SOM “la veu jove i valenta del valencianisme”octubre+2… · Adaptacio Llingüistica: Guillem...

SOMSOM“la veu jove i valenta del valencianisme”“la veu jove i valenta del valencianisme”

ANY XXVI • Octubre 2003 • Nº 228ANY XXVI • Octubre 2003 • Nº 228

PREU 2

3 Editorial

4 a 5 Informacio: Pasqual Martin Villalba parlà sobre Vinatea, per

Presen Roca; Breus: ¿Fartons Professionals? El Convent de

Sant Vicent de la Roqueta nova seu de la AVLL, La filla de

Zaplana "Regina dels Jocs Florals".

6 a 7 Informacio: El Colectiu Vinatea “confisca” una de les flames

del correllengües; Comunicat del Colectiu Vinatea; Exit del

contracorre llengua en Fraga, per Angel Hernandez.

8 a 9 Informacio: Breus: Amenaces debades; J.M. Chiquillo & U.V.; Una de cal i

una atra de “Boro”; Una Diada molt concorreguda; A. Ahuir i les jornades

de la llengua catalana; Defectes de forma.

10 a 11 A dos bandes: Unio Valenciana: Hi ha una atra oportunitat, per Lorena

Ferrandis; Reflexions, per Joan I. Culla.

12 a 13 Carta oberta a Artur Ahuir, per Manuel Latorre.

14 a 15 Entrevista en Josep Guinot, per Jesu.

16 a 17 Activitats:Cursos de cultura i llengua valencianes en el GAV, pel Claustre de P.

18 Personages execrables: Angel Calpe, per Bernat de Fenollar.

19 Memoria Historica:, per Albert Cuadrado

20 a 24 Raco d’Historia:”I have a dream” (Tinc un somi) de Martin Luther King, per

Albert Cuadrado.

25 L’espill; Entreteniments.

26 a 29 Entrevista en Davit Marchuet, per Maria Jose

30 a 31 Actualitat: El Segon Congrés de la Llengua Valenciana

32 a 33 Personages singulars, per Enric Marti i Mora

34 a 35 Opinio: Preguntes al senyor Maragall, per manuel Zarzo; Penyes i Aficio: Simbol

de Valenciania, per Fran Cervera; Agenda.

36 a 37 Cultural: Nou d’Octubre, Dia Nacional Valencià, per Quelo

38 Politica: Les cendres d’Unio Valenciana: reflexions, II, per Miquel Real.

39 Subscripcions: Inscripcio 2º Congrés: Full d’afiliacio GAV

SOM sumari

2 Octubre 2003

a dos bandes SOM

Octubre 2003 3

SOMGrup d’Accio Valencianista

ANY XXVI • Nº 228

No es casualitat que este SOMestiga en part dedicat al lider deles llibertats negres, Martin

Luther King, i a les ya famoses paraulesen que va començar el seu discurs enWashintong: "He tengut un somi".Nosatres els valencianistes tambetenim la necessitat de tindre un somi. Esmes, pot ser siga una de les poqueseixides que d'un temps ad esta part nosestan deixant per a poder continuar enla lluita.

Despres d'anys de patir traïcions,desllealtats, abandons i punyalades perl'esquena, davant d'una realitat que noscondena a ser una minoria cultural en lanostra propia terra i sens uns politicsdignes en qui confiar per tal de capgirarla nostra trista realitat. Avoltes pot parei-xer que somiant es de l'unica forma quepodrem tornar les coses al seu lloc.

Pero que ningu confonga esta idead'ensomiar en un Regne de Valencialliure de l'opressio catalanista de fora ide dins, en una actitut comoda i allunta-da de la lluita. Tampoc ho tenien facil elsnegres americans despres de la 2ªGuerra Mundial i aquella frase va signi-ficar una senyal per a despertar d'unmalson de segles de persecucio i escla-vitut. Martin Luther tingue un somi i yamai mes els seus discipuls tornaren adormir-se en el conformisme i l'apatia.

Si be es cert que nosatres elsvalencianistes no trobem al Palleter ques'alce i nos espente d'una vegada a tin-dre un somi i lluitar per ell en totes lesnostres forces. Mentres arriba el nostreparticular Martin Luther King, els nos-tres anhels estan dirigits cap al IICongrés de la Llengua Valenciana (en osense la R.A.C.V.), i cap a la regenera-cio del valencianisme politic que el pro-yecte del Nou Valencianisme està dis-post a liderar i que entitats com el Grupd'Accio Valencianista continuen fidels al'ideari valencianiste contra vent i maror.Si estem disposts a alçar-nos tots a una

per a començar a ensomiarjunts i en la mateixa direccio, laLlengua Valenciana, la nostracultura, el Regne de Valenciatenen encara una ferma espe-rança de futur.

Tal i com informem en esteNº, els contactes en uns atrespobles que tambe patixen lesansies imperialistes del catala-nisme estan molt alvançats. Lamanifestacio de Saragossa,prevista en un principi per al dia20 de Setembre s’hague depospondre fins al 25 d’Octubre,pero es fara i sera una bonaocasio per a que Balears,Aragonesos i Valencians digam,junts i en veu ben alta: PROU.Prou a les ingerencies imperia-listes, prou a la mentira dels“països catalans”, prou a lademagogia transnoctada deMaragall.

Mentres aplega el moment d'anar-nos-en a Saragossa, els contactes enentitats culturals de les regions germa-nes no cessa. El 27 de Setembre esti-guerem junt a membres de la Federaciod'Entitats Culturals de l'Arago Orientalen Fraga (Osca) per a protestar contrael “dichos” "Correllengua", que ad estepas acabarà arribant fins a Santiago deCompostela. El 9 d'Octubre foren ellsqui estigueren aci en Valencia acom-panyant-nos en la provesso civica delmati i ajundant-nos en els actes de pro-testa de la vesprada. La gent del CirculCultural Balear s'apuntà a tots estosactes i l'amic Martorell ya parlà d'organi-sar un acte en Palma de Mallorca per ala Primavera que ve.

Anem puix a profundisar en estoscontactes i tal volta si, podem conseguirl'unio en els de fora, ya que conseguir-la en els de dins del nostre regne pareiximpossible, i aixina tots junts pugam fer-li un descosit al "perill catala".

Precisament quan parlem en gentd'Arago o de Balears, es la nostra enor-me divisio lo que mes els crida l'atencio.Pero a lo millor havem d’acceptar-hocom un mal endemic dels valencians icomençar a treballar en esta atra direc-cio.

Que ningu s'oblide que els proxims26, 27 i 28 de Novembre tenim una citahistorica en el marc del II Congrés de laLlengua Valenciana. Tenim l'oportunitat il'obligacio d'aprofitar-lo per a que laLlengua Valenciana i les Normes d'ElPuig ixquen reforçades i actualisadesde cara als proxims anys. El Grupd'Accio Valencianista no pensa deixarpassar esta ocasio, si uns atres no soncapaços d'estar a on deuen, alla ells enla seua consciencia i en la responsabili-tat historica que assumixen.

Pero no nos sentirém obligats encap de decisio teledirigida que es pugafer d'esquenes als usuaris i sens aten-dre l'opinio majoritaria, quasi unanim, deles entitats.

EDITORIAL

Edita: Entitat Cultural. Grup d’Accio Valencianista-JJ.GAV. Administracio i redaccio: Carrer Pintor Gisbert, 17. 46006 ValenciaCiutat. Tel.: 96 341 22 22. Tel.: 96 344 90 20. Director: Miquel Real i Alcocer. Disseny: Quelo. Maquetacio: Miquel Real i Alcocer.

Publicitat: Presen Roca. Consell de Redaccio: Manuel Latorre i Castillo. Miquel Real i Alcocer, Presen Roca, Guillem Senyer,Colaboradors: Quelo, Maria Jose Hernandez, Israel Bañares, Jesualt Masia, Alex Esteve, Toni Rochina, Juli Moreno, Joan IgnaciCulla, Davit Marchuet, Lorena Ferrandis, Rosa Dolz, Albert Cuadrado, Angel Hernandez, Enric Marti, Bernat de Fenollar, Manuel

Zarzo, Fran Cervera, Claustre de Professors. Fotografia: Archiu, Vicent Corbalan, Juan Belda, Joan Pau Merita, Bernat(Murta),Ricat Pla , Davit Marchuet, Maria Jose, Clarisa Molina. Assessorament Llingüistic: Joan Carles Prosper i Manolo Matas.

Adaptacio Llingüistica: Guillem Senyer, Alex Esteve, Quelo Distribucio: Joventuts G.A.V.Impressio: Brontegraf,S.L. Deposit Legal: V-2741-1979

Les idees i conceptes expressats en els articuls son d’exclusiva responsabilitat dels autors signants, inclus en seudonim. L’Entitat Grup d’AccioValencianista, editora del periodic SOM, no assumix necessariament el contingut dels treballs en ell publicats.

4 Octubre 2003

SOM informacio

PASQUAL MARTIN VILLALBAPARLÀ SOBRE VINATEA

Una volta deixat arrere l'obligatparentesis estival, el Grupd'Accio Valencianista inaugurà

un nou curs de conferencies i actes cul-turals centrats en els ultims divendresde cada mes. Donat l'exit que esta ini-ciativa alcançà l'any passat voliemescomençar esta nova etapa en unconferenciant de categoria i en un temasempre apassionant pels valencianis-tes.

Manuel Latorre presentà a PasqualMartin Villalba (segon president delG.A.V.) destacant la seua facilitat deparaula i els seus grans dots de comu-nicador. El tema triat per a l'ocasio vaser un molt recorrent en vespres del 9d’Octubre: Francesc de Vinatea. (nome-nat en alguns texts, erroneament, coma Guillem) "Coneixer un poquet mes algran defensor del Regne de Valencia apoquets dies de commemorar la festagran del nostre Regne", com digueLatorre abans de donar-li la paraula aPasqual.

L'amena charrada contà en pinze-llades historiques i en interessants com-paracions entre el rei Alfons "el benigne"i els actuals politics valencians, en lesque ixque guanyador, en molta diferen-cia, el primer.

Vinatea va naixer en Morella, en1273 i muigue en 1333 de forma pocclara, (se diu que la reina Elionor deCastella va estar darrere de la seuamort) era "Jurat en Cap" de la Ciutat deValencia quan Alfons II fent cas de lesmaquinacions de la seua segona dona,N'Elionor de Castella, (germanad'Alfons XI de Castella) pretengue des-lligar del Regne de Valencia una seried'importants viles (Xativa, Alzira,Castello, Morella, Burriana, Alacant,Elda, Novelda, i Guardamar, entreatres) a favor del fill d'abdos, l'InfantFerran, en detriment de l'hereu de laCorona, l'Infant Pere. Aço suponia ladesmembracio del Regne de Valencia,ademes de ser un contrafur, no anava aser admes pel noble poble valencià, elqual demanà ampar als jurats del Cap iCasal i estos delegaren al nostreFrancesc de Vinatea per tal d'aixina fer-ho vore al monarca. No obstant, pren-gueren el secret acort d'atacar el palau idonar mort a tots els que dins se troba-ren a excepcio dels reis i l'Infant Ferranen cas de que les coses no se soluci-naren favorablement. Se movilisà iarmà a les forces de la ciutat, “prenent”els punts estrategics, els anims estavencalents i les tropes amenaçaven en ata-

car el Palau Real. Vinatea entrà a solesi desarmat al Palau Real i arribant inclusa amenaçar de mort a tots els membresde la familia real a excepcio del rei i delseu hereu. Alfons II reconegue queVinatea tenía rao i donà marcha arrereen les seues intencions, davant la furiaincontenible de la reina, que arribà aassegurar que en Castella, Vinatea yaestaria en el cap tallat. A lo que elBenigne li contestà en la celebre frase:"Reina, reina, el nostre poble es franc, eno es aixi subjugat com es lo poble deCastella, car ells tenen a nos com asenyor, e nos a ells com a bons vassallse companyons", incorporada des d´eixemoment als anals de les llibertats foralsi a l'historia del poble valencià.

Pasqual Martin Villalba va esgui-tar la seua conferencia en multitutd'anecdotes actuals vixcudes per ellen primera persona, entorn a de lesnegociacions per a redactar el borra-dor del nostre Estatut d'Autonomia.Arribant inclus a comparar el paperdel Grup d'Accio Valencianista enaquell transcendental proces en elque va jugar el mateix Vinatea allapel segle XIV. No faltaren les alusionsal somi imperialiste de PascualMaragall. L'acte finalisà en un amédebat, seguit de la ya tradicional"picaeta valenciana".

Presen Roca

En Pasqual Martín-Villalba i Medina, segonPresident del G.A.V.

Octubre 2003 5

informacio SOM¿FARTONS PROFESSIONALS?

El “Diario de Valencia” informà de la recepcio oficial que la Generalitat oferi enmotiu del 9 d'Octubre celebrada en la plaça de Manises, dins de la seua sec-cio "Confidencial" relatà multitut d'anecdotes al respecte. Hi ha dos casos

que mereixen ser puntualisats i aclarits per als nostres llectors. Nos conten que elDirector General de Publicacions de la Dipu, Carles Recio es dedicà a menjar enles mans, preferiblement fregits, i a torcar-se en acabant en els trages dels demesassistents. Nosatres que coneguem, i patim, a Recio sabem que en realitat lo queell volia era marcar en unes discretes "quatre barres d'oli" als catalanistes infiltrats,per a que a l'eixida pogueren ser reconeguts per Fallerela, Zombiche i el ColectiuVinatea, i aixina ajudar a la seua reconversio a la causa “blavera”.

Per a lo que no tenim explicacio possible es per al furor farto del "amicamerica", Grisolia desafiant totes les normes de nutricio que la seua edataconsella, se ficà entre pit i esquena quatre entrepans de pernil i dos platsd´arros a banda, ademes d'abundants canapes. Tot aço en l'agravant d´anarbuidant de contingut els entrepans d'unes atres taules per tal de reomplirgenerosament els quatre que arribà a menjar-se (ara entenem per quéChiquillo no acodi davant la por de que li tocara un pa sense res dins). Ad estepas a la Generalitat li va a resultar mes rendable pagar-li un viage a EE.UU.els següents 9 d'Octubre que tornar a convidar-lo.

EL CONVENT DE SANT VICENT DE LA ROQUETANOVA SEU DE LA AVLL

Des de fa uns mesos, l'academia pancatalanista AVLL, te l'intencio d'instalar laseua seu definitiva en el Convent de Sant Vicent de la Roqueta. Puix si no hiha un milacre del mateix Sant Vicent, els inquisidors de la AVLL, continuaran

la seua llavor de destruccio de la Cultura Valenciana, i en concret de l'Idioma Valencià,en este lloc simbolic valencià. De fet per al 2004 tenen presupostats 3.486.000 ≠ (uns580 millons de pessetes, 2,1 % superior al 2003) dels quals "nomes" 230.000 ≠ (mesde 38 millons de pessetes) estan destinats als estudis per a l'habilitacio de la novaseu, i 815.000 ≠ mes (136 millons de pessetes aproximadament) per a fer les obresd'eixa seu, es a dir, per a acondicionar-se les seues instalacions, i lo restant delConvent que li donen per...oblidat. Hem de recordar la gran lluita dels Clavaris de SantVicent Martir, demanant a les nostres autoritats la rehabilitacio del Convent (que no teres a vore en lo que van a fer) i la seua proclamacio com a Santuari. Reivindicacionsque mai han segut escoltades. Tambe aprovaren una partida referent a les "indemni-sacions" i dietes dels academics, les quals ascendixen a 510.000 ≠ (vora 85 millonsde pessetes) que dividit entre 19, puix la presidenta i la secretaria cobren a banda unssous superiors, ixen a 2.236,8 ≠ mensuals (unes 372.000 pessetes). Per lo vist, el PPsap pagar molt be als inquisidors genocides de l'Idioma Valencià.

