Sumari

2

3 Editorial: Un nou model de

seguretat

4 De Portada: “Volem una GUB

basada en la proximitat, el territo-

ri i la transparència”

6 A fons: Una policia més propera,

transparent i descentralitzada

8 Notícies: Nou equip de govern

La GUB rescata 51 persones al mar

10 Notícies: Medalla al cap de la

GUB, Evelio Vázquez Bona res-

posta dels escúters elèctrics 15

anys fent la crònica de la Guàrdia

Urbana

13 Especial Patró: Un Patró amb

la mirada posada al futur

16 Actuem: Un agent reanima una

persona que patia una aturada

cardíaca La GUB deté un pre-

sumpte proxeneta de menors

Confiscats prop de 4.000 articles

electrònics falsificats de gran

qualitat Intervenció en un ma-

gatzem de venda ambulant amb

productes per valor de 300.000

euros

18 Els nostres recursos: La Guàr-

dia Urbana continua reforçant la

plantilla

19 En Xarxa

20 BCN es mou: La XXI Audiència

Pública a nois i noies se centra en

Seguretat Ciutats excel.lents per

a nens de 8 i adults de 80

22 El Tauler

GuBRevista de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona

Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-508004 - Barcelonacorreu-e: GU_REVISTA@BCN.CAT

Consell Editorial: Carles Reyner, Eva Llorach, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Àlex Palau i Sílvia Fernández

Director: Evelio Vázquez

Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com)

Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra iLaura Urios

Redacció i fotografia: Sílvia Fernández

Serveis editorials: Op-team SIC SL

4 6

13

14

18 219

3

Editorial

Un nou model de seguretat

A Barcelona hem detectat que una de les coses que més preocupa a la ciutada-nia és la convivència, per això creiem que és important identificar els temes d’origen, abans de què arribin a generar conflictes. Això serà possible si cen-trem els nostres esforços en ser propers, presents al territori i transparents.

Aquests tres eixos són els que han d’articular la feina de la Guàrdia Urbana mitjançant el pla de seguretat 2016-2019.Proximitat entesa com a model. Un model en què el ciutadà tingui a l’agent com a refe-rent a qui exposar els seus problemes. I uns i unes guàrdies que, en ser propers a la ciu-tadania, estiguin preparats per resoldre els temes de convivència en la seva primera fase. La proximitat, a més, no es pot entendre sense el territori. Tot comença als carrers i les places de la ciutat, i per això hem de reforçar les Unitats Territorials. Barcelona té una realitat complexa en la qual cada districte té unes necessitats diferents, i per tant s’han d’abordar de manera diferent, no des d’una visió centralitzada. Així, entenem que el territori ha de ser la clau de l’organització, a la qual han de donar recolzament la resta de serveis centralitzats. Per últim, la transparència és l’element que ho ha d’impregnar tot. Creiem que perquè el model funcioni la policia ha de ser transparent. Hem d’explicar què fem i com ho fem, ja que aquesta serà la única ma-nera de què la ciutadania confiï en nosaltres i s’impliqui en la nostra feina. Pensem que la policia és molt més efectiva si compta amb el suport de la població, i només hi col·laborarà si construïm aquesta relació de confiança.Per poder impulsar aquest canvi de model, el pilar central serà el nou Pla Director. Aquest Pla, elaborat entre tots, serà el que reorientarà les maneres de fer cap a la pro-ximitat, el territori i la transparència.

Barcelona té una realitat complexa en la qual cada districte té unes realitats diferents, i per tant s’han d’abordar de manera diferent

4

Actuem

Parlem amb Amadeu Recasens, comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, sobre la seguretat a la ciutat, el paper de la Guàrdia Urbana i el futur del Cos.Comencem pel principi: què entén vostè per “seguretat”?Creiem en la seguretat de les persones, la que afecta directament a la seva integritat –i això inclou també els seus béns–, enfront del concepte de seguretat institucio-nal. Les institucions no han de vetllar per la seva pròpia seguretat, sinó per la de les persones a les que repre-senten.

Com es trasllada aquesta visió a Barcelona?Per definir un model de seguretat primer cal conèixer quins problemes tenen els ciutadans en aquest àmbit. És l’única manera de configurar unes polítiques públi-ques que responguin realment a les necessitats de la gent. Així que hem començat a identificar què és el que preocupa als ciutadans. I què hem detectat? Doncs que el principal problema és de convivència. I per abordar-lo hem de treballar a partir de tres eixos principals: proxi-mitat, territori i transparència.

Què suposen aquests tres eixos en el cas de la Guàrdia Urbana?Entenem la proximitat no només com una filosofia, sinó també com un model. Cal una policia més propera per-què el ciutadà tingui un referent clar a qui exposar els seus problemes, per poder abordar i resoldre els temes de convivència abans que es converteixin en conflictes... I perquè aquesta proximitat sigui real, la clau passa pel territori. No podem tractar Barcelona com una unitat: cada barri té necessitats diferents. Per això, hem de des-centralitzar la visió de la seguretat i fer pivotar més el treball de la Guàrdia Urbana en els territoris.El tercer eix és el de la transparència. Si volem guan-yar-nos la confiança dels ciutadans no podem ser opacs, hem de permetre que els ciutadans “vegin” la institució,

hem de ser transparents. Si la policia es deixa mirar, el ciutadà també es deixarà mirar. Alhora, hem d’aconse-guir que corri un flux d’informació entre ciutadà i poli-cia, crear sinèrgies positives basades en la confiança i la transparència. Això vol dir, per exemple, que hi hagi un retorn, explicar-li al ciutadà què ha passat amb allò que va denunciar o informar, perquè vegi que se l’escolta i que la seva participació serveix.

