SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 HISTÒRIA · PDF fileExposeu breument els...

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AA

U a

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 HISTÒRIA

OPCIÓ A

Exercici 1

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

Els qui volen emancipar la dona del treball perquè es dediqui exclusivament a la llardomèstica, a la cura de la família, suposen que aquesta és únicament la seva missió, per a laqual afirmen que té facultats especials que es contrarien i la treuen del que ells anomenen elseu centre.

[...]La dona és un ésser lliure i intel·ligent, i, com a tal, responsable dels seus actes, igual que

l’home; així doncs, si això és així, el que cal és posar-la en condicions de llibertat perquè esdesenvolupi segons les seves facultats. Ara bé, si releguem la dona exclusivament a les tasquesdomèstiques, la sotmetem, com fins ara, a la dependència de l’home i, per tant, li traiem la sevallibertat.

Quin mitjà hi ha per posar la dona en condicions de llibertat? No n’hi ha cap altre que eltreball. Se’ns dirà, però, que el treball de la dona és origen de grans immoralitats, provoca ladegeneració de la raça i pertorba les relacions entre el capital i el treball, en prejudici delstreballadors, per la concurrència que li fan les dones. A això responem: la causa d’aquests malsno està en el treball de la dona, sinó en el monopoli que exerceix la classe explotadora;transformi’s la propietat individual en col·lectiva i es veurà com canvia tot completament.

[...]Mentrestant creiem que el nostre treball sobre la dona és fer-la entrar en el moviment obrer,

a fi que contribueixi a la causa comuna, a l’emancipació del proletariat, perquè així com davantl’explotació no hi ha diferència de sexe, tampoc no n’hi ha d’haver davant la justícia.

Dictamen del II Congrés de la Federació de la Regió Espanyola de l’AIT, Saragossa, 1872

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Descriviu les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores de laindústria al segle XIX i indiqueu els trets bàsics de l’evolució de la condició femeninaa Espanya al llarg d’aquest mateix segle. [1,5 punts]

3. Exposeu breument les ideologies i l’evolució del moviment obrer a Espanya durantel segle XIX. [2,5 punts]

Exercici 2

Observeu el gràfic següent i responeu a les qüestions.

RESULTATS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA CELEBRADES EL 20 DE NOVEMBRE DE 1932

(nombre d’escons)

Partit

LR: Lliga RegionalistaUDC: Unió Democràtica de CatalunyaPCR-ACR: Partit Catalanista Republicà-Acció Catalana RepublicanaUC: Unió CatalanistaPRA: Partit Radical AutònomERC: Esquerra Republicana de CatalunyaUSC: Unió Socialista de Catalunya

1. Descriviu la informació que proporciona el gràfic i situeu-lo en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Descriviu les característiques dels dos partits més importants (la seva ideologia ila seva base social) i esmenteu-ne els dirigents principals. [1,5 punts]

3. Exposeu breument l’evolució política a Catalunya durant la Segona República(1931-1936). [2,5 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1

Llegiu el text següent, en què Marcelino Camacho recorda l’origen de ComissionsObreres, i responeu a les qüestions.

Jo treballava de fresador a la Perkins, una fàbrica de motors dièsel que ara és Motor Ibèrica.Cada cop que s’havia de reivindicar alguna cosa, formàvem una comissió. Al principi,aquestes comissions naixien i morien, eren inestables. Es van iniciar a partir de l’any 1956,però fins al 64, a Madrid, no es fan sòlides i s’estenen. La primera va ser la comissió del metallde Madrid [...]. Aquesta va ser la forma que va prendre el moviment obrer dins del feixisme[...]. Així que, un cop elegits, començàvem a reunir-nos i, després de convocar diversesmanifestacions, vam arrencar al sindicat un augment del 20 % [...]. El nostre objectiu eracombinar la lluita legal amb l’extralegal [...]. Jo, per exemple, era jurat i enllaç d’empresa.

Marcelino CAMACHO, «En Comisiones Obreras había de todo, además de comunistas», a Historia del Franquismo, Diario 16, 1985


2. Indiqueu a quin sistema polític i ideològic es refereix l’autor quan fa referència a«feixisme» i expliqueu el sentit de la frase «el nostre objectiu era combinar la lluitalegal amb l’extralegal». ¿Què eren les Comissions Obreres? [1,5 punts]

3. Exposeu breument l’evolució de l’oposició política i social al franquisme entre 1960i 1975. [2,5 punts]

Exercici 2

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions.

L’OBRA DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

HURTADO, V. i d’altres, Atles d’Història de Catalunya, 1995 (reelaboració)

1. Descriviu la informació que us proporciona el mapa i situeu-lo en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. L’obra de la Mancomunitat s’orienta a la potenciació i la recuperació culturals.Indiqueu les principals realitzacions d’aquesta institució de govern i quines vanser les seves limitacions més importants. [1,5 punts]

3. Exposeu breument els fets polítics i socials més importants del catalanisme políticdes de 1902 fins a 1931. [2,5 punts]

BarcelonaBarcelonaBarcelona

BadalonaBadalonaBadalonaPedralbesPedralbesPedralbesCervellóCervellóCervellóVilafranca del PenedèsVilafranca del PenedèsVilafranca del Penedès

SitgesSitgesSitges

Vilanova i la GeltrúVilanova i la GeltrúVilanova i la Geltrúel Vendrellel Vendrellel Vendrell

la Geltrúla Geltrúla Geltrú

SabadellSabadellSabadellTerrassaTerrassaTerrassa

SentmenatSentmenatSentmenat Caldes deCaldes deCaldes deMontbuiMontbuiMontbui

MataróMataróMataróCanet de MarCanet de MarCanet de Mar

Llinars del VallèsLlinars del VallèsLlinars del VallèsPineda de MarPineda de MarPineda de Mar

CentellesCentellesCentelles

ManresaManresaManresa

Sant Llorenç SavallSant Llorenç SavallSant Llorenç Savall

LlagosteraLlagosteraLlagostera

BoíBoíBoíSant Pere del BurgalSant Pere del BurgalSant Pere del Burgal

Santa Maria d'ÀneuSanta Maria d'ÀneuSanta Maria d'Àneu

TaüllTaüllTaüll

Santa Maria de GinestarreSanta Maria de GinestarreSanta Maria de GinestarreEsterri de CardósEsterri de CardósEsterri de Cardós

Santa Eulàlia d'EstaonSanta Eulàlia d'EstaonSanta Eulàlia d'Estaon

PuigcerdàPuigcerdàPuigcerdà

la Seu d'Urgellla Seu d'Urgellla Seu d'Urgell

Sant Quirze de PedretSant Quirze de PedretSant Quirze de Pedret

Santa Maria de CovetSanta Maria de CovetSanta Maria de Covet

Sant Pere d'ÀgerSant Pere d'ÀgerSant Pere d'Àger

LleidaLleidaLleida

les Borgesles Borgesles BorgesBlanquesBlanquesBlanques

Vallbona de les MongesVallbona de les MongesVallbona de les Monges

FontscaldesFontscaldesFontscaldes

la Masóla Masóla Masó

Santes CreusSantes CreusSantes CreusVallsVallsVallsels Tormsels Tormsels Torms

ReusReusReusTarragonaTarragonaTarragona

Tossa de MarTossa de MarTossa de Mar

Sant Feliu de GuíxolsSant Feliu de GuíxolsSant Feliu de Guíxols

PalafrugellPalafrugellPalafrugellla Bisballa Bisballa Bisbald'Empordàd'Empordàd'Empordà

GironaGironaGirona

Torroella de MontgríTorroella de MontgríTorroella de Montgrí

EmpúriesEmpúriesEmpúries

FigueresFigueresFigueres

OlotOlotOlot

VicVicVic

bibliotequesbibliotequesbibliotequesescoles d'estiuescoles d'estiuescoles d'estiuescola especialitzadaescola especialitzadaescola especialitzadaexcavació i restauració artística:excavació i restauració artística:excavació i restauració artística:monestir, esglésiamonestir, esglésiamonestir, esglésiacastell, torre, murallacastell, torre, murallacastell, torre, murallatrasllat de pintures romàniques.trasllat de pintures romàniques.trasllat de pintures romàniques.

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AA

U a

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya


OPCIÓ A

Exercici 1


Primer principi de coincidència, enrobustit per seguides manifestacions de l’opinió catalana,és l’afirmació que la llei anomenada de les jurisdiccions ha de derogar-se […].

Dignificar el sufragi corromput, més ben dit, ignorat com a funció lliure dels ciutadans queamb l’emissió dels seu vot trien la representació nacional, és un altre objectiu primordial de laSolidaritat.

[…] Moltes de les funcions d’ensenyança, beneficència i obres públiques han d’ésserconfiades a organismes regionals, representatius de la personalitat de les regions, ambpossessió de mitjans propis per a exercitar-les. […] Condició obligada de l’autonomia de lesregions i dels municipis és l’atribució, a aquests organismes, de recursos econòmics propis,determinant clarament el que ha d’ésser la hisenda de l’Estat, de la Regió i del Municipi.

[…] Aquests són els principis en què informaran llurs campanyes parlamentàries elssenadors i diputats de la Solidaritat Catalana. […] Fora d’aquests punts de supremaconvergència de l’opinió de Catalunya, quedaran partits i agrupacions en absoluta llibertat, pera defensar cadascun, en lluita noble contra tots els altres, la integritat de llur respectiuprograma.

Programa del Tívoli de Solidaritat Catalana (presentat en un míting al Teatre Tívoli de Barcelona el 14 d’abril de 1907)


2. Solidaritat Catalana coincideix en el temps amb la primera de les grans crisispolítiques de la Restauració a començaments del segle XX. Exposeu breument enquè va consistir aquesta crisi i la composició, realitzacions i evolució de laSolidaritat Catalana. [2 punts]

3. Esmenteu alguns dels principals partits polítics del catalanisme i delrepublicanisme a Catalunya en el període 1901-1923 i expliqueu-ne lescaracterístiques (ideologia, composició social, líders, etc.). [2 punts]

Exercici 2

Observeu el document i responeu a les qüestions.

DISPOSICIÓ DELS GRUPS PARLAMENTARIS A LES CORTS REPUBLICANES DESPRÉSDE LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936

Manuel TUÑÓN DE LARA (dir.), Historia de España. Vol. 12: Textos y documentos de HistoriaModerna y Contemporánea (siglos XVIII-XX). Barcelona, 1988.

(Font: José María GIL ROBLES, No fue posible la paz. Barcelona, 1968.)

1. Descriviu la informació que us proporciona aquest gràfic i situeu-la en el seucontext històric. [1,5 punts]

2. Esmenteu les característiques de dos grups parlamentaris d’aquelles Corts(ideologia, dirigents, opinió davant el moment polític, política d’aliances, etc.). [1 punt]

3. Exposeu breument les etapes en què es divideix la Segona República i alguns delsseus principals esdeveniments històrics. [2,5 punts]

Izquierda

Republicana

Banc

blau

Unión Republicana

Republica

ns independentsSocialistes

Comunistes

Nacionalistes bascos

Esquerra

i altres

partits

catalansCentre

Independents

i conserv.

Progressistes

Radicals

Socialistes

Llig

aR

egio

-na

lista

Inde

pend

ents

dedr

eta

Agr

aris

Trad

icio

nalis

tes

Blo

que

Nac

iona

l

CE

DA

Taqu

ígra

fs

Presidència

OPCIÓ B

Exercici 1

Llegiu els dos textos següents i responeu a les qüestions.

Text 1Article 1. La dona té la mateixa capacitat civil que l’home. [...]Article 2. El matrimoni no és causa modificativa de la capacitat d’obrar de la dona.Article 3. La llei no concedeix al marit autoritat sobre la muller, ni li atorga la sevarepresentació.Article 4. Els cònjuges poden exercir professió, ofici, càrrec, comerç o indústria que no elsimpedeixi el compliment dels deures familiars i sense obligar l’altre cònjuge.Article 5. Cadascun dels cònjuges podrà, sense llicència de l’altre, adquirir per títol onerós1

o lucratiu2, alienar3 o gravar4 els seus béns, comparèixer en judici i, en general, contractar iobligar-se i realitzar tota mena d’actes jurídics.

Barcelona, 19 de juny de 1934

1 adquirir per títol onerós: adquirir comprant (entre altres mitjans possibles d’adquirir).2 adquirir per títol lucratiu: adquirir rebent una donació (entre altres mitjans possibles d’adquirir sense pagar).3 alienar: disposar dels propis béns (per exemple, «venent-los», «llogant-los», etc.).4 gravar: disposar dels propis béns (per exemple, «hipotecant la casa» si és de propietat).

Text 2Article 57. El marit ha de protegir la dona i aquesta ha d’obeir el marit.Article 58. La dona està obligada a seguir el marit on aquest fixi la residència.Article 59. El marit és l’administrador dels béns de la societat conjugal.Article 60. El marit és el representant de la seva dona. [...]Article 62. Són nuls els actes executats per la dona contra allò que es disposa en els articlesanteriors, llevat de quan es tracti de coses que per la seva naturalesa estiguin destinades alconsum ordinari de la família, cas en el qual les compres fetes per la dona seran vàlides.Les compres de joies, mobles i objectes preciosos, fetes sense llicència del marit, només esconvalidaran1 quan aquest hagi consentit a la seva dona l’ús i el gaudi d’aquests objectes.

Codi civil espanyol de 1968

1 convalidar: ratificar, reconèixer.

1. Indiqueu a què es refereixen en general els dos textos i situeu-los en el seucontext històric. [1 punt]

2. Compareu les dues fonts i indiqueu les diferències ideològiques que manifesten.¿L’època franquista va suposar un avenç o un retrocés respecte a la igualtatjurídica de la dona? Argumenteu la resposta. [2 punts]

3. Resumeix a grans trets les característiques de la ideologia franquista fent unaespecial referència a la seva concepció de la societat i de la condició femenina.[2 punts]

Exercici 2

Observeu el quadre següent i responeu a les qüestions.

ELS DELICTES ELECTORALS A ESPANYA (1875-1898)

1876 A pesar de la declaració de neutralitat oficial, els liberals acusen el govern deCánovas de bel·ligerància electoral.

1879 Es denuncien coaccions i violència electoral.1881 Es comprova la manipulació del cens. El govern aconsegueix la majoria

absoluta gràcies a la seva victòria en l’àmbit rural, controlat pels cacics.1884 Es repeteixen les manipulacions i les inexactituds del cens.1886 El govern no té cap inconvenient a repetir les pràctiques de frau electoral.1891 S’estrena la nova llei de sufragi universal. Per primer cop, els resultats de

molts col·legis responen a la realitat política i social del país.1893 Es produeix un augment de l’abstencionisme rural. Els delegats

governamentals imposen els candidats electes. Es multipliquen les denúnciesper corrupció, frau i compra-venda de vots.

1896 Augmenta de forma espectacular l’abstenció general. El govern manipula elcens, compra vots, controla la composició de les meses electorals i tergiversal’escrutini final.

1898 Les eleccions se celebren en un ambient molt tens, amb pressionsgovernamentals i greus problemes socials i polítics. Es tornen a repetir elscasos de corrupció.

Elaborat a partir de MARTÍNEZ CUADRADO, M.: «Un resumen sobre la honradez y lacorrupción en distintas elecciones», a Los delitos electorales en España, 1976

1. Identifiqueu les idees principals que conté el quadre i situeu-les en el contexthistòric al qual es refereix. [1 punt]

2. Exposeu les característiques generals del sistema polític de la Restauració icomenteu explícitament la importància de les pràctiques de corrupció electoralque descriu el document. [2 punts]

3. El document situa «greus problemes socials i polítics» l’any 1898. Indiqueu dequins problemes es tracta, les seves causes i les principals conseqüències quese’n van derivar. [2 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AA

U a

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya


OPCIÓ A

Exercici 1


Hace poco más de cinco años con ocasión de unas declaraciones mías al diario Pueblo, sudirector me pidió que me definiera políticamente. Voy a hacerlo ahora con las mismas palabrascon que lo hice entonces: «Soy un hombre totalmente identificado con la obra política delCaudillo, plasmada doctrinalmente en los Principios del Movimiento Nacional y en las Leyesfundamentales del Reino; mi lealtad a su persona y a su obra es total, clara y limpia, sin sombrade ningún íntimo condicionamiento ni mácula de reserva mental alguna. Y, como consecuencialógica de esta identificación mía con la obra política del Caudillo, declaro igualmente milealtad con la misma claridad y la misma limpieza al Príncipe de España, su sucesor, a títulode Rey, en la Jefatura del Estado.» [...]

Mi significación política, señores procuradores, está bien clara: soy un hombre delMovimiento Nacional. Y si entre los hombres del Movimiento, si entre la enorme masa deespañoles que aceptan sus principios, que son permanentes e inalterables, y las Leyes queintegran nuestro sistema institucional sin reservas mentales de ninguna especie, se admite laposible existencia de matices, grupos o lo que se ha dado en llamar «familias políticas», quedebien claro igualmente que estoy en todos en general y con ninguno en particular. [...]

Discurs de Carrero Blanco, 20 de juliol de 1973


2. Resumiu a grans trets l’evolució política del règim franquista des del 1939 fins a lamort del dictador el novembre de 1975. [2 punts]

3. Exposeu, de manera resumida, els principals conflictes del règim franquista ambels moviments d’oposició (sectors progressistes catòlics, obrers, estudiantsuniversitaris i nacionalistes del País Basc i Catalunya) durant els anys seixanta isetanta fins a la fi del règim. [2 punts]

Exercici 2

Observeu les dades estadístiques següents i responeu a les qüestions.

Jordi MALUQUER DE MOTES, Història econòmica de Catalunya. Segles XIX i XX, Barcelona, 1998

1. Descriviu la informació que us proporcionen les dades i situeu-les en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. A partir de les dades de les taules indiqueu el pes que tenien els sectors industrialsmoderns (tèxtil, metal·lúrgia i química) en el conjunt de la indústria catalana l’any1856 i exposeu les característiques de les dues formes d’organització de laindústria tèxtil que hi havia a la Catalunya del segle XIX. [1,5 punts]

3. Resumiu els trets fonamentals del procés d’industrialització de Catalunya durant elsegle XIX i les seves conseqüències socials principals. [2,5 punts]

ESTRUCTURA DE LA INDÚSTRIA CATALANA L’ANY 1856

SECTORS %Tèxtil 61,3Alimentària 21,9Ceràmica, vidre i calç 3,3Paper 2,9Metal·lúrgia 2,6Química 2,4Fusta, suro i cuiro 4,2Diverses 1,4TOTAL 100

PARTICIPACIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA EN LA INDÚSTRIA ESPANYOLA L’ANY 1856

SECTORS %Tèxtil 66,3Alimentària 10,1Ceràmica, vidre i calç 15,7Paper 31,8Metal·lúrgia 21Química 17,5Fusta, suro i cuiro 59,3Diverses 32,5

OPCIÓ B

Exercici 1


El terrorisme, pròpiament dit, sorgeix a Barcelona virulent i continuat a començaments del1919, i els atemptats personals a principis del 1916. Des d’un començament s’acusà elsSindicats obrers de sostenir i donar suport al terrorisme i a l’atemptat personal. Es digué que elsresponsables de la mort dels patrons eren sindicalistes, pagats pels sindicats, i assenyalats elspatrons que havien de morir en reunions celebrades per aquesta raó per les juntes. [...]

Així les coses, una tarda maten el patró Barret, quan es dirigia a l’Escola Industrial, i per lasignificació del mort es commou l’opinió pública i reclama amb insistència mesures de policiaper salvaguardar la vida de les persones. La justícia, com es pot suposar, es proposa actuar icomença la detenció de significats sindicalistes que formaven part de les juntes. Els primersprocessats foren els tintorers, absolts més endavant per manca de proves. Després vingué elcomplot, tramat per la policia..., que va donar lloc a la detenció de sis individus més acusatsde l’assassinat. [...]

Contra els obrers s’havia procedit per falsa acusació, i només contra un hi havia dubtes,perquè es trobava a prop del lloc dels fets i corregué en sentir els primers trets. De res valguerentotes les proves que s’aportaren de la seva innocència, la falsa acusació els retingué a la presótretze mesos, fins que el jurat, obrant en justícia, els absolgué. [...]

Els atemptats personals, contra obrers i contra patrons, estan a l’ordre del dia, i elsacompanyen, per si fossin poc per intranquil·litzar l’opinió, els petards i les bombes que a cadamoment esclaten arreu.

Ángel PESTAÑA, El terrorismo en Barcelona, 1919

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1,5 punts]

2. Exposeu les principals característiques econòmiques i socials d’aquest període aCatalunya, fent especial referència a les causes dels fets descrits en el text i a lesseves conseqüències més immediates. [1,5 punts]

3. Resumiu els principals fets polítics i socials que marquen l’evolució del movimentobrer català en el primer terç del segle XX. [2 punts}

Exercici 2

Observeu el mapa següent i responeu a les preguntes.

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA, 1938

Julio LÓPEZ-DAVALILLO LARREA, Atlas histórico de España y Portugal

1. Descriviu la informació que us proporciona aquest mapa i situeu-lo en el seucontext històric. [1 punt]

2. Exposeu a grans trets l’evolució de la guerra a partir de la batalla de l’Ebre i lesconseqüències de la derrota republicana en la Guerra Civil. [1,5 punts]

3. Enuncieu les causes de la Guerra Civil a Espanya i resumiu els trets fonamentalsde la intervenció estrangera en el conflicte. [2,5 punts]

Territori nacionalTerritori nacionalTerritori nacionalConquestes nacionals finsConquestes nacionals finsConquestes nacionals finsdesembre de 1938desembre de 1938desembre de 1938Territori republicàTerritori republicàTerritori republicàOfensives nacionalsOfensives nacionalsOfensives nacionalsOfensives republicanesOfensives republicanesOfensives republicanesBatalles més importantsBatalles més importantsBatalles més importantsSeu del govern nacionalSeu del govern nacionalSeu del govern nacionalSeu del govern republicàSeu del govern republicàSeu del govern republicà0 50 100 150 200Km0 50 100 150 200Km0 50 100 150 200Km

F R A N Ç AF R A N Ç AF R A N Ç A

ANDORRAANDORRAANDORRA

M A R C A N T À B R I CM A R C A N T À B R I CM A R C A N T À B R I C

MMMAAA

RRR

MMMEEE

DDDIII TTT

EEERRR

RRRAAA

NNNIII

PontevedraPontevedraPontevedra

OrenseOrenseOrense

LugoLugoLugo

la Corunyala Corunyala Corunya GijónGijónGijón

OviedoOviedoOviedo

LleóLleóLleó

SantanderSantanderSantander

BurgosBurgosBurgosPalènciaPalènciaPalència

ValladolidValladolidValladolidZamoraZamoraZamora

SegòviaSegòviaSegòviaSalamancaSalamancaSalamanca

ÀvilaÀvilaÀvila

GuadalajaraGuadalajaraGuadalajara

Sant SebastiàSant SebastiàSant Sebastià

PamplonaPamplonaPamplona

LogronyoLogronyoLogronyo

SòriaSòriaSòria

VitòriaVitòriaVitòria

BilbaoBilbaoBilbao

SaragossaSaragossaSaragossa

OscaOscaOsca

LleidaLleidaLleida(III-38)(III-38)(III-38)

TarragonaTarragonaTarragonaBarcelonaBarcelonaBarcelona

GironaGironaGirona

CastellóCastellóCastelló

ValènciaValènciaValència

AlbaceteAlbaceteAlbacete

ConcaConcaConcaTerolTerolTerol

(XII-37/(XII-37/(XII-37/II-38)II-38)II-38)

MadridMadridMadrid

ToledoToledoToledo

CàceresCàceresCàceres

Ciudad RealCiudad RealCiudad RealBadajozBadajozBadajoz

HuelvaHuelvaHuelvaSevillaSevillaSevilla

GranadaGranadaGranada

CòrdovaCòrdovaCòrdova JaénJaénJaén

MàlagaMàlagaMàlaga AlmeriaAlmeriaAlmeria

Gibraltar (Brit.)Gibraltar (Brit.)Gibraltar (Brit.)

MúrciaMúrciaMúrcia

AlacantAlacantAlacant

EivissaEivissaEivissa

MenorcaMenorcaMenorca

CadisCadisCadis

JacaJacaJaca

Ceuta (Esp.)Ceuta (Esp.)Ceuta (Esp.)

Melilla (Esp.)Melilla (Esp.)Melilla (Esp.)

(Protectorat espanyol)(Protectorat espanyol)(Protectorat espanyol) (França)(França)(França)

FormenteraFormenteraFormentera

PalmaPalmaPalma

MallorcaMallorcaMallorca

Vinarós (15-VI-38)Vinarós (15-VI-38)Vinarós (15-VI-38)

Batalla de l'EbreBatalla de l'EbreBatalla de l'Ebre(VII-XI-38)(VII-XI-38)(VII-XI-38)

M A R R O CM A R R O CM A R R O C A L G È R I AA L G È R I AA L G È R I A

PPPOOO

RRRTTT

UUUGGG

AAALLL

LA GUERRA CIVIL L'ANY 1938LA GUERRA CIVIL L'ANY 1938

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 3 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 HISTÒRIA

OPCIÓ A

Exercici 1


Ni el gobierno ni la nación podía transigir con las pretensiones de otra nación de intervenir ennuestros asuntos y en nuestros propios territorios y menos podía transigir con la ignominia deque se retiraran nuestros ejércitos y nuestra escuadra del territorio y las aguas de Cuba. Perocomo si eso no fuera bastante, como si no bastara esa exigencia imposible, han pretendidoofendernos con una calumnia infame [l’enfonsament del cuirassat nord-americà Maine] y quesi por lo increíble y absurda no nos puede ofender no puede menos de llenar nuestroscorazones de santa indignación ante la vileza de quienes han tenido el atrevimiento de lanzarlacomo motivo de agresión para disputarnos nuestros derechos y para arrebatarnos nuestraindiscutible soberanía. Pero no basta esto, señores diputados, y el Senado norteamericano hahecho y dicho cosas que no se ha atrevido a decir ninguna Asamblea compuesta de personasque en algo se estimen, ha concretado la calumnia atribuyendo esta infamia, señores diputados,nada menos que a los oficiales de nuestra Marina, en cuyo nombre he protestado también yquiero volver a protestar aquí con la mayor indignación de tanta villanía que yo arrojo a lafrente de los que juzgan por sí a los demás, les suponen capaces de cometer maldades que sóloellos en su caso cometerían.

A pesar de nuestros esfuerzos, a pesar de nuestros sacrificios, a pesar de las amarguras queen silencio hemos devorado, la guerra se ha hecho inevitable. No podíamos ya sufrir tantaafrenta. La nación española puede ser vencida pero jamás impunemente afrentada.

A la guerra, pues, vamos y vamos con la conciencia tranquila, vamos sin ruido y sinarrogancias, pero decididos a cumplir con el deber que el patriotismo nos impone, sinvacilación y sin temores, y mucho menos con pánico ninguno.

Discurs de Sagasta al Congrés de Diputats, 27 d’abril de 1898


2. Identifiqueu qui era Sagasta i de quin partit era màxim dirigent. Resumiu breumentles causes, els fets més destacats i les conseqüències de la guerra hispano-americana de 1898. [1,5 punts]

3. Exposeu breument com es va organitzar el sistema polític de la Restauració,quines forces polítiques i socials hi van donar suport i quines s’hi van oposar.[2,5 punts]

Exercici 2

Observeu les dades següents i responeu a les qüestions.

ORIGEN GEOGRÀFIC DELS IMMIGRANTS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA L’ANY 1970

Procedència %

Andalusia 48,3Castella i Lleó 14,0Extremadura 11,2Catalunya (excepte província de Barcelona) 9,6Aragó 5,0Galícia 3,7Múrcia 2,8País Valencià 2,8País Basc i Navarra 1,3Astúries 0,5Illes Balears 0,3Canàries 0,3

1. Resumiu la informació que ens proporcionen aquestes dades i situeu-les en el seucontext històric. [1 punt]

2. Expliqueu les conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials que va tenirper a Catalunya aquest fenomen migratori. [1,5 punts]

3. Exposeu les característiques principals de l’evolució econòmica d’Espanya en elperíode 1959-1975. [2,5 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1


El general Goded i el seu ajudant foren conduïts al Palau de la Generalitat pels dos oficials queels havien detingut. Immediatament foren introduïts al despatx del president Companys.Aquest en veure el general s’aixecà i li digué: «General: quan hom juga i perd cal pagar amblleialtat. El 6 d’octubre del 1934, davant de la impossibilitat de continuar la resistència iveient que tenia perduda la victòria, jo també em vaig rendir, tal com vós acabeu de fer.Llavors, per evitar vessaments de sang inútils, em vaig dirigir per ràdio a tothom que haviasortit al carrer i els vaig aconsellar que no persistissin en la resistència. Vós heu de fer ara elmateix». «Yo no me he rendido —respongué el general—, me han abandonado. Si lo creeconveniente, señor presidente, diré que he caído prisionero.» I aleshores el general, desprésque el locutor hagués anunciat als radiooients que el general Goded els dirigia la paraula, vadir: «El destino me ha sido adverso y yo he caído prisionero; por esta razón libero de susobligaciones hacia mí a todos los que me han seguido». Després fou traslladat al vaixellUruguay, convertit en presó.

