El Sot de l’Aubó

BUTLLETÍ DEL CENTRE D’ESTUDIS CANETENCS · NÚM. 2 · FEBRER 2003

El Sot de l’Aubó

Liberals, federals icarlins a Canet

El Sot de l’Aubó

El Sot de l’Aubó reproduirà cada vegada, a partir d’aquest butlletí, una il·lustració d’un pintor canetenc ovinculat a la nostra població. Enguany hem cregut convenient començar per una tinta de 1992 del traspassatartista canetenc Josep Tenas. Agraïm a l’Estudi Tenas el permís per a la seva publicació.

La capçalera d’El Sot de l’Aubó és una aquarel·la del pintor canetenc Salvador Castellà, creada expressamentper aquesta fi i dipositada al fons documental del Centre d’Estudis Canetencs.

El Sot de l’Aubó

Edita: Centre d’Estudis Canetencs · Abell, 2, 2n · 08360 Canet de MarJunta: Xavier Mas (president), Francesc Verdura (secretari), Carles Sàiz (tresorer),

Antoni Cruanyes, Lluís Llovet, Francesc Arcas, Francesc Bertran (vocals)Disseny i compaginació: Carles Sàiz · Assessorament lingüístic: M. Rosa Verdura

Amb la col·laboració d’Edicions Els 2 Pins i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar

La marxa del Centre d’Estudis

El Sot de l’Aubó BUTLLETÍ TRIMESTRAL D’HISTÒRIA LOCAL

3

E d i t o r i a l

Durant el temps que va des de la constitució del Centre d’Estudis Canetencs fins avui, ja hem iniciat la tascade recollida de papers antics que se’ns vulguin proporcionar. Entre d’altres ja hem rebut i classificat un grup dedocuments referents, en la seva major part, als dos anys anteriors a l’obertura de la Caixa de Pensions per ala Vellesa i d’Estalvis de Canet de Mar. Tot aquest material possiblement ja podria permetre escriure la històriad’aquesta entitat a Canet; ja que comptem també amb abundant material –especialment gràfic- de les Festesde la Vellesa i els 22 anys de vida de l’Esplai.També hem rebut documentació referent al Club de Botxes Misericòrdia, corresponent a la dècada dels anys50.Des de la Unió de Botiguers i Comerciants de Canet se’ns ha proporcionat dues caixes de material i propagan-da comercial de l’entitat que classificarem tot seguit.Del tema de la navegació a vela, especialment de la Carrera d’Amèrica, ja s’han iniciat estudis a fons, per tald’anar recollint tota la informació que poguem abastar i anar-la estudiant àmpliament. Per aquest afer ens hemposat en contacte amb Bartomeu Roig, de Caldes d’Estrac, propietari d’un extens arxiu del seus avantpassatscanetencs que té degudament catalogat i digitalitzat.D’altra banda, cercant informació sobre la persona del Dr. Moisès Jaumejoan Roca, la seva néta, Maria RosaSoler Jaumejoan, ens va proporcionar un vell llibret de poesies del seu avi, que data de 1891. Degut a la sevaantiguitat, ens hem afanyat a fer-ne una còpia digital, hem localitzat una fotografia del Dr. Jaumejoan i estemfent-ne una breu biografia.Ja hi ha dos grups que estan treballant sobre la història de dues entitats locals prou significatives com són elCol·legi Yglesias i el Centre Catòlic, actualment Centre Parroquial.D’altra banda estem corregint i posant a net tota l’obra poètica –i posteriorment ho farem també amb la teatral-de Josep Masvidal i Espàrrech. De moment ja passem de més d’un centenar les poesies classificades.Requerim, doncs, altra vegada, que tota persona que disposi de vells papers, siguin programes de qualsevolactivitat, documents, fotografies, etc.. que ens ho comuniqui, i si no vol cedir-los, que ens deixi fer fotocòpiesper poder anar seguint els nostres estudis.

Francesc Verdura i CampenySecretari del CEC

Fa uns anys, un bon amic capellà, contestant a un escrit meu, em digué: “...escriure sobre les vivènciespassades és molt important, els historiadors les valoren molt, ja que des d’aquests fonaments és d’on espot escriure la història veritable. Cada població hauria de tenir testimonis escrits sobre la seva col·lectivitati en tots els àmbits: econòmic, social, docent, religiós....”Amb poques paraules, em fa una semblança del que pretén el Centre d’Estudis Canetencs: aflorar fets ivivències passades i reconstruir la memòria històrica d’uns col·lectius, que amb el seu esforç, ens vanconstruir uns camins molt ben fressats i que ara, nosaltres, en gaudim. Ells van forjar la identitat delnostre poble. Som hereus d’una idiosincràsia mil·lenària que des d’avui, aquest Centre, amb la sevatasca, modesta però creativa, vol furetejar el passat, catalogar-lo al present pensant en el futur. Ni més nimenys, aquesta és la qüestió que es cobeja, amb el crèdit essencial de la participació de tots elscanetencs que puguin aportar dades en la investigació i recerca de documentació de temps reculats.

Joan Rius i Planas

Les vivències passades

El Sot de l’Aubó

4

La vella tradició del pessebrisme aCanet es perd en la llunyania delstemps. Aquests pessebres es feienseguint els vells cànons, o sigui,el que popularment s’anomenavade “mata i molsa”.Eren prou coneguts, entre moltsaltres, els que es solien visitardurant les Festes Nadalenques,com per exemple el de can Fontàs,a la coneguda pensió de la carre-tera, nomenat popularment com el“Farolito”, pel llumet que en formade fanal penjava sobre la portad’entrada. El de can Vaquer, situata la riera de Lledoners era conegutcom a Can Medecineta, pel fet queun dels seus avantpassat eral’apotecari de Canet. El de canMas, a la primera casa de la rierade Gavarra, i conegut per cal “Burotgros”, pel fet de que compliaaquestes funcions. El de can Tassà,a la casa d’en Joaquim Vinyals,conegut per can Pauleta i del qualel mateix Tassà es construïa lesfigures. Un darrer pessebre quecausà força impacte va ser el deCa la Josefa, una petita pensióubicada al Torrent de Lledoners, alcostat de can Llorich.Hem escrit primer que des desempre els pessebres erenconstruïts amb mata i molsa, peròaquest de Ca la Josefa era en for-ma de diorama i qui el va construires deia Plana i treballava a laCompanyia Elèctrica del Montseny,amb oficines al carrer Ample. Aixòera el Nadal de l’any 1935.Després del temps de la guerra ci-vil, per tant a l’any 1940 i seguintla nova tendència d’aquell temps,va començar una nova etapa queha durat fins als nostres dies. Ensreferim a la construcció depessebres artístics, una novacorrent que es va prendreseriosament i que va fer quesortissin a Canet una unió de jovesi no tan joves que van fer brillaraquest nou art.Van formar aquest grup de nous

artistes, entre possibles oblits,Joan Geli, Joaquim Dotras, AgustíChinchilla, Joan Puig de ca laColoma, Paco Solé, BonaventuraRoca, confiter, Josep Rovira, elmarit de Paquita Romero, Pedro

