SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de...

44
Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant Jordi Sant Jordi Sant Jordi Sant Jordi 1 Escoles Arrels Aniversari (1960-61/2010-11) www.escolesarrels.com S S A A N N T T J J O O R R D D I I - - 2 2 0 0 1 1 1 1

Transcript of SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de...

Page 1: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

1

Escoles Arrels Aniversari (1960-61/2010-11)

www.escolesarrels.com

SSAANNTT JJOORRDDII--22001111

Page 2: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

2

CCCC Cinquanta Sant Jordis........................03 CCCC Tercer de Primària (Català)................04 CCCC Quart de Primària (Català)..............07 CCCC Cinquè de Primària (Castellà)...........11 CCCC Sisè de Primària (Castellà)................14 CCCC Primer de Secundària (Castellà).........19 CCCC Segon de Secundària (Català)............24 CCCC Tercer de Secundària (Castellà)..........29 CCCC Quart de Secundària (Castellà).........34 CCCC Il·lustracions......................................40 CCCC Crèdits................................................41

Índex

Page 3: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

3

Cinquanta Sant Jordis

inquanta. Ja són cinquanta anys d’una història plena de moments

irrepetibles, d’instants inoblidables a cada classe, a cada racó, a la vida de

mestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part

d’aquesta història que té les seves arrels l’estiu de 1960 quan naixia un somni en

un món de silenci obligat, trencat per cançons que acompanyaven cada

setembre nens i nenes, omplint d’ il�lusions els protagonistes de cada curs, de

cada capítol.

I a cada capítol, contes i llegendes. I de les llegendes, sant Jordi i el drac

que, juntament amb llibres i roses, han guarnit la nostra escola cada mes d’abril.

El mateix Sant Jordi, el mateix drac, però diferents nens i nenes que

treballaven amb llapis i colors, amb dibuixos i paraules per crear el que teniu

avui a les vostres pantalles: la nostra primera revista digital plena, un cop més,

de capítols de la vostra història, de la nostra història...

Han estat 50 anys d’històries parlant, compartint l’aigua i el món amb

tothom, mirant el cel…50 anys celebrant Nadal, carnaval i Pasqua, graduacions

i aniversaris i, ara, aquest 23 d’abril, Sant Jordi. Cinquanta Sant Jordis.

Felicitats i per molts anys!

Mar Serra i Hosta

C

Page 4: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

4

L´escola del futurL´escola del futurL´escola del futurL´escola del futur

1111.... BitxoBitxoBitxoBitxo....

’escola del futur serà l’escola perfecta, plena de tecnologia i coses innovadores. En lloc de tenir pissarres, tindrem pantalles en 3D i projectors hologràfics. En lloc de tenir llibres i llibretes, tots tindrem ordinadors. Els llapis respondran amb la veu i la cartera

no pesarà tant, perquè només hi portarem un ordinador. Hi haurà una sala per a l’assignatura d’Història, les parets d’aquesta

sala seran pantalles que t’ensenyaran la història de Roma, de França, de Catalunya, ... com si fossis a l’escena. Tindrem laboratoris i sales especials per fer pràctiques amb experiments.

L’escola del futur serà una escola on regni la concòrdia i el

companyerisme i no hi haurà baralles entre els companys. El pati serà molt més gran i ple de plantes amb una zona per a cada

joc, com per exemple la xarranca , el futbol, el básquet... No haurem de pujar escales perquè totes els cursos seran en un mateix pis. Totes les escales estaran connectades per aprendre les tradicions d’altres nens del món i poder practicar idiomes amb ells.

Les classes seran molt lluminoses perquè tindran grans finestrals per

on entri molta llum, i a més a més tindran molt d’espai. Hi haurà una biblioteca gran on trobarem tots els llibres que nosaltres utilitzem ara.

Aquesta és l’escola que jo m’imagino per un futur.

L

Tercer de Primària (Català)

Page 5: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

5

2222.... Robocop.Robocop.Robocop.Robocop.

o m’imagino que l’escola del futur serà molt diferent, que tot estarà ple de màquines i robots que faran la vida més fàcil als nens i nenes a

col�legi. Hi haurà escales mecàniques que

portaran els nens fins a les classes. No caldran motxilles, ja que tot serà dins de l’ordinador.

Les pissarres i els llibres seran

digitals (així no hauran de tallar tants arbres) i es faran servir ulleres de 3D per estudiar millor. No caldrà tenir tant de material: hi haurà un aparell que farà de llapis, bolígraf, retolador,...

Per fer els deures a casa, els alumnes tindran un professor des de l’ordinador que els ajudarà a estudiar, a fer els problemes, els exercicis de català... Les assignatures no seran com les d’ara, perquè hi hauran noves professions com la “robòtica”.

Els profes a l’escola també tindran l’ajuda de robots que els corregiran

les feines i els exàmens, els vigilaran als alumnes,... Com que tot ho faran robots, hi

haurà temps per fer moltes activitats extraescolars: esports, teatre, pintura, música, escacs, idiomes,...

El menjador de l’escola serà com un

“bufet lliure” on cadascú demanarà i unes màquines especials ho prepararan.

Les classes seran molt grans i amb

moltes finestres per estalviar energia. Els pares portaran als nens al col�legi

en bici o en cotxes elèctrics que no contaminen.

Així veig jo l’escola del futur i

m’agrada.

J

Page 6: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

6

3333.... Agent Secret de Catalunya.Agent Secret de Catalunya.Agent Secret de Catalunya.Agent Secret de Catalunya.

l’escola del futur les professores seran robots. Els nens tindran llapis tàctils i les pissarres seran digitals. Les taules seran digitals i els folis també. Les cadires podran volar. No haurem de portar estoig, perquè a la taula hi haurà un botonet i, si el

cliques, et sortirà l’estoig amb el llapis tàctil. Les carteres no les haurem de dur a sobre, perquè aniran soles. Tots els jocs seran d’ordinador i treballarem amb ells. No hi haurà llibres, tot serà digital. Farem plàstica amb els ordinadors. Per penjar la jaqueta als penjadors, clicarem un botonet, i el penjador agafarà la jaqueta i la penjarà. A l’hora del pati, a part de jugar, es podran veure pel.lícules en una pantalla que flotarà en l’espai. Les escales per anar d’un pis a un altre seran mecàniques.

El director serà un mecànic de robots. Hi haurà un ordinador de quatre metres a la sala del director, ja que serà l’ordinador central, i aquest controlarà tots els robots.

Aquesta serà l’escola d’aquí 50 anys.

4444.... Lucas.Lucas.Lucas.Lucas.

n dimarts al matí, el matí més avorrit de tota la setmana. érem a C. Medi i el meu amic Lucas es va adormir. En Lucas somiava que era al futur i que les portes s’obrien soles, que no hi havia llibres sinó ordinadors. Per ell , el més divertit eren les classes

teletransportadores. Picaves dos cops de mans, deies on volies anar i la classe teletransportadora t’hi duia. Per exemple, érem a C. Medi parlant dels planetes, picaves dos cops de mans i deies “ vull donar una volta al món pels planetes i ... “. Veies Mart, Venus, Júpiter... De cop i volta va tocar el timbre Riiiiiiiiiiiiiiiiiing!!!! I vam baixar al pati on hi havia de tot: miniteletransportadors, tobogans amb propulsors....era divertidíssim.

Després del pati tocava català. A català utilitzàvem uns ordinadors que

funcionaven del tot amb la veu i eren molt divertits. La classe de català va passar molt ràpid. Era l’hora de fer anglès, la classe favorita d’en Lucas. En aquesta classe anàvem a Londres a practicar aquest idioma. De cop i volta es va sentir una veu: «Lucassssssssssssssss!!!!!!». Era la senyoreta que volia parlar amb ell molt seriosament. Que com sé tot això?? Doncs, perquè sóc amiga seva i no és la primera vegada que li passa.

A

U

Page 7: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

7

L´escola del futurL´escola del futurL´escola del futurL´escola del futur

1111.... Júlia.Júlia.Júlia.Júlia.

entre el professor explicava els exercicis de matemàtiques, el Jordi estava distret … La seva imaginació volava molt alt, entre una muntanya de núvols blancs i rosa .

Quan es dirigia a l’escola, va quedar enlluernat per un enorme i brillant edifici que reflectia els raigs del sol. Les finestres canviaven de color, segons la direcció i la intensitat de la llum.

- És magnífic – va pensar. Però la sorpresa va ser encara més gran, quan va llegir el nom de

l´escola i es va adonar que es tractava de la seva escola. Quan va arribar, la porta es va obrir i un simpàtic robot que es va

presentar com el Quer, el va convidar a passar i a conèixer la nova, moderna i futurista escola.

