Editorial 2. Ratespinyades a ColIserola 3. Endre~ar, acollir, ofertar i esmorteir 4. Entrevista amb Ramon

López 6. Elm Simposiinternacional d'espais naturals periurbans 1. Festa al Pare de Can Cuias 8. El carro de

Can ColI 9. Voluntaris a Galícia 10. Un espectacle que fa reviure 11. Dades meteorologiques 12.

Sumari Entrada de Vif:faJoana. Museu-Casa Verdaguer(Museu d'História de la Ciuiat)

2 _ Butlletí del Parc de Collserola· Primavera 2003

Ser voluntari a Collserola

La col·laboració de tots és imprescindible per a reduir els focs

Slinicia la prevenció activadels incendis forestals

Si veniu a Collserola un diumenge, usrebran uns amfitrions de luxe, son elsVoluntaris.

Quan parlem de Voluntaris acos­tumem a pensar en persones quedediquen part del seu temps a donarun cop de mà a algú, sense esperarcap compensació material. Si a aquestsdos aspectes -la solidaritat i la genero­sitat- hi afegim que aquest treball esrealitza com a opció presa lliurement,estem davant els tres requisits queinternacionalment es considerenimprescindibles per entendre quetreball és voluntari.

I a la serra tenim persones que treba­llen complint aquestes condicions, sónels Voluntaris de Collserola.

Aquestes persones, que formen uncol·lectiu que ja va pel seu onzè anyde vida, dediquen el seu temps, el seuesforç i la seva il·lusió a treballar perCollserola, duent a terme un com­promís que signen amb el Parc. Peròsabem que el seu compromís real i defons és amb la serra, amb la natura, ique tenen ganes de treballar per laseva conservació.

Per tot això, des del Parc,com a ges­tors d'aquest espai natural, facilitem laseva feina posant els recursos, la for­mació i el suport necessarisper a quela puguin dur a terme. I perquè la sevalabor sigui realment eficaç cal que laincorporem al nostre pla.de treballcom una aportació de qualitat.

Però a Collserola desitgem que elconcepte voluntari agafi una novadimensió. Volem que ser voluntaricomporti una complicitat real ambla nostra tasca de conservació.

Perquè si alguna cosa hem aprèstots plegats en aquests darrers anysés que, a més d'una bona gestió tèc­nica, fa falta la complicitat i la partici­pació dels ciutadans i ciutadanes, perassolir l'èxit en la conservació del mediambient en general, i pertant de Collserola.

Tots i totes hi sou convidats.

Ramon López LozanoVicepresident executiu del Consorcidel Parc de Collserola

Recordeu que des del 15 de marçfins al 15 d'octubre, a menys de 500metres del bosc es prohibit:

. encendre foc sigui quina sigui laseva finalitat. Només dintre de lesàrees de lleure i en les parcel·les d'ur­banitzacions tancades, es permesa lautilització de fogons de gas i barba­coes d'obra amb mataguspires.

La memòria del 2002ja és a la vostra dispo­sició

Pressupostos, línies de gestió i actua­cions desenvolupades pel Consorci alllarg del 2002.

Podeu adquirir aquesta públicació alCentre d'Informació del Parc.

• abocar escombraries, restes vegetalsi industrials de qualsevol mena quepuguin ser causa de l'inici de foc.

. llençar coets, globus, focs d'artificio d'altres artefactes que continguinfoc.

4 _ Butlletí del Parc de Collserola· Primavera 2003

Endreçar, acollir, ofertar i esmorteirProjectes d'obra per millorar i racionalitzar l'ús ciutadà del Parc

Els darrers anys, el Parc ha fet un esforç especial en projectes d'obra distribuïtsper la perifèria del Parc. Noves àrees de lleure i estada, portes de Parc, i ambiciososprojectes d'arranjament i perllongació de la vialitat peatonal han anat esdevenintrealitats.

Mitjançant aquests projectes, el Parc va definint la seva imatge, millora l'acollida,facilita l'accés i dóna una primera resposta satisfactòria a les necessitats dels ciuta­dans de gaudir i contactar amb Collserola. La potenciació de l'ús d'aquests espais,d'altra banda, esmorteeix la pressió que, sobre zones· naturals més fràgils, potexercir una freqüentació intensa.