LAFILLADE ZAPLANA, "REGINADELS JOCS FLORALS"Lo que nos faltava, n’erem pocs i "parió la abuela". Ara resulta que elsallumenats dirigents de la nostra centenaria entitat "Lo Rat Penat (L.R.P.)",no han tengut una atra millor idea que triar enguany de Regina dels JocsFlorals a la filla de... Zaplana. ¿Me pot dir algu, quins son els merits d'es-ta "pija"?. Els podem dir que esta chiqueta cursi (la coneixem personal-ment), no sols no coneix la Llengua Valenciana, ni l'historia del Regne deValencia, sino lo que es mes greu encara, ¡¡NO CONEIX L'EXISTENCIADE L.R.P., DE LA QUAL VA A SER ELLA REGINA!!. Pero com sempre elproblema no es d'ella, sino de la banda de "sabuts" que te Lo Rat Penatcom a directius. Ni l'entitat podia haver arribat a menys, ni Enriquet Esteve& companyia, ni la "zaplaneta", podrien haver arribat a mes. Pero el servi-lisme i la submissio al PPoder es tan gran, que si volen seguir chuplant loque estan chuplant, han de fer este tipo de coses. Al final a L.R.P. l'hanconvertit en un "ghetto", a on tot lo que se publíca i tots els cursos que esdonen, moren dins de les portes d'eixa entitat, que a pesar dels seus inep-tes dirigents, continúa i continuarà sent volguda per tots nosatres.

6 Octubre 2003

SOM informacio

En un lliure comunicat,l ’ a u t o n o m e n a tColectiu Vinatea es fa

responsable de l’incautaciode la flama del correllen-gües, aixina com tambereconeix l’autoria d’una seriede “visites” als casals JaumeI, inclosos els de Fraga,Cullera i Gandia i la totalitatdels de la Ciutat de Valencia.

Davant de la passivitatde la justicia i del poblevalencià que permeten l’acti-vitat illegal dels correllen-gües, i donant resposta a laprovocacio feta pels quevenen de fora a insultar-nosen la nostra casa mantenintpostures i discursos antiesta-tutaris, els membres delColectiu Vinatea han impostper la força lo que els nos-tres politics deurien garantirper mig de la llei i vies demo-cratiques.

A continuacio vos repro-duim part de l’escrit publicaten un foro catalaniste(Forum de les comarques dePonent) aixina com el comu-nicat del Colectiu Vinatea,tambe publicat en el nome-nat foro:

“No volem que EliseuCliment sénfade, nosatros la

flama lánem a cuidar molt. Esperemtampoc que no sénfade per les visitesque havem realisat a tots els CasalsJaume I de la Ciutat de Valencia, deFraga, de Cullera, de Gandia,...etc.Jejejeje, que sapiau que ho fem endefensa de la nostra terra i la nostraidentitat, aixina es que ho comprendreuperfectament.”

“ Aci teniu el comunicat:”

EN DEFENSA DE LA NACIOVALENCIANA

Manifestem publicament ser elsautors de la confiscacio, el passat 8d’octubre en el casal Jaume I deRussafa, d’una de les antorches del“correllengua”, utilisades com a sim-bol fonamentaliste i nazi, per partdels colectius pancatalanistes quedefenen l’unitat de les llengüesvalenciana i catalana, i dels fantas-magorics “països kkalans”.

Comuniquem ademes, que conti-nuarém en la lluita, realisant tot tipod’accions en defensa propia, per aprotegir a la Cultura, l’Idioma i a totsels demes interessos valencians.¡¡¡VIXCA VALENCIA LLIURE!!!,¡¡¡DEFENDREM LA PATRIA VALEN-CIANA DE QUALSEVOL AGRES-SIO, VINGA D’ON VINGA!!!

Nacio Valenciana a 11 d’octubre de 2003.

COLECTIU VINATEA

El Colectiu VEl Colectiu Vinateainatea“confisca”

una de les flames del“correllengües”

Flama “confiscada” pel Colectiu Vinatea

Octubre 2003 7

informacio SOM

Apesar de l'anulacio de tot l'acteorganisat en recolzament exte-rior, contra el correllengua de

Fraga del dia 27, al final les coses s'handesenrollat d'atra forma, i han acabaten una victoria nostra arrasadora sobreel correllengua (gracies als jovens delGAV). Vos ho conte:

a)-El grup canyer fragati ana tota lanit arrancant el cartells que 100 metrosdavant anaven pegant els del casalpancatalaniste Jaume I (seria bo quenos acostumarem a incloure est adjec-tiu intermig en tots els nostres escrits,tant interns com publics: prensa, foros,webs, etc., a vore si qualla). Ademespegaren per tota Fraga abundantspegatines fetes de forma casera, en eltext: "No nos fareu catalans" dins d'unsenyal triangular de perill (vora roig i enl'interior groc). Aixina conseguien provo-car a discussio de la poblacio lo que elspancatalanistes no volen mencionar i

ho dissimulen baix la "cultura". Al casalno li feren res, perque estigue presentun guardia municipal, tota la nit vigilant.

b)-Encara que des de Fraga anula-rem la convocatoria de manifestaciocontracorrellengua i avisarem a tots deque no vingueren, es presentaren elsjovens del GAV (que els tenen benposats). Davant del seu corage, des deFACAO llamentem haver frenat la vin-guda d'atres i no tindre res preparat,pero ad ells els donava lo mateix; novenien per lo programat i anulat, sinoperque s'ho demanava el cos. Pero l'ac-tivitat del casal pancatalaniste nocomençava fins al final de la vesprada,i ells havien de tornar a Valencia.Estiguerem junts un temps, i despres esdedicaren a deixar constancia de laseua presencia: pegada multiple de

pegatines per tot el poble (feren turis-me) en la bandera valenciana [aclaracioSOM: no es aixina, sino que es la qua-tribarrada en una brochada blava]- i eltext "No nos fareu catalans", i com a fer-mall final, "decoraren" tota la fronteradel casal pancatalaniste Jaume I deFraga, espray negre i texts de: "forad'aci", "fora de Fraga", i atres que enca-ra no he pogut llegir be, puix poc des-

pres ya començaren a acodir els delcorrellengua per a començar la seuaactivitat i ya no era prudent acostar-se.Pero no les han pogut borrar, i s'hanhagut de chuplar en dits "adorns" tot elcorrellengua, que enguany ho han fetreclosos dins del casal, inclos l'acted'entrega de premis als chiquets i fami-liars, guanyadors dels premis de la"gimcama" escolar de preguntes.

c)-Pero un temps abans, quan ani avisitar la "decoracio" negra de la fronte-ra del casal, se me creuà u dels "mau-lets" de Fraga (el que va llegir el mani-fest l'any passat), que histeric de rabiam'increpà que "¿Cóm no me donavavergonya?". Parli en ell durant cincllarcs minuts (tinc bona relacio en sospares) pero no havia opcio de res. Sol litragui en clar que encara que naixcut en

Fraga, “parla catala i Fraga es catalana,i que no es aragones”. Perdudet...

En resum, han quedat escaldats ivençuts. Tinc ganes de vore lo quediuen ara pels mijos de comunicacio iper internet. Correllengua 2003 enFraga ya ha passat. Vorem el del 2004.

Angel Hernandez (Fraga - Regne d'Arago)

EXIT DEL CONTRA-CORRELLENGUA

SOM informacio

8 Octubre 2003

UNA DE CAL I UNA ATRA DE “BORO”

El flamant Secretari de la Real Academia de Cultura Valenciana (que no s'oblide queho es perque nosatres denunciarem i obligarem a dimitir a Aparicio Pérez), VoroLopez, ha donat proves del seu saber fer i mediant unes gestions ben fetes i millor

finalisades ha conseguit que la “Real Academia de la Llengua Espanyola” reconega a laR.A.C.V. com a ent referent en materia de normativa llingüistica (clar que tambe reconeixl'autoritat de la A.V.Ll.). Llastima que per contra haja donat reiterades proves del seu des-preci als usuaris de la Llengua Valenciana i haja decidit, pel seu conte i risc, que no seríaconvenient la participacio de la R.A.C.V. en el proxim 2º Congrés de la LlenguaValenciana. Tampoc l'ha paregut interessant convocar a la Junta General per tal de some-tre a votacio un assunt tan important, ell a soletes i en el permis de la seqüestrada volun-tat del Sr. Deca fa i desfa en la Casa. Cal recordar en quina facilitat i reiteracio convoca-va a dita Junta quan es tractava de conseguir que la seua "sospitosa" normativa d'ac-centuacio ixquera avant. Ara va a resultar que el "perpetuo" Aparicio era una joya al cos-tat de les formes i maneres empleades per “Boro” en este tema, per lo manco l'anteriorsecretari rectificà a temps i envià dos ponents al 1º Congrés celebrat en Elig, i casualmentu va ser Chimo Lanuza i l'atre Voro Lopez.... a vore si ara va a resultar que el blanet deVorito te peluseta perque no s'ha contat en ell en lórganisacio del nou congrés.

JOSE Mª CHIQUILLO & U.V.

Aun mes escas de que Unio Valenciana celebrara la decisiva assambleaque el propi Jose Mª Chiquillo havia convocat per tal de que uns 700 com-promisaris triaren a l'equip que deuria d'intentar l'ingent tasca de recuperar

electoralment la credibilitat del partit, apenes una semana despres de reunir-seen la seu de la Plaça de l’Ajuntament de Valencia en Rafa Medina i Jose V.Guinot, caps d'una de les dos candidatures que se presenten front a "l'oficialista"de Chiquillo i companyia i despres de negociar personalment la possibilitat de ferun front comu contra Lorena-Hector-Davit... Agarra i diu que no se presenta a lareeleccio i que seń va a casa, la nova candidatura "oficial" l'encapçalaranChanzà i Eustaquio. La veritat es que no nos ha causat massa estupor, ya quedespres del vergonyos pacte en el P.P. en Diputacio, no nomes Chiquillo, sino totel seu Consell Eixecutiu (Valero, A.Pico, Desire, Chanzà, Romero, Farfan....)haguera tengut que presentar la dimissio irrevocable, sobre tot els que no hanpogut clavar la cullera en Diputacio (5.038 Euros al mes cobra un assesor del P.P.com l'inclit ex-nacionaliste i ex-valencianiste Lluïs Bertomeu, conegut en el malnom de "Porky"). Lo que encara no nos ha quedat massa clar es saber si Chiquillo senánira a casa o, tal i com apunten molts diaris estos dies, anira directe a les llistes delP.P. de cara a les proximes Eleccions Generals, com a pago pels seus servicis pres-tats en favor d'este descafeinat " pacte del pollastre 2ªpart"

AMENACES DEBADES

Este passat agost, nos hem trobat en la desagradable sorpresa detornar a patir una nova accio "cultural", per part de la mafia panca-talanista, sobre el bust d'u dels nostres mes insignes personages,

el Pare Lluïs Fullana. Este bust situat en els jardins del Real de la Ciutatde Valencia, aparegue un mati tacat de pintura i en la base del mateixdibuixaren l'ensenya nazi que "representa" el fantasmagoric "estat cata-la", acompanyat d'un circul en forma d'objectiu, i en el centre les inicialsdel GAV, en clara amenaça. El bust va ser retirat per l'Ajuntament, per ala seua restauracio. Curiosament fa uns mesos, es va celebrar un acted'homenage al Pare Fullana, i en eixe mateix lloc se li va realisar unaofrena. Per lo vist ad estos mafiosos nazis pancatalanistes, els molestaque es puga engrandir figures que han defes l'Idioma Valencià, i comsempre, com careixen d'arguments, han actuat com a terroristes que son.

Esperem, pot ser que ingenuament, que les autoritats prenguen lessuficients mides per a que estos fonamentalistes talibans, no puguen tor-nar a fer este tipo d'accions, i que els autors d'esta agressio al nostrePatrimoni, siguen detenguts.

informacio SOM

Octubre 2003 9

UNA DIADA MOLT CONCORREGUDA

El passat dia 11 de Setembre i dins d'eixa estranya costum que tenenels catalans de celebrar les derrotes (tampoc en aixo nos pareguemad ells), tingue lloc la Diada. "Ya s'apanyaran ells", estareu pensant,

pero resulta que enguany esta festa ha coincidit a un mes escas de quecomence la campanya electoral per a les eleccions autonomiques catala-nes... i clar els mercenaris d'aci tenien que rendir pleitesia a qui els pagai de pas intentar tirar una maneta de cara a la carrera electoral. Alli esti-gueren el catalaniste de Manresa, president de E.U. en Valencia, conegutper la seua incontinencia verbal a l'hora de parlar dels PP.CC., Joan Ribo.Tampoc faltà a la cita eixe mestre del doble llenguage en que s'ha con-vertit Pere Mayor, resulta que mentres aci nos vol vendre un discursmoderat i centrat, en quant creua Vinaros es trasforma en un convençutimperialiste catala i torna als seus origens al front de la U.P.V. i prop alP.S.A.N.. L'ex-valencianiste Artur Ahuir aprofità que passava per alli i esquedà als actes junt als seus nous amics de l'Institut d'Estudis Catalans.

ARTUR AHUIR I LES JORNADES DELA LLENGUA CATALANA

Un any mes es celebraren en Girona unes jorna-des internacionals de la llengua catalana i comera de supondre varen convidar al seus acolits

de lÁcademia Valenciana de la Llengua, que comtambe era dímaginar acceptaren encantats. Artur Ahuirdemostrà una vegada mes les seues habilitats per a"trepar" i consegui ser u dels dos representants queanaren, l'atre va ser Josep Palomero, i segur que apro-fità el temps per a fer interessants contactes de cara alseu futur. Encara que a lo millor despres nos vol vendreque ana obligat i que acceptà en l'intencio de defendre laLlengua Valenciana, que com tots sabeu es en el marcd'unes jornades sobre el catala a on millor es defen. Lapena que deu de tindre Arturet es que no va conseguiranar com a ponent i es tingue que conformar en assistircom un simple convidat. ¡En lo que ell val, quina injusticia!.No desesperes, tu continúa fent la pilota, ficant cara decinic i a vore si l'any que ve tens mes sort.

DEFECTES DE FORMA

Quan ya ho teniem tot preparat per a anar-nos-en a Saragossa amanifestar-nos junt als amics de la Federacio d'Entitats Culturalsde l'Arago Oriental, el Circul Cultural Balear i l'Academia de Sa

Llengua Balear, contra el proyecte imperialiste de Pascual Maragall (eixenou eufemisme que s'han inventat per a denominar als quimerics PaïsosCatalans). En els autobusos plens d'ilusio i en moltes ganes de juntar-nosen atres pobles que compartixen en nosatres el patiment de vore com laseua cultura i identitat es veu amenaçada pel perill catala. Estavem dis-posts a anar-nos-en el passat 20 de Setembre cap a la Plaça del Pilar dela capital Aragonesa. Llavors nos ix el govern civil de Saragossa en queprohibix la manifestacio per "defectes de forma", defectes que no apreciàquan va concedir el permis provisional. L'excusa que donen es que lesobres de la Plaça dÉspanya no havien finalisat en el plaç previst. Pijorper ad ells si lo que volien era silenciar-nos perque l'unic que han conse-guit es que ho pugam organisar en mes temps i mes prop de les elec-cions catalanes. La cita sera el proxim 25 d'Octubre de nou en Saragossai en el mateix itinerari (Plaça Del Pilar fins a l'estatua del Justicia d'Arago),esperem que llavors ya estiguen finalisades les “dichoses” obres.

DeutscherDeutscherKatalanistenverbandKatalanistenverband

DKVDKV

Organizan: FACAO, GAV, Plataforma en defensa dés llengo balear

Centro Cultural Mallorquí y 20 entidades más.

SOM a dos bandes

10 Octubre 2003

Dia Winston Churchil, que va dirmoltes coses, algunes délles enmolt de sentit, que un optimiste

veu una oportunitat en tota calamitat,mentres que un pessimiste veu unacalamitat en tota oportunitat.

Sense voler qüestionar al vellChurchil, no sempre els axiomes escomplixen al cent per cent i no es del totnecessari vore en cada calamitat unaoportunitat en el cas de que, com yo, essiga moderadament optimista mes queoptimista convençuda.

Lo ben cert es que durant els ultimsanys hem vingut assistint a línici, nuc idesenllaç de lo que ha devingut en unaautentica calamitat per al valencianismepolitic sense que esta conseqüenciapuga vore´s com una oportunitat mesque per als nostres contrincants (en

algun cas enemics) politics que ya hancomprat els trages per al soterrar per aacodir en dissimulada alegria al sepelidÚNIO VALENCIANA.

Aquells que afrontem la dura tascadíntentar retornar-li la vida al nostremalalt, per ad alguns ya mort, partit,tampoc podem vore en la catastrofeuna oportunitat puix sería de necis ale-grar-se al vore en lo que nos havemconvertit despres de tants anys de lluitai entrega. No podem afrontar el nostrefutur mes immediat sense baixar al crurealisme, sense comprendre que lo quenos espera en els proxims anys es elsacrifici. Sacrifici sense llimits, sacrificisense recompensa; perque els fruits delnostre treball, si conseguim que el nos-tre treball done fruits, hauran de sercollits per uns atres.

