Núria Farràs i Giol

El 1316, a l’edat de 84 anys,moria Ramon Llull, fill d’unafamília catalana que es vatraslladar a Mallorca durant laconquesta del Rei En Jaume.Llull havia format part activade la cort, la primera part dela seva vida. Casat i pare dedos fills, al voltant de la tren-tena va veure l’aparició deCrist crucificat cinc vegades, iaixò el va fer abandonar laseva família i consagrar laseva vida a la conversió delsinfidels.

I ho va fer d’una maneracompulsiva i bel·ligerant, lite-ràriament parlant. No va in-gressar en cap ordre religiosa,però sí que va fundar algunsmonestirs en els quals s’en-senyava l’àrab i altres llengüesorientals per tal que els mis-sioners que s’hi preparaventinguéssin prou eines per aconvèncer els infidels de laconversió. A més a més, totala seva obra literària, que éstan extensa que el fa l’escrip-tor català més important i in-

ternacional de tots els temps,està dedicada exclusivament ala lloança al Déu dels cristiansi a la concepció fransicana del’Església dels Pobres.

Novel saber ay atrobat,pot n’hom conexer veritate destruir la falsetat.Serrains seran batejat,tartres, jueus e mant errat,per lo saber que Deus m’hadat.

En aquests versos, per-tanyents a Cant de Ramon,escrit l’any 1300, podemveure com Ramon Llull expli-cava que volia que tothomsabés la veritat, que no eraaltra que l’existència de Déu,a la manera cristiana, i queell explicaria aquesta veritata sarraïns, jueus i tàrtars,és a dir, als infidels, perquès’adonéssin del seu error ivolguéssin ser batejats.

En forma de poemes, comen aquest Cant de Ramon; através de diàlegs civilitzatsentre tres savis de religionscristiana, jueva i musul-

mana, com en el Llibre delgentil e dels tres savis(1274-1276?); en forma ded’escridassada monumental,com si d’un boig es tractés,a l’estament clerical, com enla Disputatio Petri clerici etRaymundi phantastici(1311); o en forma de mè-tode, com en l’Art abreujadad'atrobar veritat, escrit el1274, Ramon Llull assajavamaneres possibles per a laconversió dels infidels, quefou el seu principal objectiua la vida després de la prò-pia conversió. És el que s’a-nomena Art lul·liana.

Imbuït de la idea que laprimera intenció de l’existèn-cia humana és conèixer, es-timar i llorar Déu per sobrede la segona intenció, que éscercar el benefici propi, Llullva articular tota una filosofiadestinada a reforçar aquestconcepte i a demostrar-lomitjançant documents desti-nats a les elits intel·lectualsde l’època.

En el Llibre d'Evast e d'A-loma e de Blaquerna, acabat

nº

18abril’16

Aquest any en fa 700 de la mort de l’insigne escriptor de les lletres catalanes

Ramon Llull

Suplement cultural del Diari de l’Ametllaamindola@live.com

Literatura

A cop de llapisNovaseccióambil·lustra-ció

Riure omple lavidaPallassosd’hospital

L’Ametllahistòrica

Els comtescatalans

Sumari

a Montpeller cap el 1283, ien el Fèlix o Llibre de mera-velles (1288-1289), pertan-yents al que s’ha anomenatl’època quaternària de l’au-tor, podem apreciar que lavoluntat conversiva de Llullpassava per la convicció queels textos havien de ser di-dàctics i escrits amb un estilacurat. No es tracta d’ante-posar la bellesa del text, sinóde poder expressar ideescomplicades de manera en-tenedora. Per això els lin-güistes i els estudiosos delstextos antics, tant de la nos-tra llengua com de moltesaltres, estan d’acord en quèRamon Llull utilitzava els re-cursos propis de la poesiaprovençal, habitual a l’è-poca, però també escriviaamb una prosa elegant imolt moderna i complexaper al segle XIII, amb unasintaxi plena de frases sub-ordinades, amb oracionsequilibrades i amb solucionslèxiques que li servien perexpressar continguts filosò-fics i doctrinals en un idioma,

Ramon Llull /Imatge: internet

el català, que encara nodisposava d’aquests re-cursos lingüsítics.

Home d’una gran per-sonalitat i d’un fervorósconvenciment a la sevacausa, Ramon Llull vaviatjar diverses vegadesal nord d’Àfrica i a l’O-rient per discutir amb elsteòlegs musulmans, i hova combinar amb viatgesa Montpeller, Gènova,Roma o París.

Amíndola, abril de 2016II

Mercè López

Maria Clara Prat

Mercè López va néixer a Barcelona el 1979. És pintora i il·lustradora. Des del 2005 ha realitzat il·lustracions per diferents camps: disseny, premsa, teatre,pero en especial en el món editorial. Podeu trobar els seus dibuixos en més de 30 títols, publicats en editorials espanyoles i estrangeres. Té dos àlbums il.lus-trats, escrits també per ella, que han estat publicats a França, Brasil i Corea:Qui es-tu? (Kaléidoscope, Paris 2006 y Solbook. Corea 2008), seleccionat per alpremi Baobab i L’enfant qui mangeait desmargouillats (Kaléidoscope, Paris 2009 y SM, Sao Paolo 2011).

