Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

Els dimarts amb els adolescentsPrograma Salut i Escola

OBJECTIUS-Millorar la salut dels adolescents.-Apropar els serveis de salut als adolescents i facilitar actuacions d’educació per a la salut.

DESCRIPCIÓ-Centres on va acudir la infermera:

Col·legi N.S. Del Roser (121 alumnes) i I.E.S. Castellet(196 alumnes) de Sant Vicenç de Castellet

-Temps destinat: 2 hores/setmana durant 6 mesos-Característiques: es va habilitar un espai privat i es va utilitzar la tècnica de l’escolta activa. L’alumne va poder expresar els seus dubtes i neguits, respectant en tot moment la confidencialitat.

CONCLUSIONS-S’han pogut detectar situacions complexes i derivar satisfactòriament als adolescents als especialistes oportuns-S’ha millorat la coordinació en Salut Mental Infantil i Juvenil-S’ha observat que les noies adolescents s’interessen per les dietes d’aprimament i tot i que tenen informació, no s’alimentende manera adequada-Tot i que els adolescents coneixen els mètodes anticonceptius continuen presentant conductes de risc

APLICABILITAT-Es tracta d’un programa útil, proper a l’adolescent i amb una potencial capacitat de cribatge de problemàtiques greus en elsalumnes. Considerem factible que una infermera preparada vagi als centres docents per donar suport als adolescents, ésl’etapa més incerta i difícil de l’ésser humà.

ALUMNES ATESOS

DERIVACIONS

MOTIUS DE CONSULTA

Paraules Clau: Salut i Escola, Adolescència, Confidencialitat.

Guardia-Cañellas L

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

ESTUDI COMPARATIU ENTRE UNA CONSULTA ESPECÍFICA

DE DESHABITUACIÓ TABÀQUICA ENVERS TALLER GRUPAL A L’ ABS.-

Paraules clau: Consulta específica, taller grupal,

deshabituació tabàquica.

Objectius: Estudiar les prevalences de pacients que han deixat de fumar al finalitzar una consulta específica de deshabituació tabàquica al CAP Navarcles respecte als pacients que han deixat de fumar al finalitzar elstallers grupals realitzats a l’ABS Navarcles-Santpedor-St. Fruitós de Bages.

Material i mètodes: Estudi descriptiu i transversal dels

pacients que han deixat de fumar al finalitzar una consulta específica de deshabituació tabàquica (metge i infermera en 6-7 sessions específiques per cada pacient i duraciópersonalitzada fins als 3 mesos) i les prevalences delspacientsque han deixat de fumar al finalitzar els tallers grupals de l’ABS. El període de realització de l’estudi ha estat del 2/2010 al 4/2011. Al taller grupal (metge i infermera del CAP Navarcles) han participat diferents pacients d’una mateixaABS amb la realització de 6 sessions setmanals de 2 hores de durada.

Resultats: La prevalença de pacients que han deixat de

fumar a la consulta específica del CAP en aquest període(2/2010 al 4/2011) és del 77.7%, d’un total de 18 pacients.

Als 3 tallers grupals realitzats a l’ABS durant aquestperíode i amb 39 pacients participants al mateix, s’haaconseguit un 71.8% de deshabituació tabàquica.

Conclusió: Els resultats no mostren una gran diferència entre la consulta especialitzada i el taller grupal, tot i que l’assignació a una o

altra es deu a la preferència del propi pacient. La consulta específica en deshabituació tabàquica és prou eficaç com per implementar-la a tots els CAPs, tenint en compte que suposa un esforç dinsel període de feina habitual.

Tot i així, es posa de manifest que la realització de tallers grupals dóna un número major de pacients que aconsegueixen la deshabituaciótabàquica, però també s’ha de tenir en compte que es realitza fóra d’hores de feina (en la nostra situació), i que necessitem una instal·lacióadequada, materials i temps de dedicació.

Segons els resultats les dues opcions són viables i cada ABS ha de decidir la seva.

Autors: Yolanda González Fernández, Beatriz Garcia Rueda, Julià Silvestre Pérez, Araceli Burgos Fernández, Irma Ansón Nebot, Rosa Vancell Barniol

0

20

40

60

80

100

120

CONSULTA TALLER

NO FUMA FUMA

*google

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

Programa pacient expert en I. Cardíaca.