Amb aquesta doble pàgina indiquem la localització dels diferents projectes,ampliant la informació dels que s'han acabat recentment.

la porta de parc de Mas lluhíUn nou espai d'accés i acolliment amb marcada significació agrícola

Amb la creació de la nova porta de parc de mas L1uhí i l'arranjament del camí anticde la Salut a Sant Feliu de Llobregat, l'accés al Parc de Collserola recupera un aireagrícola.

S'hi han conservat petits retalls d'antics camps de oliveres i ametllers, i se'ls hadonat un lloc destacat com a mostra dels ambients més rurals. El camí antic de laSalut ha estat arreglat, i les tanques dels horts, endreçades amb la participació delsseus propietaris.

i~:;::~.\~~."." - ¿

'" . ,,," - ..; •..~. ~ a, -- .<

Peatonalització parcialdel carrer Pau Vergòs

Arranjament del camí de Sant Medir

Can CuiàsRestauració dels entorns

La carretera alta de Roquetes, tambéper als vianants

5

;-\:'- .-"

-;

Perllongament delPasseig de les Aigües

S'ha finalitzat la primera fase del pro­jecte de peatonalització parcial d'a­questa carretera que puja des d'Hortafins al mirador de Torre Baró. Tal comexplicàvem al Butlletí de la passadatardor (n° 57), aquest projecte consis­teix en la creació d'una vorera amplaque permetrà una gratificadora passe­jada per una ruta amb una panoràmicaremarcable. EI tram ara ja acabat va desdel quilòmetre 0.8 fins al mateixmirador.

La passera del Coll de la VentosaElements destacables del projecte deperllongació del Passeig Mirador de lesAigües són les passeres per creuar lacarretera al Coll de la Ventosa i el Por­tell de Valldaura. La construcció de laprimera ja s'ha dut a terme i és obertaals vianants. Amb un longitud total de26,40 m, paviment de fusta i fortes pro­teccions laterals, permet la continuïtatdel passeig sense el perill que suposariael creua ment de la carretera a nivell.

6 _ Butlletí del Parc de Collserola· primavera ZOOl

Entrevista amb l'alcalde de Sant Just DesvernContinuant amb la sèrie d'entrevistesals alcaldes dels municipis del Parc, usoferim en aquesta ocasió les opinionsde l'alcalde de Sant Just Desvern i Vice­president executiu del Consorci del Parcde Collserola, Sr. Ramon López.

CPC: Enguany es compleixen 15 anys del'aprovació del Pla especial d'ordenaciói protecció de la serra de Collserola (enendavant PEPCO). Quins han estat elsavantatges i limitacions que es des­prenen de la seva aplicació?

L'avantatge més important és laseva mateixa existència, que ha permèsla planificació i el control del desenvo­lupament urbanístic dintre del Parc deCollserola.No ha estat un tema fàcil, atesa ladispersió d'atribucions de les diversesadministracions, en no haver-se con­centrat en un òrgan de gestió executiui en estar sotmeses, per tant, als noumunicipis que integren el Consorci i elseus nou models de desenvolupamentde ciutat. La voluntat, però, ha estatunificar criteris en benefici del Parc.

CPC: Des de l'aprovació del PEPCO hanaparegut noves circumstàncies territo­rials i urbanístiques que potserdemanen una reflexió sobre la figurade protecció del Parc de Collserola.Creu que l'actual figura de proteccióés suficient?

Des del punt vista de protecció delParc, crec que l'actual figura és lacorrecta, encara que queda molt perdesenvolupar.Ara bé, el que crec que realment havariat és el mateix concepte de Parc,des que es va crear fins a la data d'avui.EI concepte de fa 20 anys potser encaracontinua essent vàlid per a parcs natu­rals allunyats de les gran metròpolis. Laidea d'un espai determinat i la gestióde la seva protecció actualment ja noés suficient, i, per tant, aquest concepteha de variar. Ara tan important ésl'espai determinat com la seva con-

nexió i continuïtat amb altres espaislliures que preservin al llarg del tempsla biodiversitat. Així, Collserola no potser un altre parc, per convertir-se ambel temps en un "jardí metropolità"; total contrari, ha de constituir una peçamolt important d'una xarxa d'espaislliures interconnectats. D'aquesta ideapoden derivar altres qüestions, com arala limitació del creixement urbanístic ide les xarxes de comunicacions, etc.