S’entreveuen canvis importants... Volem impulsar un canvi cultural, no només organitzatiu o funcional. Primer hem de tenir molt clar cap a on vo-lem anar, i llavors haurem de veure quins canvis seran necessaris a nivell organitzatiu per donar resposta als objectius que ens fixem. En aquest sentit, serà el nou Pla Director, en el que ja estem treballant, el que detallarà com ha de ser la Guàrdia Urbana.Pel que fa a la coordinació amb altres cossos, hem d’arri-bar a uns nivells de distribució de funcions que evitin al màxim possible les duplicitats. Això no vol dir que deixem de fer operatius conjunts, ni de treballar de ma-nera coordinada per atendre aquelles necessitats de la ciutadania que així ho requereixin. En cap cas deixarem “desprotegida” la ciutat, però la Guàrdia Urbana ha de centrar-se en les funcions que li són pròpies.

“Volem una GUB basada en la proximitat, el ter-ritori i la transparència”

“Impulsem un canvi cultural, no només organitzatiu o funcional. Proximitat, territori i transparència han de ser els eixos orientadors”

De portada

5

“Cal un policia humà, empàtic, honest. Un policia amb cor, que es guanyi el respecte del ciutadà. No busco un perfil ‘bonista’, sinó professional”

El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, al seu despatx.

Veu el cos predisposat davant d’aquesta nova manera de fer?La Guàrdia Urbana té més de 175 anys d’història, les ha vist de tots els colors, i ara percebo una expectativa positiva. Crec que és engrescador que una organització tingui les idees clares sobre què vol fer i com vol fer-ho. Ara estem explicant als agents tot això i constato que l’acollida és positiva. A més, a la Guàrdia Urbana tenim un gran potencial humà amb un bon equilibri entre co-neixement, experiència, força i joventut.Al final de tot model, hi ha les persones que el duen a la pràctica. Quin és el seu perfil ideal de guàrdia urbà?Cal un policia humà, empàtic, honest. Un policia amb cor, que es guanyi el respecte del ciutadà. No es tracta

de tenir un perfil ‘bonista’, sinó professional, i un pro-fessional, a vegades, ha d’actuar amb contundència. Però quan aquesta contundència es fa amb raó, edu-cació i de bones maneres, no deixa de generar estima i respecte. A més, el policia ha de tenir certa autonomia i poder de decisió, ha de saber actuar per resoldre el primer nivell de conflictivitat.

I què pot aportar vostè mateix i el seu equip, com es presenten als agents?Als agents els diria que tant el meu equip com jo som professionals que portem molts anys treballant en l’àmbit de la seguretat. Al darrere del que diem hi ha uns valors que sabem posar en pràctica perquè, em reitero, som professionals, i ens apliquem les mateixes regles que de-manem: transparència, proximitat i descentralització.A més, tant aquest nou model de seguretat com les po-lítiques per portar-lo a la pràctica seran avaluables, per poder comprovar la seva eficàcia i fer els canvis que si-guin necessaris. Professionals i organitzacions ens hem d’adaptar als canvis, tots hem de ser permeables. p

6

Actuem

14 programes, 50 projectes i 17 subprojectes conformaran un nou Pla Direc-tor amb l’objectiu de millorar la resposta a les necessitats de la ciutadania

El primer pas per poder donar resposta a les necessitats de la ciutadania és estudiar quins són els temes que més la preocupen. Sabem que el que preocupa és la convivència. Per

donar-hi resposta, cal abordar les situacions des d’un punt de vista diferent, proper, mediador... És el punt de vista que buscarà impul-sar el nou Pla Director de la Guàrdia Urbana i que ha de permetre reorganitzar la policia sota tres consignes: proximitat, transparència i territori. El Pla Director, que es pre-veu que estigui enllestit al maig, estarà composat per 14 programes, 50 projectes i 17 subprojectes. L’ob-jectiu és reorientar la manera de treballar cap a la proximitat, que serà la base de l’actuació de la GUB. En aquest sentit, es reforçaran les Unitats Territorials, des de les quals es buscarà potenciar la relació amb la ciutadania per crear una relació de confiança. La intenció és que la ciutadania consideri propers als

policies, ja que “un cos policial és molt més eficaç si compta amb els ciutadans”, en paraules de Jordi Sam-só, gerent de Seguretat i Prevenció. Segons el gerent, els i les agents són el primer nivell de l’atenció a la ciutat, són els que es troben tots els problemes i molt sovint han de fer de psicòlegs, de metges... quan aquests no

hi són. “Per això han d’es-tar preparats i ser empàtics, característica que la majoria d’agents practica.” A més, han de conèixer bé tots els serveis, tant municipals com externs, que cal activar per a la resolució de cada si-

tuació. També creu que és clau la mediació, ja que “en el context actual la sanció no és sempre la millor resposta”. A nivell de territori, el Pla Director estudiarà també com s’ha d’articular, ja que els problemes no són iguals a totes les zones de Barcelona. El Pla també definirà com han de ser les unitats descentralitzades, que seran les que reforçaran les UT quan sigui necessari.

Una policia més propera, transparent i descentralitzada

A fons

Cal reorientar la manera de treballar de la Guàrdia Urbana cap a la proximitat, que és la millor forma d’abordar els problemes de convivència

El nou gerent de Seguretat i Prevenció, Jordi Samsó, al seu despatx.

7

El Pla també contempla una millora i un reforç del sistema de garanties de la Guàrdia Urbana. En aquest sentit es farà transformació de l’actual Unitat de Règim Interior per passar d’un model essencialment discipli-nari a un model més ampli que inclogui ètica i bones pràctiques. Aquesta unitat es traslladarà properament a les dependències del comissionat de Seguretat si-tuades a la plaça Pi i Sunyer que s’estan habilitant a tal efecte.