Es van dirigir cap a l’aula d’informàtica. Era molt gran, plena d’ordinadors i una enorme pissarra digital, però...

- M’he equivocat – va pensar el Jordi - Això deu ser l’aula dels petits. Les taules i les cadires eren petites, però quan va intentar asseure’s,

la cadira es va adaptar a la seva mida. El Quer li va explicar que tot el material s´adaptava automàticament i, a més, tot es podia moure al ritme de la veu o amb el seu codi.

El Jordi va quedar molt sorprès i es va dirigir a l’aula de quart per conèixer la seva classe. Va veure una gran taula i una pantalla digital, ordinador i tot el material necessari. El simpàtic robot li va explicar que cada nen treballaria amb el seu ordinador, seguint les explicacions del professor. Quan hagués resolt correctament una activitat, podria passar a la següent.

- Però, si uns nens van més ràpid que els altres? – va preguntar el Jordi.

- Cada nen tindrà el seu propi ritme d’aprenentatge, - li va contestar el Quer

L’agrupació dels nens no serà per edat sinó per capacitat. A més, tu podràs estar en un curs a la classe de matemàtiques i en un altre curs a la classe de música.

- Què guai! – va dir el Jordi- Per últim es van dirigir cap al

gimnàs, ja que l’ Educació Física era

M

Quart de Primària (Català)

Page 8: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

8

una de les seves matèries preferides. Era enorme, amb unes grans prestatgeries plenes de material, que es podia utilitzar teclejant el seu codi corresponent. Però el més sorprenent va ser el camp “multiusos”, on un grup de nens i nenes jugaven a bàsquet.

- A mi m’agradaria jugar a tennis – va dir el Jordi – - No et preocupis– va respondre el Quer – A les dotze hi podrem jugar. El Jordi no entenia res. - Com podrem jugar a tennis en un camp de bàsquet? – va pensar - A les dotze en punt, el Quer va transformar el camp de bàsquet en una

preciosa pista de tennis. Va teclejar un codi i va aparèixer el vestuari i tot el necessari per poder jugar: pilotes, raquetes, sabates...

El Jordi no podia creure’s tot el que estava veient. De sobte, va veure, per les finestres, un grup de companys que el van saludar amb la mà.

- Jordi! És l’hora de sortir. Que et trobes bé?– va preguntar el profe. El Jordi estava una mica atordit i no va dir res. Va mirar al seu voltant i

se’n va adonar que tot havia estat un somni. Però ... qui sap?. De vegades els somnis es fan realitat.

2222.... Escorpí Blau.Escorpí Blau.Escorpí Blau.Escorpí Blau.

quest any, el tema de Sant Jordi, per a nosaltres, és «L´escola del futur». Jo m´imagino que en el futur hi haurà molta tecnología, com per exemple, cotxes voladors i elèctrics, postals amb moviments, etc. També estaria bé que l´escola canviés

molt: podriem pensar en pissarres tàctils que es projectarien amb llum des d´ una màquina molt petita, parets amb botons per canviar de professor, bàscules que parlessin i et diguessin el pes i l´estatura, boles que fessin volar les coses, teulades amb plaques solars molt primes, quasi invisibles, classes arrodonides, professors i directors robots, etc.

M´agradaria que en el futur hi hagués molta tecnología, però que no contaminés res de res, perquè he vist la pel.lícula de Walle, i diu que, si no respectem la natura, ens n’haurem d´anar a viure a l´espai, i no volem que passi això, oi?

Jo penso, que en el futur es viurà millor que ara en el present, perquè les tecnologies fan la vida més fácil, no? Amb aquests nous invents , l´escola serà quasi màgica. Iimagineu-vos-ho, tot d´aquesta manera i, com he dit abans: la vida serà moltíssim més fácil.

A

Page 9: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

9

3333.... Amón Nefer.Amón Nefer.Amón Nefer.Amón Nefer.

vui és el 15 de setembre del 2250 i ja s´han acabat les vacances, quina mandra!

M´aixeco i em vesteixo. No tinc ganes d´esmorzar i estic una mica nerviosa perquè no sé quina classe, ni quins companys em tocaran aquest any.

Arribo a l’escola, amb la meva moto voladora. Quan entro, el S.I.E

(Sistema Informàtic Esperança), em saluda. Seguidament entro a la màquina teletransportadora i arribo a la meva aula. Comença la primera classe del meu curs.

Entro i busco la meva taula,. Només m´he de fixar en la que tingui

l¨holograma de la meva cara . M´assec a la meva cadira. El noi del costat no el conec, però em dóna el bon dia. Es diu Agustí. Agafo la meva motxilla i trec la llibreta electrònica. En aquest moment arriba la professora.

És el nou model X- 30. Quina mala sort, aquest model pot llegir el pensament i té visió a l´esquena.

Per fi ha arribat l´hora d’anar al pati. M´agrada molt aquest moment,

perquè és un lloc on es encara es poden utilitzar les joguines que antigament es feien servir, com les pilotes de futbol, de básquet, les cordes per saltar … M´ho estic passant molt bé, però sona el timbre. No! Aquest no és el soroll del timbre de l’escola, és el del meu despertador. Tot ha estat un somni!

És el 15 de setembre, m´aixeco, em vesteixo…

A

Page 10: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

10

4444.... Máximus.Máximus.Máximus.Máximus.

rimer de tot em presentaré: em dic Alex, però em diuen Màximus i us presentaré l’escola del futur.

Les portes són modernes. Quan m’acosto, s’obren i es

tanquen soles. Quan ets a dins, pots triar l’escala mecánica o l’ascensor supersònic per portar-te a totes les classes.

A l’aula hi ha un robot que funciona amb energía solar i, que fa les

funcions de professor. Les cadires són comodíssimes, i es desplacen amb un comandament. Quan parlo i dic :”llapis”, apareix un llapis per poder escriure. Ja no hi ha llibres sinó ordinadors portàtils controlats pels professors. La màquina del temps ens transporta a l’època histórica que estudiem a C. Medi i ens passeja per Roma, Egipte…..

A l’hora d’esmorzar, un robot pica de mans, i tenim davant nostre un

entrepà «boníssim». Al pati, han fet un camp de futbol professional, i, a l’altra banda, un de bàsquet. A l’estiu, al pati verd obren una piscina amb tobogans i jocs d’aigua.

A la classe de música, cliquem un botó on diu Mozart i comença a

tocar el mateix Mozart. L’anglès es fa a l’aula d’idiomes amb cassetes, DVDs, i pantalles digitals.

A l’hora de gimnàstica, has de forçar el cervell i el cos mentre fas un

circuit amb obstacles i qui acaba abans rep un premi. En fi, l’escola del futur és més divertida i pots viure la màgia

d’aprendre molt i, amb més facilitat.

P

Page 11: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

11

Mis primeros días en la escuela.Mis primeros días en la escuela.Mis primeros días en la escuela.Mis primeros días en la escuela.

1111.... La Estrella Patriota.La Estrella Patriota.La Estrella Patriota.La Estrella Patriota.

odo empezó un día en el que mi futuro iba a dar un buen salto. Recuerdo que no hacía muy buen día, ya que estaba un poco nublado. Ahí estaba yo, un niño que no sabía qué era ese gran edificio que estaba ante mi casa. Siempre veía niños que

entraban y salían de allí, hasta que un día por fin entré yo. Ese edificio me pareció un mundo nuevo. Pensé que arriba estaban los

niños más grandes, ya que los que subían eran mucho más altos que yo. Me llevaba especialmente bien con Jorge y Gabriel y yo creo que ellos sentían lo mismo que yo.

Un día, por curiosidad de ver más pisos, después de actividades,

subimos arriba. Cada piso me parecía un universo, con clases que tenían mesas grandes con libros, lápices, etc... Yo quería descubrir más clases y cosas que no sabía qué eran, pero al oír los pasos de una profesora salimos de la clase y bajamos corriendo. Lo que para subir parecía una eternidad duró sólo un parpadeo. Vino otra profesora, nos escondimos y no salimos hasta que se habían ido. Al día siguiente sólo hablábamos de la aventura que habíamos tenido; y como siempre, a Jorge que le llamaban Harry Potter, se le ocurrió una idea y dijo que como los miércoles las «seños» sólo hacían ronda hasta las seis y las actividades acababan a la misma hora, así podríamos quedarnos más tiempo. La verdad es que la segunda vez los pisos de arriba no me sorprendieron tanto, pero os aseguro que ¡los primeros días en la escuela fueron fantásticos!