CPC: Com a alcalde de Sant Just Des­vern, quin creu que és el paper que hade jugar el seu municipi pel que fa alParc; és a dir, la ciutat envers Collse­rola?

No solament a Sant Just Desvern,sinó a la resta de municipis. Collserolaha estat la porta del darrere de cadauna de les nostres cases, i això ha decanviar. Collserola s'ha de convertir enla catifa verda que penetri a casa nostraper la porta principal.No obstant això, el 40% del territoride Sant Just Desvern és zona de parc,i durant molt de temps ha estat unapart oblidada. Sant Just Desvern ha decontribuir activament a aquest canvi,ha de fer present aquesta realitat ambell mateix i al conjunt de municipismetro pol ita ns.

(PC: Com veu l'equilibri conservació/úsper al lleure a Collserola?

Amb preocupació, tenint encompte la pressió de la població queenvolta Collserola. I també amb moltaesperança, gràcies als esforços ques'estan fent en l'àmbit de l'educacióambíental, o a la col·laboració delsvoluntaris per conscienciar el respecteper aquest espai. La implicació delsdiferents municipis i el consorci peractuar dissenyant espais de lleure a lesperifèries amb l'objectiu que facin decontenció a l'ús massiu de les zonesnaturals, preservant així els espaismés fràgils de l'interior. A més,

alhora, es van traçant vies d'intervencióimmediata i serveis, que són les que uti­litzen els senderistes o les que s'emprenen cas d'emergència, per exemple.

CPC: Com a alcalde de Sant Just Des­vern, quin creu que és el paper que hade jugar Collserola envers la ciutat?

Fonamentalment, ha d'ésserl'espai que ens permeti garantir unaqualitat de vida, en contacte directeamb la natura, assegurant un efectede biodiversitat sostinguda.

CPC: Quina és la seva visió sobre elfutur del Parc de Collserola?

Ha d'ésser una peça clau i impor­tant d'una xarxa d'espais lliures inter­connectats que assegurin i mantinguinla biodiversitat de l'entorn de lescorones més urbanitzades. I això seràpossible gràcies a l'acció decididai entusiasta dels municipis i de les enti­tats municipals que han fet realitat elque és fins ara el Parc de Collserola.

Conclusions del III Si!11posiInternacional dlEspaisNaturals i Rurals en Arees Metropolitanes

7

Com ja us vàrem anunciar en l'anteriorButlletí, el proppassat març va tenirlloc el III Simposi Int~rnacional d'EspaisNaturals i Rurals en Arees Metropoli­tanes, amb el lema "EI sistema d'espaislliures en l'articulació de les àreesmetropolitanes". L'esdeveniment, totun èxit, va aplegar prop de 300 espe­cialistes en el tema.

Esvan presentar 16 comunicacionsi estudis de diferents ciutats i regionsmetropolitanes d'Europa, Amèricai Sud-àfrica. Elstreballs varen seguirtres línies de debat:

1. La planificació i gestió d'espais lliures2. Polítiques de gestió i finançamentde xarxes d'espais lliures3. Beneficis mediambientals, socialsi econòmics de la implementació deles xarxes d'espais lliures.

Destaquen les conclusions següents:

-- Un desenvolupament urbà equilibratha de tenir en compte la població i lesseves necessitats de benestar, ha decomportar la disponibilitat d'espaislliures, naturals i/o rurals, com a ele­ment de gaudi, com un element dequalitat ambiental, de qualitat de vida

i de compromís de les ciutats enel manteniment de la biodiversitat.

