7/29/2019 Soriga a BCNegra13_ElpuntAvui06022013

1/1

| Cultura i Espectacles | 29EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE FEBRER DEL 2013

No s habitual que una no-vella es tradueixi sensehaver estat un xit, perels editors dAlrevs hantingut lencert i la sensibi-litat de localitzarPluja ne-graen lunivers de novellanegra i criminal que es pu-blica a tot el mn.

Traduda per Pau Vidalamb el seu rigor habituali no era fcil perqu lestili la tcnica de loriginal sncomplexos, Pluja negraens mostra la quotidiani-tat dun poblet de Sarde-nya, amb el nom fals deNurai, en qu laparenttranquillitat es trencaquan assassinen una boni-ca mestra. La trama depersonatges, sospites iacusacions estan banyatsper la pluja constant.

Flavio Soriga, nascut el1975 a Uta, localitat deSardenya, va publicar unrecull de contes (Diavoli

di Nurai) abans dePlujanegra (2002). Fins al2008 no va publicar la no-vella Sardinia Blues, elseu xit ms important.

Desprs daltres ttols ge-neralistes (Lamore aLondra e in altri luoghi, Ilcuore dei brigantii Nura-gue Beach), el mar publi-

caMetrpolis, la segentnovella protagonitzadaper Martino Crissanti, elmateix carabiniere dePluja negra. Per ell tam-

b han passat deu anys,ara s capit, viu a la capi-tal, Cller, i sha llicenciaten antropologia cultural.

Soriga s fan de Manuel

Vzquez Montalbn, hellegit les seves obres duesvegades, mapassiona, irellegint-lo vaig decidir re-prendre el gnere negre i

fer amb Sardenya el queell va fer amb Barcelona,dit amb tota modstia.

Va escriurePluja negraquan tenia 27 anys i tam-b tenia una rbia contrael meu poble, perqu aaquella edat i en un lloc pe-tit tens la sensaci quening tentn; tot i aix, faanys que visc a Roma ambla meva dona i els meusfills i he fet les paus total-ment amb la gent dUta.

Aquesta rbia va influiren lestil. Com que estavatan enfadat em va sortiraix, i tamb per mostrarlopressi de la dona queera, i encara s, molt dura;de fet, lestil va ser divertit,

com un futbolista que famalabarismes amb la pilo-ta; per ara prefereixo in-tentar fer bones jugades igols; escric ms directe,

ms senzill, miro dexpli-car les histries que vullexplicar, i partint de situa-cions individuals accedir almbit universal.

Va marxar del poble perescriure lobra. Men vaiganar a Bolonya i vaig deci-dir que un any havia de sertemps de sobres per es-criure-la. I ho va aconse-guir, tot i que li va costarsang i patiment, suposoque com la majoria de pri-meres novelles; hi abo-ques els somnis.

Una Sardenya pobreSobre la seva Sardenyanatal comenta que la gentt una visi idllica de Sar-denya, per la veritat sque es va passar molta ga-na i els poders poltics,com a tot arreu, intentenenganyar fent creure queabans es vivia millor....

Flavio Soriga, que co-neix b Barcelona perquuna germana hi va viure,treballa a la televisi: Si

no hagus estat escriptor,mhauria agradat fer cine-ma; per mi, Tarantino s elmillor escriptor nord-americ del segle.

Escrita amb rbiaLlus LlortBARCELONA

Litali Flavio Soriga presenta durant BCNegra la traducci al catal de Plujanegra, una novella que va publicar el 2002 i que t un estil arriscat i efectiu

Flavio Soriga ha visitat Barcelona, una ciutat que coneix b i li agrada JOSEP LOSADA

Soriga publicaaviat unacontinuaci de

Pluja negra,deu anysdesprs

Lautor s fan deManuel VzquezMontalbn: Hellegit totes lesseves obres,dues vegades

Nascut el 1966 a Tour-coing, al nord de Frana, icriat al Pas Basc francs,Frantz Delplanque orga-nitza els actes culturals deMontpeller i ha aconseguittemps per escriure Ungramo de odio (Alfaguara,amb traducci de PaulaCifuentes). s la seva pri-mera novella i ens arribaavalada per lxit que ha

tingut a Frana, on ha re-but molts elogis.

Fa anys que escric perres magradava prou, ensexplica. Les meves in-fluncies eren Gombro-wicz, Cline, Bataille... Au-tors que es qestionen elmal; vaig arribar a autorscom Bret Easton Ellis i Ja-mes Ellroy, que, sumats ala comicitat latent de Mon-z, li va permetre crear laseva obra, que suma farsai crtica social. Es va plan-tejar un canvi, com quanElvis Costello va escoltarels Sex Pistols.

Un gramo de odio ensexplica un perode de la vi-da de Jon Ayaramandi, unassass a sou de 68 anys

que en fa cinc va decidir ju-bilar-se i viu al Pas Basc

francs, vora mar i feli.Quan desapareix el com-pany duna vena jove, dequi fa gaireb de pare, Joncomena una recerca es-tranya, perqu sempreque ha buscat a alg ha es-tat per matar-lo.

Lobra, de ritme trepi-dant, cont altres ele-ments poc habituals en elgnere negre: molts refe-rents musicals (una ex-tensa i magnfica bandasonora) i fragments litera-ris aliens. s com fer uncollage amb peces daltresautors que et permetendir molt amb poc.

Delplanque combina la

visi existencialista de lasolitud de lassass a sou

amb un sentit de lhumorque li permet criticar di-versos temes socials, si bel seu protagonista t untarann similar al seu enuna cosa: Jon gaudeix decada moment de la vida.Volia mostrar la joventutdins dun cos envellit, tot ique no gaire, perqu prac-tica arts marcials, beumolt, lliga molt (de vega-des li cal lajut de Viagra),escolta rock i punk... totamagat sota un lookentra-nyable de capit Haddock.

Segona part enllestidaEm sorprn la facilitatque he tingut per escriurela segona part, que repeti-r protagonista i moltsdels personatges secunda-ris. Comena quan cauendel cel dos cadvers on viuJon; sembla un cstig div,perqu sn dues noiesdun grup depunk de quimalparla el Papa. Humor,

ritme, crtica, novella ne-gra: cctel Delplanque.

L.L.BARCELONA

Frantz Delplanque

presenta Un gramode odio a BCNegra,un debut amb xit

Lassass jubilat quetots voldrem damic

Frantz Delplanque, ahir a Barcelona QUIM PUIG