Com a pintora, fa exposicions regularment a Barcelona, Paris i Cadaqués.Ha estat en diferents residencies artísitques: l’any 2011, a la Nau Ivanow, a Barcelona, i el curs 2012-13, a París, al Laboratoire de la Creation, just abansd'instal·lar-se un any i mig al Serrat de l'Ametlla. Actualment viu a cavall entre Madrid, Barcelona i altres destinacions inesperade

Bibliografia destacada:

Lamujer precipicio, Libros del silencio 2011Los siete locos, Modernito Books 2012Tu corazón en un cofre, Lumen 2013La casa, A buen paso 2013Un condor sobre Madrid, Edelvives 2014Lunática, FCE de Mexico, 2016

Podeu trobar més informació sobre els treballs d’aquesta artista a la pàgina web www.mercelopez.com

A cop de llapis

Luna / Il·lustració:Mercè López

Donem veu pròpia als il·lustradors, dibuixants i pintors de les nostres contrades

Amíndola, abril de 2016 III

Ametllatans al món

Cristina CanudasViu a Madrid des de fa set anys, es dedica a les arts escèniques i forma part de Teatro Del Dónde

Carmina Moncau

Des de quan vius aMadrid?

Ara ja fa set anys que sóca la ciutat! És cert que, des-prés d'acabar els estudis deTeatre, entre el 2011 i 2012,vaig tornar a viure a l'Amet-lla, però l'any següent emvan donar la beca de la Caixaper seguir els estudis demàster a la Universitat Com-plutense de Madrid. Així queentre una cosa i l'altra fa setanys que hi visc!Quina formació profes-

sional has anat adquirintaquests darrers anys?

La meva època a Madridha estat dedicada a les artsescèniques. Després del meupas per l'escola Cuarta Pared,on vaig poder aprendre totallò necessari per a poderdedicar-me a la interpretació,i a la creació escènica engeneral, amb els estudis demàster vaig consolidar elsmeus coneixements sobre lahistòria del teatre i l'anàlisidel teatre des d'una perspec-tiva més teòrica. Connectarla universitat amb les artsescèniques és una de lescoses que més em van inte-ressar, perquè me'n vaigadonar de la distància que,tot sovint, les universitatstenen de la realitat que estu-dien. De fet, aquell any vaigconvèncer a la coordinadoradel meu màster per portar ala Facultat la companyiaargentina “La Cantera Explo-raciones Teatrales” -amb laqual he col·laborat en unparell de projectes- per dur aterme l'espectacle “OcupaMadrid”, una obra de teatreitinerant on el públic va poderasistir a sis micro-obres d'au-tors espanyols contempora-nis adaptades o escrites per al'ocasió; i interpretades (insitu o per skype) a través desetze actors i actrius, enespais i racons de la facultat.Després de l'experiència, defet, vaig decidir presentar lameva tesina sobre el teatrepostdramàtic, és a dir, inves-tigar i analitzar el teatre mésactual.Quina oportunitat t’ha

donat la ciutat?Madrid és una ciutat plena

de gent de fora. En aquestsentit, i tot i que al principi

tenia un aire de ciutat de pro-vincia, he descobert una ciu-tat plena d'influències de dinsi de fora de l'estat. He de dirque és una ciutat que es miramolt el melic, li falta unamica mirar cap a Europa.Però he trobat grans profes-sionals amb els quals hecol·laborat, com per exemplela directora escènica LailaRipoll o el director escènicJulián Fuentes.Creus que el teatre és

una eina vital, avui, per alteu creixement personal?

Sens dubte!Sempre he dit queel teatre és de lespoques activitatsque em segueixenprovocant curiosi-tat. Puc dir quegràcies al teatrehe investigattemes que m’inte-ressaven, heconegut a autors iautores magníficsi, a més, he cone-gut a molta gentd’aquest ofici d’a-rreu del món. Elteatre és un llen-guatge universalque trascendeixfronteres. Per ami, és l’art de larepresentació,l’art que ens per-met explicar elmón i entendre lahumanitat.Com és la

Cia. Teatro DelDónde, qui laforma i quins són els seusobjectius?

Teatro del Dónde neix el2013 amb el projecte teatral“De pasos y caminos”, unaobra de teatre que parla del’experiència personal demarxar del teu lloc d’origen iarribar a un lloc nou. Aques-ta aventura la vaig iniciaramb la Laura Ruiz, actriu sal-vadorenya afincada a Madrid,i amb la Maria Capell, gestoracultural catalana i tambésòcia de Roda Fetillera (lacompanyia amb la qual vamcomençar a crear espectaclesl’any 2009 a Catalunya). Elprojecte, que parlava delnostre viatge vital, en certamanera va ser l’excusa percomençar a indagar sobretècniques teatrals que ens

interessaven i sobretot, percercar un estil propi.

Durant la creació d’aquestespectacle ens vam adonarque existeix un altre tipus de

migració, una migraciómenys amable, que implicacreuar oceans o deserts i,

que en definitiva, implicaarriscar la vida. És així comneix el segon espectacle tea-tral “De polvo y agua”, el2015, una obra de teatre quese centra en el drama de lamigració centroamericana idóna veu al viatge de la

Gabriela a la recerca del seufill desaparegut.El tema de la immigra-

ció és latent en el vostredarrer projecte. T’ha per-mès conèixer de més aprop el drama d’aquestasituació ?

Per a poder crear aquestsegon espectacle, vam inves-tigar durant un parell demesos aquesta realitat. Vamentrevistar un voluntari queha estat a Mèxic als albergsd’ajuda a migrants i a unaperiodista madrilenya que vaacompanyar a un migrant afer part del recorregut. A tra-vés de la seva experiència ide la recerca de testimonis,vam construir els personat-ges de l’obra. Hem de dir quela dramatúrgia la va escriureCopatzin Borbón, dramaturg

mexicà que coneix de prop larealitat que es viu a Mèxic.

El nostra objectiu no erafer una obra documental,però sí partir de la realitatviscuda a aquella zona per aexplicar una història.Com has arribat al tea-

tre social o de conscien-ciació?

Per mi és una responsabi-litat aportar des del meu oficiun granet de sorra per millo-rar el meu entorn i en aquestsentit, he trobat en el teatreuna eina molt potent per rei-vindicar, per fer conèixer rea-litats, per denunciar i sobre-tot, per conscienciar.T’has trobat, en el món

del teatre, amb algunadificultat afegida pel fetde ser dona? Es dóna el

cas de discriminació perraó de gènere?

I tant! És pal·lesa la situa-ció de difcultat que tenim lesdones, respecte els homes,en tots els àmbits professio-nals. Però en el món del tea-tre, de la televisió i del cine-ma, les dones estemtotalment subjectes a uncànon de bellesa que ensesclavitza. Aquest filtre pelqual hem de passar les donesés exclusiu al gènere femení,ja que els homes no tenentanta pressió en aquest sen-tit. Tot i que cada vegada,més. Hem de comptar,també, amb els pocs perso-natges femenins de les obresliteràries que han passat a laposteritat. Crec que no hi hainterès en descobrir obres deteatre escrites per dones, nien recuperar personatgesfemenins maravellosos detots els temps.

En aquest sentit, tinc uninterès especial en crear per-sonatges femenins, allunyatsd'estereotips i en buscarnous referents femenins del'art.Quin és el teu proper

projecte?Precisament, aquest nou

projecte que ara tinc entremans té l'objectiu de recupe-rar una autora importantíssi-ma en la literatura com és laMaria Teresa de León. Aques-ta autora va tenir un paperclau a la Generació del 27 icom a referent de les prime-res avantguardes espanyo-les. La història l'ha invisibilit-zada i l'ha coneguda com ladona de Rafel Albertí. Peròera moltes coses més:escriptora de teatre, deprosa, de poesia i estava vin-culada activament a la Sego-na República.

És necessari descubrirnoves lectures de la històriamés recent desde una pers-pectiva femenina.Què canviaries, si és el

cas, de la teva trajectòriaprofesional?

Amb l’experiència d’ara, lidiria a la Cristina de fa unsanys que no es preocupés enexcés de les negatives que esreben quan una comença afer càstings i proves. Li diriaque relativitzés tot això per-què a la llarga s’adonarà quinés el seu lloc en aquest ofici.

Cristina Canudas / Foto:Ramon Ferrandis

“He trobat en elteatre una eina moltpotent per reivindi-car, denunciar iconscienciar”

“El teatre és unllenguatge univer-sal que transcen-deix les fronteres”

Amíndola, gener de 2016IV

Marta Datzira

La vida és moviment, això ésel que som; la vida passa iels segons s’evaporen senseadonar-nos que la vida se’nsescapa de les mans. Cadainstant ha d’aprofitar-se comsi fos l’últim i experimentat-lo, alhora, com si fos el pri-mer de la nostra vida. Comun nen que veu per primercop la neu o el mar.

Hem perdut la innocència,hem perdut el nostre neninterior per ser adultsimmersos en una rutina quesovint ens bloqueja i ensimpedeix sentir-nos realit-

zats a nivell personal i espiri-tual. I és en aquest momentd’incertesa, de no saber capa on ens dirigim que sorgeixdel nostre interior la pregun-ta: Què estic fent amb lameva vida?

És en aquest moment, enaquest instant de claredatmental quan s’inicia el des-pertar d’una nova conscièn-cia. Sí, despertem d’unsomni en el que estàvemperduts i, ara, toca retrobar-nos. Això suposa fer-se mol-tes altres preguntes: Sócfeliç? Faig el que realment

vull en aquesta vida? O lavida fa el que vol amb mi?Gaudeixo de les personesque m´envolten? Em sentoen calma interiorment?

I així, sense fi, es vanenllaçant moltes preguntesque brollen del nostre inte-rior com una primavera per-manent, amb la intenció dedirigir-te i enfocar-te al querealmentimporta:que siguistu mateix!Rescatar-tei fer-te bri-llar com unfar queil·lumina elmar en lainmensaobscuritat.

Tan solsaixí, brillanti éssent tu,et conver-teixes en ungran mestreper a tumateix, enun alqui-mista de lateva vida.Tu tens el control de la tevavida i n’ets el màxim respon-sable. No hi ha culpables,només ets tu i la teva reali-tat; i la teva realitat és el quetu crees amb la teva ment.Una ment complicada veuràla vida i les experiències demanera complicada; unament en calma, crearà calmai pau al seu entorn.

Ens han ensenyat queestem formats d’un cos i unament, però s’han oblidat delpilar fonamental de la nostraexistència, som energia. Sí,som energia, som una ànimaque hem d’escoltar, mante-nint un diàleg constant, icom que no l’escoltem per-què mai ens han ensenyat afer-ho, així ens va la nostra

vida, a la deriva, perdutsamb una ment i un cos quereclama quelcom més, per-què se senten buits. La bui-dor de l’ànima quan no es tépresent.

Per entendre tots els nos-tres conflictes emocionals,els bloquejos i els dolorsfísics, és imprescindibleentendre com funciona l’E-

nergia, és a dir, el que somrealment. I quan ho ente-nem i ho incorporem com aaprenentatge vital, deixemde patir, ens alliberem ivivim, fluint i gaudint decada experiència que la vidaens ofereix. Aprenem a iden-tificar els nostres bloquejos ia solucionar-los, deixantenrere les pors. La por ens

bloqueja iens con-dueix lenta-ment alpatiment i ala malaltia.Quan un sen’adona iaprèn, esconverteixen un saviper a símateix; i lasaviesaaporta pau,aparta lespors, i enspermetviure plena-ment,sense cade-nes ni obs-tacles men-

tals… Lliures!Entendre l’energia i el seu

funcionament representa unviatge fascinant que ensobra portes que abanscrèiem tancades o inaccesi-bles, i ens presenta una vidatotalment diferent a la viscu-da fins ara. Entendre l’ener-gia suposa saber com funcio-nen els nostres xacres, la

nostra aura, la nostra ment iels nostres pensaments, lesnostres intuïcions, la nostraveu guia o veu interior, etc. Iquan s’entén, un se sentautorrealitzat i desperta elseu poder interior. Un volcàque explota deixant saviesaper allà on passa.