-- Elsespais lliures no s'han de consi­derar un residu d'un model d'ocupaciódel territori del desenvolupament urbà,sinó que han de constituir un delsobjectius del model territorial. La confi­guració territorial ha de permetre lacontinuïtat paisatgística i garantirl'existència de corredors biològics efec­tius. Cal plantejar actuacions correctivesreequilibradores de les disfuncionsterritorials ambientals, com lafragmentació del territori.

-- Leszones verdes urbanes han d'incor­porar-se conceptualment en el marcd'espais lliures i contribuir al manteni­ment de la diversitat biològica del mediurbà, i, en aquest sentit, seria desit­jable, si fos possible, connectar-les alsespais naturals periurbans.

-- Lesexperiències de membres de laxarxa d'espais lliures indiquen que lafragmentació dels espais lliures no sola­ment és contraproduent i ineficaç perconservar i gestionar la natura sinó quetambé ho és la fragmentació d'estruc­tures administratives, les quals, ambla concurrència de competències,

afegeixen obstacles i limitacions a totsels esforços de gestió sostenible i decohesió territorial.

-- Ésmolt important buscar sinergiesentre les ciutats en què s'ha acumulatexperiències i informació. Aquest és elcas d'algunes ciutats i de la seva partici­pació en iniciatives nacionals i interna­cionals en què hi ha valuosos estudisbotànics, faunistics i biològics, comtambé d'estratègies de conservaciói gestió, formació, educació ambiental,participació de comunicats locals, etc.L'existència de xarxes, entre elles Fede­natur, fa possible que ciutats que hanaconseguit una considerable expe­riència en la preparació de les sevesAgendes 21 locals, puguin donarassistència a aquelles que tenen laintenció d'establir les sevesAgendes.

-- Finalment, cal esmentar l'impuls queva representar la celebració del 11 Sim­posi l'any 1995 en què es van pre­sentar molts casos interessants i que vadonar origen a la creació de Fedenatur.Amb les experiències exposades enaquesta trobada, es posa de manifestque és possible continuar per aquestcamí amb l'objectiu d'expandir els prin­cipis de sostenibilitat i aplicar-los sobreels territoris metropolitans d'un nombrecada cop més important de ciutats.

(Aquest text s'ha extret del document deconclusions del III Simposi)

8 _--- --- ---- ----- --- ----- ------ - - -- ---------

Butlletí del Parc de Collserola' Primavera Z003

Festa al Parc de Can CuiàsUn dia de sol, gent amunt i avall passe­

jant pels camins. Nens i nenes observantels planetes a la cúpula del planetari.Avis i àvies asseguts a les taules, esmor­zant, prenent el sol, descansant, obser­vant els seus néts. Aquest és el retratdel passat dia 16 de març al Parc deCan Cuiàs.

La festa fou una descoberta de l'indretper als veïns de Montcada i rodalies queno coneixien la zona, i fou una redesco­berta per als qui l'havien conegut encondicions molt diferents a les quevam poder observar el diumenge.

L'antiga zona d'horts i barraques és araun espai verd de 22 ha. La recuperacióde la zona és, sens dubte, una millorade qualitat de vida, sobretot per als quien poden gaudir en primera línia, elsveïns i veïnes del barri de Can Cuiàs.

La jornada comptà amb una petitaexposició del projecte, que a partir defotos i plànols mostrava el procés detransformació de la zona.

Un de les activitats a destacar va ser elpunt d'informació i de sortida de passe­jades conduïdes pels voluntaris del Parc.Des de primera hora, el grup de volun­taris van repartir el tríptic de l'àrea atots els qui van venir fins a Can Cuiàs,

alhora que informaven els usuaris de lespropostes i activitats que ofereix el Parcde Collserola.

Un dels moments importants de lajornada fou el de convidar els assistentsa fer passejades per l'àrea de la mà delsvoluntaris, que van donar a conèixer lazona i van explicar les característiquesdel projecte de recuperació, com també

algunes de les particularitats que pre­senta la zona.

Volem destacar el gran nombre degent que va participar en aquestes pas­sejades i en la matinal festiva de diu­menge al Parc de Can Cuiàs, com tambévolem agrair des d'aquí la col·laboraciódels voluntaris del Parc, que van contri­buir a l'èxit de la jornada.

