Sot de l'Aubó 32

1 El Sot de l’Aubó

El Sot de l’Aubó QUAD

ERNS

D’H

ISTÒR

IA LO

CAL

CENT

RE D

’ESTU

DIS C

ANET

ENCS

NÚM.

32

· Jun

y 2

010 ·

3 Eu

ros

Sindicalisme i cooperativisme agrari a Canet

El Sot de l’Aubó


Edita: Centre d’Estudis Canetencs · Saüc, 2 · 08360 Canet de Mar · Tel. 93 795 46 15Junta: Xavier Mas (president), Francesc Verdura (secretari), Joan Ballart(tresorer), Antoni Cruanyes, Carles Sàiz (vocals) · Ass. lingüístic: M. Rosa Ver-dura · Disseny gràfic: papyrusdisseny.com · DL: B-12828-2008 · ISSN: 2013-6285Amb el patrocini de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar

El Sot de l’Aubó REVISTA TRIMESTRAL D’HISTÒRIA LOCAL

AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Àrea de Cultura

EditorialSumari

Editorial ..................... 2Redacció

Sindicalisme icooperativisme agraria Canet de MarJordi Pomés ................. 3

Al voltant de laconstrucció del passeig dela MisericòrdiaEnric Carbonell ........... 12

El colmado Torra y San deBarcelona. Un altreprojecte desconegut deDomènech i MontanerCarles Sàiz ................ 18

Trobat un antiquíssimdocument amb el nom deCanetJoaquim Pera ............. 22

Estudis sobre el motMisericòrdia a CanetFrancesc Verdura ........ 26

Camins a Pedracastell (1)Antoni Cruanyes ......... 32

brim aquest nou número del Sot de l’Aubó amb un treballimportant de Jordi Pomés, sobre Sindicalisme i Cooperativismeagrari a Canet, el qual l’autor és un gran especialista. Aquesttreball, a més de rigorós i ben enfocat, ve a cobrir un buitimportant de la histografia de les associacions agràries de Canet.

També presentem una descripció plena de notícies inèdites, de les mil iuna incidències que van tenir lloc arran de la construcció del passeig de laMisericòrdia, obra d’Enric Carbonell Serra, descendent per partida dobledels principals actors d’aquesta obra magna de l’urbanisme local. EnricCarbonell, ens ha facilitat també, una fotografia inèdita del seu avi maternFrancesc Xavier Serra i Font, que va ser això que fou un industrial de pes,soci fundador amb els germans Isidre i Tomàs Jover, de la que seria laindústria més gran i més important de la indústria del gènere de punt aCanet. El seu nét recorda que a més va ser també un home amb un gransentit de l’humor i certament ho va ser igual que els seus socis suaraesmentats. S’assegurava que durant dècades, totes les bromes, acudits inous motius a persones, coses i institucions, sortien del despatx de canJover i Serra. Francesc Serra, per a la posteritat local segurament l’haeclipsat el fet de ser el germà d’un personatge únic i irrepetible com el Dr.Marià Serra i Font, però va ser també un personatge de gran vàlua, sobretoten l’aspecte econòmic, cosa que en canvi, tot i les seves enormes qualitatsno es pot pas dir del seu germà gran.A continuació, Carles Sàiz sembla disposat a demostrar que l’exími LluísDomènech va ser un home inesgotable i presenta un nou projecte de laseva producció inabastable: El colmado de embutidos Torra i San de Barce-lona. Joaquim Pera Isern, fent gala de la seva gran talla d’investigador, hatingut la gentilesa d’oferir-nos una autèntica primícia, aquesta ens remetals purs orígens escrits del nom de Canet i d’unes cases de calç i pedra. Laredacció del “Sot” subscriu del tot la seva proposta de donar a aquestmossèn Dalmau de Barcelona, un carrer de Canet quan se’n tornin a fer,atès que va ser —fins que es demostri el contrari— el primer propietaridocumentat. Francesc Verdura, s’ha cremat les celles des de fa molt tempsper tractar de desentrellar l’origen de l’advocació de la Misericòrdia delsantuari marià de Canet. Heu aquí, explicat per ell mateix, tot el procésd’investigació que ha dut a terme fins ara. Importantíssimes les il·lustracionsde les dues imatges primitives de la Mare de Déu nostrada i l’exemplardels primers “Goigs” que es van cantar en els albors de la història de ladevoció a Maria en la nostra Vall. I clou el número 31 de la nostra revista unarticle sobre el camí de la carena, que sempre s’ha dit que va ser la prime-ra via entre Canet i Sant Iscle passant per Pedracastell, amb uns recordsmolt ben explicats del que s’anava veient fa més de mig segle a mesuraque hom feia el trànsit d’ascens per aquesta via.I finalment, com cada any, desitjar-nos una bona i saludable Festa Major,i que els nostres venerables Sant Pere i Sant Pau vulguin alliberar-nos de lapesta de la crisi econòmica que ens ataca i ens escanya. Salut i bonesfestes a tots...

O

Centre d’EstudisCanetencs

Foto

: Ced

ida

per A

grob

otig

a El

Sin

dica

t

Portal del Sindicat de Pagesos de Canet,cap als anys 50 del segle XX. A la dretaJoaquim Roig, l’encarregat.


Sindicalisme icooperativisme agrari a

Canet de Mar (1918-1936)

Jordi Pomés i Vives

Canet de Mar va ser una població que va es-tar a l’avantguarda dels moviments socialsi obreristes catalans fins al 1939. Coneixemen bona mesura, per exemple, la impor-tància de la història del cooperativisme de

consum local.[1] Per altra banda els estudis de XavierMas, un d’ells acompanyat de Jordi Amat, han posatde manifest la gran incidència que va tenirl’anarquisme en el moviment obrer canetenc fins al1939.[2] Però desconeixem en gran part fins a quinpunt aquests moviments socials –m’estic referintsobretot al sindicalisme i al cooperativisme- van tenirtambé incidència al sector agrari de la població.Pretenc demostrar a través d’aquest article que elcamp canetenc no va quedar gens al marge d’aquestsmoviments. Ans tot el contrari. També en aquestsector els canetencs van demostrar que estigueren al’avançada del conjunt del país. La prova més evidentés que quan esclatà la guerra al 1936 a Canet existientres cooperatives agràries molt actives que agrupavenla pràctica totalitat dels pagesos de la població quetreballaven la terra sota la seva responsabilitat –petitspropietaris, parcers i arrendataris-, a banda d’unasecció agrària del sindicat anarcosindicalista CNT, queagrupava la majoria de jornalers del camp quetreballaven a Canet, i a banda també de la sindicacióparticular d’alguns dels principals propietaris ruralsdel terme a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.Les tres cooperatives esmentades formaren part deles principals federacions sindicals agràries queexistiren a Catalunya fins a la guerra civil, la Unió deSindicats Agrícoles de Catalunya i la Unió deRabassaires.Tot i que la fundació i posterior desenvolupamentd’aquestes tres cooperatives agràries estigué molt

relacionada amb el cultiu de les patates primerenques,tal com intentaré demostrar més endavant, laconflictivitat social, sindical i política al campcanetenc també va influir molt, tant en el naixementcom en l’evolució que sofriren aquestes entitats. Nocasualment les dues més importants es fundaren enels anys 1918 i 1919, uns anys en què la conflictivitatsindical a Canet, així com al conjunt de Catalunya,Espanya i Europa, assolí unes cotes probablementmai aconseguides fins aleshores. El sindicatanarcosindicalista CNT va arribar a tenir en aquestsanys tant a Canet (1.038 afiliats) com a Catalunya(uns 500.000 afiliats) la seva màxima potencialitat.A Canet va aconseguir agrupar la major part de lapoblació obrera local, més d’un miler d’afiliats, quanel conjunt de la població obrera industrial canetencaes calculava el 1920 en 1.742 treballadors.[3] És

article

Les cooperatives agrícolesGermandat, catòlica i Progrés

Un exemplar de sobre de carta imprès que utilitzava la coope-rativa Germanor

El Sot de l’Aubó


gairebé segur que part d’aquells 1.038 cenetistescanetencs treballaven al camp.[4] Fonamentalmenteren jornalers que es guanyaven la vida en les riqueshortes que hi havia al voltant de la població, les qualssumaven en conjunt al voltant d’un centenar

d’hectàrees.[5] Aquesta afiliació anarcosindicalistaagrària local tenia almenys un precedent als anysvuitanta del segle XIX i tindrà una clara continuïtatfins al 1939.Efectivament, la Federació de Treballadors de la RegióEspanyola, de clar predomini anarcosindicalista, i queva actuar entre els anys 1881 i 1884, comptà ambuna secció local de pagesos de Canet, la qual agrupà85 associats.[6] Per primer cop –almenys queconeguem- els pagesos de Canet es dotaven d’unaassociació per defensar els seus interessos i ho ferenen el marc d’un predomini sindical anarquista. Potseraixò explica la força que aquest corrent sindicaltingué a la població fins a la guerra civil, moment enquè una part important dels treballadors del campcanetenc, en concret 90 –al juliol de 1936 hi havia untotal de 161 jornalers agraris censats-,[7] s’agruparenal voltant de la Secció Agrícola de la CNT, el dirigentmés important de la qual va ser Josep MaynouCampeny.[8] Fou en aquests anys de la guerra en quèl’anarcosindicalisme agrari canetenc, com a gairebéa tot arreu, tingué la seva màxima força –més quedurant l’anomenat trienni bolxevic, 1918-1920-. Peraixò els elements més radicals d’aquesta societatlocal cenetista intentaren imposar a Canet unacol·lectivització total agrària un cop va esclatar laguerra el 1936. Encara que no ho aconseguiren, síque van tirar endavant la col·lectivització de 23finques agràries, que incloïen bona part de les millorshortes, com la de Vil·la Flora o la de Jaume LlorençGrau.[9] La principal oposició a la força anarquistaal camp canetenc, tant en aquell difícil contextrevolucionari com en el període 1918 al 1939, vindriade la societat agrària Germanor, fundada el 1918 irefundada com a cooperativa agrícola el 1924.Probablement no fou casual que la duríssima repressió«revolucionària» del 1936 inclogués l’assassinat delprincipal fundador de la Germanor el 1918, Joan Vi-ves Bassó. En aquesta associació hi predominà uncaràcter sindical republicano-rabassaire; estigué ad-

Persones que proposa el Sindicat Agrícola Catòlic per formarpart de la Comissió municipal de Policia Rural el 1933.

Vista panoràmica del poble de Canet al primer terç del segle XX amb una vinya a la Rodalera en primer terme.


herida a la Unió de Rabassaires des del 1923. Tot ique, inicialment –almenys fins al 1921-, flirtejà ambfederacions pròximes al socialisme.[10] Per altrabanda, no descartem que en determinats moments –sobretot els de màxima repressió contral’anarquisme, com en la Dictadura de Primo de Rive-ra- pogués acollir pagesos de sensibilitats sindicalsanarcosindicalistes. Així passà almenys en altrescooperatives agràries ben pròximes a la Germanorsindicalment i geogràficament com el Progrés deMalgrat.[11] Cal tenir present que aquestessensibilitats anarcosindicalistes no es limitaren alsector de jornalers i arreu de Catalunya es donarenexemples de pagesos parcers, arrendataris o finspetits propietaris que simpatitzaren o fins i totmilitaren dins els rengles de la CNT. Sobretot en lescomarques que més afiliats pagesos aportà a la CNTdurant els anys trenta: el Maresme, l’Alt Camp i laConca de Barberà, a banda del Barcelonès.Indubtablement aquests sectors de la pagesia –sobretot parcers i arrendataris- foren els principalsintegrants de la societat Germanor al llarg de la sevavida (1918-1936), tot i que també acollí petitspropietaris i jornalers. Cal considerar que almenysfins als anys 50 del segle XX el conjunt de pagesospatrons no propietaris fou majoritari a Canet. Al 1956encara hi havia 34 parcers, 52 arrendataris, a bandade 133 jornalers. Mentre la suma dels patronspropietaris agrícoles era de 72.[12] És a dir, fins itot deixant de banda els jornalers, el conjunt deparcers i arrendataris era més nombrós que el depropietaris. Per altra banda dintre d’aquest col·lectiu,els petits propietaris eren ampla majoria.[13] Elsgrans propietaris, en lloc d’associar-se a alguna deles tres cooperatives existents, preferiren afiliar-sesindicalment, sobretot quan arribaren els anys con-vulsos del trienni bolxevic i de la Segona República,a l’Institut Agrícola de Sant Isidre, ja que aquestorganisme defensà millor la gran propietat que capaltre ens sindical. Ramir Busquets Codina, perexemple, un dels més grans propietaris de Canet,encara que resident a Barcelona, -26’50 hectàrees,més de 6 de les quals constituïen una excel·lent horta-s’afilià en aquell Institut al 1920 i continuà en ell

article

almenys fins al 1936. Per altrabanda s’afiliaren al mateixorganisme al 1931 JosepAmargant Martí (més de 4hectàrees), Jaume MoraCastanyer (més de 9 hectàrees) iFrancesc X. Serra Barrecheguren(més de 15 hectàrees).[14]Tots aquests i altres mitjans igrans propietaris van veure mésaviat amb espant com al 1918, jano només era el sindicat únic dela CNT el que integrava la majoriade jornalers, sinó com la societatGermanor es fundava perdefensar principalment interessosde tots els pagesos no

propietaris: jornalers, parcers i arrendataris. Segonsels seus estatuts, la societat estava formada per“obreros agricultores” i es proposava “mejorar lacondición moral y material de los asociados”.[15] Iper això una de les seves primeres accions foudemanar l’augment de jornal per als seus socisjornalers. Pensem que fins i tot dirigents importantsd’aquest sindicat com Manuel Pla Portell, BenetPujadas Pujadas, Ramon Hereu Vila, Jaume BorràsRiera o Josep Lloveras Ollé eren jornalers o almenysexercien com a tals durant una època determinadamentre la resta de l’any podien portar una vinya aparceria.[16] El pare de Francesc X. SerraBarrecheguren, el doctor Marià Serra Font, escrivíuna mica espantat, tot just un mes i mig desprésd’haver-se constituït la Germanor: “El progrés no tefi, y fins els comparets, contagiats per l’exemple deles demés classes socials, han volgut associar-se yestathuir vuyts hores de treball, desde’l primerd’Octubre al 31 de Mars, y nou en los sis mesosrestants del primer d’Abril al darrer deSetembre”.[17]La societat es va legalitzar el 27 d’agost de 1918.Van presentar els estatuts al govern civil de Barcelonatres dies abans Joan Vives Bassó i Esteve Casas Badó.La primera assemblea la van celebrar el 15 desetembre, en la qual hi van participar 85 persones, itriaren la primera junta. Esteve Casas sortí depresident i el domicili de Joan Vives, al carrer EusebiGolart, número 5, passà a ser la seu oficial del’entitat. Al 1920 ja comptaven amb 135associats,[18] la pràctica totalitat de parcers iarrendataris de la població. I ja es veieren capaçosd’afrontar la demanda col·lectiva a nivell local, talcom faran durant la Segona República, de revisió deles rendes i contractes que els parcers i arrendataristenien amb als propietaris. Aquesta demandacomportà molta tensió sindical i social. De fet, elsparcers canetencs no foren els únics que es decidirena reclamar aquesta millora laboral, que ja s’haviaplantejat a la verema del 1919. Arreu de lescomarques més vinyateres catalanes hi haguerendemandes de revisió entre 1919 i 1920; i al Maresme,les poblacions on més conflictes hi va haver per

Vinyes ben pròximes al nucli urbà, actualment urbanitzades.

El Sot de l’Aubó


aquesta qüestió foren Argentona, Teià, Mataró iCanet. No casualment serien les poblacions queesdevingueren, juntament amb Malgrat i Arenys deMunt, els feus principals de la Unió de Rabassaires ala comarca a partir de 1922.[19] A Canet la societatGermanor demanà el suport de l’ajuntament per tenirèxit en la negociació amb els propietaris.L’Ajuntament acabà acordant el 8 de juliol de 1920que l’alcalde reunís una comissió de propietaris i unaaltra de parcers i arrendataris per mirar de trobaruna solució harmònica a tots els interessos. L’únicregidor que votà en contra aquesta resolució fou elfill d’un important propietari rural i futur membrede l’Institut Agrari de Sant Isidre: l’esmentat FrancescX. Serra.[20]Als anys trenta les tensions entre parcers i propietarises repetiren novament. Mentre, tal com hem dit, elsgrans propietaris s’afanyaren a organitzar-se através de l’Institut Agrícola de Sant Isidre, laGermanor va ser una de les primeres societatsagràries a adherir-se i a seguir les directrius de laUnió de Rabassaires, un sindicat nascut a mitjansde 1922 que es proposà defensar fonamentalmentels interessos laborals dels pagesos no propietaris ique durant la Segona República encapçalà la lluita enla defensa d’aquests interessos i per aconseguir unaLlei de Contractes de Conreu que afavorís la petitapagesia. El 4 de març de 1923 aquesta Unió vacelebrar el seu primer míting propagandístic a Canet.Parlaren els dirigents principals del sindicat: elsrepublicans Lluís Companys –el que seria presidentde la Generalitat-, Amadeu Aragay i Pere Estartús,l’advocat de les cooperatives agràries rabassairesdel Maresme com la Germanor. A més, parlaren untal Utgés i Joan Valldeneu, del Masnou. Companys,en aquella ocasió, s’expressà a l’auditori en termesforça radicals. Defensà una actitud sindical defermesa “per a adoptar gestos de violència si la raófos escarnida”. Afirmà que els propietaris havienrespost als plantejaments rabassaires amb un critde guerra i que “a aquest pas, citem als propietaris

per a la collita pròxima. Que sàpiguen d’una vegadaper a sempre que no ens espanten els camins de larevolta... La victòria és nostra perquè tenim la raó ila força... (Grans aplaudiments)”.[21] Precisamentfou el mateix Companys, potser el referent polític isindical més important en tota la història de laGermanor, el qui demanà a tots els pagesos catalansque seguissin el seu cop de força el 6 d’octubre de1934 defensant amb les armes la seva proclamacióde l’Estat Català. Associats de la Germanor canetenca,a banda de molts altres canetencs d’esquerres inacionalistes, seguiren les indicacions de Companys.Tinguem en compte que aquella proclamació va tenirmolt a veure amb la lluita amb el govern central deMadrid sobre la capacitat i competències de laGeneralitat per aprovar una legislació pròpia aCatalunya en matèria social agrària. En la repressiód’aquells fets la Germanor fou clausurada durant untemps i van ser empresonats socis d’aquesta entitatcom Joan Roig Renau, Lluís Brugarola Puig, MiquelFont Ballarà o Joaquim Torrus Canaleta.[22] I nosabem si també directament relacionat amb aquestarepressió, un pagès canetenc no propietari foudesnonat de la terra que treballava entre finals de1934 i finals de 1935. La Unió de Rabassaires sí quedenuncià els desnonaments d’aquest període, 33 enel conjunt del Maresme, com a una respostarepressiva als fets d’octubre i a la força sindicalrabassaire.[23]Probablement en la susdita clausura de la Germanortambé hi tingué a veure el posicionament sindicalrelativament radical d’aquesta entitat en matèriasocial agrària des que es fundà el 1918 i encara ambmés força des que s’adherí a la Unió de Rabassairesel 1923. Sempre seguí les directrius d’aquestafederació. Per exemple el juliol de 1925 la Germanorcanetenca, aquest cop ja com a cooperativa agrària,s’adherí al manifest rabassaire que aquella Unió féupúblic a tot el país demanant una legislació favora-ble en la qüestió dels contractes de conreu.[24] Idurant els anys trenta, sense deixar mai de pertànyer

a la Unió, procurà unir esforçosper aconseguir una Llei deContractes de Conreu o perquèes respectés al màxim lalegislació social agrària vigentque afavoria els petitspagesos.[25] Per exemple el 8d’octubre de 1933 reclamà coma entitat agrària, emparant-seen la llei, que l’ajuntament liatorgués uns terrenys del termede Canet que els propietaris nocultivaven.[26] Sens dubte laGermanor va ser, de les trescooperatives agràries existentsal 1936, la més radicalsindicalment.I això que no va ser l’única deles tres que es va adherir a laUnió de Rabassaires. La coope-

L’horta de can Gallina a principis del segle XX. En primer terme un taronger, l’arbremés característic de l’horta canetenca almenys entre finals del segle XVII i principisdel segle XX.


rativa El Progrés, fundada el 1925, també s’hi vaadherir. Però aquesta tingué un caràcter sindical mésmoderat. De fet, el Progrés va néixer d’una escissióde la Germanor.[27] Curiosament aquesta escissiól’encapçalà el mateix que havia fundat la Germanorel 1918, Joan Vives Bassó –que serà el president delProgrés almenys durant els anys trenta-, i el seguirenelements importants d’aquella entitat com CarlosFabré Torrus, que al 1924 era el màxim dirigent de laGermanor, i Manuel Pla Portell, que havia estat de laprimera junta de la mateixa societat.[28]Sembla que mentre els dirigents del Progrésestigueren pròxims al republicanisme lerrouxista, elqual a partir dels anys vint ja havia perdut tot elradicalisme polític que havia tingut en la seva pri-mera època durant la primera dècada del segle XX, laGermanor mantingué la radicalitat obrerista delrepublicanisme federal del segle XIX. És a dir, ladivisió del republicanisme polític local es manifestàen una divisió sindical agrària. A Canet elslerrouxistes tingueren una Fraternitat RepublicanaRadical almenys des del 1908, la qual actuà fins alsanys vint. Precisament un dels seus presidents, JoanAutier Catà, fou el regidor municipal que amb méscontundència defensà els interessos de la Germanor–quan encara no hi havia hagut l’escissió- en elconflicte social agrari que hem descrit del 1920.Autier, fill d’un destacat dirigent cooperativista lo-cal, almenys entre 1920 i 1923 fou l’únic regidor quedefensà els sectors obrers dins l’Ajuntament i peraixò fou titllat pels sectors conservadors canetencscom de regidor “republicano-socialista-obrerista”.[29] Malgrat això seguí com a fidel se-guidor de Lerroux almenys fins a finals dels anysvint.[30] També el dirigent del Progrés Joan Vives elseguí i fins formà part de la candidatura Aliança Obre-ra-Republicana, patrocinada pels lerrouxistes, ques’oposà en les eleccions municipals de l’abril de 1931a una altra candidatura republicana, anomenada“Llibertat i República”, encapçalada pel dirigentrepublicà canetenc Josep Fors, molt més vinculadaamb el catalanisme, encara que també alcooperativisme i a cert obrerisme. Probablement laGermanor secundà aquesta última candidatura, quefou la guanyadora.No casualment la Germanor sempre tingué molta mésforça que El Progrés. Mentre aquest mai passà dels27 socis (27 (1930)/ 27 (1933)/ 25 (1934)), laGermanor passà dels 100 als anys trenta. Una xifraque havia assolit sense dificultats abans de l’escissió(135 (1920); 117 (1927); 73 (1930); 73 (1933); i 103(1934)). Per això aquesta última hagué de buscar unlocal més gran, que trobà a la Riera Buscarons, nú-mero 66, després que almenys fins al 1924 haguésestat al carrer de la Caldeta Alta, número 20. ElProgrés tingué la seu al carrer de Sant Benet, núme-ro 1.La tercera cooperativa, fundada amb el nom deSindicat Agrícola Catòlic de Canet de Mar, amb seu alcarrer Lluís Domènch, número 18, sí que va arribar aigualar o fins i tot superar a la Germanor en certs

aspectes, sobretot, com veurem, els de tipuseconòmics. Àdhuc en afiliació, al 1935 va aconseguirsumar més associats -108- que la Germanor, desprésd’un creixement important de 19 socis en pocsmesos. De totes maneres és probable que aquestcreixement estigués relacionat amb la clausura de laGermanor a partir de finals de 1934, ja que semprela catòlica havia anat fins a aquest moment per sotala seva rival en nombre de socis (50 (1927)/ 73(1930)/ 84 (1933)/ 89 (1934)/ 108 (1935)).[31]

Persones que proposa el Sindicat Agrícola El Progrés per for-mar part de la Comissió municipal de Policia Rural el 1933.

Carta del 1933 que la cooperativa Germanor envia al’Ajuntament demanant que aquest li cedeixi un terrenyabandonat per tal de posar-lo en cultiu.

article

El Sot de l’Aubó


De fet, no hagué de ser fàcil que elsassociats a la Germanor busquessinrefugi a la catòlica. Ambdues havienestat des d’un inici societats rivalseconòmicament, sindicalment ipolíticament. En cert sentit lacatòlica es fundà com a reacció a laconstitució de la Germanor. Vanéixer al novembre de 1919, poc mésd’un any després que ho fes aquestaúltima. Els sectors conservadorsagraris canetencs confiaren que lacatòlica almenys impediria que totala petita pagesia local anés alsrengles d’aquella societat “de agri-cultores obreros”, a banda delsrengles del sindicat únic anarquis-ta. Certament aconseguiren frenaradhesions, però no aconseguirenmai, almenys fins al gener de 1939,l’hegemonia sindical al campcanetenc. La majoria de parcers iarrendataris preferiren –i ja no diguem els jornalers,la major part dels quals optaren per la CNT- lescooperatives republicanes. Per contra els petitspropietaris –i també mitjans, com Jaume Llorens(4,19 hectàrees)- sembla que es decantaren més perla catòlica. Tot i això també alguns dels propietarispetits com Joan Teixidó Catà (1,11 hectàrees) o JosepRoig Hereu (1 hectàrea) optaren per la Germanor oel Progrés.[32]De fet, l’opció sindical catòlica agrària va ser moltminoritària a la província de Barcelona, encara quea la diòcesi de Girona la Federació Sindical Agràriade caràcter catòlic que es constituí el 1918 des delbisbat aconseguí agrupar fins al 1922 prop d’un 75%de totes les cooperatives agràries –o tal com es deienaleshores, sindicats agrícoles- existents al conjuntdel bisbat.[33] Però del territori diocesà gironí quees troba dins la província de Barcelona, és a dir, elque coneixem per l’alt Maresme, sols aconseguí in-tegrar una cooperativa de Canet i una de Malgrat.La de Canet fou impulsada i organitzada pel capellàJosep Bonacasa, el qual exercí de coadjutor del’entitat. Aquest tingué molt bones relacions amb elsprincipals propietaris rurals de la població. SegonsXavier Mas, ell mateix procedia d’una família rica.El fet de tenir en els seus rengles a més propietarisque la Germanor i el Progrés, però també el fet decentrar les seves activitats sindicals en l’àmbitcooperatiu –sobretot al voltant del cultiu icomercialització de patates primerenques-, senseficar-se en aspectes socials o laborals tal com assumíla Germanor, va afavorir sens dubte econòmicamenta la cooperativa catòlica. Per altra banda tinguél’encert de federar-se dins la potent Federació deSindicats Agrícoles del Litoral, fundada al 1927, laqual ajudà molt a les cooperatives agràries dedicadesal comerç de patates. Aquesta federació agrupà lamajor part de sindicats agrícoles del Maresme finsal 1936 i només acceptà una sola cooperativa per

municipi. De manera que la Germanor i el Progrés,encara que haguessin volgut, no s’hi haurien pogutfederar.[34] Aquesta federació litoral es va integrara la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya, funda-da el 1931, la qual fou l’organisme cooperatiu i sin-dical agrari català més important fins al 1936. El 1934la catòlica de Canet tenia oficialment un capitalefectiu de 10.000 pessetes mentre la Germanor entenia 1.545 i el Progrés 1.100.[35] És possible queels seus importants vincles amb la federació desindicats del litoral, a la qual s’hi va afiliar des delmateix any de fundació d’aquesta, l’hagueren anatallunyant de mica en mica de la federació catòlicadel bisbat de Girona, fins que probablement a mitjandels anys 30 ja n’estava completament deslligada.De fet, en aquests anys aquesta cooperativa perdé,almenys oficialment, l’adjectiu “catòlica” i es passàa dir Sindicat Agrícola de Canet de Mar.Del que no hi ha dubte és que en aquesta cooperati-va els objectius econòmics al voltant del cultiu iexportació de patates primerenques van acabardeixant en un segon pla els objectius espirituals isindicals inicials de l’entitat. Cal tenir present queaquest cultiu va ser el més important en tot Canet iel Maresme almenys durant tota la primera meitatdel segle XX. Aquestes patates s’exportavenmajoritàriament a Anglaterra i a altres mercats delnord d’Europa, on aconseguiren uns preusextraordinaris. El 1925, per exemple, a Londres lesfamoses Mataró Potatoes es pagaren a 60 pessetesels 100 quilos. Calculeu que cada hectàrea produïauns 25.000 quilos i que això significava unes 15.000pessetes per hectàrea, en uns anys en què un jornalera d’unes 10 pessetes com a molt. Per això lespatates ocupaven el 100% de l’horta durant els mesosde la seva producció, a part que se’n plantaven tambéde sequer. Durant la primavera de 1911 ja haviensortit de l’estació de Canet 109 vagons facturats capa França que transportaren més de mig milió de quilos

Interior del que va ser la seu del “Sindicato Agropecuario” a partir de 1939 y dela “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos” a partir de 1942.


de patates. Tres anys més tard, el 1914, ja sen’exportaren de Canet gairebé un milió. I als anystrenta s’aconseguí arribar al milió i mig. El 1936 aCanet es van sembrar 226.800 quilos de patates, unaxifra només superada per les poblacions méshortícoles de la comarca –Malgrat, Pineda, Mataró oVilassar- i per davant dels dos Arenys, Sant Pol, Calellao Palafolls.[36]Fou normal, doncs, que aquest cultiu centrés l’atencióde les tres cooperatives canetenques. I sens dubteva ser el cultiu que va impulsar la transformació ofi-cial de la Germanor en cooperativa –o sindicat agrí-cola- el 1924.[37] Molt probablement abans d’aquestany ja actuava com a tal, però la legislació quepermetia per primer cop a les cooperatives exportarpatates, que es féu efectiva al març d’aquell any, vaimpulsar definitivament l’esmentada transformació,així com d’altres conversions d’entitats agràries delMaresme. La Germanor encertà la decisió, ja que enla pròxima campanya d’exportació, la del 1925, elgovern imposà contingents per a exportadors i afavoríespecialment les cooperatives en detriment de lescases comercials particulars. La competència ambaquestes cases fou sempre forta i per això laGermanor va demanar al govern el febrer del mateix1925 que "no se permita a ningún particular la ex-portación de productos agrícolas de un término mu-nicipal en cuya población existan Sindicatos Agríco-las", és a dir, cooperatives agràries, y “que sólo losSindicatos Agrícolas, en los pueblos donde los haya,puedan embarcar los productos agrícolas, tanto parael interior como para el extranjero”.[38] La Germanorpretenia evitar la pressió que les cases comercialsexportadores exerciren sobre les cooperativesagràries per tal que les deixessin exportar en nomdel sindicat.[39] Per altra banda aquell any el controlque el govern pretengué exercir sobre els productorsde patates acabà implicant multes de 500 pessetesals socis de la cooperativa catòlica Baltasar Donadeu,Josep Riera, Josep Campeny i Jaume Camps per nodeclarar la totalitat de les patates arrencades.[40]Probablement la Germanor agraí més aquella

legislació favorable a les cooperatives i el control dela producció i exportació que la catòlica. Sens dubtel’esperit cooperativista estigué més arrelat en laprimera, molt més lligada en tots sentits ambl’important moviment cooperatiu de consum local.Dirigents de la Germanor de la primera època comEsteve Casas Badó, Jaume Borràs Riera, Carles FabréTorrus o Joan Vives Bassó foren directius d’algunade les dues cooperatives de consum que funcionarena Canet fins al 1936, La Canetenca i La Constància.Curiosament, i segurament no casualment, els dosúltims dirigents esmentats, Fabré i Vives, que ja hemdit que encapçalaren l’escissió “conservadora” de laGermanor per fundar el Progrés, estigueren dins LaConstància, la qual també havia sorgit d’una escissió“conservadora” de La Canetenca. Deixant de bandaaquestes divisions, la Germanor sempre es distingíper tenir uns objectius cooperativistes més ambi-ciosos que la catòlica i el Progrés: per exempledemanà al govern la sindicació obligatòria de totsels pagesos en alguna cooperativa el 1925, creà unabiblioteca per als socis o intentà, com ja hem dit,gestionar al 1933 una propietat de terra sense culti-var. El febrer de 1925, quan feia pocs mesos ques’havia fundat, el diari El Diluvio afirmava que “te-nemos entendido que el Sindicato Germanor de Canettiene algunos proyectos de trascendencia que estápreparando… para el fomento y bienestar del traba-jador del campo”.[41]D’aquesta manera, quan esclatà la guerra fouprobablement la cooperativa més ben preparada perliderar el procés d’integració obligatori en una solaentitat de les tres cooperatives existents que ordenàla Generalitat de Catalunya. A l’agost del 1936, doncs,va néixer el Sindicat Agrícola de Canet –que no era elcatòlic- per fusió de la Germanor, el Progrés i elcatòlic. A partir d’aquest moment –i ja fins al 1978,després de la mort de Franco- tota la pagesiacanetenca –com ho fou en tots els municipis deCatalunya- fou obligada a estar afiliada en una solaentitat agrària. A partir de 1939 s’anomenarà Sindi-cato Agropecuario de Canet i a partir de 1942 Her-

mandad Sindical de Labradores y Ganade-ros de Canet. Malauradament no es vanpoder associar al nou sindicat del 1936 socisimportants del Progrés i el catòlic com JoanVives Bassó –del Progrés- o Joan PujadasDomingo –del catòlic- per haver estatassassinats per la repressió «revolucionà-ria» de l’estiu del 1936. Probablement elpagès també assassinat Joaquim SalvàPerejoan formà part també del catòlic. Peraltra banda fou mort també a causa de lamateixa repressió Francesc Xavier SerraBarrecheguren, propietari rural associat al’Institut de Sant Isidre. Finalment, -i perser equànimes en l’exhaustivitat delsassassinats injustos que va provocar aque-lla guerra en l’àmbit agrari canetenc- calesmentar, en aquest cas a causa de larepressió franquista, l’afusellament del

Una altra panoràmica del mateix local de la fotografia anterior, queactualment acull l’Agrobotiga El Sindicat.

article

El Sot de l’Aubó


dirigent anarquista Josep Maynou Campeny el marçdel 1939, tot just acabada la guerra a Catalunya.[42]Tot plegat mostra que el camp canetenc no s’escapàde la forta repressió que hi hagué en tots els àmbitseconòmics i socials de la població en aquella guerra,i que per a molts no s’acabà pas al gener del 1939.Probablement és una mostra més del fet que Canettambé visqué la conflictivitat social agrària que tantva caracteritzar la història contemporània deCatalunya i Espanya almenys en els anys que hemestudiat. I malgrat que aquesta conflictivitat anàestretament lligada a la història de les trescooperatives agràries canetenques del primer terçdel segle XX, no ha d’amagar tots els importantsmèrits, valors i èxits que va aconseguir el conjuntdel cooperativisme agrari local i que hem intentatdescriure i destacar en aquest article.

JORDI POMÉS

NOTES:

[1] SÀIZ XIQUÉS, Carles, El cooperativisme a Canet, Canet deMar, Edicions Els 2 Pins, 1995.[2] MAS GIBERT, Xavier, Guerra-revolució i contrarevolució aCanet de Mar (1936-1943), Mataró, Caixa d'Estalvis Laietana,2002; MAS GIBERT, Xavier i AMAT, Jordi, De la guerra de Cuba ala guerra civil, Beca Raimon Bonal, inèdit.[3] Canet el 1920 tenia 3.648 habitants. Canet tenia la màximaafiliació cenetista del districte d’Arenys.[4] Tot i que constaven tots ells afiliats a la Unió Obrera del’Art Fabril i Tèxtil (CONFEDERACIÓN NACIONAL DEL TRABAJO,Memoria del Congreso 1919. Celebrado en el Teatro de la Co-media de Madrid, los días 10 al 18 de Diciembre de 1919, Bar-celona, 1932).[5] Canet havia estat, almenys des del segle XIX, una de lespoblacions hortícoles més importants de la comarca, tot i quedes de principis del XX, amb el gran creixement de les hortesdel delta del Tordera, de Mataró i Vilassar, la de Canet quedàaminorada en termes relatius. Però les 36 hectàrees que,segons xifres oficials, tenia de regadiu Canet el 1863 sols erensuperades en el conjunt dels municipis costaners de la comar-ca per Mataró (81’84 hectàrees el 1850). Malgrat de Mar el1863 sols comptava amb 8 hectàrees de regadiu i Vilassar deMar el 1900 sols arribava a les 22 hectàrees.[6] NETTLAU, Max, La Première Internationale en Espagne(1868-1888), Dordrecht, 1969.[7] “Estadístiques Agràries 13.1.” (Arxiu Històric Municipal deCanet de Mar). Agraeixo a Yolanda Serrano, de l’Arxiu HistòricMunicipal de Canet de Mar, totes les atencions i facilitats quem’ha ofert per consultar la documentació necessària d’aquestarxiu per elaborar aquest article.[8] Maynou participà al 1936 com a representant de la SeccióAgrícola de la CNT canetenca en un congrés de societatsagràries de la CNT (MAYAYO ARTAL, Andreu, De pagesos aciutadans. Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agrarisa Catalunya, 1893-1994, Catarroja-Barcelona, 1995:267-276).[9] MAS GIBERT, Xavier, Guerra-revolució…:227, 233.[10] En un congrés d’una federació rabassaire penedesencapròxima a la UGT celebrat el 1921, assistiren delegats desocietats de pagesos de Canet de Mar, Argentona i Teià(POMÉS, Jordi, La Unió de Rabassaires. Lluís Companys i elrepublicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a laCatalunya dels anys vint. Barcelona, Publicacions de l’Abadiade Montserrat, 2000:222).[11] POMÉS, Jordi, Associacionisme popular a Catalunya (1850-1950). Una població paradigmàtica: Malgrat de Mar, Malgratde Mar, Ajuntament de Malgrat de Mar, 2002:156.[12] VILARRASA, Jaume, “L’agricultura a Canet”, Carrer Ample,núm. 35, gener de 1969.[13] Segons un llistat de l’Instituto Nacional de Previsión (Se-

guros Sociales obligatorios) de tots els propietaris agrícolesde Canet en un any per determinar de la dècada dels 40 delsegle XX, dels 197 propietaris registrats, n’hi havia 113 quepagaven de 10 a 20 pessetes; 34 que pagaven de 20 a 40pessetes; 7 que en pagaven de 40 a 50; 19, de 50 a 100; 13, de100 a 200; 5, de 200 a 300; 2, de 300 a 500; i 4 de més de 500pessetes (Lligall “Junta Local de subsidios agrícolas” de l’ArxiuHistòric Municipal de Canet de Mar).[14] INSTITUTO AGRÍCOLA CATALÁN DE SANT ISIDRO, Anuario,1921, 1931. Tots els nombres d’hectàrees que com a grandàriade propietats esmento a l’article els he tret de la llibreta “S.Rural” del lligall “Documentos de la Junta de Recuperación Agrí-cola local” (1939) (Arxiu Històric Municipal de Canet de Mar).[15] Expedient d’associacions 9.522; Arxiu de la Delegació delGovern a Catalunya (antic Govern Civil de Barcelona). Elsestatuts preveien que els socis pagarien 30 cèntims de pessetaal mes.[16] “Estadístiques Agràries 13.1.” (Arxiu Històric Municipalde Canet de Mar).[17] La Costa de Llevant, 13-10-1918:6.[18] INSTITUTO DE REFORMAS SOCIALES, Censo electoral so-cial, 1920.[19] Aquests conflictes estan descrits a les següents fonts:Diario de Mataró, 2-8-1918; Boletín del Instituto de ReformasSociales, maig de 1920 i juliol de 1920; La Costa de Llevant, 28-9-1919, 11-7-1920 i 19-9-1920; El Diluvio, 20-9-1919, 16-12-1919, 3-1-1920 i 21-9-1920; Setmanari de Mataró i la Comar-ca, 11-9-1920, 18-9-1920, 19-9-1920 i 25-9-1920; PensamentMarià, 22-9-1920 i 29-9-1920.[20] Llibres d’Actes Municipals, 8-7-1920.[21] El Diluvio, 7-3-1923:15; La Terra, 15-3-1923.[22] Diari de Mataró, 21-11-1934. Testimoni oral de XavierMas. Aprofito aquesta nota per agrair a Xavier Mas elscomentaris que m’ha fet per tal de corregir alguns aspectesd’aquest article. No obstant això, tots els errors o oblits quepugui contenir l’escrit són totalment responsabilitat meva.[23] UNIÓ DE RABASSAIRES, Els desnonaments rústics aCatalunya, Barcelona, 1935; VINYES RIBES, Ricard, LaCatalunya internacional. El frontpopulisme en l'exemplecatalà, Barcelona, Curial, 1983:108.[24] GENERALITAT DE CATALUNYA, Els contractes de conreu aCatalunya. Documents per al seu estudi, Barcelona, 1933:13-20.[25] Malgrat tot el Maresme va ser una de les comarques onmenys tensions va provocar el conflicte entre parcers ipropietaris durant la Segona República. Dels 23.024 casos dedemandes de revisió de renda que els parcers van presentarals jutjats de la província de Barcelona el 1932, tan sols 7pertanyien al partit judicial d’Arenys i 229 al de Mataró. Aixòno obstant, aquestes xifres baixes del Maresme no tenen encompte judicis de revisió de renda a nivell de jutjat de paulocal. A Sant Pol, per exemple, hi hagué almenys cinc judicis el1932. (GENERALITAT DE CATALUNYA: Els contractes deconreu…:128-131).[26] Capsa Junta Municipal de Policia Rural. Sol·licitud delSindicat Agrícola Germanor de 8-10-1933 (A.H. M. Canet deMar).[27] Probablement l’escissió es produí després d’una assembleageneral de socis el 21 de juny d’aquell any. L’assemblea comptàamb la presència de l’advocat de la Unió de Rabassaires PereEstartús, el qual segurament intentaria en va posar pau entreels dos sectors enfrontats (La Terra, 20-6-1925:3).[28] Un altre dels dirigents del Progrés fou Josep Roig Hereu(Capsa Junta Municipal de Policia Rural (A.H. M. Canet de Mar)).[29] La Costa de Llevant, 11-7-1920.[30] El Progreso (Barcelona), 17-10-1929:1. Com a representantde la Fraternitat Republicana Radical de Canet visità Lerrouxa Barcelona “para renovarle el testimonio de su cariño”.[31] Les fonts utilitzades per aconseguir la informació sobreels nombres de socis per anys tant en aquest paràgraf com enl’anterior són les següents: INSTITUTO DE REFORMAS SOCIA-LES, Censo electoral social, 1920; MUÑIZ, L., La Acción SocialAgraria en España. Memoria Estadística de las Entidades Agrí-colas y Pecuarias en 1º de Enero de 1927, Madrid, Ministerio deFomento, 1927; Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona,31-1-1930 i juny de 1933; MINISTERIO DE AGRICULTURA, Censo


estadístico de Sindicatos Agrícolas y Comunidades de Labrado-res, Madrid, 1934; POMÉS Vives, Jordi, Les "Mataro'spotatoes" i el cooperativisme agrari al Maresme (1903-1939): (La Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral), Mataró,Caixa d'Estalvis Laietana, 1991:81.[32] Aquests són els dos únics associats de la Germanor i elProgrés als quals he pogut descobrir alguna propietat agràriad’una llista de 29 i 4 socis localitzats de les dues entitatsrespectivament. En canvi del Sindicat Agrícola Catòlic he trobat9 associats amb propietat rural d’una llista de 23 socislocalitzats:Núm. hectàrees: Donadeu, Baltasar: 0,46. Campeny, Josep:0,87. Sala, Joan: 1,6. Fàbregas, Ramon: 1,91. Pujadas, Joan:1,91. Coll Vilà, Ramon: 2,52. Riera, Josep:2,96. Vila, Josep: 3,96. Llorens, Jaume: 4,19. (Font: llibreta“S. Rural” del lligall “Documentos de la Junta de RecuperaciónAgrícola local” (1939) (Arxiu Històric Municipal de Canet deMar)). Lògicament hi hagueren més socis propietaris en lestres cooperatives. Però les fonts consultades no em permetenextraure percentatges fidedignes sobre nombre de socispropietaris. No obstant això sí que permeten concloure que la

AnnexosCooperativa Germanor

1918President: Esteve Casas BadóSecretari: Salvador Casals LloredaTresorer: Joan Vives BassóComptador: Manuel Pla PortellVocals: Ramon HereuJoan Pera RieraJosep Juncà

(Font: Expedient d’associacions 9.522; Arxiu de la Delegaciódel Govern a Catalunya (antic Govern Civil de Barcelona)).

1924President: Carles Fabré

(Font: Expedient d’associacions 9.522; Arxiu de la Delegaciódel Govern a Catalunya (antic Govern Civil de Barcelona)).

1925President: Salvador Casals LloredaVice-president: Ramon Mora PortaSecretari: Josep Pla PortellAdministrador: Josep Minguellas CurbellaBibliotecari: Ramon Compte LlistosellaVocals: Joaquim Castellà Corominas, Esteve Casas Badó, Josep Lloveras Ollé, Rossend Grau Salvà,Delegat: Pla Portell, Manuel

(Font: El Diluvio, 1-2-1925:23)

1927President: Isidre Compte LlistosellaVice-president: Faustino Botella PiquerasSecretari: Jaume Borràs RieraTresorer: Josep Minguellas CurbellaBibliotecari: Lluís Bruset TuneuVocals: Benet Pujadas Pujadas Francesc Ros Cabarrocas

Joan Teixidó Catà Salvador Puigvert Bodoy

(Font: El Diluvio, 15-2-1927:14)

1933President; Isidre CompteAltres directius: Joaquim Masvidal, Agustí Boya i PereGuardiola.

(Font: Capsa Junta Municipal de Policia Rural (A.H. Canetde Mar))

Sindicat Agrícola Catòlic de Canet de Mar

1927President: Pere SalatVice-president: Manuel PouSecretari: Baltasar DonadeuTresorer: Josep VilaVocal 1: Geroni RieraVocal 2: Ramon FàbregasVocal 3 : Joan Sala

(Font: FEDERACIÓN de Sindicatos Agrícolas del Litoral: Me-moria presentada y leída en la Asamblea de Juntas Directi-vas celebrada en San Juan de Vilasar el día 15 de Diciembrede 1927, Vilassar de Mar, 1927.)

1933President: Joan Coll FeliuAltres directius: Bartomeu Curró Barat, Josep Maynati Ramon Coll Vilà.


El Progrés1933President: Joan Vives BassóAltres directius: Josep Roig Hereu, Carlos Fabré Torrusi Manuel Pla Portell.


proporció de petits propietaris era més gran en la cooperati-va catòlica i que la Germanor tindria el percentatge més petit.[33] POMÉS, Jordi, La Unió de Rabassaires…:200.[34] Per a més detalls sobre aquesta federació vegeu POMÉSVives, Jordi, Les "Mataro's potatoes...[35] MINISTERIO DE AGRICULTURA, Censo estadístico de Sindi-catos Agrícolas y Comunidades de Labradores, Madrid, 1934.[36] POMÉS, Jordi, "Alguns apunts sobre la transformació delsecà al regadiu a Canet de Mar (l’aprofitament agrari depous i mines)" a El Sot de l'Aubó, núm. 20, juny de 2007.37 Fou reconeguda com a sindicat agrícola el setembre de1924.38 El Diluvio, 1-2-1925:23.39 Sobre aquests conflictes vegeu POMÉS, Jordi, L'agriculturai els sindicats pagesos de Malgrat, Malgrat de Mar, Ajuntamentde Malgrat de Mar, 2007:108-109.40 MAS GIBERT, Xavier i AMAT, Jordi, De la guerra de Cuba…(30-5-1925).41 El Diluvio, 1-2-1925:23.42 Els noms de tot els assassinats els he tret de MAS GIBERT,Xavier, Guerra-revolució…

article

El Sot de l’Aubó


Al voltant de laconstrucció del

passeig de la MisericòrdiaEnric Carbonell Serra

User publicat en el número 5 d’El Sot de l´Aubó desetembre de 2003. Tanmateix, a fi i efected’emmarcar el tema proposat en aquestes ratlles,s’esmenten a continuació els aspectes i fites mésproperes i significatives.El 6 de gener de 1911, l’Ajuntament presidit perJosep García de majoria monàrquica, inauguraoficialment les obres per la construcció del Passeig.En el transcurs del mateix any, el Canonge de Girona,Dr. Aleix Llorens, fa cessió al Patronat del Santuaride tres finques i uns diners amb la condició que laseva possible venda serveixi per millorar el Santuari,la seva urbanització i el passeig que s’estava obrint.L’escriptura la firmaren l’Alcalde, el Rector MossènAntoni Vergés i el Canonge donador. Tant punt firmat,el Patronat va voler vendre tirant pel dret el queprovocà la reacció de l’oposició municipal catalanistaencapçalada per el Dr. Marià Serra que va moure elsfils en el bisbat fins que el Dr. de Pol va aturar lavenda. En ésser elegit Alcalde el Dr. Mariá Serra alGener de 1912 es va donar impuls a les obres i alprojecte afavorint a l’any 1913 com nousAdministradors del Santuari al seu germà FranciscoX. Serra i Font i als senyors Josep Sagristà i Colomer,i Josep Codina i Salicrú. Ja amb aquest equip deconfiança, l’Alcalde autoritza a l’abril de 1913 la ven-da de les finques donades pel canonge Llorens al’excepció de l’horta de can Palom propera alSantuari, per procedir a la compra del tros de terrenyque ara és el darrer tram de l’actual Passeig, i unade les tres cases que estaven davant del Santuari. Alsetembre de 1914 l’arquitecte Lluis Domènech iMontaner entrega els plànols del projecte reformat.Malgrat tot, les obres van ben poc a poc. Al gener de1917 es devien renovar els Administradors il’Ajuntament en el què el Dr. Marià Serra ja no hi és,proposa la renovació dels mateixos. La proposta repel rebuig del Rector Mossèn Antoni Vergés perincompatibilitat de caràcter amb en Francisco X.Serra i Font. El conflicte s’agreuja tal com més tardes veurà i el Bisbe de Girona pren la decisió de nom-brar Administradors als senyors Joan Carbonell i Pa-loma, Josep Alegret i Móra i també recolzats perl’Ajuntament. Malgrat tot, s’arriba a l´acord més omenys implícit de què en Francisco X. Serra continuéstenint la responsabilitat de dur a bon terme la tasca

n recordatori d’aquell context canetenc

La construcció del Passeig de la Misericòrdiava ésser un llarg camí vorejat tant de provesd’un ferm esperit ciutadà i religiós com de

dificultats derivades de les picabaralles polítiqueslocals. Aquest llarg camí fou descrit amb acuradaprecisió en el treball de Carles Saiz i Xiqués que va

Projecte d’urbanització del passeig, de Lluís Domènech


article

d’administrar i dirigir les obresde la construcció del passeigcosa que s’acabà a principis de1919. Justament aquest any elscatalanistes perderen la majoriaa l´Ajuntament i el nouconsistori va posar a la venda lacasa de davant del Santuari com-prada feia sis anys per poderassolir la intenció del projectede fer que el darrer tram delpasseig fos directament centratcap a la façana del temple.L’oposició del Dr. Marià Serra nova evitar que la casa fos venudajustament al canonge Llorenspropietari de la casa del costaton hi estiuejava. Sembla que lacompra va ser feta per elcanonge amb l’objectiu d’evitar que dugués a termela solució del projecte pensada pel Dr. Marià Serra il’arquitecte Lluis Domènech i Montaner. L’episodi fouveritablement surrealista.Fou doncs a mig d’aquestes circumstàncies onesdevingueren els fets i detalls que aquesta narracióvol reflectir.

Els papers de l’avi

Francisco X. Serra i Font (1866 – 1935 ), més enllà dela seva capacitat emprenedora industrial en el marcde la seva societat “Jover i Serra”, fou una personaordenada i que sentia un gratificant plaer passant

moltes hores a la biblioteca de la seva casa a la rieraSant Domènec, 11, gaudint de la lectura i catalogaciódels llibres que no deixava de fer augmentar ambfreqüents i noves adquisicions. Ja retirat, hi passavaencara més estones, inclús quan la malaltia feiatrontollar la seva força vital. No és d’estranyar doncs,que en aquesta biblioteca de casa, conservada en lamida del possible, tal com ell la va deixar ara fa mésde 75 anys, s’hi trobin els seus papers que enqualsevol cas, tenen impregnada la flaire de lahistòria i del seu absolut arrelament canetenc.

Quan era Administrador de la Misericòrdia

Examinant curiosament el fons documental de Fran-cisco X. Serra, vaig trobar un expedient ben conservati encarpetat, que recollia tota la documentacióreferent a les gestions que va portar a terme comAdministrador del Santuari de la Mare de Déu de laMisericòrdia, dins de l’àmbit de la preparació iconstrucció del Passeig de la Misericòrdia que haesdevingut des de llavors, un dels indrets mésharmònics i característics de la vila. Francisco X.Serra i Font fou nomenat pel càrrec d’Administradordel Santuari, el mes de gener de 1913 conjuntamentamb en Josep Sagristà i Colomer i en Josep Codina iSalicrú . Hi romandran fins el mes de gener de 1917.En el moment de deixar els càrrecs, consta en elDietari del Dr. Marià Serra i Font, un comentari moltlaudatori de la tasca feta per aquest equipd’Administradors esmentant la compra de terrenysper engrandir la plaça davant del Santuari, les obresfetes al interior del temple, l’impuls donat a l´edificidel restaurant, la creació d’un despatx per vendad’objectes relacionats amb el Santuari i la granempenta a l’urbanització del passeig. S’ha de dir quemalgrat tot com es veurà més endavant, lescomplicades interioritats que van acompanyar elprojecte. Es convenient doncs, recordar ara en aquestpunt de la present exposició, que l’il·lusionantprojecte d’embelliment, engrandiment i millora tantdel Santuari com de l’urbanització dels voltants i delsaccessos, tenia com fil conductor les idees i propostesde l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner que que-Francisco Xavier Serra Font

El passeig de la Misericòrdia, durant la seva urbanització

El Sot de l’Aubó


den reflectides en el plantejament general que reculll’ esbós original incorporat en aquest article. Cal re-cordar també que diferents circumstàncies adversesvaren obligar, en certs moments de les etapes de lesobres, a canviar algunes de les previsions del’anomenat arquitecte.L’esmentada documentació es refereixfonamentalment als següents aspectes:a) Plànol del projecte del passeig i de la urbanitzaciódel terreny voltant al Santuari, realitzat perl’arquitecte Lluis Domènech i Montaner.b) Escrit amb el títol “Treballant per Canet” que espot considerar com una mena de presentació delprojecte.c) Esbossos dels diferents models de bancs pel passeigque es varen estudiar en el moment de la construcció.d) Llista de contribuents al projecte amb l’import dela respectiva aportació.e) Llista de les factures pagades dins l’àmbit delprojecte.

Transcripció dels documents

No creient necessari afegir cap altre comentari nitampoc cap altre consideració introductòria, estranscriuen a continuació els textos de ladocumentació recercada deixant brollar el sentimentde la nostàlgia i la sensació d’una feina ben feta jafa gairebé 100 anys.

Trevallant per Canet

L’urbanisació complerta del PASSEIG DE LA MARE DEDEU DE LA MISERICORDIA es avui un de les principalsnecessitats que sent nostre poble, el creixement dela vila, la devoció a la MARE DE DÉU que va extenentsei popularisanse cada día més promovent un constantromiatje de visitants al SANTUARI, les reformesd’alguns propietaris lindants pera ajudar el seuembelliment, l’aspiració general de CANET de veureaviat convertida aquesta amplia via en hermós yesplendid passeig, imposan la inmediata terminació

del mateix.Acudim a la suscripció pública y voluntaria de totbon canetenc entusiasta dels progresos del seu pobleab l’intent de realizar les seguentes millores:Nivellació de la rassant; plantació de l’arbrat icolocació d’elegants banchs de pedre.Ajudeunos contribuint en lo que pugueu per tenirl’orgull d’haver cooperat a fer l’obra d’embellimentmes gran á que Canet pot avui aspirar.

LA COMISIÓ

Josep CabrujaJosepTenaFrancisco X. SerraJ. Sagristá

LLISTA:Administració del Santuari 100 ptesDn. Josep Alsina y Roig 100 “Joaquim Layret Rosell 25 “Francisco X. Serra y Font 100 “Jover – Serra y Cia. 100 “Dn. Josep Sagristá Colomer 50 “Exm. Ajuntament de Canet de Mar 500 “Srs. Torrus y Sagristá 50 “Dn. Josep Tenas y Vivó 20 ““ Josep Cabruja Feliu 20 ““ Joaquim Rovira y Mañé 20 ““ Joan Busquets y Codina 10 ““ Josep Torrus y Gil 5 ““ Joaquim Gibert Arruga 5 “Sra. Vda. De J. Campins 5 “Dn. Narcís Verdaguer y Callís 100 ““ Angel Rosell 25 ““ Antonio Raventós 100 ““ Joaquim Carbonell Reverter 5 “Da. Dolores Alsina y Roig 5 “Dn. Higinio Negra Mansió 25 ““ Josep Roca y Feliu 5 ““ Francisco Corbera 50 ““ Carlos Manen 10 ““ Mariano Puig 15 ““ Salvador Busquets Codina 50 ““ Ramón de Montaner 125 “Una multa (entrega Sr. Batlle) 10 “Dn. Francisco Melich 20 “VV 5 “Dn. Joan Mir Gibert 50 ““ Joaquim Font Puigcarbó 50 ““ Juan Viader Fabregá 50 “Srs. De Mir 20 “Dn. Francisco Andreu 25 “María Aurora S. Barris de Mur 100 “Srs. Borrás de Palau 15 “Da. Mª Brilla, vda. Condominas 25 “Dn. Josep Alsina y familia 100 ““ Gaspar Busquets Gorges 50 ““ Pau Font 10 ““ Julio Font Montaner 50 ““ Manuel de Lasarte 50 “Jover Serra y Cia. – valor de laFont del passeig 500 “

El passeig, en curs de plantació dels arbres


article

Srs. Fló germans 25 “Dn. Joaquin Alguer Pou 10 “Dna. Inocencia de Bandrayen,Vda. De Sardá 15 “Dr. C. Puig – Castelló 10 “Sres. Magdalena de Casals yAgustín Gerada Comes 10 “Da. Juana Moreu de Plana 25 “Resultat de la rifa de Nadal de1918 100 ““ de 1919 50 “Total 3020 ptes

LLISTA DE LES FACTURES REGISTRADESAnys 1917, 1918 i 1919

(1) D. Joaquim Fornaguera 101 ptes(2) “ Joan Español a compte 200 “(3) “ Joaquim Fornaguera 77,75 “(4) Da. Antonia Cañameras 242,50 “(5) “ Josep Cruañas 24 “(6) “ Joaquim Fornaguera 18 “(7) “ Geroni Riera 61,50 “(8) “ Joaquim Fornaguera 3,50 “(9) “ Joan Tenas (a) León 11,70 “(10 Vda. De R. Gibert 43,40 “(11) D. Josep Cabruja 54,15 “(12)” Joan Español a compte 200 “(13)” Joaquim Fornaguera 18 “(14)” Joan Español a compte 100 “(15)” Joan Español a compte 50 “(16)” Vicens Jovanet 18 “(17) Import de la Font del passeig 500 “(18) Dn. Geroni Riera 58 “(19) ” Vicens Jovanet 12 “(20) ” Josep Xirgu de Girona 240 “(21)Valls y Comp. De Calella 1,50 “(22)Sa. Vda. De R. Gibert 34,90 “(23) Dn. Josep Cabruja 58,65 “(24)” Carlos Arañó 5,50 “(25)” Joan Tenas 6,05 “(26)” Josep Xirgu 220 “(27)Valls y Comp. De Calella 9 “(28) Dn. Carlos Arañó 17,50 “(29) ” Josep Xirgu 60 “(30) ” Carlos Arañó 49,50 “(31)varis jornals Vicens Jovanet 24 “(32)Valls y Comp. Talonaris rifa 10 “

RESUMCobrat des de Gener de 1917 fins el Desembre del1919 : 2520 p.Pagat en aquell temps 2531,15 pessetes

Una perspectiva final

Es molt destacable el fet que tot aquest detall deingressos i despeses es correspon justament alperíode immediat posterior al gener de 1917, és adir, a partir del moment en el que havia deixat d’ésserAdministrador del Santuari. Això vol dir queconfirmant les tradicions orals familiars, en Francis-co X. Serra i Font va voler portar a bon fi i amb la

seva responsabilitat personal, l’impuls endegatdurant el període d’Administrador. Aquesta tascacomprengué la captació d’aportacions i el control deles despeses per al qual devia comptar amb elrecolzament dels nous Administrador nomenats queforen Josep Martí i Campins, Joan Alegret i Móra iJoan Carbonell i Paloma. Cal esmentar també, elconflicte molt ben descrit en el Dietari i que esresumirà a continuació, entre l’Ajuntament i laParròquia, ambdós en el Patronat del Santuari, queva impedir la continuïtat d’en Francisco X. Serra iFont per un nou període de quatre anys tenint encompte fonamentalment la incompatibilitat decaràcters amb el Sr. Rector.

Un mot sobre la solució del conflicte en el Patronat

La natural tendència d’en Francisco X. Serra cap a labroma fou utilitzada per ell a l’hora de tractar elsconflictes en els què s’hagués pogut trobarconfrontat. Fou el més notori l’esdevingut al generde 1917 quan es devien renovar els càrrecsd’Administradors del Santuari de la Mare de Déu dela Misericòrdia pels quals havien estat elegits quatreanys enrera, els Srs. Sagristà, Codina i ell mateix.Ja s’ha esmentat la bona i reconeguda tasca que totstres havien dut a terme durant el seu mandat.L’Ajuntament que juntament amb la Parròquiaformava part del Patronat del Santuari, va proposarla renovació dels càrrecs per les tres mateixes per-sones. El problema va aparèixer quan el senyor Rec-tor Mossèn Antoni Vergés, s’hi va oposardecididament amb el pretext d’una prioritatreglamentària de la Parròquia a l’hora de proposarcandidats però que tothom sabia que es tractavad’una incompatibitat de caràcter amb en FranciscoX. Serra. Malgrat les moltes converses, les

Tram superior del passeig, en procés d’urbanització

El Sot de l’Aubó


respectives posicions restaren fermes i varen obli-gar a la mediació del Vicari General del Bisbat deGirona Mossèn Agustí Vila. Hi hagueren novesreunions a la Rectoria del carrer de l’església però

no s’arribava a cap solució. Llavors, un capvespred’aquell mes de gener, va arribar a la Rectoria untelegrama en el què el Senyor Bisbe convocava al Sr.Rector i a Mn. Oller custodi del Santuari, a una re-

Projecte dels bancs del passeig


Font de l’entrada del passeig, obra de Francesc Puig i Gairal,

unió l’endemà a la Rectoria d’Argentona. Quan elsdos preveres hi arribaren, el bisbe no hi era ja que eltelegrama no era seu. La broma va tenir un efecterevulsiu i el Dr. Más bisbe de Girona, va procedir alnomenament de tres altres Administradors, els Srs.Carbonell, Alegret i Martí, també recolzats perl’Ajuntament.Encara que l’autor del telegrama no va ésser maiconegut, s’intuia a la vila i la família ho sabia queera en Francisco X. Serra que d’aquesta manera vavoler desbloquejar la situació. I ho va conseguir carbé que no va ser renovat com Administrador, va po-der donar cim durant els dos anys següents, al projectede construcció del passeig del Santuari pel què hihavia treballat en el curs dels anys del seu mandatoficial d’Administrador. En aquesta missió deresponsabilitat personal ben recolzada perl’Ajuntament i que com ja s’ha expressatanteriorment, figura descrita en aquestes ratllesmonogràfiques, que són un exemple fidedigne de latenacitat que sempre va distingir en Francisco X.Serra a l’hora d’emprendre els projectes siguessinparticulars o bé de trascendència pública.Al seu germà, el Dr. Marià Serra, no li va agradarl’episodi del telegrama que va qualificar en el seuDietari com “broma pesada”. Potser sí, però elpragmatisme de bon caire, va permetre portar a bonterme un projecte aturat per les baralles locals. Es

ben bé lícit dir i la vila així ho va reconèixer, que elPasseig va ésser materialitzat per el “senyor Serra”que era l’apel·latiu amb el què se’l coneixia a vila.

El record d’una tasca ben feta

Es pot constatar que hi varen haver en el resultateconòmic final del projecte més ingressos quedespeses. El superàvit devia anar a augmentar elsrecursos del Patronat del Santuari. Fou una bonagestió amb un extraordinari benefici urbanístic tantpel Santuari com per la vila. Per altra part, es potobservar el fet de la important contribució de la fir-ma Jover Serra y Cia, que va assumir l’import íntegredel cost de la emblemàtica font que presideix lacapçalera inferior del passeig. També és digned’esment en aquest context, la nombrosa i substan-cial aportació econòmica al projecte per part de lacolònia estiuenca d’aquella època.Per tradicions orals familiars i també pertestimoniatges directes, sembla que en Francisco X.Serra i Font fou l’ànima I el motor de l’execució dela brillant iniciativa canetenca del Passeig de laMisericòrdia. Permeti el lector que amb la publicaciód’aquests entranyables documents, els seusdescendents li adrecin un record.

ENRIC CARBONELL SERRA

El Sot de l’Aubó


El colmado de embutidosTorra i San de Barcelona

Un altre projecte desconegutde Lluís Domènech i Montaner

Carles Sàiz i Xiqués

E

L’any 1883 Lluís Domènech i Montaner va projectar l’interior d’una botigad’embotits i queviures de luxe a Barcelona, el Colmado Torra y San-que posteriorment es digué Feliu y Mestre-, situat als baixos del carrerPortaferrissa, cantonada amb la Rambla dels Estudis. L’historiador CarlesSàiz segueix aportant noves dades sobre aquest genial arquitected’ascendència canetenca i ens aporta, en aquesta ocasió, dades sobreaquest projecte fins ara totalment desconegut.

l dia 21 de setembre de 1883 el diariLa Vanguardia publicava que “entrelos varios establecimientos, cuya in-auguración tendrá lugar estos días,figura un colmado, propiedad de los

señores Torra y San, en la calle de laPuertaferrisa, núm.1”.[1] I pocs dies desprésapareixia amb més detall que “el día oportu-namente indicado tuvo lugar la inauguracióndel magnífico colmado que los señores Torra ySan han establecido en los bajos del palacioLópez,[2] calle de la Puertaferrisa, núm. 1.Dichos señores poseen en Vich una fábrica deembutidos, movida á vapor, la cual es la pri-mera de España y tal vez ninguna la supera enel extranjero. De aquí que dichos señores pue-dan garantir los productos que expenden, cuyacircunstancia no la reúne ninguno de los esta-blecimientos de su clase (...). Los señores Torray San, en el indicado colmado, no han perdo-nado gasto alguno para que su establecimien-to se distinguiera por su riqueza, elegancia ygusto artístico, y por cierto que lo han conse-guido”.[3]A Barcelona, la botiga d’embotits Torra y Sanera la part més visible d’un negociimportantíssim d’indústria càrnica. La fàbricaTorra y San es trobava a Vic i en aquell momentEl Colmado Torra y San estava al carrer Portaferrissa, 1


domenechiana

era el centre mésimportant de l’Estat eninstal·lacions i en volumde producció. La fàbricaosonenca es va fundar amitjans anys 60 de la màde Pere i Joan Torra peròa inicis de 1880 s’hi vaafegir el barceloníFrancesc Robert iYarzábal, que va fer unaampliació de capitals i vafacilitar el trasllat de laproducció als afores de laciutat, prop de l’estacióde ferrocarril, en un granedifici de quatre plantesamb maquinària puntera.La Vanguardia apuntavaen les seves pàginesllavors ja les qualitatsd’aquesta raó dient que“hoy día, gracias á los es-fuerzos de los señoresTorra y San, podrá rivali-zar con los mejores esta-blecimientos de su claseque hay en el estranjero;puesto que han montadoen Vich la primera fábri-ca de embutidos de Euro-pa, dotándola de espacio-sos locales y de maquina-ria modelo a propósitopara la mayor facilidad deesta industria. Para ellono han perdonado mediosni sacrificios.”[4]Des de feia anys la fàbricad’embotits Torra y Sangaudia de prestigi i desde 1878 era proveïdoroficial de la família reialespanyola. De fet, l’any1881 els embotits Torra, San y Cía havien obtingut lamedalla d’Or a l’Exposició de Matanzas, a Cuba, i el1882 havien destacat en l’Exposició de Vilanova i laGeltrú, on s’endugueren la “Medalla a la perfec-ción”.[5] La Torra i San tenia dipòsit de productes adiferents botigues de Madrid i a Barcelona, oncomptava amb despatx al carrer Barra de Ferro, 5,[6] des d’on gestionaven les vendes al major delsseus articles. Però la importància que assolia dia adia la indústria Torra y San va fer que els socis delnegoci es plantegessin obrir botiga pròpia a Barcelo-na per vendre també al detall els seus productes. LaTorra y San llogà un dels baixos comercials situats alPalau Moja,[7] que era, sens dubte, el centre neuràlgicde Barcelona i encarregaren el projecte decoratiu del’establiment a uns dels arquitectes més reputats delmoment, Domènech i Montaner.

Lluís Domènech, malgrat la seva joventut, ja eraconegut en els cercles barcelonins per la seva activitatdocent a l’Escola d’Arquitectura i comptava amb forçaobra arquitectònica realitzada a la capital. El 1876Domènech havia reformat el bloc de pisos de la sevafamília, a la ronda Universitat. El 1879 havia bastitla torre-mansió de Francesc Simon, a Gràcia. El 1880havia fet la casa d’Adela Domènech i Lluís Furguí ien aquell moment treballava en el projecte de la novaseu de l’Editorial Montaner i Simon. També, pel maigde 1883 havia presentat l’avantprojecte de la novaduana de Barcelona, a la platja dels pescadors i l’agostd’aquell any, durant la seva estada estiuenca a Canet,havia decorat l’interior del Teatro Principal del poble.Domènech i Montaner va acceptar també, a mitjans1883, l’encàrrec de decorar la botiga de queviuresTorra y San.

Etiqueta dels embotits Torra y San, amb la imatge de la fàbrica de Vic

El Palau Moja, abans de la reforma dels baixos comercials, quan hi havia la Torra y San

El Sot de l’Aubó


Al Colmado Torra y San, Domènech va dissenyar unestabliment de luxe, tal i com volien els seuspropietaris. La botiga comptava amb tot un treballde prestatgeries corregudes que envoltaven l’esta-bliment, tallades amb elements iconogràfics demotius industrials fets amb fusta de noguera icombinats amb vitralls i pintures brillants de faiença,que imitaven elements ceràmics.De les prestageries La Vanguardia n’esmentava que“ofrecen verdadera novedad las correderas de cris-tal de los armarios, sin marco de ninguna especie,que tienen clavado en la misma materia unas gran-des abrazaderas de bronce”.Per poder realitzar aquesta obra, Lluís Domènech esva envoltar de professionals de primera línia coml’ebenista Francesc Guàrdia i l’escultor tallista AntoniGrillo per a fer els treballs de fusteria de la botiga.També va encarregar la decoració pictòrica del’establiment a Eugeni Saumell de Llavalloll i JaumeVilaró Calvó els quals van deixar una bona obra.Segons La Vanguardia «tiene el decorado en generalel aspecto de buffet o alacena, sobretodo en la tes-tera de la tienda, siendo los adornos alusivos al ramode industria á que se dedican los dueños de la tien-da». I és que la Saumell i Vilaró va ser de les empresesmés prestigioses de Barcelona i val a dir que pocsmesos després de fer els treballs de la botiga Torra ySan, Lluís Domènech els encomanà també els estucs

Imatge actual del Palau Moja, vist des de la Rambla, amb els pòrtics dels baixos fets entre 1934 i 1937.

planxats de la façana de l’Ateneu de Canet, durantla reforma que l’arquitecte va fer entre 1884 i 1885.La lampisteria de la botiga va anar a càrrec de JosepOliver i sembla ser que la il·luminació que dissenyàDomènech destacava força atès que La Vanguardiaressenyava el dia de la inauguració que «sin estaraun acabados [referint-se als llums], presentan uncarácter nuevo». Sembla que també eren curososels detalls de ferro de la botiga, que els va fer laserralleria de Pere Sancristòfol.Pel que fa als vidres, vidrieres i vitralls tots van es-tar fets per Josep Amigó Monturiol, un dels millorsartesans vitrallers –junt als Rigalt- del períodemodernista.D’altra banda, tenim constància que els marbres dela botiga eren de l’italià Marsili i les màquines depes les van fer a la fàbrica de bàscules i romanes deCayetano Pié Sierra, de Barcelona.Al terra, Domènech i Montaner hi va fer posar unmosaic que imitava el marbre, en sintonia amb leslloses dels taulells i les prestatgeries de la botigaon, acabada d’inaugurar ja estava plena d’embotitsde la Torra y San ja que en aquell moment ja enfabricava 57 tipus diferents, a banda de tot allò ques’importava de les principals ciutats d’Europa. A labotiga Torra y San hi havia «el salchichón de Vichcon la mortadela de Bolonia, el salame de Nápoles yel salchichón de Lyón” i del centre de la botiga “des-


cuella un colosal salchi-chón de Vich, de 100 ki-logramos”.[8] També s’hipodia comprar els millorsproductes envasats comara el champagne Mercier,el licor de Saint Vicent duPaul, els vins Cepa deMacon, el licor Bosch yhermano de Badalona ifins i tot el Rom Badardíde Cuba, entre d’altres.Malgrat tanta oferta iluxe, l’establiment notingué bon futur. Lesdivergències entre elssocis de la Torra, San yCia, Francesc Robert iJoan Torra va fer que, dosanys després del’obertura de la botiga dequeviures, decidissindesprendre’s del negoci.A inicis de 1886 el diariLa Ilustración reprodueixun anunci senzill de laTorra, San y Cª que diu“fabricantes de salchi-chón. Despacho: Cortes,250. Depósito:Puertaferrisa, 1. Barcelona”,[9] és a dir, la Torra ySan ja havia traspassat el negoci però seguienproveïnt els embotits en el mateix establiment,llavors ja amb el nom de “Colmado Feliu y Mestre”.D’altra banda, a partir de 1890 Francesc Robert esquedà amb la plena propietat de la fàbrica Torra ySan i Cia, que passà a dir-se “Fábrica de embutidosFrancisco Robert, Successor de Torra y San” mentreque l’altre soci, Joan Torra va endegar una novafàbrica de llonganisses a la mateixa ciutat de Vic.

domenechiana

La raó Feliu y Mestre va gestionar l’antic «colmado»Torra y San, com a mínim, fins a finals de segle XIX.A partir d’aquí perdem el rastre i desconeixem quanvan tancar la botiga de queviures. El que és segur ésque l’any 1934, quan el propietari de l’immoble, JoanAntoni Güell i López, tercer marquès de Comillas, vaobtenir els permisos de l’Ajuntament per obrir elspòrtics de la Rambla,[10] la botiga de queviuresdissenyada per Lluís Domènech ja havia tancat lesseves portes i per tant, els elements de decoraciómodernista ja havien desaparegut.

CARLES SÀIZ I XIQUÉSHistoriador

[1] LA VANGUARDIA, 21-9-1883 p. 6212[2] LA VANGUARDIA, 25-9-1881 p. 5219[3]LA VANGUARDIA, 21-9-1883 p. 6212[4] LA VANGUARDIA, 21-9-1883 p. 6212[5] LA VANGUARDIA, 1-2-1882, p. 7142.[6] Anys després, el despatx de la Torra y San es van traslladara la Travessera de les Corts, 250 i posteriorment a la rondaSant Pere, 48.[7] El Palau Moja era propietat de Claudio López, després quemorís, pocs mesos abans Antonio López López, el primerMarquès de Comillas. La raó Torra y San va llogar el local de labotiga de queviures, per tant, al seu sucessor i hereu, ClaudioLópez Bru.[8] LA VANGUARDIA, 25-9-1881 p. 5219[9] LA ILUSTRACIÓN, 24-1-1886 p. 63[10] Les obres d’obertura dels portics no van acabar fins l’any1937. A: LA VANGUARDIA, 26-6-1934, p. 10. i 6-8-1937 p. 1.

Anunci de la Torra y San a la premsa de finals de segle XIX

Anunci publicat a inicis de 1886 al diari La Ilustración

El Sot de l’Aubó


Trobat un antiquíssimdocument amb

el nom de CanetJoaquim Pera i Isern

Darrerament havia manifestat reiteradamentals companys del Centre d’Estudis Canetencsque se m’acabaven els temes per escriurea la revista El Sot de l’Aubó. El fet de noviure a Canet em dificulta molt l’accés als

arxius locals i conseqüentment minven lespossibilitats d’obtenir la documentació necessàriaper investigar sobre la història local. Ara bé,darrerament l’atzar m’ha proporcionat dues perles,que convenientment polides m’han servit per treure’nalguna cosa semblant a un article; vaig fer-ho en elnúmero passat quan a partir d’uns programes deteatre va sortir un modestíssim record del teatre alCanet de cent anys enrere. Avui, un cop més lacasualitat m’ha posat al davant un antiquíssimpergamí on s’esmenta en nom de Canet.

Crònica de la descoberta

L’estiu passat, com cada any, em trobava a lapoblació lleidatana de Guissona, comarca de laSegarra, on dirigeixo les excavacions arqueològiquesde la ciutat romana de Iesso des de fa vint-i-cincanys. En el museu local, on acostumem a plantar elcentre d’operacions durant la campanya estival, vanarribar unes caixes de cartró plenes de papers vells,llibres i fotos procedents de la Casa de Cultura local,on feia anys que hi eren emmagatzemades, un edificiactualment en obres on s’està ampliant la bibliotecapública; aquesta remodelació va ser qui va forçarl’èxode dels diferents serveis que aixoplugava i elseu trasllat a d’altres dependències municipals. Peraquesta raó va arribar aquest fons de documentacióno catalogada a la seu del Museu, val a dir que l’estatde conservació era lamentable: llibres ratats, arnatsi corcats, uns antics papers oblidats on la humitat il’abandonament havien fet estralls. Un dia de pluja,davant la impossibilitat de treballar a les excavacionsde l’exterior, vaig entretenir-me a fullejar aquelladocumentació. Entre lligalls de paper, pergamins,missals i censals hi havia uns quants llibres decomptes que eren enquadernats en pergamí; erenpapers relligats que pertanyien a diferents parròquiesde la Segarra on es computaven vendes, inventaris

de bens i rendiments derivats de l’explotació delcereal. Eren llibres i documents força antics, n’hihavia dels segles XV i XVI. La documentació històricaque contenen serà summament important per referla vida quotidiana d’alguns pobles d’aquella comar-ca a començaments de l’època moderna; peròaquests documents tenien un interès afegit: tresd’aquests llibres havien estat enquadernats de ma-nera molt rústica amb pergamins de “segona mà”;és a dir uns pergamins que havien estat prèviamentescrits i que l’atzar va fer que és reutilitzessin perfer de cobertes d’uns papers relligats.El pergamí va ser un suport per a l’escriptura usatdes de l’antiguitat que es fabricava a partir de pellsde xai; quan més tendre era l’animal més bonaqualitat de pergamí s’obtenia; durant l’època me-dieval, i abans de la invenció de l’impremta, va serla base de l’escriptura pública, privada i religiosa.Com que el pergamí era un material valuós podia serreciclat i reutilitzat diverses vegades en noves

Ramon Berenguer I


article

escriptures. A tall d’anècdota, un venerable padrí lo-cal ens havia explicat, d’haver vist “rentar”pergamins en el safareig públic de la vila. Hi havianois que sostreien pergamins de les golfes de casa ode l’arxiu parroquial, posteriorment els remullavenper tal d’esborrar les tintes dels documents antics iuna vegada nets el seu nou destí era el de folrar pilo-tes de futbol casolanes, per tal d’aguantar millor elsxuts dels vailets.El cas que ens ocupa va ser diferent, sortosament elspergamins que folraven aquests llibres no van passarpel remullat i esborrat. Dos dels llibres havien estatenquadernats amb pergamins manuscrits a doblecara, uns fulls que sens dubte havien estat arrencatsde les pàgines de llibres religiosos; els manuscritsdeurien haver estat escrits en l’scriptorium d’algunmonestir medieval, uns pergamins que mostravenbelles lletres polícromes i una excel·lent qualitatd’execució. Després d’haver estat llegits, avui sabemque un dels pergamins és part d’un tractat de filosofiadel segle XIV i l’altre correspon al full d’una homiliadel segle XIII. El tercer pergamí, que també feia decoberta, és el que ens interessa: es tracta d’untestament. Era un pergamí escrit en llatí per una solacara. Inicialment no vaig fixar-me massa en elcontingut, però la lletra extremadament ben escritaconvidava a la lectura. Vaguejant entre línies vaigllegir un sancti martini de arens, això em vaesperonar a fer una lectura més precisa del text, acontinuació vaig identificar un sancti pauli in maritimai un sancti aciscli de valle alto; ep!, tot això em

sonava..., fins que a la última línia conservada deldocument, amagat darrera d’un plec del pergamí espodia llegir clarament, Canet; havia arribat elmoment de prendre’s seriosament l’estudi d’aquellpergamí i salvar-lo per a la història.

El contingut del testament

Malauradament el document no s’ha conservat sencer,tot i així és força complet: és format per un cos cen-tral de 32 x 23 cm. i tres petits fragments que vanser retallats del cos principal per tal de ser aprofitatsper fer les cintes de tancament del llibre. El cos cen-tral consta de 23 ratlles escrites, retallades en elsseus marges dret i esquerra, així com també restaincompleta la part superior i la inferior del document.Aquests retalls fets sobre el document originalobeeixen a la voluntat d’obtenir la mida precisa perenquadernar els fulls moderns. Val a dir que lacal·ligrafia és excel·lent, amb lletra proporcionada iregular. Es tracta de les disposicions testamentariesfetes per Ramon Dalmau un important clergue de Bar-celona. D’aquest testament crida l’atenció la granquantitat de béns que reparteix el finat, l’extenspatrimoni que va detallant a l’escriptura ens mostraque som davant d’un personatge ric i influent; d’unprohom que, davant la mort, disposa un repartimentde les seves propietats entre alguns familiars isobretot afavorint diverses esglésies, com la cate-dral de Barcelona (de la Santa Creu i Sta. Eulàlia) imonestirs (Ripoll, Sant Cugat, Sant Pol, Sant Miquel

Testament de Ramon Dalmau. Pergamí del segle XI

El Sot de l’Aubó


del Fai, Sant Pau del Camp, Sant Marçal del Montseny,etc).És un testament inèdit i únic, no se’n coneixen méscòpies. Dic això per què era costum estesa que delstestaments de la gent important se’n fessin diversescòpies, per tal que cadascun dels beneficiaris disposésd’una còpia original; aquestes còpies feien alhora lafunció de títol de propietat a tots els efectes, i erauna pràctica reconeguda i respectada per tothom.Un dels objectius de la meva recerca era poder de-terminar la data d’aquest testament, doncs m’hauriade permetre contextualitzar en el temps la referènciafeta a Canet. Aquest objectiu tenia un problema, comhem dit el document havia estat retallat pels quatrecostats i, tot i conservar-se gairebé sencer, la partdel pergamí on surt habitualment la datació no ésconservava, en un retalló es pot veure escrit tertiokalendas ianuarii, però de quin any?, malauradamentaquest és un dels retalls perduts. Havent consultatamb eminents experts en paleografia medieval varemconcloure que la lletra era amb seguretat del segleXI; un altre detall com la referència a Ermessenda(972-1057), la famosa comtessa de Barcelona, mullerdel compte Ramon Borrell; ens portava també al segleXI.No n’hi havia prou, calia investigar més sobre enRamon Dalmau que pel que semblava tenia propietatsa Canet fa 1.000 anys enrera. La part del documentque fa referència a Canet es troba a la línia 22 deltestament, on diu: “.... dona a Guilla, esposa deDalmau Bernat totes les cases de pedra i calç quetenia a Canet....” (Et concessit Guilie uxori DalmatiBernardi et omnes domos quas habebat in Canet expetra et cal .../...). Que el document està fentreferència al nostre Canet (Canet de Mar) no pre-senta cap mena de dubte, el context de Maresme ésmolt present a tot el document: Arenys, Sant Iscle,Tordera i Sant Pol són altres llocs on tenia propietatsen Ramon Dalmau i que surten referits al testament.

Ramon Dalmau i el seu temps

Buscant entre documentació conservada a l’Arxiu dela Catedral de Barcelona (ACB) hi ha registrat enRamon Dalmau en quatre documents. En un d’ells,datat el 1076, Ramon Dalmau és citat com un clericoBarchinonensi que compra una casa propietat delvescomte barceloní Udalard II (Libri Antiquitatum, I,f.236 ); aquesta casa sembla que és la mateixa quedeixarà en herència a la Catedral de Barcelona unsanys més tard; queda demostrat que Ramon Dalmaues mou molt bé en els cercles de la catedral de Bar-celona. L’any 1077 fa una permuta amb Adelaida,

neboda dels comtes de Barcelona Berenguer RamonII i Ramon Berenguer II ; l’any següent 1078, lamateixa Adelaida li ven un hort a la ciutat de Barce-lona (Libri Antiquitatum, I, f.235). En un altre pergamíen Ramon Dalmau apareix com a marmessor en eltestament d’un tal Dalmau Geribert (LibriAntiquitatum, III, doc.17), datat a l’any 1082. Aquestaserà la darrera cita conservada d’en Ramon Dalmau,fet que ens suggereix que el seu testament i mortdegueren produir-se entre el 1082 i el 1086; doncs al’any 1086 ja no apareix en els llistats i censos deciutadans importants de Barcelona que s’elaboren apartir d’aquesta data. Pel volum del seu patrimonipersonal, tot i ser clergue, ens fa pensar que tindriaja una certa edat quan va morir, possiblement entornels 70 anys, una edat considerable si tenim en comptel’època.Com és que un clergue barceloní és tan ric?, i, a queobeeix la dispersió dels seus béns a través del’herència? Són dues preguntes que ens porten a unescenari interessant. És un fenomen que es dona justen aquest moment de l’Edat Mitjana: hi ha una pug-na pel poder polític i econòmic en el país, una lluitaentre tres poderoses faccions: el poder urbà de Bar-celona encapçalat pels vescomtes i recolzats pelclergat barceloní; un poder territorial, representatpels diferents senyors i barons del territori, i en ter-cer lloc trobem els monestirs que cada vegada amplienmés el seu àmbit d’influència i poder econòmic. Enaquest context surt també un quart poder en litigi:el comte de Barcelona; aquest vol començar a tenirun poder més directe i efectiu sobre el territori i laciutat de Barcelona, més enllà de la seva figura re-presentativa, i necessariament el poder ha d’anaracompanyat per una solvència en termes econòmics.El testament és un reflex d’aquesta situació; enRamon Dalmau fou un clergue que va treballar moltper tal d’aconseguir reunir un ampli patrimoni, unpatrimoni destinat a afavorir a familiars influents ia diferents institucions religioses, un testamentprecís que busca un equilibri de forces, un patrimonique es cedeix amb la voluntat de fer cada vegadamés poderosos a alguns d’aquests estaments en litigi.En el testament es citen també els molins del Besòs,unes instal·lacions que apareixen a finals del segleXI, que depenen del clergat barceloní i que suposenun dels seus negocis més productius, primer com amolins fariners i posteriorment com bataners ipaperers. Els personatges influents quan s’han dedespendre dels béns terrenals, el moment de la mort,sempre volen deixar les coses ben lligades i fins i totesmenar antics pecats; en aquest sentit, resultacuriós com en Dalmau en el seu testament recorda i

Detall del testament on surt la referència a Canet. És el nom escrit de Canet més antic trobat fins ara


article

reconeix públicament de com s’havia apoderat d’unespropietats de Sant Pau (Sant Pol) amb “males arts”(robat o estafat) i en el moment de la mort hoconfessa i alhora intenta compensar al damnificatrecordant-lo en el testament.La data de la mort no la podem precisar exactament,per tot el que hem exposat, giraria entorn la prime-ra meitat de la dècada dels 80’s del segle XI (1082-1086). Per situar-nos en l’època hem de dir que eraun moment políticament inestable al casal comtal deBarcelona, protagonista d’episodis tràgics, gairebéde crònica negra: la comtessa de Barcelona, Almodisés assassinada pel seu fillastre; els seus fills naturals,els bessons Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes” iBerenguer Ramon II “el Fratricida” compartiran elpoder comtal, fins que uns anys més tard el segon enun atac de gelosia mata al germà bessó en un paratgedel Montnegre, en el transcurs d’una caçera defalcons. També en aquests moments un afamatguerrer de frontera, de nom Roderic Diaz de Vivar,anomenat el Cid, està passant una temporada a Bar-celona per negociar amb els poders fàctics catalansla compra dels seus serveis d’armes per mantenirestable la frontera sud, davant els almoràvits deValència. Aprofitant l’avinentesa, en Roderic haviacasat la seva filla Maria amb el comte de BarcelonaRamon Berenguer III (fill del malaguanyat Capd’Estopes i la princesa Mahalta de Sicília); per aquestaraó a la mort del sogre (ocorreguda el 1108), la fa-mosa espasa del Cid, la Tissona, el bé més preuatd’un guerrer, passa a ser propietat del comte de Bar-celona.

Ramon Dalmau, un personatge barceloní relacionatamb Canet

Gràcies a aquest testament es pot veure com enRamon Dalmau s’havia mogut força pel Maresmeampliant el seu patrimoni. Som davant el cas d’unsenyor de Barcelona que disposa en propietat demoltes finques per la zona que avui en diem l’AltMaresme. A Canet i té com a mínim dues cases

fermes, de calç i pedra, especifica;s’està referint a dues masies o duescases de poble?, no ho sabem; tambécal dir que l’expressió omnes domosquas habebat in Canet ex petra et cal-ce, no ens deixa clar si l’esment “totesles cases” són dues, o bé poden sermés, com a mínim és més d’una.També deixa en herència els drets deporta de les esglesioles que tenia alMaresme, sense especificar quineseren. Igualment deixa uns masos ambtotes les seves pertinences que estrobaven al davant de l’església deSant Iscle de Vallalta (mansos cumeorum pertenenciis qui sunt anteecclesia sancti Aciscli valle alto), enaquest passatge crida l’atenció que faservir el terme mansos per designarles cases de Sant Iscle, mentre que enel cas de Canet fa servir el de domos.

Consultats alguns medievalistes sobre el significatd’aquesta dualitat terminològica, ens han indicat queés a finals de segle XI quan a la documentació començaa especificar-se separadament els termes domus imansus , un fet que podria obeir a diferencies deconstrucció entre ells. Una domus seria sempre unaconstrucció de calç i pedra, mentre que un mas podriaser també de fusta i fang.La importància d’aquest document és doble, sota elmeu punt de vista. Per una banda és el documentmés antic trobat fins ara, on apareix citat el nom deCanet ben explicitat (Sant Pere de Romaguera esdocumenta posteriorment, l’any 1098); en segon llocva associat als noms de propietaris de finques. EnRamon Dalmau és el primer propietari de cases queconeixem de la història de Canet, i, ves per on, ésde Barcelona !!. Els hereus que reben les propietatsque el difunt tenia a Canet són una tal Guisla (o tambéla podem anomenar Guilla) esposa d’un tal BernatDalmau, uns hereus que devem suposar que prendrienpossessió d’aquestes finques, per tant en Bernat i laGuilla serien els segons propietaris canetencsconeguts.

Epíleg

Si em permeteu la ironia final..., en Ramon Dalmauva ser el precursor d’un fenomen que en els darrersanys s’ha tornat a reproduir a gran escala en el nostrepoble: l’arribada de propietaris barcelonins, aquestavegada però amb hipoteca, els temps han canviat.En aquesta línia, no creieu que es mereixeria uncarrer en record a la seva memòria?, crec que laproposta és molt adient de ser plantejada, pel mèritde ser el primer propietari canetenc conegut; és igualon sigui el carrer, doncs de domos ex petra et calceactualment en tenim arreu de la vall.

JOAQUIM PERA I ISERN

NOTA: Una còpia d’aquest document estroba dipositada a l’Arxiu Municipal de Canet de Mar

Sepulcre de Ramon Berenguer II «Cap d’Estopes», a la catedral de Girona

El Sot de l’Aubó


rran de les Festes Jubilars de la Mare deDéu de la Misericòrdia al setembre de l’any2007, la Comissió Organitzadora dels actesva encarregar al Centre d’Estudis Canetencsla confecció d’un llibre sobre la història de

la Mare de Déu i del santuari, des dels més remotsorígens fins al moment actual. Una vegada ens vamposar a la feina, després de recollir tot el materialescrit que poguérem haver, vam constatar amb gransorpresa, que mai s’havia emprès seriosament ressemblant sobre aquest tema. Comprovant i analitzantprogrames i opuscles impresos al llarg del segle XX,vam notar que molts d’ells s’havien estampat gairebébuits de contingut i que semblava que anaven copiantel que havien escrit els antecessors, sense comprovarsi el que posaven en lletra impresa era cert o no.Posem per exemple un fet que és molt aclaridor. Elllibre “Novena, Història i Cançoner de Nostra Senyorade la Misericòrdia de Canet de Mar” editat a l’any1933 i escrit pel senyor rector de Canet mossèn JosepComerma. En unes pàgines dedicades a aquest temahistòric diu així: «Aquesta petita història del Santuaride Nostra Dona de Misericòrdia, ha estat escritatenint a la vista els documents del arxius parroquialsde Canet i de Sant Iscle, l’obra del senyor Magí Xiquési Soler i la documentada Història, encara inèdita delsenyor Francesc Serra Barrecheguren».

Doncs bé, a la pàgina 85 s’hitroba: 9 La partida debaptisme de M. Martínez fi-gura en llibre V debaptismes de l’arxiuparroquial, i diu així. “Vuyals vint i cinch de mars delAny sobredit (1585) fonchBatejat Joan, Mariano,fil llegítim y natural delsor Salvador Martínez,cirugià y de Franciscamuller sua. Forenpadrins Joan Golardapotecari y CatharinaFerrer y Arquer, totsde Canet ministraHyacintho Guivespre. Y vicari de ditavila».

Estudi sobre el mot«Misericòrdia» a Canet

Francesc Verdura i Capmeny

A

És aquesta la partida de baptisme de mossèn MariàMartínez, el qual va ser el veritable artífex que vadonar un gran impuls a la renovació del santuari i vafer construir la nova imatge de la Verge amb els braçosoberts tal com la coneixem avui dia.Doncs bé: El naixement de mossèn Marià Martínezva ser a l’any 1685.El més penós és que d’aquest llibre de la Novena,fins al dia d’avui se n’han fet moltes noves edicionsi hem constatat que el que possiblement era un errord’impressió a la primera edició, s’ha anat succeint

Primitiva imatge de la primera Mare de Déu de la Vall


article

fins el dia d’avui sense que ningú n’haguésfet esment i rectificat aquesta errata.Això ens ha fet pensar que TOT quan hemtrobat escrit, s’hauria de posar enquarantena, abans de donar res per bo, ano ser que estigués ben documentat.Tenint en compte que la majoria dels escritsreferents a aquesta història són manuscritsde fulles soltes del doctor Marià Serra i Fonti que aquest senyor, a pesar dels seusestudis i bona voluntat, va anar durant totala seva vida carregat de feina, que nosabem pas com podia donar l’abast a tot elque volia assolir. A més de ser cap de famíliai amb forces propietats rústegues i urbanesi exercir la tasca de metge, va editar iescriure al llarg de molts anys el setmanari“La Costa de Llevant”, va estar alconsistori municipal un grapat d’anysarribant a ser alcalde de Canet, i al mateixtemps anava escrivint el seu famós“Dietari” i molts altres temes d’històrialocal. És evident que alguna cosa se l’hipodia haver passar per alt per més ques’esmercés a fer-ho tot bé.Un exemple és una errada que hem trobatrepetida moltes vegades. Expliquem-la. Elcognom de la senyora Madrona Clarina quefou la persona encarregada de portar aterme a Barcelona la gestió de trobar unbon escultor per construir la nova imatgede la Verge de la Misericòrdia i que a mésva suggerir que es fes amb els braços oberts i sensel’Infant Jesús va ser idea d’aquesta senyora.El cas és que en els escrits del doctor Marià Serra elcognom «Clarina» el vam trobar escrit reiteradamentper «Clariana». Això ens obligà a cercarexhaustivament tot el que es coneixia sobre la sevavida. Sortosament, aquesta senyora, que erabarcelonina, víuda i terciària de l’ordre de SantAgustí, i que va morir en olor de santedat. Desprésde la seva mort es van iniciar tràmits per iniciar-nela canonització i es va editar un llibre sobre la sevapiadosa vida. La lectura d’aquesta obra ens vapermetre comprovar que el doctor Serra anavaequivocat, ja que el pare d’aquesta senyora, botiguerbarceloní, procedia de la població lleidatanad’Anglesola on hi havia la casa pairal dels Clarina.Aquests detalls inexactes fan que per tant s’hagid’anar amb molt de compte i analitzar el que trobemescrit. Els estudis que transcrivim a continuació hanestat iniciats per la família Serra, alguns de cincgeneracions enrera deixant-ho força ben escrit.Encara que alguns documents que citem, no hanarribat a les nostres mans, hem tractat d’aprofundiral màxim per aclarir la veritat de tot el que hemtrobat sobre aquest afer i del context històricd’aquells temps a Canet. Heus ací el que va escriureel doctor Marià Serra Font. “Penso que és ben pocsabut el com i quan va començar Canet a invocar lamare de Déu amb el títol de Misericòrdia. Cert quemolts hauran sentit dir que la Mare de Déu foutrobada, però aquesta veu que de molts anys va anar

corrent és falsa, com explicarem en aquest mateixcapítol.Apartada aquesta hipòtesi per molts encara podriaquedar més fosc l’origen de la devoció més canetencade totes. Es va mirar de fer llum sobre aquest punt,el més interessant de la història de la Misericòrdia.Déu governa el món i per executar els seus designisno li cal pas fer miracles constantment. El miracleés més un signe de poder diví, que el mitjà de fercomplir la Voluntat del senyor. Ordinàriament esserveix de les lleis naturals i dels mateixos actes dela lliure voluntat humana pel desenvolupament delpla que té providencialment establert i aquestaprovidència no és pas menys admirable quan ésexecutada per medis ordinaris que quan ho és permiracles prodigiosos. En el cas que ens ocupa crecque no hi ha hagut cap miracle i que tot ha estat fetd’una manera que podem dir natural. Cal però, entot, veure el poder de Déu i donar-li gràcies perquè aCanet ens ha fer el gran favor que hi arrelés d’unamanera especial la devoció a Maria Santíssima.”“Quan es feu la nova església parroquial i la vella vaquedar en un lloc força secundari es va anomenar unhome que com a guardià vigilés i tingués curad’aquesta. Dos d’aquests homes que en el tempss’han succeït en aquest càrrec, jugaren un importantpaper en el cas de què parlem.A darreries del segle XVIII, l’ermità no devia tenirmassa escrúpols històrics, quan acompanyava algúa beure aigua de la mina per què la trobessin mésfresca, (El doctor Marià Serra i Font deixà escrit que

Imatge de la primera Mare de Déu de la Misericòrdia, popularment conegudacom la Mare de Déu petita

El Sot de l’Aubó


recordava que de petit encara havia sentit dir aquestconservat), deia que allà a la mina s’hi havia trobatla imatge de la Mare de Déu petita o sia la que hi haa l’altar del cambril i que certament és la primeraque es venerà.” [ (El Dr. Marià Serra es refereix alnou Santuari abans de la guerra civil 1936-1939 iaquesta transcripció ha esta feta pel seu fill FrancescXavier Serra Barrecheguren)]Vist com un ermità va donar origen a la hipòtesi fal-sa, vegem com un altre va donar origen a la devocióde la Misericòrdia.Un canetenc que portat pel seu amor a la vila idevoció a la nostra patrona escrigué una petitacrònica de Canet, el metge doctor Francesc XavierClausell Oller a l’any 1771 deixà escrit el següentsobre aquest afer: “Després que l’església nova foufeta parroquial, se constituhi en l’antigua, a fi decostudiarla, a un home d’aquells, que vulgarmentse diuhen ermitants, per cuia habitació se feu lacaseta que en la part de ponentes unida ab la igle-sia. Se anava en ella succehint un a altre losermitants, a arbitre del cabildo secular, quan un delsreferits ermitants, imposà, segons la tradició, a laMare de Déu del Roser que hi havia a la dreta delcrusero, lo titol de Ntra. Sra. De la Misericòrdia. Sifou perquè no se feyan ja en aquell altar, les funcionspròpies del rosari, per haver altar propi en laParròquial, al qual estarien vinculades lesindulgències i gràcies del rosari, o bé per altre motiu,se ignora; però no se dubta de la veritat de latradició, ni del bon esperit amb què lo tal ermità,acertà a proferir tan admirable nom; lo qual com oliderramat, se difundí tan promptament que luego sesabé per la comarca i començà aquella iglesia aanomenarse de la Mare de Déu de la Misericòrdia ino de Sant Pere i Sant Pau; aprobantho lo Prelat.Segons lo mes vell dels vivents de dita vila, diu queaixí eren les veus, segons ell recorda; no obstantque les imatges de estos gloriosos Apóstols, sequedaven en el cap de l’altar major i la de MariaSantíssima en lo primitiu crucero en què estava, enlo qual permanesquè fins que se feu nou l’altar

major. Aquí està l’origen del títol de Nostra Senyorade la Misercòrdia.”Tot aquest paràgraf tant descriptiu, diu el doctorMarià Serra Font que va ser escrit pel seu rebesavi,el metge doctor Francesc Clausell Oller nascut a l’any1719. És possible que fos un treball molt més ampleque el tros que aquí hem pogut reproduir. I ja quetenim constància que el seu fill Francesc Xavier SerraBarrecheguren el va tenir a les mans. Això vol dirque va arribar íntegre fins als nostres dies ja queduran la guerra civil no es va destruir res d’aquestsescrits. Malauradament no l’hem trobat ni a la Bi-blioteca de Canet ni a l’arxiu Parroquial de Canet, laqual cosa ha fet que hem hagut de treballar amb unacarència de dades, que fa que la investigació siguimolt difícil.Per saber alguna cosa més d’aquest senyor vam feruna recerca de cinc generacions ascendents de lafamília Serra. Que en va donar el següent FILL- Doc-tor Marià Serra Font 1863-1926. PARE - DoctorFrancesc Xavier Serra Clausell 1823-1897. AVIA – Mag-dalena o Manuela Clausell Llauger neix 1794. BESAVI– Ramon Clausell Vendrell.REBESAVI – Metge Doctor Francesc Clausell Oller natel 1719.Anem seguint amb el que han escrit la família Serra.El Doctor Marià Serra Font acaba l’escrit del seurebesavi amb aquesta esclat d’alegria:“Contentíssims hem d’estar tots els canetencsd’aquest canvi d’advocació. Ho divina inspiració del’ermità! Celebrem fills de Canet la especial gràciaque ens va concedir la Providència.”Va seguint uns escrits del senyor Francesc XavierSerra Barrecheguren en el que diu el següent: “Elmateix Metge Doctor Francesc Xavier Clausell Ollerdiu que el canvi d’advocació es feu a la dècada del1660 al 1670. Funda aquesta afirmació pel que ja haescrit, ço és, que ell havia conegut gent que tenienmemòria d’aquella època ençà i si el canvi s’haguésfet del temps de llur memòria d’aquella li hauriennarrat. No creu tampoc que fos més antiga, perquèdiu que les cròniques velles de Canet (ell les devia

haver llegit) no parlen mai de la Mare deDéu de la Misericòrdia”.El senyor Francesc Xavier Serra va escrivintper reafirmar l’opinió del seu avantpassat:“que la primera vegada que ell va trobarun document amb el mot Misericòrdia ésen un testament en què una senyoraanomenada Maria Vendrell, va deixar ditque se li diguessin sis misses a la Mare deDéu de la Misericòrdia.”Aquest testament està datat a l’any 1663:“El dia 9 de mars de 1667 el bisbe Ninoten la seva visita diu que era beneficiaridiaconil Pere Riera i troba dos altars, elde sant Pere i el de la Mare de Déu. Elcanvi d’advocació si bé ja havia de sercomençat, no devia tenir encara estat ofi-cial eclesiàstic. Tampoc el devia tenir en-cara a l’any 1673, perquè la visita del bisbeDou parla igualment del seu antecessor del’altar de la Mare de Déu i tampoc diuExvot existent al Santuari de la Misericòrdia


article

Misericòrdia.Si l’església encara no havia donat estatoficial al canvi d’advocació, pels deCanet ja devia ser un fet consumat, carla cessió del Consell del 8 d’octubre delmateix any 1673 acorda que “JeronimSaladrigas se’l faci franc de soldat i dretdel vi que collirà en terra sua mentreserveixi a nostra Senyora de laMisericòrdia” Jeronim Saladrigas eral’ermità. Seria ell el que encertà a fer elcanvi de l’advocació? Si fos lo primer nomdel qui devia ser un home modest decondició social, en Jeroni Saladrigas, bédeuria ésser escrit amb lletres majorsque molts altres noms que a vegadesveiem posats, perquè han fet un donatiu,sempre d’agrir, però a vegades de benpoc mèrit per ser les sobres de llur for-tuna. I si sols es concedí el privilegi, perquè estractava dels servidors de la Mare de Déu? Com devienser els nostres passats del segle XVII!”.Totes aquestes consideracions que ens citen elsmembres de la família Serra foren escrites ara fa unsegle més o menys, possiblement en la seva joventutdel doctor Marià Serra, ja que una vegada establert,la seva vida fou tant activa, que no crec que haguéspogut portar a fons aquests estudis. A més no els hadeixat en un llibre compacte, sinó en fulles soltesescrites a mà, moltes vegades en paper aprofitatque a l’altra cara porta un altra contingut i a voltesamb una cal·ligrafia apressada i irregular. El seu fillFrancesc Xavier Serra, que a la mort del seu pare al’any 1926 va intentar seguir amb el famós Dietaridel seu progenitor, segurament va intentant posaren ordre tota aquesta història de la Misericòrdia nocrec que pogués aportar-hi gaire cosa de nou. ElDietari va seguir escrivint-lo poc més d’un any, i lesdarreres anotacions daten de l’octubre de 1927. Ésde creure que l’esborrall del llibre de la Misericòrdiatambé deu acabar més o menys per aquestes dates.No escrivim tot això per fer-ne cap retret, sinó persenyalar que si no el va continuar no era per falta deganes. Patia una greu carència de visió, que el deguéobligar a deixar aquests treballs en què la vista s’had’esforçar fins a extrems molt aguts i persistents,que malauradament ja no estaven al seu abast.De manera que aquests papers van estar dormint enalgun lloc de la casa Serra i que solament han estatconsultats per escasses persones per cercar algunadata puntual.Amb l’encàrrec que ens van fer de compondre el llibresobre la Mare de Déu, tot i creure que tot el que hiha escrit s’ajusta a la veritat fins allà on van poderarribar aquests dos senyors, referent als temes mésvitals, hi ha coses que hem volgut aclarir fins al fonsde la qüestió.En primer lloc ens trobem davant del personatge del’ermità Jeroni Saladrigues, de qui se suposa que vasortir per primera vegada el nom de Misericòrdia.També és ben cert que quan es va inaugurar laesglésia nova, les ordres del senyor bisbe van sermolt taxatives. No es podia treure de l’església antiga

cap imatge ni retaule per traslladar-los a la nova, i amés s’havia de mantenir l’església oberta al culte.Segurament que si no hagués estat així, l’esglésiavella hauria estat desmantellada i trasllades lesimatges i complements al nou temple i l’antic hauriat tancat fins esdevenir una ruïna. La figura del’ermità per tenir cura del temple sembla doncsperfectament lògica i encertada.Per tant a partir de la inauguració del temple nou, laimatge de la Mare de Déu del Roser que hi havia enl’església vella, va restar sense una advocació de-terminada, ja que les prerrogatives i indulgènciesquè tenia, havien estat traspassades a una novaimatge de la Verge del Roser que s’havia instal·lat altemple nou. A la vella imatge se li va treure el rosarique portaven a la mà la Verge i l’Infant Jesús i elsvan substituir per poms de flors.També han deixat escrit que els sembla que el motMisericòrdia comença a sortir en la dècada dels anys1660 al 1670 i es cita el testament de la senyoraMaria Ferrer vda. Vendrell datat a l’ any 1663.Seguint totes aquestes indicacions vam iniciar lesconsultes per mirar de treure l’entrellat.Efectivament “... Llibre de Testaments 3 dels anys1653 – 1668, pàgines 102r,103r i 104r a 20 d’octubrede 1663 diu ....Item, perlos mateixas obligacions /miaç ÿ de aquells tinch jo obligació ne sian /celebrades deu (mises) a nostra Sra. De laMisericòrdia. “En Test. Solt T-139 (01)” en visiblenota presa per Senyor rector Senespreda al momentde prendre declaració de la testadora on tambés’esmenta la devoció a Nostra Senyora de laMisericòrdia”.Però no es tracta d’un cas únic, ja que en el llibre L3de testaments de l’arxiu Parroquial a la pàgina 056datada al 12 d’octubre de 1663 en testament de Sal-vador Misser Ferrer diu el següent . “.....per la moltadevoció que tinc a la Verge de la Misericòrdia del’Església Vella de Canet de Mar li oferesc 10 lliuresles quals vull que servesquen per un vestit o pali peradorno de Maria Santíssima.”I encara més. En el llibre de testaments de l’arxiuParroquial de Canet de Mar núm. 138 un testamentfet per Maria Goday muller de Salvador Llauger de

Excavacions de la primitiva església on nasqué l’advocació de la Misericòrdia

El Sot de l’Aubó


Canet de Mar, s’hi esmenta el nom de Mare de Déude la Misericòrdia en data del 31 de novembre de1662.Però encara vam trobar la prova més contundent iirrebatible. “Els primers goigs impresos a nom de laMare de Déu de la Misericòrdia a l’any 1663”. De noser oficial el mot no s’hauria autoritzat la sevaimpressió. És de senyalar que en uns segons goigs eldibuix de la imatge de la Verge vestida que portavaun pom de flors a la mà, igual que l’Infant.Si a l’any 1663 l’església ja va consentir ques’imprimissin els goigs, és que ja devia fer uns quantsanys que el mot havia sorgit, però que no sabíem elcom, ni el perquè, ni quant, encara que estàvemconvençuts que ens hi acostàvem molt. Llavorscomençàrem a indagar a la dècada de 1650 a 1660;amb gran sorpresa ens adonàrem que ni el senyorMarià Serra ni el seu fill no en fan cap esment i solsassenyalen les virtuts d’un ermità profundamentmístic o il·luminat.Cercàrem en primer lloc la data del naixementd’aquest per comprovar l’edat que tenia quan tenienlloc aquests esdeveniments. Després de moltesrecerques no vam ser capaços de trobar la data delseu baptisme, però si moltes altres dades d’ell i dela seva família que ens van permetre ajustar la data

de la seva vinguda al món. El testament del seu parediu així “.......yo Pau Saladrigas de la vila de Canetde la Costa davant del Reverent Bartomeu Subirà del’església de Canet...... ja tinc avantpassatsenterrats en el cementiri de Canet. deixo.....PauSaladrigas fill meu i de la dita Àngela muller mia.....Geroni Saladrigas fil meu i de la dita Àngela mullermia sia hereu meu no fora..... Any 1652Testimonis Doctor Josep Martínez cirurgià i JaumeTorro negociant.Extret del llibre tres de testaments 1653 – 1668 LletraS de l’Arxiu ParroquialSegurament devia testar en un dels campaments dela morberia on devien haver ingressat junt amb laseva muller. Ambdós van morir al mateix any i ambpoca diferència de temps. Mossèn Bartomeu Subirà iel mateix Doctor Josep Martínez prestaven els seusserveis en aquest lloc i en aquella època.Segueix la partida de defunció d’Àngela Saladrigasmuller de Pau Saladrigas el 4 de desembre de 1652 acausa del contagi als 70 anys d’edatExtret del llibre 2 d’òbits pàgina 50 de l’ArxiuParroquialAquesta partida de defunció té la particularitat, nogaire habitual a l’època, de concretar exactamentl’edat de la difunta, això ens fa suposar que al morira la morberia, poc després del seu marit seguramenti el seu fill Jeroni, com ermità de l’església vella aon devien celebrar-se les misses de difunts, deviaser-hi present i va certificar amb exactitud l’edat dela difunta. Si a l’any 1652 la mare tenia 70 anys, elseu fill Jeroni devia tenir-ne entre 35 i 40 anys, edatsuficient per ocupar el càrrec d’ermità.Sembla que Jeroni Saladrigas va morir a l’any 1680.En el petit escrit del doctor Francesc Xavier ClausellOller hi ha una frase molt interessant en la que diu:“segons lo més vell dels vivents de dita vila diu queaixí eren les veus,” vol dir que ell havia parlat ambla persona més vella de Canet, i hem volgutcomprovar si això fou possible. Si Salagrigues vamorir el 1684 i Xavier Clausell Oller va néixer al 1719,entre la mort de l’un i el naixement de l’altre, hi ha35 anys de diferència, un espai de temps prou reduïtcom perquè una persona vella li hagués explicatpersonalment els esdeveniments que de jove haviapogut viure.Una vegada concretada la seva edat, vàrem iniciarl’estudi sobre l’epidèmia de pesta que assolava elpaís.A l’any 1651 en plena guerra contra els castellans,una nova plaga es va abatre sobre el Principat deCatalunya. La pesta o contagi era sempre latent enaquells temps llunyans. El 30 de juny d’aquest 1651es van donar els primers casos mortals de l’epidèmia.Llegint entre línies ens vam adonar de la tragèdia icom van haver de reaccionar les autoritats de lapoblació. La primera mesura va ser la d’aïllar la vilade tota persona forastera que intentés passar-hi. Esva fer un “camí de morbo” que donava la volta a lapoblació. Venint de Sant Pol pujava per la vall deMartra i passava per can Niella, baixava pel masPalom, a can Goday i baixava per la riera fins al pasd’en Marges i tornava al camí ral per la Creueta.

Primera edició dels Goigs de la Mare de Déu, de 1663


article

La segona mesura fou la de treure del casc urbà totsels empestats i posar-los en un campament als aforesde la vila. El lloc escollit fou a la part alta de lapoblació pels entorns de l’església vella. El lloc compliaperfectament totes les funcions que havien de tenirles diferents seccions del campament. Era proper ala població i aïllat amb difícil accés. Tenint l’església,es podien fer tots els serveis religiosos, inclosos elsenterraments, aprofitant l’antic cementiri. Així elsdifunts de la morberia podien ser enterrats en terrasagrada. Es manllevaren algunes cases properes,perquè la magnitud de l’epidèmia sobrepassava ambescreix l’espai que podien oferir els terrenys del’església i es va muntar un gran campament. Es vanfer “barraques” on poder dipositar-hi els malalts,que degueren ser molts i per poder fer una separacióde sexes i també segons la gravetat dels mateixos.Els malalts estaven degudament assistits, ja que hihavia dos metges, (Josep Martínez i Josep Gimbert)i per part eclesiàstica, el vicari de Canet BartomeuSubirà, assistit per dos frares caputxins, fra Felipdel Bonsuccés i fra Narcís Arderol. A més hi havia unnodrit grup de personal que degueren fer les funcionsd’infermers, fossers, cuiners, netejadors, vigilantsi d’altres.Al principi el campament l’anomenaven “prop del’església vella”. S’ha de tenir en compte que no espodia anomenar amb el nom genèric d’Hospital, jaque a Canet hi havia hospital des de l’any 1553, abansd’haver estat municipi. Aquest en aquells momentsestava en ple rendiment, i el mot Hospital, amb ladualitat podia prestar-se a confusions.Val a dir que un sinònim d’hospital era en aquellstemps el mot “Misericòrdia”. Si en principi se’l podiaanomenar “Morberia”, no sembla que aquesta paraulapogués ser agradable a la població, denominar aixíun temple de culte amb tot el que té de despectiu elvocable.Si una persona hi havia a la població de Canet que espogués adonar de l’inici d’aquest procés de substitucióde noms; aquest fou l’ermità Jeroni Saladrigas, queen aquells temps en funció del seu càrrec, deguéassistir permanentment durant tot el temps que vadurar el flagell. És de suposar que en aquest període,entre anar i venir diàriament del temple al poble,complimentant encàrrecs d’un lloc a l’altre, deguéser constantment interrogat per la gent que requerianotícies dels seus familiars o coneguts entre elsmalalts que estaven purgant a la MisericòrdiaAquesta ens sembla que pot ser la manera més vàlidaper explicar el que realment va passar en aquell lloci en aquells moments.Una vegada va haver passat el flagell, el vell fossarde l’església vella, es devia convertir en un camí depelegrinatge per visitar els 189 difunts enterrats allàdurant el terrible contagi i ben segur, també, queaniria creixent la devoció a la Mare de Déu de laMisericòrdia, que si en un principi es podia referir ala casa de Misericòrdia en què s’havia convertitl’església vella, la religiositat del nostre poble l’aniriaconvertint en el nom de la Verge innominada fins allavors.La nostra suposició, és la de què l’evolució del mot

Misericòrdia, devia començar a prendre formapossiblement vers els anys 1652—1653, quegradualment va anar-se consolidat de viva veu, finsarribar a la lletra impresa, ja que una paraula detanta transcendència, necessita uns anys de“rodatge” parlat, abans de passar-lo al text escrit.Si es pogués trobar la totalitat de les notesmonogràfiques que el Doctor Francesc Xavier ClausellOller va deixar i que no hem trobat enlloc, ni a l’arxiuParroquial a on van anar-hi una part del llegat de laFamília Serra, ni a la Biblioteca de Canet on es vanfer càrrec de la resta, ni els descendents de la famíliaSerra que tampoc no en saben res, possiblement espodria anar un xic més enllà, entretant sols es podenfer hipòtesis sobre aquest tema que resta de momenten una incògnita.Vull aclarir, que davant la carència de dades, vàremrecórrer als fons municipals i vam comprovar que elsllibres d’actes des de la seva fundació fins al segleXVIII no hi havia cap referència. Després de llarguesinvestigacions i treballs que no cal esmentar, vanaconseguir localitzar-los a Mataró, en un domiciliparticular i que posats en contacte amb l’ajuntamentde Canet s’ha pogut recuperar i ara són a l’arxiuMunicipal. Malauradament quan vam anar a consul-tar-los no estaven digitalitzats i com quenecessitàvem fer un estudi molt aprofundit vam anara l’ajuntament amb els aparells necessaris i els vamdigitalitzar nosaltres mateixos.El desengany va ser gros ja que quan vam arribar al’altura de l’any 1653 ens vam trobar que no s’haviaescrit cap acta durant més de cinc mesos, just quanel flagell de la pesta era més virulent. Llàstima.Aquest és pràcticament l’únic punt important quefalta aclarir del tot per l’edició del llibre. Tot el quefa referència a la nova imatge està molt ben detallatper Mossèn Marià Martínez capellà custodi del santuarien aquells temps. Després quan es va tractar de laedificació del nou Santuari ja en el segle XIX ja estàben escrit i fins i tot imprès. Segueix el pintat de totel temple i finalment, ja entrat en el segle XX laCoronació de la Verge, que ja ha estat també escritaamb pèls i senyals. També la tragèdia de l’any 1936 ila recuperació durant la llarga postguerra fins el diad’avui, tot ben documentat. Cal afegir-hi notesrecents com la rebuda del bisbe Narcís Jubanyprocedent de Barcelona, la romeria a Montserrat ambel rector mossèn Mir per col·locar una majòlica de laVerge de la Misericòrdia al passeig dels Degotalls, lafesta de l’Antologia Poètica que va muntar el rectormossèn Pere Matamala a l’any 1982 i les darreresFestes Jubilars.Creiem que el camí l’hem deixat gairebé obert deltot. Nosaltres per l’edat i per les nostres carènciesculturals no ens veiem en cor d’agafar la ploma i fer-ne aquest llibre meravellós que tant desitgem que espubliqui. Esperem que una ploma docta, assenyada iamarada d’amor a la Verge, escrigui aquest llibretan desitjat. Nosaltres si som vius encara, estarema la seva disposició per ajudar-lo a dur la tasca a bonterme. Que Déu ho vulgui i que tots ho puguem veure.

FRANCESC VERDURA CAMPENY

El Sot de l’Aubó


inicia l’anada a Pedracastell ascendint pelcamí de la carena que ens portarà, permitjà d’un camí de terra prou conservat,i com a fi de la caminada, al peu de laCreu de Pedracastell. Cal dir que dels di-

versos camins que porten al cim de la muntanya dela Creu aquest de la carena és el més recent atès quedurant molts anys fou un pas tancat i motiu de litigientre aquells a qui convenia la seva utilització i elspropietaris que no els deixaven passar. De totesmaneres l’accés a les vinyes existia antigament através de rials, que són passos naturals tant per uncostat o a l’altre de la carena.En els temps llunyans de la meva infantesa, el méshabitual era trobar-nos amb els companys al peu del

Camins a Pedracastell (1)El camí de la Carena

Antoni Cruanyes

S’petit mur que tancava el pas dels pins de can Moreu,veïns de can Marges (avui camp d’atletisme) i queestaven protegits per una filferrada que s’allargavafins l’entrada de l’horta de can Moreu, a la rieraGavarra, que no permetia el pas. Com que el camíde la carena conduïa també a terres i vinyes de vellscomparets, algun d’ells, cada cop que tancaven elcamí amb la filferrada s’afanyaven a tallar-la perpermetre el pas, tant a ells mateixos com a d’altres.Els que feien aquesta acció incívica es recolzaven enel criteri del Dret Civil Català que consagra els caminscareners com a camins naturals i d’ús públic. No hecomprovat mai si això era cert o no però la veritatés que aquella filferrada no durava mai una setmanaseguida i que a molta gent això ens anava prou bé.

Si la marxa a Pedracastell esfixava per a la matinada, horamolt habitual, ens vèiemcondicionats a accedir al lloc dela trobada passant per la canto-nada de la Plaça mercat i carrerdel cementiri amunt amb la casade cal Valent, i el barri de canClausell a la cantonada dreta,encarant el camí costarut delcementiri, tot cobert demoreres, que rebien les nostresvisites insistents quan era latemporada de cria dels cucs deseda,tant en voga entre elsescolars d’aquells anys trenta delsegle passat.Passant per davant del barrid’accés al cementiri, que enaquells temps tenia la portaprincipal a la paret lateral dretade la pujada, aquest es trobavamolt isolat fins al punt que a lacantonada l’enterramorts hidipositava, moltes vegades,restes de taüts arrambant-los ala paret del cementiri on erencremats de cara als garrofers decan Baltasar, just al peu delcaminet de dreçera per on sesolia passar... Fos com fos,d’aquesta crema no en fèiem

Casa dels germans Josep i Antoni Fabré, coneguda per «Cal Valent». Al costat del vellcamí del cementiri, força costerut i vorejat de moreres. La fotografia és d’abansd’obrir-se el carrer Clausell, als anys 70.


article

gaire cabal ni escarafalls: aquells eren altres temps,i nosaltres prou joves per mirar-nos les coses de lavida i de la mort com a molt llunyanesApleglats doncs, en el punt de trobada iniciàvem lasuau pujada per mig dels pins de can Moreu amb laprimera referència a la vista, que no era altre que elpunt elevat sobre la vinya dels Horta, coneguda perla «Gleva seca» per l’agritud del seu terreny i ques’extenia fins a l’entrada de l’horta de can Moreucontenint un miler de ceps on es trobaven també lesdues casetes de les anomenades de «volta de canó»que contenien el repartidor de l’aigua del Fideuer il’altra l’aigua de la mina de St Josep.Iniciada la partença cap a Pedracastell, i deixant a lanostra dreta l’horta de can Marges, travessàvem lapineda de can Moreu ascendint costa amunt anantguanyant alçada. Travessant garrofers ensapropavem a la vinya de can Rodon, lloc des d’on jaes fruïa una bona vista panoràmica de gran part dela vall interior de Canet.En aquell temps molts dels terrenys avui plens depins eren coberts per vinyes molt ben conreuadesque donaven feina i bon fruit als vell comparets que,seguint la tradició dels nostres avis, eren treballadesamb gran coneixement i acurat esforç per obtenir-ne el vi per al seu consum o venda. Així era naturalque arribada la tardor moltes cases de Canetpengessin la branca de pi al damunt de la portaladasenyalant que havien encetat bóta i posaven el vi ala venda (que no sobrepassava el preu de 20-30cèntims de pesseta per litre) i que moltes vegadesl’agutzil municipal, «el Coco», anava anunciant a sode trompeta pels carrers de Canet deixant-ne fer untraguet del porró que portava de prova.Seguint pujant pel camí de la carena s’arribava allloc que ja d’antic es coneixía per «la pedrera» deixantal fons, sota nostre, la gran mole del castell de SantaFlorentina, propietat dels Montaner, amb els dos pinsque li donen nom, tot i que originalment n’hi havientres, un d’ells fou tallat una tarda d’estiu de l’any38, en plena guerra civil espanyola. Ara, passats moltsanys, encara es troba al cim de la pedrera, una roca

força gastada per l’acció del tempsque a la part superior conté un foratde 15 x 15 x 18 cm, on els romeuscomplien el dilluns de pasqua el Votde Vila fet a l’any 1569 pel poble deCanet en petició de ser lliurats delcontagi, que tant tribulava alsnostres avantpassats. En l’orificid’aquesta pedra s’hi encaixava elsant Crist que encapçalava laprocessó mirant a Santa Maria del Co-rredor a qui s’havia fet el Vot de VilaEls primers romeus a Santa Maria delCorredor deuríen anar-hi guiats permossèn Benet Buscatell que era enaquells temps llunyans Prevere i Vicaride l’església, de Sant Pere, Sant Paui Sant Benet de Canet, sufragània dela de Sant Iscle de Vallalta). Comsabem també que, almenys fins alsanys 1674, els membres del Consell

Municipal, per acord unànim, acudien a la processóque es celebrava a Santa Maria del Corredor, aportantla carn de moltó pel consum dels Consellers iacompanyants.Passant el temps i durant molts anys, aquest cim fouconegut com «Pedra del Vot de Vila» i ara fora boemprar de nou aquesta denominació que complaurial’afany de recuperar i mantenir la nostra memòriahistòrica, que no solament es refereix a les perso-nes, que sí, sinó també de qualsevol altre senyal osímbol material.Al no existir aquest camí de la carena fins recentment,l’accés al cim de la Pedra del Vot de Vila deuria cons-tituir, en el seu temp, un problema seriós ja que elfet d’anar precedida la romeria per Creu alçada con-vertía tot el camí trepitjat en pas públic i això noméses podia obviar si els romeus entraven i sortien percamins que formessin part d’una mateixa propietat,situació que només es donava en terres dels Montanerde Santa Florentina.Des d’aquest punt del camí ja es podia contemplaruna gran extensió de terreny a totes bandes idireccions, visió avui dificultada pel creixementincontrolat dels boscos de pins que redueixen en granmanera la visió panoràmica... Per la part del nords’albira, ja propera, la muntanya de Pedracastell, al’esquerra el cim dels tres Turons amb l’ermita de laVerge del Corredor, el Salt de Rossí, amb la sevallegenda, a ponent el castell de Burriach i més al’esquerra encara, sovint entre boirines, la muntanyade Montjuïc.I a sota mateix, la nostra vila de Canet! i les hortesde la vall de la Gavarra tan riques i ubèrrimes entemps recents passats. Tot plegat feia que aquestavisió ens omplis el pit de sana complaença i ens fesdesitjar el retorn a aquest lloc amb tant de simbolismeper la gent de Canet... Llàstima que aquest espai degrat record històric pels canetencs es trobi enllastimós estat d’ abandó...Passat un temps de contemplació i descans reprenemel nostre caminar cap al cim de Pedracastell avançantper un troç de camí ample i planer vorejat d’espessos

Horta Clausell, amb la masia a l’esquerra de la fotografia

El Sot de l’Aubó


boscos als qui, tanmateix, caldria una bona esporgadaque els ajudaría a creixer ufans i minvaria en granmanera el perill d’incendi. A la meitat del camí peron anem avançant es troba el dipòsit d’aigua construïta la cota 180, a la part alta del mas Pruna (antigamentcan Vendrell o can Roldós o can Batlle ) que a part decobrir un servei necessari a la població facilita lapujada d’aigua al Mirador de la Creu. Pocs metresmés amunt, ja al peu de la falda de Pedracastell,convergim amb el vell camí de Sant Iscle que per lapart esquerra de la muntanya s’enfila per camícosterut fins a l’actual Mirador de la Creu que bé potdonar aixoplug als sorpresos per un aiguat o altresusos o necesitatsAquest Mirador fou construït en els anys 80 del passatsegle i en va façilitar la seva ubicació la generositatd’un convilatà propietari que va cedir gratuïtamentel terreny necessari, en el lloc i moment oportú.(l’actual abandó dels boscos limita fortament la funcióde Mirador, que iniçialment se li va atribuir).Alguns anys enrera ja existí una porxada al mig/sotade l’actual terreny erm que veiem a la dreta, barra-ca que l’incivisme popular es va encarregar de cre-mar. Hom ho va atribuir a un acte incívic, mes tot vafer pensar en una venjança política de l’època...En un lloc molt proper a l’actual Mirador es va situarun capelló de fusta amb la imatge de Sant Pere, patróde Canet, que fou obsequi del grup calellenc «Pa, vi imoltó» l’any 1980, al nostre poble. Dissortadamentva durar ben poc ja que mans barroeres el van serraremportar-se’n el Capelló i la columna de fusta desuport.Seguim pujant uns pocs metres més i arribem a lafita de pedra que marca el límit del nostre municipi(a terra i sense subjecció ) sempre al peu del camíde Sant Iscle i sota d’una pineda força malmesa imaltractada. Des d’aquest punt és magnífica la vis-ta que en un dia clar es pot gaudir del Montnegre i elMontseny, els Tres Turons i el castell de Burriach itambé, amb tota la terra i muntanyes que ens sepa-ren, el castell de Montjuic a la llunyania i a ratlla demar.Bona part de la plana que trobem al cim dePedracastell, des de l’ any 1947 es utilitzada per a

Pedra del Vot de Vila

Mirador de la Creu, inaugurat l’any 1983

celebrar-hi l’aplec del dia Primer de Maig, quelegalment es feia el dia de «Sant Josep Artesà», o dela Santa Creu ja que la seva celebració era prohibi-da... Aplec que, sortosament, encara que força

Col·locació de la capelleta de Sant Pere, al cim de la muntanya de Pedracastell, per part del grup Pa, Vi i Moltó de Calella, el 1985


minvat, encara es manté ! Arribats a aquest punt bées pot dir que ja hem arribat al cim de Pedracastell,la que podem qualificar com... La muntanya deCanet! Ben segur que sí, ja que al seu peu o al seuentorn s’hi poden trobar mostres i símbols o fins itot fornir-hi llegendes sobre la seva història, com laque el nostre convilatà Ramon Rodón i Grau vaescriure l’any 1921. O creure que, tal com sostél’historiador Lluís Parera i Cusí, el cim de la muntanyade Pedracastell fou, en la reculada història de Canet,el lloc que ubicava el que ell nomena... Castell deRocabruna, casa dels homes del rei.(A: Insòlitahistòria de St Cebrià). Més recentment, a finals desegle XIX fou punt de referència per a concentrar-seels compromesos en l’alçament carlí fallit quecomanava Manuel Puigvert, àlies «Socas», que foubatlle electe de Calella entre els anys 1891-1902...(història escoltada de boca de vells canetencsentre ells el meu pare i en Pep “Salmeró”). Com a fid’aquesta anada només ens calen caminar dos o tres-cents metres més per a trobar-nos al peu de la creude Pedracastell que des de l’inici del passat segle XX,any 1901, senyoreja la nostra vila marinera de Canetamb el seu terme municipal als peus... Guaitant versla nostre Vila hom pot rebre la sensació de trobar-seen un grandiós anfiteatre on poder llençar als quatrevents els profunds pensaments i les fortes sensacionsque tal situació ens fa sentir! Llàstima que, com moltsovint en les coses públiques, ens hem de doldre delllastimós estat que ofereixen les pintades del sòcolde la Creu, com també que, encara avui, la placadedicada a la memòria del canetenc Joan Alegret iMora no ha estat reposada en el lloc que els seuscompanys de caçera li van oferir fa molts anys. Comtampoc mantenim la placa d’agraïment a la memòriadel doctor Serra que tant va fer per alçar la primeraCreu de Pedracastell, placa que es trobava ubicadaal final del camí del bosc que s’enfila des del sot del‘Albó fins a desembocar al pla de les “sardanes”.Cal recordar que la primera creu de Pedracastell fouaixecada gràcies als esforços i els terrenys ceditspel Dr. Marià Serra Font, que en fou el promotor iLluís Domènech l’arquitecte. La creu fou beneïda el4 de maig de l’any 1902, tenia trenta metres d’alçadai va caure per una forta ventada la nit del 26 dedesembre del 1926. Altre cop alçada una segona creui beneïda el 30 d’octubre de 1927 fou abatuda amb

explosius el juliol de 1936.Aquesta que contemplem avui fou construïda perl’arquitecte Isidre Puig Boada amb la col·laboracióentusiasta del poble de Canet l’any 1954.

ANTONI CRUANYES I BECANA

Placa en memòria de la família Serra, inaugurada el 1967 i abaix, estat actual

Placa en memòria de Joan Alegret Mora

Primera creu de Pedracastell (1901-1926)

El Sot de l’Aubó


papy

rusd

issen

y.com

· Te

l. 9

3 79

4 04

87

El Centre d’Estudis Canetencs és una entitat cultural sense cap afany

de lucre que té com a objectiu recollir i preservar la documentació

escrita o material que tingui interès local i fer-ne difusió.

Si tens documentació sobre la història de Canet de Mar, si vols

participar activament recuperant el nostre passat i si estàs disposat

a salvar el patrimoni del nostre poble, fes-te soci del Centre d’Estudis

Canetencs i per només 12 Euros anuals rebràs, cada trimestre, ElSot de l’Aubó.

Fes-nos arribar les teves dades al carrer Saüc, 2 o vine personalment

qualsevol dimarts, de 6 a 8 de la tarda i t’explicarem la nostra feina

com a entitat.

Centre d’Estudis Canetencs

El Sot de

l’Aubó

Fes-te soci!

Sot de l'Aubó 32

Documents

Transcript of Sot de l'Aubó 32