Deixeu enrere tot allò queus frena i que us impedeixrealizar els vostres somnis.Deixeu enrere motxilles quecarregueu i que no són vos-tres; i això només es pot fersi un concentra la seva mira-da cap al seu interior, cap al’energia. Només així, quanun s’atura i, en silenci, s’es-colta, pot sentir la veu delseu nen interior que el guia i

li mostra el camí. Però pri-mer cal que un mateix esdoni l’oportunitat de fer-ho,de fer el pas…. I de vegadesno el fem perquè estem enuna lluita constant ambnosaltres mateixos, entre elque volem de veritat i el ques’espera de nosaltres. Entreel que la ment ens diu i elque el cor ens mostra. Iaquesta lluita només finalit-za quan t’adones que lament és la teva aliada al ser-vei del teu cor.

Llaminadures de l’ànima

La Quarta dimensió: el despertar d’una nova consciènciaEl pilar de la nostra existència és la nostra energia, que cal activar d’acord amb nosaltres mateixos

Quan un es desfà de tot allò que els bloqueja,s’obre la porta de la llibertat /Imatge:internet

“Tu tens el con-trol de la teva vidai n’ets el màxim

responsable. No hiha culpables”

“Quan entens lateva energia et

sents autorrealitzati desperta el teupoder interior”

En aquesta edició us recomanem:

-MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA: Vaixells d'ones, de sal i de sol, del 21 d’abril fins el 30 de juny. Jordi Comas construiex vaixells imaginarisa partir dels objectes retonats del mar que recull a la costa del Cap de Creus.-CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA: Making Africa, fins el 28 d’agost del 2016. Obra de més de 120 artistes i creadorsafricans que il·lustra com el disseny promou els canvis econòmics i polítics.-CAIXA FÒRUM BARCELONA: Impressionistes i moderns, fins el 19 de juny. Aquesta mostra recorre l’obra dels principals mestres de la pinturades del romanticisme fins a l'expressionisme abstracte a través de les obres de Manet, Courbet, Sisley, Van Gogh, Degas, Picasso, Modigliani, Kandinski,Pollock i Rothko, entre d'altres, totes procedents de la Phillips Collection, una de les col·leccions més grans dels Estats Units en art modern i avant-guardes.-MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA: Planeta vida, exposició permanent. Visió de conjunt de la Terra i de la vida, que integra totesles disciplines de les ciències naturals. La mostra que s’estructura en tres àmbits: ‘La biografia de la Terra’, ‘La Terra avui’ i ‘Les illes de ciència’.

No et pots perdreUna tria de Núria Farràs i Giol

Amíndola, gener de 2016 V

Carmina Moncau

Quina és la teva trajectòria pro-fessional?

El meu nom artístic dins els hos-pitals i les residències de gent granés Infermera Oxigena, cantant,model i ballarina. El que diríem: un 3en 1.

Després d'acabar la carrera d'E-ducació Social i posar-me a treballar,vaig decidir que volia estudiar tea-tre. Però quan vaig acabar aquestsestudis, una companya de feina,actriu, em va dir: “com a actriu no

ho fas del tot malament, però com apallassa...” Vaig seguir el seu conselli vaig decidir estudiar dos anys declown.

Continuava treballant en el mónde l'educació, però, de sobte, emvaig quedar sense feina i vaig veureque Pallapupas buscaven pallassosper treballar en hospitals. Era lameva feina sonmiada, la vessantartística del clown i la feina social enhospitals. Aquella feina portava elmeu nom. Així que em vaig presen-tar al càsting, vaig passar el primer,després el segon i finalment unaentrevista. D'això ja en fa 10 anys!En quin moment decideixes

formar part de Pallapupas?La veritat és que, un cop acabats

els estudis de clown, em va arribarun tríptic de Pallapupas i de seguidavaig pensar que m'agradaria feraquella feina. Però, inseguretats queuna té, mai vaig creure que tresanys després en formaria part.Què es un pallasso d'hospital?El o la pallassa d'hospital és un

personatge màgic que viu als hospi-tals i residències de gent gran,transformant l'energia i l'espai percada lloc on passa.

Les persones hospitalitzades sónvulnerables, i el clown treballa desde la vulnerabilitat. Per aquest motiupoden empatitzar.Què pretén un pallasso quan

obre la porta de l’habitació d’unacriaturamalalta?

El nostre principal objectiu és serpresent en el procés dolorós i, així,reduir l'ansietat i el dolor. Això hoaconseguim a través del teatre d'hu-mor i la tècnica del clown. Quan a un

nen o nena o adolescent li han decurar una ferida, l'han de punxar oha d'entrar en un quiròfan, nosal-tres, a través del joc de clown,podem minimitzar aquella situacióestressant tant pel propi infant comper a les famílies i també per al per-sonal sanitari.

