca que “solíaestar fet pels homes segurament acausa del mite de la incompatibilitatde la dona, sobretot si tenia la regla,a l’hora de fer salses emulsiona-des”. De receptes d’allioli de co-dony n’hi ha vàries, però us asse-guro que, per mí, no n’hi ha capcom la de la meva mare. Codonys,pomes i patates ben bullides i aixa-fades deixant anar l’aigua sobrera,rovells d’ou, alls, oli del bo, sal i totbarrejat amb una bona mà de mor-ter a dins una cassola de fang perdos homes forts que es van alter-nant fins que l’oli ja no agafa més il’allioli té una bona consistència.

Malauradament, els temps mo-derns amb les seves presses,modes i comoditats estan allunyantla gent dels fogons a l’hora de feruna bona escudella o un allioli decodony com Déu mana (perquè estriga massa temps a fer) i poc a poc

hivern 2007

Oferim casa nostra a totsaquells que disfruten delplaer d’un bon àpat en un

ambient acollidor.Pot venir a gaudir dels plats

típics de la comarca i temporada,dispossem d’una amplia carta onpodreu trobar un gran assorti-ment d’amanides, embotits ibe-rics, pastes, carpaccios, carns,peix i marisc, els hi recomanemdues de les nostres especialitatsel bacallà Ca l’Escribà i el nostreentrecot de vedella de muntanyadel berguedà tallat a mà amb unpes entre els 500 a 600 grs cui-nat a la brasa en forn de llenya.Dispossem d’una gran varietatde postres i un selecte celler.

Disposem de dos menjadors elprincipal amb capacitat de 45comensals i un saló interior per20 comensals, ideals per a àpatsfamiliars, sopars d’empresa icelebracions.

La nostra cuina es elaborada,moderna, fresca i divertida.

Tambè disposem d’un menú demigdia amb aperitiu, tres primers,tres segons i tres postres a triar,tots els dies de la setmana.

Ca l’Escribà, es troba a la vilamedieval de Bagà, al costat del riuBastareny on es pot gaudir depesca esportiva, forma part delParc Natural del Cadí-Moixero i dela ruta històrica dels Càtars, tambéconeguda com El camí dels BonsHomes, i molt a prop de les pistesd’esquí de Coll de Pal.

38hivern 2007

Ca l’Escribà

RESTAURANTS➔

Menjadors➔

Les Eres, 1 - 08695 Bagà Tel. 938 244 876

Obert de dimecres a diumenge (migdia i vespre)de 13,00 a 15,30 h. i de 20,30 a 22,30 h.

Cuina➔

Entorn➔

39

Plats típics, de temporada de bolets i especialitats➔ Patates emmascarades i rosta.

➔ Amanida de formatge de cabra amb fruits secs ivinagreta de nous.

➔ Carpaccio de peus de porc amb vinagreta i fruitssecs.

➔ Panzerotti de ceps a la crema de parmesà.

➔ Timbal d’escalivada amb anxoves de L’Escala.

➔ Pernil de jabugo (curat durant 36 mesos).

➔ Entrecot de Vedella de muntanya a la brasa enforn de llenya.

➔ Tournadó de magret i foie de canard de landesamb puré d’basilisc i ceba confitada.

➔ Calamarcets a la planxa a l’aroma d’all i julivert.

➔ Bacallà Ca l’Escribà.

LA CUINA➔ COM ARRIVAR-HI➔

DIRECCIÓ PUIGCERDÀ-FRANÇA

DIRECCIÓ MANRESA-BARCELONA

TAGLIATTELLE A LA PESCATTORA. SARSUELA DE PEIX I MARISC. AMANIDA DE FOIE BRASSEJAT. ESPATLLA DE CABRIT AL FORN.

hivern 2007

40hivern 2007

CULTURA➔

20 anys de tradició pessebrista a la Pobla de Lillet

Des del dia 6 de desembre elsvisitants ja poden admirar a lasala d’exposicions del Centre

Cívic els treballs fets en col·lectivitatpels vilatans, a més aquest any i ambmotiu del XX aniversari del grup, s’hamuntat una retrospectiva dels millorspessebres fets durant aquest temps.

A mitjans d’octubre els pesse-bristes comencen a construir els

seus treballs, a més d’ensenyar latècnica a tot aquell que es vulgui ini-ciar en aquest art, per així quan arri-ba la Purissima tenir-ho tot a punt.Teresa Altarriba, presidenta del grup,explica que “el tema i la manera detreballar és lliure, i generalment s’em-pra la tècnica del diorama. A dinsd’una caixa tancada de 60x60x50 escol·loquen les escenes bíbliques que

Un any més, i ja en van 20, el grup de pessebristes de laPobla de Lillet ha organitzat per aquestes festes tot un seguitd’actes rel·lacionats amb els pessebres.

41

solen ser contemplades des d’unafinestreta”. Els horaris de l’exposicióson del 8 de desembre al 13 degener. Tots els festius, matins de 12 a14h. i les tardes de 6 a 8h., ambentrada gratuïta.

Igualment, l’Associació TeatralAmics del Romea tornarà a organitzarel Pessebre Vivent a on participen mésde cent persones i on es representaranuna trentena de quadres nadalencstradicionals i de caràcter bíblic. Apro-fitant el bonic entorn de la casa depagés de Cal Xeró (ubicada al mig delpoble), les representacions s’estenen

pels carrers i porxos del nucli antic dela vila. L’Associació Teatral Amics delRomea explica que “tot va començarquan vàrem veure que el poble notenía cap representació típica d’aques-tes festes i ens vem decidir a muntarun pessebre vivent, que el primer anytenía cinc quadres. Davant de l’èxit departicipació de la gent del poble i labona afluència de visitants cada anyl’hem anat engrandint i millorat tant enla tècnica com en el vestuari”.

Les representacions del PessebreVivent, són el 25 i el 30 de desembre,a les 7 de la tarda. DES DE L'AJUNTAMENT DE LA POBLA DE LILLET, US DESITGEM BONES FESTES

hivern 2007

www.poblalillet.cat

42hivern 2007

ESPORTS/AVENTURA➔

Cavalls CanudasAla masia de Cal Canudas,

situada a la carretera deGironella a Casserres, s’o-

fereix unes excursions a cavall pelBaix Berguedà ideals per a prac-ticar amb la família. Les rutesguiades a lloms d’un cavall vore-jant els camps de cereals i lesrouredes i alzinars són un autèn-tic massatge per l’esperit humà;la noció del temps es perd totfluïnt d’una aventura colpidoraque proporciona un relax in-mens. Els cavalls són tranquils idòcils i el grup viatger no pot ser

més gran de quatre persones,amb un preu econòmic de 20euros l’hora. Per practicaraquest esport a Cal Canudas nofa falta experiència i no hi ha límitd’edad. A més, s’inclou una visi-ta a la granja, i la possibilitat dellogar la masia per a quinze per-sones. L’objectiu de les activi-tats és apropar-se a la naturad’una manera tranquila i relaxa-da i alhora aconseguir que elvisitant aprengui a manejar elcavall tant des del terra com asobre de l’animal.

43

COM ARRIVAR-HI

Després del punt. Km. 4 de la BV-4132 untrencant a la dreta ens indica Can

Canudas i els horaris

GironellaCasserres

Font delsTorrecsCal Bassacs

GironellaCal Bassacs

➔

hivern 2007

44hivern 2007

LLIBRES➔

Just a les portes de les festesnadalenques la patumaire edicionspresenta un nou títol de la col·lec-ció. Aquesta vegada les protago-nistes són les guites i descobriremtots els noms que han tingut al llargde la seva història o què diu la lle-genda del Castell de Guardiola.

Com sabreu tots els seguidorsdels contes, en marc deu un regala la guita xica des de fa dies i per fili donarà!

Novetats patumairesLa base per encertar i fer un regal adient és conèixer bé ala persona o persones a les quals va destinat. Una bonaopció per a qualsevol berguedà és un regal patumaire.

Ara la muntanya, a la neu, men-tre es practica esport, quan vasen moto o quan fas qualsevolactivitat a l’aire lliure, et potsposar el tubular de la patum. amés, es pot portar de moltesmaneres diferents: com unabufanda, gorra, cinta, mocador...

El buff® de la Patum és idealper mantenir la temperatura cor-poral en les èpoques hivernals.

Es comercialitza en duestalles: la junior pels més petits ila talla d’adult.

Nous models de samarretespatumaires per a nens,aquesta vegada però, amb lagran novetat que són demàniga llarga.

Es comercialitzen dos mo-dels: la guita i les maces, i endiferents talles, a partir de la3/4 fins a la 11/12.

La Patumaire Edicions

93 822 24 05

Nou conte de la Patum: Ei, les Guites fan patxoca!

Bufanda tubular de la Patum

Samarretes Patum

➔

➔

➔

45

Per a qualsevol consulta, aixícom per a insertar anuncis aedicions de la comarca, posema la vostra disposició les con-nexions següents:

Tel. i Fax 938 221 800agd@areagraficadigital.com

disseny@areagraficadigital.comPl. Sant Pere, 6 • 08600 BERGA

hivern 2007

hivern 200746

[ ]

El Berguedà a un cop d’ull

47hivern 2007

Venda de cases i apartaments

a Gósol

Venda de cases i apartaments

a GósolGrup Graus & Paracolls

Prat de la Riba, 13 baixos • BERGA

Tel. 93 821 38 15Cartagena, 324 • BARCELONA

667 60 73 91

www.finquesgp.com

Per viure al mig de la natura i al peu del Pedraforca