T

Cinquè de Primària (Castellà)

Page 12: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

12

2222.... Las Morenitas. Las Morenitas. Las Morenitas. Las Morenitas.

ué recuerdos aquellos, cuando íbamos con la bata y la “bosseta”. ¡Ah!, cómo me acuerdo de mi “Play mobil”, de “Snoopy” y de la cocinita. Volver hacia atrás me ha traído muy buenos recuerdos de mis amigos, de mi señorita Olga…

Yo me llamo … y mis padres me explican, que cuando comencé P3

lloraba mucho. Mucho. El primer día fue terrible, tuvieron que salir Gloria y el director a cogerme para entrar. La verdad es que una vez en clase ya no lloraba. De lo que me acuerdo es de que me hice muy amiga de Ana y Paula, unas niñas muy simpáticas.

Una vez comencé a leer, comprendí que leer no era lo mío, aunque

ahora se me da bastante bien. Y página a página llegó el gran día: ¡pasé de cartilla! Mi madre se llevó tal alegría que me compró chucherías. Lo cierto es que cuando me tocó la página de la peluquería estuve dos semanas para pasarla. Ahora cada vez que me acuerdo, lo único que se me ocurre es: ¡qué horrible cartilla! Bueno, llegó la hora de sumar, ¡qué desilusión me llevé!, pero al final se me dio muy bien.

Con todo esto pasé a primer curso de Primaria, y meses después llegó

mi cumpleaños. Mis compañeros me hicieron unos dibujos muy bonitos, y yo también comencé a dibujar mucho mejor. Recuerdo muy bien el dibujo de Amal, que eran dos niñas y el mío, que era un pequeño trenecito.

Una semana más tarde, fuimos de excursión a pisar uvas. Lo pasamos

fenomenal y nos llevamos una muestra de nuestro trabajo en una botellita de cristal. Llegando a casa el frasquito explotó y mi pobre cartera se quedó sucia y pringosa.

Así fueron mis primeros años en el colegio, o así los recuerdo yo.

Q

Page 13: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

13

3333.... Máximus FriendsMáximus FriendsMáximus FriendsMáximus Friends.... l “cole” ya tiene cincuenta años, pero yo entré en el año 2000, hace diez años ya. Yo no me acuerdo de nada, lo que sí que me han dicho mis padres es que entré llorando como una magdalena porque quería ir con mi mami. ¡Claro! Como todos los niños…

Mis primeros días seguro que serían estupendos… pero ¡menudos

berrinches tenía! En fin, «señu» nueva, juguetes, colores, pegamento y, claro, niños nuevos. Aquellos niños son todos mis amigos, y todavía están conmigo en mi curso, y eso me encanta. Bueno, alguna vez con alguno me habré peleado, pero nada grave. Por mi mamá he conocido a muchos niños, porque tiene amigas que son mamás de niños de mi clase o de otros cursos. También me han contado mis padres que me daba mucho miedo el patio, y el día que me atreví a salir, ¡PAM! me di con la cabeza de una niña, que aún sigue en mi clase y es mi amiga, y salí con un chichón del colegio a la calle. Recuerdo que mi clase era muy bonita, y así ha sido en todos los cursos hasta hoy. Al cabo de un mes, más o menos, ya empezaba a tener confianza y me sentía como en en mi casa. En fin, que los primeros días en la escuela fueron geniales, cuando era pequeño, y han pasado los años de P3 a 5º, y hasta ahora estoy muy bien.

4444.... Iwero.Iwero.Iwero.Iwero.

ecuerdo aún mis primeros días en la escuela. Tenía miedo, porque no sabía quiénes eran las personas que había aquí ni dónde estábamos; por eso fui con un peluche, que era un regalo de nacimiento. Jugábamos juntos a esconder mi peluche

y luego a encontrarlo. Cuando todos nos hicimos amigos, ya no teníamos tanto miedo y me enseñaron qué era una escuela y también a hablar catalán y un poquito de inglés.

Cada día, uno de nosotros se llevaba a casa una mascota de la clase, que era una serpiente de peluche. Siempre jugábamos en clase con juguetes. Lo más difícil era entrar a la escuela, porque no queríamos separarnos de nuestras madres. Entonces venía un «profe» y conseguía que entrásemos. Siempre la misma historia, hasta que me hice mayor y comprendí que no podía estar siempre pegado a mi madre. Ella me decía que tenía un cordón umbilical invisible. Poco a poco ya iba más contento y con mis amigos. Ahora tengo muchos amigos, pero algunos no lo son tanto, porque si un amigo no te ayuda ni te respeta, es que no es un amigo.

Hacemos excursiones juntos y nos lo pasamos muy bien y en colonias, que son lo más divertido que hay, porque por la noche jugamos y hacemos tonterías, y nos divertimos lo máximo con todos nuestros amigos. Tengo muchos recuerdos de cuando empecé en la escuela y aunque ha pasado el tiempo, todavía me acuerdo y entonces me pongo muy contento.

E

R

Page 14: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

14

1111.... El Dibujante.El Dibujante.El Dibujante.El Dibujante.

na mañana mi madre me levantó y me vistió. Después me colocó una bata de rayas azules y me dio una bolsita de tela con el almuerzo. A continuación me subió en el coche y nos dirigimos hacia un lugar desconocido para mí.

Llegamos a un edificio. Mi madre me dijo que ese sería mi colegio y

subimos unos cuantos escalones hasta llegar a una gran puerta que me impresionó. Estaba decorada con pegatinas, murales y dibujos de estrellas y observé que a mi alrededor empezaban a llegar más niños con sus mamás.

Mi madre se despidió con un beso en mi mejilla y yo empecé a chillar y a

llorar, buscándola. Pronto observé que aquel lugar se llenaba de niños como yo que lloraban, porque se sentían abandonados. Yo, viendo aquel calvario, me puse a llorar de nuevo. Una chica me cogió de la mano y me dijo que me tranquilizara, y me sentó en una mesita con una niña y otro niño.

Estaba asustadísimo. Miraba a todos lados sorprendido por el estruendo

que se escuchaba. A punto de llorar, la niña que tenía a mi lado me preguntó cómo me llamaba y, como parecía simpática, empezamos a hablar. Luego le preguntamos al niño de al lado su nombre; pero, de repente, se puso a cantar. Cuando paró de cantar, nos dijo su nombre.

La chica alta de antes se me acercó y me dio un trozo de plastilina. Yo lo

miraba sin saber qué era; lo olí y no me gustó nada. La chica alta estaba con nosotros y nos fue explicando cómo se utilizaba. Comencé a tocarla y se me empezaron a hundir los dedos. Rompí un pedacito y lo empecé a golpear contra la mesita. Giré la cabeza y vi a la niña haciendo un muñeco. Miré al niño y, sorprendentemente, había hecho un barco precioso. Yo seguía golpeando la plastilina, cuando la chica alta nos dijo que había llegado la hora de marchar a casa.

U

Sisè de Primària (Castellà)

Page 15: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

15

2222.... Niña Bailonga. Niña Bailonga. Niña Bailonga. Niña Bailonga.

a verdad es que no me acuerdo mucho, pero os voy a contar lo que hicimos el primer día de cole. Era un día soleado, y yo salté de la cama muy emocionada y fui a despertar a mis padres. Luego, desayuné y fui derecha a vestirme. Cuando ya estaba

preparada, me fui al coche a esperar a mis padres. Arrancamos hacia el colegio y yo estaba muy nerviosa.

Llegué al colegio, entré en la clase y me senté. La Señorita se presentó.

Se llamaba Ana ¡cómo yo! Era muy simpática. En P3 no es que hiciéramos mucho, sólo pintábamos y cuando íbamos a dormir, nos leían un cuento.

Llevábamos la bolsita del almuerzo con el solecito del colegio. Algunos niños cuando iban al lavabo y hacían caca no se sabían limpiar

el culete y tenía que ir la Seño a ayudarles, ¡a mí no! Ya ha llegado el momento de los profes: mi profesor de gimnasia era el

Profe Alberto que nos presionaba mucho. También había nuestra Seño de música, la Seño Mª Teresa y el profe de inglés, el Teacher Joan. Los profesores eran muy simpáticos con nosotros.

Cuando salíamos al patio éramos libres y podíamos hacer de todo. En

el patio solo mandaba nuestra imaginación. Cuando jugábamos en clase con la plastilina, cantábamos una canción

que se titulaba “Bola, Boleta” y nos gustaba mucho porque podíamos hacer figuras de todo tipo. Los niños hacían partidos de fútbol y las niñas nos poníamos las uñas largas para jugar a ser brujas.

Esto es lo único que recuerdo de esa edad, pero otro día os explicaré

otra historia.

L

Page 16: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

16

3333.... Jonas S.Jonas S.Jonas S.Jonas S.

a quedaba menos para que empezara el colegio. Los días iban pasando. Yo tenía mucha ilusión y mi familia cada día me lo iba recordando y me decían lo poco que faltaba.