Treballem conjuntament amb elpersonal sanitari. A efectes pràctics,vol dir que nosaltres no comencem a

interaccionar amb els infants o lagent gran sense tenir-ne la trans-missió i, gràcies a això, tenim infor-mació sobre les persones amb lesquals treballarem aquell dia. D'a-questa manera podem acotar la nos-tra feina més acuradament per asso-lir els objectius.Com controles les teves emo-

cions?El clown és un personatge que

treballa a partir de les emocions.Però una cosa són les emocions delclown i l'altra les meves. Mentre tre-balles, hi ha el personatge i la perso-na. Mentre actues vas analitzant lasituació: si la intervenció està anantbé, si estàs arribant a les persones,si hi estàs connectant, si s’ho estanpassant bé... Però, al mateix temps,mentre treballes, estàs concentrat iles teves emocions com a personaqueden en un segon pla perquè lesimportants són les dels pacients que

tens al davant, ja sigui acompan-yant, recollint, escoltant i/o donantsuport. Sempre des del clown, ambel suport d'una abraçada o un petó.Quina experiència vital t’ha

proporcionat la teva feina?Bona aquesta pregunta... Aques-

ta feina m'ha aportat molt a nivellpersonal. He crescut com a persona,m’ha humanitzat i he après a creureen la humanitat. Que l'amor pot

moure muntanyes.Tens por, alguna vegada, de

no saber afrontar una situaciódifícil?

La veritat és que no tinc por. Sócpallassa professional i tinc al darrerauna tècnica de clown que em susten-ta a l'hora d'afrontar situacions difí-cils. Evidentment, hi ha una tensióalta, però por, no.

A Pallapupas es treballa sempreamb parella. El que vol dir que cons-truim conjuntament entre tot dos. Idóna molta tranquil·litat saber queon no arribes tu, arribarà el teu com-pany. Davant de situacions difícilsens donem suport els uns als atres.Com és el teu dia a dia a l’hos-

pital?Actualment treballo a diversos

hospitals: en la secció de pediatria,vaig a hospital de dia, planta, quirò-fan, UCI pediàtrica, urgències pedià-triques... I també treballo en una

residència amb gent gran que patei-xen demències.

El dia a dia comença amb un bonesmorzar per poder treballar les 4hores a l’hospital. Un cop allà, si tre-ballo a planta, em canvio i em posoel vestuari de clown. Si treballo alquiròfan em poso de verd (per poderentrar els infants dins del quiròfanfins que s'adormen). I el que és mésimportant i distintiu, posar-me elnas vermell. Després, el personalsanitari ens passa la transmissió i, apartir d'aquest moment, comencema treballar amb qualsevol persona

que ens anem trobant al llarg de lajornada.

Treballem amb la metodologiaelaborada per Pallapupas. Consisteixa triar un tema que anirem desenvo-lupant en cada improvisació. Perexemple, l'hospital s'ha convertit enun gran centre comercial i anem acomprar. D'aquesta manera trans-formem l'espai. El fet de tenir untema central ens permet improvisarperquè comptem amb un eix quesustenta les improvisacions. El fetd'improvisar ens permet adaptar-nos a qualsevol situació en la queens trobem i podem incorporar elsfets inesperats que sorgeixen.Ets feliç amb la teva feina?Que bonica aquesta pregunta, i

mai me l'havien fet. Doncs sí, sócfeliç a la feina. Per això la faig. Per-què no és una feina fàcil i hi ha mol-tes situacions difícils al llarg d'unajornada laboral. Si no ets feliç fent-la, millor deixar-la, perquè estàstractant amb les emocions de lespersones i en situacions d'extremavulnerabilitat. Has de ser responsa-ble, conscient i professional amb tumateixa i amb els altres. La feina emfa feliç perquè puc aportar un granetd'amor, perquè puc alleujar unapersona que ho està passant mala-ment. Em sento feliç quan un infantentra jugant a quiròfan i s'adormamb una rialla als llavis. I es desper-ta de l'anestèsia amb un somriure.Em fa feliç veure que una personaque pateix demència connecta ambla realitat, et mira i et somriu.

Què hi ha millor en el món quepoder aportar una mica de felicitat?Tinc la millor feina del món!!!!!

La Núria Valerio, la Infermera Oxigena, treballa com a pallassa d’hospital i en residències de gent gran

Els pallassos d’hospital i els professionals sanitaris han de formar un bon equip/ Imatge: Internet

Riure omple la vida

Pallapupas

“El pallasso d’hospi-tal és un personatgemàgic que transformal’energia i l’espai per

on passa”

“Em sento feliç quanun infant entra jugantal quiròfan i s’adormamb una rialla als lla-

vis”

Amíndola, gener de 2016VI

Anna Ma GonzàlezProfessora d’Història i d’ Art

Des de l’11 de desembre de 2015 i,a causa de l’èxit de públic, prorro-gada fins el 3 d’abril de 2016, elMNAC mostra una retrospectivad’aquest artista català que va il·lus-trar els inicis del convuls segle XX.Aquesta és una exposició organit-zada amb la col·laboració del Museud’Art Jaume Morera deLleida.

Segurament, per amolts és un gran des-conegut, però en Xa-vier Gosé estàconsiderat un dels ar-tistes catalans més in-ternacionals deprincipis del segle XX.

Neix a Alcalá deHenares el 2 de juliolde 1876 on s’haviatraslladat la famíliaper qüestions profes-sionals del pare. Quanell tenia quatre anys,el seu pare va morir ila mare va decidir tor-nar a Barcelona. El1891, Xavier Gosé co-mença els seus estu-dis a La Llotja, oncoincideix amb IsidreNonell, Torres Garcia,Mir i Sunyer, entred’altres. Entre 1893 i1898 publica els seusprimers dibuixos a re-vistes com “L’Esquellade la Torratxa”, “LaSaeta” o “El GatoNegro”. Il·lustra duescobertes de la revista“Quatre Gats” i, a la mateixa cerve-seria, realitza una exposició indivi-dual amb gran èxit de vendes icrítica. Gosé treballa entre dosmóns: el del Passeig de Gràcia, ele-gant i modernista, i el dels subur-bis de la nova Barcelona: Sants,part alta de Gràcia, Sant Pau delCamp, etc., llocs que freqüentavaamb la famosa Colla del Safrà.

