TEMA 6: SECTOR SECUNDARI

ÍNDEX

1. El sector secundari

2. La indústria

3. Factors de producció industrial

3.1 Matèries primeres

3.2 Fonts d’energia

4. Tipus d’indústries

5. Localització industrial

6. Conseqüències mediambientals

7. Sector secundari a Espanya i C.Valenciana

1. EL SECTOR SECUNDARI

• El sector secundari és el conjunt d’activitats que s’encarreguen de latransformació de les matèries primeres en productes elaborats.

INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ MINERIA PRODUCCIÓ D’ENERGIA

MINERIA: activitats quepermeten extraure elsminerals, la majoria delsquals es troben al subsòl.

PRODUCCIÓ D'ENERGIA:transformar una sèrie derecursos naturals, com elcarbó o vent, possibilitant elfuncionament de laindústria, els transports o laseva utilització en usosdomèstics.

CONSTRUCCIÓ: procésde realització d'unaestructura o edifici.

INDÚSTRIA: activitat quetransforma les matèriesprimeres en producteselaborats (destinats alconsum) o semielaborats(serveixen per a elaboraraltres productes).

2. LA INDÚSTRIA

• La indústria engloba a tota activitat que transforma les matèries primeres enproductes elaborats (destinats al consum) o semielaborats (serveixen per aelaborar altres productes).

Característiques

Utilitza màquines mogudes per una font d’energia.

L’espai de treball són les fàbriques o tallers.

S’imposa una divisió tècnica i social del treball: cada treballadors’especialitza en una fase de la producció.

El major grau d’industrialització d’un país i el major nombre d’indústries d’alta tecnologia,suposen un indicador bàsic del major desenvolupament d’eixe país.

Júlia López Valera

Les activitats industrials transformen les matèries primeres

en:

PRODUCTES ELABORATS

PRODUCTESSEMIELABORATS

UtilitzarConsumir

Part de l’elaboració d’altres productes

industrials.

Evolució històrica del

treball industrial

Fins al segle XVIII el treball era artesà: es feia manualment, ambferramentes, als tallers i una sola persona fabricava tot el producte.

A finals del segle XVIII i durant el segle XIX té lloc la RevolucióIndustrial: es produeix amb màquines, en fàbriques i amb divisió deltreball, augmentant la productivitat i canviant les relacions socials deproducció (burgesos i proletaris)

Des de mitjans del segle XX la indústria es caracteritza perl’automatització i robotització (reducció de mà d’obra) i ladeslocalització industrial (trasllat de processos de fabricació a llocs onels costos laborals són més baixos).

1a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 2a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Quan? Mitjans segle XVIII. On? Gran Bretanya. Font d’energia: carbó. Màquina deVapor. Tipus Indústria: Tèxtil.CARACTERÍSTIQUES: Passem de produir artesanalment aproduir industrialment. Passem del taller a la fàbrica Classes socials diferenciades pelsdiners (són obertes, possibilitat decanviar) Aparició nova classe social: elproletariat (treballador de les fàbriques). Aparició del capitalisme. Canvis en els paisatges urbans.

Quan? Finals S.XIX (1870 aprox.) On? França, Japó, EUA, P. Baixos,Alemanya, Itàlia... Font d’energia: electricitat i petroli. Tipus Indústria: Química, elèctrica,automobilística...CARACTERÍSTIQUES: Nous invents: automòbil (un delsprincipals béns de consum). La indústria va esdevenir l’activitateconòmica principal. Van canviar les relacions socials ipolítiques. Obrers (propietaris de laforça de treball) / Burgesia (propietàriade les fàbriques).

3. FACTORS DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

ELEMENTS DEL PROCÉS INDUSTRIAL (FACTORS DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL)

Les MATÈRIES PRIMERES. Són els recursos que ofereix la natura i que són

transformats, mitjançant un procés industrial, en productes elaborats (per

al consum directe) o semielaborats (quan necessiten altres processos de

transformació abans de ser consumits).

EL TREBALL. És l'activitat que fan els treballadors i professionals a canvi d'un

salari. L'empresari és la persona que dirigeix la indústria o n'és propietària.

LES FONTS D'ENERGIA. Són forces que s'obtenen de la natura i que serveixen per transformar les matèries primeres.