Com s’elabora el Pla Director?Actualment, a part del nou equip de govern, hi col·la-boren molts comandaments de la Guàrdia Urbana. Con-cretament, el director tècnic del Pla és l’intendent Joan Bigorra però perquè funcioni serà necessària tota la plan-tilla. Una de les característiques més importants del Pla Director és el seu caràcter viu i participatiu, que es realit-zarà des del diàleg i amb tots els agents implicats (actors institucionals, policials, polítics, cívics i sindicals), i amb l’articulació de mecanismes de participació per al con-junt de la plantilla de la Guàrdia Urbana. En total, estan participant al voltant de 300 persones en la seva elabo-ració, però a més s’ha obert la bústia de correu PDGUB@bcn.cat a disposició de tots els membres del Cos per a què puguin fer les seves aportacions al Pla.D’altra banda, no només es vol reorganitzar el cos per

Desenvolupament del Pla Director

El desenvolupament del Pla es configurarà en tres nivells:Comissió del Pla Director: la seva funció serà la d’aprovar el pla de treball, els programes i projectes desenvolupats pels diferents equips de treball.Comitè Tècnic: les seves funcions són la revisió dels programes, projectes que es desenvolupen i aportació de propostes de millora.Direcció Tècnica: té com a funcions la gestió documen-tal, el seguiment del Pla, la recepció i canalització de demandes, l’aportació de documentació i informació, i la planificació i actualització del pla de treball.

El Pla Director preveu reforçar, entre d’altres, les Unitats Territorials de la Guàrdia Urbana i el seu sistema de garanties

donar resposta als problemes de la ciutadania, es vol aportar les eines als agents perquè puguin fer la seva feina amb totes les garanties. Per això, una part del Pla se centrarà en la formació i la comunicació. p

Notícies

8

Amadeu Recasens i Jordi Samsó, al capdavant de l’àrea de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament

A principis d’estiu, després de les eleccions muni-cipals, es va incorporar el nou equip de govern municipal. L’Àrea de Seguretat i Prevenció, de

la que depèn la Guàrdia Urbana, va passar a estar en-capçalada pel comissionat de seguretat, Amadeu Re-casens. A nivell executiu, el gerent de l’Àrea és Jordi Samsó.

L’alcaldessa visita les UnitatsLa nova alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va visitar durant l’estiu diferents unitats de la Guàrdia Urbana per conèixer de primera mà el funcionament del Cos. Entre d’altres, l’alcaldessa va visitar el Grup de Platges acompanyada del comissionat de seguretat, Amadeu Recasens, i guiats per la cap del Grup, la Inspectora Begoña Alday. Durant aquesta trobada, l’alcaldessa va pujar a la Talaia per fer una petita passejada amb la tripulació.

Nou equip de govern

Visita de l’alcaldessa al Grup de Platges

Notícies

Jordi Samsó és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i diploma de Funció Pública Geren-cial a les Administraci-ons públiques d’ESADE. Del 1986 al 1990 va formar part de la Guàrdia Urbana de Barcelona

com a agent. Després, va treballar per a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on va ser intendent cap de la policia municipal. També ha estat director general de Seguretat Ciutadana i director de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya.

Jordi SamsóAmadeu Recasens és un expert català en matèria de seguretat i policia, doctor en dret per la Universitat de Barcelona i diplomat superior en criminologia per l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona. Va ser el director de l’Esco-

la de Policia de Catalunya des del 1996 fins al 2004. Poste-riorment va ser comissionat del Centre d’Estudis de Seguretat i director general de Modernització de l’Administració a la Generalitat de Catalunya. En l’àmbit docent, va ser professor titular de la Universitat de Porto, i també ha estat professor associat a la Universitat de Barcelona i ha impartit docència en altres universitats de tot el món.

Amadeu Recasens

Comissionat de seguretat, a INTERPOLAmadeu Recasens va participar a la primera reunió del Comitè de Revisió Ètica organitzada per la Secretaria General de l’Organització Internacional de Policia Cri-minal (INTERPOL), que es va celebrar els dies 17 i 18 de setembre a la seu de l’Organització, a la ciutat de Lió (França).L’objectiu del Comitè, de nova creació i que ha estat inaugurat pel Secretari General d’INTERPOL, Jürgen Stock, era proposar criteris que regulin les diferents aliances que manté l’Organització Internacional Poli-cial amb el sector privat i organismes no estatals, i que aquestes preservin la integritat, neutralitat i indepen-dència d’INTERPOL.La Secretaria General de la major organització policial in-ternacional del món va convidar al comissionat de segure-tat de l’Ajuntament de Barcelona degut a la seva llarga i reconeguda trajectòria en l’àmbit de l’ètica policial , i l’ha convidat a formar part d’un nou Comitè d’Ètica perma-nent i amb funcions ampliades. p

9

El Grup de Platges es consolida en un estiu de nou rècord de visitants a les platges de Barcelona

L’estiu de 2015 va ser el quart en què es va des-plegar el Grup de Platges de la Guàrdia Urbana. En una temporada en què més de quatre milions

de persones van visitar les platges de la ciutat, el Grup consolida la seva activitat. De juny a agost, els efectius del Grup de Platges van rescatar 51 persones al mar, cinc cops més que en l’an-terior campanya; però també van auxiliar el doble de per-sones als espigons, superant les 9.000. D’altra banda, van augmentar les actuacions de prevenció amb les que es van contro-lar fenòmens com les Party Boat, festes en vaixells. Una al-tra d’aquestes accions de prevenció va ser l’augment en la difusió de missatges de seguretat en diferents idio-mes, tant des dels serveis de megafonia de les platges com a través de les xarxes socials.