Hasta que, al final, llegó la hora. Cuando me desperté, estaba muy nervioso. Iba un poco dormido, pero

con toda la ilusión del mundo, porque me iba a sentir mayor. Así que cogimos la bolsa de la ropa y la del desayuno y rumbo a la escuela, pachín, pachán, despacito hasta que al final llegamos.

No podría haberme imaginado antes toda la cantidad de gente que

había y los muchos compañeros que iba a tener; unos más amigos y otros menos, pero eso ahora no importa.

Lo que menos me gustó fue que me tuve que despedir de mi madre;

bueno, no lo pasé muy bien pero lo superé. Conseguí no llorar, cosa que algunos de mis compañeros no lograron.

Cuando entré al cole, había una Señorita que nos decía a qué clase

teníamos que ir. A mí me tocó la Señorita Julia, a la que todavía recuerdo. Me acuerdo de lo bien que nos lo pasábamos y todo lo que aprendí

Al principio todavía no tenía los hábitos de la escuela, pero poco a poco

me fui adaptando y conociendo a mis compañeros. A medida que iban pasando los días, cada vez me sentía más a gusto. Me iba relacionando con los demás y teniendo amigos, iba conociendo algunas partes del cole...

Una vez que ya estábamos en clase, todo era muy divertido. Lo que

más me gustaba era cuando jugábamos, pero también esa hora era la más conflictiva, porque todos queríamos los mismos juguetes.

Y

Page 17: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

17

4444.... Fugu.Fugu.Fugu.Fugu.

n mi primer curso de escuela, que fue en P3, pensaba que la escuela era como una cárcel y que mi madre no me quería por llevarme allí cada día.

A medida que fui creciendo, me di cuenta de que era todo lo contrario.

Mi madre me quería y la escuela no era nada mala, porque aprendías y hacías amigos, y en estos años he podido crecer y madurar junto a mis amigos y profesores.

Gracias a ellos aprendí a ser más buena persona, aprendí a sumar,

restar, multiplicar y dividir… Y que las amistades pueden ser eternas. Todo esto lo he aprendido gracias a todas esas personas que estuvieron a mi lado y que confiaron en mí, a esos amigos y profesores que me ayudaron a ir subiendo de curso con buena nota.

Gracias a todas esas personas pude tener sueños, pude aprender a leer

y escribir, pude aprender el sentido de la verdadera amistad y también aprendí cosas que en la vida me son muy útiles.

Y gracias a mis amigos aprendí a reír a medida que fui creciendo a su

lado Si he tenido problemas he podido confiar en ellos, y si he estado triste,

ellos han compartido mi tristeza; pero de una cosa estoy completamente seguro: a personas como esas no las olvidaré jamás.

Y sé que llegará el día en que tenga un trabajo y familia, y será gracias

a ellas, que me enseñaron todo lo que sé.

E

Page 18: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

18

Page 19: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

19

fÉç å~|è~å}âç }~ iåÉázåÉzG

1111.... Rojo Pasión.Rojo Pasión.Rojo Pasión.Rojo Pasión.

vax está sentado en le sofá. Hoy es el día de su graduación. Está muy nervioso. Tiene miedo a hacerlo mal, aunque no sabe muy bien qué puede hacer mal.

Tiene aún mucho tiempo para prepararse y decide ponerse a mirar fotos viejas. Fotos que ha guardado su madre desde su primer día de colegio hasta hoy. Fotos en las que sale con los compañeros con los que lleva nueve años y con los que ha compartido recuerdos, ilusiones y sueños.

Se para a pensar por un instante y dice en voz baja: «Han

pasado tantos años en tan poco tiempo». La foto que más le sorprende es la de su primer día. Iba con una bata blanca. Estaba sin estrenar, por lo que parece. Su peinado era extraño; muy distinto al que se hace ahora cada mañana.

I

Primer de Secundària (Castellà)

Page 20: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

20

Había fotos muy variadas. Desde su primera excursión, hasta sus primeras colonias. También había fotos de P4 y P5. ¡Estaban las de la graduación de P5! Le hacía especial ilusión recordar y ver cómo iba vestido en ese día tan importante en su memoria.

También había fotos de Primaria. Del concurso de «Sant Jordi»,

del día de los disfraces, de la excursión a la nieve. Recuerda mucho esa excursión. Conoció a una chica fantástica de la que estuvo enamorado durante varios años. Fotos de fin de curso, muchísimas fotos. Iba comparando una con otra y veía cuánto había cambiado.

Miró la hora del reloj. Era tarde. Tenía que arreglarse para ese

gran día y no quería llegar con retraso.

2. Grato Atardecer.2. Grato Atardecer.2. Grato Atardecer.2. Grato Atardecer.

uando iba a primero de Primaria nos enseñaron a sumar y a restar. Cuando decían que había un regalo, yo pensaba que nos iban a dar alguna cosa; pero no, era que en la suma y en la resta te llevabas números.

Me tocó las misma señorita que en P-5, pero en segundo no tuve

la misma. En ese curso nos enseñaron a multiplicar. A mí me gustaba mucho, porque cada día por la mañana, a las nueve, la señorita nos las preguntaba y yo casi siempre acertaba. Ese año hicimos una obra de teatro que era muy divertida: Cantando Bajo la Lluvia. Yo hice de narradora.

En tercero, también tuvimos a la

misma tutora que en segundo. En ese año para Sant Jordi teníamos que hacer un poema.

Cuarto no me gustó mucho. Fue

cuando nos dijeron que cerraban el colegio y que nos teníamos que ir. Pero ahora que estoy aquí, creo que es mejor éste. En este curso me cambiaron de tutora. A mí no me gustaba mucho porque en el comedor no me dejaba jugar con mi hermana porque decía que no podíamos jugar con niños pequeños. A mi hermana mayor también le decía que me dejara.

C

Page 21: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

21

Quinto fue cuando nos cambiamos de colegio y vinimos aquí a la Esperanza. El primer día nos sabía a qué clase tenía que ir e iba mirando por las clases para ver si encontraba a mis compañeros del año pasado. De tutor tuvimos al profesor de Educación Física y como casi nunca teníamos clase con él no le podíamos explicar los problemas que podían sucedernos.

En sexto nos mezclaron con los compañeros de las otras clases.

Ese año también nos cambiaron de tutor. Sexto me gustó porque hice nuevas amigas.

Y ahora ya he acabado Primaria y estoy en primero de ESO.

3333.... Meneíllos Turrón.Meneíllos Turrón.Meneíllos Turrón.Meneíllos Turrón.

ara empezar, voy a explicar anécdotas de cuando iba a párvulos. En P3 recuerdo que yo estaba en «La Classe de les Granotes» y que me gustaba mucho la profesora que tenía. Cuando teníamos que hacer fichas de las vocales, nos decía

que teníamos que comer hamburguesas para conseguir una cosa. Entonces, cogíamos el lápiz e íbamos repasando una línea discontinua hasta que consiguiéramos esa cosa, la vocal o el número.

También recuerdo que no me gustaba la asignatura de educación física. Me ponía a llorar cada vez que tenía que hacerla, hasta que un día conseguí hacer lo que me pedían, y la profesora me dijo: «Molt bé. Així m’ agrada, ben contenta ! ».

En P4, empezamos a leer la cartilla 1 y también empezamos a

hacer inglés. Cuando terminábamos la primera cartilla, y pasábamos a la siguiente, era un pequeño paso para la señorita, pero un gran paso para nosotros. En P5, empezamos a hacer mas cosas.

P

Page 22: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

22

Ahora, Primaria. En primero subíamos

un piso de escaleras. Para nosotros era un gran cosa: ya empezábamos a ser mayores. Poco después de empezar el curso, me dijeron que tenía que operarme de anginas. Estuve tres semanas sin ir al cole y cuando volví, me trataban como si hubiera estado a punto de morir, como a alguien especial, y me hacían muchas, muchas preguntas: que si no me habían rajado la garganta para quitármelas, que si no me habían dormido, etc. A final de curso ya, me caí y me hice un esguince en el pie derecho. Estuve con el pie vendado tres semanas.

En segundo, me tiré todo el curso sin hacer educación física,

porque me lo había dicho el médico, ya que tenía un problema en la sangre y problemas respiratorios. En tercero, a mitad de curso, estuve ingresada una semana en el hospital por problemas respiratorios y otra que me quedé en mi casa recuperándome. En esas dos semanas, me perdí un montón de exámenes, deberes etc. En cuarto, me volvieron a operar de las anginas. En ese curso también gané el primer premio de catalán de Sant Jordi. En quinto no hubo nada de especial, me hice otro esguince en el pie por culpa de alguien que me tiró en el patio y salí volando.

Y sexto fue el mejor curso de mi vida por las excursiones que

hicimos, las colonias que fueron muy chulas y divertidas y sobre todo la graduación, acompañada por la sorpresa de todos nuestros padres: cinco horas bailando en la discoteca Dadá.

Y ahora, estoy aquí, haciendo primero de ESO con todos mis

amigos.

4444.... Amanecer en Hawai.Amanecer en Hawai.Amanecer en Hawai.Amanecer en Hawai.

on esta redacción, intentaré transmitir a la gente que lea esto, los sentimientos, buenos y malos ratos de mi recorrido por la Educación Infantil y Educación Primaria en este colegio.

Comenzaré con Educación Infantil, diciendo que empecé en el curso de P-3, un curso seguido a la guardería, con tres años. Seguí por P-4, P-5 y con la graduación despedí ese periodo infantil. Me acordaré siempre de ese acto. Desde pequeña soñaba con subir al

C

Page 23: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

23

escenario del patio del colegio al escuchar mi nombre, para recibir una recompensa a mis esfuerzos. En ese momento, todos nos creíamos mayores.

Continuaré con Educación Primaria. Primaria ha sido un periodo

de esfuerzos muy largo. Hemos aprendido mucho, y debo reconocer que todos los profesores nos ayudaron bastante. A los profesores y profesoras nunca los olvidaré, al igual que los compañeros. Todavía me acuerdo de todos: gente que se tuvo que ir, gente que se cambió… Cuando estás con ellos, piensas que no son importantes o que te caen mal y cosas de esas, cosas de niños; pero cuando se van te quedas un poco deprimido, como si te faltara alguien.

Aun así, me llevo muchos buenos recuerdos de este periodo por

la Primaria. Eran todo risas, en los momentos que no estábamos por la faena, claro, y también había mucho compañerismo.

Al igual que en la graduación de P-5, en sexto de Primaria también hicimos otra. Ésa si que fue especial. Yo recuerdo de la graduación de P-5 que me impactó mucho; pensé que ésta sería más larga, pero no; duró una hora aproximadamente. Lo mejor fue la celebración posterior al acto. Todos pensábamos que iríamos a cenar juntos, pero nos llevaron a una discoteca reservada solo para nuestros padres y nosotros.

Resumiendo este escrito, quiero decir que de mi paso por la

escuela hasta los días de hoy que continúo, me llevo muchos buenos recuerdos de los profesores, alumnos y graduaciones; pero lo que más me ha gustado ha sido que me han preparado muy bien para pasar a la ESO, y que les estoy muy agradecidos a todos.

Page 24: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

24

^Üç Eá~èç å~|âå}ç }~ iåÉáààààåÉzG

1111.... Aifos.Aifos.Aifos.Aifos.

’objectiu principal d’aquesta redacció és explicar records i anècdotes, així com intentar expressar els meus sentiments. D’entrada, vaig començar Educació Infantil aquí, a l’escola Esperança, per tant, quan vaig iniciar Ed. Primària, ja

coneixia els meus companys que, sense adonar-me’n, s’havien convertit en els meus millors amics i amigues i, tots junts passaríem al curs següent. Així doncs, arribava el primer dia d’escola en una nova etapa. Quina alegria!

-De debò? –preguntava, intentant dissimular els nervis. -Ja seràs una nena gran!- responia tothom a qui explicava les

meves il�lusions. Tots aquells anys van ser molt interessants. Mai oblidaré els meus primers professors i professores que van començar a explicar-me temes importants sobre diferents assignatures.

Al mateix temps faig memòria de com gaudíem jugant a

Educació Física. Potser per la companyonia o potser, per la innocència de ser nens, ens contagiàvem d’una diversió que era impossible d’evitar.

Parlant d’un altre tema,

sempre ens alegràvem de sentir que era l’hora del pati. En aquest indret tan admirat per tots, era on ens entreteníem amb qualsevol joc: a empaitar, a la cuit i amagar, ... Al cap i a la fi, tots acabàvem fent el papallona.

L

Segon de Secundària (Català)

Page 25: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

25

Quasi sempre arribava d’hora a l’escola, però, de vegades, anàvem ràpids com un llamp per arribar a temps.

Un altre record que

conservo d’ aleshores és un petit lleó de peluix. Aquest lleó me’l va regalar la professora de primer pel meu bon comportament a classe.

Per acabar, sempre

recordaré les bones estones passades a les classes d’anglès amb el professor Joan i la professora Elisabeth, només per la raó que

m’animaven a seguir fent classe de bon matí. I això que fa molta mandra!

En poques paraules, tots aquests records, i encara més, sempre

els portaré al cor perquè han sigut, al cap dels anys, i, de moment, els més significatius de la meva vida escolar.

2222.... Petazeta.Petazeta.Petazeta.Petazeta.

vui us vull refrescar una mica la memòria... Parlaré de Primària, una època passada que no es pot comparar amb Secundària, i que, no sé vosaltres, però jo només en tinc bons records...

Primària, dolça Primària… Et senties Einstein per solucionar una

simple resta. Les preocupacions no eren aprendre’t fórmules de matemàtiques ni la història dels pobles germànics, sinó multiplicar o recordar-te de fer la lletra majúscula amb color vermell de fusta…

Eren aquells anys en què el llapis era més poderós que el

bolígraf, en què la riquesa consistia a tenir el millor tros de plastilina i en què es lluitava per sortir a vigilar a la pissarra la resta dels companys perquè no parlessin quan el professor no hi era.

A

Page 26: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

26

Eren anys en què volies inventar la màquina del temps per fer-te gran i passar a Secundària… I ara que hi som, no fem res més que recordar els bons temps que vàrem gaudir a Primària.

La sensació de ser el nen més feliç del món per tenir un gomet

de color i per ser el primer de la fila, per portar l’entrepà a la “bosseta” i fer aquells balls tan divertits de fi de curs…

Eren anys quan la persona més entremaliada era aquella que

dibuixava el nombre vuit fent dos cercles. Aquells anys en què sèiem en una taula rodona on posava el teu nom, i eres amic de tothom pel simple fet de seure al seu costat.

A Primària els professors no t’amenaçaven amb posar-te un

«parte», sinó que et castigaven de cara a la paret. I l’Educació Física no consistia en la resistència o els treballs de bàsquet, sinó a jugar a l’aranya o al mocador.

Aquests són els primers records que em vénen a la ment. A qui

no li agradaria tornar-hi ? A qui no li agradaria entrar a l’escola més tard al matí o portar aquella bata de botons que sempre acabava tacada amb retoladors…?

Primària, dolça Primària… sempre enyorarem aquells anys en què ploràvem quan marxàvem de vacances perquè no veuríem els companys… En canvi, ara a Secundària, quasi plorem quan hem de tornar!

Page 27: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

27

e’’’’~ç|âÜz }~Ü äzççzéG

3333.... Ruperto.Ruperto.Ruperto.Ruperto.

’escola d’ abans no té res a veure amb l’escola d’avui dia. Amb el temps, moltes coses han canviat: algunes per millorar, però d’altres per empitjorar.

Per exemple, antigament només hi havia un professor o una professora que ensenyava totes les matèries. Abans, també, els alumnes només utilitzaven un sol llibre, on apareixien totes les matèries: matemàtiques, història, geografia, llengua...

A més a més, en aquella època a les nenes els ensenyaven a cosir, a netejar la casa, a tenir cura dels fills... i als nens els ensenyaven que havien d’anar al servei militar i que la seva obligació era treballar per mantenir la dona i la família. Fa cinquanta anys, a l’hora del pati, els nens i les nenes no podien jugar junts, ja que estudiaven en edificis separats.

Dins de totes les classes sempre havia d’estar penjada una fotografia del Generalísimo Franco i un crucifix. Les taules i les cadires eren de fusta i estaven juntes.

Una altra cosa que ha canviat moltíssim amb el temps ha estat

la disciplina amb què es tractava els nens i nenes, ja que abans, per qualsevol cosa, els castigaven, i ara, alguns nens i nenes fan el que volen i «passen de tot».

A les escoles d’abans tampoc no hi havia laboratoris, ni

ordinadors i tenien molts menys instruments per aprendre. Tampoc feien tantes excursions com fem nosaltres i, si en feien alguna, no anaven tan lluny, ja que no hi havia prou diners.

La meva conclusió sobre l’escola del passat és que abans es

tenien molts menys privilegis que ara i, que aprenien més coses i, els càstigs eren més severs...

Crec que nosaltres som uns privilegiats i que hem tingut molta

sort per tenir i per poder gaudir de totes les tecnologies del segle XXI i, gràcies a això, en un futur desconegut, podrem arribar a ser persones importants.