ABS Sant Joan de Vilatorrada

OBJECTIUS:Realitzar un grup de malalts amb Insuficiència Cardíaca del Programa Pacient Expert (PPE) de l’ICS a l’ABS Sant Joan de Vilatorrada. Els objectius principals són: Millorar la qualitat de vida , els coneixements i els hàbits i estils de vida sobre la malaltia, fomentar l’autocura i el compliment terapèutic i disminuir el nombre de visites als professionals

MATERIAL I MÈTODES:S’ha seguit les directrius i metodologia donades pel PPE pel que fa a des d’escollir patologia i pacients, organitzar una primera xerrada divulgativa, tria pacient experta, etc. fins a l’organitzaciósessions i avaluacions.

RESULTATS:•El grup ha estat format per 13 participants, amb un grau de participació del 76%.•Hi ha hagut un grau altíssim de satisfacció: un 4.8 sobre 5.•Disposem d’uns primers resultats quant a efectivitat del programa, fruit de les enquestes inicials, finals i post-intervenció al cap dels 6 mesos. •Aquestes últimes revelen que:

� pel que fa a coneixements adquirits: es mantenen per sobre dels inicials� pel que fa a hàbits i estils de vida: es mantenen com els inicials

•Per als resultats finals i poder disposar d’una valoració global, hem de passar l’enquesta post-intervenció als 12 mesos (juny 2011), que ens aportarà informació important per a l’avaluació.

CONCLUSIONS:-El PPE ha tingut una gran acollida i valoració, tal com demostren les enquestes de satisfacció i els ímputs verbals expressats pels assistents, tant dins del grup com a les consultes.-Ha estat una experiència interessant pels professionals observadors, l’assistir al grup sense dirigir ni amb la responsabilitat d’intervenir: ha permès copsar des d’un altre prisma com cada pacient viu la seva realitat i gestiona el seu dia a dia amb el seu problema de salut.-No podem donar encara resultats definitius: manca l’enquesta post-intervenció als 12 mesos.

Grau d’Autocura

73,86%

88,63%81,06%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Inici Final 6 mesos 12 mesos

Coneixements

Hàbits i estil de vida

61,00% 63,00%61,00%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Inici Final 6 mesos 12 mesos

Carme SaldaCarme Saldañña Vilaa Vila1 , Juliana , Juliana BudiaBudiaCasasanoCasasano2, Rosa Vives Viladrich, Rosa Vives Viladrich3, , JoaquimJoaquimBusomBusomGarciaGarcia4..

(1) Treballadora social ABS Sant Joan de Vilatorrada, (2) Pacient experta, (3) Infermera ABS Sant Joan de Vilatorrada , (4) Metge ABS San Joan de Vilatorrada.

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

PROJECTE ESPAI – FAMÍLIACAP BALSARENY

Objectius específics:

- Afavorir la integració de les famílies més desfavorides socialment (econòmic, cultural...)- Minimitzar visites als professionals socials i

sanitaris gràcies a la prevenció i promoció de la salut

- Millorar el treball en xarxa implicant diferents entitats

Objectiu general:

- Donar suport als pares/mares per tal que la criança dels fills sigui gratificant,

harmoniosa i de qualitat

DD’’ onon sorgeix el projecte?sorgeix el projecte?

Neix de la bona entesa entre Ajuntament i CAP a partir

de la detecció de necessitats per part de professionals

socials i sanitaris

En quEn quèè consisteix?consisteix?

Realització d’un cicle de xerrades de diferents temes sociosanitaris

enfocades a la prevenció i promoció de la salut (alimentació, prevenció

d’accidents, desenvolupament psicomotriu,

joguines segures, massatge infantil...)

On?On?

Les xerrades es van dur a terme a la llar d’infants de forma quinzenal

durant el curs dins l’horari escolar per afavorir l'assistència dels

pares/mares en un entorn quotidià

ColCol··laboradors externslaboradors externs:

Espai-família ha comptat amb la participació desinteressada de

professionals de diferents àmbits i zones: (dietistes,

Mossos d’Esquadra, Agència catalana de consum,

massatgista infantil...)

