ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE

ICONOGRAFIA

Fídies Patenó. Frontó oriental: Les Parques

Grècia: Plenitud clàssica (2ª meitat segle V a C, època Pèricles)

LES MOIRES O PARQUES

Mitologia romana: les Parques o Parces (Parcae) foren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació del naixement (personificacions del FATUM o DESTÍ). Foren assimilades a les Moires gregues i n'assumiren la personalitat i les funcions. Les Parques controlaven, metafòricament, els esdeveniments de la vida tant de mortals com d'immortals, des del naixement a la mort. Fins i tot, els déus (per exemple Júpiter) estaven subjectes a les Parques i les temien.

Els noms de les Parques foren: Nona (grec equivalent Clotó, Clotho), feia girar el fil de la vida (des de la roda fins el fus, desde la rueca hasta el uso). Dècima (grec equivalent Làquesis, Lachesis) mesurava el fil de la vida amb una vara. Morta (grec equivalent Àtropos), posava fi al fil de la vida i escollia la manera de morir de cada persona.


TAPIS MILLEFLEUR (principi s. XVI).

Les Parques amb els noms grecs:

Clotó (Nona) feia girar el fil de la vida). Làquesis (Dècima), mesurava el fil de la vida amb una vara. Àtropos (Morta), posava fi al fil de la vida i escollia la manera de morir de cada persona.



Aparentment, no tenien tan de poder com Zeus, però tots els déus les respectaven i les temien.

Eren tres deesses d’avançada edat, les més velles de l’Olimp.

Tenien el poder de conèixer el futur i no revelar-lo, i tenir en les seves mans la vida de mortals i immortals.



Cloto, Làquesis i Àtropos representaven el passat, el present i el futur. Elles teixien els fils de la vida dels éssers humans: Cloto elegia un fil, Làquesis el teixia i Àtropos el tallava (la persona moria en l’acte).

Nona, Dècima i Morta, pels romans.


Nona, Dècima i Morta, pels romans. En la mitologia nòrdica, les Nornas (les tres deesses del passat, present i futur): Urd, Vertande i Skuld.

Les tres Moires matant als gegants Agrio i Toante. Detall del fris de l’Altar de Zeus de Pèrgam (Museu de Pèrgam, Berlín).

LES MOIRES O PARQUES: REPRESENTACIONS

Las Parques en "Xena"


Francisco de Goya y Lucientes Àtropos (Morta), Les Parques o el Destí (1818-1823)

Oli sobre mur traslladat a llenç (123 cm x 266 cm) Museu del Prado

Una de les Pintures Negres, que formaren part de la decoració dels murs de la casa, anomenada la “Quinta del Sordo”, que Francisco de Goya adquirí en 1819. Aquesta obra ocupava probablement la paret esquerra de la planta alta segons s'accedia a aquesta planta, juntament amb “Duel a garrotades”.


Duquessa d’Alba, Nati Abascal (duquessa de Feria en eixa època) i comtessa de Romanones, Aline Griffith.

TRES MOIRES, PARQUES, DEESSES O OLIGARQUES???

TORS DE BELVEDERE

Fragment de l’estàtua d'un nu masculí signat per l'escultor d’Atenes (Escola Neoàtica) Apol·loni d’Atenes.

L'escultura va ser descoberta a la plaça del Campo de’ Fiori, Roma, durant el papat de Juli II (1503-1513). Es creia que es tractava d'un original del s. I aC, però actualment s'estima que es tracta d'una còpia d'una estàtua més antiga, probablement datada al segle II aC. L'estàtua sembla que representa una figura humana sobre un animal?, tot i que el qui hi és representat exactament encara es discuteix: és possible que sigui Hèrcules, Polifem o Màrsies, entre d'altres. La posició retorçada del tors i la seva extraordinàriament ben representada musculatura va tenir una gran influència en artistes posteriors del Renaixement (Miquel Àngel i Rafael), el manierisme i el barroc.

TORS DE BELVEDERE

Avui forma part de la col·lecció del Museu Pius-Clementí dels Museus Vaticans. El qualificatiu «del Belvedere» deriva del Cortile del Belvedere, pati dissenyat per Bramante, on es va exposar l'estàtua originàriament.

APOL·LO DE BELVEDERE El Tors de Belvedere no s'ha de confondre amb el, també famós, Apol·lo de Bervedere, pertanyent a la mateixa col·lecció museística.

Famosa estàtua de marbre (antiguitat clàssica) descoberta al Renaixement, que ha simbolitzat durant segles la perfecció estètica per a europeus i occidentals de tot el món. Apol·lo (déu grec) en el moment quan derrota la serp Pitó, monstre que aterria la costa de Delfos.

APOL·LO DE BELVEDERE Originàriament tenia un fletxa i un arc. La part inferior del braç i la mà esquerra s’havien perdut quan fou descoberta, parts restaurades per Giovanne Angelo de Mentorsoli, escultor i alumne de Michelangelo.

És una còpia hel·lenística o romana de l’original, de l’escultor grec Leocares del 325 aC.

Descoberta en 1489 i col·locada en el Cortile del Belvedere. Moltes còpies es varen fer. L’escultor Pier Jacopo Alari Bonacolsi la copià en cera i, després, l’acabà en bronze per a la Família Gonzaga, de Màntua. L’estàtua va formar part de la col·lecció de Giuliano della Rovere, que després, com a Papa, la va col·locar en el Museu del Vaticà.

APOL·LO DE BELVEDERE

EVOLUCIÓ QUE DU A L’APOL·LO DE BELVEDERE

TORS DE BELVEDERE

El Tors era considerat en l’antiguitat com el cos més proporcionat que existia, el més bell, el més perfecte.

