TEMA 6: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ2. LES CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL3. LES FORCES ENFRONTADES4.CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA5. LES FASES DE LA GUERRA6. ELS TRACTATS DE PAU7. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

1. INTRODUCCIÓ

LA PRIMERA GUERRA (1914-1918)

A principis s.XX

Rivalitats econòmiques,

territorials, colonials i nacionals

Escalada de tensions i cursa

d’armament

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Nou tipus de conflicte. Països de tot el món. Exèrcits i població civil. Saldo terrible de morts i de destrucció.

Creació d’aliances polítiques

LA GRAN GUERRA

Ambient prebèl·lic

Guerra Franco-Prussiana 1870-71

Sistemes bismarkians

Pau Armada1890-1914

La Guerra1914-1918

La Pau1919

Canceller Bismark

1882Triple Aliança

1907Triple Entesa

1908

Àustria ocupa Bòsnia

1919

Tractat de Versalles

Alemanya s’anexiona els territoris d’Alsàcia i Lorena

1871

proclamació de l’Imperi Alemany

1871

acord franco-rus1891

Guerres Balcàniques

1912-1913

assassinat de l’arxiduc hereu d’Àustria-Hongria

juny 1914

Kàiser Guillem II

Crisis Marroquines1905, 1911

creació de la Societat de Nacions

1919

2. LES CAUSES DE LA GUERRA MUNDIAL

RIVALITATS TERRITORIALSEntre França i

Alemanya.

Entre Rússia i Àustria.

Per interessos expansionistes en els Balcans aprofitant el debilitament de l’Imperi Otomà.

Entre Gran Bretanya i Alemanya.

L’ascens econòmic espectacular d’Alemanya, el seu desenvolupament naval i la weltpolitik amenaça l’hegemonia de Gran Bretanya.

RIVALITATS ECONÒMIQUES

POLÍTIQUES

La qüestió d’Alsàcia-Lorena: França pretén recuperar aquest territori en possessió d’Alemanya des de 1871(Guerra Franco-Prussiana).

CONFLICTES COLONIALS Veuran amb recel l’expansionisme colonial

alemany. CRISIS MARROQUINESPredomini colonial i control de les rutes

comercials per part de G.B. i França.

CARRERA ARMAMENTÍSTICA

PAU ARMADA (les potències no van arribar a enfrontar-se entre sí, però no van parar de preparar-se per a un possible conflicte).

CREACIÓ D’ALIANCESEuropa queda enfrontada en dos grans blocs.

CONFLICTE BALCÀNIC

1882: Creació de la TRIPLE ALIANÇA: bloc de potències centrals d’Europa (formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia).

CREACIÓ D’ALIANCES

1892: bloc antagònic format per Rússia i França.1904: aliança entre Gran Bretanya i França.1907: TRIPLE ENTESA (Gran Bretanya, França i Rússia).

•Europa va quedar enfrontada en dos blocs segons els interessos i rivalitats.

•Les aliances van sofrir alguns canvis des de l’esclat de la guerra.

CONFLICTE BALCÀNIC

CRISISBALCÀNIQUES

Enfrontaments per influir sobre els territoris que s’independitzen de l’imperi turc (Sèrbia, Bulgària): Àustria-Hongria contra Rússia.

Alemanya i Itàlia recolzen Àustria-Hongria i França i Gran Bretanyaa Rússia → es formen els blocs de la Iª Guerra Mundial.

Crisi del 1908: Àustria-Hongria ocupa Bòsnia → Sèrbia demana ajudaa Rússia. Es mobilitzen els exèrcits dels implicats i els blocs. Rússia finalment es retira.

Primera guerra balcànica 1912: La lliga balcànica (Sèrbia, Grècia i Montenegro) i Rússia ataquen Turquia i aconsegueixen territoris → l’Imperi turc perd les seues possessions europees.

Segona guerra balcànica 1913: Bulgària ataca als seus antics aliats(Sèrbia i Grècia). Bulgària es derrotada al no rebre ajuda d’Alemanya.