Versió de Frederic Escofet, comissari d’Ordre Públic de la Generalitat el juliol de 1936


2. Exposeu breument com es va produir la insurrecció militar del juliol de 1936 aBarcelona i els fets que hi va haver a Catalunya durant les primeres setmanes dela guerra. [2 punts]

3. Resumiu les principals etapes de la guerra civil espanyola a Catalunya. [2 punts]

Exercici 2


LES COLÒNIES INDUSTRIALS A LA CONCA DEL RIU LLOBREGAT

1. Resumiu la informació que proporciona el mapa i indiqueu les raons de lalocalització de les colònies industrials. [1 punt]

2. Descriviu els diferents espais que formaven part d’una colònia industrial i exposeuels avantatges i els inconvenients de la seva producció respecte a la realitzada ales fàbriques anomenades vapors. [1,5 punts]

3. Exposeu, a grans trets, el procés d’industrialització a Catalunya al llarg del segleXIX, fent especial esment dels factors que van afavorir aquest procés i lescaracterístiques dels principals sectors industrials. [2,5 punts]

Ferrocarril

Colònia industrial i any de fundació

Nucli urbà

la Colòniala Colòniala ColòniaRosalRosalRosal(1858)(1858)(1858)

Viladomiu VellViladomiu VellViladomiu Vell(1869)(1869)(1869)

la Plana (1900)la Plana (1900)la Plana (1900)l'Ametlla de Casserresl'Ametlla de Casserresl'Ametlla de Casserres

(1858)(1858)(1858)els Bassacs (1863)els Bassacs (1863)els Bassacs (1863)

Viladomiu Nou (1870)Viladomiu Nou (1870)Viladomiu Nou (1870)el Guixaró (1890)el Guixaró (1890)el Guixaró (1890)

Can PonçCan PonçCan Ponç(1875)(1875)(1875)

Can ManentCan ManentCan Manentl'Ametlla de Merolal'Ametlla de Merolal'Ametlla de Merola(1871)(1871)(1871)

Can VidalCan VidalCan Vidal(1900)(1900)(1900)

la Rabeiala Rabeiala Rabeia(1880)(1880)(1880)SoldevilaSoldevilaSoldevila

(1887)(1887)(1887)CabrianesCabrianesCabrianes(1890)(1890)(1890)

el Galobard (1866)el Galobard (1866)el Galobard (1866)Jorba (1892)Jorba (1892)Jorba (1892)

el Palàel Palàel Palàde Torroellade Torroellade Torroella(1875)(1875)(1875)

la Colònia Vallsla Colònia Vallsla Colònia Valls(1910)(1910)(1910)

Antius(1875)Antius(1875)Antius(1875)el Cortès (1883)el Cortès (1883)el Cortès (1883)

Can CavallerCan CavallerCan Cavaller(1882)(1882)(1882)

els Comtalsels Comtalsels Comtals(1861)(1861)(1861)

el Burés(1874)el Burés(1874)el Burés(1874)

la Bauma (1861)la Bauma (1861)la Bauma (1861)el Borràs (1876)el Borràs (1876)el Borràs (1876)la Colònia Gomisla Colònia Gomisla Colònia Gomis

(1891)(1891)(1891)la Colònia Sedóla Colònia Sedóla Colònia Sedó

(1846)(1846)(1846)

Can BrosCan BrosCan Bros(1880)(1880)(1880)

Can RosesCan RosesCan Roses(1895)(1895)(1895)

la Colònia Güell (1890)la Colònia Güell (1890)la Colònia Güell (1890)

eeelll LLLlllooobbbrrreeegggaaattt

RRRiiieeerrraaa dddeee MMMeeerrr lllééésss

RRRiiieeerrraaa dddeee RRRaaajjjaaadddeeellllll

RubíRubíRubí

TerrassaTerrassaTerrassaOlesa deOlesa deOlesa deMontserratMontserratMontserratEsparragueraEsparragueraEsparraguera

CapelladesCapelladesCapellades

Sant SadurníSant SadurníSant Sadurníd'Anoiad'Anoiad'Anoia

Santa ColomaSanta ColomaSanta Colomade Cervellóde Cervellóde Cervelló

Sant BoiSant BoiSant Boide Llobregatde Llobregatde Llobregat


ManresaManresaManresa

el Pontel Pontel Pontde Vilomarade Vilomarade Vilomara

Sant VicençSant VicençSant Vicençde Castelletde Castelletde Castellet

NavàsNavàsNavàsSúriaSúriaSúria

SallentSallentSallent

Puig-reigPuig-reigPuig-reig

BergaBergaBerga

GironellaGironellaGironella

CardonaCardonaCardona

MartorellMartorellMartorelllll'''AAAnnnoooiiiaaa

eeelll CCCaaarrrdddeeennneeerrr

RRRiiieeerrraaaGGGaaavvvaaa

rrrrrreeesssaaa

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya


OPCIÓ A

Exercici 1


Obrers:L’ASSOCIACIÓ, com ja sabeu, és un dels mitjans més eficaços amb què hem de comptar

per aconseguir la nostra emancipació completa (...). Però les associacions obreres de tots elsoficis i de tots els països han de ser solidàries, perquè els seus esforços no siguin estèrils, comho han estat fins ara, i a això hi contribueix molt el principi de FEDERACIÓ. (...)

Nosaltres, a diferència de les altres classes, a l’hora del nostre triomf no constituirem nousprivilegis, sinó que els abolirem absolutament tots, i establirem la societat sobre els principisde la IGUALTAT, que és la resultant del preuat equilibri entre els DRETS i els DEURES. (...)

El diari que avui comença a publicar el Centre Federal de les Societats Obreres satisfarà pelmateix motiu una transcendental necessitat. (...) La Federación arriba a l’estadi de la premsaper defensar els interessos del treball (...), per fer veure el cúmul d’injustícies que cauen sobrenosaltres, per la mala distribució del treball i els seus resultats; arriba per demostrar que elcapital és el gran tirà del món: que són immenses les víctimes que ocasiona la misèria, aquestamonstruosa i sorda guerra, molt més terrible que la que es porta a terme als camps de batalla.(...)

El nostre diari és una tribuna economicopoliticosocial lliure que poden ocupar tots elsobrers i els qui vulguin realment la nostra redempció, en què es puguin manifestar i discutirtotes les idees que hi tendeixin: la llum es farà per la discussió. (...)

La Federación, Barcelona, 1 d’agost de 1869

1. Indiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu la difusió de les idees de l’AIT a Espanya i la repercussió que aquestesidees van tenir en el moviment obrer durant el Sexenni democràtic. [1,5 punts]

3. Exposeu els esdeveniments fonamentals de l’evolució del moviment obrer aCatalunya i a Espanya des del 1874 fins al 1923. [2,5 punts]

Exercici 2


LA BATALLA DE L’EBRE (JULIOL-NOVEMBRE 1938)

Mapa extret d’Atles d’història de Catalunya. Edicions 62

1. Descriviu el mapa i resumiu la informació que ofereix. [1 punt]

2. Expliqueu el significat i el valor estratègic de la batalla de l’Ebre en l’evolució del frontmilitar i les conseqüències que va tenir per a Catalunya. [2 punts]

3. Exposeu breument l’evolució política i militar a Catalunya des dels fets de maig de1937 fins al final de la guerra. [2 punts]

5éC.E.

(generalLister)

5éC.E.

(generalTagüeña)

12éC.E.

(generalVega)

C.E.del

Maestrazgo(generalValiño)

C.E.Marroquí(generalYagüe)

1.2001.2001.2008008008004004004001001001000 m0 m0 m

000 10 km10 km10 km

NNN

Evolució del front:Evolució del front:Evolució del front:Al començament deAl començament deAl començament dela batallala batallala batallaMàxima penetracióMàxima penetracióMàxima penetraciórepublicanarepublicanarepublicana

Final de la batallaFinal de la batallaFinal de la batallai reconstrucciói reconstrucciói reconstrucciódel frontdel frontdel front

OfensivesOfensivesOfensives

republicanarepublicanarepublicana

franquistafranquistafranquistarepublicàrepublicàrepublicà

franquistafranquistafranquista

Exèrcits

els Portsde Beseit

Sªde

Monts

ià

Sª de Cardó

FalsetFalsetFalset

TivissaTivissaTivissa

GarciaGarciaGarcia

Móra d'EbreMóra d'EbreMóra d'Ebre

VinebreVinebreVinebre

FlixFlixFlix

AscóAscóAscóLa FatarellaLa FatarellaLa Fatarella

Riba-rojaRiba-rojaRiba-rojad'Ebred'Ebred'Ebre

les Camposinesles Camposinesles Camposines

MiravetMiravetMiravetGandesaGandesaGandesa

el Pinellel Pinellel Pinellde Braide Braide Brai

BenifalletBenifalletBenifallet

TivenysTivenysTivenysXertaXertaXertaPaülsPaülsPaüls

BotBotBot

Prat dePrat dePrat deComteComteComte

Horta deHorta deHorta deSant JoanSant JoanSant Joan

CalaceitCalaceitCalaceit

TortosaTortosaTortosa

AmpostaAmpostaAmposta

la Séniala Séniala Sénia

el Perellóel Perellóel Perelló

AlmatretAlmatretAlmatret

FaióFaióFaió

NonaspNonaspNonasp

la Poblala Poblala Poblade Massalucade Massalucade Massaluca

VilalbaVilalbaVilalbadels Arcsdels Arcsdels Arcs

BateaBateaBatea

MequinensaMequinensaMequinensa

el Siurana

Rier

ad'A

lgar

s

l'Ebre

OPCIÓ B

Exercici 1


Article 1. Són objecte d’aquesta Llei de contractes de conreu i s’entenen compresos sotaaquesta denominació els de rabassa morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i engeneral tots els actes i contractes, qualsevulla que sigui llur denominació, pels quals es cedeixl’aprofitament d’una finca rústica a persona diferent del propietari, sempre que siguil’explotació de naturalesa agrícola.

Article 10. La durada mínima dels arrendament regulats en aquesta Llei serà de sis anys. Article 14. En acabar el termini contractual o alguna de les seves pròrrogues, el propietari

podrà donar per finit el contracte i reprendre la terra quan s’obligui a conrear-la directamentell o els seus descendents o afillats de dret que facin vida comuna amb ell.

Article 43. El conreador de terres, a títol de contracte agrícola, té el dret d’adquisició delseu domini mitjançant l’abonament del seu valor al propietari.

Article 44. Per a l’exercici dels drets d’adquisició és necessari (...) que els contractess’hagin mantingut per un període de més de divuit anys.

Llei de contractes de conreu. 11 d’abril de 1934

1. Resumiu les idees principals de text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Indiqueu què era el contracte de rabassa morta, quines eren les finalitats de la Lleide contractes de conreu i quins sectors socials i polítics s’hi van oposar. [1,5 punts]

3. Exposeu els esdeveniments fonamentals produïts a Catalunya durant els anys dela Segona República (1931-1936). [2,5 punts]

Exercici 2


RESULTATS DE LES ELECCIONS AL CONGRÉS DE DIPUTATS, 1901-1919(NOMBRE D’ESCONS)

Eleccions Monàrquics Republicans PSOE Carlins Regionalistes Catalanistesdinàstics i integristes

1901 373 18 – 7 – 4

1903 353 37 – 8 1 5

1905 358 32 – 5 1 7

1907 335 18 – 10 1 40*

1910 346 36 1 7 – 18

1914 350 34 1 7 – 19

1916 352 29 1 8 – 16

1918 322 23 6 13 7 29

1919 335 24 6 5 5 27

*S’hi inclouen tots els diputats de Solidaritat Catalana

1. Descriviu la informació que proporciona el quadre i situeu-la en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Identifiqueu els partits que apareixen en el quadre, descriviu-ne les característiquesmés importants (la ideologia, la localització geogràfica i la base social) i esmenteu-ne alguns dirigents. Indiqueu, a més, què va ser Solidaritat Catalana. [1,5 punts]

3. Exposeu breument els principals esdeveniments polítics produïts a Espanya entreel 1901 i el 1931. [2,5 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya


OPCIÓ A

Exercici 1


L’ASSEMBLEA NACIONAL ACCEPTA LA RENÚNCIA AL TRON D’AMADEU I

Señor: Las Cortes soberanas de la Nación española han oído con religioso respeto el elocuentemensaje de V. M., en cuyas caballerosas palabras de rectitud, de honradez, de lealtad, han vistoun nuevo testimonio de las altas prendas de inteligencia y de carácter que enaltecen a V. M. ydel amor acendrado a esta su segunda patria, la cual, generosa y valiente, enamorada de sudignidad hasta la superstición, y de su independencia hasta el heroísmo, no puede olvidar, no,que V. M. ha sido Jefe del Estado, personificación de su soberanía, Autoridad primera dentrode sus leyes, y no puede desconocer que honrando y enalteciendo a V. M. se honra y seenaltece a sí misma.

Señor: las Cortes han sido fieles al mandato que traían de sus electores y guardadoras de lalegalidad que hallaron establecida por la voluntad de la Nación en la Asamblea Constituyente.En todos sus actos, en todas sus decisiones, las Cortes se contuvieron dentro del límite de susprerrogativas y respetaron la voluntad de V. M. y los derechos que por nuestro pactoconstitucional a V. M. competían. Proclamando esto muy alto y muy claro, para que nuncarecaiga sobre su nombre la responsabilidad de este conflicto, que aceptamos con dolor, peroque resolveremos con energía, las Cortes declaran unánimemente que V. M. ha sido fiel,fidelísimo guardador de los respetos debidos a las Cámaras; fiel, fidelísimo guardador de losjuramentos prestados en el instante en que aceptó V. M. de las manos del pueblo la Corona deEspaña. (...)

Palau de les Corts, 11 de febrer de 1873. Nicolás María Rivero, President

1. Indiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt].

2. Indiqueu els trets fonamentals de la Constitució espanyola de 1869 i expliqueu lesraons per les quals Amadeu de Savoia va ocupar el tron de la monarquiaespanyola. [1,5 punts]

3. Exposeu l’evolució política espanyola durant el Sexenni Democràtic (1868-1874).[2,5 punts]

Exercici 2


NOMBRE DE MORTS PROVOCATS PELS BOMBARDEIGS FRANQUISTES A CATALUNYA DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

COMARCA NOMBRE DE MORTS

Barcelonès 2.500

Alt Empordà 340

Segrià 319

Vallès Oriental 281

Tarragonès 252

Baix Camp 192

Urgell 107

Baix Empordà 93

Gironès 77

Baix Penedès 77

Maresme 73

Baix Ebre 71

Altres comarques 423

1. Descriviu la informació del quadre i situeu-la en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu qui va protagonitzar aquests bombardeigs, per què es van produir iquines conseqüències van tenir per a la població que els patia. [2 punts]

3. Exposeu breument com va evolucionar el conflicte militar a Catalunya des del julioldel 1936 fins al febrer del 1939. [2 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1


Em refereixo a això que anomenen problema religiós. La premissa d’aquest problema, queavui és polític, jo la formulo d’aquesta manera: Espanya ha deixat de ser catòlica; el problemapolític consegüent és organitzar l’Estat de manera que quedi adequat a aquesta fase nova ihistòrica del poble espanyol (...). Jo no puc admetre, Srs. Diputats, que això ho anomeninproblema religiós. L’autèntic problema religiós no pot excedir dels límits de la consciènciapersonal, perquè és en la consciència personal on es formula i es respon la pregunta sobre elmisteri del nostre destí. Es tracta d’un problema polític, de constitució de l’Estat, i és araprecisament quan aquest problema perd fins i tot les semblances de religió, de religiositat,perquè el nostre Estat, a diferència de l’Estat antic, que assumia la cura de les consciències idonava mitjans d’empènyer les ànimes, fins i tot contra la seva voluntat, pel camí de lasalvació, exclou tota preocupació ultraterrenal i tota custòdia de la fidelitat, i treu a l’Esglésiaaquell famós braç secular que tants i tan grans serveis li va prestar. Es tracta simplementd’organitzar l’Estat espanyol d’acord amb les premisses que acabo d’establir.

Discurs de Manuel Azaña al Congrés dels Diputats, 14 d’octubre de 1931

1. Resumiu les idees principals de text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. A què es refereix Azaña quan utilitza les expressions «Espanya ha deixat de sercatòlica» i «l’Estat antic»? Indiqueu el tractament que va rebre la religió i l’Esglésiacatòlica en la Constitució de 1931. [1,5 punts]

3. Exposeu els fets polítics fonamentals de les tres fases en què es divideix l’evolució dela Segona República espanyola (1931-1936). [2,5 punts]

Exercici 2


ASSOCIACIONS OBRERES AL SECTOR TÈXTILA LA PROVÍNCIA DE BARCELONA L’ANY 1843 I L’ANY 1855

1. Descriviu la informació que us proporcionen els mapes i situeu-los en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Exposeu les condicions de vida i de treball dels obrers i obreres de Catalunya alsegle XIX. [1,5 punts]

3. Resumiu l’evolució del moviment obrer a Catalunya des de 1840 fins a 1874 fentespecial esment de les principals organitzacions que es van crear i de les ideologiesque les van caracteritzar. [2,5 punts]


OPCIÓ A

Exercici 1


Nosaltres constituïm el vertader partit conservador, que no venim aquí a satisfer passions [...];nosaltres venim aquí posseïts, com ho han d’estar des del seu punt de vista els vertaderspolítics, que la política és l’art d’aplicar en cada època de la Història aquella part de l’ideal queles circumstàncies fan possible; nosaltres venim abans que res amb la realitat; nosaltres no hemde fer ni pretendre tot el que voldríem, sinó tot el que en aquest instant es pugui aplicar [...]per a l’engrandiment de la nació; i per sobre de tot això, abans i sobre tot això, hi ha d’haver,hi ha, per a nosaltres, una idea que domina: la idea que és necessari defensar contra tot el quecalgui la Monarquia, i alçar-la, i engrandir-la, ja que és la base de les nostres institucions i dela integritat nacional, i fer-ne alhora el fonament dels nostres costums i de la nostra legislació.Aquest és el fonament primordial que hem d’atendre [...].

Doneu-me una Monarquia tan robusta como l’anglesa, no discutida per ningú, i laMonarquia podrà donar tantes llibertats com la més democràtica República [...]. Entenc, doncs,la Monarquia com la base de la llibertat, i com la base entre nosaltres de totes les conquestesde la civilització moderna. [...]

Discurs de Cánovas del Castillo, 19 de maig de 1884

1. Identifiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu les característiques fonamentals dels dos partits dinàstics que es vanalternar en el govern espanyol durant la primera fase de la Restauració (1874-1898). [1,5 punts]

3. Resumiu les característiques fonamentals de la Constitució de 1876 i exposeu elsfets polítics més importants ocorreguts durant la primera fase de la Restauració(1874-1898). [2,5 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

Exercici 2


SECTORS ECONÒMICS I PRINCIPALS EMPRESES INDUSTRIALS A PRINCIPI DELS ANYS SETANTA

Jesús MESTRE i CAMPI, Atles de la transició, Barcelona, 1997

1. Descriviu la informació que proporciona el mapa i situeu-lo en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Identifiqueu la localització de la indústria automobilística i indiqueu la sevavinculació amb empreses estrangeres. Situeu la indústria petroquímica, lesrefineries de petroli i les primeres centrals nuclears espanyoles. [1,5 punts]

3. Exposeu les característiques principals de l’evolució econòmica d’Espanya en elperíode 1959-1975. [2,5 punts]

PontevedraPontevedraPontevedra

la Corunyala Corunyala Corunya GijónGijónGijónAvilésAvilésAvilésSantanderSantanderSantander

BurgosBurgosBurgos

ValladolidValladolidValladolid Aranda de DueroAranda de DueroAranda de Duero

RenteriaRenteriaRenteria

PamplonaPamplonaPamplonaVitòriaVitòriaVitòria

BilbaoBilbaoBilbao


MontsóMontsóMontsó

TarragonaTarragonaTarragonaBarcelonaBarcelonaBarcelona

CastellóCastellóCastelló


MadridMadridMadrid

PuertollanoPuertollanoPuertollano

HuelvaHuelvaHuelvaSevillaSevillaSevilla

CòrdovaCòrdovaCòrdovaLinaresLinaresLinares

MàlagaMàlagaMàlaga

AlgesiresAlgesiresAlgesires

CartagenaCartagenaCartagena

CadisCadisCadis

VigoVigoVigo

el Ferrolel Ferrolel Ferrol

LasarteLasarteLasarte

SaguntSaguntSagunt

MotrilMotrilMotril

TorrelavegaTorrelavegaTorrelavega

ÀvilaÀvilaÀvila

Las PalmasLas PalmasLas Palmas

Santa CruzSanta CruzSanta Cruzde Tenerifede Tenerifede Tenerife

0 50 100 150 200 km0 50 100 150 200 km0 50 100 150 200 km

centrals nuclears en servei (1975)centrals nuclears en servei (1975)centrals nuclears en servei (1975)

centrals nuclears en construcciócentrals nuclears en construcciócentrals nuclears en construcció

siderúrgia integralsiderúrgia integralsiderúrgia integral

courecourecoure

aluminialuminialumini

indústria automotriuindústria automotriuindústria automotriu

pneumàticspneumàticspneumàtics

refineries de petrolirefineries de petrolirefineries de petroli

petroquímicapetroquímicapetroquímica

construcció navalconstrucció navalconstrucció naval

adobs nitrogenatsadobs nitrogenatsadobs nitrogenats

cel·lulosacel·lulosacel·lulosa

CitroënCitroënCitroën

PetroliberPetroliberPetroliber

GeneralGeneralGeneral

ImosaImosaImosa

MichelinMichelinMichelin

FirestoneFirestoneFirestone

PetronorPetronorPetronor

MichelinMichelinMichelin

AUTHLAUTHLAUTHL

VIASAVIASAVIASAMichelinMichelinMichelin

Motor IbéricaMotor IbéricaMotor Ibérica

ENASA, ChryslerENASA, ChryslerENASA, ChryslerCispalsa, AviaCispalsa, AviaCispalsa, Avia

SEAT, Motor Ibérica,SEAT, Motor Ibérica,SEAT, Motor Ibérica,ENASAENASAENASA

PirelliPirelliPirelli

ASESA, ENPTASAASESA, ENPTASAASESA, ENPTASA

IQAIQAIQA

ESSOESSOESSO

ESSO-PetrolESSO-PetrolESSO-Petrol

Alcudia-PaularAlcudia-PaularAlcudia-Paular

ENCASAENCASAENCASA

Río GulfRío GulfRío Gulf SantanaSantanaSantana

REPESAREPESAREPESA

CEPSACEPSACEPSA

CEPSACEPSACEPSA

FASA,FASA,FASA,Renault,SAVARenault,SAVARenault,SAVA

FirestoneFirestoneFirestone

VandellósVandellósVandellós

AscóAscóAscó

LemónizLemónizLemóniz

GaroñaGaroñaGaroña

ZoritaZoritaZorita

AlmarazAlmarazAlmaraz

CofrentsCofrentsCofrents

La indústria espanyola a principis dels anys setantaLa indústria espanyola a principis dels anys setanta

OPCIÓ B

Exercici 1


La guerra que continua assolant gran part d’Espanya no és [...] una contesa de caràcter políticen el sentit estricte de la paraula. No es lluita per la República [...] ni ha estat el mòbil de laguerra la solució d’una qüestió dinàstica [...]. Aquesta cruentíssima guerra és, en el fons, unaguerra de principis, de doctrines, d’un concepte de la vida i del fet social contra un altre. És laguerra que fa l’esperit cristià i espanyol contra un altre esperit, si és que se’n pot dir esperit,que vol fondre tot allò que és humà [...] en el motlle del materialisme marxista [...].

És que la Religió i la Pàtria [...] estaven en greu perill [...]. Per això, la reacció va ser mésviva on es conservava més bé l’esperit de religió i de pàtria. I per això va aconseguir aquestmoviment el matís religiós que s’ha manifestat en els campaments de les nostres milícies, enles ensenyes sagrades que ostenten els combatents i en l’explosió d’entusiasme religiós de lesmultituds de rereguarda.

Cardenal Isidro GOMÁ TOMÁS, Por Dios y por España, Barcelona, 1940

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Indiqueu els motius del suport de bona part de l’Església Catòlica al bàndolfranquista durant la Guerra Civil. [1,5 punts]

3. Descriviu les característiques de l’organització política i social, així com de lesmentalitats dominants, en cada un dels dos bàndols enfrontats en la guerra. [2,5 punts]

Exercici 2

Observeu els gràfics següents i responeu a les qüestions.

PERCENTATGE DE DONES OCUPADES AL SECTOR SERVEIS EN EL CONJUNT DE TREBALLADORS

PERCENTATGE DE DONES OCUPADES A LA INDÚSTRIA EN EL CONJUNT DE TREBALLADORS

Font: Mary NASH i Cristina BORDERÍAS, La presència de la dona

1. Descriviu la informació que proporcionen els gràfics i situeu-los en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Exposeu els motius que expliquen les diferències entre sectors i entre l’Estatespanyol i Catalunya en els percentatges d’ocupació de la dona i descriviu dequina manera afecta a la societat espanyola i catalana el progressiu procésd’incorporació de la dona al mercat laboral, així com les condicions en què esrealitza aquesta incorporació. [1,5 punts]

3. Expliqueu, a grans trets, les característiques del procés de desenvolupamentindustrial dels primers trenta anys del segle XX. [2,5 punts]

05

101520253035

EstatEspanyol

Catalunya Barcelona

19001930

05

101520253035

EstatEspanyol

Catalunya Barcelona

19001930

Estatespanyol

Catalunya Barcelona

Estatespanyol

Catalunya Barcelona


OPCIÓ A

Exercici 1


PREÀMBULLa Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure

el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre

econòmic i social just.Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat

popular.Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves

cultures i tradicions, llengües i institucions.Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de

vida digna.Establir una societat democràtica avançada, iCol·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacifiques i de cooperació eficaç entre tots els

pobles de la Terra.En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent

CONSTITUCIÓTÍTOL PRELIMINAR

Article 1.1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com avalors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.Article 2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria

comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de lesnacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Article 3.1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen eldeure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomesd’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural queserà objecte d’especial respecte i protecció.

Constitució espanyola de 1978


2. Definiu les expressions Estat de Dret i sobirania nacional. Exposeu breument acontinuació de quina manera es va aconseguir fer compatible el manteniment del’expressió nació espanyola que proclama la Constitució amb l’existència de lesnacionalitats i regions. [1,5 punts]

3. Expliqueu els trets fonamentals de la transició espanyola a la democràcia de 1976a 1982. [2,5 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

Exercici 2


EVOLUCIÓ DEL SALARIS DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL COTONERADE CATALUNYA I DELS PREUS DE LA FARINA

(1849: ÍNDEX 100)

Any Salaris Preus de la farina

1849 100 100

1850 99,4 98,5

1851 98,1 103,4

1852 106,7 106,7

1853 96,5 91,7

1854 97,6 144,2

1855 97,7 149,7

1856 96,2 162,6

1857 97,3 166,7

1858 90,1 122,4

1859 89,7 132,6

1860 90 133,2

1861 90 136

1862 88,7 133,2

Font: Jordi MALUQUER DE MOTES, «Sobre la Barcelona obrera del segle XIX», 1974

1. Descriviu les informacions que proporcionen aquestes dades i situeu-les en el seucontext històric. Què vol dir índex 100? [1,5 punts]

2. Exposeu les condicions de vida i de treball de la classe obrera catalana durant elsegle XIX. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució del moviment obrer a Catalunya des dels seus orígens fins a1874. [2 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1


ELS FETS DE PRATS DE MOLLÓ

Dos segles d’esclavatge, d’humiliació i d’oprobi no han pogut matar la veu de la nostra ànima.Ens han pogut sotmetre els nostres cossos per la força de les armes i arrabassar-nos així lesnostres llibertats; ens han pogut fer abaixar el cap sota el seu jou i fins treballar per a l’opressor,però no hem oblidat mai la veu interior de la nostra rebel·lió ni de fer-la sentir als altres coma protesta i invocació del nostre dret. [...]

A les armes, catalans! Darrere nostre hi tenim una generació que ens mira i vetlla pernosaltres, i davant, una generació que ens espera!

Catalans! No podeu imaginar-vos amb quina alegria més pura us adreço avui aquesta crida.[...]

Contra la monarquia i contra aquest rei opressor que, encara no fa gaire temps, ensrecordava que era el descendent de Felip V. [...]

Contra la dictadura militar, la més repugnant de totes les dictadures per la seva mateixaconcepció, que ens ha ofès íntimament amb la profanació de les nostres coses més sagrades.

Contra la guerra del Marroc, aquesta guerra tan injusta i tan tràgica que persisteix, encaraque sigui negada pels comunicats oficials.

Contra la injustícia social i els privilegis de classe.Per la llibertat de Catalunya i el dret a governar-nos nosaltres mateixos, conscients de la

nostra personalitat i de la nostra voluntat ferma i decidida, convençuts que Catalunya és capaçde governar-se a si mateixa i posseeix suficients recursos econòmics per a viure lliurement. [...]

Per la dignitat i millorament de la vida del proletariat, mitjançant reformes socials i la lleide protecció del treball i dels obrers. [...]

Francesc MACIÀ, Proclama, 1926


2. Expliqueu la política de la Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya i la reacció deles organitzacions socials i polítiques catalanes enfront d’aquesta política. [1,5 punts]

3. Exposeu alguns fets fonamentals del catalanisme polític durant el període 1902-1923, fent especial esment de la Solidaritat Catalana, de la Mancomunitat i del’Assemblea de Parlamentaris. [2,5 punts]

Exercici 2


RESULTATS ELECTORALS DEL FEBRER DE 1936

1. Descriviu la informació que aporta el mapa i situeu-la en el seu context històric. [1 punt]

2. Les eleccions del febrer de 1936 marquen un procés de recuperació dels principisdel bienni reformista (1931-1933). Indiqueu quins van ser els principis fonamentalsde la campanya electoral de les esquerres el febrer de 1936, enumereu quins vanser els projectes que es van recuperar del primer bienni i exposeu els motius queexpliquen la derogació entre 1933 i 1936 de les reformes més progressistesrealitzades anteriorment. [2 punts]

3. Exposeu les característiques polítiques i socials, a Espanya i a Catalunya, delsmesos que separen les eleccions del febrer de 1936 fins a l’inici de la Guerra Civil.Resumiu les causes principals de la Guerra Civil espanyola. [2 punts]

F R A N Ç AF R A N Ç AF R A N Ç A

ANDORRAANDORRAANDORRA

M A R C A N T À B R I C AM A R C A N T À B R I C AM A R C A N T À B R I C A

MMMAAA

RRR

MMMEEE

DDDIII TTT

EEERRR

RRRÀÀÀ

NNNIII

AAA

PontevedraPontevedraPontevedraOrenseOrenseOrense

LugoLugoLugo

la Corunyala Corunyala Corunya AstúriesAstúriesAstúries

LleóLleóLleó

CantàbriaCantàbriaCantàbria

BurgosBurgosBurgosPalènciaPalènciaPalència

ValladolidValladolidValladolidZamoraZamoraZamora

SegòviaSegòviaSegòvia

SalamancaSalamancaSalamancaÀvilaÀvilaÀvila

GuadalajaraGuadalajaraGuadalajara

NavarraNavarraNavarra

la Riojala Riojala Rioja

SòriaSòriaSòria

ÀlabaÀlabaÀlaba

BiscaiaBiscaiaBiscaia


OscaOscaOscaLleidaLleidaLleida

TarragonaTarragonaTarragona


GironaGironaGirona

CastellóCastellóCastellóde la Planade la Planade la Plana


AlbaceteAlbaceteAlbacete

ConcaConcaConca

TerolTerolTerolMadridMadridMadrid

ToledoToledoToledoCàceresCàceresCàceres

Ciudad RealCiudad RealCiudad RealBadajozBadajozBadajoz

HuelvaHuelvaHuelva SevillaSevillaSevillaGranadaGranadaGranada

CòrdovaCòrdovaCòrdova JaénJaénJaén

MàlagaMàlagaMàlagaAlmeriaAlmeriaAlmeria

MúrciaMúrciaMúrcia

AlacantAlacantAlacant

CadisCadisCadis

Illes BalearsIlles BalearsIlles Balears

PPPOOO

RRRTTT

UUUGGG

AAALLL

Eleccions de 1936 (candidatures que obtenen la majoria)Eleccions de 1936 (candidatures que obtenen la majoria)

GuipúscoaGuipúscoaGuipúscoa

Front popularFront popularFront popular

CentreCentreCentre

Coalició de dretesCoalició de dretesCoalició de dretes

Sta. CruzSta. CruzSta. Cruz de Tenerife de Tenerife de Tenerife

Las PalmasLas PalmasLas Palmas


OPCIÓ A

Exercici 1


ESCRIT QUE 90 SACERDOTS VAN LLIURAR A LA PREFECTURA DE POLICIA DE BARCELONA

Sr. D. Antonio Juan CreixCap de la Brigada d’Investigació Social

Sr. Inspector:En gran manera angoixats per les situacions de violència que es van succeint a la nostra ciutat, i havent-nos assabentat del tracte infligit a l’estudiant de l’Escola Especial d’Enginyers Industrials, JoaquimBoix Lluch, volem palesar públicament el nostre ànim contrari a aquest fet i a aquesta situació, i elnostre desig que tots els homes animats de bona voluntat arribin a acceptar com a norma vàlida deconducta la que prové d’aquelles ensenyances sobre la dignitat de la persona humana, que amb tantaclaredat ha afirmat l’Església, i que també van ser promulgades per la «Declaració Universal dels Dretsde l’Home».

«Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants»(Declaració Universal dels Drets de l’Home, art. 5).

«Tot ésser humà té dret al respecte de la seva persona» (Encíclica «Pacem in Terris», n. 10). «Totésser humà té dret a la integritat física» (id. n. 9).

«Anant a conseqüències pràctiques de màxima urgència, el Concili inculca el respecte a l’home; ...tot allò que viola la integritat de la persona humana, com per exemple, ... les tortures morals o físiques,... i altres pràctiques semblants són en si mateixes infamants, degraden la civilització humana,deshonren més els seus autors que les seves víctimes i són totalment contràries a l’honor degut alCreador» (Concili Vaticà II. Constitució Pastoral sobre Església en el món actual. Cap. II, n. 27).

«Els qui senten o obren de manera diferent de la nostra en matèria social, política, i fins i totreligiosa, també han de ser objecte del nostre respecte i amor. Com més humana i caritativa sigui lanostra comprensió íntima de la seva manera de sentir, més gran serà la facilitat per establir amb ells eldiàleg» (id. n. 28).

Aquestes són les ensenyances que a nosaltres, sacerdots de la diòcesi de Barcelona, han mogut aexterioritzar el desig que també vostè promogui un tracte amb els ciutadans que s’hi adigui.

Barcelona, 11 de maig de 1966

Font: Josep M. PIÑOL, El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència, 1926-1966, Barcelona


2. Identifiqueu a grans trets què era la Brigada de Investigación Social i quins fets vanprovocar la redacció d’aquesta carta. Indiqueu les línies generals de l’evolució deles relacions entre l’Església catòlica i el règim franquista. [2 punts]

3. Exposeu breument quins van ser els principals grups i moviments d’oposiciócatalana al règim franquista durant el període 1959-1975. [2 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

1

Exercici 2


ENTITATS CATALANISTES (1898)


2. Exposeu els factors socials, ideològics i polítics que van influir en l’origen delcatalanisme. [1,5 punts]

3. Expliqueu què és el catalanisme polític i exposeu la seva evolució durant la primerafase de la Restauració (1875-1898). [2,5 punts]

Lleida 1878Lleida 1878Lleida 1878

VicVicVic1878,18881878,18881878,1888

la Bisballa Bisballa Bisbald'Empordà 1898d'Empordà 1898d'Empordà 1898

ManresaManresaManresa189018901890


Vilafranca del Penedès 1891Vilafranca del Penedès 1891Vilafranca del Penedès 1891

SabadellSabadellSabadell1879, 18871879, 18871879, 1887

Terrassa 1886Terrassa 1886Terrassa 1886

Valls 1890Valls 1890Valls 1890 RodonyàRodonyàRodonyà189818981898

Montblanc 1886Montblanc 1886Montblanc 1886

Balaguer 1898Balaguer 1898Balaguer 1898

Sant SadurníSant SadurníSant Sadurníd'Anoia 1887d'Anoia 1887d'Anoia 1887

Vilassar de MarVilassar de MarVilassar de Mar189718971897

el Masnouel Masnouel Masnou188718871887

Sant Pol de Mar 1888Sant Pol de Mar 1888Sant Pol de Mar 1888

Canet de Mar 1898Canet de Mar 1898Canet de Mar 1898

Blanes1898Blanes1898Blanes1898

GironaGironaGirona189418941894

Verges1898Verges1898Verges1898BanyolesBanyolesBanyoles189718971897

Ripoll 1891Ripoll 1891Ripoll 1891

ManlleuManlleuManlleu189718971897

BesalúBesalúBesalú189818981898

Castelló d'EmpúriesCastelló d'EmpúriesCastelló d'Empúries189318931893

MolletMolletMollet189618961896

CardedeuCardedeuCardedeu189818981898

RubíRubíRubí188818881888

Berga 1897Berga 1897Berga 1897

M A R M E D I T E R R À N I AM A R M E D I T E R R À N I AM A R M E D I T E R R À N I A

Entitats catalanistesEntitats catalanistes

Sant AndreuSant AndreuSant Andreude Palomarde Palomarde Palomar189218921892Sant MartíSant MartíSant Martíde Provençalsde Provençalsde Provençals1879, 18901879, 18901879, 1890

SantsSantsSants189118911891

BarcelonaBarcelonaBarcelona1886,1887,18911886,1887,18911886,1887,18911892,1894, 18951892,1894, 18951892,1894, 1895

Lleida 1878Lleida 1878Lleida 1878 Data de creació de l'entitatData de creació de l'entitatData de creació de l'entitat

2

OPCIÓ B

Exercici 1


LES VERITABLES CAUSES DEL TERRORISME

Juan Rull ha estat executat; el seu pare, el seu germà i la seva mare estan empresonats. A pesarde tot això, continuen esclatant bombes. I molt temps abans que Rull exercís d’anarquista i deconfident esclataven bombes. La presó, el procés i l’execució de Juan Rull són un episodi enla història, massa llarga, del terrorisme a Barcelona. La supressió d’un o més culpables nosuprimeix la malaltia.

¿Hi ha algun governador, algun cap de la policia que hagi estudiat el terrorisme barceloní,que hagi investigat en les causes que han fet que durant molts anys fos Barcelona un campd’experimentació dels terroristes? ¿És exacte, com asseguren molts, encara que no sigui cert,que la vida és més cara a Barcelona que a la resta de ciutats europees i, doncs, la classe obrerahi pateix més que a qualsevol d’altra? Si fos això cert, la misèria podria explicar moltes coses,que d’una altra manera són inexplicables.

Aquesta o altres causes produeixen les manifestacions brutals que tots coneixem i queperiòdicament ocasionen víctimes humanes. Es fa necessari que es castigui els culpables comja es fa; però encara és més necessari trobar la causa o causes que fan que després d’unculpable n’aparegui un altre.

Editorial de La Vanguardia, 18 d’agost de 1908

1. Resumiu el text, assenyaleu-ne les idees principals i situeu-lo en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Expliqueu les característiques de l’activitat terrorista dels darrers anys del segle XIX

i dels primers vint anys del segle XX; destaqueu el fet que fos Barcelona el principalfocus dels activistes, quines van ser les principals accions terroristes, contra quianaven dirigides aquestes accions, de quina manera responien les autoritats, etc.[2 punts]

3. Expliqueu l’evolució del moviment obrer a Catalunya i Espanya en el període de1875 a 1909. [2 punts]

3

Exercici 2


ÍNDEX DE COMERÇ EXTERIOR D’ESPANYA

Any Importacions Exportacions

1935 100,0 100,0

1940 55,1 48,8

1941 45,1 46,4

1942 46,4 43,3

1943 48,1 55,9

1944 41,5 72,7

1945 46,8 68,5

1946 51,8 56,5

1947 63,3 59,4

Font: Instituto Nacional de Estadística

1. Descriviu la informació que proporcionen les dades i situeu-les en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Analitzeu les possibles causes del descens del comerç internacional, tant de lesexportacions com de les importacions, els anys posteriors a la Guerra Civilespanyola (1939-1947). [1,5 punts]

3. Exposeu les línies generals de l’evolució econòmica i social durant la postguerra(1939-1959). [2,5 punts]

4

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 3 PAU. Curs 2003-2004 HISTÒRIA

OPCIÓ A

Exercici 1


El catalanisme regionalista no se satisfà amb un senzill canvi de govern ni d’institucions, sinóque aspira a molt més. El sentiment catalanista ens diu que l’organització actual de l’Estatespanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucions que el regeixin, nopermetrà mai a les regions en general i a Catalunya en particular recobrar el lloc a què el deureles crida en el concert dels pobles avançats i aspira a destruir aquella organització suplint-laper una altra que es basi en fonaments no sols distints sinó oposats als que avui la sostenen[...]. Els greuges que hem rebut constantment i que ens estan amenaçant encara són lalegitimació més completa del nostre catalanisme. Són aqueixos de tal naturalesa que ensautoritzarien fins i tot a proclamar la separació. Però no volem anar més enllà mentre no se’nsposi en situació de no tenir altra sortida. El nostre ideal és que Catalunya visqui agermanadaamb totes les restants regions de la Península. El catalanisme regionalista no aspira a més quea rompre les lligadures de la uniformitat, substituint-les pels llaços de la unió.

Valentí Almirall, Lo catalanisme, 1886

Qüestions

1. Identifiqueu les principals idees del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Assenyaleu la importància de Valentí Almirall dins del moviment catalanista delsegle XIX i indiqueu els trets més destacats del seu pensament polític. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució del catalanisme polític des del seu origen fins al 1900. [2,5 punts]

1

Exercici 2

Observeu la taula següent i contesteu les qüestions que l’acompanyen.

PROGRAMES D’ASSISTÈNCIA ECONÒMICA I TÈCNICA DELS ESTATS UNITS PER A ESPANYA, 1951-1959 (xifres acumulades)

Concepte Milions de Percentatge Productes Primeres matèries idòlars del total agrícoles (%) béns de producció (%)

Ajuda econòmica 405,0 36,7 38,6 61,4

Cooperació tècnica 2,2 0,2 0,0 100,0

Vendes i donatius (PL 480) 514,4 46,6 100,0 0,0

Vendes de blat en ptes. 20,0 1,8 100,0 0,0

Préstecs a curt i llarg termini i crèdits a l’exportació de l’Export-Import Bank 140,6 12,7 25,7 74,3

Préstecs del Fons de Desenvolupament 22,6 2,0 0,0 100,0

TOTAL 1.104,8 100,0 65,8 34,2

Rafael ARACIL i M. GARCÍA BONAFÉ. Lecturas de historia económica. Vol. 2. 1977

Qüestions

1. Descriviu la informació que ofereix la taula i situeu-la en el seu context històric. [1 punt]

2. Indiqueu quines van ser les principals partides de l’ajut nord-americà a Espanya alllarg de la dècada dels cinquanta i de quina manera van influir aquestes ajudes enla situació econòmica espanyola. Feu una referència especial als motius quepodien tenir els Estats Units per ajudar el règim franquista. [2 punts]

3. Expliqueu les característiques de la política econòmica espanyola fins a l’aprovaciódel Pla d’estabilització el 1959. [2 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1

Llegiu els textos següents i responeu a les qüestions.

Yo no creo, no puedo creer que la mujer sea un peligro para la República, porque yo he vistoa la mujer reaccionar frente a la Dictadura y con la República. [...] Resolved lo que queráispero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esta mitad del género humano en lapolítica, para que la política sea cosa de dos, porque sólo hay una cosa que hace un sexo sólo:alumbrar; las demás las hacemos todos en común, y no podéis venir aquí vosotros a legislar, avotar impuestos, a decir deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo,aislados, fuera de nosotras.

Diario de Sesiones de las Cortes(intervenció de Clara Campoamor en la sessió del 30 de setembre de 1931)

Estos 160 diputados que han concedido el voto a las mujeres deben ser unos doctrinariospuritanos, pero son unos torpes republicanos. Nosotros no negamos el voto a la mujer ennombre de su derecho a la libertad sino en nombre de la defensa de la República. Las mujerespueden ser dentro de la República abogadas, catedráticas, diputadas y hasta ministras, peroelectoras, no. Nada más unos cuantos pueblos han concedido el voto a las mujeres y laRepública española no es cosa que por quijotismo idealista defienda o confíe en el votofemenino que durante unos cuantos años será canalizado por curas, frailes y monjas.

El Diluvio (diari radical d’esquerres), 2 d’octubre de 1931

Qüestions

1. Indiqueu les diferències fonamentals que s’exposen en aquests dos textos i situeu-los en el seu context històric. [1 punt]

2. Digueu el nom dels principals partits polítics d’àmbit estatal durant la SegonaRepública i indiqueu la seva ideologia i el nom dels seus dirigents polítics. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució política espanyola des de les eleccions de novembre de 1933fins a l’inici de la insurrecció militar de juliol de 1936. [2,5 punts]

3

Exercici 2


MÀQUINES ACTIVES A LA INDÚSTRIA COTONERA CATALANA, 1835-1861

FILATURA 1835 1841 1850 1861

Pues manuals:— berguedanes o jennies 691.949 315.162 183.778 7.366

Pues mecàniques:— mule-jennies 27.220 323.937 475.490— contínues – 22.744 51.040— selfactines – – 96.328

TOTAL 27.220 346.681 622.858 763.051

TOTAL PUES 719.169 661.843 806.636 770.417

TISSATGE 1835 1841 1850 1861

— Telers manuals 24.880 24.008 12.159— Telers mecànics 231 5.580 8.888

TOTAL TELERS 25.111 29.588 21.047

Jordi NADAL et al. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol. 3. Barcelona, 1991. P. 29

Qüestions

1. Resumiu la informació que proporcionen les dades i situeu-les en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Descriviu les operacions de filar i teixir i exposeu les diferències que hi havia entreles colònies industrials i les fàbriques anomenades vapors. [1,5 punts]

3. Expliqueu, a grans trets, el procés d’industrialització de Catalunya al llarg del segle XIX, fent un esment especial dels factors que van afavorir aquest procés i deles característiques dels principals sectors industrials. [2,5 punts]

4

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya


OPCIÓ A

Exercici 1


El ejército nacional, al pronunciarse por la Constitución de la Monarquía Española,promulgada en Cádiz por sus legítimos representantes no trata de ningún modo de atentar a losderechos del legítimo monarca que ella reconoce: mas convencido de que todas lasoperaciones de su Gobierno, por una fatalidad tan funesta como incomprensible, sólo hancontribuido a hacer desgraciada a una Nación, que hizo tantos sacrificios por sancionarla, creeque sólo este pronunciamiento puede salvarla, tanto a ella como al Príncipe, del estado denulidad en que se encuentra. No trata el ejército de atentar a las propiedades ni a las personas;ni tampoco de hacer innovaciones que la equidad, la justicia y la religión de nuestros padresnos autorizan; no es un espíritu de sedición; no son los movimientos de una efervescenciaefímera los resortes que le animan: el más puro patriotismo, los deseos más ardientes por lafelicidad de su país, le han dictado el juramento más solemne de derramar la última gota desangre por verlos satisfechos. [...]

Pueblo español, en tu mano está el seguirle: en tu mano está el volver a tus pasadas glorias,o hundirte para siempre en un abismo de ignominia. La alternativa no es dudosa; y la Europaentera, cuya atención ocupas tanto, no perderá las esperanzas que tiene concebidas en la naciónque hace seis años la sacó de su letargo, y decidió por entonces sus destinos.

Primera proclama de l’Exèrcit de Cadis, 1820

Qüestions

1. Identifiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Què era un pronunciament? El text esmenta la Constitució de 1812. Resumiu lescaracterístiques fonamentals d’aquesta constitució i exposeu els fets polítics mésimportants ocorreguts durant el Trienni Liberal (1820-1823). [1,5 punts]

3. Exposeu les etapes i els esdeveniments més destacats del procés d’implantaciódel liberalisme a Espanya des de 1808 fins a 1868. [2,5 punts]

1

Exercici 2


ESCOLARITZACIÓ PER SEXES I TIPUS D’ESCOLA A CATALUNYA. CURS 1932-1933

Estatals Municipals Religioses Altres Total % Taxaprivades d’escolarització

Nenes 43.198 2.440 30.346 12.862 88.844 46 53,04%

Nens 44.262 3.202 18.508 38.335 104.307 54 62,63%

DIVERSOS AUTORS. Història. Batxillerat. Barcelona, 2003

NOMBRE D’AULES

Any de Província de Província de Província de Província de Totalcreació Barcelona Girona Lleida Tarragona

1931 414 91 107 51 663(des del 14 d’abril)

1932 155 53 32 51 291

1933 80 36 51 15 181

1934 245 65 93 61 464

1935 34 23 33 14 104

1936 0 6 4 28 38(fins al 18 de juliol)

Total 818 274 230 220 1.642

Josep TERMES. «De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil». Història de Catalunya. Vol. VI. Barcelona: Edicions 62, 1987. P. 346

Qüestions

1. Analitzeu les dades estadístiques i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu l’obra de la Generalitat de Catalunya pel que fa a l’educació, la cultura,la sanitat i la condició femenines. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució política de Catalunya i Espanya des de l’abril de 1931 fins alnovembre de 1933, fent un esment especial de les relacions amb els governs ialtres institucions de l’Estat espanyol. [2,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1


Incapaces las Cortes de formar un nuevo Gobierno duradero, se hubieran consumido enestériles y espantosas convulsiones, creando efímeros y menospreciados poderes ycontribuyendo al triunfo de la más horrible anarquía, en pos de la cual se columbraba sólo elentronizamiento del absolutismo carlista o la desmembración de España en pequeños yagitados cantones, donde todos los rencores, todas las envidias, y todos los apetitos rompiesencon violencia el frente de las leyes.

En tan suprema ocasión, el orden social, la integridad de la Patria, su honra misma, han sidosalvados por un arranque de energía, por una inspiración denodada y dichosa, por un acto defuerza, doloroso siempre y vitando; mas ahora, no sólo digno de disculpa, sino de imperecederaalabanza.

La guarnición de Madrid no ha hecho más que ser el instrumento y el brazo de la opiniónpública unánime. [...]

La abdicación voluntaria del Monarca y la proclamación de la República sólo han borradoun artículo [de la Constitución]. Modificada así en la forma la ley fundamental por sucesosprovidenciales, no debemos consentir que por un caso fortuito llegue a cambiar en la esencia;y a semejanza también del escultor, creemos llegada la hora de fundirla en resistente bronce,gracias al duro crisol y al fuerte molde de la dictadura.

Luego que demos cima a esta grande empresa, volverá la Constitución de 1869 a dar alpueblo todos los derechos que a ella se consignan, la Patria y las actuales instituciones sehabrán salvado. [...]

Madrid, 8 de enero de 1874.El Presidente del Poder Ejecutivo de la República, Francisco Serrano. El ministro de

Estado, Práxedes Mateo Sagasta. El Ministro de Gracia y Justicia, Cristino Martos.

Manifiesto del Poder Ejecutivo de la República a la Nación, 8 de gener de 1874

Qüestions

1. Identifiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric.[1 punt]

2. Resumiu les característiques fonamentals de la Constitució de 1869 i identifiqueubreument els dos primers signants del Manifest. [1,5 punts]

3. Expliqueu a grans trets el període històric conegut com a Sexenni Democràtic(1868-1874): principals etapes, episodis polítics i socials més destacats ipersonatges més rellevants. [2,5 punts]

3

Exercici 2


EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA (EN %)

Any Població activa Sector primari Sector secundari Sector terciari

1960 38,11 39,70 32,98 27,32

1965 38,50 34,30 35,20 31,20

1970 37,44 29,11 37,28 33,61

1975 38,09 21,46 38,24 40,30

Ramón TAMAMES. La República. La era de Franco. Madrid, 1977

Qüestions

1. Descriviu la informació que proporcionen les dades i situeu-les en el seu contexthistòric. [1,5 punts]

2. Indiqueu què van ser el Pla d’estabilització i els plans de desenvolupament. [1,5 punts]

3. Expliqueu les línies generals de l’evolució econòmica i social espanyola durant elperíode 1960-1975. [2 punts]

4

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya


OPCIÓ A

Exercici 1


1. La política reformista del govern s’adreça a l’establiment d’unes lleis i institucions quevolen amagar la supervivència dels interessos dels sectors públics de quaranta anys ençà. Elpoble, malgrat els intents de marginació, eixampla la seva lluita, conscient que solament elrebuig del continuisme i la derogació de les lleis i institucions del franquisme que intentenperpetuar-lo, és a dir, solament la ruptura implica el retorn de la sobirania popular i exigeixl’amnistia i el restabliment de les llibertats polítiques i nacionals.

2. El reformisme […] intenta dividir les forces de l’oposició. Davant d’això cal reforçar launitat de totes les forces a l’entorn de l’objectiu fonamental de la ruptura democràtica.

3. […] Per a Catalunya, aquestes exigències es concreten en el restabliment provisional deles institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932 com a via per arribar al pleexercici del dret d’autodeterminació.

Manifest de l’Assemblea de Catalunya, 13 de juny de 1976

Qüestions

1. Resumiu les principals idees del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu el contingut dels conceptes següents, que apareixen en el text: políticareformista, continuisme i ruptura democràtica. Identifiqueu què va ser l’Assembleade Catalunya. [2 punts]

3. Expliqueu breument l’evolució política a Catalunya durant l’etapa de transició de ladictadura a la democràcia (1975-1982). [2 punts]

1

Exercici 2

Observeu el mapa següent i contesteu les qüestions.

EXPANSIÓ DE LA FIL·LOXERA A CATALUNYA

Jordi CASASSAS, Albert GHANIME i Carles SANTACANA. Història. Barcelona, 2003. P. 191

Qüestions


2. Expliqueu algunes de les raons que van provocar la crisi de l’agricultura a Espanyai Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX, fent un esment especial de lesseves conseqüències socials a Espanya i Catalunya. [1,5 punts]

3. Expliqueu, a grans trets, el procés d’industrialització a Espanya i Catalunya durantla primera fase de la Restauració (1874-1898), fent un esment especial de laindústria siderometal·lúrgica, la indústria tèxtil i la política econòmica dels governsespanyols respecte del comerç exterior. [2,5 punts]

Figueres(1881)

la Bisbald'Empordà(1882)

Girona(1882)

Santa Colomade Farners (1882)

Granollers(1883)

Barcelona (1886)

Manresa(1895)

Igualada(1889)

Vilafranca delPenedès (1890)Valls

(1895)

el Vendrell(1892)Reus

(1895)

Falset(1894)Gandesa

(1899)

Lleida(1901)

la Seu d'Urgell(1891)

Amposta(1907)

0 28 km0 28 km0 28 km

188018801880

188118811881

188218821882

de 1883 a 1885de 1883 a 1885de 1883 a 1885

de 1885 a 1890de 1885 a 1890de 1885 a 1890

de 1890 a 1892de 1890 a 1892de 1890 a 1892

de 1892 a 1895de 1892 a 1895de 1892 a 1895

de 1895 a 1900de 1895 a 1900de 1895 a 1900

posterior a 1900posterior a 1900posterior a 1900

Expansió de la fil·loxera a CatalunyaExpansió de la fil·loxera a CatalunyaExpansió de la fil·loxera a Catalunya

2

OPCIÓ B

Exercici 1


No queda ya esperanza. A la hora en que nuestros lectores pasen los ojos por estas líneas, laagresión legal que mister MacKinley ha formulado en un ultimátum a España, se habráconsumado. La agresión material de la fuerza bruta no tardará en consumarse. El gobiernoespañol ha hecho para evitar la guerra cuanto humanamente es posible. Ni ante Dios ni antelos hombres tiene responsabilidad de la sangre que esta nueva guerra derramará.

Hace pocas horas, cuando la reina, emocionada, daba cuenta en el mensaje de las Cortes,de la gravedad del pleito que la maldad norteamericana pone a España, aún se aludía alconflicto armado en sentido hipotético; todavía, aunque debilitada, se traslucía la posibilidadde que no cayera sobre la Antilla española la mano miserable que se levantaba contra ella alotro lado del Atlántico. La conciencia pública, sin embargo, no se engañaba. En el actotrascendental de la apertura de las Cortes que hoy hemos presenciado, en el recinto en que sehan reunido las representaciones más altas de la nación, el eco de las palabras del mensaje, quellamaban la atención del auditorio sobre la villanía yanqui, viva, brutal, sobre España,compendiaba todos los sentimientos.

Esta es la bandera con que vamos a la lucha provocada por los norteamericanos; ésta es labandera que tremola la monarquía y que a su nombre y al de la patria sostendrá imparcial sugobierno; ésa es la síntesis del mensaje de las Cortes. [...]

En la calle, en el seno de las familias, en todas partes no se habla mientras tanto más quede la guerra, de la guerra ya inevitable. La síntesis de todas estas conversaciones se hace congran facilidad, porque el juicio es unánime y el sentimiento también. No se recuerda en lahistoria una agresión tan brutal a la razón y al derecho como el ultimátum de mister MacKinleyexigiendo a España que desaloje su casa, que renuncie a lo que es suyo. Este, como hechopunible, es el caso del ladrón y asesino que exige la bolsa amenazando con la muerte.

En cuanto al sentimiento público que en Madrid hemos podido compulsar, no haydiscrepancias.

En pasados días podían hacerse cálculos respecto del poder material de los Estados Unidos,hoy el cálculo cede ante el sentimiento y se sacrifica la razón ante las circunstancias.

ANÒNIM. «La opinión pública ante la guerra». La Vanguardia, 2 d’abril de 1898

Qüestions

1. Identifiqueu les principals idees del text i situeu-lo en el seu context històric. [1,5 punts]

2. Quines eren les raons per les quals els Estats Units volien declarar la guerra aEspanya? [1 punt]

3. Expliqueu les causes i les conseqüències de la Guerra de Cuba, fent unareferència especial a l’anomenada crisi del 98. [2,5 punts]

3

Exercici 2

Observeu les gràfiques següents i contesteu les qüestions.

RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS DE L’ABRIL DE 1931

Jordi CASASSAS, Albert GHANIME i Carles SANTACANA. Història. Barcelona, 2003. P. 262

Qüestions

1. Descriviu la informació que proporcionen les gràfiques i situeu-les en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Resumiu les principals accions polítiques del govern provisional de la SegonaRepública i esmenteu les característiques més significatives de la Constitució de1931. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució política a Espanya durant el bienni reformador, fent unareferència especial al programa de reformes del Govern i als conflictes que aquestprograma va suscitar en els diferents sectors socials i polítics espanyols. [2,5 punts]

Republicans39.248

Monàrquics41.224

Republicans953

Monàrquics602

Nombre total de regidors a Espanya: 80.472

Nombre total de regidors a les 50 capitals de província:1.555

Distribució de regidors a tots els municipis d'Espanya

Distribució de regidors a les capitals de província

4


OPCIÓ A

Exercici 1


Cataluña dice, los catalanes dicen: «Queremos vivir de otra manera dentro del Estado español».La pretensión es legítima porque la autoriza la ley, nada menos que la ley constitucional. La leyfija los trámites que debe seguir esta pretensión y quién y cómo debe resolver sobre ella. Loscatalanes han cumplido estos trámites y ahora nos encontramos ante un problema que se definede esta manera: conjugar la aspiración particularista o el sentimiento de la voluntad autonomistade Cataluña con los intereses o los fines generales y permanentes de España dentro del Estadoorganizado por la República.

[...] Hay dos modos de suprimir el problema. Uno, como quieren o dicen que quieren losextremistas de allá y de acá: separando Cataluña de España; pero esto, sin que fuese seguro queCataluña cumpliese ese destino de que hablábamos antes, dejaría a España frustrada en supropio destino. Y otro modo sería aplastar a Cataluña, con lo cual, sobre desarraigar del sueloespañol una planta vital, España quedaría frustrada en su justicia y en su interés y ademásperpetuamente adscrita a un concepto de Estado completamente caduco e infeliz. Hay, pues, queresolverlo en los términos de problema político que acabo de describir.

Fragment del discurs de Manuel Azaña davant el Parlament espanyol,27 de maig de 1932

Qüestions

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]

2. Assenyaleu quin paper va jugar Azaña en el procés d’aprovació de l’Estatutd’Autonomia de Catalunya. Destaqueu les principals posicions polítiques que esvan manifestar al Parlament espanyol davant l’autonomisme català i concreteu quinsvan ser els textos produïts en aquest procés. [1,5 punts]

3. Expliqueu les etapes i principals realitzacions polítiques, socials, educatives, culturalsi econòmiques de la Generalitat republicana, 1931-1936. [2,5 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya

1

Exercici 2

Observeu les dades del quadre estadístic següent i responeu a les qüestions.

ESCONS OBTINGUTS AL CONGRÉS DE DIPUTATS

Partits i coalicions 1977 1979 1982UCD 165 168 11PSOE-PSC 118 121 202PCE-PSUC 20 23 4AP/CD/CP (1) 16 9 107PDC (2) 11 — —CiU — 8 12PNB 8 7 8PSP-US (3) 6 — —ERC (4) 1 1 1PSA — 5 —EE 1 1 1HB — 3 2UDC-CC (5) 2 — —CDS — — 2UPC (6) — 1 —UPN (7) — 1 —PAR (8) — 1 —UN (9) — 1 —CIC (10) 2 — —

Font: www.congreso.es/elecciones

(1) A les eleccions de 1979, Alianza Popular es va presentar amb el nom de Coalición Democrática i, a les de 1982,com a Coalición Popular (AP, PDP, UL, PAR, UPN i UV).

(2) Pacte Democràtic per Catalunya era una coalició formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC),Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), Front Nacional de Catalunya (FNC) i el Partit Socialista deCatalunya-Reagrupament (PSC-R).

(3) El Partit Socialista Popular-Unitat Socialista es va integrar al PSOE el 1978.(4) L’any 1977, ERC encara no estava legalitzada i es va presentar en coalició amb el Partit del Treball de

Catalunya (PTC), sota el nom d’Esquerra de Catalunya.(5) Coalició entre Unió Democràtica de Catalunya i Centre Català.(6) Unión del Pueblo Canario.(7) Unión del Pueblo Navarro.(8) Partido Aragonés Regionalista.(9) Unión Nacional, partit d’extrema dreta.(10) Candidatura Independiente de Centro.

Qüestions

1. Descriviu la informació que proporcionen les dades i situeu-la en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Identifiqueu els partits que van obtenir més escons en aquestes tres eleccions iindiqueu les característiques principals de la seva ideologia política, així com elsseus dirigents més destacats. [1,5 punts]

3. Exposeu breument l’evolució política d’Espanya des de les primeres eleccionsdemocràtiques (1977) fins a l’entrada a la Unió Europea. [2,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1

Llegiu els textos següents i responeu a les qüestions.

Anàvem armats fins a les dents: fusells, metralladores i pistoles. Descamisats i bruts de pols ifum. «Som els representants de la CNT i la FAI que Companys ha cridat —vam dir al cap—, iaquests que ens acompanyen són la nostra escorta.» [...]

Companys ens va rebre dempeus, visiblement emocionat. [...] Vam seure, cadascú de nosaltres,amb el fusell entre les cames. En substància, el que ens va dir Companys va ser el següent: «Abansde res he de dir-vos que la CNT i la FAI no han estat mai tractades com es mereixien per la sevaveritable importància. [...] Avui sou els amos de la ciutat i de tot Catalunya perquè nomésvosaltres heu vençut els militars feixistes, i espero que no us sàpiga greu que en aquest momentrecordi que no ha faltat l’ajuda dels pocs o molts homes lleials del meu partit i dels guàrdies imossos. [...] Però la veritat és que, perseguits durament fins abans-d’ahir, avui heu vençut elsmilitars feixistes. [...] Heu vençut i tot és al vostre poder, si no em necessiteu o no em voleu coma President de Catalunya, digueu-m’ho ara. Que ja passaré a ser un soldat més en la lluita contrael feixisme. Si, al contrari, creieu que en aquest lloc, que només mort deixaria davant el feixismetriomfant, puc, amb els homes del meu partit, el meu nom i el meu prestigi, ser útil a aquestalluita, que si bé acabada avui a la ciutat, no sabem quan i com acabarà a la resta d’Espanya, podeucomptar amb mi i amb la meva lleialtat [...]»

Joan GARCIA OLIVER, dirigent anarquista, juliol de 1936

Qüestions


2. Exposeu els fets més rellevants que es van produir a Catalunya des del 19 de juliolfins al final de setembre de 1936. [2 punts]

3. Expliqueu com va evolucionar la situació política i social de Catalunya des delsetembre de 1936 fins al febrer de 1939. [2 punts]

3

Exercici 2


EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA I DE LA POBLACIÓ A ESPANYA

Any Producció agrícola total Població

1800 100 100

1810 103 103

1820 107 106

1830 113 112

1840 125 123

1850 137 135

1860 144 143

1870 153 148

1880 164 155

1890 177 162

Font: Gabriel TORTELLA, El desarrollo de la España contemporánea.

Historia económica de los siglos XIX y XX, Madrid, 1994

Qüestions

1. Resumiu la informació que proporcionen les dades i situeu-la en el seu contexthistòric. [1,5 punts]

2. Expliqueu els principals canvis i continuïtats en l’agricultura espanyola del segle XIX.[1,5 punts]

3. Exposeu, a grans trets, el procés d’industrialització a Catalunya i Espanya durant elsegle XIX. [2 punts]

4


OPCIÓ A

Exercici 1


Los generales, jefes y oficiales que se han alzado en armas lo han hecho contra el Estado español,representado por un Presidente de la República, nombrado legalmente, y con la asistencia y aúncon el voto de diputados de todos los partidos; por una Cámara legítima elegida sin tacha,durante el mando de un Gobierno adversario, de unos partidos que resultaron triunfantes en laselecciones, y por un poder ejecutivo, constitucionalmente designado, al que rindieron formalacatamiento, hasta la víspera de su rebelión, la misma gente sublevada. [...]

Toda la rebelión descansa sobre un supuesto de falsedad: el de aparentar creer que lagobernación del país está secuestrada por poderes ilegítimos y que el triunfo del Estado setraduciría en la implantación de un régimen político comunista. [...]

¿Por qué lo han hecho? [...] Simplemente se trata de sustituir la voluntad general del puebloentero por la de una clase social deseosa de perpetuar sus privilegios. Ni amor a España, ni inquietudpor el cuerpo de la Patria, ni temores por su desmembración, ni zozobra por el desarrollo de sueconomía. Nada de lo que se ha dicho y propagado es el verdadero origen de la revuelta. [...]

La representación auténtica de España no la tiene más que su Jefe de Estado, el Gobiernoresponsable y la Cámara legislativa. Cualquiera otra voz carece de autoridad y de legitimidad,y ha de tenerse por tan rebelde e insolvente como la de un jefe de tribu en las inmensidades deldesierto.

La República Española es, naturalmente, la legalidad, y además, la continuidad política.Ningún interés legítimo se encuentra amenazado, ni derecho alguno reducido ni intervenido. Dondeondea la bandera nacional de España se cumplen las leyes de la civilización, dejando para losrebeldes el triste monopolio de las arbitrariedades, atropellos y violencias a que propende todaguerra civil.

Discurs de Diego MARTÍNEZ BARRIO, president de les Corts espanyoles. Agost de 1936

Qüestions


2. Quines van ser les causes de la Guerra Civil segons l’autor del text? Quins argumentsdonaven els insurrectes per justificar la seva acció? Quins arguments utilitza l’autorper desqualificar els insurrectes? [1,5 punts]

3. Expliqueu breument l’evolució de les zones dominades pels dos bàndols que esvan enfrontar a la Guerra Civil espanyola (del juliol de 1936 al febrer de 1939).[2,5 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya

1

Exercici 2


ELS OBRERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA (1856)

Homes Dones Total

Oficials 17.974 9.993 27.967

Aprenents 3.114 506 3.620

Peons 7.874 10.802 18.676

Ajudants (nens) 3.261 748 4.009

Total 32.223 22.049 54.272

Font: Ildefons CERDÀ, Monografía de la clase obrera de Barcelona en 1856

Qüestions

1. Resumiu la informació que proporcionen les dades i situeu-la en el seu contexthistòric. [1,5 punts]

2. Expliqueu les condicions de treball i de vida de la classe obrera catalana durant elsegle XIX. Descriviu la situació de les dones treballadores. [1,5 punts]

3. Exposeu, a grans trets, les característiques del moviment obrer a Catalunya i aEspanya fins al 1875. [2 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1


ACUERDO SOBRE EL PROGRAMA DE SANEAMIENTO Y REFORMA DE LA ECONOMÍA

La economía española atraviesa en estos momentos por una grave situación, caracterizada portres desequilibrios fundamentales:

1. Una persistente y aguda tasa de inflación.2. Un desarrollo insatisfactorio de la producción con una caída importante de las inversiones,

lo que ha generado unas cifras de paro elevadas con repartos geográficos, por edades, porsexos y por ramas de actividad muy desiguales y ha agudizado los problemas que lamisma plantea.

3. Un fuerte desequilibrio en los intercambios con el extranjero. Estos desequilibrios de la economía española se producen en un contexto económico

internacional en el que todavía no han aparecido signos duraderos de recuperación económica.Los representantes del Gobierno y de los diversos partidos políticos con representación

parlamentaria manifiestan su unánime preocupación ante esta situación y su deseo de afrontary resolver constructivamente esos problemas en un clima de cooperación responsable quecontribuya a la consolidación de la democracia. Para ello, convienen en la necesidad de llevara cabo dos grupos de acciones: las dirigidas a equilibrar la economía con actuaciones a corto plazoy las encaminadas a la realización de importantes reformas que encaucen la economía y lasociedad española hacia un futuro de libertad y progreso.

[a continuación se enumeran una serie de medidas de tipo económico]Los representantes del Gobierno y de los diversos partidos políticos con representación

parlamentaria entienden que, si las acciones expuestas se cumplen, señalarán el punto de partidapara la superación de la actual crisis económica.

Firmado en Madrid, en el Palacio de la Moncloa, el día veinticinco de octubre de milnovecientos setenta y siete.

Adolfo Suárez González, Felipe González Márquez, Joan Reventós Carner, Josep MariaTriginer Fernández, Manuel Fraga Iribarne, Enrique Tierno Galván, Juan AjuriaguerraOchandiano, Miquel Roca i Junyent, Leopoldo Calvo-Sotelo y Bustelo, Santiago Carrillo Sol.

Qüestions

1. Resumiu les idees més importants del text i situeu-les en el seu context històric.[1 punt]

2. Identifiqueu els personatges que signen el document i expliqueu la importància delsPactes de la Moncloa. [1,5 punts]

3. Expliqueu la transició política espanyola des de la mort de Franco fins a l’any 1982.[2,5 punts]

3

Exercici 2

Observeu el gràfic següent i contesteu les qüestions que l’acompanyen.

4

Influències delsnacionalismeseuropeus

Qüestions

1. Interpreteu la informació que ofereix el gràfic i situeu-la en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu de quina manera influeixen els quatre aspectes inicials en la definiciófinal del catalanisme polític del segle XIX. [2 punts]

3. Exposeu els fets i les característiques principals del catalanisme polític en el període1868-1901. [2 punts]

Desigualdesenvolupamenteconòmic i socialentre Espanya iCatalunya

Existència demovimentsanticentralistes

Incapacitat del’Estat per avertebrar unprojecte nacionalespanyol

Renaixençacultural

Proteccionisme

Carlisme

Republicanismefederal

Particularisme

CATALANISME

Conservador(monàrquic i catòlic)

Progressista(republicà i laic)


OPCIÓ A

Exercici 1

Llegiu el text següent i contesteu les qüestions que l’acompanyen.

Don Alfonso XII, por la gracia de Dios, Rey constitucional de España; a todos los que laspresentes vieren y entendieren, sabed: Que en unión y de acuerdo con las Cortes del Reinoactualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente Constitución: [...]

Art. 11. La religión católica, apostólica, romana, es la del estado. La nación se obliga amantener el culto y sus ministros. Nadie será molestado en territorio español por sus opinionesreligiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana.No se permitirá, sin embargo, otras ceremonias ni manifestaciones públicas que las de la religióndel estado.

Art. 13. Todo español tiene el derecho: de expresar libremente sus ideas y sus opiniones pormedio de la palabra, de la escritura, por la vía de la imprenta o por cualquier otro procedimientoanálogo sin someterse a la censura previa; de reunirse pacíficamente, de asociarse para un fintemporal, de dirigir peticiones individuales o colectivas al Rey, a las Cortes y a las autoridades.[...]

Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.Art. 19. Las Cortes se componen de dos Cuerpos colegisladores, iguales en facultades: el Senado

y el Congreso de los Diputados.Art. 20. El Senado se compone: 1º De senadores por derecho propio. 2º De senadores vitalicios

nombrados por la Corona. 3º De senadores elegidos por las corporaciones del estado y mayorescontribuyentes. [...]

Art. 27. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que nombren las juntas electorales,en la forma que determine la ley. Se nombrará un diputado, a lo menos, por cada cincuenta milalmas de población.

Art. 29. Para ser elegido diputado se requiere ser español, de estado seglar, mayor de edad ygozar de todos los derechos civiles.

Constitució de la Monarquia espanyola del 30 de juny de 1876

Qüestions


2. Indiqueu com era tractada la qüestió religiosa en la Constitució de 1876. Exposeucom s’organitzava el poder legislatiu i quins tipus de sufragi es van emprar en l’èpocade la Restauració per elegir els diputats. [1,5 punts]

3. Exposeu breument com es va organitzar el sistema polític de la Restauració, quinesforces polítiques i socials hi van donar suport i quines s’hi van oposar. Finalment,resumiu els principals esdeveniments ocorreguts des dels inicis de la Restauraciófins al 1898. [2,5 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya

1

Exercici 2

Observeu el quadre estadístic següent i contesteu les qüestions.

DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DE L’ECONOMIA (1960-1973)

OCUPACIÓ 1960 1973

Sectors Catalunya Espanya Catalunya Espanya

Agric. i pesca 17,1 40,5 9,6 24,9

Indústria 39,8 23,5 41,4 26,6

Construcció 7,2 6,7 9,9 9,5

Serveis 35,9 29,2 39,0 39,0

PIB

Sectors Catalunya Espanya Catalunya Espanya

Agric. i pesca 10,0 22,6 5,6 11,6

Indústria 44,7 31,5 42,0 31,9

Construcció 3,9 5,3 6,4 7,1

Serveis 41,4 40,6 46,0 49,4

Font: Banco de Bilbao, Renta nacional de España y su distribución provincial

Qüestions

1. Analitzeu la informació del quadre i situeu-la en el seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu les conseqüències demogràfiques i socials del desenvolupament econòmicdels anys seixanta a Catalunya i Espanya. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució econòmica a Catalunya i Espanya des del 1959 fins al 1975. [2,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1

Llegiu el textos següents i responeu a les qüestions.

Ni el continente americano puede soñar en intervenciones en Europa sin sujetarse a una catástrofe[...]. En esta situación, el decir que la suerte de la guerra puede torcerse por la entrada en acciónde un tercer país es criminal locura [...]. Se ha planteado mal la guerra y los aliados la hanperdido [...]. Ésta es la batalla que Europa y el Cristianismo desde hace tantos años anhelaban,y en que la sangre de nuestra juventud va a unirse a la de nuestros camaradas del Eje, comoexpresión viva de solidaridad.

Diari Arriba, 18 de juliol de 1941

Estamos asistiendo al final de una era y al comienzo de otra. Sucumbe el mundo liberal [...] ycon él se derrumban el imperialismo comercial, los capitalismos financieros y sus millones deparados [...]. Se realizará el destino histórico de nuestra era, o por la fórmula bárbara de untotalitarismo bolchevique, o por la patriótica y espiritual que España ofrece, o por cualquier otrade los pueblos fascistas. Se engañan [...] quienes sueñan con el establecimiento en el occidentede Europa de sistemas demoliberales.

Francisco FRANCO (1942)

Qüestions

1. Descriviu les idees més importants dels textos i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu els fets més remarcables de la política internacional de la dictadura franquistafins a l’any 1959. [1,5 punts]

3. Expliqueu els trets fonamentals de la naturalesa de la dictadura franquista i la sevaevolució política des de l’acabament de la Guerra Civil fins a l’any 1959. [2,5 punts]

3

Exercici 2

Observeu les taules següents i responeu a les qüestions.

BALANÇA COMERCIAL ESPANYOLA, 1912-1921 (en milions de pessetes)

Anys Importacions Exportacions Saldo

1912 1.051,1 1.045,4 -5,6

1913 1.308,8 1.078,5 -230,3

1914 1.025 880,7 -144,8

1915 976,7 1.257,9 281,1

1916 945,9 1.377,6 431,6

1917 735,5 1.324,5 589

1918 590 1.009 418,9

1919 900,2 1.310,6 410,4

1920 1.423,3 1.020 -403,3

1921 2.835,9 1.579,6 -1.256,2

Font: INE, Comercio exterior de España, Madrid, 1958, p. 25

ÍNDEX DE PREUS A BARCELONA, 1914-1921

Anys Preus

1914 100

1915 108

1916 121

1917 139

1918 168

1919 183

1920 191

1921 181

Índex 100 = 1914

Font: Pere GABRIEL, «Sous i cost de la vida a Catalunya a l’entorn dels anys de la Primera Guerra Mundial», Recerques, 20, 1988, p. 66

Qüestions

1. Descriviu la informació que proporcionen les taules i situeu-la en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Resumiu l’impacte que la Primera Guerra Mundial va tenir en l’economia espanyolai de quina manera va influir en les condicions de vida de les classes treballadores ien la conflictivitat social. [1,5 punts]

3. Exposeu l’evolució del moviment obrer a Catalunya i a Espanya des de 1901 fins a1931. [2,5 punts]

4

VAGUES A ESPANYA, 1914-1920

Anys Vagues Vaguistes

1914 212 76.373

1915 169 35.413

1916 237 159.667

1917 306 85.902

1918 463 136.078

1919 895 198.733

1920 1.060 264.080

Font: Juan A. LACOMBA, La crisis española de 1917, Madrid, 1970, p. 374

Generalitat de CatalunyaConsell Interuniversitari de CatalunyaOrganització de Proves d’Accésa la Universitat

Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Històriasèrie 1Escolliu una de les dues opcions (A o B)

Opció A

Exercici 1


No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys d’atacar, la gloriosa unitat dela pàtria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; però entenem que peraconseguir-ho no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la delcentre, sinó que creiem que el que és convenient i alhora just és donar expansió, desenvo-lupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d’Espanya perquè de totes lesparts de la Península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola.

El que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s’implanti un sistema regional ade-quat a les seves condicions actuals. [...]

Senyor: se’ns arrabassà el nostre sistema administratiu, que avui troben bo i imitennacions cultes d’Europa, per ser substituït pel sistema castellà, i avui per una còpia imper-fecta i viciosa del sistema francès.

Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars; dester-rada de les escoles, ho ha estat més tard de la contractació pública i també dels tribunals,en els quals moltes vegades, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testi-monis i processats, ni aquests entenen els jutges.

I com si amb tot això no n’hi hagués prou, fa temps que s’amenaça, i avui s’intenta des-truir amb obstinació, o si més no adulterar, el nostre dret civil, base indeleble de la robustai moral organització de la família catalana i de la nostra propietat, que va augmentant i crei-xent a mesura que unes generacions succeeixen a unes altres generacions.

A força de treball i privacions de tota mena, els nostres industrials han creat una indús-tria espanyola que en quaranta anys ha progressat i assolit un nivell altíssim. Aquesta in-dústria és atacada d’arrel d’uns quants anys ençà, i darrerament ho ha estat i ho és per mitjàdel tractat amb França i del projecte de modus vivendi amb Anglaterra.

Memorial de Greuges presentat a Alfons XII, març de 1885Reproduït dins: Albert Balcells, Cataluña contemporánea I (siglo XIX), Madrid, 1977

Qüestions


2. Indiqueu el significat de la frase: «El que nosaltres volem, Senyor, és que a Es-panya s’implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals» iassenyaleu la importància de Valentí Almirall dins del moviment catalanista delsegle XIX. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució del catalanisme des del seu origen fins al 1901. [2,5 punts]

2

Exercici 2

Observeu les dades estadístiques següents i contesteu les qüestions.

Distribució de la població activa catalanaper sectors econòmics (en %)

1930 1940 1950Agricultura i pesca 26,3 26,2 22,4Indústria i construcció 51,3 43,6 47,8Serveis 22,4 30,2 29,8

Història econòmica de la Catalunya contemporània (vol. V),Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1989

Qüestions

1. Descriviu les dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]

2. Relacioneu les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola amb la caiguda de lapoblació activa del sector secundari en la postguerra. [1,5 punts]

3. Exposeu les línies generals de l’evolució econòmica i social de Catalunya i d’Es-panya durant la postguerra (1939-1959). [2,5 punts]

2

3


Opció B

Exercici 1


La Junta Democrática propugna:1. La formación de un Gobierno provisional que sustituye al actual, para devolver al hombre

y a la mujer españoles, mayores de dieciocho años, su plena ciudadanía mediante elreconocimiento legal de las libertades, derechos y deberes democráticos.

2. La amnistía absoluta de todas las responsabilidades por hechos de naturaleza política,y la liberación inmediata de todos los detenidos por razones políticas y sindicales.

3. La legalización de los partidos políticos sin exclusiones.4. La libertad sindical y la restitución al movimiento obrero del patrimonio del Sindicato Ver-

tical.5. Los derechos de huelga, de reunión y de manifestación política.6. La libertad de prensa, radio, de opinión y de información objetiva en los medios estatales

de comunicación social, especialmente en la televisión. [...]7. El reconocimiento, bajo la unidad del Estado español, de la personalidad política de los

pueblos catalán, vasco, gallego y de las comunidades regionales que lo decidan demo-cráticamente. […]

Declaració de la «Junta Democrática de España», constituïda a París el juliol de 1974

Qüestions

1. Indiqueu les idees principals del document i situeu-lo en el seu context històric.[1 punt]

2. Exposeu quins partits polítics o associacions van impulsar i participar en la crea-ció de la Junta i quins no ho van fer. Expliqueu breument l’evolució ideològicaque van tenir els principals partits de l’oposició al franquisme a principis delsanys setanta. [1,5 punts]

3. Expliqueu breument la lluita antifranquista a Espanya i Catalunya entre 1959 i1975 esmentant les forces d’oposició i la seva ideologia, fent incidència tambéen la mobilització obrera i estudiantil. [2,5 punts]

4

Exercici 2


Vagues a Espanya, 1914-1920

vagues vaguistes1914 212 76.373

1915 169 35.4131916 237 159.6671917 306 85.9021918 463 136.0781919 895 198.7331920 1.060 264.080

Font: Juan Antonio Lacomba,La crisis española de 1917, Madrid, 1970, p. 374

Qüestions

1. Descriviu les dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu les causes d’aquesta gran conflictivitat obrera i les característiques delmoviment obrer durant aquests anys. [1,5 punts]

3. Expliqueu el desenvolupament del moviment obrer durant el període 1875-1914.[2,5 punts]

4


Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006


Opció A

Exercici 1


Yo, Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España, consciente de mi responsabilidadante Dios y ante la Historia, en presencia de las Cortes del Reino, promulgo como Principiosdel Movimiento Nacional, entendido como comunión de los españoles en los ideales quedieron vida a la Cruzada, los siguientes:

I. España es una unidad de destino en lo universal. El servicio a la unidad, grandeza ylibertad de la Patria es deber sagrado y tarea colectiva de todos los españoles.

II. La Nación española considera como timbre de honor el acatamiento a la Ley de Diossegún doctrina de la Santa Iglesia, Católica, Apostólica y Romana, única verdadera y feinseparable de la conciencia nacional, que inspirará su legislación.

[…]IV. La unidad entre los hombres y las tierras de España es intangible. La integridad de

la Patria y su independencia son exigencias de la comunidad nacional. Los Ejércitos deEspaña, garantía de su seguridad y expresión de las virtudes heroicas de nuestro pueblo,deberán poseer la fortaleza necesaria para el mejor servicio.

V. La comunidad nacional se funda en el hombre, como portador de valores eternos, yen la familia, como base de la vida social; pero los intereses individuales y colectivos hande estar subordinados siempre al bien común de la Nación, constituida por las generacio-nes pasadas, presentes y futuras. La Ley ampara por igual el derecho de todos los espa-ñoles.

VI. El pueblo español, unido en un orden de Derecho informado por los postulados deautoridad, libertad y servicio, constituye el Estado Nacional. Su forma política es, dentro delos principios inmutables del Movimiento Nacional y de cuanto determinan la Ley de Suce-sión y demás Leyes Fundamentales, la Monarquía tradicional, católica, social y represen-tativa.

Principios del Movimiento Nacional (17 de maig de 1958)

Qüestions


2. Què era el Movimiento Nacional? Què eren les Leyes Fundamentales? Què esva establir en la Ley de Sucesión que s’esmenta en el text? [1,5 punts]

3. Exposeu l’evolució política d’Espanya des de 1939 a 1959. [2,5 punts]

2

Exercici 2

Observeu les dades següents i contesteu les qüestions.

Distribució dels escons dels districtes de Catalunya al Congrésdels Diputats (1901-1923)*

Forcespolítiques 1901 1903 1905 1907 1910 1914 1916 1918 1919 1920 1923Liberals 25 9 19 1 12 7 14 6 - - 9Conservadors 8 16 7 2 4 8 5 2 - - 2

Altres partitsdinàstics - - - - - 2 - 1 13 16 1Lliga Regionalista 6 5 7 16 9 12 13 21 16 17 21

Tradicionalistes 1 - - 6 2 1 1 2 2 1 1Republicans 4 14 11 15 8 4 6 1 3 4 2Republicanscatalanistes - - - 4 9 6 3 8 8 5 6Reformistes - - - - - 4 2 2 2 1 2PSOE - - - - - - - 1 - - -Total diputats 44 44 44 44 44 44 44 44 44 44 44

* Anys en què tingueren lloc eleccions generals a Espanya.

Font: Albert Balcells, Joan B. Culla, Conxita Mir,Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923,

Barcelona, 1982, p. 375. Reelaborat.

Qüestions

1. Resumiu la informació que proporcionen les dades i situeu-la en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Identifiqueu la ideologia i algun líder destacat de les següents forces polítiques:partits dinàstics, Lliga Regionalista, Tradicionalisme i Republicanisme, i comen-teu el resultat de les eleccions de 1907. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució del catalanisme des de 1901 fins a 1923. [2,5 punts]

2

3


Opció B

Exercici 1


Culminada con la Ley Orgánica del Estado la conformación constitucional del Régimen,despejada con la proclamación de don Juan Carlos la expectativa sucesoria, es tarea pri-mordial del Gobierno acometer todas las medidas de desarrollo político tendentes a desen-volver en plenitud la virtualista de aquella norma [...].

Al servicio de aquellos fines, y siempre inspirados por los criterios citados, anunciamos:Primero. La retirada del proyecto de Ley de Régimen Local y la remisión de un texto

nuevo, que tendrá entrada en estas Cortes antes de 31 de mayo próximo [...].Segundo. El desarrollo de la disposición transitoria quinta del Reglamento de las Cortes,

que impone al Gobierno la remisión a la Cámara de un proyecto de ley que contemple y re-gule el régimen de incompatibilidades para el desempeño de la función parlamentaria. [...]

Tercero. La inmediata aceleración del desarrollo de la Ley Sindical, que impone el es-tudio de los decretos de reconocimientos de los Sindicatos oficiales y la posterior elabora-ción autónoma por estos respectivos estatutos. [...]

Y, finalmente, el estudio y redacción de un estatuto de derecho de Asociación para pro-mover la ordenada concurrencia de criterios, conforme a los principios y normas de nues-tras Leyes Fundamentales.

Discurs de Carlos Arias Navarro el 1974.Diario de Sesiones de las Cortes Españolas, 12 de febrer de 1974

Qüestions

1. Identifiqueu les idees més importants del document i situeu-lo en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Exposeu la trajectòria política d’Arias Navarro i quin càrrec tenia en aquell mo-ment. Expliqueu els fets més destacats de la política franquista en els seus úl-tims anys (1973-1975). [1,5 punts]

3. Expliqueu breument quin va ser el marc polític del franquisme entre 1960 i 1973,esmentant, també, quines eren les diferents famílies o grups polítics del franquis-me i la seva ideologia. [2,5 punts]

4

Exercici 2

Observeu les següents taules estadístiques i responeu a les qüestions.

Cens obrer de la població espanyolade 1860 en nombre de persones

Jornalers del camp 2.354.000Servei domèstic 818.000Pobres de solemnitat 262.000Propietaris 1.466.000Jornalers de fàbriques 150.000

Miners 23.000Empleats de ferrocarril 5.000Clergat secular i regular 62.000Empleats 70.000Comerciants 70.000Fabricants 13.000

Artesans 665.000Industrials (petits comerciants) 333.000Professions liberals 100.000Arrendataris 500.000

M. Tuñón de Lara, El movimiento obreroen la historia de España, Madrid, 1972

Taxes de natalitat i mortalitat a Espanya

Taxa de Taxa denatalitat ‰ mortalitat ‰

1860 36,5 27,21861-1865 38,7 29,31866-1870 36,5 30,9

J. Paredes (coord.), Historia contemporánea deEspaña (1808-1839), Madrid, 1996

Qüestions

1. Analitzeu les dades que es desprenen de les taules estadístiques i situeu-les enel seu context històric. [1 punt]

2. Exposeu l’evolució demogràfica a Espanya i Catalunya durant el segle XIX fentesment a la importància de les migracions i tenint en compte els desequilibristerritorials que la industrialització va comportar. [1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució de les classes socials (grups socials) a Espanya i a Catalunyaen el segle XIX, i les conseqüències socials de la industrialització. [2,5 punts]

4


Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006


Opció A

Exercici 1


La nación española, y en su nombre las Cortes Constituyentes, elegidas por sufragio uni-versal, deseando afianzar la justicia, la libertad y la seguridad, y proveer al bien de cuantosvivan en España, decretan y sancionan la siguiente Constitución.

Art. 4. Ningún español podrá ser preso sino en virtud de mandamiento de Juez com-petente.

Art. 16. Ningún español que se halle en el pleno goce de sus derechos civiles podrá serprivado del derecho de votar en las elecciones de senadores, diputados a Cortes, diputadosprovinciales y concejales.

Art. 17. Tampoco podrá ser privado ningún español:Del derecho de emitir libremente sus ideas y opiniones. [...]Del derecho de reunirse pacíficamente.Del derecho de asociarse para todos los fines de la vida humana que no sean contrarios

a la moral pública. [...]Art. 21. La nación se obliga a mantener el culto y los ministros de la religión católica. El

ejercicio público o privado de cualquier religión queda garantizado a todos los extranjerosresidentes en España, sin más limitaciones que las reglas universales de la moral y delderecho. Si algunos españoles profesaren otra religión que la católica, es aplicable a losmismos todo lo dispuesto en el párrafo anterior. [...]

Art. 32. La soberanía reside esencialmente en la nación, de la cual emanan todos lospoderes.

Art. 33. La forma de gobierno de la nación española es la monarquía.Art. 34. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes. El Rey sanciona y promul-

ga las leyes.Art. 35. El poder ejecutivo reside en el Rey, que lo ejerce por medio de sus ministros.Art. 38. Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladores, a saber: Senado y

Congreso. [...]Constitució de 1869

Qüestions

1. Identifiqueu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context histò-ric. [1 punt]

2. Expliqueu amb les vostres pròpies paraules el contingut dels articles 21 i 32, irelacioneu-los amb altres constitucions espanyoles. [1,5 punts]

3. Exposeu a grans trets el període històric conegut com a Sexenni Democràtic(1868-1874): etapes principals, episodis polítics i socials més destacats i perso-natges més remarcables. [2,5 punts]

2

Exercici 2


Moviment de la població a Catalunya en nombre de persones (1961-1970)

Creixement Saldo Augment Població aAny vegetatiu migratori total la fi de l’any1961 36.832 44.030 80.862 4.016.6411962 38.397 84.919 123.316 4.139.9571963 39.417 99.329 138.746 4.278.7031964 49.274 108.235 157.509 4.422.8861965 49.604 92.240 141.844 4.456.7301966 51.833 60.073 111.956 4.676.6861967 53.518 62.016 115.534 4.792.2201968 52.679 47.132 89.811 4.882.0311969 49.108 41.823 90.931 4.972.9621970 55.821 54.359 110.180 5.122.567

Font: Borja de Riquer i Joan B. Culla, El Franquisme i la Transició Democràtica (1939-1988),dins P. Vilar (dir.), Història de Catalunya, vol. VII, Edicions 62, Barcelona, 1989

Qüestions

1. Descriviu la informació que us proporciona la sèrie estadística (tot explicant elsconceptes de creixement vegetatiu i saldo migratori) i situeu-la en el seu contexthistòric. [1 punt]

2. Exposeu les característiques principals de l’evolució demogràfica a Catalunyadurant els anys seixanta del segle XX. [1,5 punts]

3. Expliqueu breument el desenvolupament de l’economia i de la societat catalanesdurant el període 1959-1973. [2,5 punts]

2

3


Opció B

Exercici 1


Aliança de la democràcia socialista

I. L’Aliança vol en primer lloc l’abolició definitiva i completa de les classes i la igualtat eco-nòmica i social dels individus d’ambdós sexes. Per arribar a aquest objectiu, demana l’abo-lició de la propietat individual i del dret d’herència [...].

II. Vol per a tots els nens d’ambdós sexes, des que neixen, la igualtat en els mitjans dedesenvolupament, és a dir, d’alimentació, d’instrucció i d’educació [...].

III. Enemiga de tot despotisme, no reconeix cap forma d’estat, i rebutja qualsevol acciórevolucionària que no tingui com a objectiu immediat i directe el triomf de la causa dels tre-balladors contra el capital [...], que estableixi la unió universal de les associacions lliures, tantagrícoles com industrials.

IV. No podent la qüestió social trobar una solució definitiva i real sinó en la base de lasolidaritat internacional dels treballadors de tots els països, l’Aliança rebutja qualsevol ac-ció fundada en l’anomenat patriotisme i en la rivalitat de les nacions.

V. L’Aliança es declara atea [...].

Manifest publicat a Barcelona l’1 d’agost de 1872(reproduït per Josep Termes dins: Anarquismo y sindicalismo en España.

La Primera Internacional (1864-1881), Barcelona, 1965)

Qüestions


2. Descriviu la implantació territorial i el debat ideològic dels corrents anarquista i mar-xista en el si de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (1870-1874). [1,5 punts]

3. Expliqueu, a grans trets, les característiques del moviment obrer a Catalunya iEspanya fins al 1875. [2,5 punts]

4

Evolució de la població activaespanyola (1930-1950) (en %)

Sectors 1930 1940 1950Primari 46,0 51,0 48,8Secundari 30,4 23,6 25,0Terciari 23,4 25,2 26,0

Font: Borja de Riquer i Joan B. Culla,El Franquisme i la Transició Democràtica

(1939-1988), dins P. Vilar (dir.),Història de Catalunya, vol. VII, Edicions 62,

Barcelona, 1989

Evolució de la producció a Espanya(1940-1950)

RendaAny Nacional (1)1935 100,01940 84,11941 88,71942 93,11943 92,31944 94,11945 77,61946 101,01947 96,01948 93,01949 93,01950 87,0

(1) El concepte Renda Nacional s’empravaen l’època en lloc de l’actual ProducteInterior Brut (PIB).

Índex 100 = 1935

Font: Consejo de Economía Nacional

Exercici 2


Qüestions

1. Descriviu i relacioneu la informació que us proporcionen les dues sèries estadís-tiques i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]

2. Expliqueu les causes de la disminució de la població activa del sector secundaril’any 1940 en relació amb 1930, així com de la caiguda de la Renda Nacional l’any1940 en relació amb 1935. [1,5 punts]

3. Exposeu les característiques principals de l’economia i de la societat de l’Espa-nya de la postguerra (1939-1959). [2,5 punts]

4

DistricteUniversitarideCatalunya

Proves d�accés a la Universitat. Curs 2006-2007

HistòriaSèrie 2

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).

OPCIÓ A

Exercici 1Llegiu aquest text i contesteu les qüestions següents.

Finalitats de la Llei de reforma agrària

Todos los proyectos presentados persiguen, en primer término, la resolución delparo obrero. […] El paro puede obedecer a dos causas: o a un accidente de la economíaimprevisible que motive en un momento el paro campesino, o a la realidad de una eco-nomía organizada en tal forma que origine un paro permanente. El caso de nuestraeconomía agraria es el segundo. Y cuando el paro debido a la estructura agraria quepadecemos origina […] vida miserable e inquietud social que llega a la guerra social;[…] ha de ser objeto principal de la reforma agraria ponerle remedio. […]

La segunda finalidad es la redistribución de la tierra. Ha de redistribuirse de nuevopara que cumpla la función que ahora no realiza; la expropiación ha de hacerse porrazón de su origen y por razón de su empleo. […] Así, pues, la redistribución de la tie-rra se hará a base de las tierras de señorío y de los bienes comunales. […]

Tercera finalidad del proyecto: racionalizar el cultivo […] el Estado ha de interve-nir en todos los órdenes de la economía agraria para disciplinarla en todos sus aspectosy para racionalizar la producción. El cuidar que la tierra cumpla la función social que lecorresponde. […]

Ya sabemos que este problema, como el religioso, tenía que levantar tempestadessobre los hombres que los impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a losinicios de un cambio de régimen.

Adaptació del discurs de Marcel·lí Domingo, ministre d’Agricultura,a les Corts, el 15 de juny del 1932

Qüestions:

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric.[1 punt]

(Vegeu la resta de qüestions a la pàgina següent.)

2. Comenteu el fragment següent: «Ya sabemos que este problema, como el religioso,tenía que levantar tempestades sobre los hombres que los impulsaran. Este es el sinode los hombres que asisten a los inicios de un cambio de régimen». Expliqueu en quèva consistir i quina oposició va tenir la reforma agrària del primer bienni republicà.[1,5 punts]

3. Expliqueu les etapes i els principals esdeveniments de la Segona República espa-nyola (1931-1936).[2,5 punts]

Exercici 2Observeu el quadre estadístic i contesteu les qüestions següents.

Els espanyols amb dret a vot amb sufragi censatari i amb sufragi universal masculí

Total electors Percentatge respecte NombreAnyssegons cens electoral a la població espanyola de votants

1834 16.026 0,15 —1836 65.000 0,70 —1837 257.984 2,20 —1839 381.853 — 246.2911844 635.517 — 415.6471846 99.149 0,80 64.6301853 139.641 — 95.1631854 696.420 — 484.5511857 148.975 — 91.0931863 170.417 — 103.3941865 418.217 2,67 221.6941868 4.000.000 24,00 —1873 4.550.000 27,00 —FONT: M. RODRÍGUEZ ALONSO. «El estado liberal español (1834-1874)». A: J. PAREDES

(coord.). Historia contemporánea de España. Barcelona: Ariel, 1996, p. 208.

Qüestions:

1. Descriviu les dades i situeu-les en el seu context històric.[1 punt]

2. Definiu els dos tipus de sufragi que hi va haver a l’Espanya del segle XIX i expliqueules raons de les oscil·lacions en el nombre de votants entre 1839 i 1865.[1,5 punts]

3. Expliqueu les etapes i els esdeveniments polítics més importants del període ano-menat Sexenni Democràtic (1868-1874).[2,5 punts]

2

OPCIÓ B


Art. 7. La Generalitat de Catalunya podrà crear i sostenir els centres d’ensenya-ment, en tots els graus i ordres que cregui oportuns, sempre d’acord amb el que es dis-posa en l’article 50 de la Constitució, amb independència de les institucions docents iculturals de l’Estat i amb els recursos de la Hisenda de la Generalitat, dotada per aquestEstatut.

La Generalitat s’encarregarà dels serveis de Belles Arts, Museus, Biblioteques, con-servació de Monuments i Arxius, menys el de la Corona d’Aragó.

Si la Generalitat ho proposa, el Govern de la República podrà atorgar a la Universitatde Barcelona un règim d’autonomia; en tal cas, aquesta s’organitzarà com a Univer-sitat única, regida per un Patronat que ofereixi a les llengües i a les cultures castellana icatalana les garanties recíproques de convivència, en igualtat de drets, per a professorsi alumnes.

Fragment de l’article 7 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932

Qüestions:


2. Expliqueu quins van ser els principals objectius i quines les realitzacions del Governde la Generalitat en els àmbits educatiu i cultural durant el període republicà.[1,5 punts]

3. Expliqueu les principals etapes, fets i realitzacions polítiques dels governs de laGeneralitat entre els anys 1931 i 1936.[2,5 punts]

3

Exercici 2Observeu la taula i contesteu les qüestions següents.

Resultats de les eleccions al Congrés dels Diputats (1876-1899)

Forces Anys de les eleccionspolítiques 1876* 1879** 1881** 1884** 1886** 1891* 1893* 1896* 1898* 1899*

Monàrquicsconservadors

333 293 39 318 67 262 61 279 84 236

Monàrquicsliberals

32 63 297 67 288 83 281 88 266 122

Republicans 1 7 32 5 22 31 47 1 14 18Altres 19 26 24 2 15 23 11 33 37 26

* Eleccions amb sufragi universal masculí.

** Eleccions amb sufragi censatari.

FONT: M. MARTÍNEZ CUADRADO. La burguesía conservadora (1874-1931). Madrid, 1978,p. 39-40.

Qüestions:

1. Identifiqueu la informació que proporciona la taula i situeu-la en el seu context his-tòric.[1 punt]

2. Expliqueu breument la ideologia de les forces polítiques següents i esmenteu-nealgun líder destacat: partit conservador, partit liberal i partits republicans.[1,5 punts]

3. Exposeu breument els principals esdeveniments polítics dels anys del període de laRestauració que van de 1875 a 1899.[2,5 punts]

L�Institut d�Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l�edició d�aquesta prova d�accés



HistòriaSèrie 1


OPCIÓ A


He de deciros que la CNT y la FAI no han sido tratadas nunca como se merecen porsu importancia. Siempre habéis sido perseguidos duramente, y yo (con dolor, pero for-zado por las realidades políticas) que antes estaba con vosotros, después me he vistoobligado a enfrentarme y a perseguiros. Hoy sois los amos de la ciudad […], si no menecesitáis o no me queréis como Presidente de Cataluña, decídmelo ahora, que pasaré aser un soldado más en la lucha contra el fascismo. Si, por el contrario, creéis que desdeeste lugar, que sólo muerto había de abandonar ante el fascismo triunfante, puedo, conlos hombres de mi partido, mi nombre y mi prestigio, ser útil en esta lucha […], podéiscontar sinceramente que Cataluña marche delante de los países más avanzados en mate-ria social.

Paraules de Lluís Companys davant d’una comissió de la CNT-FAI,el 20 de juliol del 1936

Qüestions:


2. Per quina raó Companys afirma davant dels membres de la CNT-FAI que són «losamos de la ciudad»?[1,5 punts]

3. Expliqueu l’organització de la Catalunya revolucionària entre el juliol del 1936 i elmaig del 1937.[2,5 punts]


Presidents del Govern espanyol durant la primera etapa de la Restauració (1874-1898)

Durada President de govern Partit

Des. 1874 - set. 1875 Antonio Cánovas del Castillo Partido ConservadorSet. 1875 - des. 1875 Joaquín Jovellar Militar (1)Des. 1875 - març 1879 Antonio Cánovas del Castillo Partido ConservadorMarç 1879 - des. 1879 Arsenio Martínez de Campos MilitarDes. 1879 - febr. 1881 Antonio Cánovas del Castillo Partido ConservadorFebr. 1881 - oct. 1883 Práxedes Mateo Sagasta Partido LiberalOct. 1883 - gen. 1884 José Posada Izquierda DinásticaGen. 1884 - des. 1885 Antonio Cánovas del Castillo Partido ConservadorDes. 1885 - jul. 1890 Práxedes Mateo Sagasta Partido LiberalJul. 1890 - des. 1892 Antonio Cánovas del Castillo Partido ConservadorDes. 1892 - març 1895 Práxedes Mateo Sagasta Partido LiberalMarç 1895 - ag. 1897 Antonio Cánovas del Castillo Partido ConservadorAg. 1897 - oct. 1897 Marcelo Azcárraga Partido Conservador. Militar (2)Oct. 1897 - març 1899 Práxedes Mateo Sagasta Partido Liberal

NOTES:

(1) President de govern durant la campanya electoral.

(2) Nomenat president després de la mort de Cánovas.

Qüestions:

1. Descriviu la informació de la taula i situeu-la en el seu context històric.[1 punt]

2. Expliqueu per què gairebé sempre governaven els mateixos partits.[1,5 punts]

3. Expliqueu breument els principis fonamentals de la Constitució del 1876, en la quales basava el sistema polític de la Restauració (1874-1898), i esmenteu els fets polí-tics més destacats del període.[2,5 punts]

2

OPCIÓ B


El grau de ciutadania aconseguit a Catalunya per una llarga tradició que el catala-nisme ha renovat permet d’evitar ací moltes de les crisis convulsives que en altres llocses produeixen. Hi ha a la nostra terra una vibració permanent, mantinguda dins elslímits dels drets democràtics […].

Així havem vist com en el temps de la Segona República, Catalunya ha estat alhorala contrada més esquerrista i la més lliure de desbordaments incontrolats. […]

Seria, de totes maneres, una mala interpretació del nostre paper d’oasi o de claria-na creure que els catalans podem desentendre’ns del que passi a Madrid i a províncies.[…]. Encara que els trets de certes pistoles i les flames de certs incendis no arriben avuia terra catalana, aquests episodis són símptomes d’una agitació que en la seva trajectò-ria pot tenir conseqüències de primera importància per a Catalunya.

A. ROVIRA I VIRGILI. La Humanitat (15 març 1936)

Qüestions:

1. Descriviu les idees més importants del text i situeu-lo en el seu context històric.[1 punt]

2. Expliqueu les principals polítiques desenvolupades pel Govern de la Generalitatdurant la Segona República en els àmbits social, econòmic i d’organització territo-rial de Catalunya.[1,5 punts]

3. Expliqueu l’evolució política de Catalunya des del novembre del 1933 fins al 18 dejuliol del 1936. Feu referència a les relacions amb el Govern i altres institucionsde l’Estat espanyol.[2,5 punts]

3

Exercici 2Observeu el gràfic i contesteu les qüestions següents.

Evolució de preus i salaris de la indústria cotonera a Barcelona entre 1849 i 1862

FONT: A. BALCELLS. Cataluña contemporánea. Vol. 1. Madrid, 1977, p. 163.

Qüestions:

1. Descriviu la informació que proporciona el gràfic i situeu-la en el seu context his-tòric. Definiu el concepte índex 100.[1 punt]

2. Expliqueu les condicions laborals dels treballadors de la indústria al segle XIX.[1,5 punts]

3. Expliqueu, a grans trets, la formació, l’evolució i les principals tendències ideològi-ques del moviment obrer català des de començaments del segle XIX fins al 1874.[2,5 punts]




HistòriaSèrie 3


OPCIÓ A


La Unió Catalanista, fondament impressionada per la gravetat de les circumstànciesactuals, crida el poble català a la reflexió; li demana que, davant de l’abisme a què l’em-penyen, s’aturi i pensi. […]

És ja tard per retreure els desencerts de la Guerra de Cuba, per recordar la sang i elstresors que s’hauria estalviat Espanya concedint l’autonomia quan nosaltres ho dèiem,quan la insurrecció començava i els seus cabdills l’acceptaven. És tard per fer veure com lapolítica de la guerra ha afavorit les ambicioses aspiracions dels nord-americans, sembranten l’illa odis inesborrables que ni l’autonomia concedida a darrera hora ha pogut ofegar.

Avui estem al començament d’una guerra perillosíssima i encara som a temps de nocometre més errors com els passats i que nosaltres també per endavant vam anunciar.La conducta dels Estats Units és injusta, la seva agressió inqualificable. Però, ¿és aixòsuficient per justificar que Espanya s’enfonsi per complet en la més espantosa ruïna per-sistint en una lluita desigual? […].

Vingui la pau i vingui desseguida […]. Vingui la pau, que com més pròxima mésavantatjosa, com més immediata més honrosa per a nosaltres […].

UNIÓ CATALANISTA. «Manifest als catalans», del 12 de juny del 1898.La Renaixensa (16 juny 1898)

Qüestions:


2. Assenyaleu les conseqüències fonamentals que tingué per a Espanya la Guerra deCuba.[1,5 punts]

3. Expliqueu els trets fonamentals de l’evolució del catalanisme des de l’origen fins al 1901.[2,5 punts]


Persones a l’atur a Espanya, 1932-1936

Atur complet Atur parcial Total Increment

Gener 1932 — — 389.000 —Juny 1932 — — 446.263 57.263Desembre 1933 351.804 267.143 618.947 172.684Desembre 1934 406.743 261.155 667.898 48.591Desembre 1935 416.198 257.963 674.161 6.262Juny 1936 — — 801.322 127.161FONT: R. TAMAMES. La República: La era de Franco. Madrid: Alianza: Alfaguara, 1973,p. 118.

Qüestions:


2. Per quines raons es produeixen els increments de l’atur entre el 1932 i el 1933, ientre el 1935 i el 1936?[1,5 punts]

3. Expliqueu les característiques del període de govern republicà entre el 1934 i el 1936,conegut com a Bienni Negre.[2,5 punts]

2

OPCIÓ B


Artículo 3. La soberanía reside esencialmente en la nación, y, por lo mismo, perte-nece a ésta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales.

Artículo 4. La nación está obligada a conservar y proteger por leyes sabias y justasla libertad civil, la propiedad y los demás derechos legítimos de todos los individuosque la componen.

Artículo 12. La religión de la nación española es y será perpetuamente la católica,apostólica, romana, única verdadera. La nación la protege por leyes sabias y justas, yprohíbe el ejercicio de cualquier otra.

Artículo 14. El Gobierno de la nación española es una Monarquía moderada heredi-taria.

Artículo 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey.Artículo 91. Para ser Diputado de Cortes se requiere ser ciudadano que esté en el

ejercicio de sus derechos, mayor de veinticinco años […].Artículo 92. Se requiere además, para ser Diputado de Cortes, tener una renta

anual proporcionada, procedente de bienes propios.Artículo 170. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside exclusivamente en el Rey

[…] conforme a la Constitución y a las leyes.Artículo 242. La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales per-

tenece exclusivamente a los tribunales.Artículo 248. En los negocios comunes, civiles y criminales no habrá más que un

solo fuero para toda clase de personas.Artículo 339. Las contribuciones se repartirán entre todos los españoles con pro-

porción a sus facultades, sin excepción ni privilegio alguno.Artículo 371. Todos los españoles tienen libertad de escribir, imprimir y publicar

sus ideas políticas sin necesidad de licencia, revisión o aprobación alguna anterior a lapublicación, bajo las restricciones y responsabilidad que establezcan las leyes.

Constitució del 1812

Qüestions:

1. Expliqueu què és una constitució i situeu la de 1812 en el seu context històric.[1 punt]

2. Expliqueu la definició de sobirania, els drets i deures dels espanyols, i el tractamentde la qüestió religiosa i de la divisió de poders que establia la Constitució del 1812.[1,5 punts]

3. Expliqueu breument les etapes i els principals esdeveniments del procés d’establi-ment del liberalisme a Espanya entre els anys 1808 i 1868.[2,5 punts]

3


Les eleccions a Corts espanyoles del 19 de novembre del 1933 a Catalunya

Barcelona Barcelonaciutat circumscripció

Girona Lleida Tarragona Total

Lliga Catalana i aliats 14 3 2 3 3 25Esquerra Republicana 4 8 3 1 1 17Unió Socialista — 2 1 — — 3Partit Republicà Federal 1 1 1 — — 3Comunió Tradicionalista — — — 1 1 2Acció Republicana — — — 1 — 1Partit Socialista — — — — 1 1Unió de Rabassaires — 1 — — — 1Partit Republicà Radical — — — — 1 1Total d’escons 19 15 7 6 7 54

FONT: Història política, societat i cultura dels Països Catalans. Vol. 9. Barcelona: EnciclopèdiaCatalana, 1995, p. 104 (reelaboració).

Qüestions:


2. Relacioneu els resultats electorals que s’observen en la taula amb la situació políti-ca del període.[1,5 punts]

3. Expliqueu les principals etapes i esdeveniments de l’evolució política catalanadurant la Segona República espanyola.[2,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008

HistòriaSèrie 2


OPCIÓ A

Exercici 1Conflictivitat laboral a Espanya (1915-1930)

Any Nombre d’obrers en vaga

1915 56.8181916 129.0041917 124.2221918 197.4461919 396.4821920 611.7101921 133.9911922 135.8561923 134.3681924 30.6021925 66.3581926 22.5571927 70.6161928 70.0241929 55.5761930 270.330

FONT: Albert CARRERAS i Xavier TAFUNELL (coord.). Estadísticas históricas de España: Siglos XIX-XX).Vol. III. 2a ed. Bilbao: Fundación BBVA, 2005, p. 1242.

Pregunta 1a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,5 punts]

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]

c) Deduïu de la font els períodes de conflictivitat laboral més alta i més baixa. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu els efectes de la Primera Guerra Mundial sobre l’economia i la societat

espanyoles, la crisi del 1917 i l’evolució de la situació social i política fins al 1923. [1,5 punts]

b) Expliqueu com es va iniciar, què va ser i com va acabar la dictadura del generalMiguel Primo de Rivera. [1,5 punts]

Exercici 2A nosotros, señores diputados, nos ha tocado vivir y gobernar en una época en que

Cataluña no está en silencio, sino descontenta, impaciente y discorde. Es probable que elprimer Borbón de España creyese haber resuelto para siempre la divergencia peninsu-lar del lado de allá del Ebro con las medidas políticas que tomó. Sigue un largo silenciopolítico en Cataluña; pero en el siglo XIX vientos universales han depositado sobre elterritorio propicio de Cataluña gérmenes que han arraigado y fructificado, y lo queempezó revestido de goticismo y romanticismo no se ha contentado con ser un movi-miento literario y erudito, sino que ha impelido, robustecido y justificado un mo -vimiento particularista, nacionalista […], que es lo que constituye hoy el problema polí-tico específico catalán […]. Cataluña dice, los catalanes dicen: «Queremos vivir de otramanera dentro del Estado español». La pretensión es legítima; es legítima porque laautoriza la ley, nada menos que la ley constitucional. La ley fija los trámites que debeseguir esta pretensión y quién y cómo debe resolver sobre ella. Los catalanes han cum-plido los trámites, y ahora nos encontramos ante un problema que se define de estamanera: conjugar la aspiración particularista o el sentimiento o la voluntad autonomis-ta de Cataluña con los intereses o los fines generales y permanentes de España dentrodel Estado organizado por la República.

FONT: Discurs del president del Consell de Ministres, Manuel Azaña, en el debat de l’Es -tatut d’autonomia de Catalunya del 27 de maig del 1932. Reproduït a Manuel AZAÑA.Sobre la autonomía política de Cataluña. Selecció de textos i estudi preliminar d’EduardoGarcía de Enterría. Madrid: Tecnos, 2005, p. 101-102.


[0,5 punts]


c) Expliqueu les idees principals que conté la font. [0,75 punts]

2

Pregunta 2a) Expliqueu les característiques fonamentals de l’Estatut d’autonomia del 1932 i de

l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936. [1,5 punts]

b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a Catalunyai les conseqüències que van tenir fins al 1936. [1,5 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1Bases de Manresa del 1892

Poder centralBase primeraSeran a càrrec del Poder central:a) Les relacions internacionals.b) L’Exèrcit de mar i terra. […]c) Les relacions econòmiques d’Espanya amb els altres països […].e) La resolució de totes les qüestions i tots els conflictes interregionals.El Poder central s’organitzarà d’acord amb el concepte de separació de les funcions

legislativa, executiva i judicial. […]Poder regional

Base segonaEn la part dogmàtica de la Constitució regional catalana es mantindrà el tempera-

ment expansiu de la nostra legislació antiga, i es reformaran, per posar-les d’acord ambles noves necessitats, les sàvies disposicions que conté respecte dels drets i llibertats delscatalans.