ImplicaciImplicacióó dins ldins l’’ equipequip:

El projecte l’ha organitzat la TS del CAP i ha comptat amb la participació de l’equip

multidisciplinari:1 metge (2 sessions)1 infermera (1 sessió)

1 llevadora (2 sessions)1 infermera de pediatria (1 sessió)

1 treballadora social (1 sessió)

Conclusions: Conclusions:

•Gràcies al cicle de xerrades els professionals sociosanitaris han reduït lleugerament les consultes relacionades amb temes treballats a les xerrades com per exemple

l’alimentació. •Ens hem apropat als pares/mares primerencs de forma més informal millorant la

confiança amb els professionals•S’ha pogut fer un seguiment social i sanitari més informal e indirecte d’aquelles

famílies socialment més desfavorides (per exemple temes d’higiene) •S’han detectat casos de mancances sociosanitàries de famílies no demandants

Aplicabilitat:Aplicabilitat:

Aquest projecte és adaptable a qualsevol població, franja d’edat i/o temàtica on es detectin mancances

sociosanitàries. El pressupost utilitzat per aquest

projecte ha estat 0 euros, ja que les xerrades les han

fet persones de l’equip o altres entitats públiques

PoblaciPoblacióó participant:participant:

Total població Balsareny: 3.485 hab. El 2’1 % de la població té un o més fills de 0-3 anysDurant el curs 2010-2011 han participant el 21’3 %

de les famílies amb fills de 0-3 anys

Autors: Garcia Sala, Miriam (treballadora social); Cañellas Isern, Josep (metge de família) Fàbregas Codina, Sandra (treballadora social Ajuntament); Mas Garriga, Neus (infermera); Romero Simon, Esther (llevadora)

Paraules claus: pares/mares, fills, promoció de la salut.

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

SEGUIMENT DEL PROGRAMA D’ EXERCICI FÍSIC SUPERVISATEster Arnau i Gabriel Martin

CAP NavàsParaules clau: Exercici físic, promoció de la salut, prescripció

Objectius de l’experiència

Participació del CAP Navàs en el programa PAFES (Pla d'Activitat Física Esport i Salut) de promoció de la salut des de l'atenció primària, mitjançant el consell i la prescripció d'exercici físic supervisat. Es pretén que la gent perdi la por a fer exercici físic, aprengui a fer l'exercici físic de forma adequada, s'adhereixi al compliment durant els 6 mesos que dura el programa i que posteriorment continuï fent exercici físic de forma autònoma.

Conclusions

S'ha aconseguit una adherència al programa del 79% i s’ha incrementat l’activitat física d’aquestes persones, en 2h setmanals durant els 6 mesos que dura el programa.S'ha aconseguit instaurar l'hàbit de continuar fent exercici físic al gimnàs, entre els usuaris que han acabat el programa en un 73% .

Descripció de l’experiència

L'experiència s'inicia amb la selecció dels candidats, persona sedentària sana (home >45 anys o dona > 55 anys), amb dos o més factors de risc cardiovascular (HTA, obesitat, dislipèmia) o ser DM2.Els 4 equips de l'ABS, fan la derivació dels seleccionats al grup de referència, format per un metge i una infermera de la mateixa ABS, que expliquen en què consisteix el programa de l'exercici físic supervisat i preparen els informes clínics necessaris (EKG, analítica, informe amb diagnòstics de salut i medicació crònica), per entregar al metge especialista en medicina de l'esport que els hi farà la revisió i decidirà si poden participar en el programa d'exercici físic supervisat.En el cas que no estigui contraindicat participar en el programa, aquests candidats firmen un consentiment informat i es deriven a un equipament esportiu municipal on reben les classes dirigides per un educador físic.Al inici i acabament del programa, l’equip de referència de l’ABS fa una reunió amb l’educador físic per posar en coneixement dels usuaris que participen en el programa, els abandonaments durant l’execució del programa i els que continuaran anat el gimnàs un cop ha acabat el programa.Durant els 2 anys que ha funcionat el programa, s'han derivat 14 persones, 6 persones al 2009 i 8 persones al 2010.

Participants

AbandonamentsPrograma complert

Continuen al gimnàs

Continuen AFNo continuen AF

Factors de risc

DM2

HTA

Obesitat

colesterolèmiaInsuficiència vàlvula aòrtica

<=50 50< x <=55 55< x <=60 60< x <=65 65< x <=70 70< x <=750

0,51

1,52

2,53

3,54

4,5Distribució per edat

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

SORTIM DEL CAPEster Arnau,Terència Bernadas, Anna Crespiera i Montse Solsona.