Menys detencions, més imputacionsEnguany, els agents del Grup de Platges van detenir cinc persones menys que el 2014, però van augmentar en més del 50% el nombre d’imputacions per activitats no autorit-zades com massatges o venda ambulant. Quant a aquest fenomen de la venda no autoritzada, es van decomissar més de 100.000 begudes, un 53% més que l’any anterior.

Relacions més estretes amb la comunitatDurant l’estiu, la Guàrdia Urbana també va posar l’accent en fomentar les relacions amb la comunitat. Per això, es van mantenir contactes regulars amb veïns i comerciants de la Barceloneta, amb el casal d’infants del mateix barri i també amb els mateixos usuaris de les platges. En aquest sentit, la policia de la ciutat va participar a la taula de coordinació policial de Sant Martí, amb l’objectiu d’impulsar un pla de xoc de furts al districte per als me-sos d’estiu. També va participar en diferents dispositius

tant diürns com nocturns a Ciutat Vella per donar resposta a re-queriments dels

veïns, principalment de les zones d’oci.D’altra banda, la Guàrdia Urbana també va incrementar les actuacions de conservació del medi ambient amb més intervencions de neteja del fons marí i de rescat d’aus marines.

Seguretat viàriaEntre els mesos de juny i agost, els agents de la Guàrdia Urbana van realitzar més de 17.500 alcoholèmies, de les quals 1.400 van resultar positives. Quant als drogotest, es van dur a terme prop de 348, dels quals pràcticament tots (328) van ser positius. p

La Guàrdia Urbana va decomissar durant l’estiu més de 100.000 begudes destinades a la venda ambulant a les platges de Barcelona

La GUB rescata 51 persones al mar

Diferents actuacions del Grup de Platges l’estiu de 2015.

10.000

20.000

30.000A · Delicte i falta de furt -4,0%

2014 2015 % variació

E · Delictes contra la salut pública -25,3%

D · Robatori amb força a l’interior de vehicle -15,1%

C · Robatori amb força +31,0%

B · Robatori amb violència o intimidació -9,7% A

B CD E

27.5

43

26.4

29

2.89

8

2.61

6

2.50

1

3.27

7

1.83

2

1.55

5

320

239

2014 2015

Notícies

10

La revista GuB es va editar per primer cop l’any 2001. En tots aquests anys, en què

s’ha editat ininterrompuda-ment, s’ha consolidat com a referent informatiu de la policia municipal de Bar-celona. La GuB ha estat el testimoni de l’actualitat i les transformacions que ha vis-cut la Guàrdia Urbana, dels canvis municipals i dels fets més rellevants que han tin-gut lloc a la ciutat. Durant la seva història, la revista ha estat una impor-tant eina de comunicació interna. En ella, hem cone-gut les històries dels nostres companys, les actuacions més rellevants, les col·labo-racions amb altres cossos, els canvis jurídics que afectaven la nostra feina o els consells de prevenció per encarar el dia a dia al carrer. A la revista també s’ha donat visibilitat a les diferents activitats culturals o esportives organitzades per la GuB,

començant per les festes patronals anuals fins arribar als tornejos esportius on participen membres del Cos. A més, també ha tingut un vessant formatiu i en el marc de la revista s’han editat altres materials com fitxes sobre procediments policials, molt útils per als agents.

La revista GuB s’ha publicat ininterrompudament des de l’any 2001 i ara arriba als 50 números

15 anys fent la crònica de la Guàrdia Urbana

La revista GuB ha servit, així mateix, com a petit home-natge per als i les agents que s’han anat jubilant al llarg d’aquests anys, i també per a aquells que ens han deixatEls noms de tots aquests companys i companyes han quedat recollits en aquests 15 anys.

Evolucionant amb els tempsDurant aquests 50 números, la GuB ha anant evoluci-onant. D’una banda, a nivell gràfic la revista s’ha anat adaptant als nous temps. De l’altra, el que va començar com a publicació impresa, es va convertir el 2012 en una revista digital. Des de llavors, la distribució s’ha fet per correu electrònic i els diferents números es poden consultar a la pàgina web de la Guàrdia Urbana: www.bcn.cat/guardiaurbana. p

La revista GuB ha estat el testimoni de l’actualitat i les transformacions que ha viscut la Guàrdia Urbana

5 edicions

12

Medalla al cap de la GUB, Evelio Vázquez

Avaluant la resposta dels escúters elèctrics

L’intendent major i cap de la Guàrdia Urbana de Bar-celona, Evelio Vázquez, va rebre la medalla d’argent amb distintiu blau per part de la Guàrdia Urbana de

l’Hospitalet de Llobregat. El motiu de la condecoració és l’alt nivell de compromís i participació en benefici de la col·laboració i coordinació entre els cossos policials mu-nicipals per a la millora de la seguretat en tots els serveis compartits. També es va condecorar l’agent Pablo Gabri-el Obono, de la UNO1. Per últim, l’agent Julià Ventura Lagunas va recollir una medalla a títol pòstum per al seu pare, membre de la policia de l’Hospitalet. p

Notícies

Els 30 escúters elèctrics que la UT2 va incorporar al març permeten un estalvi energètic del 85%

La Guàrdia Urbana va arrendar, com una de les me-sures del Pla Estratègic de Sostenibilitat Interna de la Gerència de Seguretat i Prevenció (PESI GSP),

30 escúters elèctrics destinats al seu ús policial a la Unitat Territorial de l’Eixample. Aquesta acció tenia per objectiu la millora de la qualitat de l’aire de la ciutat i la reducció en l’ús de combustibles contaminants. Quan queda poc perquè es compleixi un any de l’arribada d’aquests escúters, es pot constatar que les emissions totals es redueixen en un 87% (les emissions directes de CO2 en un 100%). Després dels bons resultats de la prova pilot, i ara del desplegament d’aquests 30 primers escúters, queda de-

mostrat que els vehicles elèctrics poden donar bons re-sultats per a tasques policials. La previsió és que tota la flota de vehicles a dues rodes sigui elèctrica per al 2018. En comparació amb els vehicles tèrmics, l’estalvi ener-gètic és del 85%, i es calcula que en un període de qua-tre anys s’estalviarien més de 36.000 litres de benzina (estalvi de 30 escúters elèctrics). Tot això contribuiria a la millora de la qualitat de l’aire per una reducció de l’emissió de contaminants a l’atmosfera.