TORS DE BELVEDERE

Perspectiva frontal i per darrere per mostrar la perfecció del cos.

• sogradargos.blogspot.com/2008/11/torso-de-belvedere.html

TORS DE BELVEDERE Ara mirem l’escultura del Tors des d’una altra perspectiva...

Imatge des de la perspectiva frontal de Tors. Apol·loni d’Atenes (segle I aC). Cos nu d’un home sedent. El temps ha fet que s’hagin perdut les extremitats i el cap, tors corbat, inclinat cap a la dreta, músculs perfectament definits i les cames entreobertes, que deixen veure el seu membre viril.

Nou enfocament des del món de la imatge actual.

TORS DE BELVEDERE

David Beckham posant per la marca Armani. Postura molt semblant: Cames entreobertes, musculatura perfectament definida, assegut, tors corbat..., però, el model i futbolista té el cos inclinat cap al costat oposat.

FINALITAT AMB LES DUES IMATGES: Pretenen destacar un cos masculí, de musculatura perfecta, emfatitzant la virilitat. De fet, la fotografia d’Armani resa “Regardez-moi dans les yeux...”, “Mireu-me als ulls...”. O tal vegada, pretén destacar altra cosa?

TORS DE BELVEDERE

Ara mirem l’escultura del Tors des d’una altra perspectiva... Podem apreciar millor la posició sedent, i la curvatura i inclinació de la columna, a més de l’anatomia masculina perfectament definida.

TORS DE BELVEDERE

En l’actualitat, donades les similitud existents entre la comunicació visual i propagandística, i certes escultures clàssiques, podem deduir que certes imatges cerquen en el passat la font d’inspiració. David Beckham, ara d’esquena, amb posició corbada i la seva esquena inclinada cap al mateix costat de l’escultura. A destacar, en la fotografia, els nombrosos tatuatges del famós. Què es pretén? Vendre’ns la seva imatge més sexy i masculina? Amb quina finalitat?

TORS DE BELVEDERE

Carlos Freire amb una postura similar, per a una sessió fotogràfica del seu “book”. Curvatura d’esquena, tot i que no veiem una inclinació del tors; es destaca la mirada del model, com en la de Beckham.

I..., una anatomia perfectament marcada.

RECONSTRUCCIÓ TORS DE BELVEDERE

tecciztecatl.deviantart.com

RECONSTRUCCIÓ TORS DE BELVEDERE Certa similitud entre el Tors i el “Pensador de Rodin”.

Des la seva troballa, en un moment imprecís del s. XV, la poderosa musculatura del Tors de Belvedere (escultura hel·lenística del s. I aC) ha exercit una gran i constant fascinació, tot i el seu estat fragmentari (sense cames, braços i cap) i que és obra d’un artista absolutament desconegut, Apol·loni d’Atenes. Per la qual cosa ha estat molt reproduïda.

MODELS I INFLUÈNCIES

MODELS I INFLUÈNCIES Ha estat inspiració per

Miquel Àngel, Rubens,

Turner o Picasso.

Ignudis de Miquel Àngel Buonarroti.


Tors Belvedere Autor: Peter Paulus Rubens Cronologia: 1601-02 Museu: Casa de Rubens Característiques: 37,5 x 26,9 cm Material: Dibuix Estil: Barroc Centroeuropeu Quan va arribar a Roma, en 1601, Rubens va sentir especial atracció per una de les obres mestres de l’Antiguitat clàssica: el Tors Belvedere. Va realitzar molts dibuixos que emprarà després com a models dels seus treballs. També en farà de busts romans, escenes funeràries, l’Apol·lo de Belvedere, el Laocoont, el Hermafrodita Borghese, etc.

Amb el Tors plasmarà un encertat estudi de llums i ombres, la força del seu traç serà element identificatiu del seus dibuixos, accentua, en aquesta ocasió, el contraposat i la torsió expressiva del bust del personatge, como si ens convidarà a penetrar en els seu propi espai. El Tors Belvedere servirà d’inspiració a Rubens per a la figura de Paris en el Judici de PARIS i el Crist de la Coronació d’espines de la capilla de Santa Elena en la cripta de la Santa Croce.


Estudis de Peter Paulus Rubens.


Estudis de Peter Paulus

Rubens sobre Michelangelo.

Estudis de Peter Paulus Rubens. Pintura a l’oli.


Dibuix del Tors del Belvedere realitzat per Joseph Mallord William Turner.


QUI ERA? Entre els ss. XVI-XIX, totes les teories l’interpretaven com Heracles, per la pells de lleó sobre la que estava assegut, atribut habitual del semidéu. Finals s. XIX, el naturalista Carl Hasse apuntà la impossibilitat de què aquesta pell no fos d’un lleó, ni la coa, ni les garres són com les del lleó. Nova hipòtesi: possiblement seria Polifemo o Marsies o, tal vegada, l’heroi grec Filoctetes.

Al s. XX s’han descartat totes aquestes hipòtesis, a partir d’una interpretació iconogràfica (relacionant el models trobats en les arts menors) i, també, anatòmica (disposició muscular de la figura, nombrosos punts de fractura, forats i superfícies d’unió, que presenta). El Tors representaria a Ayax Telamoni, segon en importància després d’Aquiles, dels herois grecs front a Troia.

www.blogseitb.com/arte/tag/torso-del-belvedere/

QUI ERA?

El denominat Grup del Pasquino ha estat interpretat com Ayax Telemoni, fill de Telemon, rescatant el cos mort d’Aquiles del camp de batalla.

RECONSTRUCCIÓ TORS DE BELVEDERE

ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE

Education

Transcript of ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE