Atenció psicològica en Psicogeriatria

Sra. Xelo Casado Montañés

Psicóloga Clínica / Neuropsicòloga.

Área de Psicogeriatria

C.A.S.M Benito Menni. Sant Boi de Llobregat

TRASTORNS PSICÒTICS

ESQUIZOFRÈNIA

TR. DELIRANT

TRASTORNS DE L’ESTAT DE L’ÀNIM

TRASTORN BIPOLAR

TRASTORN DEPRESSIU

TRASTORNS COGNITIUS. DEMÈNCIA

PSICOGERIATRIA

ABORDATGE MULTIDISCIPLINAR

PSICOGERIATRIA EQUIP MULTIDISCIPLINAR

Psiquiatria

Neurologia

Psicologia clínica

Neuropsicologia

Geriatria

Infermeria/auxiliars

Fisioteràpia

Treball social

Logopedia

Teràpia ocupacional

ABORDATGE PSICOLÒGIC

Part indispensable de l’equip multidisciplinar participa en els

objectius terapèutics:

ATENCIÓ PSICOLÒGICA

AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

ABORDATGE DELS TRASTONS DE CONDUCTA

TERÀPIES NO FARMACOLÒGIQUES

ATENCIÓ FAMILIAR. SUPORT I PSICOEDUCATIU

ATENCIÓ A PROCESOS DE DOL

INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG EN ELS PACIENTS PSICOGERIÀTRICS

PSIQUIÀTRICS

• Valoració i seguiment psicològic de persones envellides amb trastorn

mental (cònic o de debut en la gent gran)

• Participació en el diagnòstic diferencial

• Valoració neuropsicològica

• Disseny, organització, implementació i supervisió del Programa

d’Estimulació cognitiva per malalts psiquiàtrics.

• Atenció famílies

4

INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG EN ELS PACIENTS PSICOGERIÀTRICS

AMB TRASTORNS COGNITIUS I DE LA CONDUCTA

Contribuir a realitzar el diagnòstic etiològic de la demència o de deteriorament

cognitiu

• Classificar la gravetat de la demència i conèixer el seu estat evolutiu.

• Delimitar les capacitats cognitives alterades i preservades (expl. NPS)

• Anàlisi i abordatge dels trastorns de conducta.

• Dissenyar, organitzar i fer el seguiment del Programa d’estimulació

/rehabilitació cognitiva per malalts amb trastorns cognitius.

• Avaluar els canvis enregistrats després d’un tractament (farmacològic,

psicològic o estimulació cognitiva).

• Atenció a les famílies. Suport i formació

5

INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG CENTRADA EN LA FAMÍLIA

• Prevenció: Disminuir l’estrès i la sobrecàrrega, i evitar la

claudicació del Cuidador principal.

• Formació: Grups psicoeducatius

• Suport: acceptació de la malaltia, canvis de rol i

acompanyament en les pèrdues i els processos de dol.

6

DEMÈNCIA

La demència és una síndrome clínica caracteritzada per un

deteriorament cognitiu progressiu, que representa una

davallada respecte a un nivell previ i que és de suficient

magnitud com per afectar al funcionament personal i social

(Martin i col., 2011).

• SUPOSA UN GREU IMPACTE TANT PER LA PERSONA MALALTA

COM PER LA FAMÍLIA

• NO EXISTEIXEN EN L’ACTUALITAT TRACTAMENTS

FARMACOLÒGICS NO TAN SOLS CURATIUS, SINÓ QUE ATURIN LA

PROGRESSIÓ DE LA MALALTIA.

Quins son els símptomes que presenten els pacients

• Alteracions cognitives.

• Alteracions conductuals.

• Pèrdua de la independència.

• Dificultats per a relacionar-se amb el entorn.

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

COGNICIÓ

FAMÍLIA

ENTORN

CONDUCTA

Exploració neuropsicològica (assessment)

≠

Administració de tests (testing)

Neuropsicologia humana: la disciplina que investiga

les relacions entre el cervell, les activitats mentals

superiors i la conducta (Benton, 1971)

INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG: VALORACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

Interpretació

Neuropsicològica

Història

clínica Entrevista

Resultats de les

provess

neuropsicològiques

Observacions

durant

l’avaluació

Diagnòstic

neuropsicològic

Coll·aboració al diagnòstic mèdic-sindrómic

Valoració de l’eficàcia del tractament

farmacològic

no farmacològic (efectes de programes d’estimulació cognitiva)

Seguiment evolutiu

casos de diagnòstic complexe (aportacions al

diagnòstic mèdic)

OBJETIUS

Antecedents mèdics i psicològics

Malalties concomitans

Antecedents psiquiàtrics i/o psicològiques

Antecedents tòxics

Característiques del subjecte

VARIABLES A CONSIDERAR

Variables socio-demogràfiques

Edat

Escolaritat

Sexe

Dominància manual

Llengua materna

Tests d’screening

MMSE

Test dels 7 minuts

Memory Impairment Screen (específic de memòria)

Fluència verbal (específic de funcions ejecutives)

Test d’Alteració de Memòria (T@M)

Bateries d’exploració general

Camdex-camcog

Test Barcelona Abreviat

ADAS-cog

RBANS

Orientació, llenguatge,

memòria, funcions

ejecutives, praxi, gnosi

TEST SCREENING

MEMORY IMPAIRMENT SCREEN

ÍTEMS LECTU

RA

IDENTIFICACI

ÓN

EVOCACIÓ

N LIBRE

RECUERDO

FACILITADO

(1 minuto de

interferencia

CABRA

LIRIO

CÉNTIMO

HERMANA

PUNTUACI

ÓNBRUTA

PUNTUACI

ÓN TOTALSuma de: evocación libre X 2

+ recuerdo facilitado

PROVES ESPECÍFIQUES

Els símptomes psicològics i conductuals de la

demència (SPCD) poden apareixer en qualsevol

moment de la malaltia.

Generen patiment al pacient i al cuidador

Agreugen el deteriorament cognitiu i funcional

Precipiten la institucionalització

Olazarán-Rodríguez J, Agüera- Ortiz LF, Muñiz-Schwochert R.

Síntomas psicológicos y conductuales de la demencia: prevención, diagnóstico y tratamiento. Rev Neurol

2012; 55: 598-608.

Son sempre la expressió de un patiment.

Afecten negativament als cuidadors

Sempre s’ha de descartar una causa orgànica

o un efecte advers medicamentós.

Pot formar part dels símptomes propis de la

demència.

TIPUS DE TRASTORNS DE CONDUCTA

•Símptomes relacionats amb l’estat d’ànim

•Símptomes d’ ansietat

•Idees delirants

•Alteracions de la sensopercepció

•Agitació

•Agressivitat

•Apatia

•Desinhibició

•Alteració del ritme del son

•Reaccions catastròfiques

•Alteracions del moviment: Marxa erràtica, c. repetitives

•Alteracions de la conducta alimentaria

•Alteracions de la conducta sexual

19

• Tristesa

• Pèrdua de la il·lusió

• Alteració de la gana

• Alteració del son

• Irritabilitat

• Ansietat

• Idees de ruïna

• Sentiments de culpa

• Idees de mort o de suïcidi

• Símptomes “maníacs”

SÍMPTOMES DE L’ESTAT D’ÀNIM

SÍMPTOMES D’ANSIETAT

• Intranquil·litat

• Inquietud motora

• Ansietat Física:oOfeg

o Tremolor

oDiarrees

o Sudoració…

IDEES DELIRANTS

• El pacient te pensaments no raonables, diferents als dels

demés i està convençut de que son absolutament certs.

• Tipus:

oGelos

oDe prejudici

oDe robatori

oDe ruïna

o Somàtic

oDe enverinament

o Etc…

ALTERACIONS SENSOPERCEPTIVES

• El pacient veu, sent, o percep coses que

només son certes per a ell mateix i està

convençut de que son reals

oVisuals

oAuditives

oTàctils

oGustatives

23

AGRESIVITAT

• Física o verbal

• Crits

• Hacia él o hacia otros

• ¡¡¡¡Buscar la causa!!!! (¿dolor?)

• Se siente amenazado o

agredido

24

• És el grau màxim de l’ansietat

• Actituds com retorçar-se les mans,

tirar-se de la roba, dels cabells...