Es possible o mes bees del tot provable quealguns pensen que, estantla situacio del partit comestà, lúnica possibilitat desalvacio residia en lúnio detotes les sensibilitats en unaunica llista i es, precisamenten este sentit en el que tantyo com totes aquelles per-sones que recolzen la nos-tra opcio nos havem mogut,conseguint désta maneratindre representats en unamateixa candidatura a unagran majoria dels distintsgrups que han anat confi-gurant-se a lo llarc déstosanys.

El factor que ha deter-minat ládhesio o no alProyecte que representees, a l’hora, senzill i com-plicat en extrem. Nosatresno pensem que ya estembe com estem i que elproblema residix en lespersones que dirigixen elpartit, tampoc pensemque la solucio estiga en

aferrar-nos a qualsevol taula de sal-vacio siga esta quina siga, encaraque hi ha una oportunitat, una oportu-nitat complicada i dificil pero al nostreentendre lúnica, i es LA REFUNDA-CIO DEL PARTIT, una refundacio queha de naixer des de les bases, desdels militants de cadascu dels nos-tres pobles i ciutats, una refundacioque no pot fer-se mirant-nos el melic,sino alçant la vista i observant a lasocietat a la que pretenem servir iaço no es pot fer baix el conformismeni el servilisme a tercers.

Per una vegada despres de tantsanys, sigam optimistes, veem que hiha una atra oportunitat, una ultimaoportunitat.

Lorena

Unio VaHi ha una atra oportunitat

Candidatura al ple de Lorena Ferrandis

a dos bandes SOM

Octubre 2003 11

Molt s'ha especulat que, no anali-sat, tant dels resultats obtingutsper Unio Valenciana, en els

passats comicis, com del futur del partit. Des de la reflexio i advocant a l'es-

pirit d'Unio i continuitat, passa irreme-diablement per un analisis serio i rigo-ros. A on se plantege, a on estem, a onvolem anar, en quin proyecte podemdespertar (si es que se vol despertar)este poble de la letargia del meninfotis-me i quines deuen ser les personesadeqüades per a portar-lo a bon fi, pera realment ilusionar-los i convencer-losdel mateix.

¿A on estem?Sent realistes, estem en una situa-

cio preocupant. A on el nostre mensageha quedat difuminat per la maquinariamediatica dels partits centralistes. I aço,encara sent realitat, no eximix de queno haguerem segut capaços de contra-rrestar-ho, en atres mijos, pero sobretoten mes valentia.

No havem segut lo suficientmentcontundents, com per a fer arribar a l'o-pinio publica, l'utilisacio per part del PP,del mateix proces de catalanisacio utili-sat pel PSOE, per molt que se disfrassede valencianisme. La denuncia de ladespersonalisacio de la llengua i culturavalencianes, no se pot plantejar des dela tebiea o plantejaments “light” o acom-plexats, com algun membre de UV, insi-nua.

No havem sabut transmetre a l'opi-nio publica, la gran mentira que suponla AVLL, una cosa que ni tan sols el

PSOE es va atrevir a plantejar, i que hui(ahir), gracies a la majoria absoluta delPP, ha condenat a la nostra LlenguaValenciana (per mes que insistixquenalguns en lo contrari) a la major baixeaque podia tindre: la venda mafiosa afavor de la catalana, atenent unicamenta interessos politics i economics.

No havem sabut aplegar a la sensi-bilitat ciutadana, quan denunciavemque s'ha governat per a una minoria,desatenent les infraestructures mes ele-mentals dels barris: educatives, sanita-ries, 3ª edat, etc.

No havem sabut arreplegar el des-content de bona part de l'electorat delPP, cansat del fals valencianisme delseu partit. Ni la de les seues bases que,veuen com el seu treball i esforç quedarelegat, per persones que no aportenres, pero que les fichen a ultima hora,donant-los totes les prevendes possi-bles i impossibles, son els "bojos-utils",per a vendre seudovalenciania, que noper a valencianisar el partit.

No havem sabut rendabilisar l'ab-surda guerra en la que nos ficà el PP, encontra del 92% de la poblacio, ni de laradicalisacio de les protestes que contrala mateixa liderà l'esquerra llançantpedres pintades en la paraula PAU,contra la policia.

I sobretot, no havem contactat enl'electorat, quan a diferencia d'unesatres Comunitats, han entes que senecessita d'una força nacionalista i dicbe, nacionalista (adjectiu que de formadespectiva utilisen el partits centralistes,per a descalificar qualsevol opcio queno siga la nacional-espanyola, encaraque siga respectuosa en la Constitucio,pero que tan bons resultats els dona alsque insistentment i intencionadament,la repetixen en el fi de que nos equipa-ren en els: Servis, Chechens o etarres).

¿A on volem anar?Sense dubte, el futur d'Unio

Valenciana, no el concep, ni l'admetré,apartat de l'espirit fonamental i funda-cional del partit que, a la fi, es lo que nossepara de qualsevol atre i lo que motivàel seu naiximent: la defensa a ultrança,sense cap tipo de complexos, de la per-

sonalitat valenciana. Aixo comportaexplicitament, el rebuig a qualsevolpacte o coalicio tant en el Bloc, partitque, se proclama nacionaliste-valencià,pero els seus postulats unicament rei-vindiquen el catalanisme mes pur, permes que intente maquillar-ho tant a l'e-lectorat, com al PP (¿o pot ser al PP, nose ho maquillen?). Tampoc ningun tipode coalicio en el PP, fins que no radiquetant el catalanisme de la ensenyança imijos de comunicacio, aixina com laderogacio de l'ent pancatalaniste de laAVLL. Del PSOE i de IU, per les matei-xes raons obvies dels anteriors, no esuna qüestio de programes generals,sino pels especifics, que es referixen ala nostra propia identitat, cosa que ellsdesconeixen.

Dit lo anterior, nos porta a una atrareflexio, si no podem, ni devem anar nien: el BLOC, PP, PSOE i IU, es dir uni-cament en els d'obediencia estricta-ment valencianista, ¿A qué jugaChiquillo pactant en el PP en laDiputacio? ¿a qué juga el sector villal-biste en les seues aproximacions alBLOC?

Unio Valenciana, ara mes que mai,necessita tornar a l'espirit fundacional ifonamental, pel que es va crear. Esnecessita una refundacio, a on tots elsque han significat alguna cosa en elvalencianisme tornen a sa casa. PerqueUnio Valenciana, ha de ser la suma detots els que considerem que el Regnede Valencia, te la suficient personalitat ipes especific, per a que ni uns ni atres,nos marquen: qui som o a on volemanar..., aixo ho decidirém nosatres. I elque no ho pense aixina, es dir el queestiga mes pel carrec, pel sou que perl´ideari, per ad aixo estan uns atres par-tits, grans necessitats de bojos-utils-retribuits.

En este mensage que, no es unatre que el de les bases, nos anem apresentar en la proxima assamblea eldia 26 d'octubre, en l´esperança de que20 anys d'esforços i sacrificis no s'em-boliquen, en un bonico paper de celofa,en dos destins clars: PP i BLOC.

Joan Ignaci Culla

lencianaREFLEXIONS

Joan Ignaci Culla; Candidatura de J. Guinot

SOM carta oberta

12 Octubre 2003

SOM la prensa en llengua [email protected]

envia les teues colaboracions

CARTCARTAA OBERTOBERTAA A:A:ARTUR ARTUR AHUIRAHUIR

Articul publicat en el LEVANTE-EMV

Esta es una carta llargament apla-çada en honor a lo que va seruna ferma amistat. M´haguera

agradat començar estes llinies en unsenzill i sincer enyorat Artur. Fa a penes2 anys tal volta si que haguera segutaixina, pero hui aixo ya es impossible.Des de que acceptares ser academicde lÁcademia Valenciana de laLlengua botant-te tantes fidelitats i dei-xant-te pel cami girons de dignitat i detantissimes atres coses, a partir déixemoment ya no se com dirigir-me a tu. Laveritat es que se mócorren varies pos-sibilitats, pero les vaig a desestimar perrespecte ad eixos grans valencianistesque son tos pares i que, me consta, yaho estan passant prou malament en lesteues felonies.

No oblidem que parlem dúna rela-cio de molts anys, fonamentada enhores i hores de treballar junts dins delmoviment valencianiste, de moltes nitspassades com a blavers actius (en tot loque aço representa) i de tantes ilusionssomiades en veu alta. El mateix respec-te i admiracio que tots havem sentit capa la figura dÁhuir pare (el tio PepeAhuir, li diem de mes menuts) i de tots icadascu dels membres déixa familiavalencianista pels quatre costats, dificul-ta prou el trobar un tractament apropiatper a encapçalar esta carta. TássegureArtur que qualsevol atre membre déixaacademia no me produiria tantes repa-racions.

En aquells temps de la pre-adoles-cencia, quan Artur i yo nos aguaitavema la realitat déste poble de la ma delsnostres pares en lámbient farcit devalenciania dáquells historics dumen-ges del Parterre que el Grup dÁccioValencianista organisava ya a finals

dels anys 70, inclus crec recordar queels dos nos afiliarem al GAV quasi almateix temps. Llavors, esta cartahaguera començat sense dubtes en unAmic Artur... per desgracia quan u sesent traïcionat ya no es possible estetracte, i be que ho sent.

Inclus anys despres, quan Arturet(aixina li dien els mes majors en léntorndel G.A.V.) va començar a estudiar en laFacultat de Filologia i tots nos sentiemorgullosos de que u dels nostres esti-guera dispost a capgirar la seua historiapersonal i sátrevira a entrar en lo quellavors era, i per desgracia hui ho conti-nua sent, el cubil del catalanisme mesexacerbat. En aquell moment, inclus,haguera segut possible que est escritestiguera encapçalat per un emotiuAdmirat Artur... pero hui despres dánysde decepcio ládmiracio ha deixat pas alíndignacio mes absoluta.

Ara que caic Artur, ya en aquellstemps de la Facultat vares sembrar elsdubtes respecte a la teua integritatmoral. ¿Ténrecordes del teu sospitospas pel sindicat estudiantil catalanisteper excelencia (BEA) i de que allo vaprovocar lóbertura dún expedientdéxpulsio a carrec del llavors presidentdel GAV Chimo Romero? La veritat esque a raïl déixe episodi ya no tornaresa alçar el cap dins del mon del valen-cianisme estricte i començares una pro-gressiva i constant aproximacio cap altercervïisme mes ignominios.

¿Ténrecordes la que armaresquan en la teua etapa al front de lesjoventuts ratpenatistes organisares lestertulies dels divendres i un DivendresSant convidares a participar en elles aRamon Lapiedra? Llavors molts noentengueren el clima de cordialitat queartificialment tésforçares a crear entreel que era la bestia negra del valencia-nisme i els que acodirem a boqueta nita la seu de Lo Rat, aixina t´ho va recri-minar Joan Culla aquella nit.

El teu alluntament del Grup dÁccioValencianista coincidi en les noves amis-tats de la Facultat i el teu acostament alsque a la fi resultarien ser partidaris dúnatercera via déntrega i submissio al cata-lanisme. Tu me presentares a ¿gransvalencianistes? com Lluïs Bertomeu,Vicent Flor o Felip Bens. Clar tal voltasiga la teua fidelitat cap als amics la quet´ha fet caure agenollat junt a molts déllsdins del pesebre del PP. Llastima queper contra no t’enrecordares dels queseguim en el mateix lloc que fa 26 anysi continuem pensant, a l igual que tu finsfa poc, que el compromis era per a sem-pre. Ser valencianiste mai ha segutcomodo ni rendable economicament,

carta oberta SOM

Octubre 2003 13

pero aixo tu ya ho saps i si nos´ho pots preguntar a ton pare.

Quan el diari Levante-EMVva fer public el teu pas per la"Primera Linea de FalangeEspañola", tu ho justificaresdient que tota persona te dret aevolucionar. Respecte al fet deque arribares a estar un grapatd´hores detingut en laComandancia de Policia perparticipar en una presuntaagressio junt als teus camara-des un Primer de Maig, parla-res dérrors de joventut. Puc inclus arribar a estar dácort enles teues excuses, pero lo dácceptar a participar en la tram-pa de la A. V. LL. per diners, no es pot considerar una evolu-cio sino una involucio en tota regla i ya fa temps que deixaresde poder cometre erros de joventut, per una qüestio dédatfonamentalment. No nos enganyem Artur, tu i yo sabem queel teu actual posicionament al costat dels defensors de lúni-tat de la llengua es deu nomes a qüestions crematistiques ("tutens un fill, pero yo tinc quatre" li vares confessar a CarlesRecio al poc de ser nomenat academic) i al teu exacerbat egopersonal.

A mi personalmentme vullgueres tranquilisardient-me que confiara entu que des de dins ana-ves a defendre la LlenguaValenciana en totes lesteues forces i que haviesacceptat entrar perque lapresencia de Casp garan-tia la valencianitat delínstitucio. Resulta queXavier fa temps que senána desenganyat ipegant una "portà", pero

tu no, tu aprofitares lócasio, com sempre ho has fet, per amedrar i erigir-te en el capo blau de la A.V. LL.

Per supost, hui ya no me crec que vages a menejar un ditper a defendre res que no siguen els teus interessos perso-nals i des dels que tan generosament te paguen. Has tengutocasions de sobra per a demostrar-nos a tots que volies tren-car una llança valencianista en mig de lábrumant majoriacatalanista, pero, com sempre has fet, triares lópcio mescomoda, sumar-te a la majoria i vore que podies traure deprofit. Lo que mes m´ha dolgut del teu pas per la A.V.LL. noha segut ni el teu servilisme, ni la teua indiferencia, ni la teua

traïcio, lo mes sangnant per a mi va servore´t tot pagat posant en primer pla enla seu de lÍnstitut dÉstudis Catalansen Barcelona, engolint-te sense pes-tanyejar l'acort de colaboracio a favorde lúnitat del catala i el valencià entreel I.E.C i la A.V.LL.¿Qué mes ha depassar per a que te dones conte deque eixa academia es un simple ins-trument al servici dels interessos con-tra els que tu i yo sempre haviem lluitatjunts? ¿Quan admetreu que no soumes que la sucursal del I.E.C. enValencia?

¿Qué ha canviat Arturet des deque als principis dels 80, els dos junts ien companyia dátres, varem omplirValencia en aquell ocorrent "No somquatre gats" (idea teua per cert), aláctual Artur Ahuir, venut al poder esta-blit i al servici de léntelequia delsPaïsos Catalans?... Despres de moltde reflexionar he arribat a la conclusiode que lúnic que ha canviat ha segut

la teua escala de valors. A on abans hi havia fidelitat, espiritde sacrifici i compromis personal, hui no queda mes que animde lucre, desllealtat cap a tot i per a tots i un cinisme sensellimits.

Nomes me resta donar-te un ultim consell. Enrecorda´tde lo que dia la pancarta que presidi la vergonyosa eixida deXavier Casp, en furgo policial de la R.A.C.V.: "Coherencia idignitat"... aplica´t el conte.

Manuel Latorre - President del Grup dÁccio Valencianista

El mateix respecte i admiracio que tots hem sentitcap a la figura dÁhuir pare (el tio Pepe Ahuir, li diem

de mes menuts) i de tots i cadascu dels membresdéixa familia valencianista pels quatre costats,

dificulta prou el trobar un tractament apropiat per aencapçalar esta carta.

...tal volta siga la teua fidelitat cap als amics la quet´ha fet caure agenollat junt a molts délls dins del

pesebre del PP. Llastima que per contra no teńrecordares dels que seguim en el mateix lloc que fa26 anys i continuem pensant, a lígual que tu fins fa

poc, que el compromis era per a sempre.

Vicent Garcia, J.M. Chiquillo, Artur Ahuir, Carlos Benet, CarlesRecio junt al nostre president Pasqual Martín-Villalba

SOM entrevista en Josep Guinot

14 Octubre 2003

1. ¿Qué es per a tu el valen-cianisme?

El valencianisme es un sentimentque se porta dins i que no pots evitartraure tots els dies i en qualsevolsituacio. Es una rebelio continua con-tra l'orde establit. Es una lluita diariaper a conseguir que la realitat histori-ca, la llengua i la cultura valencianesno desapareguen baix les mentires ifalsetats creades fa molts anys i man-tingudes actualment pels politics icatalanistes de tanda.

2. ¿Quí es Josep Guinot?¿Quan i cóm entres en el valencia-nisme?

Josep Guinot es un valencià naix-cut en Castello de la Plana, que hamamat el valencianisme tota la vida,perque era l'ambient que se respiravaen casa i que va començar la seuaparticipacio activa ya fa molts anysper mig de l'Associacio CulturalCardona i Vives.

3. ¿Cóm es viu el valencianis-me en Castello quan el PP li hacedit al IEC un lloc enl'Ajuntament?

El valencianisme en la ciutat deCastello se viu en una indiferenciaabsoluta. Se veu com un sentimentalie i inclus ofensiu per als castello-nencs, i inclus eixa forma d'entendreel valencianisme es fomentada desdels diferents ambits del mon social,cultural i politic de Castello. Per sortsempre hi ha excepcions, com pereixemple la Cardona Vives.

A nivell provincial la situacio esllaugerament diferent, i hi ha moltspobles a on el valencianisme encarate el seu lloc dins de la societat, comes el cas, per eixemple, de Burriana.

4. ¿Unio Valenciana es lamorta viva?

No. Unio Valenciana es la malaltaque s´ha de recuperar al cent percent per a la vida politica valenciana,i que ha de servir com a nexe d'unio

per a que el valencianisme politicrenaixca en força.

5. ¿Quínes son les raons depresentar candidatura quan moltsmembres del vostre equip han for-mat part de l'equip de Chiquillo,com Culla o Terencio? ¿Quins sonels motius del trencament en l'ac-tual direccio?

No es tracta de trencar res, ni enl'actual direccio ni en cap de les dife-rents opcions que es presenten.Tenim molt clar que per a que elvalencianisme torne a tindre força enel nostre Regne fem falta tots, i anema treballar en eixe sentit. S´ha debuscar l'unio de les diferents sensibi-litats del valencianisme, pero tambetenim molt clar que es irrenunciablerecuperar l'esperit fundacional d´UnioValenciana i eixa es la rao principalper a presentar-se a les eleccions.Els que ya fa temps que sobren en

Unio Valenciana son els que posensempre per damunt del valencianis-me atres interessos .

6. ¿Quínes son les lliniesprincipals del vostre programa?¿La defensa i la no negociacio dela Llengua valenciana forma partdel vostre ideari? ¿Assumiries lesdirectrius de la AVLL?

Lo irrenunciable es la defensaabsoluta de l'independencia de l'idio-ma valencià i de les Normes d'ElPuig. Per tant, les directrius de laAVLL no poden ser assumides de capde les maneres, perque la AVLL no esmes que una atra entitat catalanistaque li fa el joc al IEC i que lo unic queha fet es oficialisar el catala en elnostre Regne i convertir en illegals enla nostra terra als unics que havemdefes la nostra llengua.

Ademes, volem reformar elsEstatuts per a separar el poder orga-

JOSEP VICENT GUINOT(CANDIDAT A LA PRESIDENCIA DE UV)

entrevista en Josep Guinot SOM

Octubre 2003 15

nic del poder politic dins del partit ifer-lo mes participatiu. Volem tambecrear una Secretaría de politica muni-cipal que permitixca la coordinacioreal i efectiva dels nostres regidors.Ampliar l'Eixecutiva Nacional i dotaral Consell Nacional de mes capacitatde decisio, i moltes atres propostesque seria molt llarc enumerar aci.

7. ¿Cóm definiries ideologi-cament a la teua candidatura?

Absolutament valenciana i valen-cianista.

8. ¿Per qué hauriem de votarla teua candidatura?

Perque es l'unica que realmentpot encapçalar una renovacio valen-cianista, sense extremismes ni exclu-sions, pero tambe sense aproxima-cions a atres opcions politiques. Lameua candidatura representa la recu-peracio del valencianisme fundacio-nal d'Unio Valenciana, que es el que,a fi de contes, nos va dur a ser unpartit important dins de la societatvalenciana.

9. ¿Cóm valores la situacioactual d’Unio Valenciana? i ¿Elpacte en el PP?

La situacio actual es critica. UnioValenciana necessita d'una profundarenovacio perque durant molts anyshavem anat assumint principis queno son els nostres, com per eixempleel centrisme i el lliberalisme. Havemde recuperar les nostres essencies.

Respecteall pacte en el PP, no elveig roïn per ell mateixa, pero pot sermolt roïn si la direccio de UV no temolt clar quin es el cami que deuseguir el partit.

Els pactes en el PP han segut casisempre nefasts i no pel pacte en si,sino perque lo que s'ha obtingut d'es-tos pactes no ha beneficiat mai a laconsecucio d'eixos principis fundacio-nals que havem dit abans i si a algunsinteressos obscurs. Est ultim pacte anosatres nos paregue que se feu mala-ment, perque se feu d'esquenes a lamilitancia i als nostres regidors, encaraque no fea mes que refermar lo que defacte es tenía per Enric Ramon en l'an-terior llegislatura. Nosatres propon-drem la seua revissio sense pressionsper part dels regidors i del ConsellNacional.

10. ¿Pactaries en algun partitPP o Bloc per anar a unes generals?

No. Es inviablepactar en partits quefan catalanisme un diasi i un atre tambe.

11. ¿Qué tepareix la reintroduc-cio de l'accentuaciodel valencià per partde la RACV i l'enfron-tament que ha provo-cat entre els valencia-nistes?

Per a mi, i sensecap dubte, es l'irres-ponsabilitat mes granque ha fet la RealAcademia i en este casel seu Deca. Quan ladivisio ya es feu patenten el seu si, han volguttrencar el ya ferit valen-cianisme atra volta perinteressos personals,economics o per unaatra promesa que maies complirà. O rectifi-quen o quan vullguendonar-se conte ya ningu els seguirà.

12. ¿Creus que els valencia-nistes tenim solucio i per a oncreus que passa?

¡Clar que tenim solucio!, passaprimer per la reconciliacio i l´unio detots els verdaders valencianistes esti-guen a on estiguen ara i passa per untreball diari, que s'ha de fer en moltacoherencia, en la sanc calenta peroel cap molt gelat, en actuacions pun-tuals mes cridaneres i en moltesatres mes reposades un dia darrered'un atre, i tot aixo controlat per unadireccio unica, que centralise i con-trole les diferents actuacions de lesdiferents branques del valencianis-me.

Si solucionem les nostres diferen-cies, els resultats vindran, segur, enun mig plaç de temps.

13. ¿Cóm es pot contactar envosatres per a recolzar la candida-tura?

Aixo es molt facil. Nomes ha deposar-se en contacte en alguna deles persones que formem el nucleuprincipal de la candidatura, es dir,Paco Terencio, Ferran Ribes, JuanCulla, Rafa Medina o yo mateixa.Segur que als compromissaris de UVo qualsevol atra persona relacionada

en el mon del valencianisme li seramolt facil posar-se en contacte enalgu de nosatres.

14. ¿Qué te pareix la web delPalleter?

Me pareix la millor web del valen-cianisme. Ha conseguit ser un refe-rent per a totes les sensibilitats, iinclus per a gent que no participa delmoviment valencianiste, pero que teinteres en coneixer lo que estem fent.

15. ¿Qué te pareix l'actuaciodel GAV en tot el conflicte actual?

El GAV està en el seu paper.Sempre ha demostrat coherencia enla defensa dels interessos valenciansi en este cas no podia ser d'una atramanera. La forma d'actuar del GAVes caracteristica i no crec que tingaque plantejar-se canviar d'estil. ElGAV es una peça clau dins del movi-ment valencianiste i necessitem quecontinue fent el seu treball. Pero, araque ya practicament Lo Rat està fentla llabor de corcar des de dins elvalencianisme per a entregar-lo enmans del PP, i que per aixo havemperdut un bon referent cultural, noestaria de mes ampliar la seua activi-tat en la formacio valencianista, llin-güistica i cultural.

Jesu

16 Octubre 2003

SOM activitats

La labor formativa es una tasca quealgunes entitats del valencianismehan descuidat massa a sovint.

Possiblement tambe el GAV, que iniciàen una gran força esta labor just en elsalbors de la seua constitucio, ha fet dei-xadea d'esta activitat per a centrar-seen uns atres objectius que, segonsdeterminades etapes i circumstancies,han tengut prioritat.

No cal recordar aquells primers cur-sos dirigits fonamentalment a mestres illicenciats alla per l'any 1978, en els quees donaria un impuls important a la difu-sio i al coneiximent de la normativa quela Seccio de la ACV (Academia deCultura Valenciana) havia anat confec-cionant. Una normativa que s'ajustava ala llengua valenciana culta i viva i quequedaria aprovada el 22 d'octubre de1980 en sessio plenaria, sent ratificadaen El Puig, en un gran recolzament d'in-telectuals, el 7 de març de 1998.

El GAV no solament recolzà i impul-sà estos cursos/cursets de formacio i dereciclage per a professionals de l'en-senyança, arribant a organisar la IEscola d'Estiu en 1980, sino que rapi-dament s'anaren ampliant les ofertesformatives i moltes delegacions, impor-tants delegacions del Grup, organisa-

rien cursos de llengua valenciana comel cas de Torrent, Burjassot, TavernesBlanques, Moncada, etc. Esta activitatsense dubte ajudà a cohesionar moltesassociacions que naixien en l'esclatvalencianiste que viuria la nostra socie-tat a finals dels 70 i principis dels pas-sats anys 80.

El Grup d'Accio Valencianista haconsiderat que era necessari revitalisaruna activitat que no deuria faltar en capentitat que es moga en el camp de lacultura valenciana. Per desgracia huil'ensenyança oficial i reglada no arreple-ga en els seus curriculums una opcionetament valenciana. Els actuals llibresde text barregen concepcions i concep-tes que volen compatibilisar les correntsde negacio i critica cap a la personalitatvalenciana en timides visions d'autocto-nia cultural i llingüistica.

Si llavors el GAV i la seua Seccio dePedagogia treballaren de valent per aoferir recursos i materials pedagogics ide consulta, hui, almenys, vol tindre ioferir una activitat fomadora alternativa icontinua. Est es un dels principalsmotius que han dut a plantejar uns cur-sos, les materies dels quals van orien-tades a l'ensenyança de la llenguavalenciana, seguint la Normativa d'El

Puig. Tambe tenen com a objectiusaproximar-se a l'historia i cultura valen-cianes i adquirir recursos argumentals através d'unes atres materies com"Argumentacio i contra-argumentacio:teoria valencianista versus teoria catala-nista".

Un equip de professionals, la majo-ria vinculats al mon de l'ensenyança,seran els qui s'encarregaran d'impartirles classes. Dos nivells de valencià(grau elemental i mig), classes de cultu-ra valenciana (historia, art, geografia…)i la materia ya citada, que donarà lliniesargumentals sobre qüestions que afec-ten al valencianisme, seran l'oferta entrela que podran triar els socis i el public engeneral que vullga dedicar un temps,entre dos o tres hores semanalment, ala seua formacio en el camp de la cultu-ra valenciana.

Els horaris i les condicions d'inscrip-cio d'estos cursos estaran a disposiciode tots en la seu del GAV, i les classesestà previst que s'inicien la segonaquinzena de novembre. T'esperem,¡inscriu-te!.

El claustre de professorsValencia, 4 d'octubre de 2003

NECESSITATS

Cursos de cultura i llenguavalencianes en el GAV

Octubre 2003 17

activitats SOMFICHA D'INSCRIPCIO

CURSOS DEL GRUP D'ACCIO VALENCIANISTAValencia 2003-2004

Nom i llinages _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Edat _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Domicili _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Localitat _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ CP _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Telefon de contacte _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ E-mail _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Professio_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Estudis: ❑ Primaris ❑ Secundaris ❑ Formacio Professional ❑ Superiors. Especialitat_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Uns atres domicilies o telefons de contacte _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Desijaria inscriure'm en el següent curs i/o modalitat:

❑ A.- Gramatica valenciana: Nivell I ___ // Nivell II ____

❑ B*.- Cultura valenciana ❑ C*.- Curs d'Argumentacio llogica

Valencia, a___ de_______________ de 2003Firma del solicitant

* Les modalitats dels cursos B i C es poden realisar paralelament/simultaniament en la modalitat A, si els horaris son compatibles.

SOM personages execrables

18 Octubre 2003

Com d'Angel te ben poc, nos refe-rirem ad ell com a Calpe, estepersonage ha anat treballant,

trepant, escalant, conspirant la seuaascensio a un lloc que li venía gran pelsquatre costats: la Seccio de Llengua iLliteratura de la RACV.

L'unica cosa que se li coneixia eraun ensaig i les tendencies catalanistes.Calpe i amics convertits en intelectuals iautocoronats representants del valen-cianisme de construccio pel Lletraferit iel seu Guru espiritual foren compratsper la vanitat deixant pel cami la seuadignitat. Quelo Romero u mes de labanda que entrà en el proyecte, haviade fer la pagina web de la Seccio, pagi-na llamentable, pobra i tecnicament malfeta a on el personage citava a tots els

catalanistes en la seccio de biblio-grafia, el mateix que li agrada elBloc, com publicarem en el SOM.Un Paco Tarazona enllumenat perla publicacio del seu llibre, pelpremi i la vanitat de ser un "elegit".Voro Lopez era la clau, elSecretari Perpetu de la RACV, elsobriria la porta proponent-los coma agregats colaboradors de laSeccio de Llengua i Lliteratura,obria aixina la caixa de Pandora.Ahuir i el seu incondicional fan,Felip Bens, es dedicaren a colocaren llocs importants als sequaços.

El cancer s'estenia: membres de laJunta de la RACV tambe en la Junta deLo Rat Penat, els de AELLVA dins de laSeccio de Llengua i Lliteratura, i comAELLVA i L'Oronella son lo mateix, puixels quatres gats en tots els llocs, a midaque ells entraven, els valencianisteseixien traïcionats per les seues tacti-ques indecents.

L'activitat mes obscura de Calpe ladesenrollà quan intentà a través d'unaserie de reunions secretes en membresde la Seccio de Llengua i Cultura de laRACV, conseguir un pacte llingüistic,volia que abraçaren el Sant Grial de la3ª via com fea temps feu ell. AixinaCalpe despres de formar part d´eixageneracio de Flor i Felip Bens, junt aVoro Lopez, Artur Ahuir i el Pare Costa

es reunien en les conversacions de l'ho-tel Angles en el catalanisme en teoriames light, pero que en la practica haresultat el mes util, els ha chuplat el poccervell que tenien, aixina els ha anat atots els que alli estigueren. Quinacasualitat que despres anaren ocupantllocs decisius dins del moviment.

La seua activitat mes publica fon unarticul en el Levante a on criticà la nor-mativa d´El Puig, perque estava tecni-cament mal feta (¡fotre en el mege eru-dit!), insultà publicament als seus com-panyers, lloà les actuacions de la AVLL,insultà als valencianistes que protesta-rem en la porta front a la negativa i anti-valencianista actitut presa per part dedeterminats membres de la Seccio d'ac-centuar per a acostar-se a la AVLL ialluntar-se aixina de l'opinio de la majo-ria d'entitats i dels seus usuaris. Des defea temps ya estava guanyant punts pera entrar en la AVLL. Tot ells volien tren-car el moviment valencianiste i ho hanconseguit.

S'han donat conte qui cobra sub-vencions i qui no, ¿Es casualitat que aon estan ells es cobren subvencions?¿Diners a canvi de qué?

A ningu li pot estranyar l'actitut deCalpe i els seus amics, ya fa molt detemps que havien venut la seua animaal Dimoni.

Bernat de Fenollar

ANGEL CALPE

Angel Calpe, ex-valencianiste

memoria historica SOM

Octubre 2003 19

Si, senyors, ya en son dos;i es que els anys passencom el bufit del vent. Yo,

com totes les televisions, recor-dant aquell succes que sensedubte ha canviat la ciutat deNova York, i no nomes fisica-ment, sino tambe moralment.Eixe es el gran canvi del 11-S.Els primers analisis es centrarenen les repercusions internacio-nals i la posicio de cascun delspaïsos, cosa que se va vorereflectida en la recent invasiodÍraq.

I no nomes aixo, sino enuna explosio general de les dre-tes conservadores dels diferentspaïsos aliats dÉstats Units, quesácosten molt proximes al fas-cisme. Sense dubte aquella gue-rra, via de fugida de la deprimidasituacio economica estadouni-denca, portà molts beneficisunflant als americans désperitpatriotic, ademes de donar unaeixida a la creixent industriaarmamentistica (alguna gent diuque es la primera produccioamericana). Cosa que ha moti-vat en uns atres governs conser-vadors mides paregudes; es elcas de les declaracions deBerlusconi, les visites al seuamic Aznar, que a tot lo que no liinteressa va contra la constitucioi te relacions en el terrorismeinternacional; o el creixent con-servadurisme de Blair, al quallássunt de la falsa excusa de la

guerra contra Sadam li ha pegatun esclafit en els nasos.

Mentrimentres la televisiomostra, en una trista estampa,als familiars recitant els noms detotes les victimes, mentreslímpassible presentadoramadrilenya diu que sera lúltimany que se veja, ya que lányque ve començaran les obresdels nous arrapacels. Una cosaes clara, si els americans hansabut aprofitar ocasions histori-ques per a crear-se sa propiahistoria, cas per eixemple de lapedra en tots els noms de lesvictimes de la guerra delVietnam o el cementeri de lesvictimes de la Segona GuerraMundial, esta volta han perduteste sentit al desaprofitar unaocasio de perles de transformarun fet particular que nomes elsafecta ad ells en una cosa uni-versal, en un monument signifi-catiu per a qualsevol persona.Esta falta de previsio s´haguerasolucionat habilitant una plaça,abans de construir les dos novestorres, que servira per a honrarla memoria tots els anys (un anyes mes que prou per a fer-la).Pero en una actitut com esta delgovern de la ciutat se veu certdesig per passar de pagina i obli-dar. S´ha desaprofitat lócasio.De totes maneres encara quedaun any i lo que passe en tot estetemps ya ho vorem en lány tres.

A. Cuadrado

11-S: ANY DOS

SOM raco d’historia

20 Octubre 2003

I have aI have adream;dream;Tinc un somi

de Martin Luther King (per Albert Cuadrado)

Es la virtut dels grans homens elser recordats per les seuesparaules. Es este el cas del

doctor Matin Luther King jr., queencapçalà durant els 60 del segle XXel moviment a favor dels drets delsnegres en USA. El seu discurs mesconegut es este "I have a dream" (Yotinc un somi), que hui per primeravolta presente aci, com a novetat, en

llengua valenciana. El per qué volcarles seues paraules es degut a lúni-versalitat del seu mensage. En estediscurs, com voran vostes, clamacontra la discriminacio, contra laseparacio blancs / negres, contralíntolerancia, contra lágressivitatque patixen les persones de color,contra la sobrevaloracio de l´homeblanc, cosa que des del punt de vista

llogic no te sentit. Eixe es el seu men-sage i eixa es la seua universalitat,perque ¿qui no s´ha sentit negre enalgun punt de sa vida? ¿qui no hasegut senyalat, o discriminat dúnamanera que no te trellat? Al cap i a lafi, que importa si en lloc de "blanc" i"negre" coloquem valencianistes i"panques", o en lloc de "Constitucio"afegim "Estatut". ¿No seguirà sentigualment valit eixe mensage?. Latolerancia i lácceptacio per part delspanques dúna llengua valencianadiferent a la catalana es la gran lliçode Luther King; des déixe punt devista s´ha déntendre eixe caminarjunts, com a modo de respecte i noagressio. Han déntendre que abanda de lópcio catalana en lasocietat valenciana hi ha uns hereusllegitims que han segut negats, i unsillegitims que mai han segut i ques´han impost per processos pocclars, generant la segregacio dels lle-gitims propietaris désta terra i dei-xant-los a banda a nivell administra-tiu; es el punt de partida dún analisiscom el que fa el doctor King per a,des désta consciencia alçar-se con-tra esta discriminacio. Eixa unio fra-ternal que demana Luther King pareiximpossible en el cas valencià, men-tres no hagen institucions que llevenel seu complex dínferioritat trencantllaços en institucions alienes i mam-prenent el cami per elles mateixespartint, com diu la carta magna valen-ciana, de que som un poble indepen-dent en una llengua independent i enuna voluntat per a triar als nostres

raco d’historia SOM

Octubre 2003 21

governants, encara que a voltesgovernen en contra nostra destruint ino construint com deuria ser. Tindresomis es positiu i gracies al doctorKing tots havem depres a somiar.

"Tinc Un Somi" - Discursdurant la Marcha a Washington 28Agost 1963; Washington, D.C.

"Estic orgullos de reunir-me envostes hui, dia en esta que sera enl´historia, la mes gran demostracioper a la llibertat en l´historia del nos-tre païs. Fa cent anys, un granAmericà, en la simbolica ombra delqual estem hui parats, firmà laProclamacio de lÉmancipacio. Estetrascendental decret vingue com ungran raig de llum désperança per amillons désclaus negres, cremats enles flames dúna marcida injusticia.Vingue com un bonico amaneixer alfinal dúna llarga nit de cativeri. Perocent anys despres, el Negre encarano es lliure; cent anys despres, lavida del Negre encara es tristamentferida per les esposes de la segrega-cio i les cadenes de la discriminacio;cent anys despres, el Negre viu enuna illa solitaria en mig dún immensocea de prosperitat material; centanys despres, el Negre encara llan-guix en els cantons de la societatAmericana i es troba desterrat en sapropia terra. Llavors havem venguthui aci a dramatisar una condicio ver-gonyosa. En un sentit havem venguta la capital del nostre Païs a cobrarun chec. Quan els arquitectes de lanostra republica escrigueren les mag-nifiques paraules de la Constitucio i laDeclaracio dÍndependencia, ells fir-maven un pagare del qual cadaAmericà sería l´hereu. Este pagareera la promesa de que tot home, sí,l´home negre i l´home blanc, tindriengarantisats els drets inalienables dela vida, la llibertat, i la busca de lafelicitat. Es obvi hui en dia queAmerica ha incomplit este pagare enlo que se referix als seus ciutadansde color. En lloc d´honrar esta sagra-da obligacio, America ha donat a lagent Negra un chec roïn; un chec queha retornat en el sagell "fondos insu-ficients." Pero refusem creure que elBanc de Justicia ha quebrat.Refusem creure que no haja sufi-cients fondos en les grans voltes delóportunitat déste Païs. I llavors

havem vengut a cobrar este chec, elchec que nos donarà sobre manerala riquea de la llibertat i la seguritatde justicia. Tambe havem vengut aeste sagrat lloc per a recordar aAmerica lúrgencia impetuosa dára.Este no es el moment de tindre el luxde refredar-se o prendre tranquili-sants de gradualisme. Ara es elmoment de fer realitat les promesesde Democracia; ara es el momentdéixir de la fosca i desolada vall de lasegregacio al cami allumenat de lajusticia racial; ara es el moment detraure al nostre Païs de les arenesmogudes de línjusticia racial, a lapedra solida de la germanor; ara es el

moment de fer de la justicia una rea-litat per a tots els fills de Deu. Seríafatal per a la nacio passar per altlúrgencia del moment. Est estiuardent pel llegitim descontent delNegre, no passarà fins a que no hajaun autumne vigoros de llibertat iigualtat. 1963 no es el final, sino elprincipi. I els que pensaven que elNegre necessitava desfogar-se per asentir-se content, tindran un aspredespertar si el Païs torna al mateixofici. No haura ni descans ni tranqui-litat en America fins que al Negre se ligarantixca els seus drets de ciutada-nia. Els remolins de la rebelio conti-nuaran sacsant les bases de la nos-


22 Octubre 2003

tra nacio fins que sorgixca lésplen-doros dia de la justicia. Pero hi hauna cosa que yo dec de dir a la meuagent, la qual està parada en el llindarusat que conduix al palau de la justi-cia. En el proces de guanyar el llocque nos correspon, no havem de serculpables de fets censurables. Nobusquem satisfer la nostra set de lli-bertat beguent de la tassa de lámar-gor i de lódi. Sempre haurem deconduir la nostra lluita en el pla alt dela dignitat i disciplina. No podem per-metre que les nostres protestes crea-tives se degeneren en violencia fisi-ca. Una i atra volta havem dálçar-nos a les majestuoses altures deléncontre de la força fisica en laforça de lánima. La maravellosanova militancia, la qual ha rodejat a lacomunitat Negra, no deuria portar-nos a desconfiar de tota la gent blan-ca; perque alguns dels nostres ger-mans blancs, com se veu hui per laseua presencia aci, han vengut adonar-se conte que el seu desti estàlligat al nostre desti. I ells han aplegata donar-se conte que la seua llibertatestà inseparablement unida a la nos-tra llibertat. No podem caminar asoles. I al caminar, havem de fer lapromesa que sempre marcharémavant. No podem tornar arrere.Estan aquells que estan preguntantals devots dels Drets Civils, "¿Quanestaran satisfets?" Mai podrem estarsatisfets mentres el Negre siga victi-ma d´horrors indescriptibles de bruta-litat policial; mai podrem estar satis-fets mentres els nostres cossos,pesats pel cansanci de viajar, nopuguen allojar-se en els motels deles carreteres i en els hotels de lesciutats; no podrem estar satisfetsmentres la movilitat basica del Negresiga dún barri chicotet a un atre mesgran; mai podrem estar satisfetsmentres que els nostres fills estiguen

Habits discriminatoris, l’intolerancia i la violencia mes brutal foren les armes del Ku kluxklan contra els negres. L’intolerancia, la discriminacio i la violencia a tots els nivells (fisic,llegislatiu, docent, cultural, etc.) son les armes del pancatalanisme contra el PobleValencià.

raco d’historia SOM

Octubre 2003 23

despullats de la seua personalitat ifurtats de la seua dignitat per un lle-trer escrit "Nomes per a Blancs," nopodrem estar satisfets mentres que elNegre de Mississippi no puga votar iel Negre de Nova York crega que note a ningu a qui votar. ¡No! No, noestem satisfets, i no estarem satisfetsfins "que la justicia corra com láiguai les virtuts, com una forta quebrada,"Yo no desconec que alguns de vosteshan vengut fins aci en grans esforçosi tribulacions. Alguns de vostes hanaplegat inclus dúnes estretes celes.Alguns de vostes han vengut dáreesa on la seua busca de llibertat els hadeixat colpejats per la tormenta depersecucio i tombats pels vents de labrutalitat policiaca. Vostes han segutels veterans de sofriment creatiu.Continuen treballant en la fe de qui elsofriment no mereixcut es redentori.Tornen a Mississippi; tornen aAlabama; tornen a Carolina del Sur;tornen a Georgia; tornen a Louisiana;tornen als barris baixos i als ghettosde les nostres ciutats del Nort, sabent

que dálguna manera esta situaciopodra i sera canviada. No nos revol-quem en la vall de la desesperacio.Per tant els dic a vostes, amics meus,que encara que nosatres nos enfron-tem a les dificultats de hui i de dema,encara yo tinc un somi. Es un somi

profundament arrelat en el somiAmericà, que un dia esta nacio sorgi-rà i viura verdaderament del seucredo, "nosatres mantindrem estosdrets patents, que tot home es creatigual." Yo tinc un somi que eixe dia enles terres roges de Georgia, fills

L’antitesis a les ensenyances del Doctor King va ser la doctrina de les Panteres Negres. Combatre la violencia en violencia. Baix la pre-missa “Tot poble te dret a l’autodefensa”. Les “Panteres Negres” posaren coto als desmans del Ku Klux Klan. Es el cami que han presagrupacions com el Colectiu Vinatea o Maulets “1707”

Anagrama de les “Panteres Negres”


24 Octubre 2003

dántics esclaus i fillsdámos dántics esclausse podran assentar juntsen la taula de la germanor.Yo tinc un somi que un dialéstat de Mississippi, unestat ardent per la calor dejusticia, ardent per la calorde lópressio, sera trans-format en un oasis de lli-bertat i justicia. Yo tinc unsomi que els meus quatrechicotets fills algun dia viu-ran en una nacio a on noseran jujats pel color de lapell, sino pel contingut delsseus caracters. ¡Hui yotinc un somi! Yo tinc unsomi que un dia enAlabama, en els seusracistes viciosos, en el seuGovernador en els seusllavis gotejant paraulesdínterposicio i nulificacio,un dia alli en Alabama elschicotets negres, chiquetsi chiquetes, podran unir lesmans en els chicotetsblancs, chiquets i chique-tes, com a germans i germanes.¡Hui yo tinc un somi! Yo tinc un somique algun dia cada vall sera eleva-

da, i cada puig i montanya seranaplanades. Els llocs mes aspresseran llisos i els llocs torçuts seranfets rectes, "i la gloria de Deu serarevelada i tot genero huma se vorajunt. Esta es nostra esperança.Esta es la fe en la qual yo retorne alSur. En esta fe podrem llaurar de lamontanya de la desesperacio, unapedra désperança. En esta fepodrem transformar el so discordantde la nostra nacio en una bonica sin-fonia de germanor. En esta fepodrem treballar junts, pregar junts,lluitar junts, anar a la preso junts,parar-se junts per la llibertat, sabentque algun dia serem lliures, i est esel dia. Este sera el dia quan tots elsfills de Deu podran cantar en noussentits "El meu Païs es de tu, dolçaterra de llibertat a tu yo cante. Terraa on mon pare mori, terra de lórgulldels peregrins, de cada costera de lamontanya, deixem resonar la lliber-tat." I si America va a ser una grannacio, aço haura de fer-se realitat.En conseqüencia deixen resonar lallibertat des del cim dels monts pro-digiosos de New Hampshire; deixenresonar la llibertat des de les pode-

roses montanyes de Nova York; dei-xen resonar la llibertat des de lesaltures de les Alleghenies dePennsylvania; deixen resonar la lli-bertat des de les roques cobertes deneu de Colorado; deixen resonar lallibertat des de les canviants coste-res de California. Pero no nomesaixo. Deixen resonar la llibertat de laMontanya de Pedra de Georgia; dei-xen resonar la llibertat des de lamontanya Lookout de Tennessee;deixen resonar la llibertat des decada tossal i montanya deMississippi. "De cada costera demontanya deixen resonar la lliber-tat." I quan aixo passe, i quan dei-xem resonar la llibertat, quan la dei-xem resonar en cada aldea i cadaalqueria, en cada estat i cada ciutat,podrem apurar el dia en que tots elsfills de Deu, home negre i homeblanc, Judeus i Cristians,Protestants i Catolics, podrem unirles nostres mans i cantar en lesparaules del vell espiritual Negre:"Lliure per Fi, Lliure a la Fi; GraciesDeu Omnipotent, som lliures per fi."

Albert Cuadrado

Malcolm X defenedor del Black Power i lesPanteres Negres, Lider de Black Muslims il’Organisacio de l’Unitat Afro-Americana.Assessinat en 1965.

Octubre 2003 25

l’espill SOM

ENTRETENIMENTS1. Hortaliça

2. Arribar

3. Dim. f. En poc de greix

4. Canvia coses per diners

5. Moneda antiga

6. Posar content

7. Recingle

8. El terror de la fauna

9. Una atra moneda antiga

10. T’ajuda a decidir

11. No canvia

12. Nos l’estan furtant

13. Es donen per educacio

14. El rebuig es per ad ell

15. ¡Qué poquet pesa!

16. La fem un cabdell

17. Obtindre

R E V U D A R

P A L A G R E

T A R P I M E

R O D N V E E

S A P E S E T

R A R G E L A

C R A N B A R

Ç A D O C A R

Z I T U N E Q

L L E S C O N

X A M I T E A

G L E L U A N

G R I S A E C

M E F R E T A

L L E U G R A

X A D I M A E

Y A R G U N A

Trobeu en la columna central, en l’ajuda de les definicions, les paraules que s’amaguen. Poseu-les en la columna buida de la dreta i llegireu de dalt a baix en l’espai ombrejat un refra.La solucio en el proxim SOM. (Viasle)

VULLC PARLARVALENCIÀ, M’AM-PARA L’ESTATUTD’AUTONOMIA

26 Octubre 2003

SOM entrevista en Davit Marchuet

“Un home val la seua paraula”

Davit Marchuet

Esta antiquissima llei de l'horta,que dia que hi havia coses enla vida que tenien un preu que

ningu podia pagar perque no esta-ven a la venda, hui, desafortunada-ment, ha quedat casi en l'oblit. Tansols per a unes poques personesesta frase vol dir algo. Una d'eixes esDavit Marchuet. Ademes, no deixaindiferent a ningu. Amat per uns,chiulat per atres... conflictiu sempre.Pero mes alla, un home que es cons-cient de que la seua paraula es lounic que realment posseïx i que ficaal servici del valencianisme.

Comencem parlant del futurimmediat: les proximes eleccionsinternes d'Unio Valenciana en lesque se renovarà el Consell Eixecutiu.

Ya es public que has promogutuna llista alternativa a la deChiquillo...

Despres de molta reflexio aplega-rem a la conclusio de que esta Unio

Valenciana ya no te solucio alguna.L'unica possiblitat es dissenyar un pro-yecte de futur, que no ha de mirar votsa quatre anys, sino que ha de primar laconsolidacio d'un proyecte a on lesnoves generacions puguen acollir-se.No es una qüestio de vots, de traurerepresentants, es una qüestio de prepa-rar el terreny, de formar a gent, de tindreun equip, de sentar unes bases, saber aon volem anar, saber en que contem icomençar un proces de posicionamenten la societat per a poder influir.

Un proyecte a llarc determini ... Nosatres podem presentar una llis-

ta, aixo es molt facil, pero no aniria aningun lloc, no tindria futur. Lo unic quenos pot salvar de la "cremà" en estosmoments es que tots aquells que repre-senten "maneres de vore" el valencia-nisme, sensibilitats, nos reunim en unataula i durant un periodo de temps refle-xionar i decidir a on vol anar UnioValenciana, o el partit nou que es pugacrear. I a partir d'ahi, qui no vullga estar,que se'n vaja. A Unio Valenciana se li hadonat molt mala prensa. Ha tengut unmoment molt bo durant estos darrersquatre anys per a posicionar-se i crearun espai electoral propi i no ho ha fet.Chiquillo ha decidit emplear el temps enatres coses que no anaven a cap debanda. Unio Valenciana ha de buscar elseu espai electoral propi i per a buscar-lo, primer ha de saber lo que es.

¿Penses que Unio Valenciana note futur?

Recorde estes passades eleccionsen La Ribera Alta, que es l'eixemple queme pilla mes de prop, a on els militantstreballaren moltissim i a on els acteselectorals que es feren foren un exit. Sebesllumenaven uns bons resultats elec-torals pero aixo no se va produir alremat, lo qual indica que la marca-con-junt no tira. Es mes, dona descredit alsrepresentants que van en les llistes.S'ha dit en molts pobles que si lesmateixes llistes que s'han presentat per

Unio Valenciana, s'hagueren presentatper llistes independents, els resultatsobtenguts serien millors.

En estos moments, el nom, l'ima-ge que la gent te d'eixe partit es un las-tre perque representa una idea caducai ya acabada i aixo o be s´ha de netejaro be s´ha de refundar. Hui, presentar-sea unes eleccions en el concepte que lagent te d´Unio Valenciana es un llastre.

¿Quines haurien de ser lescaracteristiques d'eixe nou partit delque parles?

Crec que havem de fer un partitpolitic valencianiste que estiga obert a lasocietat. I la societat te problemes, ieixos problemes s'han de solventar is'ha de fer una politica real, no una poli-tica ficticia. Havem de primar els proble-mes. L'ideologia, segurament, ha devindre una epoca que, a lo millor, s'had'alçar un poc en lo calaix. Havem deprimar atres coses. La societat vol unpartit politic valencianiste. Qui esta en elgovern te la responsabilitat de governarper a tots, a lo manco, yo ho entenc aixi-na. Unio Valenciana, o el partit que siga,ha de ser valit. Unio Valenciana enestos moments no es un partit valit pera un percentage altissim de valencians.Un partit t'ha de ser valit, t'ha de servir.Si no te servix, no es bo.

Havem de conseguir que l'ideo-logia estiga implicita, que no hajamde traure-la cada volta. Som valen-cianistes, el nostre valencianismeel tenim definit en un programa is'ha acabat. No cal tirar-te quatreanys parlant d'aixo. S´han de feratres coses: preocupem-nos delsjovens, de la sanitat, del comerç,de les empreses, del treball... per aque la gent detecte que nos preo-cupen els mateixos problemes quead ells. Una volta aplegues a onvols aplegar, ya tiraras ma de l'ide-ologia i per supost podrem conse-guir, entre atres, el repte de que esdone el valencià en les escoles.

Octubre 2003 27

entrevista en Davit Marchuet SOMLes paraules de Davit poden

pareixer complexes, les idees, inco-nexes pero res mes llunt de la reali-tat: el valencianisme, la societatvalenciana, la politica valenciana,son analisades per ell i, de repent,quan mes perduda creus que estas,te dones conte que despres d’obser-var-les per separat, Davit les ha tor-nades a juntar i ha fet de nou un cosa on l'engranage s'acopla.

¿Li han furtat l'espai, el mensagepolitic a Unio Valenciana?

No. Un partit de dreta li ha llevat elmensage a un atre partit de dreta.S'han diluit els dos mensages perqueeren lo mateix.

La gent que vota a Unio Valenciana¿Per qué ho fa? No te cap de motiu,perque pots votar al "Partido Popular" itindre lo mateix. El que vota a UnioValenciana conscientment, sap de lesdiferencies, pero el que no es cons-cient, no ho sap. I ¿per a qué votar a lomes chicotet, si pots votar a lo mesgran?

Parlant del Partido Popular ixdamunt de la taula el tristementfamos "pacte de la fotocopidadora":

"Mai s'havia publicat una fotografiames vergonyosa que la que represen-tava l'abaixada de pantalons als traï-dors mes grans que havem tengut ."

¿Que li diria Davit a les personesque l'acussen o acussen al seu grupd'haver divitit a Unio Valenciana?

No es de veres. La gent que assis-tix a les Assamblees sap que no es deveres. U pot vore a Davit com un incen-diari, pero si algo ha segut Davit escoherent perque Davit ha vengut anun-ciant reiteradament lo que va a passar i,desafortunadament, no m'he enganyatmassa. Per lo tant, algu pot vore enDavit a una persona de mal caracter,confonent-lo en la seua serietat, algu

pot vore en Davit una persona extre-madament impulsiva, pero al remat loque li passa a Davit es que te el valor,o l'imprudencia, de dir coses queatres tambe pensen pero callen.Quan Davit parla en les assamblees,la gent sap lo que diu Davit i lo quevol. El problema es que Davit no saplo que volen el restant d´assamblea-ris. Davit vol aportar, sumar i es creuen la capacitat de fer-ho.

¿Quina es l'opinio de Davit sobreel nou partit creat per Juan Garcia?

Mira, el valencianisme està plagatde capitans de barco. Provablement yo,en estos moments, tambe ho soc.Pense que aci cada u ha de saber a onesta i politicament lo que ixca de nou,que eixirà algo nou, ha de sorgir de les

cendres d'Unio Valenciana: en un atrenom, en una atra image, en unes atrespersones, en un atre programa... yo noho se, perque havem de fer la valoracionecessaria entre tots. No es qüestio deque t'agrade o no, es qüestio de valorarrealment lo que siga lo millor per a lasocietat i hui en dia lo que deu de primares un partit valencianiste al servici de l'i-dentitat en general. El que vinguen araa salvar-nos uns i atres es un erro, per-que aci cada u ha d'estar a on ha d'es-tar i ha de fer força a on ha de fer força,i si algu vol canviar l'accio per la politicalo que ha de fer es tocar portes a on seproduix i se gesta el programa politicper a Valencia. ¿El nou partit de JuanGarcia? El valencianisme que s'ha decrear no pot ser de dreta ni molt mancoha d´anar a la fanzella del PP. Si algonos ha fet mal i nos ha baixat a lo mise-rable ha segut aixo. No dic que hajamde fer un partit d'esquerres, pero si dicque havem de fugir de la dreta. El fet devoldre fer un partit a la dreta del "PartidoPopular" es un suicidi politic. De totesles maneres, que conste que tambereconec el merit d'aquell que es capaçde tindre l'iniciativa de fer-ho perque, ala fi, aixo vol dir que esta dispost a tre-ballar en la seua ideologia per la nostraterra. Pero crec que aixo no va a cap delloc.

¿Creus que historicament elvalencianisme s'ha mogut nomesobligat per les circumstancies, com areaccio, sense tindre movimentintern propi?

Evidentment. Havem de deprendrea construir, a ser creatius i despres tin-dre la fortalea, la valentia suficent,sabent que tenim la rao de la nostrapart, per a desequilibrar la romana capa nosatres. Si tu tens la rao ¿qué meste falta? No te falta res. Tot lo demes espallorfa, es fum. ¿Per qué resignar-se a

MANUEL ZARZOCORREDURIA DE SEGURS

TELEFON 96 3693781

28 Octubre 2003

SOM entrevista en Davit Marchuet

lo mediocre? ¿Per qué havem déstarsumits en línferioritat? Ixcam fora, envalentia, a reclamar lo nostre perqueaixo nos dignifica. Pergam la por.

¿I els vots?Els vots no es conseguixen de hui

per a dema. La societat ha de vore unpartit en el que se senta comodo. Hui elvalencianisme sénten majoritariamentcom una opcio caduca, ya podem fer loque siga. Havem de primar l'estrategiasobre l'ideologia, sempre sense renun-ciar ad ella, tots havem de tindre açoclar i no havem de vore fantasmes.Havem de fer una aposta per un modelde partit que nos servixca per a que lanostra ideologia la pogam aplicar, enca-ra que no vengam un cent per centdídeologia. Valencia necessita un partitpropi. I lo primer, hui, es defendre l'iden-

titat abans que res. ¿Que es identitat?Es sentir-se valencià. Si algo com

sentir-se valencià no se pot reflectar enun partit politic... ¿Cóm podem defendreels simbols identitaris?. El primer pas esidentificar-te en eixe partit politic que esde la teua terra i a partir d'ahi, despres,ya inculcaras llengua, cultura, bande-ra... Pero abans, havem de ser como-dos al votant. Havem de ser estrate-gues. Es com la teoria de la moscarda.Se pega contra el vidre quan a un pamdésta està la ventalla oberta. ¿Quin esl'objectiu? Aplegar, encara que per adaixo hajam de menejar-nos un pam capal costat, per a despres tornar al lloc.

¿Penses que els valencians noes senten valencians?

No, no. Els valencians, en general,

no a soles se senten valencians sinoque, ademes, se senten valencianistes.Lo que no pots fer es dubtar d'aixo per-que en eixe moment, te'l fiques en con-tra. El valencià vol a la seua terra, nosap per qué, pero la vol, no pots posar-ho en dubte. Unio Valenciana, o el par-tit que siga, no pot representar la pureade la raça de res. Aixo fa que els valen-cians se senten incomodos, perquepareix que estigues per damunt d'ells.S'havem de ficar al seu nivell. El valen-cianisme es molt mes que la visio per-sonal de cada u. Es molt mes ample.Caben moltissimes formes de vore'l.

¿Que penses de les segrega-cions que esta patint el valencianis-me en els darrers temps?

Ara, en estos moments, el valencia-nisme esta tan debil que qualsevol pro-posta que es faça, lo unic que provocaes una nova divisio en el si d'ell. I el quipert, es queda sempre pel cami. Si elvalencianisme estiguera fort, les novespropostes valdrien per a depurar-se icreixer.

Estem primant sempre les diferen-cies i no havem de vore traïdors a on nohi ha. Si ara Davit llança una proposta iesta no servix per a ser valorada, siaporta algo nou o no, sino que nomesval per a dividir per la mitat el poc valen-cianisme que queda i potenciar la dife-rencia i la distancia entre uns i atres,aixina no podem anar a cap de lloc.

¿Esta el valencianisme en condi-cions d'afrontar un canvi?

Els canvis venen independentmentde la voluntat dácceptar-los. Havem deser conscients de que el valencianismeya no existix com a un moviment estruc-turat i coherent. Ara es el moment decrear un proyecte nou que siga capaçdáglutinar i per ad aixo havem de lle-var-nos les excessives etiquetes quehavem colocat. A la fi, cada valencianis-te porta una proyecte propi dins i aixono es factible per a poder influir en lasocietat.

PER L’UNIO DE TOTS ELS VALENCIANISTESVosatres els jovens sou els hereus de la millor terra del mon,

no vos la deixeu arrebatar.TRINI PENYARROJA

Octubre 2003 29

entrevista en Davit Marchuet SOM

¿Que li diries als que, segons laprensa, tácusen díntentar pactaren el Bloc?

Si, eixa noticia va eixir en un diarique publica lo que li ve en gana i dela manera mes intoxicadora possible.Es diu que tinc una gran amistat enFlor, quan yo ni el conec, bo mentixcsi no reconec haver-lo conegut un diaen el Club Diario Levante, a on apro-fiti per a preguntar-li si la seua novacondicio de Secretari del Bloc perValencia influiria en lo que abanshavia defes en UV, respecte a laLlengua Valenciana. Els que emconeixen ya saben la meua posicio,m´he caracterisat sempre per estarmolt llunt del Bloc, he tengut quedefendre´m dels seus atacs, he ten-gut que soportar que em tararejarenl´hime dÉspanya mentres pegavacartells dÚnio Valenciana. Molt hande canviar les coses per a que aixofora possible. Ara be, yo pregunte, ¿iper qué en el PP si? Tots els partitsque no siguen UV son iguals de roïnsper als valencians.

Li proponc a Davit la possibili-tat de donar-li noms de persones ique me diga que pensa d'ells i sitenen algun paper en el teatre delnou futur. Davit no es una personaa la que li assusten els reptes ieste l'accepta:

Josep Maria Chiquillo

No mereix ser president d'UnioValenciana. I, pese a ser-ho, crec queno li pot aportar res al valencianismeuna persona que banvoleja de bandaa banda.

Valero EustaquioValero es una persona que enca-

ra es salvable de la crema. Deuriemde recuperar-lo, pero desgraciada-ment crec que ha optat per la viamorta.

MonsonisMonsonis tambe representa una

manera de vore la politica i, al mateixtemps, te una serie de contactes enEuropa que li donen un valor impor-tantissim. Provablement, ideologica-ment, estiga un poc desconectat dela realitat valencianista, pero com setracta de sumar, pense que Monsonises una persona que hui en dia te molta dir, per la seua experiencia.

Hector VillalbaPese a les meues diferencies en

ell en el seu moment, pense queHector Villalba es un grandissim poli-tic i dún magnetisme personal forade serie. Per a mi, no concebiria unnou proyecte sense Hector.

Chimo LanuzaCom amic, el vullc moltissim.

Chimo es el pare ideologic de moltsvalencianistes de la nova epoca. Delnou valencianisme que s'ha de fer ...ell es el pare. Ell nos ha ensenyat a

priorisar lo huma, lo digne. No voler-lo es impossible.

Rafa MedinaSegurament, hui es la persona mes

predisposta, disposta i preparada per aliderar un moviment, pero per la meuaexperiencia en ell yo li recomanariasempre molta humiltat, moltissima.

Lola Garcia BrochPer a mi es, un "monstruo" del

valencianisme. Es una persona agluti-nadora, que sobretot, es un vincul enl'Unio Valenciana passada. Es unadona que te molt que dir tambe, peros'ha de donar conte que per a tindreeixe valor ha d'estar a on toca estar.

En Miquel Ramon IzquierdoCom dius, es "En Miquel". Es un

dels creadors d'Unio Valenciana.Representa l'essencia. Tindre´m queconsultar-li molt.

Enric RamonEl perfecte Alcalde.Davit MarchuetUna persona que no se resigna a la

sumissio del poble valencià.Un incondicional amic i un home

sincer i sancer, afigc yo. Se pot estar o no d'acort en ell,

pero tambe se pot tindre la seguritatde que lo que hi ha, es lo que es veu,sense dos cares i sense traïcions,que en els temps que corren, no espoc.

Maria Jose

30 Octubre 2003

SOM actualitat

Les entitats convocants d'este IICongrés de la Llengua valencia-na, volen reactivar l'ale, l'emocio i

el recòrt d'eixe historic I Congrés de laLlengua valenciana realisat en Elig en1985. Tambe volen actualisar, analisarla situacio de la Llengua valenciana desde diverses perspectives: llingüistica,fonetica, lliteratura, politica, sociologia,etc.

Volen fer una crida al poble valenciàper a propondre, raonar, analisar, des-cobrir i criticar la situacio actual del'Idioma Valencià.

Les ponencies i les comunicacionsarreplegaran i aportaran nous coneixi-ments, noves propostes, canvis d'enfo-cament, denunciaran situacions illegiti-mes i alçaran la veu per a mostrar a l'in-justa situacio en la que es troba laLlengua Valenciana.

Injusta situacio en la creacio de laAVLL, entitat oficial per a normativisar elvalencià, que es dedica a reconeixer l'u-nitat de la llengua en la mateixa llei decreacio i la qual composicio politica

allunta la veritat i la ciencia expostes,pervertides pels interessos politicsaliens que venen assotant als valen-cians des de fa mes d'un sigle. Les poli-tiques llingüistiques que transcendixenlo llingüistic, que han mantengut elPSOE i el PP quan han estat governantla Generalitat Valenciana han segutdespersonalisadores i han introduit ihan mantengut, el proces de catalanisa-cio i de castellanisacio perdent d'estamanera l'idiosincrasia valenciana i con-vertint-nos, aparentment, en un poblesens historia, ni llengua, ni cultura,representat en un poble fantasma alque se li nega la seua existencia. Comescrigue Julià San Valero "Si som loque som serem, si som lo que son maiserem".

No podem quedar-nos de braçosplegats front a la perdua de la diversitati de la riquea de la cultura valenciana ide la seua aportacio a la cultura univer-sal. El pensament unic, uniformisadorvol fer desapareixer les varietats, lesdiferencies, l'identitat valenciana a costa

de l'estigmatisacio dels seus defensors,actituts que comporten una perversio iun sistema de propaganda que intentaesclafar de forma continua i sistematicaa tots aquells que fan us de la llibertatd'expressio. En la democracia el res-pecte a les minories es un componentcentral en un estat de dret, pero elvalencianisme es veu acossat per doscultures que volen fer desapareixer lanostra identitat, s'acusa als que pensendiferent per a despres ningunejar-los idiscriminar-los.

Fem una crida a la dissidencia, a lacuriositat intelectual que faça despertarla consciencia critica dels valenciansper a que es donen conte del ric tesorque es necessari conrear, estudiar, par-lar i acaronar en este mon de globalisa-cio, de superficialitat, a on l'identitat noes a soles el component basic de per-tanyença a un grup sino tambe la rao deser d'un poble, el seu orgull, no podemperdre la nostra anima.

L'objectiu es denunciar la codifica-cio ortografica de la AVLL, defendre i

EL II CONGRÉS DE LALLENGUA VALENCIANA

Octubre 2003 31

actualitat SOM

apostar per la Normativa d'El Puig frontals intents d'etnocidi cultural. Potenciar iescampar les noves aportacions dediversos experts sobre el valencià per aaclarir el nostre horiso.

El cami per a montar este Congrésestà topetant en diverses circumstan-cies negatives, la situacio actual a laque nos ha dut l'accentuacio i l'actitutdel Secretari de la RACV, Voro Lopez,respecte al II Congrés, no es a solesabsolutament negativa sino que ade-mes es marcadament obstaculisadora.Tenim constancia d'una carta que firmael Deca de la RACV i s'envià a les enti-tats coorganisadores per a que no par-ticiparen en el Congrés, i encara quehan dit que s'han de reunir per a tractarsi la RACV se n'apuja o no al carro, estacarta data de 3/7/2003 i arreplega un

acort de la Junta de la RACV en contradel Congrés, per tant es mentira ques'haja de prendre cap d’acort quan yatenen decidit lo que han de fer. A pesarde coneixer esta actitut poc elegant, pocvalencianista i tantes atres coses quees podrien afegir, el Comited'Organisacio del II Congrés els ha con-vidat reiteradament. S'hauria de calificard'inadmissible que la RACV no estigarecolzant a la Llengua Valenciana en elCongrés, en tot cas es molt significatiu ies mostra del mal cami que han pres elsseus dirigents. Tampoc entenem lespressions ni les amenaces als acade-mics de la RACV per a que no cola-boren en el Congrés, aço creem que noes Sicilia.

Per a no donar una image de des-unio, d'enfrontament o de desacort el

Comite d'Organisacio reitera una vega-da mes a la RACV que s'adherixca coma coorganisadora pel be de l'unitat, laconcordia i la pau en el valencianisme,perque aço es justament lo que neces-sitem. Esperem que el sentit comu s'im-ponga.

Si tu vols estar al costat de laLlengua valenciana apunta't alCongrés, ya tenim el conte corrent per apoder apuntar-se. Les persones quevullguen acodir hauran de pagar 20,00≠, hauran de fer un ingres a nom del'Institut Interuniversitari de la ComunitatValenciana en la CAM, en el numero deconte: 2090 31 3034 0041004209 i pre-sentar la copia el dia que comence elCongrés (26, 27, 28 de novembre).

Comite d'Organisacio del II Congréswww.2congresllenguavalenciana.com

PONENCIESPONENCIES

1.En Hans Niederehe. Doctor en Filologia Romanica i1.En Hans Niederehe. Doctor en Filologia Romanica i

Germanica, Catedratic de Filologia Romanica-Germanica, Catedratic de Filologia Romanica-Universitat de Trier

"La norma i l´historia dels diccionaris del valencià""La norma i l´historia dels diccionaris del valencià"

2.Pare Josep Benjami 2.Pare Josep Benjami Agullo i PascualAgullo i Pascual

Diplomat en Psicopedagogia i en organisacio d’archius i biblioDiplomat en Psicopedagogia i en organisacio d’archius i biblio--

teques. Membre dels Cronistes del Regne de Vteques. Membre dels Cronistes del Regne de Valenciaalencia

"Llengua V"Llengua Valenciana, Fullana i la R.A.E."alenciana, Fullana i la R.A.E."

3.En Lleopolt Penyarroja. Catedratic, Doctor en Historia 3.En Lleopolt Penyarroja. Catedratic, Doctor en Historia de la

RACV. Membre del Consell Valencià de Cultura

"El mossarap valencià""El mossarap valencià"

4.En Manolo Gimeno. Llicenciat en Filologia V4.En Manolo Gimeno. Llicenciat en Filologia Valenciana de la RACValenciana de la RACV

"La llengua d'Ausias March""La llengua d'Ausias March"

5.En Carles Recio. Doctor en Dret5.En Carles Recio. Doctor en Dret.

Cap de publicacions de la Diputacio de Valencia

"El V"El Valencià i el Catala en els texts migevals"alencià i el Catala en els texts migevals"

6.En Ricart Garcia Moya. Catedratic, Llicenciat en Historia6.En Ricart Garcia Moya. Catedratic, Llicenciat en Historia

"La Llengua valenciana en Catalunya""La Llengua valenciana en Catalunya"

7.En Chimo Lanuza. Llicenciat en Filologia Hispanica 7.En Chimo Lanuza. Llicenciat en Filologia Hispanica de la RACV.

"Codificacio llingüistica. Objectius, criteris i propostes""Codificacio llingüistica. Objectius, criteris i propostes"

SOM personages singulars: Gil Barberà

32 Octubre 2003

Llicenciat en medicina perl'Universitat de Valencia,reconegut pediatra internacio-

nal, com ho demostra la titulacio dePediatria Social obtesa en el CentreInternacional de l'Infancia en Paris iVarsovia, becat per la clinica WarMemorial de Brusseles i per la granquantitat de distincions i premis obte-sos pels seus multiples treballs cien-tifics.

Persona en una gran preocupa-cio pel benestar social, fon el funda-dor i el primer secretari de la UNICEFen Valencia, ha realisat gran numerode treballs i publicacions sobre pueri-cultura i sobre problematiques de l'in-fancia.

Des de molt jove sent un graninteres per potenciar la culturavalenciana en tots els seus aspec-tes, lo que motivarà una preocupa-cio per coneixer les societats cultu-rals del moment. Pronte es fara socide Lo Rat Penat i, despres d´albirarla necessitat d'activar el sentimentvalencianiste, desprestigiat per lallarga dictadura, es decidirà tambeper formar part activa d'unes atresentitats, les quals sofrixen en elsprimers anys de la transicio unaforta pressio per part del partitgovernant en aquells moments, quede manera imperiosa apostarà per

dividir els interessos del poblevalencià en la finalitat d'evitar un fortregionalisme, que podria desequili-brar la concepcio d'estat i de l'eco-nomia espanyola.

En est interes entra a formar partde la junta de govern de Lo RatPenat, en la que molt pronte ocuparàel carrec de Vicepresident. Quinasería la sorpresa quan, per mig de laprensa escrita, s'entera de que el lla-vors president de l'entitat, en haveracceptat un carrec politic, havia pre-

sentat la dimissio. La presidenciarecau en Joan Gil i Barberà, i desd'eixe moment, s'iniciarà un noucaminar en l'entitat en l'objectiu clarde potenciar-la per a la qual cosaanira incorporant en l'equip directiu apersones dinamiques, en una claratrayectoria valenciana i en un mateixinteres, treballar per Valencia des dela centenaria entitat, la qual cosaanira reforçant-se si cap durant lallarga presidencia del Dr. GilBarberà. La seua labor no es queda-rà reduida a est espai ni en esta enti-tat i colaborarà de manera activa enla fundacio d'unes atres entitats cul-turas i civiques, destacant entre ellesl'associacio Valencia 2000 que presi-di En Francesc Domingo, el Grupd'Accio Valencianista, Amics del'Academia, Amunt el Cor… que,coordinades en una perfeccio desin-teressada, feren vibrar els sentimentsd'un poble cap a un interes patrioticque arribaria a possibilitar una orga-nisacio tambe politica. Es el momentdel resorgiment d'un poble que adqui-rix consciencia i actua mogut per un"interes desinteressat" per a salvaguar-dar lo propi front absorcionistes atacsdespersonalisadors. S'organisen,quasi espontaneament, manifesta-cions multitudinaries que exigixen el

El Dr. Joan Gil Barberà

Recepcio en el Palau de la Zarzuela en motiu del Centenari de L.R.P.

Gil i Barberà flanquejat pel matrimoni Ciscar en l’inaguracio de l’exposicio del Centenari

personages singulars: Gil Barberà SOM

Octubre 2003 33

reconeiximent de la cultura autoctonavalenciana.

El Dr. Gil Barberà va saber reu-nir, baix un mateix sostre i una ilusiocompartida, a diferents generacionsde diversos ambits i ideologies, i vasaber potenciar a una nova genera-cio que anava espentant. Es crearenles Joventuts Ratpenatistes, l'escolade cultura tradicional "Mª TeresaOller", un grup de teatre… i sobretotes potenciaren els cursos de llenguai cultura valencianes, aixina com elscicles de conferencies impartidesper prestigiosos professors, catedra-tics, experts, politics i tot un conjuntde personalitats dels mes diversosambits, que tractaven la problemati-ca valenciana del moment. Sempreha estat present en l'anim del Dr. Gilcontribuir a vertebrar el postergat

poble valencià en una sola societat,es realisaren cicles de conferenciesper les distintes comarques i sobre-tot posarà molt de la seua part per adestacar totes i cadascuna de lescolectivitats, insistint en l'integraciode les diferents comarques en lasolemnitat del certamen lliterari delsJocs Florals, en el que cada any s'a-nira alternant la procedencia de laRegina (Alacant, Castello iValencia).

Est intent d'unio, junt en el bonfer consegui el maxim prestigi i reco-neiximent per part de la societatvalenciana cap ad este certamen,com es demostaria en la celebraciodel Centenari dels Jocs Florals, en elque es varen reunir a totes les forcespolitiques, militars i religioses de lasocietat valenciana en el moment

mes algit de la problematica identita-ria i de simbols. Este reconeiximentquedà reflexat tambe en l'audienciaque els Monarques espanyols conce-diren a la Junta de Lo Rat Penat, i enla resposta a l'oferiment a que presi-diren els Jocs Florals, declinant lareina en la primera dama valenciana,senyora del President de laGeneralitat.

El Dr. Gil Barberà, En Joan per amolts i Joan per als amics, es unhome que sempre ha estat al servicidel poble valencià, sent un fil d'unio iconexio entre la nostra societat, unhome que ha seguit un recte caminar,deixant constancia de la seua integri-tat al no permetre que interessos

economics truncaren la seua trayec-toria valencianista.

Per la seua vocacio i per la seuaprofessio ha demostrat sempre ungran sentiment d'amor cap al moninfantil; pels seus sentiments i condi-cio valenciana ha demostrat mes queun amor cap a les nostres costums,deixant moltes obres publicades alrespecte, i ha demostrat un amor quees fa incondicional cap a la seuapatria, la Valenciana.

Enric Martí i Mora.

Clementina Rodenas en l’arribada als Jocs Florals del Centenari de L.R.P.Gil Barberà consegui reconeiximent institucional per a L.R.P. sense renunciar mai alseu valencianisme i la seua integritat

Llibre del Dr. En Joan Gil i Barberádel que ya hi ha una segona part

34 Octubre 2003

SOM opinio

Yo crec que al dia de hui hi hauna gran part dels valenciansque nos havem enterat del

seu proyecte de creacio de la Macro-Regio Corona d’Arago. Proyecte alque acabaran pronte vostes modifi-cant-li eixe nom i dient-li CoronaCatalano-Aragonesa, (¿o si, senyorMaragall?), sense que voste tinga enconte que eixe nom es incorrecteperque mai ha existit atra cosa que laCorona d’Arago.

Pero anem a acceptar com unahipotetica possibilitat la futura crea-cio d’eixa macro-regio, sempre iquan abans haguera pogut vostemodificar la Constitucio Espanyola iels Estatuts d’Autonomia deCatalunya, del Regne de Valencia,de les Illes Balears i d’Arago (¿o qué,senyor Maragall?). I eixes lleis supe-riors foren aprovades democratica-ment, ademes de per les CortsEspanyoles, per tots els espanyolsen “referendum nacional”, l’una, i pelsciutadans de les corresponentsComunitats Autonomes en “referen-dums autonomics”, les atres (¿o qué,senyor Maragall?). I per a modificarles dites Lleis sería necessari fer-homediant la corresponent votacio enles Corts corresponents i la conse-güent aprovacio mediant els dits cincreferendums (¿o qué, senyorMaragall?)...

Està clar que per a que la reformade l’Estatut de Catalunya pugaincloure els territoris de l’antigaCorona d’Arago, abans s’hauria d’a-bolir els Estatuts d’Autonomiad’Arago, del Regne de Valencia i deles Illes Balears, els corresponentsParlaments Autonomics i els conse-güents Governs Autonomics (¿o no,senyor Maragall?). I abolir o modificaruna llei aprovada pel poble en refe-rendum s’ahuria de fer igualment permig d’un atre referendum (¿o no,senyor Maragall?).

Espere de voste que tinga la lle-altat historica de posar en eixe nouEstatut, els noms historics que a

cadascu d’ells els pertoca. Es a dir:que el nou Estatut haura de dir que laMacro-Regio està formada per l’anticRegne d’Arago, els antics comtatscatalans (no Catalunya) i l’anticRegne de Valencia (no el nom oficialde Comunitat Valenciana ni el quevostes li diuen anticonstitucionalmentPaïs Valencià) i l’antic Regne deMallorca (no Les Pitiuses, com vos-tes tenen per costum nomenar-lo).Perque, si volem retraure lo de l’anti-ga Corona d’Arago, haurien deretraure tambe els antics noms delsterritoris que la conformaven, (¿o si,senyor Maragall?).

Si be es cert que tots formavempart de la mateixa corona (la Coronad’Arago), tambe es cert que fruiem dediferent govern, diferent moneda,diferent eixercit, diferents lleis, dife-rents furs, diferent nomenclatura perals reis, diferents costums, diferentllengua, etc. (com es obvi, els cata-lans, al no ser regne independent, nofruien de totes estes ventages) (¿ono, senyor Maragall?).

Tambe està clar que vostes, elspolitics catalans, ya han fet contes.Degut al numero d’habitants que teCatalunya, i per tant, al numero dediputats que en eixes noves Corts tin-drien vostes, sumant-li els diputats

pel Regne de Valencia, que ya faanys tenen vostes comprats -si; com-prats i ben pagats- (¿o si, senyorMaragall?), tant del PSPV com delPCPV, ya conten en la majorianecessaria per a dictaminar les lleisal seu gust i benefici, per a nomenarun govern catala que mane en tota laMacro-Regio i per a escudellar-se toten propi benefici (¿o si, senyorMaragall?).

El 25 de juliol de 1978, enTraiguera, un grup de valenciansabortaren i feren recular “La volta encarro als (quimerics) països catalans”,que, com molt be digueren els propisorganisadors, s’havia fet “per a ocuparel ‘Païs Valencià’... deixant arrere nos-tre un païs conquistat...”. Suponc queya estaran preparant una atra “voltaen carro a la Macro-Regio ‘catalano-aragonesa’, esta vegada disfrassadade llegalitat i democracia. I suponcque, com fa 25 anys, tornarà a eixir ungrupet de valencians que, llegal idemocraticament, faran abortar eixaparida de la fantasiosa Macro-Regio,que es lo mateix que allo que llavorsvolien fer, pero canviant-li el nom (¿noes veritat, senyor Maragall?).

Manuel Zarzo Vice-President del G.A.V.

PREGUNTES AL SENYORMARAGALL

Hui en dia, pot sorpendre la quan-titat dáficionats i de passionsque porta darrere un equip de

futbol com es el cas del Valencia C.F.,aixina com les repercusions socials queléntitat valencianista provoca en la nos-tra societat.

Passats queden els anys a onláficionat valencianiste acodia aMestalla en líntencio de que el seuequip no sofrira a lo llarc de la tempo-rada i si es guanyava al R.Madrit i alBarça, ya estava feta la temporada.

Per als melancolics del futbol,estos temps ya queden lluntans, el fut-bol s´ha convertit en un dels negocismes rendables del mon i les ilusions,passions, i amors als colors, son araelements utilisats pels departamentsde publicitat dels equips com una“cridà” al consum de productes i dúnafidelisacio superficial a léscut, en tansols un fi lucratiu.

Pese a que per desgracia en estedeport, o si volen, espectacul de mas-ses, fa molt de temps que manen elsdiners, s´ha de tindre en conte undels pilar basics i fonamentals enléstructura déstes entitats, com sonláficio i les penyes, que fan gran aléquip en el seu recolzament com amassa social i unic patrimoni solventdel club, com es el cas del ValenciaCF.

Com a mostra, nos trobem en laquantitat de penyes valencianistes quehi ha per tota la nostra nacio, inclustambe arribant a llocs imprevisiblescom es lÁfrica o els EUA, tot aixo esveu recolzat en el registre oficial delÁgrupacio de Penyes Valencianisteson es superen les 700 penyes registra-des, sent un simbol que reflectix líden-tificacio de la societat valenciana i inclusmundial en léquip del Cap i Casal.

Per atra banda, trobem la sofrida ifidel aficio valencianista, que en els

ultims actes deportius a on el ValenciaC.F ha estat present ha tengut un com-portament excelent, donant mostres decavallerositat i llealtat al club.

Aixina, son gent que sempre estàrecolzant a léquip i que davant detot, demostren lámor als seus colorsen cada lloc que fan presencia, pesea que en ocasions, ni jugadors nidirectius, tinguen chicotets gests a

favor délls, com a mera recompensade premiar la seua fidelitat.

Per tant, pese a que el futbol actualmoga mes passions per diners, que peramors als colors, en la nostra terra,penyes i aficio son simbols de valen-ciania, covertint-se en el reflex dúnasocietat valenciana volcada en el seuequip, en els seus colors i en les sen-yes dídentitat de tots el valencians.

opinio SOM

Octubre 2003 35

PENYES I AFICIO, SIMBOLDE VALENCIANIA

per Fran Cervera

A G E N D ACURSOS

- Ya està obert el determini de preinscripcio per als cursos de LLenguaValenciana. Les classes escomençaran a partir del proxim 15 de Novembre enhoraris de vesprada. S'impartiran diferents nivells de llengua (Rafa Madina iJoan Carles Prosper), cursos d'historia (Manolo Matas) i de politologia i socio-llinguistica (Jesualdo Masia). Al mateix temps està previst la realisacio de semi-naris de fi semana dels que ya vos anirem informant.

- Tambe podeu apuntar-vos als nostres cursos de ball i folclor valencià.Tenim la sort de continuar contant al front dels mateixos en dos grans “ballao-res”: Mª Carmen i Pepita Rubio. Les classes escomençaran a partir deNovembre.

CONFERENCIES-31 d’Octubre Enric Marti i Mora: “CALENDARIS FESTIUS VALENCIANS” -28 De Novembre Manolo Zarzo, titul: "SITUACIO ACTUAL DEL VALEN-

CIANISME, DES D’AHIR FINS A HUI". A continuacio presentacio del llibre:"L'ATRA CARA DE LA MONEDA"

Finalisarém les conferencies en la ya tradicional "picaeta" valenciana.

MANIFESTACIO:-Manifestacio - El proxim dissabte 25 d’Octubre havem organisat una eixi-

da massiva d'autobussos per anar a Saragossa a participar en la manifestacioconjunta que contra el plan Maragall es celebrarà baix el lema: "NO A LOSPAÏSOS CATALANS, ARAGON, VALENCIA Y BALEARES, NO HABLAMOSCATALÁN". Per a mes informacio crideu al nostre telefon: 963412222 de ves-prada.

CONGRÉS:-26, 27 I 28 de Novembre en el Palau de Congressos de la Ciutat de

Valencia tindra lloc el SEGON CONGRÉS DE LA LLENGUA VALENCIANA.Convoquen: INSTITUT D’ESTUDIS VALENCIANS, ASSOCIACIO CARDONAVIVES DE CASTELLO, INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE LA COMUNI-TAT VALENCIANA I PATRONAT HISTORIC ARTISTIC CULTURAL D’ELIG.

INFORMACIOTelefon: 96 341 22 22 • E-Mail: [email protected]

SOM cultural

36 Octubre 2003

Un any mes celebrem el9 d’Octubre, dia de laPatria Valenciana. Un

any mes el Grup d’AccioValencianista ha tirat ma del’ingeni per a traslladar, sensecensures, les reivindicacionsvalencianistes al carrer,posant-les en coneiximet delpoble pla. Enguany noshavem de conformar en untimit recolzament del nostrepoble, un recolzament traduiten aplaudiments al nostrepas... Aplaudiments generali-sats, pero encara en timidea...Pocs han segut els valenciansque ademes de recolzar lanostra actitut en goig i palma-des, s’hagen incorporat a lanostra comitiva... Pero a dife-rencia de l’any anterior nohavem tingut cap mostra dedesaprovacio. El nostre pobleya comença a entendre lo quefem, per qué ho fem i que hi haque fer-ho.

Esta volta, pareix ser, en la lliço ben depresa, l’orde derepressio establit ha optat per no agredir a la “comitiva para-lela” per tal d’evitar l’eco mediatic que obtingueren les agres-sions (i de pas les nostres reivindicacions) en tota la prensa.

Enguany la comitiva va estar formada pel nostre estan-

dart que obria pas, seguit d’una pancarta en el lema:“Desperta Ferro, No permetau el soterrament de la nostraIdentitat”, seguit de tres ataüts portats pels causants de les“morts”. En un portaven a la Llengua Valenciana, en l’atre alspolitics i, per ultim, un atre que portava la dignitat, entre els

portadors podiem llegir elsnoms de Zaplana, AVLL,Terceravia, Artur Ahuir, Pla,Camps, Generalitat,Chiquillo, etc.

Darrere els timbals, tam-bors i tabals i tancant la comi-tiva les nostres joventuts i totsels nostres simpatisants quevullgueren acompanyar-nos.

A l’entrada del Parterre, elPresident de L.R.P. i atrespolitics de poca monta (elsque ara porten les ramaleresdel govern valencià), reberen“l’agraïment” del poble valen-cià per les seues traïcions icontrafurs contra la culturavalenciana. “Agraïment” quecom sempre “acceptaren” eneixe gest tan cinic que aEsteve li n’ix tan be.

Tercera VIA, Giner, Esteve, Ahuir... Soterrant la Dignitat Valenciana. ¡No ho permetau!

N O U D ’ O C T U B R ED I A N A C I O N A L V A L E N C I À

cultural SOM

Octubre 2003 37

Com a nota negativa havem de res-saltar la presencia d’una serie d’indivi-dus que equivocaren la convocatoria.Anys arrere haurien segut expulsatsd’immediat de la concentracio, peroenguany haguerem de sofrir-los com amal menor.

Per si algu pensa que m’estic refe-rint als folls que se manifesten per la

vesprada, vos dire que no, que eixosson uns atres descervellats, als queyo estic fent referencia ara es alscomponents de la minuscula agrupa-cio Espanya 20 (o pocs mes), que en laseua presencia desvirtuaren l’acte d’a-firmacio valencianista. Es molt possibleque els dirigents d’esta agrupacio nohagen segut capaços de distinguir la

d i f e r e n c i aentre 12 i 9, detots es conegutque el seu inte-lecte no donaper a mes,pero cal recor-dar-los que eldia de “l’hispa-nitat” es el 12.Q u e d e nadvertits, iesperem queun atre any esvagen a fer elmico a un atrelloc.

Si de veres es cert que els brollapels poros eixa suposta superioritat demascle Iberic, a on han de fer gala d’e-lla es de vesprada, ahi vos vullc vore,nenas, plantant cara als que criden con-tra Espanya i a favor de E.T.A., ademesde cridar contra la nostra Senyera, afavor dels quimerics països catalans,de terra lliure i d’eixa inexistent unitat dela llengua.

Quelo

Espanyolistes clamantper Espanya el dia dela Patria Valenciana.

SOM politica

38 Octubre 2003

L’au fenix es l’espill aon es deurien de fixarels militants d’Unio

Valenciana per a eixir delclot a on irremediablements’han vist abocats des delpunt de vista de recolza-ment electoral i de reconei-ximent popular.

He de manifestar queestic altament decepcionatpel discorrer de les diferentspropostes de solucio.

Malauradament, de lestres diferents opcions d’es-mena i salvacio que hanaflorat a escena, dins del sid’Unio Valenciana, les trespequen de lo mateix. Capd’elles aporta res nou.

Lo de la candidaturaapadrinada pel mateix J.M.Chiquillo, resulta obvi, elcontinuisme es la pauta.Chiquillo es vol assegurar un futur “eco-nomic i personal”, pese a qui pese, pertant, el fet de que aparque l’ideari valen-cianiste, anteponent les seues necessi-tats a tot lo digne i aconsellable per alben de lo valencià, nos resulta, en ell ien els que com ell aspiren a “chuplar delpot”, cosa habitual.

Un Chiquillo dispost a entregar elnostre partit en les mans del P.P., pareix,en principi, l’opcio menys recomanable.

Pero, ¿Qué mes tenim?Per una banda, la llista apadrinada

per Hector Villalba. Hector, qui va ser lagran esperança, per a convertir-se en lagran decepcio, perque calcà els guionsd’actuacio del seu predecessor...

I Davit, qui deuria ser el nostre vale-dor en eixe proyecte, que parla en l’en-trevista “d’aparcar l’ideologia” d’oferiratres opcions mes atractives per a l’e-lectorat... (lo que ha vingut fentChiquillo)... Decepcionant. Obviamenterra el discurs, la gent no rebuja la nos-

tra ideologia, lo que l’electorat rebuja esla falta d’espenta i conviccio per adefendre els postulats valencianistes, lafalta de dignitat i compromis en el pro-yecte, la desllealtat, l’oportunisme i l’ine-ficacia, la traïcio.

¿Com podem confiar en un politicque diu que no pensa nomenar en elseu discurs lo que considerem primor-dial? Necessitem un representant querenove dia a dia el seu compromis en lovalencià, aparcar el tema per “oportu-nisme electoral” denota una clara faltad’identificacio en el proyecte en si.

Les urnes demostren que el recol-zament al proyecte valencianistesuperen clarament el 5 % dels vots. Esl’antepondre atres objectius, atres priori-tats, i el no respondre a les espectativesd’actuacio proyectades lo que nos allun-ta cada volta mesd’eixabarrera del 5 %.

Insistir en els erros del passat, coma nova i revolucionaria solucio, sonmostres de ceguera politica. La marca

d’Unio Valenciana es salva-ble, pero tornant als origens...a l’idea original... lo que nosva fer pujar com la bromera.Pero hem de cuidar els qua-dros, hem de contar en gentintegra i lleal, sens interessosaliens a l’ideari valencianisteo tornarem a desfer-nos comla bromera (tal i com nos oco-rregue en el passat).

Busque desesperat unaguipada de llum en l’ultimaopcio: La llista de Guinot.Noms com Paco Terencio,Joan Ignaci Culla i el mateixGuinot, em conforten, donenla sensacio de ser la garantiaal proyecte valencianiste quevaig buscant. Pero tot es unailusio, un simple espegismeque se desfa davant de lameua mirada. L’intent d’inte-grar la llista junt a l’opcio de

Chiquillo els descalifica com a opcioviable. No obstant aço, els proyectesesgrimits per Guinot marquen la lliniaque mes s’acosta a lo que el G.A.V.enten per desijable.

Fora de concurs queda el NouValencianisme de Juan Garcia, que, sibe com a proyecte regenerador i agluti-nador del valencianisme politic, emmar-cat en la Fundacio Nou Valencianisme ipartint d’unes bases irrenunciablespareix un proyecte profitos, no se pot dirlo mateix del seu proyecte de partit; unpartit que ell situa a la dreta del P.P., esa dir, un partit que li ha de disputar l’es-pai politic a Blas Piñar, crec, no es elproducte que aprofite d’aglutinador detotes les tendencies del valencianisme,molt al contrari de lo que propugna desde la Fundacio.

¡Deu nos pille confessats!

Miquel Real i AlcocerAfiliat Nº 1146 U.V

Les cendresLes cendresd'UnioVd'UnioValenciana:alenciana: reflexions, IIreflexions, II

subscripcions SOM

Octubre 2003 39

Full d’afiliacio Grup d’Accio ValencianistaCarrer Pintor Gisbert, 17 - 46006 Valencia - Tel. 96 341 22 22

www.gav-valencianistes.com

AVALAT PER:

Soci nº ................. Soci nº ..............Acompanyeu est impres en dos fotografies tamany carnet

NOM ............................................................................................................................................ Nº SOCI...........................

1er

LLINAGE.............................................................................................................................................................................

2on

LLINAGE.............................................................................................................................................................................

DATA DE NAIXIMENT............................................... D.N.I.: ............................................... SEXE: ......................................

TELEFON ........................................... TELEFON MOVIL......................................... ATRE TELEFON .................................

DIRECCIO............................................................................................................... DISTRICTE POSTAL ............................

LOCALITAT ..................................................... PROVINCIA.......................................... COMARCA ....................................

ESTAT.............................................................. PROFESSIO ......................................... ACTIVITAT ....................................

DISPONIBILITAT .....................................................................................................................................................................

............................................., a .......... de ....................... de 20.......

SIGNAT PEL SOLICITANT,

SENYES BANCARIES

NOM DEL BANC O CAIXA .....................................................................................................................................................

TITULAR DEL CONTE...................................................................................................................... D.N.I.: ..........................

DIRECCIO DE LA SUCURSAL...............................................................................................................................................

Nº DE L’ENTITAT, OFICINA, CODIC DE CONTROL I Nº DE CONTE

//_ _ _ _//_ _ _ _//_ _//_ _ _ _ _ _ _ _ _ _//

✄

SIGNAT PEL SOLICITANT,

INSCRIPCIO INSCRIPCIO 2º CONGRÉS DE LA2º CONGRÉS DE LA LLENGUALLENGUA VVALENCIANAALENCIANA

Donat el caracter sens anim de lucre i els desijos de les entitats en la difusio de la cultura valenciana han deci-dit que la quota siga accessible a totes les persones que vullguen acodir al Congrés 20,00 ≠, qui vullga apun-tar-se haura de fer un ingres a nom de l'Institut Interuniversitari de la Comunitat Valenciana en la CAM, en elnumero de conte: 2090 31 3034 0041004209 i presentar la copia el dia que escomence el congrés. La llistad'assistents es compondra per riguros orde (les places de l´aforament son llimitades 150 persones. Donar-sed'alta es fara omplint la fulla d'inscripcio en www.2congresllenguavalenciana.com.):

Nom Llinages

DNI Professio

Direccio

C.P Poblacio

e-mail

Telefon Fax Movil

(Si no dispon d'acces a internet enviar-la per correu postal a GAV C/Pintor Gisbert, 17, CP 46006, Valencia)

Provincia

¡LLIBERTAT!P E R A L ’ I D I O M A

V A L E N C I À

¡LLIBERTAT!P E R A L ’ I D I O M A

V A L E N C I À

LLENGUAVALENCIANAII CONGRÉS

SOM “la veu jove i valenta del valencianisme”octubre+2… · Adaptacio Llingüistica: Guillem...

Documents

Transcript of SOM “la veu jove i valenta del valencianisme”octubre+2… · Adaptacio Llingüistica: Guillem...