1908 l’ocupació austríaca de Bòsnia-Hertzegovina l’enfronta a Sèrbia

Àustria-Hongria desitja ampliar les seues fronteres

Rússia pretén controlar el pas

dels estrets cap al Mediterrani

Rússia reacciona recolzant els nacionalismes amb la formació de la Lliga Balcànica(Sèrbia, Grècia, Bulgària)

1912-1913Guerres Balcàniques de la Lliga contra l’Imperi Turc.Recolzada per Rússia. Sèrbia és la gran guanyadora

Els Balcans 1912-1914

• Els resultats dels enfrontaments entre 1908 i 1913 van ser que:

• Sèrbia havia augmentat els seus territoris i el seu poder en la zona (recordar que la seua idea era crear un gran estat en els Balcans dirigits per ells).

• Àustria-Hongria veia este fet amb molt de temor (anava en contra dels seus interessos).

• Rússia, davant la possibilitat de que Àustria-Hongria derrotara a Sèrbia i es convertira en la gran potència de la zona, no dubtaria en recolzar als serbis = això és el que va passar el 1914.

En aquest context de tensió en la zona es va produir el detonant del conflicte bèl·lic: l’assassinat de l’hereu al tron de l’Imperi Austrohongarès (Francesc Ferran d’Habsburg):

• 28 de juny de 1914: Francesc Ferran d’Habsburg i la seua dona van ser assassinats en Sarajevo (Bòsnia) per un nacionalista bosni, membre d’una organització terrorista sèrbia (la Mà Negra).

• 23 de juliol de 1914: Àustria-Hongria enviava un ultimàtum a Sèrbia.

• 28 de juliol de 1914: Àustria-Hongria li declara la guerra a Sèrbia.

• 30 de juliol de 1914: després del bombardeig de Belgrad (el dia 29), Rússia li declarava la guerra a l’Imperi Austrohongarès (en eixe moment, Alemanya ja havia avisat a Rússia que si participava en el conflicte no seria neutral; França també havia avisat a Alemanya que si els alemanys ajudaven a Àustria-Hongria, els francesos ajudarien als seus aliats russos.)

• 1 d’agost de 1914: Alemanya li declarava la guerra a Rússia.

• 3 d’agost de 1914: Alemanya li declarava la guerra a França.

• 4 d’agost de 1914: Alemanya invadia Bèlgica (país neutral); Gran Bretanya li declarava la guerra a Alemanya.

L’ESCLAT DE LA GUERRA

Àustria declara la guerra a Sèrbia

DESENCADENANT

l’assassinat a Sarajevo (28 juny 1914) de l’hereu

d’Àustria i Hongria

el sistema d’aliances implica a tota Europa

en la guerra

declaracions de guerra en cadena juliol-agost de 1914

Alemanya declara la guerra a Rússia

Rússia dóna suport a Sèrbia

Alemanya declara la guerra a França i envaeix Bèlgica

Anglaterra declara la guerra a Alemanya

3. LES FORCES ENFRONTADES

• Es van enfrontar les cinc majors potències europees:

• Triple Entesa = Gran Bretanya, França, Rússia =ELS ALIATS.

• Triple Aliança = Alemanya i Àustria-Hongria =LES POTÈNCIES CENTRAL). Itàlia es va proclamar neutral.

• També van participar quasi tots els estats d’Europa (excepte Espanya, Suïssa, Països Baixos i els països escandinaus) i les possessions colonials.

AVANTATGES DESAVANTATGES doblaven en població als seus

enemics.

en general, contaven amb un exèrcit major (més divisions, més avions, més vaixells,…).

gràcies als seus imperis colonials tenien fàcil accés a les matèries primeres i financiació quasi il·limitada (gran avantatge a llarg termini).

l’exèrcit britànic de terra era escàs.

l’escàs desenvolupament del ferrocarril en Rússia va provocar una mobilització lenta del seu exèrcit de terra.

separació física entre els aliats = va provocar una descoordinació en el comandament.

AVANTATGES DESAVANTATGES una millor organització militar =

comandament únic.

bloc geogràfic unit.