Iglesias, Bartomeu Amatller, ÀngelMurillo i destacant sobre tots,Antoni Utzet. No hem d’oblidartampoc l’Alsina, Xavier Mas, JosepMasvidal pare i Benet Masvidal, enPuigvert de ca l’Acedo, Isidre Rie-ra, etc... lamentant el possible oblitd’alguns altres.Cada any es formava una comissióespecífica, que després de les vi-sites a tots els que concursaven,repartien premis força interessants.Canet va assolir una certa

El pessebrisme al nostreCanet de Mar

importància dins del pessebrisme,tant com per ser tinguts en compteper l’Associació de Pessebristesde Barcelona. Durant uns anys unpessebrista de Canet formava partdel Jurat del Concurs de Mataró.Durant aquest temps, almenysdues vegades, membres del’Associació de Barcelona ens vanvisitar a Canet per ensenyar lestècniques de construcció depessebres, fent demostracionspràctiques al local del CentreParroquial que van ser moltconcorregudes.En aquest mateix temps,l’Associació va editar un llibre ambel títol de “Com construir unpessebre”, que va tenir molt bonaacollida entre l’afecció.Llàstima, però, que com totes lescoses del nostre món, la societates regeix per una mena de llei delpèndol on res no dura massa peròtot torna. Amb aquesta confiança,esperem que retorni aquest bellcostum dels pessebres artístics iels puguem visitar en els diesentranyables de les festesnadalenques.

FRANCESC SOLÉ I GIBERT

Al pessebrede Can Tassà,fins i tot es

construïen lesfigures

A r t i c l e

El Sot de l’Aubó

Liberals, federals i carlinsLes convulsions polítiques al Canet de Mar

del Sexenni Revolucionari (1868-1874)

5

1 RISQUES, M. (dir): Història de la Catalunya Contemporània. Proa, Barcelona, 19992 Acords Municipals, 1-10-1868 (AHMCM)3 3 Acords Municipals, 3-10-1868 (AHMCM). La insígnia de regidor del moment era la faixa creuada, de color moratós, elementque va ser vigent fins el 1902, any a partir del qual es fan les medalles de plata que encara porten els regidors municipals cadavegada que hi ha l’acte d’investidura de la nova corporació.4 Els càrrecs van recaure a Josep Llauger, Joan Busquets, Joan Soler, Jaume Cantallops, Joaquim Llinàs, Fèlix Cassà, JoanDotras. A: Acords Municipals, 19-10-1868 (AHMCM) Desconeixem si aquest Busquets és Joan Busquets Llinàs, Diputat Provin-cial pel Partit Conservador a l’igual que el seu germà, Josep Busquets Llinàs, el gran cacic de Canet durant la Restauració.

Canet de Mar, poc abans que comencés el Sexenni Revolucionari (Arxiu Sàiz-Xiqués)

M o n o g r à f i c

La revolució liberal de Setembre de1868 va tenir com a causa eldesgast que patí el règim d’IsabelII. A Catalunya la reina tingué unescàs suport i les élites polítiquesliberals progressistes van disse-nyar un canvi, a través d’un pronun-ciament militar amb una mobilit-zació social molt controlada. LaGloriosa va iniciar-se a Cadis el 17de setembre de 1868 i tardà mésde 10 dies a triomfar, amb laconseqüent formació de juntes i lavictòria de les tropes sollevadessobre les governamentals. El 29 desetembre, Isabel II, veient lasituació, deixava el tro i abando-nava el país1 . La revolució haviatriomfat, però no va ser fins aquellmoment que Barcelona s’afegí almoviment i tot seguit ho van fer unampli ventall de pobles i ciutatscatalanes. A Canet, l’1 d’octubre,l’alcalde, Francesc Carbonell, vacomunicar al consistori canetencque Barcelona s’havia sumat a larevolució2 donant suport al governliberal constituït a Madrid i desprésde fer públic el programa de refor-mes de la ciutat comtal, proposà –mig forçat- que Canet secundés elmoviment. Tant és així que l’Ajunta-ment de Canet comunicà a la Jun-ta Provisional Revolucionària deBarcelona -que era l’organismerepresentatiu del principat- que esposava a la seva disposició. Elcanetenc Miquel Roura Blanxart, detendència progressista, vaaconseguir de la Junta Revolucio-nària de Barcelona amples podersi constituí així la Junta Revolucio-nària de Canet. Francesc Briera vaser nomenat president; Miquel

Roura, vicepresident i Joan SolerPuig, vocal secretari. El 3 d’octubrees van reunir els membres de lajunta revolucionària de Canet a fide prendre el control a la situació.Formaven part de la JuntaRevolucionària, Miquel Roura,Joaquim Llinàs, Joan Busquets,Jaume Misser, Jacint Cortés, elsquals van aconseguir suplantarl’ajuntament monàrquic amb unanova corporació integrada perliberals i algun republicà,encapçalada per Joan Molet -designe progressista- i els regidorsRamon Roura, Maties Arruga,Miquel Castañer, Joaquim Torrus,Isidre Casellas, Vicenç Juntàs,Isidre Codina, Josep Olivé, JosepBoher i Josep Antoni Dotras, elsquals van prendre possessió de lafaixa creuada3 el 6 d’octubre davant

del president de la JuntaRevolucionària de Canet, FrancescBriera. Poc després, el 19d’octubre es nomenà, d’acord ambles directius del Governador Civil dela Província, nou individus per acomposar la comissió o Junta lo-cal d’instrucció primària4