L

Page 28: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

28

ez á~çéåz ãè~ á’’’’zÅåz}z å~|âå}zåG

4. 4. 4. 4. L96L96L96L96....

aig conèixer aquella mestra a quart de Primària. En aquells moments jo anava a l’escola Esperança, i, tot i que anava a aquella escola des de petita, no l’havia vist mai.

Al principi em va semblar una professora amb molt mal geni,

obsessionada amb les Matemàtiques i les Naturals; però aquesta primera impressió va anar desapareixent i va ser substituïda per una altra de molt més agradable. Per a mi va ser la professora més bona i comprensiva que havia tingut en tots aquells anys.

Em va ajudar molt amb la separació dels meus pares i sempre

em feia costat. Era com la meva segona mare, o així la veia jo. Fins i tot em va arrencar una dent quan m’estava a punt de caure. Jo no volia que me l’arranqués, perquè pensava que em faria mal, i ella em va dir que només volia veure com estava. I abans que em pogués queixar, ella ja tenia la meva dent a la mà, i jo ni me n’havia adonat.

Encara que només la vaig tenir un any com a professora, i això

no ho podia canviar, és una professora que no vull oblidar mai per molt temps que passi. Ah, per cert! No he dit com es diu. El seu nom és Eva de Andrés. I ara encara la segueixo veient quan anem a Esperança, tot i que ja han passat sis anys.

A mi no m’agrada especialment anar a l’escola, però si pogués

tenir-la de nou com a professora, no em faria res tornar a quart de Primària.

V

Page 29: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

29

k~|è~å}âç }~ Üz ~ç|è~Üz

1111.... StashStashStashStash....

ormalmente, cuando pensamos en cuando éramos pequeños, nos vienen a la cabeza recuerdos de aquellos tiempos en los que éramos felices y no teníamos preocupaciones. Uno de los recuerdos que prefiero es de cuando comencé Primaria.

Todos empezábamos con un poco de miedo, porque sabíamos las

responsabilidades que eso conllevaba: estudiar cada día para aprobar los exámenes, hacer trabajos y estar hasta arriba de deberes. Las cosas iban a cambiar. Ahora nada iba a ser tan fácil como había sido hasta ese momento. Ya no nos dedicaríamos a pintar dibujos, a jugar, a cantar y a reír, sino que ahora haríamos deberes, aprenderíamos, estudiaríamos y las cosas se volverían más serias.

Mi primer curso se hizo largo, pero a la vez llevadero, ya que estaba

con mis antiguos compañeros, los de toda la vida. Entre risas, también aprendíamos. Me acuerdo cuando todos repetíamos en voz alta los números del uno al cien en forma de una canción muy pegadiza.

En segundo, todo continuó igual y

conocimos a una profesora nueva: la profesora Montserrat. Puedo recordar como si fuese ayer, cuando nos arrancaba los dientes cuando estaban ya casi sueltos: pegaba un pequeño tirón y… ¡Se acabó! El diente ya estaba fuera.

Todo cambió en tercero, cuando me

cambié de colegio. Lo más duro fue separarme de mis compañeros, ya que les tenía mucho aprecio. Pero las cosas no fueron mal, como yo creía. Allí conocí a gente que más tarde, pasarían a ser parte de mí, gente inolvidable que me ayudó, me aconsejó, rió y lloró conmigo en mis buenos y malos momentos. Así fueron pasando los años, entre amistad, valor y coraje para seguir adelante un día más.

N

Tercer de Secundària (Castellà)

Page 30: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

30

Sexto, a diferencia de los otros cursos, fue el mejor. Todos nos

conocíamos mucho, así que había confianza entre nosotros. Había algunos enfados, pero nosotros mismos volvíamos a reconciliarnos. Todo era perfecto, hasta el momento en el que tuvimos que separarnos para adentrarnos en un mundo totalmente diferente, mucho más arriesgado, en el que ya no valían las excusas. La despedida fue muy emotiva y aunque cada uno escogiese su propio camino, sabíamos que se volverían a unir, porque siempre, siempre, aunque fuese en la memoria estaríamos juntos.

2222.... Paola RoaPaola RoaPaola RoaPaola Roa....

e desperté. Lo primero que vi. al abrir los ojos fue a mi padre que me despertaba a las ocho de la mañana. Era para ir al colegio por primera vez. Ni me imaginaba las mañanas que me quedaban por ir. Fueron tres años “a mi bola” como aquel que

dice, pero ahora tocaba trabajar, tocaba ponerse las pilas. Me levanté de la cama con mucho entusiasmo y empecé el desayuno

con un vaso de leche. A continuación me vestí con la ropa que la noche anterior había preparado mi madre y que había dejado sobre la silla de mi habitación. Cuando acabé, mi padre me peinó con una coleta alta, de esas que sabía hacer muy bien. Aún lo recuerdo. Me puso un coletero con forma de manzana de color amarillo.

Cogí mi bolsa con el almuerzo y otra más grande que contenía ropa de

recambio en su interior. Antes de salir de casa me coloqué la bata con el escudo de la escuela y encima de la bata, la chaqueta.

El edificio de la escuela ya lo había conocido con anterioridad pero,

nunca me había podido llegar a imaginar que en un periodo de tiempo relativamente tan corto iba a llegar el día de mi entrada en el centro.

M

Page 31: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

31

El camino de casa hasta el colegio no fue especialmente largo. Al llegar, vi un montón de niños mayores que yo, y también otros de mi misma edad y adultos, hablando.

Me coloqué justo enfrente de la puerta de la escuela. Una profesora

acudió a buscarnos. Nos acompañó y nos metió a todos en un aula a la que llamaban “Las Tortugas”. Allí todos estábamos asustados. Empecé a llorar. La profesora acudió muy pronto a mi lado para consolarme y enseñarme lo que allí había. Y, ¿qué era? Sobre todo, juguetes.

Yo lo observaba todo. Tenía los ojos tan abiertos como un búho. Había

una cocinita pequeña con todos sus ingredientes de plástico, la casita plegable de los teletubbies y también un lavabo que tenía los cristales adornados, dibujos y formas. En su interior había colgadores para poner todas nuestras tazas y poder beber agua del grifo.

Las mesas eran redondas y con muchas sillas a su alrededor. En cada

silla y en cada colgador, había unos cuadros pequeños donde poder colgar una fotografía de tamaño carné. De esta manera sabíamos dónde nos teníamos que sentar y dónde colgar nuestras chaquetas y bolsas nada más entrar.

Por aquel entonces, pensaba que a la escuela se iba a estudiar

solamente y a aprender cosas de memoria, pero me equivocaba. Lo primero que hicimos fue presentarno: decir nuestros nombres. Luego nos dieron unos trozos de plastilina para que pudiéramos jugar. Pasé una mañana muy divertida y entretenida.

Después de no sé cuanto rato, salimos al patio. Sacaron una caja de

plástico que contenía pelotas, muñecos y algunos otros juguetes. Pasó media hora y volvimos al aula. Allí el tiempo pasó volando y llegó la hora de salir.

Me puse muy contenta al ver a mi padre, que estaba allí, esperándome

con una sonrisa. Eché a correr hacia él. Durante todo el camino a casa le iba explicando cómo había sido mi mañana a la par que me preguntaba una y otra vez: «¿Todos los días del colegio serán así?»

Page 32: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

32

3. El Más Allá.3. El Más Allá.3. El Más Allá.3. El Más Allá.

ecuerdos. Mi cabeza está llena de ellos, tanto bonitos como dolorosos, llenos de buenas y malas situaciones, gracias a las cuales recuerdo mi pasado. Dentro de todo este montón de imágenes, encuentro mis momentos en el colegio, concretamente,

en Primaria. Esa época llena de nuevas situaciones, donde nos empezamos a formar como personas de una manera más seria. Seis cursos enteros donde compartes tantas cosas con tus compañeros y profesores, los cuales a través de todo este tiempo, te aportan nuevas ideas, te ayudan en ciertos momentos, y sobre todo, enderezan por el que vas a partir.

Durante esos cursos, las personas que más me han marcado han sido

dos profesoras en especial. Esas dos mujeres han sido quien me han enseñado las cosas esenciales de la vida y las que me han hecho aprender de mis errores, formando toda mi sabiduría para ser alguien el día de mañana.