PARAULES CLAU: Accessibilitat, Comunitat, Campanya antigripal estacional.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA :

L’Ametlla de Merola té una població de 244 habitants ( 2009) , dels quals 87 tenen més de 60 anys i està situada a uns 3 Km del nucli urbà de Navàs.La comunitat de veïns a través de la Dinamitzadora sol·licita si seria possible apropar la Campanya de vacunació antigripal del 2009 a l’Ametlla de Merola, doncs queden molt allunyats del CAP, de manera que la població de >60 anys no s’hauria de desplaçar a Navàs . Tenint en compte que el 35% de la població té > 60 anys i que en la Campanya del 2008 només es va vacunar el 66%, es decideix anar-hi.Es confecciona un llistat de persones interessades en vacunar-se i ens ofereixen el Centre Social “QUEDA’T” per dur a terme la vacunació.Es programa un dia i s’hi desplacen dues infermeres del CAP Navàs.

CONCLUSIONS :

El fet d’apropar el servei a la població ha incrementat el nombre de persones vacunades fins arribar a un 77% és a dir es van vacunar 67 persones l’any 2009 i un 98% que són 85 persones el 2010.

OBJECTIUS:

•Facilitar l’accés de la campanya estacional de la vacuna antigripal a una comunitat apartada del CAP•Augmentar la cobertura de vacunació antigripal en grups de població > 60 anys.

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

TALLER GRUPAL DE DESHABITUACIÓ TABÀQUICA EN ABS RURAL: UNA NOVA EXPERIÈNCIA.-

Descripció de l’experiència : Realització de 6 sessions setmanals de 2 hores de durada dinamitzades per una infermera i un metge de l’ABS. Es selecciona un màxim de 20 pacients que s’admeten segons criteris d’inclusió i d’exclusió, entre ells, realització de PAPPS i espirometria prèvia al taller. A les sessions es desenvolupa una part teòrica d’una hora-mitja hora de durada aproximadament i, seguidament una posada en comú entre els participants dels dubtes i símptomes que puguin apreciar, pressa de tensió, pes i cooximetria dels participants. La cooximetria mesura el CO (monòxid de carboni) d’aire espirat pel pacient permetent diferenciar i agrupar pacients segons diferents patrons: no fumadors (0-6 ppm), fumador moderat (7-10 ppm), fumador (11-20 ppm) i gran fumador ( ≥21 ppm). Entre la 4º i 5º sessió es pacta amb els pacients la deshabituació tabàquica, oferint de manera individualitzada parxes, xiclets i/o medicació segons les necessitats de cada pacient. Realització a més d’espirometria als 3 i 12 mesos de l’abandó del tabac. Seguiment telefònic als 3, 6 i 12 mesos de finalitzar el taller.Després de la realització de 3 tallers en un promig d’un any s’ha aconseguit la deshabituació a la finalització del taller d’una mitjana del 66.6% dels assistents, amb un màxim del 75%.

Autors: Beatriz Garcia Rueda, Yolanda González Fernández, Araceli Burgos Fernández, JuliàSilvestre Pérez, Rosa Vancell Barniol, Irma Ansón Nebot.

Paraules clau : Taller grupal, deshabituació tabàquica.

Objectius de l’experiència : Reduir el tabaquisme a la nostra ABS mitjançant teràpia grupal.

Conclusions: La relació grupal entre participants, metge i infermera reforça la deshabituació tabàquica i el manteniment de la mateixa. El cooxímetre i l’espirometria donen coneixements sobre la toxicitat del tabac i reforcen la conducta positiva. L’adquisició de coneixements i habilitats dóna peu al canvi de conducta del pacient, que millora l’èxit en la deshabituació. S’observa la disminució de la tensió i un lleu augment de pes.

Donada l’experiència, el taller grupal suposa un valor afegit en la deshabituació tabàquica.

Aplicabilitat : La realització d’un taller grupal de deshabituació tabàquica a una ABS rural, superant les dificultats tècniques i estructurals que això comporta, anima a la seva implementació a qualsevol ABS de la SAP.

*google