Actuació pioneraL’arrendament d’aquests escúters elèctrics és una actu-ació pionera que forma part del projecte europeu GPP 2020, que pretén difondre arreu d’Europa la contrac-tació pública baixa en emissions de carboni. L’objectiu és reduir un 20% les emissions de gasos d’efecte hi-vernacle de cara a l’any 2020 i augmentar un 20% l’ús d’energies renovables i l’eficiència energètica. p

12

El primer Patró del nou equip de govern serveix per explicar, a grans trets, la reorientació que viurà la Guàrdia Urbana. Tant l’alcaldessa, Ada Colau, com el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, van felicitar els agents per la seva tasca diària i els hi van traslladar que “la mediació i la proximitat als ciutadans han de ser els eixos de l’actuació de la policia”. Els passats 29 i 30 de setembre, el Saló de Cent de l’Ajuntament va acollir els principals actes de les festes patronals de la Guàrdia Urbana. En primer lloc, el dia de Sant Rafael va tenir lloc el lliurament de medalles al mèrit tant a professionals del Cos com a entitats i perso-nes d’altres institucions per la seva col·laboració amb la GUB. En total, es van lliurar 21 medalles d’honor al mèrit en categoria de bronze per un acte rellevant; 44 medalles al mèrit per la trajectòria i 3 medalles d’honor al sofriment a personal del Cos. Quant al reconeixement a persona-litats alienes a la policia barcelonina, es van lliurar 35 medalles a professionals d’altres cossos policials, d’insti-tucions judicials o de serveis com el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) o el Siste-ma d’Emergències Mèdiques (SEM).Va ser especialment emotiu el lliurament d’una placa de reconeixement pel bon servei a la ciutat a la Fundació Pasqual Maragall, que va recollir en persona el mateix ex alcalde. Maragall

va rebre una gran ovació per part de tots els assistents al Saló de Cent, i un especial agraïment per part de l’alcal-dessa Colau. Els agents jubilats i els que han complert 25 o 35 anys de servei al Cos també van gaudir del seu reconeixement al Saló de Cent, ja el dia 30 de setembre. En ambdós es-deveniments, l’alcaldessa Colau va destacar la feina dels

agents, “que contribueixen a fer de Barcelona una ciutat que garanteix la convivència, la democràcia i la seguretat”. També va assenyalar la capa-citat dels i les policies per fer front diàriament a situacions

difícils, “us hi deixeu la pell i us ho vull agrair perquè vosaltres sou la primera línia de l’Ajuntament”. Per últim, l’alcaldessa també va voler fer una felicitació especial a les primeres dones agent de la Guàrdia Urbana per “haver obert el camí de la igualtat d’oportunitats en un Cos que, tradicionalment, havia estat ocupat per homes.”D’altra banda, el comissionat de Seguretat, Amadeu Re-casens, va voler destacar en la seva intervenció que la

Un Patró amb la mirada posada al futur

Durant el Patró de 2015 es van lliurar 65 medalles al mèrit en reconeixença d’actes rellevants o de la trajectòria

Acte de reconeixement a l’antiguitat al Saló de Cent L’ex alcalde Pasqual Maragall recollint la placa de reconeixement al bon servei de la Fundació Pasqual Maragall. Per un Futur sense Alzheimer.

Especial patró

13

Guàrdia Urbana és una part important dels canvis que està vivint la ciutat i que per això li cal adaptar-se per seguir mantenint la confiança dels ciutadans. “La Guàr-dia Urbana és una peça clau en el sistema de seguretat de Barcelona”, va destacar Recasens, que va afegir que “és una gran oportunitat per a un Cos amb una llarga història el poder repensar-se i adaptar-se amb decisió als canvis profunds que ha viscut la nostra ciutat”. p

El Saló de Cent ple durant l’acte de reconeixement a l’antiguitat i als jubilats de la GUB

En el seu primer Patró, l’alcaldessa va fer una especial felicitació a les primeres dones agent per “haver obert el camí de la igualtat d’oportunitats al Cos”

El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, va explicar que la transformació de la GUB s’ha de fer des del diàleg i comptant amb tothom

Un any més, la Guàrdia Urbana va compartir la festivitat de Sant Rafael amb els nens i els adults del Cottolengo. En aquest acte, celebrat a la Foixarda, van participar la Unitat Muntada i la Secció Canina. La Muntada va oferir l’espectacle del carrusel i, per primer cop, un petit concert. Per la seva banda, els agents de la Secció Canina van fer diferents exhibicions amb els gossos, i van convidar a participar el públic en alguns dels números.

Solidaritat

Demostració de la Secció Canina davant dels malalts del Cottolengo a la Foixarda

Com cada any, el Patró també va incloure la celebració de diferents actes més festius o lligats a l’esport. D’una ban-da, més de 400 ciclistes van participar a la 12a pedalada BTT organitzada per la CEGUB amb un vessant solidari: un euro de cada inscripció es va donar a l’Associació d’Afectats per l’Anèmia de Fanconi, i cada participant va fer una aportació per al Banc dels Aliments. D’altra banda, enguany va tenir lloc la vuitena neteja del fons marí de la ciutat on 40 agents submarinistes voluntaris van recollir una tona de residus dels espigons.