L'ORGANITZACIÓ DE L'EMPRESA. Per assegurar la producció industrial és indispensable una organització i una

gestió que combini amb eficiència tots els elements amb la finalitat d'obtenir

productes de qualitat a un preu raonable.

LA TECNOLOGIA. És el conjunt de la maquinària i els materials necessaris

per a la producció, així com dels coneixements indispensables per

utilitzar-los.

EL CAPITAL. Perquè l’activitat industrial sigui possible cal invertir diners en les

instal·lacions i en la fabricació i la comercialització dels productes. Una

part d'aquest capital s'obté dels beneficis de la venda dels productes.

Els beneficis s'aconsegueixen de vendre els productes a un preu superior al

preu de fabricació.

3.1 MATÈRIES PRIMERES

• Per elaborar un producte industrial es necessiten matèries primeres.Habitualment, es troben a la natura i són d'origen animal o vegetal, os'extreuen de jaciments miners.

TIPUS

ORIGEN ANIMAL

ORIGEN VEGETAL

ORIGEN MINERAL

Procedeixen de la ramaderia i es treballen a laindústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda,etc.).RENOVABLES

Procedeixen dels conreus agrícoles, dels boscos (cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). RENOVABLES

S’extreuen del subsòl i requereixen una transformacióo procés industrial del qual s’obté un materialadequat per fabricar un producte. NO RENOVABLE

MINERALS

MINERALS METÀL·LICS

MINERALS NO METÀL·LICS

MINERALS ENERGÈTICS

Minerals d’ on s’extreuen els metalls. Són la base dela indústria siderúrgica i metal·lúrgica.EX: hematites (ferro), bauxita (alumini), or i plata(metalls preciosos)

Minerals dels quals s’obtenen altres matèries.Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit,pissarra, marbre)

Minerals que serveixen per a produir energia.Ex: carbó, petroli, urani, gas natural

• La mineria és el conjunt de processos que s’utilitzen per a extraure elsminerals del subsòl.

Els països més industrialitzats consumeixen la major part dels recursos minerals del món i les grans multinacionals dels països rics controlen els millors jaciments dels països pobres a canvi del pagament als governs d’una xicoteta part dels beneficis, llevant-los la riquesa.

3.2 FONTS D’ENERGIA

• Les fonts d’energia són recursos naturals que, per mitjà de la seuatransformació, permeten l’obtenció d’energia per al funcionament de lesindústries i els transports i per a l’ús domèstic

El consum d’energia ens indica el grau de desenvolupament d’un país: els païsosdesenvolupats consumeixen moltíssima energia per les indústries, la urbanització i l’altnivell de vida.

Classificació segons les possibilitats d’exhauriment

Renovables: procedeixen de recursos il·limitats i no s’esgoten.

No renovables: procedeixen de recursos limitats i es podenesgotar.

Classificació segons la importància

econòmica

Tradicionals: són les més utilitzades i es gasten des de fa moltsanys.

Alternatives: encara s’utilitzen poc i estan en procés de millora.

Fonts d’energia tradicionals

El carbó: la combustió d’aquesta roca fòssil produeix energia tèrmicaque es transforma en electricitat. S’utilitzà molt en la Ia RevolucióIndustrial, però és molt contaminant i bastant cara.

El petroli: és un líquid oliós que s’utilitza com a combustible fòssil i ésl’energia més utilitzada per tindre un fort poder calorífic, ser fàcild’extraure i transportar i tindre moltes aplicacions, encara que és moltcontaminant, les reserves tradicionals s’estan exhaurint i cada vegadaés més difícil d’extraure.

El gas natural: sol estar associat al petroli i també s’utilitza com acombustible en la calefacció i producció d’electricitat i com a matèriaprimera en la indústria química i contamina menys que els anteriors.

L’energia hidràulica: les centrals hidroelèctriques produeixenelectricitat aprofitant la força de la caiguda de l’ aigua que mou unagran turbina. No provoca contaminació atmosfèrica, però té un granimpacte ambiental.

L’energia nuclear: produeix una gran quantitat d’energia elèctrica apartir d’urani enriquit i és molt barata, però la difícil gestió dels residusradioactius i al perill de catàstrofe nuclear són greus inconvenients.

L’energia eòlica: els aerogeneradors aprofiten la força del vent per amoure grans turbines i generar electricitat neta i de forma bastanteficient, però es bastant cara i provoca contaminació acústica iimpacte ambiental i necessita força d’aire continuada.

Fonts d’energia alternatives

L’energia solar fotovoltaica: les plaques fotovoltaiques permetenconvertir l’energia solar en electricitat de manera prou neta,però encara és cara i el rendiment és baix.

La biomassa: aprofita la combustió de materials vegetals i animals pera calefacció i obtenció de biogàs i biocarburants, permetent reciclarresidus, encara que contamina l’atmosfera.

L’energia geotèrmica aprofita la calor interna de la terra per calefacciói producció d’electricitat, però encara és cara, contamina i téproblemes tècnics i de transport (està en fase de desenvolupament).

L’energia mareomotriu aprofita les ones i marees per a produirelectricitat, però és molt cara, depèn de l’amplitud de les marees i ésmolt poc eficient (està en fase experimental).

PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA AMB MÉS CONSUM D’ENERGIES

RENOVABLES EL 2013

CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES

4. TIPUS D’INDÚSTRIES

• Segons els tipus de productes fabricats i el seu destí, la indústria pot serindústria de béns de producció pesant (de base) o d’equipament iindústria lleugera o de béns d’ús i consum

La indústria pesant

Transforma les matèries primeres en productes semielaborats per aaltres indústries.

Característiques

Manipula quantitats enormes de producte.

Necessita grans espais per a instal·lacionsimmenses (lluny de les ciutats).

Requereix inversions molt elevades.

Empra molta mà d’obra.

És molt contaminant.

Exemples: indústria extractiva, metal·lúrgia i siderúrgia, producciód’energia i química pesant.

La indústria de béns

d’equipament

Transforma els productes semielaborats en productes acabatsdestinats a altres activitats industrials i de serveis.

Exemples: indústria de materials de construcció, mecànica,aeroespacial, fustera i de paper,...

Cal destacar la indústria d’alta tecnologia, que utilitza els últimsavanços, inverteix molt en investigació i desenvolupament, necessitamà d’obra especialitzada i molt preparada i es situa en els parcstecnològics dels països rics (microelectrònica, informàtica,telecomunicacions, òptica, robòtica, astronàutica,...)

La indústria lleugera

o de béns d’ús i consum

Produeix articles destinats directament al mercat i als consumidors.

Característiques

Grandària molt variada i menor que en les anteriors.

Necessiten menys mà d’obra i capital.

Produeixen béns de menor volum.

Utilitzen menys matèries primeres i energia.

Són menys contaminants.

Solen estar en polígons industrials prop de lesciutats i les vies de comunicació.

Exemples: indústria alimentària, automobilística,tèxtil, calçat, química lleugera,...

5. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL

Factors tradicionals

de localització industrial

La proximitat a les matèries primeres i fonts d’energia.

La proximitat als consumidors.

La disponibilitat de mitjans de transport i bones comunicacions.

L’existència de mà d’obra adequada: qualificada i cara en algunscasos, i abundant, poc qualificada i barata en altres.

El desenvolupament econòmic de la zona i la presència d’altresindústries.

La disponibilitat i preu del sòl.

Les polítiques industrials: sòl públic, subvencions i ajudes,legislació laboral,...

Les indústries pesants busquen més la proximitat a les matèries primeres i energia,mentre que les lleugeres es situen prop dels consumidors i amb bones comunicacions.

La millora dels mitjans de transport ha afavorit la deslocalització industrial: trasllat delsprocessos de fabricació a llocs on els costos són més baixos.

Mentre les indústries d’alta tecnologia i els processos de disseny, direcció i màrquetinges concentren als països rics, buscant mà d’obra qualificada; les indústries quenecessiten mà d’obra abundant i amb escassa formació s’han traslladat a països on lamà d’obra és molt barata i no té quasi drets.

Les regions industrials

Europa, Estats Units, Rússia i Japó continuen sent regions industrialsimportants i tradicionals.

La deslocalització ha afavorit el creixement industrial en altres païsosque estan superant als anteriors: Xina especialment, però també Coreadel Sud, el sud-est asiàtic, l’Índia, Brasil o Mèxic.

Àfrica continua sent el continent menys industrialitzat.

Els espais industrials

Les indústries s’agrupen en certs espais (espais industrials)situats en la perifèria de les ciutats i ben comunicats, encaraque també hi ha indústries aïllades.

Principalsespaisindustrials

Els polígons industrials: solen concentrar indústrieslleugeres en la perifèria de les ciutats.

Els parcs tecnològics: concentren indústries d’altatecnologia junt a centres d’estudi i investigació.

6. CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS

Efectes sobre el medi ambient

Modifiquen l’entorn alterant el paisatge.

Contaminació de les aigües per abocaments de residus industrials arius i mars.

Contaminació atmosfèrica per emissions de fums i gasos, que podenprovocar pluja àcida, reducció de la capa d’ozó, efecte hivernacle,amb el consegüent efecte de canvi climàtic.

Contaminació acústica pels alts nivells de soroll d’algunes indústries,que afecten especialment als treballadors.

Esgotament dels recursos naturals que s’utilitzen abusivament com a matèries primeres o fonts d’energia

Contaminació del sòl per abocament de residus sòlids contaminants,metalls pesats,..

Possibles solucions

Consciència ecològica sobre la magnitud del problema i posar en pràcticaun desenvolupament sostenible.

Aplicar polítiques mediambientals per reduir o evitar els impactesnegatius: tecnologia neta (sistemes de depuració, filtrat,...), millor gestiódels residus (ús de materials biodegradables, reciclatge,...), aplicarmesures preventives per evitar desastres (estudis d’impacte ambiental).

Adopció d’hàbits com un consum moderat dels recursos naturals o elreciclatge.

Estalvi energètic, consum de productes reciclats i aprofitament racional isostenible de les matèries primeres per a evitar l’esgotament delsrecursos.

7. SECTOR SECUNDARI A ESPANYA I C.VALENCIANA

• El sector secundari és el segon sector més important, amb més del 20% de la població activa.

El sector secundari no industrial a

Espanya

La producció minera a Espanya és reduïda i insuficient i cal importar lamajoria de minerals, encara que destaquen algunes roques i mineralsindustrials (pissarra, marbre, granit, caolí, arena de sílice,...)

Espanya consumeix molta més energia que produeix i necessita importargrans quantitats de petroli (principal font d’energia) i gas natural, encaraque la producció d’electricitat és suficient, destacant en l’eòlica i lanuclear.

La construcció va ser un sector clau en l’economia espanyola entre 1998 i2007, però l’excessiva construcció és una de les causes de la crisi que vacomençar en 2007 i és el sector que més ha patit aquesta crisi.

Característiques de la indústria

a Espanya

La industrialització espanyola comença al segle XIX, però sols enalgunes zones, i no es pot considerar completa fins la segona meitatdel segle XX, amb molt de retard.

Les indústries que més han crescut en els últims anys sónl’automobilística, la química, la de material elèctric i electrònic, lainformàtica i la d’alimentació-

Les indústries d’alta tecnologia són rellevants, però depenen de lesmultinacionals estrangeres i la tecnologia exterior en gran part i esdedica poca inversió a la investigació i desenvolupament.

Les indústries tradicionals, estan patint una forta i llarga crisi que, enla majoria dels casos, continua (siderúrgia, construcció naval,electrodomèstics, moble, tèxtil,...)

Predominen les petites i mitjanes empreses (PIMES)

Regions industrials espanyoles

Les regions industrials més importants : Catalunya, Madrid, el País Basc ila Comunitat Valenciana, amb altres nuclis industrials dispersos(Saragossa, Valladolid, Sevilla, Múrcia,...)

Formen dos grans eixos industrials connectats amb Europa: l’eix de l’Ebre(comunica Catalunya i el País Basc, passant per Saragossa, Navarra i LaRioja) i l’eix mediterrani (Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia).

Les regions poc industrialitzades: Illes Balears i Canàries, Extremadura,Andalusia i les dues Castelles, amb excepcions puntuals.

La indústria valenciana

Es situa al voltant d’un ampli eix que va des deCastelló a València per la costa i continua perl’interior (Alzira, Xàtiva, Ontinyent, Alcoi,...)fins Elx i Alacant.

Cada regió industrial valenciana té unaespecialització productiva: la ceràmica a laPlana de Castelló, una indústria és variada alsvoltants de València (moble, tèxtil, química,alimentària,...), l’automòbil d’Almussafes, elpaper i el tèxtil a les comarques centrals(Xàtiva, Ontinyent, Alcoi), el joguet i el plàstic ala Foia de Castalla i el calçat i el cuir al Vinalopó(Elda, Elx,...)