La nova corporació va tenir com aprimer objectiu designar elscol·legis per a les eleccionsmunicipals del desembre delmateix any. Dies abans, per decretdel 9 de novembre, s’implantà a totel país el sufragi universal masculíper a majors de vint-i-cinc anys i ales eleccions de desembre el triomfdels republicans a Catalunya va seraclaparador en municipis grans.Per contra als petits municipis comCanet, que en aquell momentxifrava menys de 3000 habitants,

El Sot de l’Aubó

6

5 Acords Municipals, 1-1-1869 (AHMCM)6 Josep Oliver va ser nomenat síndic. Lluís Jover, regidor interventor «debiendo componen la comissión de policia urbana y devigilància». De «pesos y medidas» Miquel Oms, Cosme Muntsant i Josep Jover Mora i d’Obres Públiques formaven la comissióJosep Oliver, Jaume Misser i Vicenç Fontàs,7 Acords Municipals 20-2-1869 (AHMCM)8 Acords Municipals, 4-7-1869 (AHMCM)9 Acords Municipals, 22-9-1869 (AHMCM)

Durant el Sexenni, federals i carlins van provocar constants aixecaments

El poble esdividia entre

progressistes ifederals

les dues forces del moment –liberals i federals- van quedar forçaigualades, per bé que els liberalsaconseguissin la majoria. Aprimers de gener de 1869 es cons-tituí l’Ajuntament amb els càrrecselectes. Per la banda liberal, vanser nomenats Fèlix Vaquer, JoanCarbonell, Josep Oliver, JaumeMisser, Joan Soler i Puig i JoanMolet i Llauger i pel que fa alsfederals, formaren el govern JosepJover Mora, Cosme Montsant,Miquel Oms, Joan Soler i Puig,Lluís Jover i Vicenç Fontàs. JoanMolet i Llauger va ser escollit «envotación por medio de papeletas»5 ,alcalde constitucional de lapoblació i al dia següent es vanprocedir a crear les comissions detreball6 , a més de nomenar Enri-que de Rojas i Cantos com asecretari interí, tenint en compteque l’anterior havia estat destituïtdurant els primers dies de larevolució pel seu signe marca-dament monàrquic.7

Poc després de posar en funcio-nament el nou ajuntament, elconsistori de Canet entrà enpolèmica en debatre el govern delpaís la forma d’estat que havia dedefinir la nova constitució.L’aprovació majoritària l’1 de junyde 1869, d’una Constituciód’inspiració democràtica basada enel reconeixement de la sobiranianacional i en una completa relacióde drets de l’individu, inclòs el dela llibertat de cultes, era un pasendavant; tanmateix fixava tambéla monarquia com a forma degovern per a Espanya, fet quedemostrava que les pressionsfederals perdien molt pes. Malgratles desavinences amb el text cons-titucional, el 4 juliol de 1869, l’alcal-de Joan Molet i Llauger convocà alsregidors de l’Ajuntament per a ju-rar la Constitució i es trobà ambl’oposició dels regidors federals. Elregidor Vicenç Fontàs va manifes-tar que «atendiedo a las ideas quese profesaba [referint-se a la

Constitució] no se creia en el casode prestar el juramento que seexigia, manifestando que este erala opinión de los concejales S. D.Cosme Monsant, José Jover yMora, Miguel Oms y Luís Jover»8 .Juraren només la Constituciól’alcalde Joan Molet i Llauger i elsregidors liberals Fèlix Vaquer, JoanCarbonell, Josep Oliver, Joan So-ler i Puig. La negativa de jurar laConstitució per part de federals vaser un cas generalitzat a la majoriade municipis catalans, acom-

panyats a més a més de situacionstenses i crispades. Tant és així quea finals de l’estiu de 1869 elMinistre de Governació va atorgarals governadors civils podersdiscrecionals per a actuar contrales manifestacions antimonàr-

quiques. Aquest fet va portar queel 22 de setembre, el GovernadorCivil de Barcelona suspengués delscàrrecs als regidors que s’haviennegat a jurar la Constitució de lamonarquia espanyola, que forensubstituïts pels nomenatsdirectament pel governador.Quedaren suspesos per tant elsregidors federals de Canet i forensubstituïts pels liberals FrancescBriera, Ramon Roura, Maties Arru-ga, Joaquim Torrus i MiquelCastanyer9 , la majoria dels qualsja havien estat regidors abans deles eleccions. La destituciógovernativa dels federals va serforça polèmica, ja que els resultatsde les eleccions demostren queCanet es trobava dividit en dosbàndols. Cal tenir present que aalgunes grans ciutats les revoltes ibarricades s’estengueren arreu deCatalunya i fins i tot el partit fede-ral va fer una crida a favor de laRepública. Més de 8000 homesvan seguir l’alçament federal itambé els de Canet, que s’alçarenen armes el 3 d’octubre, cons-tituïren una Junta RevolucionàriaProvisional i dissolguerenl’ajuntament de la població. Malgratel primers passos, sembla ser que

M o n o g r à f i c

El Sot de l’Aubó

mateix Aranza vadestituir tot l’Ajun-tament12 i va no-menar un nou con-sistori format perJoan Busquets,Isidre Casellas,Josep Vidal, Fran-cesc Roig, Joa-quim Vidal, Salva-dor Font, PauAdroher, JaumeMora, Joan Cam-pins, Josep Roco-sa i Magí Jover.13

Poc després, ainicis de 1870,Joan Molet tornavaa ser alcalde deCanet.Aquell consistoriva viure de ple lapujada d’Amadeude Savòia al tronespanyol. Desprésde molts candidatsde diverses proce-dències, el GeneralPrim aconseguíque les Corts votessin a favor delfill de Víctor Manuel II d’Itàlia, el 16de novembre de 1870. La vingudad’Amadeu a Espanya va veniracompanyada d’un viatge perCatalunya i el 20 de setembre de

1871 el monarca passà per Canet.La comitiva reial havia promès ques’aturaria unes hores a la poblacióperò com que urgia que retornéscap a Barcelona, la comissió va

10 Acords Municipals, 4-10-1869 i 6-10-1869 (AHMCM)11 Acords Municipals, 6-101869 (AHMCM)12 El consistori estava format per Joan Carbonell, Josep Oliver, Francesc Briera, Ramon Roura, Joan Soler i Puig, Joaquim Torrus,Miquel Castanyer, Matias Arruga i Jaume Misser13 Acords Municipals, 28-10-1869 (AHMCM). L’alcalde va ser Joan Busquets, el tinent d’alcalde Isidre Caselles i el síndic,Francesc Roig.

7

Els federalsde Canet vanser indultats

pelgovernador

civil

l’intent no triomfà ni tampoc hoferen els revoltats federals deCanet, que marxaren amb la parti-da de Sant Celoni i tornarenatemorits a les seves cases elmateix dia.10 El 4 d’octubre, el re-gidor liberal Joan Carbonell, perabsència de l’alcalde Joan Molet,convocà als membres de l’Ajun-tament de Canet, per tornar a re-constituir l’ens municipal i «para po-nerse de acuerdo sobre las provi-dencias que deberian adoptar a finde prevenir cualquier nueva agre-sión por parte de los insurrectos yal mismo tiempo de que se proce-den a formar las primeras diligen-cias en averiguación de los hechosque tuvieron lugar en esta vila en lamañana del citado dia tres».Paral·lelament, es va encarregar latasca de mantenir l’ordre a un grupde canetencs en cas d’un nouenfrontament federal, atès que«muchos de los sublevados quesalieron de esta villa habian regre-sado y solicitaban indulto”.11 Arrande tots els aixecaments federalsdel país, el 5 d’octubre el governsuspengué les garanties consti-tucionals i es declarà l’estat deguerra a tota Catalunya. Lesrevoltes van acabar del totsufocades a principis de novembreamb dures repressions quepassaren per detencions o l’exilide dirigents republicans.Contràriament, el Capità Generalde Barcelona concedí l’indult alssollevats canetencs de la partidade Sant Celoni després quel’Ajuntament de Canet el sol·licités.La petició de l’indult, de ben segurva ser mal vista per a les autoritatsgovernatives i va provocar pocdesprés la destitució de l’alcaldede Canet. El 26 d’octubre el TinentCoronel Manuel Aranza, enrepresentació del Governador Civilde Barcelona reemplaçava JoanMolet i també el primer tinentd’alcalde, Fèlix Vaquer, per JoanCarbonell i Andreu i Josep Oliver iJover respectivament. Inexplica-blement, dos dies després el

determinar no visitar Canet. Elconsistori liberal de Canet esperavadavant l’estació de ferrocarril de lapoblació l’arribada del monarca iquan la comitiva va comunicar lesseves intencions l’alcalde JoanMolet va suplicar al rei la visita ambun elegant discurs en castellà i elrei, aixecant-se, va baixar al’andana. Segons el cronista localMagí Xiqués, Amadeu I va seraclamat en passar entre elscanetencs, que havien engalanatels balcons amb domassos i elscarrers amb arcs de triomf;tanmateix, Xiqués de ben segurque faltava a la veritat en el seurelat, si es té en compte que mésde la meitat de la població eraantimonàrquica. A Canet, AmadeuI va visitar el Santuari de laMisericòrdia, i després els indus-trials de la població li mostraren elsproductes tèxtils que fabricaven.Amadeu I va prometre fer unadonació important al temple de la

M o n o g r à f i c

El campanar de Canet va ser el lloc de guaita de lesdiferents partides durant el Sexenni Revolucionari

El Sot de l’Aubó

14 XIQUÉS I SOLER, Magí: Ressenya Històrica de Canet. Edicions Els 2 Pins, Canet de Mar, 1995.15 L’1 de novembre de 1872 un escamot de carlins van entrar a Canet i malgrat la vigilància dels de la partida de la Porra, vanprendre el poble. (Dietari de Canet de Mar, febrer 1896). Anys després, per l’agost de 1876 tenim constància que els carlins vantornar a Canet i cremaren tota la documentació del registre civil de la població. Vegeu SÀIZ, Carles: Anècdotes sobre lesGuerres Carlines al Canet del XIX. A: ÀMBIT, maig 199716 El Dietari de Canet de Mar, al Setembre de 1894 diu de Miquel Pujadas que “en temps de la darrera guerra civil, se fugia d’ésser del’Ajuntament per les responsabilitats que’l cárrech reportava; donchs en Doy, essent regidor y’l darrer de tots, se trobá un dia que’lsseus companys de corporació l’havien abandonat, quedantse completament sol; no s’espantá pas per aixó, sinó que empunyálavara y fent d’amo absolut, esperá ab molta tranquilitat que’l rellevessin, cosa que tardá forsa temps en conseguirho, puix la guerraportava altres tráfechs y no era cas d’entretenirse en petiteses com aquesta. Lo resultat fou que quan venien los carlins demanantdiners, ell may los hi deya que nó, hi bromejava un xich fins a lograr amansir un bon tros les cares ferrenyes; y aquest seu sistemalo seguia igualment ab la tropa y’ls voluntaris, y s’ha de confessar que obtenia ventatjes que potser cap més Alcalde hagueraconseguit. Lo seu humoristich caracter quedá demostrat el dia de Sant Pere. Volgué complir ab lo deber de l’autoritat que exerciay aná en corporació al ofici, ell sol; peró aixó si, acompanyat del secretari, agutzils, serenos y la música. Alguns lo criticaren coma fatxenderia, més la majoria del poble ho va veure ab bons ulls y fins se l’aplaudi y tot; es clar, Sant Pere no’n té la culpa, deya totrihent, si m’ han deixat sol.17 Fins i tot el mateix secretari municipal, Enrique de Rojas, nomenat l’any 1869 per l’ajuntament demòcrata i federal va sersecretari municipal de Canet amb els alcaldes del Partit Liberal fins que va ser destituït amb el triomf del Partit Conservador el1887.

fracàs. Això quedà ben palès ambla successió dels quatre presi-dents en els només deu mesosque durà i l’etapa final del períodees va caracteritzar per l’autoritaris-me de Castelar, el qual fins i tot vaser desautoritzat per les Corts afinals de 1873. Aquest fet va provo-car el cop d’Estat del general Pavíael 3 de gener de 1874 i lapresidència de la República va serassumida pel General Serrano finsque el 29 de desembre de 1874 elGeneral Martínez Campos va do-nar el cop d’Estat que conduí a laRestauració Borbònica sota la fi-

gura d’Alfons XII. El consistori mu-nicipal de Canet, que llavors estavaformat majoritàriament per federals,va deixar l’Ajuntament immediata-ment i només es mantingué el seucàrrec de regidor Miquel Pujadas,que hagué de fer front, en mésd’una ocasió, a l’entrada dels esca-mots carlins reclamant alimentsper a les tropes que voltaven el li-toral barceloní, fins que a l’any 1875fou aixecat el Sometent a Cata-lunya16 i poc després, al 1876 esdonà per tancada la guerra carlina.Amb la Restauració, va començara caminar la política de torns im-plantada per Canovas del Castillo,amb l’alternança dual dels partits

8

Els carlins vanentrar a Caneten diferents

ocasions

Misericòrdia, però els trastornspolítics que li vingueren a sobre vanimpedir el compliment de la prome-sa.14 Els partits monàrquicsestaven molt dividits, els federalscada vegada eren més forts iprotagonitzaven aixecamentsarmats i els carlins encetaven latercera guerra carlina. Davantd’aquest panorama, Amadeu I vaoptar per abdicar i amb la marxadel monarca es va preveure quearribaria la República. Els mateixosfederals de Canet, ressentits en-cara per la seva destitució al’ajuntament, a mesura que veienque la situació política portaria uncanvi, van fer famosa aquella frasede «ja es veu la República entrantper les roques de la Catel». L’11de febrer de 1873 el Congrés i elSenat proclamaven la Repúblicacom a forma de govern. L’eufòriaomplí els sectors republicans de lapoblació que dominaren ben aviatl’Ajuntament de Canet. No sabemsi en aquest moment el liberalRamon Roura deixà l’alcaldia de lapoblació per donar pas al federalLluís Jover Llavena, tanmateix éspossible si tenim en compte queaquest darrer ja tenia un poder prousignificatiu amb la vigilància de lapoblació per evitar les incursionscarlines, que com a tot arreu,comptaven amb petits nuclis desimpatitzants. Canet no en quedàexempt, amb algunes famílies,generalment propietaris rurals, quees debatien entre el federalisme iel carlisme donat el poc pessignificatiu que tenia aquest darrermoviment a la comarca.15

La Primera República va ser un

dinàstics, el Partit Conservador i elpartit Liberal. Els republicans novan aixecar el cap durant molt anysmentre que els liberals de Canetràpidament van passar a sermembres del Partit Liberal deSagasta i, fins i tot, Joan Molet esva convertir en el primer alcalde delCanet de la Restauració. Anysdesprés també Ramon Roura iBlanxart, que havia endegat la Jun-ta Revolucionària el setembre de1868 va també ser alcalde de Canetde 1880 a 1884 pel mateix partitLiberal17 . Però L’instint de super-vivència de la política no acaba aquí.La victòria del Partit Conservador,en detriment del Partit Liberal al’Ajuntament de Canet l’any 1887va fer que el Liberal anés perdentpes polític i simpatitzants fins alpunt que l’any 1895 va tancar la seupolítica de l’Ateneu Canetenc.Veient això, molts d’aquestsliberals es van anar acostant cap ales files de l’emergent movimentcatalanista de la població. No enva, a diferència del catalanisme tra-dicional, que s’integra del carlismei el federalisme, en el cas de Canet,també cal afegir-hi moltes de lesantigues famílies progressistes delSexenni i del mateix Partit Liberalde la Restauració. Si fem una lec-tura històrica de la política local deles primeres dècades del segle XX,trobarem que molts fills d’aquellsliberals, són al capdavant delmoviment catalanista de Canet,entre ells, l’eximi Dr. Marià Serra iFont.

CARLES SÀIZ I XIQUÉShistoriador

M o n o g r à f i c

El Sot de l’Aubó

Els murs dels rials, un delsúltims vestigis de l’agricultura

9

En els darrers anys, la pressió ur-banística i l’augment demogràfic dela població han comportatl’ocupació d’antics camps deconreu, com els de can SalatBusquets i el Grau. Aquestes novesurbanitzacions, junt amb la mésque possible creació del polígon in-dustrial a la part mitja-alta de laGavarra, han implicat la desaparicióde l’agricultura a Canet. Des del’arribada dels ibers fins al primerterç del segle passat, l’agriculturava ser una part essencial de lasocietat i l’economia de la vila. Araben poques restes queden d’aquellpassat i per això convé estudiar elssenyals més visibles abans quenomés quedin en el record. Un delselements més lligats a l’agriculturaa Canet han estat els murs de lesvinyes. Actualment, aquestesparets encara es poden veure alcasc urbà de la població en algunstrossos de la riera Gavarra i delPinar. Caldrà pujar una mica mésamunt per poder-los veure en el seuestat pur i entendre la seva utilitat.En aquests moments disposem demolt poca informació sobre laconstrucció dels murs als rials. Quimés dades va aportar va ser elpolític i metge Marià Serra. El 1888a causa d’un aiguat per santaLlúcia, va escriure en el seu dietari:“tronchs d’arbres y grosssespedres resten escampades per totarreu; parets de tanca, en gran nom-bre destruides; safreigs d’hortesreventats; inundats els camps yconvertits en inmensos sorrals” iafegeix, en parlar sobre la caigudad’un enorme pi a la riera del Pinara l’alçada del carrer Misericòrdia “yfortuna grossa ha sigut que alcaure, s’ha decantat pel cantó delhort de la casa, car si ho fa al re-vés, al mitg de la riera del Pinar,hauria quedat aquesta tancada yllavors ab l’aygua embutida,sobreixint y escapantse pelscostats, Deu sap los perjudicis quehagueren sufert los vehins del

esmentat carrer”. Per Serra, totaquest seguit de desperfectestenen una explicació lògica en laconstrucció massiva de murs alscostats de les rieres i rials, “cap

riera, cap torrent ha pogut engolirla corrent, tots han reventat; ys’explica per la tendencia delspropietaris llindants a reforsar leshortes a costa de la via pública que

per aquest motiu s’han anatestrenyent d’una manera que nos’hauria de permetrer més, per evi-tar novament succesos comaquest”.Com podem observar, laconstrucció dels murs als rials vaprovocar una disminució de l’espaiper on abans passava l’aigua. Aixídoncs, en passar l’aigua encai-xada aquesta prenia més potènciai en arribar als carrers del cascurbà rebentava tot allò que se liposava al davant. Però, per quèes van construir aquests murs?Marià Serra ens dóna la respostael gener de 1911, quan escriu so-bre la construcció d’unes tanquesal rial de can Figuerola (actual-ment passa soterrat pel carrer del

Els mursvan reduirl’espai de

la riera

Dos barris de les hortes de la riera Gavarra (Foto: F. Arcas)

M o n o g r à f i c

El Sot de l’Aubó

10

mateix nom) per part de l’amo delsterrenys, Ramir Busquets. Serraexplica que “de cinquanta anys enaquesta part, entre els propietaris,sobretot d’hortes, hi ha hagut unaverdadera mania de fer tanques absengles parets que tapen la vistadel vianant, de manera que rieresy torrents semblen caixons”. PerSerra aquesta nova construcció “nimillora les finques ni priva de sal-tar les parets per part de qui vulguinanar a fer mal”. Així doncs,mitjançant el testimoni directe deMarià Serra podem definir dosutilitats dels murs situats a bandai banda de les rieres i els rials. Unaprimera utilitat era per tal de guar-dar les hortes de qualsevol robatorio acte delictiu. Si ens hi fixem, la

majoria de murs superen l’alçadad’una persona i fins i tot, algunstenen a la seva part superior vidrestrencats o ferros afilats. La segonautilitat era per delimitar les hortesi aprofitar el màxim possible elterreny i també per evitar quel’aigua s’emportés lescollites. Sense els murs deles hortes, la riera en baixarpodia agafar tota l’ampladaque volia i arrasava elscamps sense cap impedi-ment. L’alt cost de treballhumà i econòmic que vasuposar la construcciód’aquestes tanques demos-tren fins a quin punt elspropietaris agrícoles volienconservar les collites de lesrierades i els lladres.Per fer els murs s’utilitzavendiverses tècniques cons-tructives. La més utilitzadava ser construir la tancamitjançant la unió de pedresgranítiques de diferent mida,a través de la barreja delsauló i la calç que produïael morter. Posteriorment, el

mur era arre-bossat ambaquest mateixmaterial. Unaaltra tècnicaconstructiva erabarrejar materialde rebuig ipedres graní-tiques. Així, siens fixem po-drem veure enalguns murstrossos de teu-les, maons d’ar-gila, canonadesi pedres de dife-rents mides,unit tot mitjan-çant el morter.A més a més,algunes tan-ques utilitzavenmaterial nou perdonar més alça-da i evitar l’en-trada de lladres.La utilització delsauló i les pe-dres granítiquesés conseqüència de la situació dela serralada del Montnegre,damunt d’un bloc granític. El granités una roca aparentment dura iresistent, que en ambients humitsi amb temperatura benigna es des-compon i esdevé un material toude textura sorrenca anomenat

sauló. La disgregació del granit alllarg de milers d’anys ha originat elrelleu suau d’aquestes terrescobertes d’un gruix considerable desauló, que és la terra que trobem atota la zona de la vall de Canet. Asota de les tanques els pagesoshi solien fer forats, que anaven a

Sauló ipedra

granítica delMontnegre

Secció d’un mur de la riera del Pinar (Foto: F. Arcas)

Entrada d’una mina a la riera Gavarra (Foto: F. Arcas)

M o n o g r à f i c

El Sot de l’Aubó

Bibliografia:

Arcas, F: Masies i vida agrària a Canet. Edicions Els 2 Pins, 1998Serra, M: Dietari de Canet.1888, p.30.1888, p.33.1908, p.25.1911, p.6.Webs: http://odeon.nautes.org/rials.htm : Informació abundant sobre la fauna i la flora dels rials de Canet.http://www.arenys.org/riera/elsrials.htm : Estudi des del punt de vista biològic dels rials d’Arenys de Mar.http://www.estelnet.com/rierapineda : La riera de Pineda serà urbanitzada properament. Per això un grup de gent ha decidit fer unestudi per reivindicar el seu valor històric i biològic.http://www.diba.es/parcs/montnegre/montnegre.htm : Pàgina oficial del Parc Natural del Montnegre-Corredor.

desembocar a la riera per tald’evacuar l’aigua sobrant i evitarque quedés encerclada entre elsmurs i els acabés trencant. Lamajoria d’aquests sobreeixidorstenien reixesde ferro perevitar l’en-trada de lla-dres.Així doncs,durant els dar-rers anys delsegle XIX, elspropietaris deles vinyes vancomençar aemmurallarels seuscamps justfins arribar al casc antic del poble.Si tiréssim endarrere en el tempsfins el 1940 podríem observar unpoble ben diferent. A la rieraGavarra els murs de les vinyes ihortes arribaven fins una mica més

enllà del carrer Barcelona icontinuaven fins a l’alçada de calSagal.Pel que fa a la riera Buscarons, elsmurs anaven des de la riera del Pi-

nar fins al’alçada delcastell des a n t aFlorentina.En t remigde les duesrieres prin-cipals, a lazona del rialdels Oms,el Grau i elrial del SantCrist elspagesos hi

havien construït també un grannombre de murs i tanques, peròque ara, per raons d’espai no ensen podem ocupar. A part dels murs,un dels elements més significatiuseren els barris d’entrada a les

hortes. Actualment en queden moltpocs i la majoria estan en condi-cions molt precàries, però desta-quen el de Vil·la Flora i el de canGallina (a prop del castell de San-ta Florentina). Els barris estavencompostos per dues columnes demaons d’una alçada una mica su-perior als murs. La reixa solia serde dues fulles i en alguns casoss’obria cap a fora per resistir millorla força de les rierades, a més lapart superior era de ferros moltafilats. En alguns casos la reixa eramolt treballada, com és el cas dela de can Gallina. Ara, la majoriadels murs estan en un procésimportant d’erosió i en alguns puntsfins i tot perilla la seva estabilitat.Una de les causes d’aquest pro-blema està en les rierades pe-riòdiques i la manca de man-teniment.La força de l’aigua arrenca lespedres i el sauló mentre vaerosionant el mur i també els seusfonaments. Tot i això, als llocs mésapartats del trànsit i de les zonesurbanitzades encara es podenveure restes de la fauna i la floratípiques dels rials. Dins d’aquestpetit microclima específic s’hanobservat dragons, sargantanes,algunes classes de rosegadors,eriçons, rates pinyades i granotesa les zones més humides.Pel que fa a la vegetació dels mar-ges hi ha un domini gairebé absolutde les canyes en detriment d’espè-cies autòctones com l’al·locar.Algunes espècies més sónl’esbarzer, el roldor, l’esparreguerai algunes classes de falguera.

FRANCESC ARCASestudiant de periodisme

Fa 60 anys elsmurs d’hortes

es trobaven ja al’alçada de

l’actual carrerBarcelona

El rial de can Figuerola, amb els murs a banda i banda (Foto: F. Arcas)

11

M o n o g r à f i c

El Sot de l’Aubó

Can Mistos és una antiga botigaque presta els seus serveis deferreteria a l’actual carrer Ample,39 i actualment està sota ladirecció del senyor Antoni Fita iCortada. El fundador d’aquestabotiga va ser un immigrantaragonès, fill del a població dePastriz de nom Maties ArrugaLizán, que en arribar a Catalunyaes va assentar a la veïna poblacióde Vilassar de Mar, on es guanyavala vida venent vetes i fils; seria elque ara coneixeríem com unamerceria. Anava amb un carret pertots els carrers d’aquesta poblaciói rodalies.Tal vegada va creure que la nostrapoblació li oferia unes millorsperspectives per guanar-se la vidai acompanyat de la seva filla Carme,va establir les seves futuresactivitats a la casa n. 39 de l’actualcarrer Ample de Canet, que enaquell temps s’anomenava «Plaçade la Constitució». Això succeí al’any 1860.La filla que l’acompanyava, laCarme Arruga i Corominas, era unajove de gran simpatia i molt activaque amb la seva entrega i diligèn-cia va ajudar a fer prosperar labotiga.Tenien molta clientela, que havienguanyat amb treball constant i granseriositat. En Matíes va ajudar afer popular una tornada (estribillo),que a manera de reclam anavapregonant pels carrers de Canet itota la comarca, amb el seu carreti el seu accent castellà: Noiesboniques, veniu aquí, que tincagulles i fil de cosir, mistons,cordons i escopetes de matarpolls... (Les escopetes de matarpolls no eren altra cosa que pintesespesses per lluitar contra aquestaplaga).Aquesta cançoneta, repetidamentescoltada pels canetencs, va do-nar lloc al naixemenent delsobrenom de «Can Mistos» que haarribat fins als nostres dies.En aquests temps, anys 60, vanfer aparició al mercat les quepassat el temps serien conegudes

Els oficis antics

com a «puntesde París», perser provinentsde França, queforen una grannovetat per a lagent d’ofici iparticularmentpels fustersque encara avuidia s’expres-sen així «aquíhi clavaremquatre puntes»i mai en diuclaus com anti-gament.Passat eltemps, la Car-me es va casaramb RamonGibert i Codina,transportista,anant a viure a«Can Manillo»,a la riera Ga-varra, on va re-sidir fins a laseva mort,l’any 1948, al’edat de centanys ben complerts.Mentrestant la botiga va anar a pa-rar a les mans de Joan Arruga, fillde Maties; el van succeir els seusfills Manuel (àlies Manolo) idesprés les germanes Manela,Pepeta i Ramona, aquesta últimacasada amb Josep Gregori, maqui-nista de tren de la companyia MZA.La Ramona va portar la botiga, queamb el pas dels anys s’havia anatadaptant a les noves necessitatsdels temps, fins que a la dècadadels trenta va passar a viure a Bar-celona. En aquest moment vatraspassar la botiga a un anomenatMuns -que era família de Cal Terri-ble- per un període de poca duradafins que a l’any 1934 la va adquirirAnton Fita Marull, fill de Boadella,a l’Empordà.El nou propietari de la botiga deCan Mistos provenia de la veïna vilad’Arenys de Mar, on exercia la sevaprofessió de ferrer-forjador en el

taller de «Can Ricardo» del carrerAmple.Ja havien passat uns anys i l’Antons’havia casat amb MagdalenaSalicrú Vila i havent-se informat dela possibilitat d’adquirir la botiga decan Mistos, que havia quedatvacant, fou aconsellat i ajudat pelseu germà Francesc, que ja estavaestablert a Arenys de Mar exercintla mateixa activitat de l’esmentadabotiga. Dos anys després i ambl’esclat de la Guerra CivilEspanyola, la situació es va endurir,més encara si pensem que l’AntonFita va ser mobilitzat i destinat a lafabricació de material de guerra ala ciutat de Barcelona. Els tresanys següents foren molt magresper a tothom i també per a l’Antonque fins després d’acabar la gue-rra no va començar a refer la sevasituació. Tot i la penúria existent,la botiga va anar creixent, ampliantla seva oferta al públic i adequant-se a les necessitats dels nous

Maties Arruga, fundador de Can Mistos

12

La botiga de Can Mistos

El Sot de l’Aubó

El Centre d’Estudis Canetencsja té pàgina web a internet

temps i així fou durant molts anys.El pas del temps no va excloureque la botiga fos sempre conegudai anomenada per «Can Mistos».L’any 1957 l’Anton Fita va patir unatac de feridura i per aquest motiula titularitat de la vella botiga vacanviar de nom i de propietari,passant a ser regentada pel seufill Salvador Fita Salicrú.A partir d’aquesta data, doncs,«Can Mistos» va anar seguintl’activitat acostumada, sempre po-sada al dia i al servei delscanetencs, fins que l’any 1988

Salvador fou víctima d’una cruelmalaltia que li va fer perdre la vista.Aquest fet va obligar a nomenar laseva esposa, Montserrat Cortada,titular de l’antiga botiga, exercint-la fins que l’any 2000, per raons dejubilació, el titular de la botiga de«Can Mistos» passà a mans delseu fill, Antoni Fita Cortada, queés qui actualment la regenta.Aquesta pot ser, en grans línies, lasenzilla i llarga vida de l’antigabotiga de «Can Mistos», que té alseu darrera sis generacions, tresdels Arruga i tres dels Fita, omplint

l’espai de més de cent-quarantaanys al servei del públic canetenc.Per la seva llarga trajectòria, labotiga de «Can Mistos» ens hasemblat un exemple a destacar,més encara si considerem lafugacitat dels nostres temps en quègairebé tot és breu i efímer i poquescoses perduren. Per molts anys«Can Mistos».

ANTONI CRUANYES BECANA

Agraïm les informacions rebudesdels senyors Paco Solé i Salvador Fita.

A partir de finals de gener ja podeuconsultar la informació referent alCentre d’Estudis Canetencs mitjan-çant internet. El CEC ha con-feccionat una pàgina web que estaràinclosa dins de la secció d’entitatsde l’Ajuntament de Canet de Mar.A la plana podeu trobar informaciósobre les dades de l’entitat i elsmembres de la junta. Properaments’anirà ampliant la pàgina on podreutrobar les últimes novetats que vaginapareixent sobre la història local deCanet. També podreu trobarinformació sobre els butlletins quepublica l’entitat i les activitatsorganitzades durant el mes en curs.Les diferents comissions que esvagin formant de l’entitat tambétindran espai per explicar quinsavenços van fent i donar lapossibilitat que nova gent s’incorporials grups de treball. La pàgina webs’ha fet gràcies a l’Ajuntament, queva organitzar un taller per ensenyara les associacions del poble comcrear i actualitzar la seva pròpia pla-na digital, a través de la webwww.canetdemar.org. La web l’hafet l’empresa Ample 24, perencàrrec de la Diputació.

LLUÍS LLOVET BAYER

13

i n t e r n e t

El Sot de l’Aubó

Recopilació de paraulesen desús que encara vaig

sentir a Canet (I)

14

Racó de paraules

En aquesta secció us presentaremelements lèxics que encara erenvius a Canet de Mar a la primerameitat del segle XX. Haig de dir quela majoria d’aquestes paraules lesvaig sentir utilitzar a persones deles generacions anteriors a la me-va, especialment les que haviennascut a la segona meitat del se-gle XIX i les primeres dècades delXX. No cal dir que la majoriad’aquestes parauleshan desaparegut de lallengua viva, per bé quegairebé totes les podreutrobar als diccionaris.Quan es tracti demodismes exclusiva-ment locals ho faremconstar i tant utilitza-rem verbs com substan-tius o adjectius. Tambéfarem constar els orí-gens locals d’aquestespersones perquè si noho féssim podria donar lloc a con-fusions. A part del tipus de paraulesesmentades, sempre que el seuinterès ho justifiqui, també hiportarem elements de la toponímia.

ABUNDONAT/DA adj. No volia dirabandonat en el sentit de deixat,brut o mal vestit, sinó de pocretingut, mà foradat, disbauxatetc.. La meva tia àvia Vilara (Tere-sa Mas Vilà)(1), m’ho deia ambinsistència i jo pensava que esreferia a la meva poca curaindumentària, quan en realitat emdeia PRÒDIG, la qual cosa en elseu codi de referència devia sermolt pitjor.

ABERRAR v. Sofrir una aberració.Jo ho havia sentit utilitzar en seu

sentit genuí, que no és altre queequivocar el camí o el lloc. Aberrarel rumb per exemple i no errar, comalguns ignorants diuen o aberrar laroca a l’hora de calar-hi l’ormeig.

ABUIRAR, XEBUIRAR, ESBUI-RAR Verbs. Xebuirar (esternudar),en forma de verb ho utilitzaven a laVallalta (St. Iscle i St. Cebrià); aCanet no es conjugava el verb, però

en canvi d’unesternut endèiem un BUIRO.A part de dir BUIRO per esternut,a Canet un ESBUIRAT volia direixelebrat, ximplet de tipus dispersverbal o mental.En català medieval ABUIRAR voliadir sobreixir, vessar per excés,etc..., d’aquí que hom ho utilitzésper a designar l’esternut il’esternudar i també aquests altresdesordres o excessos de lapersonalitat.Segons Joan Alegret, aquestaparaula tan peculiar i tan nostra deBUIRO i xebuirar, vindria del termellatí AUGURUM, atès que elsromans consideraven queesternudar era un bon auguri, unbon auspici.

ACOMPARAR en lloc de COMPA-RAR. A l’època de la meva infan-tesa encara hi havia persones queutilitzaven aquest modisme arcaic,el meu avi Salvador Mas Vilà(2)

sovint ho deia així. També deiaACORDAR-SE’N en lloc de recor-dar-se’n i ENDEVERES perDEVERES. Es tracta de formesmedievals i no de castellanismescom podria semblar.

ADOBAR en lloc deREPARAR. V., portarles sabates a adobarper exemple. Tambés’usava com aeufemisme peramenaçar d’apa-llissar algú: «Jat’adobaré jo!».Origi-nalment però, adobaralgú era armar-locavaller.Potser l’eufemismevenia que si s’ar-mava cavaller a algúera perquè aquest ja

havia rebut de valent. Per cert, queaquesta última expressió de «rebrede valent» sembla apuntar en elmateix sentit.

ADUAR O DUAR. s. Significaconjunt de tendes disposades enforma circular. A Canet, però,aquesta paraula s’utilitzava com aconnotació pejorativa. Quan un llocera brut o desordenat era fàcil es-coltar interjectivament: «Sembla unduar això!

Continuarà...

XAVIER MAS GIBERTEscriptor

(1) Teresa Mas Vilà, àlies La Vilara (Canet de Mar 1885-1966)(2) Salvador Mas Vilà (Canet de Mar 1881-1968)

El Sot de l’Aubó

El Sot de l’Aubó

CONFERÈNCIES

d’història

Canetde

Ajuntament deCanet de MarÀrea de Cultura AAVV 11 de Setembrevilaweb.com/canet

25 de febrer 25 de febrerL’origen del catalanisme a Canet, acavall dels segles XIX i XXa càrrec de Carles Sàiz i Xiqués

20 de març 20 de marçLa Guerra Civil a Canet,a càrrec de Xavier Mas