Base terceraLa llengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya

i en les relacions d’aquesta regió amb el Poder central. […] Base setenaEl Poder legislatiu regional radicarà en les Corts catalanes […].Les Corts es formaran per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes funda-

des en el treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat,indústria i comerç […].

FONT: UNIÓ CATALANISTA. Bases per a la Constitució regional catalana. Manresa, 1892.


[0,5 punts]


c) Expliqueu l’organització política per a Catalunya que proposa la font. [0,75 punts]

3

Pregunta 2a) Expliqueu els orígens i els diferents corrents ideològics i polítics del catalanisme fins

al 1901. [1,5 punts]

b) Expliqueu els fets principals del catalanisme fins al 1901. [1,5 punts]

Exercici 2

FONT: Propaganda de les eleccions del 15 de juny del 1977.Reproduïda a Antonio DOMÍNGUEZ ORTIZ (dir.). Historia deEspaña. Vol. 12. Barcelona: Planeta, 1991, p. 336.


[0,5 punts]


c) Comenteu els missatges «La vía segura a la democracia», «Unión de CentroDemocrático» i «Democracia Cristiana, Liberales, Independientes, Partido Popular,Social-Democracia». [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu els trets fonamentals del període que va des de la mort de Franco fins a

les primeres eleccions democràtiques. [1,5 punts]

b) Expliqueu els trets fonamentals del període que va des de les primeres eleccionsdemocràtiques fins a l’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981. [1,5 punts]

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 5


OPCIÓ A

Exercici 1Don Alfonso XII, por la gracia de Dios, Rey constitucional de España; a todos los

que las presentes vieren y entendieren, sabed: Que en unión y de acuerdo con las Cortesdel Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguienteConstitución de la Monarquía Española.

[…] Art. 11. La religión católica, apostólica, romana, es la del Estado. La nación seobliga a mantener el culto y sus ministros. Nadie será molestado en territorio españolpor sus opiniones religiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respetodebido a la moral cristiana. No se permitirán, sin embargo, otras ceremonias ni mani-festaciones públicas que las de la religión del Estado.

[…] Art. 13. Todo español tiene derecho: de expresar libremente sus ideas y sus opi-niones por medio de la palabra, de la escritura, por la vía de la imprenta o por cualquierotro procedimiento análogo sin someterse a la censura previa; de reunirse pacíficamen-te, de asociarse para un fin temporal, de dirigir peticiones individuales o colectivas alRey, a las Cortes y a las autoridades.

Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.Art. 19. Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladores, iguales en faculta-

des: el Senado y el Congreso de los Diputados.

FONT: Constitució espanyola del 1876


[0,5 punts]


c) Analitzeu els articles 11, 13 i 19 i expliqueu a què fan referència. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu com va sorgir i com funcionava el sistema canovista, fent referència als

dos partits principals, els seus líders, el torn pacífic i les forces de l’oposició. [1,5 punts]

b) Expliqueu el falsejament del sistema electoral i el caciquisme durant la Restauració. [1,5 punts]

Exercici 2

FONT: Manifestació proamnistia (passeig de Sant Joan, Barcelona, 6 defebrer del 1976). Autor: Manel Armengol.


[0,5 punts]


c) Comenteu breument el contingut de la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu la transició cap a la democràcia des de la mort de Franco fins a les pri-

meres eleccions democràtiques, el 15 de juny del 1977. [1,5 punts]

b) Expliqueu el procés de recuperació de l’autonomia de Catalunya, fent esment delretorn del president Tarradellas, de la Generalitat provisional i de l’Estatut del 1979. [1,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1En Reus trabajan los niños sesenta y seis horas semanales; entran en las fábricas a

los seis años de edad, y desde ésta hasta la de catorce años ganan de seis a dieciséis rea-les por semana. […]

En Igualada la situación de los niños es tristísima; trabajan trece horas diarias, yempiezan también a los seis años. […]

En Mataró y Badalona trabajan doce horas diarias, y ganan muy poco, como entodas partes; buena prueba de ello, las formidables y tenaces huelgas que por esta causahan sostenido sus padres en diferentes ocasiones. […]

Además de los datos referentes a la edad y jornales de estos infelices, hay que aña-dir las desgracias que ocurren en el trabajo de los niños, y que, partiendo de las noticiassuministradas por El Obrero, de Barcelona, y otras publicaciones de trabajadores, úni-cas interesadas en recoger estos datos, puede asegurarse que no bajarán de ciento cin-cuenta accidentes desgraciados al año en todas las fábricas de España […].

Las infelices criaturas de seis años, que para llegar al trabajo necesitan recorrer lar-gas distancias, se duermen a cada momento en las fábricas de la alta montaña deCataluña, instaladas a orillas de los ríos, y en las cuales se trabaja de día y de noche, alter-nando por grupos. Excusado es advertir que no faltan en estos ingenios de esclavos blan-cos mayordomos de fábrica que les hacen despertarse con una dulzura relativa.

FONT: MINISTERIO DE FOMENTO. COMISIÓN DE REFORMAS SOCIALES. Información escrita prac-ticada en virtud de la Real Orden de 5 de diciembre de 1883. Madrid, 1890, p. 174-176.


[0,5 punts]


c) Deduïu de la font les condicions del treball infantil en la indústria tèxtil catalana.[0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu el desenvolupament de la indústria tèxtil i les característiques dels dife-

rents establiments fabrils a Catalunya durant el segle XIX.[1,5 punts]

b) Expliqueu les característiques fonamentals del moviment obrer durant laRestauració fins a la fi del segle XIX, fent esment del socialisme i de la divisió de l’anarquisme en dos corrents. [1,5 punts]

3

Exercici 2

Exèrcit espanyol: nombre de generals, caps i oficials

1931 1932

Generals 148 58Coronels 345 128Tinents coronels 1.002 352Comandants 2.972 1.261Capitans 4.629 2.665Tinents 5.023 3.238Alferes 858 130

FONT: Michael ALPERT. La reforma militar de Azaña: 1931-1933. Madrid: Siglo XXI, 1982,p. 171.


[0,5 punts]


c) Deduïu de la font l’abast del canvi d’efectius militars.[0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu dues de les reformes del primer bienni de la Segona República Espanyola.

[1,5 punts]

b) Expliqueu el denominat Bienni Negre, els esdeveniments més destacats que s’hidonaren i les conseqüències que van tenir.[1,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 4


OPCIÓ A

Exercici 1Los obreros […] piden en beneficio de su salud, de su independencia, del adelanto

de la industria y del aumento del consumo:Que se fije en diez el máximum de las horas del jornal, y se sujeten a inspección los

locales de los establecimientos fabriles para ver si llenan las condiciones higiénicas nece-sarias; que se establezca el mayor número posible de escuelas gratuitas industriales, endonde aprendan los obreros los medios menos violentos, más útiles y modernos paracumplir sus diversas operaciones y fundar tal vez sus inventos, y, por último, que se esta-blezcan también salas de asilo para los hijos de los obreros que, ocupados en su trabajo,se ven en la necesidad de tenerlos casi todo el día abandonados a los peligros físicos ymorales de la poca edad, y que se prohíba a sus padres que les pongan a trabajar antesde la edad de diez años, ya que se evitarían de este modo las harto frecuentes desgra-cias de su debilidad e inexperiencia en los talleres, lograrían mejor desarrollo físico ypodrían aprovechar las escuelas industriales, ofreciendo para el porvenir más y mejoresproductos en igualdad de tiempo.

FONT: Peticions dels obrers catalans al general Espartero (Barcelona, 11 de maig del1855). Reproduïdes a Josep BENET i Casimir MARTÍ. Barcelona a mitjan segle XIX: El movi-ment obrer du rant el Bienni Progressista, 1854-1856. Barcelona: Curial, 1976, p. 666.


[0,5 punts]


c) Digueu quines reivindicacions conté la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu el desenvolupament de la indústria tèxtil a Catalunya fins al 1875.

[1,5 punts]

b) Expliqueu les condicions de vida del proletariat i les primeres formes del movimentobrer a Catalunya i Espanya fins al 1875.[1,5 punts]

Exercici 2Consells de guerra i execucions efectuats a Barcelona

entre els dies 1 i 6 de maig del 1939

Consells de guerraDia Acusats Condemnats a mort A 30 anys A 15 anys Absolts

1 de maig (dilluns) 62 40 15 5 22 de maig (dimarts) 45 32 13 – –3 de maig (dimecres) 70 51 11 8 –4 de maig (dijous) 32 31 1 – –5 de maig (divendres) 60 51 9 – –6 de maig (dissabte) 78 61 10 7 –

Total 347 266 59 20 2

Execucions

1 de maig (dilluns) 832 de maig (dimarts) 813 de maig (dimecres) 354 de maig (dijous) 245 de maig (divendres) 476 de maig (dissabte) 31

Total 301

FONT: Reelaborat a partir del Diari The Manchester Guardian (27 juliol 1939).


[0,5 punts]


c) Expliqueu el ritme i la quantitat de condemnes i d’execucions recollides a la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu quin tipus d’Estat era el franquista i la repressió que va exercir sobre els

vençuts. [1,5 punts]

b) Expliqueu les institucions polítiques principals i la política econòmica del règimfranquista fins al 1959. [1,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1Doña Isabel II, por la gracia de Dios y la Constitución de la Monarquía Española,

Reina de las Españas; y en su Real nombre, y durante su menor edad, la Reina Viuda suMadre Doña María Cristina de Borbón, Gobernadora del Reino; a todos los que las pre-sentes vieren y entendieren, sabed: Que las Cortes Generales han decretado y sanciona-do, y Nos de conformidad aceptado, lo siguiente:

Siendo la voluntad de la Nación revisar, en uso de su Soberanía, la Constituciónpolítica promulgada en Cádiz el 19 de marzo de 1812, las Cortes Generales, congrega-das a este fin, decretan y sancionan la siguiente Constitución de la Monarquía Española.

[…] Art. 2. Todos los españoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sinprevia censura, con sujeción a las leyes. La calificación de los delitos de imprenta corres-ponde exclusivamente a los jurados.

[…] Art. 11. La Nación se obliga a mantener el culto y los ministros de la religióncatólica que profesan los españoles.

Art. 12. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.Art. 13. Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladores, iguales en faculta-

des: el Senado y el Congreso de los Diputados.[…] Art. 15. Los senadores son nombrados por el Rey a propuesta, en lista triple, de

los electores que en cada provincia nombran a los diputados a Cortes.[…]Art. 23. Para ser Diputado se requiere: ser español, del estado seglar, haber

cumplido veinticinco años y tener las demás circunstancias que exija la ley electoral.[…] Art. 77. Habrá en cada provincia cuerpos de milicia nacional, cuya organiza-

ción y servicio se arreglará por una ley especial; y el Rey podrá en caso necesario dispo-ner de esta fuerza dentro de la respectiva provincia; pero no podrá emplearla fuera deella sin otorgamiento de las Cortes.

FONT: Constitució espanyola del 1837.


[0,5 punts]


c) Analitzeu els articles 2, 11 i 77 i expliqueu a què fan referència. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu tres diferències polítiques entre progressistes i moderats.

[1,5 punts]

b) Digueu quins foren els dos períodes de govern en els quals els progressistes impul-saren les principals reformes polítiques, econòmiques i socials i expliqueu aquestesreformes. [1,5 punts]

3

Exercici 2

Resultats a Catalunya de les eleccions al Congrés dels Diputats de la República del 16 de febrer del 1936

Front d’Esquerres de Catalunya Front Català d’OrdreCircumscripció Percentatge de vots Diputats Percentatge de vots Diputats

Barcelona (ciutat) 62,6 16 37,3 4Barcelona (província) 60,9 11 39 3Tarragona 57,2 5 42,4 2Girona 57,6 5 42,3 2Lleida 54 4 45 2

Total 58,9 41 41 13

FONT: Reelaborat a partir de Manel RISQUES (dir.). Història de la Catalunya contemporà-nia. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 305.


[0,5 punts]


c) Comenteu les dades que conté la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’actuació de la Generalitat

provisional, i el debat, l’aprovació i les característiques de l’Estatut de 1932.[1,5 punts]

b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 i l’evolucióde l’autonomia de Catalunya des d’aleshores fins al juliol del 1936. [1,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 4


OPCIÓ A

Exercici 1Davant de l’amenaça d’una violació legislativa del dret públic, subsegüent a una

violació pública, ostentosa i tumultuosa dels drets constitucionals, va despertar-se enl’ànima catalana un moviment de protesta, determinador d’un estat d’unitat efectiva dela consciència del nostre poble: tal fou, a la primeria, la Solidaritat Catalana. […]

Cal abans de tot, per a assolir aquesta alta finalitat de regeneració nacional, portaraquesta energia social salvadora a les funcions que només per invasió del poder o peratonia de la iniciativa social han vingut a ser funcions administratives directes o delega-des de l’Estat, com l’ensenyament, la beneficència, les obres públiques […]. Condicióobligada de l’autonomia de les regions i dels municipis és l’atribució a aquests organis-mes de recursos econòmics propis […].

Aquests són els principis en què informaran llurs campanyes parlamentàries elssenadors i diputats de la Solidaritat Catalana.

FONT: Solidaritat Catalana. Programa del Tívoli, 1907.


[0,5 punts]


c) Digueu quines reivindicacions apareixen a la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu les característiques de la situació política a Catalunya entre 1901 i la crisi

de la Solidaritat Catalana. [1,5 punts]

b) Expliqueu l’origen, el desenvolupament i les conseqüències de la Setmana Tràgica. [1,5 punts]

Exercici 2

FONT: Espert. Junta Delegada de Defensa deMadrid, 1936-1939.


[0,5 punts]


c) Expliqueu el missatge que transmet la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu el procés d’internacionalització de la Guerra Civil i feu referència al paper

de les potències europees i a la No-intervenció. [1,5 punts]

b) Sintetitzeu les fases de la Guerra Civil des del punt de vista militar. [1,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1

Crisi del 1917. Paralització laboral. Àrees i nuclis on fou més important

FONT: Gabriel TORTELLA CASARES et al., Revolución burguesa,oligarquía y constitucionalismo: 1834-1923. Barcelona: Labor,1985.


[0,5 punts]


c) Descriviu les àrees i els nuclis on la paralització laboral va ser més important.[0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu la crisi del 1917 i els efectes que va tenir en la societat i la política espa -

nyoles. Feu referència als anys del pistolerisme. [1,5 punts]

b) Expliqueu l’establiment i les principals realitzacions de la dictadura del generalPrimo de Rivera. [1,5 punts]

3

Exercici 2

Ordre del governador civil de la província de Tarragona

Declarado único idioma oficial el castellano, es natural, dando con ello sentido deunidad, que todo rótulo, letrero, cartel, etc., que esté expuesto al público sea redactadoen el idioma oficial.

Por otra parte es igualmente lógico que los nombres de las calles, los carteles indi-cadores […], de establecimientos […] sean asequibles y comprensibles para aquellosespañoles no oriundos de esta Región […].

Se da un plazo que finaliza el día 1° del próximo mes de mayo para el cumplimien-to de la presente circular, del cual son responsables los señores Alcaldes y a la que daránla máxima publicidad.

¡Saludo a Franco! ¡Arriba España!Tarragona, 18 de abril de 1939. Año de la Victoria. El gobernador civil: Mateo Torres

Bestard.

FONT: Josep BENET. Catalunya sota el règim franquista: Informe sobre la persecució de lallengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco. Barcelona: Blume, 1979.


[0,5 punts]


c) Expliqueu el contingut de l’ordre.[0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu les formes, les característiques i els elements de la repressió franquista, i

feu una referència especial a l’exercida contra la llengua i la cultura catalanes. [1,5 punts]

b) Expliqueu el desarrollismo i els canvis econòmics, socials i polítics del règim fran-quista des del 1959 fins al 1973.[1,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 3


OPCIÓ A

Exercici 1La Junta Revolucionaria de Sevilla faltaría al primero de sus deberes si no comen-

zara por dirigir su voz a los habitantes todos de esta provincia y a la nación entera,manifestándoles los principios que se propone sustentar y defender como base de laregeneración de este desgraciado país, cuyo entusiasmo no han podido entibiar tantosaños de degradación.

1.° La consagración del sufragio universal y libre, como base y fundamento de lalegitimidad de todos los poderes y única verdadera expresión de la voluntad nacional.

2.° La libertad absoluta de imprenta […].3.° La consagración práctica e inmediata de todas las demás libertades, la de ense-

ñanza, la de cultos […].6.° La abolición de la Constitución bastarda que nos venía rigiendo […].7.° La abolición de las quintas […].11.° Cortes Constituyentes por sufragio universal directo, para que decreten una

Constitución en armonía con las necesidades de la época […].¡¡Viva la libertad!! ¡¡Abajo la dinastía!! ¡¡Viva la soberanía nacional!!

FONT: Proclama de la Junta Provisional Revolucionària de Sevilla, 20 de setembre de 1868.


[0,5 punts]


c) Expliqueu els punts primer, segon i tercer de la proclama. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu les causes i els resultats de la Revolució del 1868.

[1,5 punts]

b) Digueu en quins períodes polítics es divideix el Sexenni Revolucionari (1868-1874)i expliqueu breument els conflictes principals que s’hi esdevingueren. [1,5 punts]

Exercici 2

FONT: Partit Socialista Unificat de Catalunya,1938.


[0,5 punts]


c) Expliqueu el missatge que transmet la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu dues causes de la Guerra Civil.

[1,5 punts]

b) Sintetitzeu l’esclat revolucionari del juliol del 1936 a Catalunya i l’evolució de la situa-ció política, econòmica i social fins als Fets de Maig del 1937, i expliqueu aquests fets. [1,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1Les colònies industrials de la conca del riu Llobregat


[0,5 punts]


c) Deduïu la localizació geogràfica de les colònies industrials segons la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu les característiques de la indústria tèxtil catalana pel que fa a la localitza-

ció, l’organització, els capitals i els mercats. [1,5 punts]

b) Expliqueu les característiques generals de la construcció dels ferrocarrils a l’Estatespanyol. [1,5 punts]

3

��

��

��

��

�� !�� !�� !��"�#��$�� !��"�#��$�� !��"�#��$�� !�

��%��&��%��&��%��&� � ��

��'��'��'��'��'��'��

�� !!�� !!�� !!�

��(��(��(�� !�� !�� !�)��*��)��*��)��*��

� �� (��(��(�� !�� !�� !�

��"��(�� "��(�� "��(�� +��(�� ,�+��(�� ,�+��(�� ,�

��%��-��.��%��-��.��%��-��.��

�� !�� !�� !�

�� /�� /�� /��

��*��*��*�� ,�� ,�� ,�

��

��0�� 1��0�� 1��0�� 1�

�� -�� -�� -�� "��"��"��

� �� )��$��)��$��)��$

� �1�� 1�� 1��

�� !�� !�� !�

��

��"2�� !��"2�� !��"2�� !�

��%�� !!��%�� !!��%�� !!�

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !�� !�� !�� "�� "�� "��

�� "� ��#�� "� ��#�� "� ��#��

$�%$�%$�%�&��&��&��

��

!��'��!��'��!��'��

��

(��(��(��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

$��#%��#&��#��#

FONT: Víctor HURTADO, Cristina GATELL

i Felipe MOLINERO. Atles històric de Ca -talunya. Barcelona: Vicens Vives, 1998.

Exercici 2Artículo 1.° España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que

se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los

Municipios y las Regiones.La bandera de la República es roja, amarilla y morada. […]Artículo 3.° El Estado español no tiene religión oficial. […]

FONT: Constitució de la República Espanyola, 1931.


[0,5 punts]


c) Comenteu breument els articles primer i tercer. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu les circumstàncies de la proclamació de la Segona República, identifiqueu

alguns dels dirigents polítics del període i comenteu els aspectes més rellevants de laConstitució del 1931. [1,5 punts]

b) Expliqueu l’acció reformista dels governs del bienni d’esquerres (1931-1933). [1,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 1


OPCIÓ A

Exercici 1Pronunciaments militars més rellevants (1814-1874)

Any Protagonista/protagonistes (grau militar) Lloc Signe polític Resultat

1814 Elío (capità general) València absolutista èxit

1820 Quiroga, Riego (caps) Las Cabezas de San Juan liberal èxit

1854 O’Donnell, Dulce (generals) Vicálvaro contra els moderats èxit

1868 Serrano, Prim (generals) Cadis democràtic èxit

1874 Pavía (general) Madrid antirepublicà èxit

FONT: Reelaborat a partir d’Albert CARRERAS i Xavier TAFUNELL (coord.). Estadísticas históricas deEspaña: Siglos XIX-XX. Vol. III. 2a ed. Bilbao: Fundación BBVA, 2005.


[0,5 punts]


c) Exposeu les vostres conclusions després d’analitzar la font.[0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu la Constitució i l’obra de les Corts de Cadis.

[1,5 punts]

b) Expliqueu les diferències principals entre els programes polítics i les accions degovern de progressistes i moderats. [1,5 punts]

Exercici 2Generalitat de Catalunya. Comité Central de las Milicias AntifascistasCircular n.º 8. DETENCIONES

Departamento de Patrullas de Control

A partir de este momento tendréis en cuenta las siguientes observaciones:

1.ª De todas las detenciones que se hagan, se levantará un atestado* y se mandaráa Patrullas Central, calle de Cortes n.º 617.

2.ª Los detenidos serán trasladados […] a la sección central […].[…] 5.ª Las detenciones se harán siempre con una causa justificada. Una vez se

haya efectuado ésta, no se dará ninguna libertad desde la sección, debiendo forzosa-mente pasar por Investigación o Comité Central de Milicias.

6.ª En las denuncias que se presenten sobre elementos fascistas, se tomará nota dequien las presente, para que, en caso de negativa de los detenidos, se les pueda carear**con los que les pueden acusar de tales.

Barcelona, 4 de septiembre de 1936

* Atestado: informe.** Carear: posar una persona en presència d’una altra per tal d’aclarir qui diu la

veritat i qui menteix.

FONT: «Circular n.º 8. DETENCIONES» (4 setembre 1936). A: Miquel MIR. Diario de unpistolero anarquista. Barcelona: Destino, 2007.


[0,5 punts]


c) Expliqueu les ordres que inclou la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i els principals esdeveniments polí-

tics, econòmics i socials fins als Fets de Maig del 1937. [1,5 punts]

b) Expliqueu la batalla de l’Ebre i el final de la guerra a Catalunya. [1,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys d’atacar, la gloriosa uni-

tat de la pàtria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; però ente-nem que per a aconseguir-ho no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre. […]

El que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s’implanti un sistema regional ade-quat a les seves condicions actuals i semblant a algun dels que se segueixen als glorio-síssims imperis d’Àustria-Hongria i d’Alemanya i al Regne Unit de la Gran Bretanya,sistema ja seguit a Espanya en els dies de la nostra grandesa. […]

Senyor, se’ns arrabassà el nostre sistema administratiu […] per a ser substituït deprimer pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès.

Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars; des-terrada de les escoles, ho ha estat més tard de la contractació pública i també dels tri-bunals, en els quals moltes vegades, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges ente-nen els testimonis i processats ni aquests entenen els jutges.

I com si amb tot això no n’hi hagués prou, fa temps que s’amenaça, i avui s’intentadestruir amb obstinació, o si més no adulterar, el nostre dret civil, base indeleble de larobusta i moral organització de la família catalana i de la nostra propietat […].

A força de treball i privacions de tota mena, els nostres industrials han creat unaindústria espanyola que en quaranta anys ha progressat i ha assolit un nivell altíssim.Aquesta indústria està sent atacada d’arrel d’uns quants anys ençà, i darrerament ho haestat i ho és per mitjà del Tractat amb França i del projecte de modus vivendi ambAnglaterra.

FONT: «Memorial de greuges lliurat al rei Alfons XII» (10 març 1885). A: AlbertBALCELLS, Cataluña contemporánea I (siglo XIX), Madrid, 1977.


[0,5 punts]


c) Expliqueu tres de les reivindicacions que conté la font. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu què va ser i quina importància històrica té el «Memorial de greuges».

Expliqueu qui va ser Valentí Almirall i valoreu la importància de la seva obra.[1,5 punts]

b) Expliqueu les característiques principals i els fets més rellevants del catalanisme polí-tic des del Missatge a la Reina Regent (1888) fins a la fi de la guerra de Cuba (1898).[1,5 punts]

3

Exercici 2

FONT: Autor anònim. Gráficas Ultra, 1939.


[0,5 punts]


c) Comenteu la consigna que transmet la font i les imatges que hi apareixen. [0,75 punts]

Pregunta 2a) Expliqueu quines característiques tenia l’Estat franquista i quines foren les seves ins-

titucions polítiques principals fins al 1959.[1,5 punts]

b) Expliqueu quina va ser la política econòmica del règim franquista fins al 1959. [1,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2009-2010

HistòriaSèrie 1


OPCIÓ A

Exercici 1

Proclama del president Companys del 6 d’octubre de 1934

Les forces monarquitzants i feixistes que d’un temps ençà pretenen de trair laRepública han aconseguit llur objectiu i han assaltat el poder. […]

Els fets que s’han produït donen a tots els ciutadans la clara sensació que laRepública, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill.

Totes les forces autènticament republicanes d’Espanya i els sectors socials avançats,sense distinció ni excepció, s’han aixecat en armes contra l’audaç temptativa feixista.

La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protes-ta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germansque, en les terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret. Catalunya enar-bora la seva bandera i crida tothom al compliment del deure i a l’obediència absoluta alGovern de la Generalitat, que, des d’aquest moment, trenca tota relació amb les institu-cions falsejades.

En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presi-deixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l’Estat Català dela República Federal Espanyola, i en establir i fortificar la relació amb els dirigents de laprotesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisionalde la República, que trobarà en el poble català el més poderós impuls de fraternitat enel comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.

FONT: Jordi GALOFRÉ. Documents de Catalunya: Recull de textos històrics. Barcelona:Barcanova, 1990, p. 271-272.


[0,75 punts]


c) Expliqueu dues de les idees principals contingudes en la font.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya

i les seves conseqüències sobre l’autonomia fins a l’esclat de la Guerra Civil. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’Estatut i els fets fonamentalsde la vida política catalana entre el 1931 i els Fets d’Octubre del 1934; no comenteuaquests darrers.[2,5 punts]

Exercici 2Resultats de les eleccions generals del 1977 i del 1982

expressats en nombre d’escons al Congrés dels Diputats

Partit o coalició 1977 1982

UCD 165 11PSOE-PSC 118 202PCE-PSUC 20 4Alianza Popular 16 106Pacte Democràtic 11 12*Partit Nacionalista Basc 8 8Altres 12 6

* Convergència i Unió.

FONT: Elaboració pròpia a partir de premsa de l’època.


[0,75 punts]


c) Deduïu tres característiques diferencials entre els resultats del 1977 i el 1982. [1 punt]

2

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1977 i el 1982.

[2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1979 i el 1986.[2,5 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1

FONT: José MORENO CARBONERO. El desembarco de Alhucemas (oli, 1927).


[0,75 punts]


c) Expliqueu la importància del desembarcament d’Alhucemas.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, l’obra polí-

tica d’aquest règim, l’oposició i com va acabar.[2,5 punts]

b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, la crisi del 1917 i elsanys del pistolerisme fins al 1923.[2,5 punts]

3

Exercici 2Comunicat de guerra republicà del 25 de juliol de 1938

La jornada d’avui ha constituït un triomf per a les armes republicanes, que han por-tat a terme una operació de guerra d’extraordinària dificultat amb la major precisió, ihan conquerit tots els objectius fixats pel Comandament.

En les primeres hores de la matinada, les forces espanyoles creuaren el riu Ebre entreMequinensa i Amposta, per sorpresa en alguns punts i en d’altres a viva força. Els nos-tres soldats, han destruït totes les resistències, han fet més de cinc-cents presoners i hancapturat abundant material de guerra, artilleria i armament d’infanteria.

Moltes unitats enemigues, incapaces de resistir el nostre violent atac, han fugit a ladesbandada.

Els nostres soldats continuen el seu avenç a l’hora de tancar aquest comunicat.L’aviació italoalemanya ha pretès de respondre al nostre atac amb una acció d’escla -

fament, actuant sense interrupció durant tot el dia sense poder detenir l’avenç de lescolumnes espanyoles. Pel foc dels nostres antiaeris han estat abatuts dos trimotors, unJunker i un Heinkel.

FONT: Traducció d’un comunicat de guerra republicà (25 juliol 1938).


[0,75 punts]

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]

c) Comenteu breument les referències al pas del riu Ebre i a l’aviació contingudes en lafont. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i els principals esdeveniments polí-

tics, econòmics i socials fins als Fets de Maig del 1937, incloent-hi aquests últims.[2,5 punts]

b) Expliqueu la Guerra Civil a Catalunya des dels Fets de Maig del 1937 (sense expli-car-los) fins al final de la guerra. [2,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 4


OPCIÓ A

Exercici 1

Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya presentada a Alfons XII (Memorial de Greuges)

Senyor: Cap Comissió no es deu haver presentat mai davant V. M. més commogu-da que la que en aquest moment […] suplica que V. M. es digni a fixar l’atenció en lesdesgràcies que sobre el nostre país ha anat acumulant la política centralista i unificado-ra dels partits […].

El que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s’implanti un sistema regional ade-quat a les seves condicions actuals […]. Ho desitgem no només per a Catalunya, sinóper a totes les províncies d’Espanya […].

Senyor, se’ns arrabassà el nostre sistema administratiu que avui troben bo i imitennacions cultes d’Europa, per a ser substituït de primer pel sistema castellà, i avui per unacòpia imperfecta i viciosa del sistema francès.

Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars: des-terrada de les escoles, ho ha estat més tard de la contractació pública i també dels tri-bunals, en els quals moltes vegades, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges ente-nen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges.

I com si amb tot això no n’hi hagués prou, fa temps que s’amenaça, i avui s’intentadestruir amb obstinació, o si més no adulterar, el nostre dret civil, base indeleble de larobusta i moral organització de la família catalana i de la nostra propietat que va aug-mentant i creixent a mesura que unes generacions succeeixen a altres generacions.

A força de treball i privacions de tota mena, els nostres industrials han creat unaindústria espanyola que en quaranta anys ha progressat i ha assolit un nivell altíssim.Aquesta indústria està sent atacada d’arrel d’uns quants anys ençà, i darrerament ho haestat i ho és per mitjà del tractat amb França i del projecte de modus vivendi ambAnglaterra.

FONT: Memorial de Greuges (10 març 1885).


[0,75 punts]


c) Expliqueu tres de les peticions contingudes en la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu els fets fonamentals del catalanisme durant la Restauració fins a les Bases

de Manresa (1892), aquestes incloses.[2,5 punts]

b) Expliqueu els fets fonamentals del catalanisme des de les Bases de Manresa (1892),explicant-les, fins al 1901.[2,5 punts]

Exercici 2

FONT: Semana (31 març 1942).2


[0,75 punts]


c) Comenteu el peu de la fotografia, que diu: «LA CRUZ DE HIERRO A LA MADREDE UN HEROICO CAÍDO DE LA DIVISIÓN AZUL. La Cruz de Hierro, la conde-coración alemana representativa de la abnegación; la cinta y el diploma concedidosa su hijo por el Führer Canciller de Alemania, le ha sido impuesta, en una emocio-nante ceremonia, a doña Aurora Vega Lozano, madre del heroico caído de laDivisión Azul, cabo Nemesio García Vega, muerto gloriosamente en el frente rusoluchando por las grandes ideas de la civilización occidental y por el espíritu deEspaña».[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu quin tipus de règim va ser el franquista i les característiques principals de

la seva política interior, econòmica, social i exterior entre el 1939 i el 1945.[2,5 punts]

b) Expliqueu quin tipus de règim va ser el franquista i les característiques principals dela seva política interior, econòmica, social i exterior entre el 1945 i el 1959.[2,5 punts]

3

OPCIÓ B

Exercici 1

FONT: Propaganda del referèndum del 2 d’agost de 1931.Edmon VALLÈS. Història gràfica de la Catalunya autònoma.Vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 84.


[0,75 punts]


c) Expliqueu la consigna següent que apareix en la font: «Fa mig segle que els nostresavis i els nostres pares començaren la lluita per l’Autonomia de Catalunya. Nosaltreshem d’acabar-la amb la victòria, votant l’Estatut de Catalunya».[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936.

[2,5 punts]

b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a Catalunyai les conseqüències que van tenir fins al 1936.[2,5 punts]

4

Exercici 2

Llei per a la reforma política

Remitido a consulta de la nación y ratificado por mayoría de votos en el referéndumcelebrado el día 15 de diciembre de 1976 el proyecto de Ley para la reforma política, derango fundamental, que había sido aprobado por las Cortes en sesión plenaria del 18de noviembre de 1976.

Dispongo […]:Artículo primeroUno. La democracia, en el Estado español, se basa en la supremacía de la ley, expre-

sión de la voluntad soberana del pueblo.Los derechos fundamentales de la persona son inviolables y vinculan a todos los

órganos del Estado.Dos. La potestad de elaborar y aprobar las leyes reside en las Cortes. El Rey sancio-

na y promulga las leyes.[…]Disposiciones TransitoriasPrimeraEl Gobierno regulará las primeras elecciones a Cortes para constituir un Congreso

de 350 diputados y elegir 207 senadores a razón de cuatro por provincia y uno más porcada provincia insular, dos por Ceuta y dos por Melilla. Los senadores serán elegidospor sufragio universal, directo y secreto de los españoles mayores de edad que residanen el respectivo territorio. […]

La presente Ley tendrá rango de Ley fundamental.

Dada en Madrid a 4 de enero de 1977.

Juan Carlos, ReyEl Presidente de las Cortes Españolas,Torcuato Fernández-Miranda y Hevia

FONT: Llei 1/1977, de 4 de gener, per a la reforma política. Boletín Oficial del Estado.


[0,75 punts]


c) Expliqueu tres de les disposicions incloses en la font.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la mort de Franco fins a la celebració

de les primeres eleccions democràtiques.[2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la celebració de les primeres eleccionsdemocràtiques fins al triomf electoral del PSOE.[2,5 punts]

5

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 2


OPCIÓ A

Exercici 1

Mancomunitat de Catalunya

Article 1. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se alReial decret de 18 de desembre de 1913, s’uneixen indefinidament per constituir laMancomunitat catalana […].

Article 2. Seran competència de la Mancomunitat tots els serveis i totes les funcionsque la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a les diputacions provin-cials. […] Així mateix, seran de competència de la Mancomunitat i són, per tant, tras-passats a la mateixa, els següents serveis de les diputacions mancomunades:

1. Construcció de carreteres dels actuals plans provincials […].6. Els serveis que amb posterioritat a la constitució de la Mancomunitat una o més

diputacions acordin traspassar a la Mancomunitat […].Article 4. La Mancomunitat serà representada pel president i governada per una

Junta o Assemblea deliberant i un Consell permanent.

FONT: Estatut de la Mancomunitat de Catalunya, aprovat per les quatre diputacions pro-vincials catalanes (9 gener 1914).


[0,75 punts]


c) A partir de la font, deduïu l’estructura i les competències que tenia la Mancomunitat.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu què era el regeneracionisme, així com l’evolució dels partits dinàstics i

dels partits d’oposició tant a Espanya com a Catalunya entre el 1898 i el 1914.Esmenteu els dirigents més destacats de tots aquests partits durant aquest període. [2,5 punts]

b) Expliqueu la creació, l’obra de govern i la desaparició de la Mancomunitat deCatalunya.[2,5 punts]

Exercici 2La Guerra Civil espanyola (1936-1939)

FONT: Víctor HURTADO, Cristina GATELL i Felipe MOLINERO. Atles histò-ric de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1998, p. 114.

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

� ��

��!��!��!��"�� #��"�� #��"�� #� �� $��$��$

"$��"$��"$��

"%��"%��"%��

��

�$��$��$��

��

"��"��"��

"��"��"��

��

"� ��"� ��"� ��$��$��$��

��

��

��!�"�� !�"�� !�"��

��#��

��$%��

&�� &�� &��

'��( ��'��( ��'��( ��

��

��)��)��)��

*��+**�,�*��+**�,�*��+**�,�

�-��.��-��.��-��.��

/ ��0123/ ��0123/ ��0123

4��01234��01234��0123

4��01254��01254��0125

6�� 7��6�� 7��6�� 7��7��0121��7��0121��7��0121

4��01284��01284��0128

'��0121'��0121'��0121

��

&&&

999��

��

'��&��:��;��'��&��:��;��'��&��:��;��

�:4�&&��:4�&&��:4�&&�

��

��

� ��

� �

� � � � � � �

� �

2


[0,75 punts]


c) A partir de la font, descriviu breument l’eixamplament de la «zona nacional» al llargde la guerra.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’inici de la guerra, la composició política i social dels dos bàndols i l’es-

clat revolucionari a la zona republicana.[2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució militar de la Guerra Civil.[2,5 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1Resultats electorals de febrer del 1936

FONT: Fernando GARCÍA DE CORTÁZAR. Atlas de historia de España.Barcelona: Planeta, 2005, p. 478.

3


[0,75 punts]


c) Expliqueu a partir de la font a quines parts d’Espanya triomfà el Front Popular i aquines altres els partits de dretes.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu la Revolució d’Octubre del 1934 a Astúries i a Catalunya: causes, desen-

volupament i conseqüències. [2,5 punts]

b) Expliqueu les eleccions del 16 de febrer del 1936, els resultats i les característiques delperíode polític del Front Popular fins al 18 de juliol del 1936.[2,5 punts]

Exercici 2

Ban del general en cap de l’Exèrcit del Nord

Fidel Dávila, General en Jefe del Ejército del Norte, ordeno y mando:

Artículo 1.º Queda reintegrada la ciudad de Barcelona y demás territorio liberadode las provincias catalanas a la soberanía del Estado Español, cuya jefatura ostenta elGeneralísimo de las fuerzas de Tierra, Mar y Aire, capitán general del Ejército y de laArmada, jefe nacional de FET y de las JONS, Excelentísimo Señor don Francisco FrancoBahamonde.

Artículo 2.º Declaro sin ningún valor ni efecto todas las disposiciones y nombra-mientos dictados con posterioridad al 18 de julio de 1936 por los rebeldes que detenta-ban el poder.

Artículo 3.º Entra en vigor a partir de hoy todo el Derecho del Nuevo Estado que,de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelve a las provincias catalanas elhonor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España.

26 de enero de 1939

FONT: Josep BENET. Catalunya sota el règim franquista: Informe sobre la persecució de lallengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco. Barcelona: Blume, 1979,p. 221-222.

4


[0,75 punts]


c) Expliqueu el contingut de la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu les característiques de l’ocupació franquista de Catalunya i de la repressió

durant la primera etapa del franquisme.[2,5 punts]

b) Expliqueu la política econòmica del règim de Franco fins al 1959 inclusivament.[2,5 punts]

5

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011

HistòriaSèrie 1


OPCIÓ A

Exercici 1

Lo catalanisme

El programa del catalanisme en totes les seves manifestacions no pot ésser més queun: rompre les lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-lespels suaus i dolços llaços d’afecte que la germanor fa néixer […]. No tot el nostre ésimmillorable ni estem gairebé en cap ram a l’altura que han atès la major part dels paï-sos cultes. I això ningú ha de reconèixer-ho i de proclamar-ho més alt que els que tenima honra dir-nos catalanistes. L’endarreriment en què ens trobem; la degeneració del nos-tre caràcter; la debilitat de la nostra vida intel·lectual i moral són la legitimació del nostre catalanisme. Si no estiguéssim endarrerits, degenerats i dèbils no tindríem capnecessitat de proposar-nos emprar mitjans extraordinaris i gairebé extrems per avançar,regenerar-nos i enfortir-nos […]. El sentiment catalanista ens diu que l’organitzacióactual de l’Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucionsque el regeixin, no permetrà mai a les regions en general i a Catalunya en particularrecobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats i aspira a des-truir aquella organització suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols dis-tints sinó oposats als que avui la sostenen.

FONT: Valentí ALMIRALL. Lo catalanisme, 1886.


[0,75 punts]


c) Expliqueu el fragment següent del text: «El sentiment catalanista ens diu que l’orga-nització actual de l’Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i lesinstitucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions en general i a Catalunyaen particular recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avan-çats i aspira a destruir aquella organització suplint-la per una altra que es basi enfonaments no sols distints sinó oposats als que avui la sostenen».[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu la importància de Valentí Almirall en la història del catalanisme i les seves

actuacions més rellevants. Expliqueu les diferents tendències del primer catalanisme.[2,5 punts]

b) Expliqueu els fets rellevants del catalanisme durant la Restauració fins al 1901 inclu-sivament.[2,5 punts]

Exercici 2

FONT: Propaganda institu-cional de les eleccions gene-rals del 15 de juny de 1977.


[0,75 punts]


c) Relacioneu les dues consignes que conté la font: «Referéndum nacional del 15 dediciembre de 1976. Los españoles decidieron que la soberanía reside en el pueblo» i «15 de junio. El pueblo expresará su voluntad soberana mediante el voto».[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre la mort de Franco i l’aprovació de la

Constitució (i expliqueu-la també).[2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de l’aprovació de la Constitució (senseexplicar-la) fins al 1986.[2,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1El regeneracionisme

Más que nunca es ahora necesario restablecer aquella ya casi olvidada, de tiempoque ha que fue perdida, confianza entre gobernantes y gobernados; y ya no hay más queun camino, que es la revolución audaz, la revolución temeraria desde el Gobierno, por-que la temeridad es, no obra de nuestro albedrío, sino imposición histórica de los aje-nos desaciertos. Nunca habría sido fácil la revolución desde el Gobierno, nunca habríasido recomendable, si hubiera podido dividirse la facultad y esparcirse la obra en elcurso del tiempo; pero cada día que pasa, desde 1898, es mucho más escabrosa, muchomás difícil, y el éxito feliz mucho más incierto; y no está lejano el día en que ya no quedeni ese remedio […].

Ahora es menester oponer a las izquierdas que actúan en la vida pública todas lasderechas y traerlas con plenitud de sus fuerzas sociales a la vida y a la influencia del Estado.La política conservadora tiene que adoptar los procedimientos democráticos y las garan-tías constitucionales y los derechos individuales, que son ahora la fuerza conservadora, laúnica que puede salvar a la sociedad; por eso no hay ni siquiera un solo acto mío que noesté inspirado en esa convicción, y por eso creo que la política conservadora consiste entraer íntegramente todo el fondo social a la influencia y a la acción del Estado, de modoque la democracia comprenda absolutamente la acción íntegra de las fuerzas de toda lanación, asistiendo al Gobierno.

FONT: Antonio MAURA. Treinta y cinco años de vida pública, 1902-1913. Madrid:Biblioteca Nueva, 1917, p. 86.


[0,75 punts]


c) Expliqueu DUES de les idees que conté la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu el desastre del 1898 i les conseqüències polítiques que va tenir: el

regenera cionisme i els seus protagonistes principals a Espanya fins al 1914.[2,5 punts]

b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial i els principals fets econòmics,socials i polítics a Espanya fins al 1923.[2,5 punts]

3

Exercici 2

Franco i l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, a l’avin -guda de la Catedral, el 18 de juny de 1970. FONT: PÉREZ DE ROZAS. AFB.


[0,75 punts]


c) Comenteu el contingut de la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu els trets fonamentals del règim franquista fins al 1959 i les característiques

de la repressió que va portar a terme, i feu esment especial de la que patí Catalunya.[2,5 punts]

b) Expliqueu la cronologia i les característiques de la política econòmica desarrollistadel règim franquista, i esmenteu les conseqüències que tingué a Catalunya.[2,5 punts]

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 4


OPCIÓ A

Exercici 1

Tractat de Pau entre els Estats Units d’Amèrica i el Regne d’Espanya

Artículo 1. España renuncia todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. Enatención a que dicha isla, cuando sea evacuada por España, va a ser ocupada por losEstados Unidos; los Estados Unidos mientras dure su ocupación, tomarán sobre sí ycumplirán las obligaciones que, por el hecho de ocuparla, les impone el DerechoInternacional, para la protección de vidas y haciendas.

Artículo 2. España cede a los Estados Unidos la Isla de Puerto Rico y las demás queestán ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales y la Isla de Guam en elArchipiélago de las Marianas o Ladrones.

Artículo 3. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las IslasFilipinas […]. Los Estados Unidos pagarán a España la suma de veinte millones de dóla-res (20.000.000 $) dentro de los tres meses después del canje de ratificaciones del pre-sente tratado.

Artículo 4. Los Estados Unidos durante el término de diez años […] admitirán enlos puertos de las Islas Filipinas los buques y las mercancías españolas, bajo las mismascondiciones que los buques y las mercancías de los Estados Unidos […].

Firmado en París el 10 de diciembre de 1898. Ratificado por el presidente de losEstados Unidos y por Su Majestad la Reina Regente de España.

FONT: Tractat de París (10 desembre 1898).


[0,75 punts]


c) Analitzeu els articles 1, 3 i 4 del Tractat i expliqueu a què fan referència.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu els conflictes de Cuba i les Filipines, la guerra amb els Estats Units, la pèr-

dua de les colònies i les conseqüències que va tenir des del punt de vista econòmic ipolític.[2,5 punts]

b) Expliqueu els antecedents, el desenvolupament i el final de la dictadura del generalPrimo de Rivera.[2,5 punts]

Exercici 2

FONT: Direcció General d’Agricultura de laGeneralitat de Catalunya, 1937.


[0,75 punts]


c) Comenteu les consignes que conté la font.[1 punt]

2

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya, l’etapa revolucionària i la dualitat

de poders, així com l’organització de l’economia i els Fets de Maig.[2,5 punts]

b) Expliqueu els fets d’armes a Catalunya durant la Guerra Civil, incloent-hi els frontsde guerra, les batalles i els bombardeigs.[2,5 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1Escons obtinguts per les diferents candidatures en les eleccions

al Parlament de Catalunya del 1932

FONT: Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 1932.


[0,75 punts]


c) Comenteu els resultats electorals que conté la font.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu els conflictes socials a Catalunya durant la República, el 6 d’octubre de

1934 i les conseqüències que va tenir fins a l’esclat de la Guerra Civil.[2,5 punts]

b) Expliqueu l’elaboració, l’aprovació i les característiques de l’Estatut del 1932 i l’evo-lució de la política catalana fins al 6 d’octubre de 1934, i expliqueu els Fets d’Octubredel 1934.[2,5 punts]

Lliga Regionalista (16)

Unió Democràticade Catalunya (1)

Partit Catalanista Republicà-AccióCatalana Republicana (1)

Unió Catalanista (1)

Partit Radical Autònom (4)

Esquerra Republicanade Catalunya (57)

Unió Socialista de Catalunya (5)

3

Exercici 2

Text del missatge del rei Joan Carles retransmès la nit del 23 al 24 de febrer de 1981

Al dirigirme a todos los españoles con brevedad y concisión en las circunstanciasextraordinarias que en estos momentos estamos viviendo, pido a todos la mayor sere-nidad y confianza y les hago saber que he cursado a los capitanes generales de las regio-nes militares, zonas marítimas y regiones aéreas la orden siguiente:

Ante la situación creada por los sucesos desarrollados en el Palacio del Congreso, ypara evitar cualquier posible confusión, confirmo que he ordenado a las autoridadesciviles y a la Junta de Jefes de Estado Mayor que tomen las medidas necesarias para man-tener el orden constitucional dentro de la legalidad vigente.

Cualquier medida de carácter militar que, en su caso, hubiera de tomarse deberácontar con la aprobación de la Junta de Jefes de Estado Mayor.

La Corona, símbolo de la permanencia y unidad de la Patria, no puede tolerar enforma alguna acciones o actitudes de personas que pretendan interrumpir por la fuer-za el proceso democrático que la Constitución votada por el pueblo español determinóen su día a través de referéndum.

FONT: Text del missatge del rei Joan Carles I. Radiotelevisió Espanyola (RTVE).


[0,75 punts]


c) Comenteu els fragments següents del text: «Cualquier medida de carácter militarque, en su caso, hubiera de tomarse deberá contar con la aprobación de la Junta deJefes de Estado Mayor» i «La Corona, símbolo de la permanencia y unidad de laPatria, no puede tolerar en forma alguna acciones o actitudes de personas que pre-tendan interrumpir por la fuerza el proceso democrático que la Constitución vota-da por el pueblo español determinó en su día a través de referéndum». [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució política general a Espanya des de l’aprovació de la Constitució

fins al triomf electoral del PSOE, i feu esment del 23-F, dels antecedents i les conse-qüències que va tenir. Expliqueu, també, tant la Constitució com el triomf electoraldel PSOE.[2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució política, social i econòmica espanyola des de la Llei per a lareforma política fins a la signatura dels Pactes de la Moncloa i comenteu-los. [2,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 2


OPCIÓ A

Exercici 1

Discurs de proclamació de la República Catalana

Catalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufra-

gi, proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.D’acord amb el president de la República Federal Espanyola senyor Nicet Alcalá

Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faigcàrrec provisionalment de les funcions de president del Govern de Catalunya, esperantque el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat[…]. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els poblesd’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfrontde la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforçi tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots elshomes i de tots els pobles, catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931. El president, Francesc Macià.

FONT: Text del discurs de proclamació de la República Catalana a Barcelona, plaça deSant Jaume (14 abril 1931).


[0,75 punts]


c) Expliqueu el fragment següent del text: «En proclamar la nostra República, fem arri-bar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritual-ment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, iels oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent perafermar la pau internacional».[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’actuació de la Generalitat

provisional i de les principals forces polítiques catalanes, així com l’elaboració, l’a-provació i les característiques de l’Estatut del 1932.[2,5 punts]

b) Expliqueu els principals esdeveniments de la vida política a Catalunya des de l’apro-vació de l’Estatut del 1932 fins a l’esclat de la Guerra Civil.[2,5 punts]

Exercici 2Alguns acords laborals entre partits o entre Govern,

organitzacions empresarials i centrals sindicals

Mes/any Nom de l’acord Banda salarial pactada IPC* SignantsOctubre 1977 Pactes de 2 % - 22 % 16,6 % Partits polítics

la MoncloaJuny 1981 Acord Nacional 9 % - 11 % 13,9 % Govern,

d’Ocupació CEOE,** UGT i CCOO

1985 Acord Econòmic 5,5 % - 7,5 % 8,2 % Govern, CEOE i Social i UGT

* Índex de preus de consum.

** Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials.

FONT: Manuel TUÑÓN DE LARA (coord.). Transición y democracia (1973-1985). Barcelona:Labor, 1992, p. 294.


[0,75 punts]


c) Contesteu les qüestions següents:[1 punt]

1) Expliqueu l’evolució de l’IPC entre el 1977 i el 1985 i compareu-la amb les ban-des salarials pactades.

2) Comenteu i compareu els diferents signants dels tres acords.

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució econòmica, social i política espanyola entre el 15 de juny de

1977 i l’any 1982. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució econòmica, social i política espanyola entre el 1982 i el 1986.[2,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1Memorial de Greuges del 1885

No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni molt menys d’atacar la gloriosa unitatde la pàtria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; pensem, però,que per a assolir-ho no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la perla del centre, sinó que creiem que és convenient, alhora que just, donar expansió, des -envolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d’Espanya per tal que d’arreu de la Península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola […].

Ho desitgem no sols per a Catalunya, sinó per a totes les províncies d’Espanya; i siparlem en nom de Catalunya és perquè som catalans i perquè en aquests moments sen-tim com mai els mals que ens causa el centralisme.

Senyor: hom ens arrabassà el nostre sistema administratiu, que avui dia les nacionscultes d’Europa consideren bo i imiten, per substituir-lo de primer pel sistema castellà,i avui dia per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès.

Només podem fer servir la nostra llengua a casa nostra i en converses familiars; desterrada de les escoles, ho ha estat després de la contractació pública i també dels tri-bunals, on sovint, i per molt il·lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis iprocessats, ni aquests entenen els jutges […].

FONT: Memorial de Greuges, presentat el 10 de març de 1885 al rei Alfons XII.


[0,75 punts]


c) Comenteu DUES de les idees que conté la font.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu què va ser el Memorial de Greuges, qui en fou el redactor i quines altres

actuacions protagonitzà. Expliqueu raonadament quines diferències hi ha entre elMemorial de Greuges i les Bases de Manresa, què eren aquestes Bases i qui en van serels promotors. [2,5 punts]

b ) Expliqueu els fets més importants del catalanisme entre el 1898 i l’establiment dela Mancomunitat de Catalunya, i expliqueu també l’obra que va portar a terme laMancomunitat.[2,5 punts]

3

Exercici 2

Proclamació de Joan Carles de Borbó a les Corts com asuccessor de Franco amb el títol de rei (Madrid, 22 juliol1969). FONT: Agència EFE.


[0,75 punts]


c) Descriviu i comenteu el contingut de la font.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució política espanyola entre el 1945 i el 1975.

[2,5 punts]

b) Compareu la política econòmica del primer franquisme i la política econòmicadesarrollista, i expliqueu les característiques de cadascuna.[2,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 3


OPCIÓ A

Exercici 1

Bases de la Unió Federal Nacionalista Republicana

Base I. Els partits que formen actualment l’Esquerra catalana aproven aquestes Bases iconstitueixen una sola corporació política amb el nom d’Unió Federal NacionalistaRepublicana. La Unió es proposa treballar pel reconeixement de la nacionalitat catalana ambtot el contingut de poders constitucionals que atribuïa en Pi i Margall a l’Estat regional en lopolític, en lo econòmic i en lo administratiu […].

Base II. Sent ideal de la nova corporació la Unió federativa dins de l’Estat espanyol, con-demna expressament tota aspiració separatista […].

Base V. […] La Unió Federal, continuant l’obra social d’en Pi i Margall, incorpora al seucredo el contingut d’aspiracions proletàries que hagin arribat a concretar-se en fórmules jurí-diques, com ara la creació d’institucions públiques protectores del treballador, reforma de leslleis civils per la humanització del contracte de treball, assegurança de les classes proletàriesquant als accidents, malalties, vellesa i atur forçós […].

FONT: Bases de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1 d’abril de 1910).


[0,75 punts]


c) Expliqueu aquests dos fragments del text:[1 punt]

— «La Unió es proposa treballar pel reconeixement de la nacionalitat catalana […].»— «La Unió Federal, continuant l’obra social d’en Pi i Margall, incorpora al seu credo […]

la creació d’institucions públiques protectores del treballador, reforma de les lleis civilsper la humanització del contracte de treball, assegurança de les classes proletàries quantals accidents, malalties, vellesa i atur forçós.»

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució de la vida política a Catalunya entre el 1898 i l’esclat de la

Setmana Tràgica (1909), i expliqueu aquest esdeveniment. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial, la crisi del 1917 i la situació eco-nòmica, social i política de Catalunya fins al 1923.[2,5 punts]

Exercici 2

FONT: Premsa de Madrid, novembre de1936.


[0,75 punts]


c) Comenteu els textos de la pancarta: «¡NO PASARÁN!»; «El Fascismo quiere con-quistar Madrid», i «Madrid será la tumba del Fascismo».[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució política de l’Espanya republicana durant la Guerra Civil.

[2,5 punts]

b) Expliqueu la Guerra Civil des del punt de vista militar, destacant les diferents fases iexplicant DOS dels fets d’armes més importants.[2,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1

— Surto?— No, home! No és fins al dia 10.[Nota: fixeu-vos que l’esquelet treu el braç del nínxol i ofereix una papereta de vot al personatgedel barret.]

FONT: Publicat al setmanari La Campana deGràcia, el 2 d’octubre de 1901.


[0,75 punts]


c) Expliqueu la imatge i el diàleg. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu el sistema polític de la Restauració, el torn pacífic i la corrupció electoral

entre el 1875 i el 1898.[2,5 punts]

b) Expliqueu les condicions de vida de la classe obrera, l’associacionisme obrer, i elsdiferents corrents ideològics i actuacions que va tenir fins al 1898. [2,5 punts]

3

Exercici 2

Inspección de primera enseñanza de la provincia de Lérida

La guerra en Cataluña ha terminado y los frutos de la paz vienen rápidamente. Pero la gue-rra cuesta ríos de sangre, de riquezas, de arte, y habrá que destruir implacablemente todas lascausas que la han originado, para asentar la obra educativa sobre estos dos inconmovibles pila-res: Dios y España. Sobre estos dos precisamente, porque los sin Dios y sin Patria, los rojos y losseparatistas, han hecho todo el mal. La escuela primaria, nacional, municipal o privada, ha deser católica y también españolista, sin que se tolere nada que amengüe cualquiera de estos dospostulados. Por esto vamos a tratar en esta Orden Circular de algunos extremos importantes,estableciendo las instrucciones que siguen.

Libros Escolares: […] 2º.- Todo libro escrito total o parcialmente en lengua que no sea laespañola debe ser retirado de la escuela. […]

Lérida, 20 de Febrero de 1939, III Año Triunfal

FONT: Boletín Oficial de la Provincia de Lérida, 23 de febrer de 1939, p. 67.


[0,75 punts]


c) Comenteu el contingut de l’article 2 i el significat de les expressions següents: los sinDios y sin Patria; los rojos, i los separatistas.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu la implantació del règim franquista a Catalunya i la seva política repres-

siva general, incloent-hi la repressió cultural i lingüística.[2,5 punts]

b) Expliqueu la política econòmica desarrollista del règim franquista i feu referència alsefectes que tingué a Catalunya.[2,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 1


OPCIÓ A

Exercici 1

El problema agrari

La República venía realmente a dar forma a las aspiraciones que desde los comienzos delsiglo trabajaban el espíritu público, a satisfacer las exigencias más urgentes del pueblo. […] Lasociedad española ofrecía los contrastes más violentos. En ciertos núcleos urbanos, un nivel devida alto, adaptado a todos los usos de la civilización contemporánea, y a los pocos kilómetros,aldeas que parecen detenidas en el siglo XV. […] Provincias del noroeste donde la tierra estádesmenuzada en pedacitos que no bastan para mantener al cultivador; provincias del sur y deloeste, donde el propietario de 14.000 hectáreas detenta en una sola mano todo el territorio deun pueblo. […] La República, como era su deber, acentuó la acción del Estado. Acción inapla-zable en cuanto a los obreros campesinos. El paro […] era enorme, crónico, en la explotaciónde la tierra. Cuantos conocen algo de la economía española saben que la explotación lucrativade las grandes propiedades rurales se basaba en los jornales mínimos y en el paro periódicodurante cuatro o cinco meses del año, en los cuales el bracero campesino no trabaja ni come.

FONT: Manuel AZAÑA. Causas de la guerra de España. Barcelona: Crítica, 1986, p. 23-27.


[0,75 punts]


c) Expliqueu les referències que fa la font a l’agricultura i a l’atur. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’adveniment de la República, la Constitució del 1931 i el bienni 1931-

1933.[2,5 punts]

b) Expliqueu el bienni 1933-1936 fins a l’esclat de la Guerra Civil. [2,5 punts]

Exercici 2

Morts per la violència revolucionària (juliol, agost, setembre de 1936)

FONT: V. HURTADO, A. SEGURA i J. VILLARROYA. Atles de la Guerra Civila Catalunya. Barcelona: DAU, 2010, p. 90.


[0,75 punts]


c) Digueu les comarques amb dos-cents un morts i més, i les de menys de cinquanta, icomenteu les possibles causes de la diferent distribució del nombre de morts. [1 punt]

2

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya, la violència revolucionària, què va

ser el Comitè de Milícies Antifeixistes i l’evolució de la situació política i econòmicaal Principat fins als Fets de Maig del 1937, sense explicar-los.[2,5 punts]

b) Expliqueu els Fets de Maig del 1937 i l’evolució política i militar de la Guerra Civila Catalunya fins que finalitzà. [2,5 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1

Solidaritat Catalana

Davant de l’amenaça d’una violació legislativa del dret públic modern […], dels dretsconstitucionals, perpetrada a Barcelona, va despertar-se en l’ànima catalana un moviment deprotesta determinador d’un estat d’unitat efectiva de la consciència del nostre poble; tal fou, ala primeria, la Solidaritat Catalana.

Mes la virtualitat poderosa d’aquesta suprema, integral, coordinació de forces coŀlectivesva iŀluminar amb viu esclat de revelació inesperada els qui només com a defensa de la justícial’havien concebuda, de manifestació contra l’hostilitat a un projecte de llei, el de les jurisdic-cions, va enlairar-se, per la transfusió entusiasta de l’ideal i de la voluntat dels uns ciutadans alsaltres, la integració sentimental de l’aspiració de Catalunya a redimir-se i regenerar-se.

FONT: Solidaritat Catalana. Programa del Tívoli, 14 d’abril de 1907.


[0,75 punts]


c) Expliqueu el significat de les frases següents del text: «Davant de l’amenaça d’unaviolació legislativa del dret públic modern […], dels drets constitucionals, perpetra-da a Barcelona» i «els qui només com a defensa de la justícia l’havien concebuda, demanifestació contra l’hostilitat a un projecte de llei, el de les jurisdiccions».[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució política a Catalunya entre el 1901 i el 1911, fent esment del cata-

lanisme polític, del republicanisme, de l’associacionisme obrer i de la Setmana Tràgica. [2,5 punts]

b) Expliqueu què va ser la Mancomunitat de Catalunya, com es va crear, l’obra que des-envolupà, i quan i com acabà. [2,5 punts]

3

Exercici 2

FONT: División Azul, 1941.


[0,75 punts]



Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu quin tipus de règim era el règim franquista, què era el partit únic, quines

foren les institucions del règim fins al 1945 i quines relacions va tenir ambl’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. [2,5 punts]

b) Expliqueu les dues polítiques econòmiques diferents que aplicà el règim franquistaentre el 1939 i la crisi dels anys setanta. [2,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 4


OPCIÓ A

Exercici 1

Condicions de treball a una colònia fabril

Els obrers de la colònia hi entren resant el rosari i en surten resant; estan amuntegats enhabitacions immundes; se’ls impedeix de llegir periòdics que no siguin essencialment catòlics iestan obligats a comprar tots els aliments a la cantina de la colònia. El diumenge al matí el patrója s’ha embutxacat tots els jornals de la setmana que acaba de pagar. No és més que un canvi,no és un pagament. Els diners passen de la caixa del fabricant a mans del treballador, i d’a-questes torna a la caixa del fabricant per conducte de la botiga d’ultramarins, que és seva; delcafè, de la fleca, dels habitatges, de l’estanc, que també són seus. Però no acaba aquí l’escàndol.Tot és seu i, per regla general, és molt dolent.

FONT: Miquel IZARD. El segle XIX. Burgesos i proletaris. Barcelona: Dopesa, 1978, p. 87.


[0,75 punts]


c) Expliqueu el contingut de la font.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu les característiques de la indústria catalana, tenint en compte els tipus de

fàbriques existents, les condicions de vida i de treball que hi havia i les tendènciesde l’associacionisme obrer, des de l’inici de la Restauració fins al 1898. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució del moviment obrer i els conflictes socials a Catalunya entre el1900 i l’inici de la dictadura de Primo de Rivera, sense explicar aquesta.[2,5 punts]

Exercici 2

FONT: El Caudillo en una celebració religiosa el 1939.Autor desconegut.


[0,75 punts]


c) Descriviu els personatges i les actituds que apareixen en la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu quin tipus de règim va ser el règim franquista, quins suports principals va

tenir i quines lleis, quin partit i quines institucions va crear fins al 1947. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’oposició al règim durant tot el franquisme. [2,5 punts]

2

OPCIÓ B

Exercici 1

Missatge dels catalans a Jordi I, rei de Grècia

A vós, rei dels heŀlens, qui, no per la corona que us cenyiren, sinó perquè heu sabut escol-tar lo bategar de l’ànima grega, sou símbol vivent de la terra heŀlènica, vos endrecen aquest mis-satge, en nom de la pàtria catalana, los qui per dret propi representen son esperit perquè tenenplena consciència de la seva personalitat nacional. […]

Lo poble català va rebre dels heŀlens la iniciació en la cultura, per ells va existir Empúries,primer centre d’atracció que ha tingut la raça catalana, prou poderós per a sotmetre a la sevainfluència les regions més allunyades del nostre territori nacional. Però encara que no ens unissin lligams d’amistat i de parentiu […], encara que Catalunya no us hagués enviat, per amantenir la integritat de l’imperi grec, los mateixos guerrers que havien acabat l’empresa de lanostra independència […]. Encara que ens recordéssim només de les estones en què ens hemtingut odi i que han caigut abraonats grecs i catalans en los camps de batalla, vos enviaríemsempre els catalans d’avui lo testimoni de la nostra admiració i aplaudiríem, amb tota l’ànima,la vostra justíssima i heroica iniciativa a favor dels grecs de Creta.

FONT: Missatge a Sa Majestat Jordi I, rei dels heŀlens (març de 1897).


[0,75 punts]


c) Comenteu DUES de les idees que conté la font.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució del catalanisme polític durant la Restauració i fins al Memorial

de Greuges (1885), explicant aquest darrer. [2,5 punts]

b) Expliqueu les característiques principals i els fets més rellevants del catalanisme polí-tic des del Memorial de Greuges (sense explicar-lo) fins al 1901.[2,5 punts]

3

Exercici 2

FONT: J. MELENDRERAS. Junta Delegada deDefensa de Madrid, 1936-1939.


[0,75 punts]


c) Comenteu el missatge i els símbols que apareixen en la font.[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions:a) Expliqueu l’evolució política de l’Espanya de Franco durant la Guerra Civil.

[2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució militar de la Guerra Civil. [2,5 punts]


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 4


OPCIÓ A

Exercici 1

La tradició catalana

Ell [Déu] solament té poder de crear i restaurar els pobles […]. Mes venint al cas particular del regionalisme, la raó i l’experiència ens demostraran que la religió ha d’ésser la restauradora, i que sens ella és impossible fer cosa de durada i sòlida. Havem fet notar la importància que el sentiment té en el regionalisme, de manera que, apagada aquella afecció de l’ànima, la regió per si mateixa es desvaneix. El sentiment de la naturalesa es troba també en l’amor regional; mes aquell cerca son complement natural en el pensament religiós, i en ell troba l’eficàcia pràctica per a arreglar la vida. Amem la vall en què nasquérem, la vila en què veiérem la primera llum, l’encontrada del nostre origen; mes aquesta amor quedarà vençuda per les magnificiències del luxe i la seducció dels plaers, si dit sentiment d’amor al país nadiu no està consagrat per la religió.

Font: Josep Torras i Bages. La tradició catalana: Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català. Barcelona: La Ilustración, 1892.

Pregunta 1a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]


c) Expliqueu la idea principal que conté la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu el catalanisme catòlic conservador i esmenteu-ne el representant principal;

expliqueu també DOS dels fets principals del catalanisme, en general, fins al 1898. [2,5 punts]

b) Expliqueu raonadament DUES de les causes del sorgiment del moviment catalanista durant el segle xix.

[2,5 punts]

2

Exercici 2

Font: Agència EFE, Hendaia (França), 23 d’octubre de 1940.




Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu les característiques i la política exterior del règim franquista fins al 1945. [2,5 punts]

b) Compareu l’oposició al règim franquista durant les dues etapes següents: 1939-1959 i 1960-1975.

[2,5 punts]

3

OPCIÓ B

Exercici 1

L’assassinat d’En Salvador Seguí «Noi del Sucre» (Font: Portada del setmanari La Campana de Gràcia

del 10 de març de 1923)

En el text dels peus de les iŀlustracions hi diu: a l’esquerra, «El cadàver del malhaurat “Noi del Sucre” a l’Hospital Clínic», i, a la dreta, «Reconstitució del fet als pocs moments de comès».



c) Descriviu el contingut de la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu raonadament les conseqüències de la Primera Guerra Mundial a Espanya, així

com la conflictivitat social i política que s’hi visqué fins al 1923. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les diferents polítiques que aplicà i els motius pels quals va finalitzar.

[2,5 punts]


Exercici 2A la central de la Telefónica de la plaça de Catalunya es presentaren un bon dia un bon grapat de

guàrdies i policies, comandats per Rodríguez Salas, comissari d’Ordre Públic. Per què? Senzillament i de manera planera, el PSUC i Estat Català, que en tant que partits no intervenien a Telèfons, tenien la necessitat de controlar la Telefónica per a llurs finalitats conspiratives. La CNT no s’hi avingué, perquè s’adonaren d’allò que es tramava a Telèfons.

[…]A més del fet de la Telefónica, apareixen fortificats els centres d’Estat Català i del PSUC. Apareixen

els fusells als carrers i és davant d’aquestes demostracions de guerra que alguns camarades es preparen per a la defensa, havent suposat, ben encertadament, que es tracta de donar la batalla a la CNT, sent la incautació de la Telefónica pel PSUC i Estat Català la primera etapa del pla.

Font: Informe del Comitè Nacional de la CNT. València, 6 de juny de 1937 (text traduït).




Pregunta 2Contesteu només UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu l’evolució econòmica i política de Catalunya durant la Guerra Civil, fent refe-

rència a la dualitat de poder del 1936, a les coŀlectivitzacions, als Fets de Maig del 1937, a l’establiment del govern central a Barcelona i al problema dels refugiats.

[2,5 punts]

b) Expliqueu el final de la Guerra Civil a Catalunya i esmenteu, explicant-les raonadament, TRES de les causes de la derrota republicana.

[2,5 punts]

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 3


OPCIÓ A

Exercici 1 Missatge a la reina regent

Desitgem que torni a posseir la nació catalana les seves Corts Generals lliures i independents, obertes pel cap de l’Estat […], en les quals es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb què ha de contribuir el nostre país a les despeses generals d’Espanya.

Que Catalunya sigui senyora del govern interior de casa seva […].Que la llengua catalana sigui la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la

vida d’aquest poble.Que l’ensenyament a Catalunya es doni en llengua catalana […].Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recai-

guin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els d’ensenyament.

Font: Missatge a la reina regent (1888).



c) Expliqueu breument TRES de les peticions que conté la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu raonadament DUES de les diferències entre el catalanisme conservador i el

catalanisme progressista fins al 1898, i esmenteu-ne alguns dels seus dirigents. [2,5 punts]

b) Expliqueu els fets principals del catalanisme polític en el període de la Restauració (1875-1898).

[2,5 punts]

2

Exercici 2

Font: Agència EFE, Congrés dels Diputats, 23 de febrer de 1981.



c) Expliqueu el contingut de la font i identifiqueu el personatge que hi apareix d’una manera més destacada.

[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu la figura d’Adolfo Suárez, el paper que va tenir durant la Transició espanyola

cap a la democràcia i durant l’etapa democràtica fins a la seva dimissió, que també heu d’explicar.

[2,5 punts]

b) Expliqueu què va ser el 23-F i l’evolució política espanyola entre el 1981 i el 1986. [2,5 punts]

3

OPCIÓ B

Exercici 1

El conflicto de Cuba

El litigio que hoy se ventila en Cuba, político en la forma, es y ha sido siempre una cuestión económica, como lo son, en el fondo, todos los asuntos que preocupan a los pueblos.

España, o mejor dicho, la clase dominante española, ha mantenido en Cuba una política res-trictiva por monopolizar aquel mercado; la gran Antilla ha luchado por su autonomía y por su inde-pendencia, con el fin primordial de dar salida a sus productos en las mejores condiciones posibles y adquirir de idéntica manera los que le son necesarios; los Estados Unidos han promovido o ayudado los movimientos insurreccionales cubanos, no porque los habitantes de Cuba gozaran mayores liber-tades e hicieran prosperar más su suelo, sino por lograr ellos, mediante la autonomía o la indepen-dencia, ser dueños de su mercado.

Font: Pablo Iglesias. «La cuestión cubana». El Socialista (18 febrer 1898).



c) Comenteu la primera frase de la font i, seguidament, expliqueu breument DUES de les idees principals que conté la font.

[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu les condicions de treball i de vida de les classes treballadores entre el 1875 i el

1900, així com les diferents tendències de l’associacionisme obrer d’aquest període. [2,5 punts]

b) Expliqueu dos conflictes en els quals participaren les classes treballadores, succeïts entre el 1901 i el 1923.

[2,5 punts]


Exercici 2

El dirigent nazi Heinrich Himmler a Barcelona (Font: Josep Brangulí i Soler, aeròdrom del Prat de Llobregat, 23 d’octubre de 1940)




Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Compareu un aspecte de tipus econòmic, un de tipus social i un de tipus polític del règim

franquista de les dues èpoques següents: els anys quaranta i els anys seixanta. [2,5 punts]

b) Expliqueu la política del règim franquista envers Catalunya i comenteu-ne els efectes eco-nòmics, socials, polítics i culturals.

[2,5 punts]

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


HistòriaSèrie 1


OPCIÓ A

Exercici 1

Manuel Azaña a Barcelona(Font: Portada de la revista Mundo Gráfico

del 28 de setembre de 1932)

En el text del requadre de la portada hi diu: «La llegada del jefe del Gobierno a Barcelona. El presidente del Consejo [de Ministros], don Manuel Azaña, y el presidente de la Generalidad, don Francisco Maciá, asediados por los fotógrafos al subir en el auto presidencial que los trasladó de la estación al Palacio de la Generalidad, entre las aclamaciones del público.»

2




Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu com va quedar organitzat el poder a Catalunya després de l’aprovació de l’Es-

tatut d’autonomia. Expliqueu la importància i els idearis de la Lliga Catalana, d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la Confederació Nacional del Treball, i esmenteu-ne els líders principals.

[2,5 punts]

b) Expliqueu el procés d’elaboració i aprovació de l’Estatut a Catalunya i a les Corts, la seva suspensió l’octubre del 1934 i el restabliment posterior el 1936.

[2,5 punts]

Exercici 2

Mensaje del rey Juan Carlos I en la madrugada del 24 de febrero

Al dirigirme a todos los españoles con brevedad y concisión, en las circunstancias extraordi-narias que en estos momentos estamos viviendo, pido a todos la mayor serenidad y confianza, y les hago saber que he cursado a los capitanes generales de las regiones militares la orden siguiente:

Ante la situación creada por los sucesos desarrollados en el palacio del Congreso, y para evi-tar cualquier posible confusión, confirmo que he ordenado a las autoridades civiles y a la Junta de Jefes de Estado Mayor que tomen las medidas necesarias para mantener el orden constitucional dentro de la legalidad vigente.

Cualquier medida de carácter militar que, en su caso, hubiera de tomarse deberá contar con la aprobación de la Junta de Jefes de Estado Mayor.

La Corona, símbolo de la permanencia y la unidad de la Patria, no puede tolerar, en forma algu-na, acciones o actitudes de personas que pretendan interrumpir por la fuerza el proceso democrático que la Constitución votada por el pueblo español determinó en su día a través de referéndum.

Font: Text del discurs emès per Televisión Española (TVE) la nit del 23 al 24 de febrer de 1981.




3

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu l’aprovació i les característiques de la Constitució del 1978, i l’evolució política

des d’aquest any fins a la victòria del PSOE en les eleccions del 1982, sense explicar aques-ta última.

[2,5 punts]

b) Expliqueu la victòria del PSOE en les eleccions legislatives del 1982 i l’evolució econòmi-ca, social i política espanyola entre 1982 i 1986.

[2,5 punts]

OPCIÓ B

Exercici 1

Oligarquía y caciquismo

Con esto, llegamos por la mano a determinar los factores que integran esta forma de gobierno y la posición que cada uno ocupa respecto de los demás. Estos componentes exteriores son tres: l° Los oligarcas (los llamados primates), prohombres o notables de cada bando, que forman su “plana mayor”, residentes ordinariamente en el centro; 2° Los caciques, de primero, segundo o ulterior grado, diseminados por el territorio; 3° El gobernador civil, que les sirve de órgano de comunicación y de instrumento. A esto se reduce fundamentalmente todo el artificio bajo cuya pesadumbre gime rendida y postrada la nación.

Oligarcas y caciques constituyen lo que solemos denominar clase directora o gobernante, dis-tribuida y encasillada en ‘partidos’. Pero aunque se lo llamemos, no lo es; si lo fuese, formaría parte integrante de la nación, sería orgánica representante de ella, y no es sino un cuerpo extraño […].

En las elecciones, no es el pueblo, sino las clases conservadoras y gobernantes, quienes falsifican el sufragio y corrompen el sistema, abusando de su posición, de su riqueza, de los resortes de la auto-ridad y del poder que, para dirigir desde él a las masas, les había sido entregado.

Font: Joaquín Costa, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: Urgencia y modo de cambiarla. Madrid: Fontanet, 1901.



c) Comenteu l’últim paràgraf de la font, que comença per «En las elecciones […]». [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Digueu en què va consistir el regeneracionisme i expliqueu TRES de les propostes de

reforma que es van fer entre el 1898 i el 1914. [2,5 punts]

b) Compareu el funcionament del sistema polític de la Restauració i dels processos electorals fins al 1898 amb un sistema polític i un procés electoral veritablement democràtic.

[2,5 punts]


Exercici 2

Increment de població en alguns municipis catalans entre el 1965 i el 1968

1965 1968 % d’increment Santa Coloma de Gramenet 58.165 91.162 56,73el Prat de Llobregat 20.286 27.828 37,18Sant Boi de Llobregat 29.191 39.248 34,45Rubí 16.052 20.380 26,96Cornellà de Llobregat 53.049 66.323 25,02l’Hospitalet de Llobregat 180.140 216.435 20,15Font: Evolució econòmica 1969. Barcelona: Banca Catalana, 1970, p. 48.



c) Expliqueu on es troben situats els municipis que apareixen a la font i valoreu les dades que conté.

[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu la política econòmica del franquisme entre el 1959 i el 1973. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’evolució demogràfica, econòmica i social de Catalunya sota el règim franquista durant els anys seixanta i fins a la mort del dictador.

[2,5 punts]

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves d’accés a la universitat Convocatòria 2014

Història Sèrie 3

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i feu els dos exercicis de l’opció triada. Cada exercici val cinc punts.

OPCIÓ A

Exercici 1

La dictadura de Primo de Rivera

En la figura de Miguel Primo de Rivera, fill de coronel retirat, terratinent, s’observen trets provinents de la societat provinciana on es va educar —Jerez de la Frontera—: conformisme social, afirmació de masculinitat, enlluernament per la vida «alegre» de les grans ciutats (vodevil, balls i festes) i pel tracte amb l’«alta societat», o sigui, els trets del «senyoret» andalús. A aquests, s’hi afe-geixen altres valors rebuts tant de l’ambient familiar com de l’Acadèmia Militar […]. De tot això no queda sinó una referència constant però irreflexiva a valors tòpics: honor, valor, pàtria, família, religió, etc.

Mancat de cultura inteŀlectual o artística, però de caràcter obert i amb una indubtable curio-sitat per les persones i, a través d’elles, per les idees que representen, Primo de Rivera sembla molt receptiu —encara que ho sigui d’una manera superficial i transitòria— a les opinions de qui s’ha guanyat la seva amistat. Amb el risc evident d’adoptar una marxa zigzaguejant en rectificar els pas-sos en fals que l’entusiasme l’impulsa a fer. D’aquí que, en molts aspectes, aparegui la contradicció entre una política fonamentalment conservadora i unes quantes proposicions noves […].

Font: Manuel Tuñón de Lara et al. Historia de España. Vol. IX: La crisis del Estado: dictadura, república, guerra (1923-1939). Barcelona: Labor, 1981, p. 44-45. [Text traduït]

Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]


c) Expliqueu TRES de les característiques del personatge al qual es refereix la font. [1 punt]

2

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les polítiques

repressives que va aplicar, l’obra de govern i les causes del final d’aquest règim polític. [2,5 punts]

b) Valoreu l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, així com el període 1918-1923, i esmenteu-ne els aspectes polítics, econòmics i de conflictivitat social més destacats.

[2,5 punts]

Exercici 2

Font: Ajuntament d’Altafulla (Tarragonès), novembre de 1937.



c) Descriviu i comenteu el contingut de la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu la situació a Catalunya durant la Guerra Civil. Feu esment de l’etapa revolu-

cionària, de les coŀlectivitzacions, de l’economia de guerra, del problema dels refugiats i de les condicions de vida a la rereguarda.

[2,5 punts]

b) Compareu la situació política dels dos bàndols —el republicà i el franquista— durant la Guerra Civil; concretament, els dos tipus d’estat, i les condicions de vida i la repressió a les rereguardes dels dos bàndols.

[2,5 punts]

3

OPCIÓ B

Exercici 1

Els Fets d’Octubre del 1934Font: Arxiu Aisa.



c) Descriviu el contingut de la font i identifiqueu-ne almenys un dels personatges. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu la conflictivitat social i política a Catalunya durant la Segona República espa-

nyola fent referència, entre altres, als Fets d’Octubre del 1934, per què es produïren i quines conseqüències van tenir.

[2,5 punts]

b) Expliqueu el paper i la trajectòria d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la Lliga Catalana, de la Confederació Nacional del Treball i de la Federació Anarquista Ibèrica durant la Segona República espanyola. Esmenteu el nom d’algun dirigent de cadascuna d’aquestes forces.

[2,5 punts]


Exercici 2

Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1947

Artículo 1. España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo, que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino.

Artículo 2. La Jefatura del Estado corresponde al Caudillo de España y de la Cruzada, Generalísimo de los Ejércitos, don Francisco Franco Bahamonde.

[…]Artículo 6. En cualquier momento el Jefe del Estado podrá proponer a las Cortes la persona que

estime deba ser llamada en su día a sucederle, a título de Rey o de Regente, con las condiciones exigidas por esta Ley, y podrá, asimismo, someter a la aprobación de aquéllas la revocación de la que hubiere propuesto, aunque ya hubiese sido aceptada por las Cortes.

[…]Artículo 9. Para ejercer la Jefatura del Estado como Rey o Regente se requerirá ser varón y

español, haber cumplido la edad de treinta años, profesar la religión católica, poseer las cualidades necesarias para el desempeño de su alta misión y jurar las Leyes fundamentales, así como lealtad a los Principios que informan el Movimiento Nacional. El mismo juramento habrá de prestar el sucesor después de cumplir la edad de treinta años.

Font: Boletín Oficial del Estado (26 juliol 1947).



c) Comenteu breument el contingut de TRES dels articles que conté la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu el règim franquista des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la mort del

dictador. Esmenteu-ne exclusivament els aspectes polítics. [2,5 punts]

b) Expliqueu el règim franquista des de la fi de la Guerra Civil fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Esmenteu-ne exclusivament els aspectes polítics.

[2,5 punts]

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves d’accés a la universitat Convocatòria 2014

Història Sèrie 5

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i feu els dos exercicis de l’opció triada. Cada exercici val cinc punts.

OPCIÓ A

Exercici 1Manifest de Sandhurst

He rebut d’Espanya un gran nombre de felicitacions amb motiu del meu aniversari […]. Tots els que m’han escrit mostren la mateixa convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar fi a l’opressió, a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya. […] En virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva augusta mare, tan generosa com infortunada, jo sóc l’únic representant del dret monàrquic a Espanya. […]

Òrfena ara la nació de tot dret públic i indefinidament privada de les seves llibertats, és natural que giri els ulls vers el dret constitucional acostumat i vers aquelles institucions lliures que el 1812 no li impediren defensar la seva independència, ni el 1840 acabar una altra acalorada guerra civil. Institucions a les quals deu, a més, molts anys de progrés constant, de prosperitat, de crèdit i encara d’alguna glòria […].Font: Manifest signat per Alfons de Borbó, Sandhurst (Anglaterra), 1 de desembre de 1874. [Text traduït]



c) Expliqueu DUES de les idees que conté la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu el funcionament del sistema polític de la Restauració. Feu referència a les

eleccions, als dos partits principals, a llurs diferències i als dirigents més destacats. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’adveniment del règim de la Restauració, el paper que hi va tenir Antonio Cánovas del Castillo i DOS dels problemes que va haver d’afrontar aquest règim fins al 1899.

[2,5 punts]

2

Exercici 2

Bombardejos sobre BarcelonaFont: Aviazione Legionaria Italiana, 18 de març de 1938.



c) Descriviu i comenteu el contingut de la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu quins suports internacionals van rebre els dos bàndols enfrontats en la Guerra

Civil i la importància que van tenir. Expliqueu DUES batalles de la Guerra Civil i valoreu la transcendència que van tenir.

[2,5 punts]

b) Expliqueu els diferents tipus de fets bèŀlics (batalles, retirades i bombardejos) que s’esde-vingueren a Catalunya durant la Guerra Civil.

[2,5 punts]

3

OPCIÓ BExercici 1

Eleccions del 19 de novembre de 1933Font: Ahora [Madrid] (20 novembre 1933).



c) Expliqueu el contingut de la font i comenteu, d’una manera crítica, el text següent: «Todas las mujeres de Madrid han ido a votar. La gran sorpresa de estas elecciones ha sido la una-nimidad de todas las mujeres. Desde las […] impedidas, que han sido transportadas por sus familiares, hasta las muchachas audaces, que llenaban las calles, con su estruenduosa propaganda. Las mujeres de toda clase y condición han sido el elemento más activo de la lucha electoral de ayer.»

[1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Compareu els resultats de les eleccions legislatives espanyoles del novembre del 1933 amb

les del febrer del 1936. Feu esment dels partits o les coalicions que les guanyaren, dels seus líders, dels diferents governs que es formaren i de les polítiques que aplicaren.

[2,5 punts]

b) Expliqueu breument les figures de Manuel Azaña, José María Gil-Robles, Alejandro Lerroux, Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero; seguidament, expliqueu DUES de les reformes que es portaren a terme durant el bienni 1931-1933 i DUES característiques de la Constitució republicana.

[2,5 punts]


Exercici 2El franquisme a Catalunya

Gobierno Civil de la provincia de Barcelona

Por los motivos que a continuación se exponen, han sido impuestas, por el gobernador civil de la provincia, las siguientes sanciones:

— Multa de 10.000 pesetas a la casa comercial llamada La Saldadora, por la publicación en la prensa de anuncios no redactados en el idioma nacional.

— Multa de 1.000 pesetas y destitución del alcalde del Ayuntamiento de Teyá, por empleo del dialecto catalán en las comunicaciones oficiales.

— Multa de 1.000 pesetas y destitución del Alcalde de San Agustín de Llusanés, por lo mismo que el anterior.

Capitanía General de Cataluña

Su Excelencia el General Jefe de esta Región ha impuesto una multa de 2.000 pesetas a la casa comercial M. Casanovas Guillem, por haberle dirigido una instancia en papel con membrete en catalán y en el que, además, a continuación de la razón social figura la palabra «coŀlectivitzada» sin tachadura alguna.

Aun admitiendo que el uso de este papel, confeccionado indudablemente en período de dominio rojo, no haya sido de mala fe, supone cuando menos un acto de desidia y falta de respeto a la autoridad a quien se dirige, que merece una sanción ejemplar.

Font: La Vanguardia Española [Barcelona] (29 d’agost i 7 de maig de 1939).



c) Comenteu els motius de les sancions que apareixen en la font. [1 punt]

Pregunta 2Contesteu UNA de les dues qüestions següents:a) Expliqueu què va significar la implantació del règim franquista a Catalunya des del punt de

vista polític. Expliqueu també la repressió franquista contra les persones i contra la llengua i la cultura catalanes.

[2,5 punts]

b) Expliqueu la primera política econòmica que el franquisme va aplicar i els efectes que va tenir a Catalunya.

[2,5 punts]

SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 HISTÒRIA · PDF fileExposeu breument els...

Documents

Transcript of SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 HISTÒRIA · PDF fileExposeu breument els...