T5 Corrent Altern

download T5 Corrent Altern

of 36

description

Apunts corrents altern electrotècnia 2n batxillerat

Transcript of T5 Corrent Altern

  • El corrent altern

  • FETXDPB 2

    El corrent altern

    Circuits de corrent altern amb un component passiu

    Circuits srie RL, RC i RLC

    Resoluci de circuits mixtos

    Potncia activa, reactiva i aparent

    Corrents alterns trifssics

    L'oscilloscopi

    ndex

  • FETXDPB 3

    El corrent alternSn ones peridiques V depn de t, cicles de perode T,...

    Presenten valors alternatius positius i negatius inversi de polaritat

    T

  • FETXDPB 4

    El corrent altern

    Un alternador s un dispositiu que genera energia elctrica a partir de lenergia mecnica.

    Es basa en la llei de Faraday Una espira plana de superfcie S gira entorn un eix a velocitat angular en el s dun camp magntic constant B

    Quan passa un temps t espira gira angle t flux varia sindueix fem per la llei de Faraday

    v (t)=VMAX sin t V MAX=NBS

  • FETXDPB 5

    El corrent altern

    Representaci magnituds sinusodals

    Si considerem la projecci sobre leix OY dun vector de mdul VMAX que va girant sobre el punt O en sentit antihorari a una velocitat angular

    V

    t (rad)

    2

    VMAX

    Sovint sinterpreta lona de c.a. com un vector 0 = fase inicial = desfasament fasor

  • FETXDPB 6

    El corrent altern

    Representaci magnituds sinusodals

    v ( t )=V MAXsin (t+0 )

    Tamb es pot utilitzar la funci cosinus fentcos =sin (+ /2 )

  • FETXDPB 7

    El corrent altern

    Parmetres del corrent alternEls seus element caracterstics sn:

    Valor mxim (Vmax, Imax)

    Valor instantani (v, i)

    Valor mitj (Vm, Im)

    Valor efica (V,I)

  • FETXDPB 8

    El corrent altern

    Parmetres del corrent alternEls seus element caracterstics sn:

    Perode

    Freqncia

    Pulsaci o freqncia angular

  • FETXDPB 9

    Circuits de corrent altern amb un component passiu

    Anomenem impedncia (Z) a tota oposici al pas del corrent en circuits CA. Es mesura en Ohms.

    I=VZ

    En circuits CA es compleix la llei d'Ohm generalitzada.

    Per a una resistncia Z = R

    Per a condensadors i inductors, Z depn de la freqncia del CA.

  • FETXDPB 10

    Circuits de corrent altern amb un component passiu

    Circuit amb R pura

    )sin( tUu MAX = )sin( tIi MAX =

    Intensitat i tensi en fase = 0

    VIR=

    Rui

    RUI MAXMAX = R

    UI =

  • FETXDPB 11

    Circuits de corrent altern amb un component passiu

    Circuit amb autoinducci pura

    L= dtdiLu

    u=UMAX sin (t )

    Intensitat i tensi desfasades -90 = -/2

    V

    I

    XL = Reactncia Inductiva

    Intensitat es retarda 90 al voltatgeIMAX=

    UMAXX L

    X L=L

    i=I MAX sin (t2 )

  • FETXDPB 12

    Circuits de corrent altern amb un component passiu

    Circuit capacitiu pur

    C

    u=UMAX sin (t )

    i=I MAX sin (t+2 )

    Intensitat i tensi desfasades 90 = /2

    V

    I

    XC = Reactncia capacitiva

    Intensitat savana 90 al voltatge

    =dtduCi

    IMAX=UMAXXC

    XC=1C

  • FETXDPB 13

    Exemple resolt: Calcula el valor d'un condensador i d'una bobina que tenen el mateix valor d'impedncia que una resistncia de 1000 ohms en el CA habitual. Quins valors d'impedncia donen a 1000 Hz?.

  • FETXDPB 14

    Circuits srie RL, RC i RLCEn Resum, en corrent altern:

    Es compleix la llei dOhm generalitzada, I = V / Z, on Z s l' impedncia en en funci del component.

    Component Z() Fase i

    R() R 0

    L(H) XL=L -90

    C(F) XC=(C)-1 90

    En connectar components en srie la intensitat s la mateixa per a tots els components.

  • FETXDPB 15

    Circuits srie RL, RC i RLC

    Circuit srie RL

    L

    R

    uR

    uLu

    Z=R2+X L2

    tg=XLR

    i=IMAX sin( t)I es retarda un angle respecte u

  • El corrent altern 16

    Exemple resolt: busca la intensitat en funci del temps per al segent circuit

    L

    8 mH

    R

    3 U

    10 V/50 Hz

  • FETXDPB 17

    Circuits srie RL, RC i RLC

    Circuit Srie RC

    C

    RuR

    uCu

    Z=R2+XC2tg=

    XCR

    i=I MAX sin( t+)I savana angle respecte u

  • El corrent altern 18

    Exemple resolt: busca la intensitat en funci del temps per al segent circuit

    C

    40 F

    R

    100 U

    220 V/50 Hz

  • FETXDPB 19

    Circuits srie RL, RC i RLC

    Circuit srie RLC

    Els condensadors i les bobines tenen efectes contraris en langle de desfasament noms cal considerar quin efecte predomina: inductiu o capacitiu

    Efecte dominant

    Condici X efectiva Desfasament intensitat

    Inductiu XL>XC X=XL-XC -90 < < 0

    Capacitiu XC>XL X=XC-XL 0 < < 90

    Ressonncia XC=XL 0 = 0

    22 XRZ +=RX

    tg =

  • FETXDPB 20

    Circuits srie RL, RC i RLC

    Ressonncia d'un circuit srie RLC

    La ressonncia es dna per aquella freqncia en que la reactncia capacitiva s igual a la reactncia inductiva

    En ressonncia la impedncia es noms resistiva Z s mnima la intensitat al circuit s mxima

    LCf

    pi21

    0 =

    ( ) RXXRZ CL =+= 22

  • El corrent altern 21

    Exemple resolt: Troba lequaci de la intensitat en funci del temps per al segent circuit a una freqncia de 400 Hz i a 700 Hz. Fes el diagrama de fasors i el triangle dimpedncies corresponents i dibuixa aproximadament les grfiques u(t) i i(t). Busca la freqncia de ressonncia

    R

    15

    C

    10 F

    L 8 mHU

    100 V

  • FETXDPB 22

    Nombres complexos per resoldre circuits en CA

    Els corrents, impedncies i voltatges en corrent altern es poden representar amb fasors (vectors) podem utilitzar els nombres complexos per representar-los. Utilitzem per no liar-la amb i

    b

    a

    z

    bjaz += = Rz

    R

    Binaria Polarj=1

  • FETXDPB 23

    Nombres complexos per resoldre circuits en CA

    OperacionsSuma/Resta Forma binaria + fcil

    Producte/Divisi Forma polar + fcil

    jbbaazz )()( 212121 +=

    212121 += RRzz

    212

    1

    2

    1

    =

    RR

    zz

    Passar de coordenades cartesianes (forma binaria) a polar es trivial amb la calculadora (per sort)

    82MS => E= modul, F= angle

    Exemple resolt: Donats els nombre complexos z1=2+0,5j i z2 = 1

  • FETXDPB 24

    Resoluci de circuits mixtosEl generador:

    De tensi o intensitat. Se sol agafar com a origen de les fases => Real

    Les resistncies: No prod. Desfas. => Real. Z = R

    Les bobines: Desf. 90 = > Imaginari positiu. Z = XL j

    Els cond. : Desf. -90 => Imaginari negatiu. Z = -XC j

  • El corrent altern 25

    Relaci circuits CA i nombres complexos

    Anlisi amb fasors

    Podem analitzar grficament les sumes de tensions o intensitat sumant els fasors

    Circuit en srie Circuit en parallel

    1z 2z 3z

    1u 2u 3u

    1u

    2u

    3u

    1z 2z 3z

    1i 2i 3i

    1i

    2i

    3i

  • El corrent altern 26

    +~

    R1

    40

    R2

    30

    L1

    8 mH

    C1

    5,6 F

    V

    20 V/ 400 Hz

  • El corrent altern 27

  • FETXDPB 28

    Potncia activa, reactiva i aparentAnomenem potncia instantnia P(t) al producte del voltatge que cau a la crrega i la intensitat que circula per la crrega

    P ( t )=V I cosV I cos (2t)

    La potncia s una ona sinusodal amb freqncia doble que la tensi o la intensitat

    Pot prendre valors positius negatius o zero.