Oci i esport

Especial patró

14

MEDALLES AL MÈRIT

15

16

Actuem

SANTS-MONTJUÏC- Un home de 72 anys va ser reanimat gràcies a l’actuació d’un agent que es trobava a la Sala Conjunta de Comandament i es va personar al lloc del succés en sentir-ho per l’emissora

CIUTAT VELLA- Agents de la policia barcelonina alliberen tres menors que eren oferts per exercir prostitució a la zona de platges

A mitjans d’agost, una patrulla de la Guàrdia Ur-bana que passava pel carrer Lleida va veure una persona estesa al terra. En acostar-s’hi, es van adonar que no respirava ni tenia pols, pel que

van avisar immediatament a la Sala Conjunta de Coman-dament (SCC), que va alertar el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Un agent de la SCC, titulat en serveis mèdics, en sentir per l’emissora el que passava i donat que el lloc on estava la persona i la Sala distaven de pocs metres, no va dubtar en sortir corrent i començar a realitzar les maniobres de RCP (Reanimació Cardio Pulmonar). Així, quan va arribar l’am-bulància, l’home ja havia recuperat el pols i la respiració.

El passat 22 de setembre, de matinada, una tre-balladora d’un local d’oci del litoral barceloní va alertar una patrulla de la Guàrdia Urbana del comportament estrany que havia observat per

part de tres adults acompanyats de tres menors (dues noies d’onze i tretze anys i un noi de quinze). Segons la

Policia assistencialEn el que portem d’any, la Guàrdia Urbana ha dut a terme més de 8.000 intervencions assistencials a la via pública. La funció de policia assistencial, d’ajut i assistència ciuta-dana, és una de les tasques que té encomanada el cos de policia barceloní. L’any passat va realitzar més de 14.000 intervencions d’aquestes característiques. p

Un agent reanima una persona que patia una aturada cardíaca

La GUB deté un presumpte proxeneta de menors

Actuem

testimoni dels fets, que fins i tot va facilitar als agents la matrícula del vehicle amb què es desplaçaven els sospi-tosos, els tres adults estaven abordant turistes masculins per oferir-los els serveis sexuals dels menors.La patrulla va localitzar les dues noies soles a la platja, i després al menor acompanyat d’un adult, que podria ser un client. Posteriorment, una segona patrulla va localit-zar el vehicle estacionat al Port Olímpic amb un individu al lloc del copilot que coincidia amb la descripció aporta-da pels testimonis. Els agents van procedir a la detenció d’aquest ciutadà com a presumpte autor d’un delicte de proxenetisme de menors. p

17

BARCELONA- Una operació conjunta amb la Policia Nacional finalitza amb la detenció de tres persones, integrants d’un clan familiar, que dirigien les activitats de l’entramat il·legal

Una investigació conjunta de la Policia Naci-onal i de la Guàrdia Urbana va permetre la confiscació a Barcelona de prop de 4.000 articles electrònics falsificats de gran quali-

tat, així com de 500 adhesius comercials, 9.000 caixes d’embalatge, 204 blísters, caràtules i cablejat. Es trac-ta d’imitacions d’altaveus i auriculars d’una coneguda marca comercial, destinades a la venda a la via pública en els voltants del port de Barcelona.Tres membres d’una mateixa família van ser arrestats per dirigir les activitats de l’entramat il·legal, des de l’adquisició dels articles al seu muntatge i posterior venda. Per fer-ho, utilitzaven tres naus industrials, ubi-cades a Badalona, amb un taller d’acoblament en el qual obtenien el producte final, perfectament etiquetat i empaquetat amb la imatge de marca original. p

Badalona com a centre de recepcióEls productes electrònics falsificats eren rebuts en una botiga de venda de productes similars a Badalona. Des d’allà es distribuïen per a la venda principalment a la via pública en els voltants del port de Barcelona, però també en petits establiments comercials de zones cos-taneres del Maresme i de la Costa Brava.Els investigadors van registrar les tres naus industrials, on es van confiscar més de 13.500 articles i van arres-tar els dos homes i la dona que dirigien les activitats delictives, com a presumptes responsables d’un delicte contra la propietat industrial. p

Confiscats prop de 4.000 articles electrònics falsificats

Alguns dels articles confiscats durant l’operació.

NOU BARRIS- La Guardia Urbana va detenir a la persona encarregada de vendre els productes a la resta de venedors ambulants i va intervenir 4.500 samarretes esportives falsificades

La Guàrdia Urbana va intervenir a mitjans de setembre un magatzem amb productes falsificats destinats a la

venda ambulant al barri de La Prosperitat, a Nou Barris. El dispositiu es va organitzar després d’un mes en què els agents van realitzar diferents seguiments a venedors ambulants per comprovar d’on provenia la mercaderia falsificada. Com a resultat del dispositiu, la GUB va detenir una persona, encarregada de vendre els productes als vene-dors ambulants, i va decomissar la mercaderia: 4.500 samarretes esportives falsificades d’equips de la pri-mera divisió de futbol amb un valor d’aproximadament 300.000 euros. p

Operació contra la venda ambulant per valor de 300.000 euros

18

La Guàrdia Urbana continua reforçant la plantillaEntre les promocions 87 i 88, la policia barcelonina incorpora prop de 200 nous efectius

En les últimes dues promocions s’han incorporat a la Guàrdia Urbana 35 dones i 158 homes amb una mitjana d’edat d’entre 31 i 32 anys