Noves activitats al Centre d'Informació

RAH-MON ROMA

(DEL CARTEll PROMOCIONAl)

Els que consulteu l'agenda d'activitatssabeu que tenim un programa habituald'activitats guiades en què podeu parti­cipar. Ara, al Centre d'Informació volemfer nous amics, per això programemnoves activitats que anunciem trimes­tralment.

EI passat diumenge 23 de març vamgaudir d'un esplèndid dia acompanyatsper en Rah-mon Roma, animador queens va fer cantar i dansar a cor quevols!! Va ser la nostra manera dedonar la benvinguda a la primavera.

EI dissabte 31 de maig, farem unasortida per conèixer les papallones deCollserola a càrrec de l'especialista JordiJubany. Després d'una curta presen­tació es farà un recorregut de camp perdeterminar-ne les diferents espèciesque s'observin, conèixer les seves carac­terístiques i practicar mètodes d'estudi.Per assistir a aquesta activitat cal queus inscriviu al Centre d'Informaciódel Parc.

Esperem que les noves propostes ussiguin atractives.

EI carro de Can Coll participa a la Passadadels Tres Tombs de Cerdanyola

9

Can Coll és bàsicament un Centred'Educació Ambiental destinat a l'en­senyament infantil i primari, peròtambé és un equipament obert a totesles entitats educatives i socials que s'in­teressin per la formació dels seus mem­bres, siguin estudiants, adults, gentgran, discapacitats, etc.

L'any 1999 es va signar un conveni decol·laboració entre el Consorci del Parcde Collserola i el Centre de Dia de Cer­danyola. EI conveni pretén que elsusuaris facin tasques de manteniment,tant de jardineria com de mobiliari, amés de petits arranjaments. A canvid'aquesta aportació, els educadors res­ponsables de Can Coll en fan una plani­ficació, un seguiment i una formacióregular tant dels treballs programatscom de temes medioambientals.

Els usuaris del Centre de Dia entre 10i 14 homes i dones- participen en grupstenint en compte les seves habilitatsi formació personal. AI llarg d'aquesttemps, un grup s'ha anat especialitzanten tasques de restauració del carrode Can Coll.

EI projecte de restauració del carro vaprendre vida com a conseqüència de lacreixent implicació de l'equip del

Centre de Dia en totes les tasquesque se'ls encomanava. La rehabilitacióexigia un cert compromís personal i degrup cosa que els usuaris del Centrede Dia van entendre molt bé.

EI carro de Can Coll, dels anomenats"d'escala", romania al porxo de laquadra com a peça del petit museuetnogràfic de la masia. EI vehicle, queva deixar de funcionar l'any 1970, nopatia desperfectes estructurals i, conve­nientment restaurat, també podia serun recurs més dels programes d'edu­cació ambiental.

Tanmateix, la proposta no consistianomés en restaurar el carro, sinótambé en poder-lo lluir a la Passadadels Tres Tombs de Sant Antoni Abat.Aquesta segona part de la proposta -ladellluïmentu pretenia mostrar la feinafeta per una entitat cerdanyolenca alsmateixos ciutadans presents a laPassada.

Enllestir la feina suposava un treballpoc agraït al començament: netejari passar paper de vidre a fustes i ferros;desmuntar i canviar les peces; entendre

els mecanismes i la funció de cada ele­ment, però, finalment, pintar i enver­nissar el carro fou tot un goig!

Val a dir que tota aquesta feinadava ser possible gràcies al suport delsArriers de Sant Antoni Abat de Cerdan­yola. Aquesta entitat va oferir totamena d'assessorament tècnic pel quefa a la restauració del carro i la for­mació referent als guarniments delcavall. També va fer possible la partici­pació a la Passada, que va tenir llocel mes de gener passat.

La Passada va ser una festa. Moltscarrers eren plens de ciutadans queadmiraven els carruatges. Se sentia: ­"Mira, el carro de Can Coll!" lla satis­facció de qui participava anant aldamunt del carro, conduint-lo o simple­ment acompanyant-lo. es feia presentprincipalment en el moment de llençarels caramels i de saludar la multitud.

Va ser un un dia que probablementno oblidaran mai els usuaris del Centrede Dia.