    Sanulla dues vegades en cada perode

    El seu valor mitj en un perode s P=VI cos ( 0)

  • FETXDPB 29

    Potncia activa, reactiva i aparent

    Anomenem potncia aparent S al producte de la tensi per la intensitatS=V I [ S ]=VA=voltamperes

    Anomenem potncia reactiva Q com el producte de la potncia aparent pel sinus de la fase de la crrega

    Q=V I sin [ S ]=VAr=voltamperes reactius

    Anomenem potncia activa P a la potncia mitja

    P=S cos [P ]=W=watt

    Anomenem factor de potncia (fdp) al terme cos. Es un parmetre bsic en qualsevol installaci i depn de les caracterstiques de la crrega

  • FETXDPB 30

    Potncia activa, reactiva i aparent

    La potncia reactiva sassocia amb els components reactius:bobines i condensadors.

    La potncia reactiva no desenvolupa cap treball til i fluctua entre el generador i la crrega.

    La potncia activa desenvolupa un treball til en la crrega, ja que s el valor mig de la potncia en un perode.

    Es verifica que PS

    S=P2+Q2 tg = PQP=S cos Q=S sin

  • FETXDPB 31

    Potncia activa, reactiva i aparent

  • FETXDPB 32

    Corrents alterns trifssicsLa generaci, el transport i la distribuci denergia

    elctrica es realitzen mitjanant un sistema a tres o quatre conductors anomenat sistema trifsic

    Crrega trifsica Y

    Crrega trifsica Y

    Crrega trifsica

    Crrega trifsica

    Crrega trifsica ?

    Crrega trifsica ?

    Generador trifsic

    Generador trifsic

    Tamb sanomenen R,S,T; U,V,W; L1, L2, L3

  • FETXDPB 33

    Corrents alterns trifssics

    Tensi simple i tensi composta

    VL1-L2

    VL2-L3

    VL3-L1

    VL1

    VL2

    VL3

    FL VV 3=

    Tensions simples Tensions compostes

    0= FAN VV

    120= FBN VV

    120+= FCN VV

    30= LAB VV

    90= FBC VV

    150+= FCA VV

    Les tensions de fase a neutre tenen el mateix mdul, que anomenem tensi de fase o simple VF i uns desfasament successius de 120

    Les tensions entre fases tenen el mateix mdul que anomenen tensi de lnia o tensi composta VL i uns desfasaments successius de 120

    La relaci entre la tensi de lnia i la de fase s

  • FETXDPB 34

    Corrents alterns trifssics

    Connexi en triangle

    Cada crrega est connectada entre dues fases

    La caiguda de tensi a les crregues es igual a la tensi composta o de lnia

    La intensitat a cada lnia IL i la intensitat a a cada crrega IZ es relacionen per

    I L=3 I Z

  • FETXDPB 35

    Corrents alterns trifssics

    Connexi en estrellaCada crrega est

    connectada entre una fase i el neutre (o amb les altres dues crregues)

    La intensitat a les crregues es igual a la intensitat de lnia IL = IZ

  • FETXDPB 36

    Corrents alterns trifssics

    Exemple resolt: Connectem tres crregues Z = 5 + 6j en triangle en un sistema trifsic convencional. Calculeu la intensitat a cada lnia i a cada crrega. Dibuixeu els diagrames fasorials corresponents. Comproveu que la suma de les intensitats de lnia es 0. Calculeu el triangle de potncies. Calculeu el mateix si les connectem en estrella.

    Diapositiva 1Diapositiva 2Diapositiva 3Diapositiva 4Diapositiva 5Diapositiva 6Diapositiva 7Diapositiva 8Diapositiva 9Diapositiva 10Diapositiva 11Diapositiva 12Diapositiva 13Diapositiva 14Diapositiva 15Diapositiva 16Diapositiva 17Diapositiva 18Diapositiva 19Diapositiva 20Diapositiva 21Diapositiva 22Diapositiva 23Diapositiva 24Diapositiva 25Diapositiva 26Diapositiva 27Diapositiva 28Diapositiva 29Diapositiva 30Diapositiva 31Diapositiva 32Diapositiva 33Diapositiva 34Diapositiva 35Diapositiva 36