Xavier Gosé, però, no acabad’encaixar en aquell ambient bo-hemi. Ell no és un Rapin sinó tot elcontrari: és i se sent un dandi.Aleshores, l’any 1900, decideixmarxar a París a treballar i hi ro-mandrà fins el 1914. S’instal·la aMontparnasse, i no pas a Montmar-tre. Tot i que el seu entorn ésd’una pobresa extrema, ell prefe-reix passar gana però no estalviaren bugaderia i planxa.

Li agrada freqüentar el MoulinRouge i l’hipòdrom de Longchampon es dóna cita la societat benes-tant de París que a ell tant li agradaobservar.

Publica els seus primers dibuixosa la premsa satírica parisenca, lesfamoses espanyolades, estampestípiques i tòpiques sobre la culturaespanyola: toreros i flamenques almés pur estil de Julio Romero de

Torres, que gaudien de molta famaal París d’aquella època. Publica enrevistes tan importants com “Coco-rico”, “Le Rire”, “Le Frou-frou” o“Sans Gène”. Participa al concursinternacional de cartells CigarrillosParís obtenint un accèssit. Això faque Xavier Gosé tingui més reper-cussió i encàrrecs en les revistesmés importants del moment, com a“L’Assiette au Beurre”. Alhora, par-ticipa en exposicions com la de lagaleria Berthe Weill, Salon d’Au-tomne i a la Sala Parés de Barce-lona. Tot i això, la situacióeconòmica de Gosé era molt precà-ria.

El 1905 col·labora amb el seugran amic músic Isaac Albéniz enels dissenys del vestuari per a l’o-bra Pepita Jiménez. Es consolidenalgunes de les seves col·labora-

cions, com per exemple amb “LaVie Parisienne”, i a partir de 1908,comença a col·laborar amb “Simpli-cissimus” i “Jugend”, revistes ale-manyes prestigioses que liproporcionen una situació econò-mica més folgada.

El 1912 col.labora amb “La Ga-zette du Bon Ton”, una de les re-vistes més glamuroses delmoment. Treballa amb el famós

Paul Iribe, conegut entre d’altrescoses per ser un dels col·laboradorsde Coco Chanel. Realitza els Po-choirs, fets i pintats a mà, ques’adjuntaven amb les revistes demoda plasmant models dels modis-tes més famosos del moment comPaul Poiret. Entre 1913 i 1914 par-ticipa en diverses exposicions aParís, Buenos Aires i Alemanyaamb força èxit. Malalt i alarmat perl’inici de la primera guerra mundial,decideix traslladar-se a Catalunya.Després de passar per Barcelona iTerrassa, s’instal·la a casa de laseva mare a Lleida, on va morir detuberculosi el 16 de març de 2015.

En Xavier Gosé encarna el proto-tip d’il·lustrador modern. Gran do-minador de tot tipus de tècniques:llapis, la punta de ploma, aiguada,pastís, aquarel·la, etc. El dibuix de

traç ferm, elegant i precís fa de Xa-vier Gosé un gran dibuixant. El seuestil es defineix entre el moder-nisme i l’art decó. La temàtica ésel resultat de ser un gran observa-dor: imatges de caràcter social onveiem fins i tots els proletaris com aprotagonistes de les seves il·lustra-cions, les espanyolades, la sàtirapolítica, la vida mundana dels ca-barets, l’ambient dels hipòdroms, el

món dels esports, quees comencen a posarde moda i que ocupenel seu espai en diver-ses publicacions, i ladona.

Gran part de la te-màtica de Xavier Gosété com a protagonistala dona. Il·lustracionsque portaven el nomde Vanné o Spleen,anomenada “malaltianecessària” o llangui-ment, ens mostren ladona com “allò bonic ide joguina de luxe”,paper reservat a ladona benestant deprincipis del segle XX.També ens mostra elmón de les adoles-cents, conegut enaquell moment com“edat inquietant”.També les prostitutes,a través de les imatgesde les cocottes (prosti-tutes de luxe), les mi-dinettes, dandisacompanyats de dami-sel·les, etc. Gosé es-devé un gran cronistadel seu temps.

A través de lesseves imatges plasma les icones dela modernitat: la indústria de l’au-tomòbil, l’aviació, la fotografia, es-ports com el golf, que practiquentambé les dones, el tango quearriba des dels suburbis de BuenosAires i triomfa a París, les actriusde cinema mut i de teatre com laCharlotte Wiehe, Monna Delza, Na-pier Kowska o la Rosemonde. Perals amants de la moda són molt in-teressants les elegants il·lustra-cions que plasmen els dissenys delsmodistes més importants del mo-ment, els iniciadors de l’alta costuracom Paul Poiret. Imatges que avuidia serien equiparables a l’obra deRichard Avedon, Helmut Newton oDavid LaChapelle, entre d’altres,com els gran fotògrafs de modacontemporanis.

Art

Una de les obres de Francesc Xavier Gosé/ Imatge:internet

Xavier GoséConsiderat l’il·lustrador de la modernitat, s’està fent una exposició sobre aquest artista al MNAC

Amíndola, gener de 2016 VII

Llibreries amb personalitat

Foyles

Marta Bayo Badia

Fundada el 1903 i situada aCharing Cross Road, el carrerde les botigues de llibres deLondres, la Foyles és proba-blement la llibreria amb méshistòria i personalitat d'Euro-pa.

Si t'agraden els llibres ivas a Londres, passeja't perCharing Cross Road i et tro-baràs davant la Llibreria Foy-les, la més gran del mónsegons la llargària de lesseves prestatgeries: va arri-bar a tenir 50 quilòmetres dellibres. Durant anys, ha estatla més famosa a causa delseu funcionament absurd,anacrònic i sobretot exaspe-rant pels clients.

Expliquen que un delsfundadors de la llibreria,William, va escriure a Hitlerper oferir-li comprar els lli-bres que el partit nazi feiacremar al carrer amb grans

fogueres. Malauradement,l’oferta va ser rebutjada.

La fama de Foyles, però,s'inicia l'any 1945 quan lafilla d'un dels seus funda-dors, Cristina Foyle, es posaal capdavant del negoci on jatreballava des dels 17 anys.Les seves pràctiques erenexcèntriques i utilitzava unsistema dictatorial. Volia queels clients trobessin dificul-tats a l'hora de comprarqualsevol llibre. Es negavarotundament a implantarprogressos tecnològics, composar calculadores o caixesregistradores. Els llibresestaven ordenats per edito-rial en comptes de per autoro temàtica, i el sistema decobrament es basava enrebuts fets a mà, que elsclients havien de presentar 3vegades, fent cua per arribarfinalment al mostrador on elsesperava el llibre que havientriat.

La llista d'anècdotes iaventures de clients és inter-minable, com quan un d'ellsva preguntar per "Ulisses" i livan respondre que "haviasortit a dinar".

Certament, a la gent liagradava aquesta complexi-tat de Foyles, més que l'efi-ciència de les llibreriesmodernes, i la botiga es vaconvertir en una espècie d'a-tracció turística que atreia i ala vegada enfadava a la gent.

L'any 1930, la Cristina vatenir la idea d'iniciar unasèrie de dinars literaris enquè un escriptor o un perso-natge destacat era invitat. Hivan passar famosos comH.G. Wells, Yehudi Menuhin,Charles Chaplin, MargaretThatcher, J.B. Priestley, JohnLennon... la llista s'allarga amés de 1000 noms en 80anys i encara segueix crei-xent.

Quan la Cristina Foyle va

morir el 1999, va nomenarsuccessor com a director aun dels seus nebots, que varenovar del tot l'establiment.

Ara, Foyles és una llibreriadel segle XXI, amb més devuitanta experts empleatsque t'ajudaran a trobar qual-sevol llibre a les seves 5plantes, sense cap complica-ció.

La tercera planta estàdedicada a la música (CD's,Jazz...) i a la segona hi ha uncafè on toquen molt sovinten directe, serveixen àpatslleugers, cafès i pastissos,tenen Wi-Fi de franc i potsportar-hi els llibres com-prats, això sí, creuant els ditsper trobar una taula lliure.També hi trobareu una seccióde llibres de segona mà queus pot servir per fer-vos ambalgun volum descatalogat omillor de preu. A la cinquenaplanta hi podreu visitar unagaleria d’art.

La modernització de la lli-breria arriba a tal punt que,actualment, els clients podenconnectar-se a la pàgina webde Foyles i escriure el títol delvolum que busquen, i obte-nen un mapa de la llibreriaamb la posició exacta del lli-bre cercat, informació ques’actualitza cada 10 minuts.

Jo hi vaig anar l'any1956, a l'època ancestral.Tenia 18 anys i havia anat aLondres a aprendre l'idioma.Vaig quedar sorpresa iencantada al trobar un dic-cionari anglès/català- cata-là/anglès, quan nosaltres, aBarcelona, teníem prohibitsels llibres en català i a lesescoles no es permetia ni el“bon dia”. Us recomano,doncs, que si visiteu Lon-dres, no deixeu d'acostar-vos a aquesta meravellosallibreria. Estic segura que usagradarà!

La llibreria Foyles /Foto: Internet

Amb més de 200.000 títols exposats, és una de les llibreries més carismàtiques de Londres

Amíndola, gener de 2016VIII

Els cronistes del nostre poble, Josep Badia, Mn. Anton Bassoles, Mn Joan Bellavista i altres ens han anat aportantles dades generals de la vida local. Amb tot, i també en honor a ells, volem aportar una visió més concreta delsmoments més rellevants de la història de l’Ametlla.

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment. Direc-ció i coordinació: Núria Farràs. Consell de redacció: Marta Bayo, Núria Farràs, Joan Guarch,Carmina Moncau i Clara Prat. Col·laboradors en aquest número: Núria Farràs i Giol, MercèLópez, Maria Clara Prat, Carmina Moncau, Ramon Ferrandis, Marta Datzira, Anna Maria Gonzà-lez, Marta Bayo i Badia i Joan Guarch i Calvet.Maquetació: Núria Farràs.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic amindola@live.com

Els comtes catalans (878-897)

L’Ametlla històrica

Joan Guarch i Calvet

La documentació històrica revelaque en el nostre territori hi havia unsdistrictes administratius anomenatscomtals: els de Pallars-Ribagorça,Urgell-Cerdanya, Barcelona-Girona-Osona, Roselló i Empúries, i unsaltres anomenats pagi: els de Berga,Conflent, Vallespir, Besalú, etc.

L’origen d’aquestes demarcacionsés desconegut per bé que és bendemostrat que sota el domini sarraíhi hagué comtes indígenes que vanconviure i governar conjuntamentamb les autoritats sarraïnes locals,(els comtes Gilbert i Miló de Narbo-na) i és una prova fefaent que elscomtes eren anteriors als francs i alssarraïns, al menys pel que fa a lesterres del Nord-Est de l’antic reialmevisigòtic.

De fet a les ciutats de la Tarracon-se Romana, en ple segle VII, s’hitroba documentada l’existència decomtes dependents dels Ducs pro-vincials, però no s’està del tot segurque la seva autoritat s’exercís extra-murs de les ciutats i que, per tant, hihagués un districte territorial urbà irural organitzat que s’anomenéscomtatus i estés regit per un comtedurant tota l’època visigòtica. Calsuposar, però, que uns districtes d’a-questa mena amb el nom de comtalso amb un altre nom, eren regits, pertant, pels comitès civitates o perunes autoritats que devien existirdurant els segles de la monarquiatoledana visigòtica i que, possible-ment, van ésser una herència de labaixa romanitat, com una mena decreació de l’Imperi Romà quan en elssegles III, IV, V es va sentir amena-

çat per la crisi i les invasions.En qualsevol cas, les fronteres

administratives dels comtats nosemblen establertes arbitràriament,sinó que serven una certa relacióamb l’espai geogràfic que en èpocaromana i preromana ocupavendeterminats pobles ibers (la Cerdan-ya correspon, gairebé, amb el terri-tori dels ceretans, els pagis de Bergaamb els bergistans, el comtat d’Oso-na amb el dels ausetans, etc..). Totplegat indica que els comtats cata-lans del segle IX eren una realitatben arrelada al país, amb un passathistòric i un substrat humà fins i totracial i lingüístic inqüestionable.

El 819, Lluís el Pietós concedí pro-tecció i immunitat al monestir deSant Genís de Fontanes. A mitjansdel IX, es fundà el monestir de SantGenís de Bellera, al terme de Sente-rada, al Pallars Jussà. Aquestes duesnotícies ens fan pensar que SantGenís era molt venerat a comença-ments del segle IX i podria ser peraquesta raó que es fes l’església enhonor d’aquest Sant a l’Ametlla.

L’any 844, Carles el Calb concedíel privilegi de les franqueses a certshabitants del Vallès.

El 870 se li atorguen al comte Gui-fré el Pilós els comtats d’Urgell, laCerdanya i el Conflent.

El 878 Guifré el Pelós obtinguéoficialment els comtats de Giro-na i Barcelona

El 878 tenim documentat elmonestir de Sant Cugat, que va tenirimportància en la repoblació de lazona. Les esglésies del Fai (St Genís,St Martí i St Feliu), ben properes al’Ametlla, són citades com a depen-dents de Sant Cugat. Si aquestes jaexistien , per què no la de l’Ametlla?En aquests documents ja es parlad’una antiga vila de la rodalia deParets que després passà a formarpart de la parròquia de Parets. Calpensar, per tant, que pot ésser uncas semblant al de l’Ametlla.

Abans de 880 es reconstruí la for-talesa de Cardona. I Guifré el Pilósfundà el Monestir de Ripoll. Cinc anysdesprés, Guifré fundà Sant Joan de

les Abadesses, i el 886, la seu episco-pal de Vic.

Guifré el Pilós continuà la recon-questa de tot el territori de Vic, i capel sud, i encarregà al seu germàSunifred la reconquesta de la comar-ca del Congost. Aquest portà a termel’empresa, i fins i tot traspassà elsCingles de Bertí i conquerí les terresimmediates, entre les que hi ha l’A-metlla.

Generalment una parròquia naixiapoc després de l’aprisió que feia unsenyor de les terres que reconqueria.Calia que el príncep hi donés la con-formitat i el bisbe autoritzés la cons-trucció d’una església.

Al comte de Barcelona, en aques-ta època, se’l considerava el Príncep,és a dir, el comte més Principal, detots els senyors. El senyor, que eraun guerrer, necessitava repoblar elterme, i sabia que el que més ho esti-mulava era la construcció d’unaesglésia.

De tota manera, a l’Ametlla segu-rament resta exclòs que el domini fosper aprisió. En tot cas degué sernomés de la vila principal anomena-da Amidola, no de totes les terres delterme, perquè tenia altres vilars méspetits amb propietaris que apareixenen l’acta de consagració. A més, alVallès, a la primera meitat del segleX, el tant per cent d’aprisions eramolt baix, i pel que deduïm delsdocuments posteriors, l’església eradel bisbe de BCN i l’abadessa li haviade retre tributs amb part de les pri-mícies i delmes. El dret de delme iprimícies sobre les terres del termeasseguraven la pervivència de l’es-glésia.

L’organització social de Cata-lunya

Els grans senyors, gairebé inde-pendents, tenien un contracte ambels seus vassalls exterioritzat en l’ac-te de l’homenatge. Cada senyor con-cedia diversos feus que constituïenun grup feudal al que anaven unitsels vilans i els serfs de la gleva.Aquest senyors eren, alhora, vassallsd’un senyor més poderós. En aquelltemps la societat estava estratificadaen nobles, lliures i serfs.

Els serfs, que més endavant esconvertiren en remences, eren page-sos adscrits a la terra.

No sabem si, quan Sunifred, entreel 878 i el 890, any de la seva mort,conquerí l’Ametlla, ja hi havia unaesglésia o fou aleshores que la féuconstruir. Sunifred era el senyor delcastell de Centelles i, per tant, sen-yor de les terres del Congost. Con-querí i incorporà la vila anomenadaAmindola i segurament la seva esglé-sia com un alou al seu feu.

Un alou era una petita propietatprivada, mentre que una propietat

pública atorgada pel comte a unagent seu era un feu, normalmentmolt més gran.

De tota manera, amb la recon-questa de Guifré, s’organitzà unaxarxa d’esglésies parroquialsparal·lela a la dels castells. Aquestesparròquies s’organitzen amb celeri-tat. Les esglésies eren aixecades periniciativa del bisbe amb la intervenciócomtal a les zones d’interès polític iestratègic. Les tasques eren delega-des als sacerdots, que encarregavenl’aixecament a la comunitat. Un copaixecada, moblada i dotada, rebia laconsagració del Bisbe.

L’11 d’agost del 897, morí elComte Guifré el Pilós, en un enfron-tament contra els àrabs. Alguns his-toriadors parlen que podria haverocorregut a Bigues.

La mort de Gufré el Pilós /Imatge: Internet

Mercat medieval/Imatge: Internet