Van permetre l’avantatge inicial.

menys població.

estaven rodejats per dos fronts: l’oriental, amb Rússia i l’occidental, amb Gran Bretanya i França.

TRIPLE ENTESA (ALIATS)

TRIPLE ALIANÇA (POTÈNCIES CENTRALS)

4. CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA

MAI CAP GUERRA ANTERIOR HAVIAtingut lloc a tants territoris diferents (4 continents),

ni havia mogut tants soldats (65 milions)ni havia provocat tants morts, ferits, desapareguts (37’5 milions)

ni havia costat tants diners (82 bilions de dòlars)...

Gran extensió:

Llarga durada:

Armament sofisticat:

Ús de la propaganda:

Importància de la reraguarda:

afecta a totes les grans potències, amb les seues colònies i lluitant en fronts de milers de quilòmetres per tot el món.

més de quatre anys de guerra total, amb un esforç econòmic,social, demogràfic, ideològic i moral enorme.

tancs, armes químiques, avions, dirigibles, cuirassats, submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre.

cartells, controls dels mitjans de comunicació,...

fabricació d’armes, hospitals, diners,...

Estic d’enllaç en la companyia [...] el batalló avança molt lentament, a cops. Acabe de passar l’antiga barricada que delimitava les nostres posicions de les alemanyes, un obús acaba de caure en mig de la companyia i la por s’ha escampat. Les restes de cadàvers han caigut escampats pel fang, pels parapets, per tot arreu. Uns retorçuts, amb la cara enfonsada en el fang, altres amb un gest grotesc o tràgic deixant al descobert les dents i amb els ulls oberts veient passar als estranys. Açò es diu “morir en el camp d’honor”!!En córrer trepitge fusells destrossats, motxilles trencades, fem, camises, caixes, granades sense explotar cascos, capes... Els sacs terrers trencats, desfilagarsats escampats al sol, hi ha milers (...) bruts pel fang o sang, amb restes de membres de cadàvers mutilats. Mentre camine, veig en la llunyania el cadàver d’un soldat alemany sobre un terraplé...Per fi arribe, entrege el missatge al capità...”

5. LES FASES DE LA GUERRA

• En un principi els països van pensar que anava a ser un conflicte de curta durada, però al final va durar 4 anys (1914 – 1918).

• La Primera Guerra Mundial es pot dividir en cinc etapes o fases:

LA GUERRA DE MOVIMENTS (1914)

LA GUERRA DE DESGAST (1916)

EL FINAL DEL CONFLICTE (1918)

L’ANY DECISIU (1917)

LA GUERRA DE POSICIONS (1915)

FASES DE LA GUERRA

Guerra de moviments(1914)

Alemanya necessita una guerra ràpida: té dos fronts simultanis(est i oest) i està envoltada d’enemics.

Pla Schlieffen: atac ràpid sobre França per Bèlgica i Luxemburg . Una vegada derrotada França, Alemanya enviaria totes les seues tropes sobre Rússia .

Els francesos, dirigits pel General Joffre, aturen els alemanys en la Batalla del Marne + el front oriental s’activa =

→ guerra de posicions o trinxeres

Les victòries alemanyes del General Moltke guanyen territori, però no són decisives.

Guerra de posicions(1915)

Es va passar a una guerra de posicions: els exèrcits defenien les seues posicions mitjançant trinxeres.

Esta nova forma de guerra va requerir noves armes: avions, metralladores, granades de mà, morters, gasos asfixiants, …

Estancant el front occidental, les potències centrals realitzen ofensives contra el front oriental.

El conflicte es va convertir en una guerra total

Es van obrir nous fronts de batalla: Turquia i Bulgària a favor de la Triple Aliança.Romania i Itàlia a favor de la Triple Entesa.Japó: ocupa possessions alemanys al Pacífic i Xina.

Guerra de desgast(1916)

L’exèrcit alemany va adoptar una nova tàctica: grans ofensives amb l’objectiu d’aconseguir l’esgotament de l’exèrcit aliat

El 1916 els alemanys van llançar una nova ofensiva per trencar el front occidental, però a la batalla de Verdun els francesos van resistir durant mesos.

Batalla de Jutlàndia: única batalla naval de la guerra. L’exèrcit alemany es va retirar davant la superioritat britànica + bloqueig aAlemanya.

El juliol, britànics i francesos van atacar les línies alemanyes(batalla del Somme), tres mesos després no hi havia canvis.

L’any definitiu(1917)

1917, dos fets molt importants: l’eixida de la guerra de Rússia i l’entrada en la guerra dels EUA.

Els EUA van entrar en la guerra quan van vorer perillar els seus interessos (amb la retirada de Rússia perillava la victòria dels aliats).

La duresa del conflicte va començar a crear el rebuig social a la guerra i que es demanara la pau.

Per entrar a la guerra EUA va al·legar l’afonament per part delsAlemanys, de vaixells americans (Lusitània ,1915) o amb passatgers ( Athenia, 1917) en la guerra submarina.

El final del conflicte(1918)

Eixida oficial de Rússia de la guerra amb la Pau de Brest-Litovskel 3 de març 1918.

L’alt comandament alemany (dirigit per Hindenburg i Ludendorf) es centra en l’atac del front occidental, però fracasa a juliol.

A la tardor de 1918 els aliats d’Alemanya van començar a rendir-se: Bulgària (29 set), Turquia (30 oct), Àustria-Hongria (3nov).

Tot seguit es produïa el contraatac aliat (dirigits pel mariscal Foch). Els alemanys van començar a retirar-se. L’arribada de dos milions de soldats estadounidencs setmanes després va intensificar els atacs aliats sobre els alemanys.

El 9 de novembre esclatava una revolució en Alemanya. Guillem II abdicava i naixia la República de Weimar.

L’11 de novembre de 1918 Alemanya firmava l’armistici = acabava la Primera Guerra Mundial.

6. ELS TRACTATS DE PAU

• Una vegada acabada la guerra van haver diverses propostes de pau:

• El primer ministre francès, Clemenceau: partidari de debilitar a la futura Alemanya: la considerava la responsable de la Primera Guerra Mundial.

• El primer ministre britànic, Lloyd George, volia tornar a l’equilibri continental i no volia afonar a Alemanya: per evitar un nou conflicte i un excessiu poder de França.

• El president dels EUA, Wilson, va proposar els catorze punts: el dret dels pobles a l’autodeterminació, el desarmament general, la creació d’una organització política internacional per tal d’evitar una altra guerra: la SOCIETAT DE NACIONS .

Wilson Clemenceau Lloyd George Orlando

• La conferència de pau va començar a París al gener de 1919: únicament van ser convocats els països vencedors.

• Les negociacions fonamentals van quedar en mans de cinc potències: EUA, Gran Bretanya, França, Itàlia i Japó.

• En la conferència de París es van firmar cinc tractats:

• Tractat de Versalles, amb Alemanya.• Tractat de Saint-Germain, amb Àustria.• Tractat de Triannon, amb Hongria.• Tractat de Neully, amb Bulgària.• Tractat de Sèvres, amb Turquia.

• En estos tractats es van decidir grans canvis territorials. • S’ha dit que va ser una PAU EQUIVOCADA: Alemanya va ser tractada amb molta duresa.• Va provocar molts descontents.

declarada com la responsable de l’inici de la Primera Guerra Mundial. moltes pèrdues territorials:

• retirada de Bèlgica i de Rússia.• tornar a França l’Alsàcia i la Lorena.• cedir territoris a Polònia.• renunciar a les seues colònies.• separació de la Prússia oriental pel CORREDOR DE DANZING.

el seu potencial militar va ser amplament reduït. la vora esquerra del Rin havia de ser desmilitaritzada i ocupada per les tropes aliades durant 15 anys. va ser condemnada a pagar fortes reparacions de guerra. no va ser admesa en la Societat de Nacions (SDN).

ALEMANYA:

Nous estatsAlsàcia i Lorena a França

Divisió d’Alemanya pel corredor polonès

Desmembrament dels Imperis Centrals, modificació de fronteres i nous estats

Desmilitarització de Renania

Profunda remodelació d’Europa:

• IMPERI TURC: va desaparèixer gairebé completament. Quedà reduït a l’actual Turquia. Part del seus territoris van passar a Grècia, al Pròxim Orient van sorgir països com: Iraq, Síria, Líban.. com a protectorats britànics o francesos.

• IMPERI AUSTROHONGARÈS es desintegrà. Àustria va perdre tota les seves possessions, es convertí en una república. Hongria s’establí com un estat independent i cedí part del seu territori a Txecoslovàquia. Sèrbia es convertí en el cap d’un nou estat: Iugoslàvia.

• ALTRES: Es va crear una gran Polònia i una gran Romania. Objectiu: aïllar la nova Rússia revolucionària. Els territoris cedits per Rússia en el Tractat de Brest-Litovsk es van constituir com a estats independents: Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània .

FRANÇA: va considerar que la pau no va ser massa dura amb Alemanya.

ITÀLIA: es va sentir defraudada al no aconseguir totes les promeses territorials que se li havien fet a l’entrar en el conflicte (es va començar a parlar d’una “victòria mutilada”).

En definitiva, sembla que va ser més un acte d’odi i de venjança que de pau: va provocar un fort rancor en molts països, especialment en Alemanya, i es va acabar convertint en una de les causes de la Segona Guerra Mundial.

7. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

CREACIÓ DE LA SDN

DEMOGRÀFIQUES

ECONÒMIQUES

POLÍTIQUES

SOCIALS

•Grans pèrdues humanes: 9-10 milions de morts; 6,5 milions d’invàlids, a més dels mutilats ferits i orfes•Descens de la natalitat per l’elevada mortalitat i les penalitats de la guerra que afectà sobretot als homes mobilitzats entre 20-40 anys.

•Destrucció econòmica que significà l’endeutament, inflació i pèrdua potencial de la indústria i de l’hegemonia econòmica d’Europa.•Els EE.UU es converteixen en el prestamista i en la nova potència mundial.

•Reorganització del mapa d’Europa: desmembrament dels grans imperis i formació de nous estats (Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Iugoslàvia i Hongria).•Desmantellament de les monarquies imperials tradicionals: Àustria, Alemanya, Rússia, Turquia.•Descrèdit del liberalisme i ascens dels totalitarismes.

•Les diferències socials s’accentuen.•La incorporació de la dona al món laboral i una nova consideració social pel seu important paper durant el conflicte.

TERRITORIALS•Desaparició Imperi rus, otomà i Austro-hongarès.• Pèrdua territoris Alemanya.

CONSEQÜÈNCIESDEMOGRÀFIQUES

Morts 9.272.000

Invàlids 6.500.000

vídues 4.250.000

òrfenes 8.000.000

CREACIÓ DE LA SDN

• Es va constituir amb un gran objectiu: evitar una nova guerra com la que havia viscut Europa:

• buscant solucions pacífiques als conflictes entre nacions.• promovent el desarmament i les relacions internacionals.

• Originàriament va estar composada per 32 països aliats dels vencedors de la Primera Guerra Mundial + 13 països neutrals.

• Els EUA, a pesar de ser el seu promotor, no hi va participar.

• Alemanya no va ser acceptada fins el 1926 (expulsada el 1933).

• L’URSS no va ser acceptada fins el 1934.

• Japó (1933), Itàlia (1936) i Espanya (1936) van ser expulsats.

Organització internacional que es va constituir el 1919.

• Va ser una organització amb moltes limitacions:

• sols podia tractar aquells assumptes que permetrien les grans potències.

• no tenia força militar: sols podia intervindre amb sancions morals i econòmiques.

• No va poder evitar la Segona Guerra Mundial:

• pel fort ressentiment franco-alemany.• pel problema de les minories en les fronteres.• per la marginació d’Alemanya i de l’URSS en els sistemes de pau.• per l’automarginació dels EUA.• per la pròpia debilitat de la SDN.

• Sols va solucionar problemes menors.

• Va acabar desapareixent el 1946 (substituïda per l’ONU).