En toda la Primaria, no solo ellas me han ayudado, sino que cada uno de los profesores que he tenido me ha aportado algo nuevo. Mis compañeros también han hecho mucho. Con ellos he vivido tantísimas experiencias que jamás olvidaré. Son con quien he compartido clases, colonias, horas de juego, charlas... No podría describir un momento en concreto con ellos, porque son innumerables. Cursos donde hemos reído, llorado, compartido secretos, broncas y peleas que no duraban ni siquiera una hora porque en seguida venían las reconciliaciones. Lo que echo de menos de esos tiempos es lo bien que nos llevábamos todos, donde no había diferencias entre nosotros y, sin embargo, ahora cada uno va con un grupo diferente, remarcando las diferencias de la gente. Recuerdo que antes éramos como una gran familia donde nos hablábamos todos con todos, aunque siempre había alguna rivalidad entre la clase A y la B. Ahora veo que cuando nos quejábamos por todo, como críos que éramos, era una tontería. Muchas de los que estamos aquí ahora, daríamos lo que fuera por poder volver a aquellos tiempos, donde la máxima preocupación era que algún niño nos llamaba tonto.

Ojalá todos nuestros

problemas actuales fueran tan solo aquellas tonterías. En estos momentos es cuando nos damos cuenta de que a veces las cosas por muy grandes que parezcan, no son tan graves como pensamos.

R

Page 33: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

33

4. Miss Indochine.4. Miss Indochine.4. Miss Indochine.4. Miss Indochine.

e sólo dieciséis años, Mariam escucha absorta las historias de su abuela. Ésta, con pose dulce, le explica con exaltación sus años de juventud.

-Mi querida muchacha, yo solamente pude ir a la escuela hasta los catorce años. Recuerdo a las profesoras, unas monjitas reprimidas bajo su espeso hábito: eran la encarnación del diablo. Todas, excepto la dulce y cándida Carmen. La queríamos con fervor religioso. Gracias a ella aprendimos muchísimo, pero no únicamente de letras, números o historia, no, sino también a querer al prójimo y a nosotros mismos.

Toma un largo sorbo de su chocolate y retoma su relato. -Cumplí la fatal edad, los catorce años, y dejé el colegio. Yo no quería, ,

pero mi familia me necesitaba. Mi hermano Ulises, que iba a la universidad, decidió darme clases una vez acabada la jornada. Cuando todos yacían sumidos en un profundo sueño, Ulises entraba con gran sigilo en mi cuarto, se sentaba junto a mí y me impartía lecciones de todo los temas: matemáticas, ciencias, lengua, historia etc. También me hablaba del resto de Europa. Sus ciudades, sus gentes, su forma de pensar… Ulises intentaba inculcarme una buena moral y un mínimo de cultura. Era un «rojo» y siempre andaba con cuidado, no obstante, seguía fiel a sus ideas. Pasaron los meses y comenzó a prestarme sus libros. El primero que realmente me gustó fue Los miserables, de Victor Hugo. A partir de entonces, me enamoré de la literatura. Ya tenía quince años cuando comencé asistir a reuniones clandestinas con algunos universitarios amigos suyos. Éramos conscientes del peligro que corríamos, pero necesitábamos conversar con otros «librepensadores». A las reuniones asistíamos dos mujeres y cinco hombres. Todos, exceptuándome, eran brillantes, educados, cultos y elegantes. Se movían con gracia y arte y sus palabras siempre contenían un alto grado de sensibilidad e inteligencia. Les admiraba, en especial a la otra joven, la novia de Ulises, Clementina. Me abrió los ojos. Me enseñó que las mujeres tenemos derechos y mente propia. No somos propiedad de nadie. Todos eran unos adelantados a su tiempo, pero ella lo era con diferencia.

Mira su reloj. -Cielo, es tarde. Mañana seguiré contándote mis anécdotas de

juventud. Mariam asiente con una tenue sonrisa, se levanta de su asiento y besa

la frente de su abuela.

D

Page 34: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

34

k~|âå}ç }~ iåÉáààààåÉzG

1111.... Baby TriceratopsBaby TriceratopsBaby TriceratopsBaby Triceratops....

an passat ja gairebé quatre anys des que vaig acabar la Primària i encara ho recordo com si fos ahir. Tot un conjunt de sensacions, emocions, sentiments, pensaments i bonics records em vénen al cap molt sovint, potser perquè enyoro bastant aquesta etapa de

la meva vida. Fins i tot, arriba un moment en què no em faig la idea que l’any que ve passaré a Batxillerat, i aleshores arribo a la conclusió que no m’agradaria créixer més sinó més aviat el contrari, és a dir, tornar enrere: al passat.

Per a mi Primària ha estat un camí fantàstic, ja no només per les

bones estones que m’ha aportat sinó també per totes les novetats i canvis que comportava, com ara nous coneixements, nous hàbits, nous professors, alguns amics nous, etc; des de primer fins a sisè.

De fet, ara estic sent capaç d’escriure aquesta redacció gràcies, en

part, a la base que he obtingut de Primària. Per aquest motiu, sempre estaré agraïda a tots els professors que vaig tenir al llarg de tota la Primària ja que no només m’han ensenyat uns coneixements bàsics i fonamentals sinó que també, al la vegada, he après molts valors morals, que m’han ajudat a ser millor persona, i això ho valoro molt.

H

Quart de Secundària (Català)

Page 35: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

35

De tant en tant, recordo les celebracions que fèiem i tot el que ens divertíem, com ara el Nadal, quan fèiem les obres de teatre; el carnestoltes, quan sortíem a la rua amb les nostres millors disfresses; Sant Jordi, quan escoltàvem i llegíem, o bé, contemplàvem els dibuixos i les redaccions premiades, i per últim, el festival de fi de curs, quan fèiem dos balls: un típic de la tradició catalana, i després, un altre diferent, com ara un “country” o un “cha-cha-cha”, A més a més, si volíem, després d’aquests balls, els membres de la classe podíem organitzar-ne un sols i així ho vàrem fer des de quart fins a sisè.

D’altra banda, on millor m’ho passava i més gaudia era a les colònies.

Les primeres colònies de Primària van ser a primer, i les recordo amb molt d’afecte perquè allà em va caure la meva primera dent, i va ser un moment molt especial per a mi.

També recordo que les dues últimes colònies les vàrem passar al

mateix lloc: una petita masia situada a l’interior del Bages. Sense cap dubte, són les meves preferides. Durant el dia fèiem diverses activitats i tallers, i a la nit sovint sortíem a fer jocs o improvisàvem una discoteca en una sala de teatre.

Un altre aspecte del que me’n recordo molt freqüentment són els

amics. Durant la Primària en vaig fer molts, però alguns van anar marxant de l’escola i se’n van anar a viure fora, de manera que vaig perdre el contacte amb ells. Però, de sobte, a través de Facebook els meus amics i jo ens vam poder-los trobar tots i, actualment, mantenim la relació i el contacte. De fet, fa poc vàrem trobar-nos alguns i vam recordar vells moments junts.

Per acabar, el moment més significat per a mi va ser la cloenda

d’aquesta etapa: la graduació de sisè. Va ser el final d’una llarga etapa, la qual estaria encantada de tornar a repetir, ja què vaig poder-la compartir amb molts bons amics que encara conservo avui dia.

Però, sobretot, el que mai oblidaré serà la meva escola, aquella on he

estat nou anys de la meva vida i per això és molt important per a mi: l’escola Betsaida.

Page 36: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

36

2222.... BlackandwBlackandwBlackandwBlackandwhite.hite.hite.hite.

ducació Infantil va ser un dels temps més bonics en aquesta escola. Per començar, a P3 ens van posar un llacet lligat al primer botó de la nostra bata; no fos cas que ens confonguéssim i anéssim a parar a una altra classe. Nosaltres érem i som Anglaterra 95,

aleshores encara incompleta. Què potser hi faltava algú, llavors? Doncs sí, hi faltava moltíssima gent. Per a mi Anglaterra 95 són els companys d'ara i els d'abans amb els qui vaig començar i amb els qui acabaré. Són aquelles personetes amb qui he compartit els últims tretze anys de la meva vida! Totes i cadascuna d'elles són importants i inoblidables per a mi.

A Educació Primària la cosa es va complicar una miqueta més: escriure, sumar, restar, les taules de multiplicar, dividir, Naturals, Socials, Anglès... tot un nou món per descobrir i conquerir! Recordo la primera vegada que ens van donar un bolígraf per escriure i com ens sentíem d’importants! Ja érem nens grans que sabíem escriure la data i que més

endavant escriuríem redaccions com aquesta. Vam conèixer noves senyoretes i nous professors que es quedarien gravats als nostres caparrons durant molt de temps. Com la senyoreta Sílvia i el seu peluix Archie , que ens van presentar l’anglès. El professor Joan, que sempre ens tenia preparades mil històries per explicar i nosaltres, mil orelles llestes per escoltar. O la senyoreta Núria, amb els seus resums inacabables que no ens deixaven cap pregunta al cap! Però sens dubte, la persona més important de tot l’ensenyament primari, segons el meu criteri, va ser la senyoreta Elena. Una dona capaç d’introduir-nos al cap una frase mítica que tots, fins el dia d’avui, recordem i que mai oblidarem, és la següent : “No hi ha solucions màgiques , l'única màgia, és la que tu portes dintre. El millor recurs ets tu”. Ara , Anglaterra 95, s'ha fet gran i ja som a 4t.d’ E.S.O. Les coses han canviat moltíssim: més deures, més temari per estudiar, altres professors, etc. Però com vam fer abans, farem ara, ho superarem! Perquè les coses no han canviat del tot: seguim preferint l'hora d'esbarjo, les excursions, les llaminadures... i com aquestes, moltes altres coses que m'agradaria que no canviessin mai.