A principis d’estiu, 93 agents de la promoció 87 es van incorporar a la plantilla de la Guàrdia Urbana. En un acte al Saló de Cent de l’Ajun-tament, presidit per l’alcaldessa Ada Colau, es

va lliurar als nous efectius la placa policial. En aquest primer acte públic en què l’alcaldessa es dirigia a la Guàrdia Urbana, va aprofitar per dir als agents que “hem de ser al costat dels veïns i les veïnes, els comerciants, les associacions i les entitats, perquè des de la proximi-tat es pren el pols real de Barcelona”.D’aquesta 87a promoció, el 80% són homes i el 20% dones; la mitjana d’edat és de 32 anys i més de la mei-tat dels agents són diplomats o llicenciats. Després de superar el curs bàsic de formació policial a l’Escola de Policia de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) al juny, amb una mitjana de 7,5 punts, actual-

Els nostres recursos

ment aquests agents es troben en període de pràctiques a les diferents unitats territorials de la Guàrdia Urbana de la ciutat.

Nous agents en formació a l’ISPCD’altra banda, aquest 2015 es va fer una nova convoca-tòria de 100 places –promoció 88–. Els i les aspirants a agent d’aquesta convocatòria s’estan formant com a policies a l’ISPC –excepte quatre persones provinents d’altres cossos policials i que, per tant, ja disposen de la formació bàsica policial–. Del total, el 84% són homes i el 16% dones; la mitjana d’edat és de 31 anys i la majoria tenen estudis mitjans o superiors.p

Els 93 agents de la promoció 87 al Saló de Cent

En xarxa

19

18.075 5.315 1.657

Els tuits destacats

L’escola Sagrada Família Urgell va agrair a través de Twitter la tasca formativa de la Guàrdia Urbana. En concret, l’escola va acollir dos tallers: un sobre seguretat viària per als més petits i un altre sobre ciberassetjament per als adolescents.

El que més ha agradat a Instagram

El vídeo ‘Tota una vida dedicada a Barcelona’,

presentat durant les festes patronals d’enguany, ha estat un dels continguts

més comentats i compartits a

Facebook. Molts dels comentaris, a més,

recollien testimonis d’agents o de

familiars d’agents que se sentien identificats

amb els valors recollits al vídeo.

Una foto d’una exhibició de la Secció Canina al Tibidabo amb un nen com a protagonista ha estat la que més ha agradat als usuaris d’Instagram.

La història més compartida a Facebook

20

BCN es mou

Prop de 1.000 nois i noies treballaran sobre la seguretat a la ciutat durant aquest curs escolar

El passat 3 de novembre es va donar el tret de sortida al procés participatiu que culminarà en la XXI Audiència Pública a nois i noies de Bar-celona. Durant una jornada lúdica que va tenir

lloc al Centre Esportiu Municipal Estació del Nord, es va presentar el procés de l’Audiència als nois i noies que hi participaran. L’Audiència Pública és una forma de participació a través de la qual l’alumnat de 6è de primària, secundària, bat-

xillerat i educació especial, fa propostes a l’Ajuntament sobre un tema que els interessa. Enguany, els prop de 1.000 nois i noies que participaran, provinents de 26 es-coles de la ciutat, treballaran el concepte de Seguretat. Després d’un procés col·lectiu de reflexió i debat, el jovent presentarà les seves conclusions en una audièn-cia pública presidida per l’alcaldessa. Aquesta activitat permet als nois i noies educar-se en la pràctica de la

La XXI Audiència Pública a nois i noies se centra en Seguretat

participació en temes que afecten la ciutadania i alhora els ajuden a conèixer els seus drets i deures com a ciuta-dans i ciutadanes de Barcelona. Els principals objectius d’aquest procés són que els joves comprenguin la noció de seguretat com a bé comú i responsabilitat compartida i que adoptin valors com l’autonomia, l’opinió crítica, el respecte i el compromís cívic.

El comissionat de Seguretat, implicat amb el projecteEl comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelo-na, Amadeu Recasens, va assistir a la jornada de presen-tació de l’Audiència Pública i va dirigir unes paraules als nois i noies que hi participaran. D’una banda, va afirmar que aquest projecte va en sintonia amb les línies de tre-ball del nou equip de govern. De l’altra, va animar els i les joves a participar-hi activament, ja que són el futur i les seves impressions sobre la seguretat a Barcelona són claus per construir “la ciutat segura que tots volem”.p

Els nois i noies durant una de les activitats de la jornada de presentació de l’Audiència

El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, dirigint unes paraules als nois i noies que participaran a la XXI Audiència Pública

Un dels principals objectius és que el jovent comprengui la noció de seguretat com a bé comú i responsabilitat compartida

21

El 22è Fòrum Barcelona de seguretat viària se centra en la convivència i la seguretat viària com a repte com-partit.

El Fòrum Barcelona de seguretat viària enguany ha arribat a la 22a edició. Sota el lema “Convi-vència i Seguretat Viària, un repte compartit”, va plantejar la convivència a l’espai públic com a

eix fonamental de les polítiques en matèria de seguretat. A la trobada va participar Guillermo Peñalosa, assessor de ciutats i comunitats. Va ser comissionat de Parcs, Esport i Recreació de la Ciutat de Bogotà, Colòmbia, on va ser l’impulsor de les Ciclovies i el Transmilenio. Peñalosa ha treballat per més de 200 ciutats dels diferents continents i és el fundador de l’organització canadenca 8/80, que aposta per crear ciutats excel·lents pels nens de 8 anys i els adults de 80, amb la convicció que d’aquesta manera es creen les millors condicions per a tota la població.