• Estrés ambiental

AGITACIÓ

TRASTORNS DE L’ALIMENTACIÓ

• 32% atragantamients

• 25% rebutgen el menjar

• Atracons, desig de menjar dolç

• Obliden que ja han menjat

TRASTORNS DEL SON

• Insomni

• Hipersomnia diurna

• Alteració ritme son-vigilia

• Desorientació en temps

TRASTORNS SEXUALES

• El més frequent és disminució de la líbido

• També desinhibició

APATIA

• El pacient no és capaç de

prendre cap iniciativa, activitat

• És un dels trastorns més greu

però el menys referit

MARCHA ERRÀTICA

• El pacient deambula sense cap

finalitat concreta

• Pot arribar a estar en un

continu moviment, gastant

molta energia i pèrdua de pes

27

IDENTIFICACIÓ ERRÒNIA (TIE)

28

Error de identificació de la pròpia persona

Identifica incorrectament objectes, llocs o coses

Error associat a la autoreferencialitat amb la televisió

Fals reconeixement de persones del seu entorn més proper

Síndrome de Capgras. Creença de que les persones han estat substituïdes per dobles

REACCIÓ CATASTRÒFICA

El pacient no és capaç de resoldre alguna cosa i s’angoixa

progressivament fins a l’extrem de

• Cridar o plorar

• Tirar allò que té a les mans

• Agredir

• Perdre el control

CONDUCTES AUTOMÀTIQUES

• Aquests símptomes poden donar-se en fases més

avançades de la malaltia. El pacient repeteix paraules,

accions o recorreguts perquè no recorda haver-ho fet.

29

Tractament No Farmacològic en les Demències

Conjunt de mètodes i estratègies cognitives i Conductuals que

pretenen optimitzar l’eficàcia Terapèutica, i que tenen com

objectius:

Millorar, mantenir, o bé adaptar el rendiment cognitiu dels pacients

Millorar l’estat funcional

Reduir els trastorns de la conducta

Millorar la qualitat de vida del pacient i de la seva família

ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA (ACP)

1. Respectar i valorar a la PERSONA amb demència com a membre de ple dret de la

societat.

2. eliminar pràctiques discriminatòries contra les persones que pateixen aquesta malaltia

3. Atenció personalitzada que tingui en compte les necessitats canviants al llarg de la

malaltia

4. Proporcionar una PSICOLOGIA SOCIAL DE SUPORT

CONFORT (manifestar-se afectiu i proper)

IDENTITAT (qui és cada persona, la seva manera de pensar)

APEGO (vinculació afectiva, seguretat emocional )

OCUPACIÓN (sentir-se útil )

INCLUSIÓN (sentiment de pertenença. Part del grup)

Intervencions no químiques, teòricament sustentades,

focalitzades i replicables, realitzades sobre el pacient o el

cuidador i que son potencialment capaces d’obtenir

beneficis rellevants

(Olarazán 2004)

Conjunt d’intervencions emmarcades en el model

assistencial biopsicosocial, donat que es centren en la

globalitat de la persona, adaptant-se en el conjunt de les

seves necessitats.

(Brooker i Surr al 2009)

TERÀPIES NO FARMACOLÒGIQUES (TNF): CONCEPTE

Les TNF inclouen tots aquells mètodes i estratègies cognitives i

conductuals que pretenen optimitzar l’eficàcia terapèutica per tal

de millorar el rendiment cognitiu dels pacients, alleugerir els

trastorns de conducta i millorar la qualitat de vida del pacient i

dels cuidadors

(Amer i Torrealba, 2009; García-Alberca i col., 2012; Olazarán i col., 2010).

Intervencions orientades a estimular el rendiment dels processos

cognitius, millorar l'afectivitat, potenciar la independència en la

vida quotidiana i incrementar la qualitat de vida dels pacients

(V. Carballo-García i col. 2012)

OBJECTIUS BÀSICS DE LES TNF

MANTENIMENT DE CAPACITATS COGNITIVES PRESERVADES

LA MILLORA DE L’ESTAT FUNCIONAL

LA REDUCCIÓ DELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA

LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA DEL PACIENT I DE LA

FAMÍLIA

(Kitwood, 1997)

OBJETIUS TERAPÈUTICS DE LES TNF (Peña Casanovas, 1999)

• Estimular i mantenir les capacitats mentals

• Evitar la desconnexió del entorn i enfortir les relaciones socials

• Donar seguritat i incrementar l’autonomia personal del pacient

• Estimular la pròpia identitat i autoestima

• Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales

• Millorar el rendiment cognitiu

• Millorar el rendiment funcional

• Incrementar l’autonomia personal en les AVD

• Millorar l’estat i sentiment de salut

• Millorar la qualitat de vida del pacient y i dels familiars i/o

cuidadors.

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

COGNICIÓ

FAMÍLIA

ENTORN

INTERVENCIÓ COGNITIVA

SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADOR

ADAPTACIÓ DE L’ENTORN

CONDUCTA

TERÀPIA

CONDUCTUAL

TERÀPIA CONDUCTUAL

Intenta identificar les conductes

anòmales i les conseqüències

d’aquestes, establint canvis en

l’entorn per tal de reduir al

mínim els desencadenants i/o

les conseqüències.

(Pujol, Azpiazu. 2004)

Abordatge dels trastorns de conducta

El tractament ha de ser SEMPRE INDIVIDUALITZAT per

pacient, per trastorn i situació.

1. Identificació de les conductes anòmales i les

conseqüències d’aquestes

2. Identificació de la situació exacta en que es produeix

l’acció.

3. Dirigit per un professional expert

4. Valorar les possibilitats reals de portar-lo a terme

Valoració de l’entorn

Conèixer els costums previs del pacient

QUAN APAREIX EL PROBLEMA (al vespre, en el

moment dels àpats...)

ON APAREIX EL PROBLEMA (és a un lloc concret, a

qualsevol lloc...)

QUÉ PASSA ABANS DEL PROBLEMA (se l’obliga a fer

qualsevol cosa, venen familiars a casa...)

COM ES DESENVOLUPA (s’angoixa, crida, tots criden...)

CONSEQÜÈNCIES DEL PROBLEMA (reaccions de

l’entorn, cóm afecta al pacient i al cuidador...)

Anàlisi detallat de cada situació

Situacions de risc

A L’HORA DEL ÀPATS

BANY

VESTIR

PRESA DE MEDICACIÓ

PROBLEMES DE COMUNICACIÓ

LIMITACIÓ DE L’AUTONOMIA

PROBLEMES DE D’ORIENTACIÓ

CONDUCTES DE FUGIDA

ACCIDENTS DOMÈSTICS

FOSCOR, POCA IL·LUMINACIÓ

VISITES

LLOCS DESCONEGUTS…

TERÀPIA DE VALIDACIÓ (FEIL,1953)

Teràpia de comunicació basada en una actitud de

respecte i empatia cap als pacients:

4 principis bàsics:

CADA PERSONA ÉS ÚNICA I HA DE SER TRACTADA COM UN INDIVIDU

ESPECÍFIC.

DARRERA DE LES CONDUCTES DE LES PERSONES DESORIENTADES HI

HA UNA RAÓ.

EVITAR LA CONFRONTACIÓ I LA DISCUSSIÓ AMB EL PACIENT.

LA COMBINACIÓ D’INFORMACIÓ TANT VERBAL COM NO VERBAL.

TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE VALIDACIÓ(Feil,1953)

Utilitzar llenguatge no amenaçant : Evitant el preguntar el motiu dels seus

actes.

Utilitzar repeticions: Fer servir el llenguatge que ell mateix utilitza. Es tracta

de repetir allò que acaba de dir fent servir les seves mateixes paraules.

Realitzar reminiscències: Evocant el passat.

Manteniment del contacte ocular: Senten seguretat, atenció, afecte.

Utilitzar un to de veu amable, clar i suau.

Relacionar una conducta amb una necessitat no satisfeta.

Concentració : El cuidador ha d’intentar alliberar-se al màxim de totes les

frustracions i malestar i ha d’estar més obert als sentiments del dement.

ESCOLTAR AMB EMPATIA

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

CONDUCTA FAMÍLIA

ENTORN

SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADOR

ADAPTACIÓ DE L’ENTORN

TERÀPIA

CONDUCTUAL

COGNICIÓ

INTERVENCIÓ

COGNITIVA

INTERVENCIÓ COGNITIVA

Intervenció terapèutica complementària al tractament

farmacològic basada en l’aplicació d’una o diverses

tècniques d’estimulació cognitiva amb la finalitat de mantenir

les funcions cognitives que el pacient preserva, durant el

màxim temps possible i al mateix temps que això esdevingui

confort i manteniment de les ABVD i AIVD.

IMPORTANT:

1. VALORACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

2. PROGRAMA DE REHABILITACIÓ

INDIVIDUALITZAT

OBJECTIUS TERAPÈUTICS:

Estimulació i manteniment de les capacitats mentals

Evitar la desconnexió de l’entorn, enfortint les relacions socials

Donar seguretat i incrementar l’autonomia personal del pacient

Estimular la pròpia identitat

Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales

Millorar el rendiment cognitiu.

Millorar el rendiment funcional

Augmentar l’autonomia personal en les AVD’s

Millorar l’estat i sentiment de salut

Millorar la qualitat de vida del pacient i dels familiars i/o

cuidadors

(Peña Casanovas, 1999)

FITXES COGNITIVES

Azpiazu-Cuevas-2001)

ESTIMULACIÓ MITJANÇANT ORDINADOR

ORIENTACIÓ A LA REALITAT

Constitueix un mètode de tractament de la confusió i les alteracions

de l’orientació i la memòria.

L’entorn (hospitalari /domicili) s’ha de modificar amb l’objectiu

d’oferir indicacions i facilitar les activitats:

• Cartells indicatius (cuina, bany, dormitori…)

• Utilització de calendaris, pissarres amb llistes…

Es pot treballar individualment o en grup:

• Orientació temporal (dia, mes, festes…)

• Dades importants en la vida del pacient( nom i cognoms,

adreça, tasques del dia…)

REMINISCÈNCIA

És una manera d’activar el passat personal, evocant situacions

mitjançant estímuls.

L’estímul pot ser: visual, tàctil, auditiu, gustatiu.

Intervé la memòria remota.

Memòria emocional.

És important conèixer nivell sociocultural, activitat laboral i

gustos.

REMINISCÈNCIA

Fotografies de familiars

Objectes personals antics

Postals, àlbums llibres

Musiques de la seva època.

Series d’objectes de cuina, d’eines, de

pel·lícules…

La World Federation for Music Therapy (2006) defineix la

Musicoteràpia com la utilització de la música i/o els seus

elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per un

musicoterapeuta professional, amb un pacient o grup, en un

procés dissenyat per a promoure i facilitar la comunicació, la

interacció, l’aprenentatge, la mobilitat, l’expressió,

l’organització i altres objectius terapèutics per a treballar les

necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives de les

persones.

MUSICOTERAPIA

• Escoltar cançons de la seva vida, cantar-les i inclús ballar-

les, son activitats que activen de forma natural l’atenció

auditiva, el llenguatge comprensiu i expressiu, la memòria,

el moviment conscient i l’afectivitat vinculada a aquestes

cançons.

• Les persones amb MA poden utilitzar la música per activar

el record d’esdeveniments importants de la seva vida.

MUSICOTERÀPIA /REMINISCÈNCIA

• REVISIONES:

• Las personas con la EA, a pesar de manifestar déficits de lenguaje y

memoria, continúan cantando canciones del pasado y danzando

con melodías antiguas (Braben, 1992).

• – La música puede ser un canal de comunicación para recordar y

repasar eventos importantes de la vida (memoria biográfica)

(Geula, 1986; McCloskey, 1990).

• – Mientras el lenguaje se va deteriorando, ciertas habilidades

musicales continúan preservándose (Swartz, Walton, Crummer,

Hantz & Frisina, 1989).

• – La Musicoterapia ofrece un sentimiento de éxito y logro, de

dinamización y estimulación, de evocar palabras, de calmar y dar

confort al enfermo y cuidador (Pomeroy, 1993; 1994; Smith, 1990;

Tappen, 1994).

• – Puede paliar algunas de las reacciones conductuales y/o

emocionales, especialmente en las etapas más avanzadas (Bonder,

1994; Bright, 1986).

• – «... Facilicta emociones y asociaciones, dando acceso a la persona

a estados anímicos y memorias, pensamientos y contextos que

aparentemente se han olvidado» (Sacks & Tomaino, 1991).

Melissa Mercadal y Patrícia Martí

Psicólogas-Musicoterapeutas. Universitat Ramon Llull.

Aplicación de la musicoterapia en las demencias.

Informaciones Psiquiátricas - Segundo trimestre 2007. Número 188

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

CONDUCTA

COGNICIÓ ENTORN

INTERVENCIÓ COGNITIVA ADAPTACIÓ DE L’ENTORN

TERÀPIA

CONDUCTUAL

FAMÍLIA

SUPORT I FORMACIÓ AL

CUIDADOR

INFORMACIÓ

Individualitzada: Pacient i família

En grup: Grups Psico-educatius, conferències divulgatives

Informació escrita: Llibres, premsa.

Associacions de malalts

www.ceafa.es

Internet:

www.promeplan.com

www.todomemoria.net

www.mariawolff.org

www.imserso.es

www.crealzheimer.es

www.fundacionreinasofia.es

www.alzheimercatalunya.org

...

Técnica d’informació, educació i suport

emocional, dirigida als familiars

(cuidadors principals no professionals)

diagnosticats de algun tipus de

demència degenerativa, des del procés

de diagnòstic fins al final de la malaltia.

La combinació de suport educatiu i

emocional, és més eficaç que la teràpia

de suport emocional sola o els grups de

formació (Rabins 1998)

GRUPS PSICOEDUCATIUS

OBJECTIUS DE LES INTERVENCIONS

PSICOEDUCATIVES

GENERALS:

• Disminuir la càrrega (estrès, malestar) que senten elscuidadors

• Millorar la qualitat de l’atenció que reben els malalts

ESPECÍFICS

• Educar sobre la malaltia

• Facilitar eines per afrontar trastorns de conducta

• Proporcionar eines per cuidar-se i cuidar millor

• Proporcionar informació sobre recursos específics

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

CONDUCTA

COGNICIÓ

FAMÍLIA

INTERVENCIÓ COGNITIVA

SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADORTERÀPIA

CONDUCTUAL

ENTORN

ADAPTACIÓ DE L’ENTORN

L’ENTORN

Per evitar problemes com la desorientació, la frustració, l’ansietat i

l’agitació és molt important mantenir l’entorn el més estable

possible.

Les modificacions de l’entorn s’han de centrar en els principis de

Seguretat ( Bany, cuina, escales, balcons…)

Prevenció ( poca il·luminació, medicaments, mobles…)

Simplificació (Sense obstacles, familiar, ordenat…)

OBJECTIU: Minimitzar els requeriments mnèsics i cognitius.

AMBIENT ESTIMULANT

Bona il·luminació

Cal evitar sorolls inútils.

Calendaris

Rellotges

Pissarres o cartells

Senyalització de les portes

Música de la seva època.

BIBLIOGRAFIA

• Alzheimer’s Disease International. World Alzheimer Report 2011.The benefits of early diagnosis and

intervention

• Olazarán-Rodríguez J, Agüera- Ortiz LF, Muñiz-Schwochert R. Síntomas psicológicos y conductuales

de la demencia: prevención, diagnóstico y tratamiento. Rev Neurol 2012; 55: 598-608

• Reyes-Figueroa JC, Rosich-Estrago M, Bordas-Buera E, Gaviria-Gomez AM, Vilella-Cuadrada E,

Labad- Alquezar A. Síntomas psicológicos y conductuales como factores de progresión a demencia

tipo Alzheimer en el deterioro cognitivo leve. Rev Neurol 2010; 50: 653-60.

• Forsell Y et al. Am J Psychiatry; 1993; 150:1199-1202

• García-Alberca JM. Las terapias de intervención cognitiva en el tratamiento de los trastornos de

conducta en la enfermedad de Alzheimer. Evidencias sobre su eficacia y correlaciones

neurobiológicas. Neurología. 2012. doi:10.1016/j.nrl.2012.10.002

• Carballo-García V, et al. Efectos de la terapia no farmacológica en el envejecimiento normal y el

deterioro cognitivo: consideraciones sobre los objetivos terapéuticos. Neurología. 2012.

doi:10.1016/j.nrl.2012.06.010

• Dementia Care Mapping. Principios y práctica. Dawn Brooker y Claire Surr. Alzheimer Catalunya

Fundación, 2009

• Reminiscence therapy for dementia (Review) Copyright © 2009 The Cochrane Collaboration.

Published by JohnWiley & Sons, Ltd.

• Music therapy for people with dementia (Review) Copyright © 2011 The Cochrane Collaboration.

Published by JohnWiley & Sons, Ltd.

• Validation therapy for dementia (Review) Copyright © 2009 The Cochrane Collaboration. Published

by JohnWiley & Sons, Ltd.

• Ayalon L, Gum AM, Feliciano L and Areán PA. Effectiveness of nonpharmacological interventions for

the management of neuropsychiatric symptoms in patients with dementia: a systematic review.

Archives of internal medicine. 2006 Nov 13; 166 (20) :2182-8

MOLTES GRÀCIES