10 _ Butlletí del Parc de Collserola· Primavera 2003

Els Voluntaris vam ser a Galícia

Les sensacions que ens despertala serra

La sensació que molts hem tinguten visitar la serra per primera vegadaés la d'haver descobert un tresor. Deseguida ens ve al cap que sempre enshem fixat en el que tenim lluny decasa,sense adonar-nos que es pottrobar el mateix ben a prop. Per aixòens agrada explicar a la gent com ésaquesta meravella tan propera i a lavegada poc coneguda. Creiem quecom més es conegui, més interèshi haurà per conservar-la.

Molts de nosaltres venim regular­ment a la serra perquè no enspodem estar de passejar pels seuscamins i endinsar-nos en la natura,descobrint nous encants en cadavisita. Elsuns preferim la solitud queens proporciona el bosc; als altresens agrada trobar els amics i cone­guts en aquest marc incomparable.Per uns motius o per uns altres,podem afirmar, per tant, que un copdescoberta, Collserola crea addicció.

Collserolacrea addicció

Aquesta es la proposta 17 del llibre"Collserola amb els Voluntaris" ambla qual iniciem una nova secció dinsel butlletí.

A partir d'aquest en cada nou Butlletítrobareu una recomanació o reflexiósobre la serra que els Voluntaris us fan.

La costa de Galicia ha patit unshock, una malaltia que no ésfàcilde curar.

La zonaAls voluntaris de Collserola ens vatocar moure'ns en una zona àmplia.Vam ser a Laxe, Cabo Vilàn, Cama­rinhas, Cedeira, Fisterra, Vilarrube,Pantín. Fins itot a Estacade Bares.

Darreres impressionsEI problema ara es troba als rocamsi penya-segats, majoritàriamentinaccessibles i que romanencarregats de fue!.

Lesplatges més comuns i mésimportants ja estan netes aparent­ment, però a la sorra del fonsencara queden restes i no espot preveure fins quan.

Un bon encert...a la.platja de Pantín vam recuperar unsomorgollaire quan intentava enlairar­se sense èxit ... la ingestió de fuell'haviadebilitat i li impedia aixecar el vo!. ..

..vam aprendre el vocabulari del chapa­pote abans que el gallec.

En el grup de treball hi havia personesde tot arreu (Irlanda, França, Argentina,Alemanya ..) i ens hi vam trobar molt bé.

La feinaA l'alberg, cada vespre, havent sopat,cada grup feia un repàs d'incidènciesdetectades: aus mortes, aus vives petro­lejades, estat de degradació de lesdunes, situació de la platja, de lazona intramareal i de l'aigua.

Breu recull de comentaris i imatges de la col.laboració

EIdijous 13 de febrer sortien dos cotxes amb un grup de voluntaris cap a Galícia.Anavem a col·laborar amb la SEO-BirdLife en el control i seguiment dels efectesdel vessament en l'avifauna de la zona.

11

Un espectacle que fa reviure

G F MAM J J A S o N D~~~~~~~~t:__ PreCipitació 2002 •• Predpitacló mitjana 1914-2001

Temperatura 2002 Temperatura mitjana 1914-2001

Voluntaris de CollserolaParcCollserola.amb.es/voluntarisDocument pdf amb informàciógeneral sobre Voluntarís Collserola ila butlleta d'inscripció.

Incendis forestalsParcCollserola.amb.es/focsLes dades actualitzades dels incendisque han afectat l'àmbit metropolità.

http://

ParcColIserola.amb.es

Resum meteorològicde l'any 2002

La precipitació total molt superiora la mitjana anual i un estiu gairebénòrdic, alternats amb alguns episodiscríticament secsi calorosos en mesospoc habituals (febrer, setembre).Un climograma ben expressiu d'un anysorprenentment irregular.

escènici, ens cap­

tiven, a cadapas, amb un nova idea

audiovisual. I, tot plegat, faci-litant-nos la millor audició poètica

de la música de les paraules.