E

Page 37: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

37

3333.... Gran Sabueso.Gran Sabueso.Gran Sabueso.Gran Sabueso.

ot va començar un dotze de setembre. Estàvem a punt de començar Primària, una nova experiència per a tots nosaltres, nous professors que ens van ajudar, tant en els moments dolents com en els bons. Exàmens de moltes assignatures; vam començar a

aprendre les taules de multiplicar: què difícils al principi i, al final, tan fàcils!

A l’any següent, ja érem a segon de Primària. També tot nou, però una mica més complicat. I així fins a sisè de Primària. En aquest curs ja ens anàvem preparant per ficar-nos en el món de l’ESO: ens ensenyaven a començar les redaccions, a ser persones quasi adultes, a saber comportar-nos a les classes, a ser molt educats amb els professors, a fer sempre els deures que ens manaven per casa ...

Tot això seria per formar-nos com a persones i saber el camí que cadascú veia convenient per al seu futur, tan proper per a nosaltres. Vèiem com, a poc a poc, a cada classe ens fèiem grans i més conscients del que ens envoltava, de com estava la vida de dura, del la poca feina que hi havia, però només hi ha una cosa que sempre me’n recordaré, i, que per sort no es paga amb diners, són tots els moments que hem viscut.

Tots ens vam fer amics, i passàvem moltes bones estones a les colònies. Tres dies sense pares! I sempre esborrarem els moments dolents i només ens recordarem de les bones estones.

4444.... KywiKywiKywiKywiky.ky.ky.ky.

ny 2007. M’acaben de donar la túnica vermella i ens demanen que ens afanyem perquè la nostra primera graduació està a punt de començar. Tots en fila, preparats per entrar a la sala d’actes, cada passa endavant és un record del passat. El més antic es

remunta a l’any 1998: un munt de nens que mai havia vist, joguines noves, taules per dibuixar i fer plastilina; en definitiva, un nou món on encara ens quedava molt per veure, però sobre tot, una nova promoció, la nostra: Anglaterra 95.

Em vénen un seguit de records d’excursions, de les primeres colònies, dels nervis a la cua mentre esperàvem per dir les taules de multiplicar, rialles, festivals de fi de curs... eren molts els moments viscuts i molt el temps que estàvem junts; tant, que gairebé amb una sola mirada sabíem què pensàvem i amb un sol somriure ja podíem comptar amb aquella

T

A

Page 38: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

38

persona. Sembla increïble, però, al mateix temps que els familiars podien pensar que només érem una colla de nens que van a la mateixa classe i estan a punt de graduar-se, nosaltres teníem molt present en tot moment que som molt més que tot això: som com germans, com una família d’aquelles que estan molt unides.

La graduació acaba de començar. Tot està decorat amb colors molt

alegres i ara només hem de recordar el que ens han dit durant l'assaig perquè tot surti perfecte. El director s’aixeca del seu seient amb la intenció de llegir el seu discurs; ens recorda que no ha estat un curs fàcil per a la classe. Les nostres cares ho diuen tot, estem molt emocionats; fins i tot, alguns no han pogut evitar vessar algunes llàgrimes. Creiem que potser aquell serà l’últim record de la Primària, el més especial.

L’acte s’acaba i la meva conclusió és que, sens dubte, estic molt contenta de ser una d’aquestes persones de la petita família de la promoció d’Anglaterra ‘95. I una vegada més, quan ens mirem els uns als altres, sento que tots pensen com jo.

Page 39: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

39

Page 40: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

40

C Dibuixos de portada i contraportada …………...Maria Josep Zango (mestra) C Pàgina 4 …………………………………………Gerard Zango Mateu (3rA EP) C Pàgina 5 …………………………..…. Claudia Sáez i Víctor López (3r C EP) C Pàgina 6 ………………………... Adrián Muñoz i Paula Jover (3r EP B i D) C Pàgina 7 ………………………………………………. Carlos Franco (4t D EP) C Pàgina 8 ……………………. Miquel Aniento i Arturo García (4t EP D i C) C Pàgina 9 ……………………………………………..…. Marc Monzó (4t B EP) C Pàgina 10 …………………………………………..…David Redondo (4t B EP) C Pàgina 11 ……………………………………………….Ainhoa Rubio (5è A EP) C Pàgina 12 …………………………………………..….Ana Montilla (5é B EP) C Pàgina 13 …………………………..………………Andrea Belmonte (5é C EP) C Pàgina 14 …………………………………............Carla Barrientos (6è D EP) C Pàgina 15 ……………………………………….…… Sandra Román (6è A EP) C Pàgina 16 ……………………………………….… Lorena Fernández(6è C EP) C Pàgina 17 …………………………………………..…... Paula Rubio (6è B EP) C Pàgina 18 …………………………………….……....Raquel Ramírez (mestra) C Pàgina 19 ………………………………………... Sandra Salmerón (1r A ESO) C Pàgina 20 …………………………..………………..Sheila Barrero (1r B ESO) C Pàgina 21 ……………………………………………..Víctor Herreros (1r A ESO) C Pàgina 22 …………………………………………... Ylenia Romera (1r B ESO) C Pàgina 23 …………………………………………... David Gallardo (1r C ESO) C Pàgina 24 …………………………………….…… Syeda Lubaba ( 2n B ESO) C Pàgina 25 ……………………………………... Tamara Sukhova ( 2n B ESO) C Pàgina 26 ………………………………………..… Albert Padilla ( 2n C ESO) C Pàgina 28 ………………………………………….…..Maria Furió ( 2n D ESO) C Pàgina 29 ………………………………………... Demelsa Molina ( 2n D ESO) C Pàgina 30 ……………………………………….………..…. Rida Alí (3r B ESO) C Pàgina 31 ………………………………………….….…. Laia Lara (2n D ESO) C Pàgina 32 ………………………………………..… Mª Nieves Ferrer (3r D ESO) C Pàgina 34 …………………………………….….…. Yaiza Trinidad (4t ESO B) C Pàgina 35 ………………………………………...…. Ana Sukhova (2n A ESO) C Pàgina 36 ………………………………………….. Adrián Sánchez (4t D ESO) C Pàgina 37 ……………………………………….……….. Sara Oliva (4t D ESO) C Pàgina 38 ……………..………………………….… Marisol Marro ((2n D ESO) C Pàgina 42 ………………….. Raquel Ramírez (dibuix) i J.C. Sanz (disseny)

Il·lustracions

Page 41: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

41

Aquesta revista ha estat realitzada amb la col·laboració dels alumnes i mestres de tercer curs d´Educació Primària a quart curs d´ESO:

C Alumnes de 3r d´EP amb Ana Cañadas, Magda Espinosa, Maria Fernández i Socorro Pérez.

C Alumnes de 4t d´EP amb Jesús Benito, Mª Luisa Morales i Antònia Viladoms.

C Alumnes de 5è d´EP amb Joan Cabré, Glòria Carreras i Mª Josep Zango. C Alumnes de 5è d´EP amb Constantino García, Mònica López, Gina

Marrugat i Laura Vázquez.

C Alumnes de 1r d´ESO amb Angelberto Escudero i José Manuel Valdivieso.

C Alumnes de 2n d´ESO amb Rubén Coleto, Mª Dolors Illa i Imma López.

C Alumnes de 3r d´ESO amb Angelberto Escudero i José Manuel Valdivieso.

C Alumnes de 4t d´ESO amb Mª Dolors Illa, Imma López i Núria Ricart.

C Revisió lingüística de català de Núria Ricart.

C Revisió lingüística de castellà de J.C. Sanz.

C Coordinació d´il·lustracions de Raquel Ramírez (Cap de Departament d´Expressió).

C Coordinació general i edició de J.C. Sanz (Cap de Departament de Llengües).

Escoles Arrels, abril del 2011

Crèdits

Page 42: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

42

Page 43: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

43

Page 44: SSAANT JO RDI-2011escolesarrels.com/santjordi/1011_Revista_de_Sant_Jordi.pdfmestres, d’alumnes, de pares i mares… de tots aquells que formen part d’aquesta història que té

Escoles Arrels- Blanquerna i Esperança Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

44