El comissionat de seguretat, Amadeu Recasens, va ser l’encarregat de concloure el Fòrum, moment en què va fer balanç de les ponències i va apuntar les línies de treball que es marca el govern municipal. Recasens va sentenciar que cal fer realitat un disseny urbà participatiu que ator-gui igualtat d’oportunitats i cohesió social; fer un bon ús dels carrers i parcs com a espais per promoure una mobili-tat sostenible tant a peu i en bici com en transport públic, inspirant-se en la filosofia de les ciutats 8/80; i impulsar un canvi profund en les actituds i valors dels usuaris de la mobilitat, ja que una mobilitat sostenible ha de ser una mobilitat segura.

És necessari un canvi profund en les actituds i valors dels usuaris de la mobilitat, ja que una mobilitat sostenible ha de ser una mobilitat segura

Ciutats excel·∙·lents per a nens de 8 i adults de 80

En definitiva, Recasens va destacar que cal apostar per ciutats pensades per a les persones, on aquestes, ciclis-tes, i altres usuaris de la via, puguin desplaçar-se amb seguretat, comoditat i respecte. “Cal repensar la ciutat per a tothom, compartir la gran multiplicitat d’usos ciu-tadans per afrontar una mobilitat creixent i diversa sense hipotecar la qualitat de vida i el medi ambient.”

Pla de Mobilitat UrbanaLa convivència i la seguretat viària són un element que està al centre de les polítiques del Govern Municipal que treballa en el marc del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) i el Pla local de seguretat viària per reduir els morts i els ferits greus en un 30 i un 20%, respec-tivament. El Govern Municipal vol estudiar com “les actuacions sobre l’espai públic poden ser un revulsiu en matèria de seguretat viària, posant al centre de les polítiques no els vehicles sinó les persones i la seva seguretat”. Des de l’Ajuntament es vol apostar per fo-mentar la cultura de la consciència de la seguretat vi-ària promovent els valors de respecte, responsabilitat, la convivència i la prudència.p

Guillermo Peñalosa, fundador de l’organització 8/80, durant la seva intervenció al Fòrum

El Tauler

22

92A CURSA JEAN BOUIN

JUBILACIONS

DEFUNCIONS

Membres de la secció d’atletisme del CEGUB van par-ticipar, un any més, a la cursa Jean Bouin. Enguany, la mítica cursa va complir 92 edicions.

El darrer 23 d’octubre, quatre caporals i un agent de la Guàrdia Urbana van participar al Concurs de Tir Policial PM Mollet-IPA Vallès 2015. El concurs va ser organitzat per la policia local de Mollet del Vallès, i es va emmarcar en la LICAT de 2015. En total van participar 82 policies de diferents cossos. En la classificació general, l’equip de la GUB va quedar en quart lloc, i en la classificació individual femenina la caporal Teresa Puerta va finalitzar en el primer lloc. Antonio Aguilera García

Carlos Álvarez CuestaAntonio Arenas AlcántaraLuis Baiget TorresAlfonso Barbado NicolásPedro Barbero SánchezAlfredo Bermejo HernándezJosé Blas de TorrellaFrancisco Cantero VelaRamón Casals ElíasJosé Casals MurgoAntonio Clemente RelatsBenito Cuaresma SueroJuan Escobar HerreraPere Esteve BorràsJuan Fernández PortugalFrancisco Gallego MatíasRamon Gibert IniestaAntonio González FrutosFco. Javier Gutiérrez GarcíaAnselmo Herraiz Cañas

Domingo Correro MartosJosé Antón Rodríguez BerralAlbert Zamora Isabel

FELICITACIÓ DESTACADA

FELICITACIONS

• El director del Port Olímpic de Barcelona, Joan Guitart, va felicitar el Grup de Platges de la Guàr-dia Urbana tot indicant la bona disposició i col·la-boració dels seus membres. En paraules de Gui-tart, la presència del servei marítim de la GUB és una gran garantia de seguretat, pel que va voler agrair la col·laboració del Cos durant la tempora-da estival.

• Del codirector de la Festa dels Súpers a la Guàrdia Ur-bana per aconseguir que tota la mobilitat i ordre circu-latori de la muntanya i la ciutat de Barcelona funcionés de manera extraordinària per a la celebració.

• D’un ciutadà de Barcelona a l’agent de la UT7 que, estant fora de servei, es va aturar a ajudar al seu fill que havia patit un accident de trànsit. L’agent va practicar al ferit un torniquet i el va acompanyar fins que va arribar l’ambulància. La ràpida actuació del guàrdia va perme-tre salvar la cama del noi accidentat.

• Del cònsol general de Colòmbia als agents de la UT1 que van recuperar un ordinador sostret del consolat.

• D’una ciutadana de Barcelona als agents de la UT2 que van recuperar el seu telèfon mòbil després d’un robatori i la van localitzar ràpidament per tornar-li.

• D’un ciutadà del barri de la Sagrada Família a l’agent de la UT2 que va recuperar la seva motocicleta robada tot i el risc a què va exposar-se.

L’EQUIP DE LA GUB QUEDA QUART EN UN CONCURS DE TIR POLICIAL

Manuel Hurtado LinaresFrancisco Jiménez ToralEnrique Llansola CabanesCristina López MartínezFrancisco Lucas SeguraJose M. Magem BurgosJorge Luis Maroño BarreiroCarles Martí NavassaJoaquín Moga CadenaJosé Pasarín UríaCristóbal Pérez LópezFeliciana Prados ToledanoAlejandro Rodríguez AntónLuis Rodríguez Liébana MarchanJorge Román MartínezJosé A. Romero CuevasMiguel Sánchez MartínezAndrés Sánchez MolinaFrancisco Sánchez TorresJuan J. Sos AlbertMiquel Tena SalvadorSilvia Ventoso FigueredoManuel Villalba Tortosa