Aquest Jardí recull plenament l'esperitde Verdaguer en la sevavocació de nor­malització cultural i recuperació lingüís­tica, i té, d'altra banda, un intens valorpedagògic. És,també, tot un espectacleveure la cara d'embadalits amb què, enles visites escolars, fins hi tot els grupsd'alumnes més ganàpies segueixenl'obra.

AI Museu-casa Verdaguer de Vil·laJoana reposa la memòria dels darrersdies del poeta. Cent anys desprès, i enel marc dels actes de celebració de l'e­femèride, un espectacle del grup Mar­duix torna a donar vida a l'obra i figurade Jacint Verdaguer en aquest escenari,al bell mig de la serra de Collserola.

Des que entrem al Jardí de les paraules,l'espectacle ens sorprèn. De la mà delsseus personatges, ens condueix en unavisita molt especial per les estances méssignificatives de la casa i les creacionsmés rellevants de l'escriptor.

Amb una llarga i reconeguda tra­jectòria en el món dels titelles, el grupMarduix ens demostra aqui el seu amplidomini dels llenguatges de l'espectacle,més enllà de l'escala dels actors. Ambpoca cosa més que el parament de lamateixa casa, aconsegueixen desvetllar­nos en cada sala amb un nou efecte

12 _

EquipamentsCentre d'Informació i seu dels ServeisTècnics. Ctra. de l'Església, 92 (Ctra.

Vallvidrera- Sant Cugat, km 4,7). 08017Barcelona. Tel. 93 280 35 52.Accés: FGC: Baixador de Vallvidrera.Horari: cada dia de 9,30 a 15 h.E-mail: cpcollserola@amb.es

Mas Pins, Centre d'Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8.08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60Feiners activitats programades(Secundària i UniverSitaris), festiusestades de treball per a grups d'adults.E-mail: maspins@bcn.servicom.es

ServeisÀrees de pícnic. Santa Creu d'Olorda:936689665/936681507. Can Coll: 935806 986 (dimarts tancat). Santa Mariade Vallvidrera: 932 802 649. La Salut deSant Feliu: 936 852 618 (dimarts tancat) .

Auditex: cat. 93 481 0042,cast. 93 481 1042

Can Coll, Centre d'Educació Ambiental.Feiners visites escolars (Infantil, Primària)concertades. Tel. 93 692 03 96, festiusobert de 9,30 a 15 h, visites guiadesper Voluntaris.

Centre de Documentació i RecursosEducatius. Tel. 93 692 29 16.

Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290Cerdanyola del VallèsE-mail: cancoll@retemail.es

Can Balasc. Estació BiològicaCamí de Can Balasc, sln08017 Les Planes (Barcelona)Tel.: 93 587 95 13 - 600 464 006E-mail: mrfc@amb.es

Informació transport públ ic: O10

Bombers:Generalitat: 085Barcelona: 080

Web del Parc: http://ParcCollserola.amb.es

~CAIQ

I

I

CajacleAhon-o¡

1-delMedit.m.neo

~ SERVEIS FUNERARIS

iMllóOó(!U"1\SA

DE BARCELONA, S.A

L!

SONY

fecsae"<;ò

~.~g,~

!!giscosa"

~

S.Agbar

CAJA IY\ADRID ~~ Tabasa

.•~c:mc:x

,.~ 1>"("-,1,.,,., •

c:spr:¡ñr:¡

./¡«e"'·-,''>o)

li

NOVARTIS

CATALUNYA

~RADIO

Plou i fa solDades facilitades per l'Observatori Fabra (432 m)

Període TMATMTTmTma PPA

Novembre 2002

21,216,013,010,16,465,7930,5

Novembre 1914-2001

26,4 ('85) 13,811,08,2-2,6 ('85) 64,9569,1

Desembre 2002

16,812,710,416,55,452,5983,0

Desembre 1914-2001

20 ('39)10,78,15,4-6,2 ('62) 51,8620,9

Gener 2003

18,810,97,94,8-0,924,624,6

Gener 1914-2001

20,9 ('44) 7,315,74,5-7,2 ('85) 38,638,6

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Tempera­tura mitjana Tm Temperatura minima mitjana Tma Temperatura minima absolutaP Precipitació total mes (11m2) PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener