SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE · 2018-04-12 · 34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r...
8
34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. PER COMENÇAR • És una cèl·lula del teixit nerviós que està formada per un cos cel·lular, on es troba el nucli i el citoplasma, i l’axó. Del cos surten unes prolongacions anomenades dendrites. • Amb una altra neurona, amb una cèl·lula muscular o amb una cèl·lula secretora. • La zona de connexió entre les neurones. • Perquè la membrana presenta una gran quantitat de canals iònics. Aquests canals generen un canvi de potencial que origina un senyal elèctric que recorre tota la neurona. • Són substàncies químiques que travessen la fenedura sinàptica i actuen com a senyal entre les neurones. Aquest senyal pot ser excitador o inhibidor. ACTIVITATS 1 a. El medi extracel·lular és a la part superior perquè és on hi ha els glicolípids. El citoplasma és a la part inferior. b. A: fosfolípids; B: colesterol; C: glicolípid; D: proteïna. c. El colesterol ajuda a mantenir l’estabilitat a la membrana plasmàtica, disminuint la fluïdesa dels àcids grassos i impedint la cristal·lització dels fosfolípids. d. Les proteïnes es poden classificar en integrals o intrínseques, si es troben totalment o parcialment englobades en la bicapa, i perifèriques o extrínseques, si hi estan adossades. 2 Les cadenes d’oligosacàrids que pertanyen als glicolípids i a les glicoproteïnes que hi ha situades a la cara externa de la membrana plasmàtica, i que formen el glicocàlix. També moltes altres proteïnes de la cara externa, o que una part d’aquestes es troba a la cara externa. Allò que els permet actuar com a receptors específics de determinades molècules externes és la seva composició, tant per les seves propietats químiques com per la seva arquitectura molecular. Això els permet identificar els substrats, els bacteris i altres cèl·lules eucariotes. S’ha confirmat que aquests receptors, molts dels quals són exclusius de cada tipus de cèl·lula, són reconeguts pels virus, que així infecten tan sols el tipus de cèl·lules que necessiten. 3 a-3, b-2, c-1. 4 La bomba Na 1 2 K 1 és una proteïna transmembrana que bomba Na 1 cap a l’exterior de la cèl·lula i K 1 cap a l’interior. Pot actuar contra el gradient gràcies a la seva activitat com a ATPasa. Per cada molècula d’ATP que trenca obté l’energia per bombar tres Na 1 cap a l’exterior i dos K 1 cap a l’interior. 5 1-d, 2-e, 3-b, 4-a, 5-c. 1d. La cèl·lula introdueix líquids i substàncies dissoltes extracel·lulars per pinocitosi i les emmagatzema en petites vesícules. 2e. Les molècules apolars, com ara l’oxigen, travessen la membrana per difusió simple. 3b. La cèl·lula pot transportar substàncies en contra de gradient electroquímic, com és el cas del potassi, gràcies al mecanisme de transport actiu amb consum d’energia. 4a. El transport de glucosa per part de la cèl·lula té especificitat, és a dir, hi intervenen proteïnes transportadores o permeases que reconeixen la glucosa i l’arrosseguen cap a l’interior o exterior, segons sigui el gradient. 5c. La cèl·lula, per introduir partícules sòlides de mida gran, forma una vesícula o endosoma que les engloba i les introdueix per fagocitosi. A aquesta vesícula s’uniran els lisosomes i es formarà un vacúol digestiu. 6 a. A: exocitosi; B: endocitosi. b. En el procés d’exocitosi les vesícules es dirigeixen a la membrana plasmàtica (a), s’hi fusionen (b) i alliberen el seu contingut a l’exterior (c i d). El procés d’endocitosi comença amb una progressiva invaginació de la membrana (e i f) que finalitza amb un tancament del material extern dins d’una vesícula (g). c. Transport passiu i transport actiu. d. Fagocitosi. 7 Les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular rígida que impedeix l’endocitosi i que dificulta l’entrada de substàncies per simple difusió. Per aconseguir una entrada suficient de nutrients, les cèl·lules vegetals mantenen una elevada concentració interna de soluts, és a dir, una elevada pressió osmòtica. Això origina un corrent d’aigua cap a l’interior cel·lular, que arrossega tota mena de petits ions (nitrats, sulfats, etc). 8 La fusta és la matèria que constitueix l’interior del tronc, les branques i les arrels dels arbres. Està formada per capes successives de cèl·lules mortes, és a dir, de cèl·lules de les quals tan sols queda la paret cel·lular cel·lulòsica molt lignificada (és a dir, impregnada d’una substància anomenada lignina). La fusta actua com una estructura rígida de sustentació vegetal, que permet establir una competició de creixement altitudinal per buscar la llum per fer la fotosíntesi. 9 No. Les cèl·lules dels teixits de creixement, els anomenats teixits meristemàtics, estan mancades de paret cel·lulòsica rígida, que impediria el creixement de les cèl·lules filles després de la divisió per mitosi de la cèl·lula mare. Aquestes cèl·lules joves tan sols tenen la làmina intermèdia. Només després del seu creixement, quan s’inicia el procés d’especialització en cèl·lules de teixit suberós, parenquimàtic o conductor, es van dipositant sobre la làmina mitjana les successives capes de cel·lulosa, secretades per la mateixa cèl·lula. 10 Provenen de l’interior de la cèl·lula. 11 Té relació amb la composició de la matriu extracel·lular. Està formada per una fina xarxa de fibres proteiques (col·lagen, elastina i fibronectina) immerses en una estructura gelatinosa anomenada substància fonamental amorfa, la qual està formada per glicoproteïnes, que són molt hidròfiles i retenen molta aigua i ions. SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE 7
Transcript of SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE · 2018-04-12 · 34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r...
34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
PER COMENÇAR
• Ésunacèl·luladelteixitnerviósqueestàformadaperuncoscel·lular,onestrobaelnucliielcitoplasma,il’axó.Delcossurtenunesprolongacionsanomenadesdendrites.
• Ambunaaltraneurona,ambunacèl·lulamuscularoambunacèl·lulasecretora.
• Lazonadeconnexióentrelesneurones.
• Perquèlamembranapresentaunagranquantitatdecanalsiònics.Aquestscanalsgenerenuncanvidepotencialqueoriginaunsenyalelèctricquerecorretotalaneurona.
• Sónsubstànciesquímiquesquetravessenlafenedurasinàpticaiactuencomasenyalentrelesneurones.Aquestsenyalpotserexcitadoroinhibidor.
ACTIVITATS
1 a. Elmediextracel·lularésalapartsuperiorperquè ésonhihaelsglicolípids.Elcitoplasmaésalapartinferior.
b. A:fosfolípids;B:colesterol;C:glicolípid;D:proteïna.
c. Elcolesterolajudaamantenirl’estabilitatalamembranaplasmàtica,disminuintlafluïdesadelsàcidsgrassos iimpedintlacristal·litzaciódelsfosfolípids.
d. Lesproteïnesespodenclassificarenintegrals ointrínseques,siestrobentotalmentoparcialmentenglobadesenlabicapa,iperifèriquesoextrínseques, sihiestanadossades.
2 Lescadenesd’oligosacàridsquepertanyenalsglicolípids ialesglicoproteïnesquehihasituadesalacaraexterna delamembranaplasmàtica,iqueformenelglicocàlix.Tambémoltesaltresproteïnesdelacaraexterna, oqueunapartd’aquestesestrobaalacaraexterna. Allòqueelspermetactuarcomareceptorsespecífics dedeterminadesmolèculesexterneséslasevacomposició,tantperlessevespropietatsquímiquescomperlasevaarquitecturamolecular.Aixòelspermetidentificar elssubstrats,elsbacterisialtrescèl·luleseucariotes. S’haconfirmatqueaquestsreceptors,moltsdelsqualssónexclusiusdecadatipusdecèl·lula,sónreconegutspelsvirus,queaixíinfectentansolseltipusdecèl·lulesquenecessiten.
3 a-3, b-2, c-1.
4 La bomba Na1 2 K1ésunaproteïnatransmembranaquebomba Na1capal’exteriordelacèl·lulaiK1 cap a l’interior. Potactuarcontraelgradientgràciesalasevaactivitat comaATPasa.Percadamolèculad’ATPquetrencaobtél’energiaperbombartresNa1capal’exterioridosK1 cap a l’interior.
5 1-d, 2-e, 3-b, 4-a, 5-c.
1d. Lacèl·lulaintrodueixlíquidsisubstànciesdissoltesextracel·lularsperpinocitosiilesemmagatzema enpetitesvesícules.
2e. Lesmolèculesapolars,comaral’oxigen,travessen lamembranaperdifusiósimple.
3b. Lacèl·lulapottransportarsubstànciesencontra degradientelectroquímic,coméselcasdelpotassi,
gràciesalmecanismedetransportactiuambconsumd’energia.
4a. Eltransportdeglucosaperpartdelacèl·lulatéespecificitat,ésadir,hiintervenenproteïnestransportadoresopermeasesquereconeixenlaglucosail’arrosseguencapal’interioroexterior,segonssigui elgradient.
5c. Lacèl·lula,perintroduirpartículessòlidesdemidagran,formaunavesículaoendosomaquelesengloba ilesintrodueixperfagocitosi.Aaquestavesículas’uniranelslisosomesiesformaràunvacúoldigestiu.
6 a. A:exocitosi;B:endocitosi.
b. Enelprocésd’exocitosilesvesículesesdirigeixen alamembranaplasmàtica(a),s’hifusionen(b)ialliberenelseucontingutal’exterior(cid).
Elprocésd’endocitosicomençaambunaprogressivainvaginaciódelamembrana(eif)quefinalitzaamb untancamentdelmaterialexterndinsd’unavesícula(g).
c. Transportpassiuitransportactiu.
d. Fagocitosi.
7 Lescèl·lulesvegetalstenenunaparetcel·lularrígidaqueimpedeixl’endocitosiiquedificultal’entradadesubstànciespersimpledifusió.Peraconseguirunaentradasuficient denutrients,lescèl·lulesvegetalsmantenenunaelevadaconcentracióinternadesoluts,ésadir,unaelevadapressióosmòtica.Aixòoriginauncorrentd’aiguacapal’interiorcel·lular,quearrossegatotamenadepetitsions(nitrats,sulfats,etc).
8 Lafustaéslamatèriaqueconstitueixl’interiordeltronc, lesbranquesilesarrelsdelsarbres.Estàformadapercapessuccessivesdecèl·lulesmortes,ésadir,decèl·lules delesqualstansolsquedalaparetcel·lularcel·lulòsica moltlignificada(ésadir,impregnadad’unasubstànciaanomenada lignina).Lafustaactuacomunaestructura rígidadesustentacióvegetal,quepermetestablirunacompeticiódecreixementaltitudinalperbuscarlallum perferlafotosíntesi.
9 No.Lescèl·lulesdelsteixitsdecreixement,elsanomenatsteixitsmeristemàtics,estanmancadesdeparetcel·lulòsicarígida,queimpediriaelcreixementdelescèl·lulesfillesdesprésdeladivisiópermitosidelacèl·lulamare.Aquestescèl·lulesjovestansolstenenlalàminaintermèdia.Nomésdesprésdelseucreixement,quans’iniciaelprocésd’especialitzacióencèl·lulesdeteixitsuberós,parenquimàticoconductor,esvandipositantsobrelalàminamitjana lessuccessivescapesdecel·lulosa,secretades perlamateixacèl·lula.
10 Provenendel’interiordelacèl·lula.
11 Térelacióamblacomposiciódelamatriuextracel·lular. Estàformadaperunafinaxarxadefibresproteiques(col·lagen,elastinaifibronectina)immersesenunaestructuragelatinosaanomenadasubstància fonamental amorfa,laqualestàformadaperglicoproteïnes,quesón molthidròfilesiretenenmoltaaiguaiions.
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE7
35DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
12 Hipodemtrobarcel·lulosa,unpolímerdeglucosa,hemicel·lulosa,unpolímerdeD-xilosaipectines.
13 No,éspròpiadelsteixitsanimals.
14 Enelteixitconjuntiu,elcartilaginósil’ossi.
15 Ésundesmosoma.Esprodueixanivelldemembrana.
16 Ajudaamantenirlaformadelacèl·lula.Permetladissoluciódegranquantitatdesubstànciesipermetqueungrannombredereaccionsmetabòliqueshitinguinlloc.
17 Elsteixitsenquèabundenelsfilamentsintermedissón elnerviós,elsepitelis,elteixitconjuntiuielteixitmuscular.Elsmicrofilaments,d’altrabanda,abundenenelteixitmuscular.
Lafunciódelsfilamentsintermedisésestructural. Elsmicrofilamentsparticipenendiferentsfuncions:mantenirlaformadelacèl·lula;generarl’emissiódepseudòpodes;generariestabilitzarlesprolongacionscitoplasmàtiques(comperexemplelesmicrovellositats);possibilitar elmovimentdelescèl·lulesmusculars.
18 Microfilaments:a,d
Filamentsintermedis:b,e
Microtúbuls:c,f.
19 Perquèdelcentrosomaderiventoteslesestructuresconstituïdespermicrotúbuls.
20 a. L’estructuraqueespotobservarésuncentrosomaformatperdoscentríolsdisposatsperpendicularment.Cadacentríolestàformatpernoutripletsdemicrotúbulsorganitzatsenformadecilindre.
b. Estractad’unacèl·lulaanimal,perquèelscentríolsnomésestrobenalescèl·lulesanimals.
c. Elscilisielsflagelssónestructuresconstituïdes permicrotúbulsiderivendelcentrosoma.
d. Enelmomentdeladivisiócel·lularoriginaelfusacromàtic,queseràl’encarregatdeladistribució delscromosomes.
21 Elcentrosomasensecentríolsnotélímitsbendefinits isimplementésunazonadelcitoplasmaengruixidaiclara. Elcentrosomaambcentríolspresentaunaestructurabendefinidaformadapercentríolsimaterialpericentriolar(àster).
22 Corresponalatijadelflagel:presentauneixinternanomenat axonema,formatperdosmicrotúbulsiunsistemadenouparellsdemicrotúbulsperifèrics,unamatriuimediintern,iunamembranaplasmàticaqueelrecobreix.
23 Elscilissónmésnombrosositenenmenyslongitud.
24 Espodentrobardispersosalcitosoloadherits alamembranadelreticleendoplasmàticrugós.
25 S’uneixendurantelprocésdesíntesideproteïnes.
26 ElsribosomesestanformatsperRNAribosòmicidiversostipusdeproteïnesassociades.
Lafunciódelsribosomesésduratermelasíntesi deproteïnes.
27 a. Enlaimatges’observenribosomesdispersos pelcitoplasmaialgunsestrobenformantpolisomes opoliribosomes.
b. Elprocésqueestanrealitzantéslasíntesideproteïnes.
SABER FER
28 EnlasolucióA,trobemqueelmediexternéshipotònicrespectealmediintracel·lular,perlaqualcosatendirà aentraraiguaalglòbulvermellatravésdelasevamembrana,iaixílesconcentracionsinterioriexteriors’aniranigualant.Elresultatseràl’augmentdelvolumcel·lulari,finalmenteltrencamentdelamembrana delacèl·lula.
EnlasolucióB,ladissolucióonestrobenelsglòbulsvermellséshipertònicarespectealseucitoplasma,demaneraquetendiràasortiraiguadelglòbulvermellcapalmedi.Aixòcomportaràquese’nredueixielvolumiquetinguilloc laplasmòlisidelacèl·lula.
29 Eldibuix3representalasolucióA.Eldibuix2representa lasolucióB.
30 Elmecanismedetransportésunadifusiósimple,quetambéesconeix,enelcasdel’aigua,comaosmosi.
31 Elsmecanismesquetélacèl·lulapertransportarpetitesmolèculespolarssónladifusiósimpleatravésdeproteïnesdecanaliladifusiófacilitada.
32 Enlescèl·lulesvegetals,l’efecteseriadiferentque enelcasdelasituaciórepresentadaenlasolucióA. Elfetdepresentarunaparetcel·lularrígidaconfereix alacèl·lulaunagranresistènciamecànicaqueimpedeix queaugmentidevolumfinsaprovocarlasevalisi. EnelcasdelasolucióB,ésadir,enunmedihipertònic, laparetcel·lularnopotimpedirqueesprodueixilasortidad’aiguacitoplasmàticacapalmedi(plasmòlisi).
33 Lesdiferènciesquepodemtrobarsónl’absència decolesterolid’algunsfosfolípidsalamembrana internadelmitocondriiunadiferentproporciópelquefa alafosfatidilcolinailafosfatidiletanolamina.
34 Lacomposicióquímicadelamembranadelsbacteris idelamembranainternadelmitocondrimostraalgunasemblança,comaral’absènciadecolesterolid’algunsfosfolípids,que,d’altrabanda,sónpresentsalaresta demembraneseucariotes.
Entrelessemblancesquehihaentreelsprocariotes ielmitocondritrobemquepresentenDNAcircular,divisióperbiparticióielmateixtipusderibosomes.
35 Lafiguramostralapresènciadecolesterolifosfolípids.Aquestesmolèculesmostrencaràcteramfipàtic,ésadir, unapartdelasevamolèculatécaràcterpolar(hidrofílic)mentrequel’altretécaràcterapolar(hidrofòbic).Aquestacaracterísticapermetaaquestslípidsconstituirbicapes queseparenmedisaquosos.L’orientaciódecadascuna delescapesnoésal’atzarsinóque,mentrelapartapolar esrecullal’interiordelabicapa,lespartspolarsestableixeninteraccionsamblesmolèculesd’aiguadelsmedisaquosos.
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE7
36 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
TEST DE LA UNITAT
36 Respostad.
37 Respostaa.
38 Respostab.
39 Respostac.
40 Respostac.
41 Respostad.
42 Respostab.
43 Respostaa.
44 Respostad.
45 Respostac.
46 Respostab.
47 Respostad.
48 Respostab.
49 Respostac.
50 Respostad.
51 Respostaa.
52 Respostab.
53 Respostac.
ACTIVITATS FINALS
54 Membranaplasmàtica-fosfolípids-proteïnes-glicocàlix-ribosomes-reticleendoplasmàticrugós-mitocondris ocloroplasts-cloroplastsomitocondris.
55
Glicoproteïna
Fosfolípids
Colesterol
Proteïnaperifèrica
Glicolípid
ProteïnatransmembranaProteïnaintegral
Partexterna
Part interna
56 a. Estractad’untipusdetransportactiu.
b. Esprodueixencontradegradient.
c. Estractadelabombadesodiidepotassi.Transportadosionspotassial’interiordelacèl·lula.
d. Enelprimerdibuix,labombapermetl’entradad’ions sodiinterns,queocupenelseullocespecífic.Enelsegon, esprodueixlahidròlisidel’ATPis’alliberaenergiaques’utilitzaperafegirungrupfosfatalabombadesodi idepotassi.Eneltercer,esveuquel’addiciódelfosfatcomportauncanvideconformacióiesbombasodi al’exterior.Enelquart,esveuqueentrapotassiiquesesituaalseullocespecífic.Enelcinquè,esveuquel’entradadelpotassihaprovocatlapèrduadelgrupfosfat.
Enelsisè,esveuque,enperdreelgrupfosfat,labombaexperimentauncanvideconformació,queprovocal’alliberamentdepotassialcitosol,iquelabombaquedaobertaperacollirnousionssodi.
57 Espodriadir,encaraqueseriaforçarmoltlarealitat,jaqueelsplasmodesmespermetenlacomunicacióentresid’unagranpartdelescèl·lules.
58 a. 1.Capspolarsdelsfosfoglicèrids:interaccionenamb elmediextracel·lular(dissolucióaquosa).
2.Cuesapolarsdelsfosfoglicèrids:constitueixenunazonainternadelamembranadecaràcterhidrofòbicqueajudaamantenirlasevaestructura.
3.Proteïnaintrínseca:transportasubstànciesatravés delamembrana,ajudaalreconeixementcel·lular,actuacom a receptor de membrana, etc.
4.Colesterol:ajudaamantenirl’estabilitat delamembranaplasmàtica.
b. Eneldibuixesrepresentenladifusiófacilitada(transportdeglucosa)ieltransportactiu(bombadesodi-potassi).
–Ladifusiófacilitadaésunmecanismedetransportpassiu,pertantafavordegradient,quenonecessitaaportacióenergètica.Elrealitzenproteïnesintrínsequesquereconeixenmésomenysespecíficament lasubstànciaqueintrodueixenal’interiordelacèl·lula,glucosaenaquestcas.
– Eltransportactiuésunmecanismedetransportambdespesaenergèticaique,pertant,potanarencontra degradient.Eltransports’efectuagràciesaunaproteïnaintrínsecadelamembranaqueactuasimultàniamentcomunapermeasa(facilitaeltransportdelsodi idelpotassi)icomunenzim(quehidrolitzaATPialliberal’energianecessàriaperaltransport).Lahidròlisi del’ATPesrealitzaendiversesfases;enelseudecurs,s’expulsaelsodiis’introdueixelpotassialacèl·lula.
59 1)ambd),2)ambe),3)ambb),4)ambc),5)amba).
60 1)ambe),2)ambf),3)ambb),4)ambd),5)ambi)6)ambc),7)ambg),8)ambj),9)ambh),10)amba).
61 Labicapalipídicaésunbonaïllantelèctricperquènodeixapassarelsions.Malgrataixò,lamembranaplasmàticapossibilitalatransmissiódelsimpulsoselèctricsperquèpresentaproteïnesquesíquepermetenl’entrada ilasortidad’ions.Senselabicapalipídicanoespodriaferperquèelsionsentrarienosortirien,perònoavançarien alllargdelamembrana.
62 a. Lafigurarepresentalabombadesodi-potassi.En laimatgeesrepresentaeldesplaçamentd’ionsencontra degradientdeconcentraciómitjançantuntransportactiu,i,pertant,ambdespesaenergètica:amblahidròlisi d’unamolèculad’ATPestransporten3ionsdeNa1 cap al’exteriorcel·lulari2ionsdeK1capal’interiorcel·lular.
b. Enunacèl·lulaenquès’inhibeixmitjançantcianur lasíntesid’ATPalacadenarespiratòria,noespermet eltransportactiu(queconsumeixenergia),perlaqualcosalesdiferènciesdeconcentraciódelsions
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE7
37DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
intracel·lularsiextracel·lularstendiranaigualar-se demaneraqueelssolutsesdesplaçarandesdelcompartimentonestanmésconcentratscap alcompartimentonn’hihamenysconcentració.
Així,elNa1tendiràaentraralacèl·lulaonestroba enmenysconcentració,mentrequeelK1tendirà asortirdelacèl·lula.Comquearaesdesplacenafavordegradientdeconcentracióidecàrrega,eltransportseràpassiu,espontaniisenseconsumenergètic,però,comquepresentencàrrega,noespodenmourelliurement perlabicapalipídica;enconseqüèncialatravessengràciesaproteïnestransportadoresenunprocésanomenat difusió facilitada.
63 Esdiferencienentresienelfetqueelscilissónméscurts,de2a20μm,in’hihaunnombremoltgran,mentreque elsflagels,quetenenelmateixgruix,unes0,25μm,són moltmésllargs,entre10i200μm,inomésn’hihaun,dos opocsmés.
• L’arrelésunconjuntdemicrofilamentsambfunciócontràctil.
• Elcorpusclebasaldistaléscomlazonaproximalsensemicrotúbulcentralnilàminesradials.
• Latijapresentadosmicrotúbulscentrals,envoltats d’unabeina,inoudobletsdemicrotúbuls envoltatspermembranaplasmàtica.
• Elcorpusclebasalproximalpresentaunaestructura enrodadecarroambunmicrotúbulcentralconnectatperlàminesradialsfinsanoutripletsdemicrotúbuls.
• Lazonadetransiciópresentanoudobletsdemicrotúbuls.
66 a. Hanestatobtingudesambelmicroscopielectrònic. Espotsaberperquèlamidadelesestructuresfotografiadesésmassapetitaperpoderserobservadesambelmicroscopiòptic.
b. A-microtúbulsicentríol.B-glicocàlixdelamembranaplasmàtica.C-desmosoma.D-vesículesdesecreció.
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE7
34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
PER COMENÇAR
• Elcentredelcontrolcel·lularéselnucli.
• Exerceixelpaperd’organitzadordeltransportdemolècules.Repvesículesdelreticleendoplasmàticquemaduraran al'interiorseuidesprésesdistribuiranpelsdiferentscompartimentscel·lularsosortirandelacèl·lulamitjançant lesvesículesdesecreció.
• Elreticleendoplasmàticrugós.
• Lescèl·luleseucarioteshandecompensarlapèrduarelativa desuperfíciedemembranaenrelacióambelseuvolum, encomparacióamblescèl·lulesprocariotes.Amés,necessitenaïllarprocessosmetabòlicstòxicsiincompatibles.
• Enelcasdescriteneltext,lesproteïnesfabricadesalreticleendoplasmàticrugósestransportenmitjançantunsistema devesículescapal’aparelldeGolgi,onesmodifiquen. Acontinuaciósónconduïdesenvesículesalamembranaplasmàtica,ons’alliberenal’exterior.
ACTIVITATS
1 Lesriboforinessónlesmolèculesproteiquesquepossibilitenlauniódelsribosomesalesmembranesdelreticleendoplasmàticrugós.
2 Toteslescèl·lulesquepresentenunaelevadaactivitatsecretorad’enzimstenenunelevatnombrederibosomes,jaqueaquestssónnecessarisperalasíntesidelesproteïnesenzimàtiques.
3 Lesduessubunitatsribosòmiquestansolss’uneixenformantunribosomaquanaqueststradueixenunamolèculad’RNAm. Defet,tansolsquanlasubunitatmenoresfixaaunamolèculad’RNAms’hiuneixlasubunitatmésgran performarunribosomacompletunitaunRNAm. Un cop acabadalasíntesidelaproteïna,lesduessubunitats estornenaseparariaixíquedenenelcitosol.
4 Normalment,elreticleendoplasmàticrugósestrobaformatperunaxarxadesàculsaplanatsunitsentresi,téungrannombrederibosomesqueesfixenalasevamembranagràciesaunesproteïnesespecífiques(riboforines), ilessevesfuncionsbàsiquessónlasíntesideproteïnes permitjàdelsribosomes,laintroducciód’aquestesmolèculesal’interiordelssàculs,laglicosilació,l’emmagatzematgeielrepartimentposteriorpertota lacèl·lulaatravésdelesvesícules.Elreticleendoplasmàticllis,encanvi,ésunaxarxadesàculsitúbulsques’esténpertotelcitoplasma,estàmancatderibosomesalamembrana,itécomafuncionsbàsiqueslasíntesi,alacaraexterna delesmembranes,degairebétotselslípidsqueconstitueixenlamembranaplasmàtica,lasevaintroducció al’interiordelssàculs,l’emmagatzematgeielrepartimentpermitjàdelesvesículesalarestad’orgànulsdelacèl·lula.
5 a. Lasíntesiil’inicidelaglicosilaciódeproteïnes.
b. Síntesideproteïnes.
c. Inicidelaglicosilaciódeproteïnes,ésadir,afegir-higlúcids.
6 Lacaracisdel’aparelldeGolgiéslacaraenlaqual elssàculsformenunasuperfícieplanaoconvexa.Amés, éslacaramésproperaalnucli(pintatdecolorblau). Aixídoncs,lacaraciséslaqueestrobaalapartesquerradeldibuix.Lacaratranséslacaraenlaqualelssàculs
formenunasuperfíciecòncava,elssàculssóngruixuts ialsextremsesformenlesvesícules.Amés,éslamésallunyadadelnucli.Aixídoncs,lacaratranséslaqueestàsituadaaladretadeldibuix.
7 Esconsideradictiosomalasèriedequatreavuitsàculsdiscoïdalsdisposatsenparal·lelque,juntamentamb lesvesículesdesecreció,formenl’aparelldeGolgi.S’anomena cisternacadascundelssàculsdiscoïdals queformeneldictiosoma.
8 Lesvesículesrelacionadesambl’aparelldeGolgisóndetrestipus:
a. Vesículesdetransició.Sónlesqueprovenendelnucli idelreticleendoplasmàtic,iaportensubstàncies al’aparelldeGolgi.
b. Vesículesintercisternes.Sónlesquetransporten elcontingutdelssàculs,decisternaencisterna, desdelacaraciscapalacaratrans.
c. Vesículesdesecreció.Sónlesqueacumulenal’interior elcontingutmoleculardel’aparelldeGolgiabansd’alliberar-loal’exterior.
9 Delesfuncionsquefal’aparelldeGolgi,destaquen eltransport,lamaduració,l’acumulacióilasecreció delesproteïnesprocedentsdelreticleendoplasmàtic rugós;laglicosilaciódelípidsiproteïnes,ilasíntesi deproteoglicansomucopolisacàrids.
10 Elsdosorgànulspertanyenalsistemaendomembranóscel·lular;l’aparelldeGolgiesconstitueixapartir delesmembranesdelesvesículesdetransició queprocedeixendelreticleendoplasmàtic.
11 Lasemblançaésquelesduesesformenapartirdel’aparell deGolgi.Ladiferènciaésqueelslisosomescontenenenzimsdigestiusqueaniranalsvacúolsdigestiusi,encanvi, lesvesículesdesecreciósónmésgrans,esfusionenamb lamembranaplasmàtica,ialliberenelseucontingutal’exterior.
12 Realitzarladigestiódelamatèriaorgànicadelacèl·lula.
13 Elslisosomesautofàgicss’encarreguend’eliminar elsorgànulsquejanosónútilsalacèl·lula.
14 Esconsideralisosomaprimarilavesículaqueconté al’interiorenzimsdigestius,peròenelqualnoesprodueixcapactivitatenzimàticadigestiva.Esconsideralisosomasecundariaquellal’interiordelqualsíquehihaactivitatdigestivaacausaqueelsenzimsdigestiushanprescontacteambunsubstratorgànic.
15 Escreuquelescadenesd’oligosacàrids,abundantsalacarainternadelamembranadelslisosomes,evitenqueelsenzimshidrolasesataquinidigereixinlamembranadellisosoma.
16 Enelslisosomestrobemenzimsdigestius,concretamenthidrolasesàcides.Duenatermereaccionsperdigerir lamatèriaorgànica.ElslisosomeshandemantenirunpHentre 3 i 6 per a un bon funcionament.
17 Enlescèl·lulesvegetals.Contésubstàncieshidròfiles.
18 S’anomena destoxicacióelconjuntdeprocessos dedegradacióoxidativaquesofreixendeterminadessubstànciestòxiquesal’interiordelacèl·lula.Efectuenaquestaactivitatelreticleendoplasmàticllisielsperoxisomes.
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE8
35DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
19 Elsperoxisomess’encarreguendeladegradació decompostosperjudicialsperalacèl·lula,ésadir,tenenfunciódedestoxicació.Sónabundantsenlescèl·lules delfetgeidelronyó.
20 a amb 2 , b amb 3, c amb 4, d amb 1.
21 Sintetitzarlesproteïnesquenecessitaelmitocondri perrealitzarlessevesfuncions.
22 Elstilacoidesolamel·lessónsàculsaplanatscaracteritzatspercontenirpigmentsfotosintèticsalamembrana.L’espaiinteriorquedelimitens’anomenalumen o espai tilacoidal. Enelstilacoidestélloclafaselumínicadelafotosíntesi.
23 Lafasefoscaobiosintètica.
24 Pertanyenalgrupdelsleucoplasts.L’altretipusprincipal deplastsquehihasónelscromoplasts,quecontenenpigments.Elsplasts,engeneral,tenenlacapacitat desintetitzariemmagatzemarsubstàncies,comperexempleclorofil·laalscloroplasts,midóalsamiloplasts iproteïnesalsproteoplasts.
25 Característiques Mitocondris Cloroplasts
Es troben en cèl·lules animals
Sí No
Es troben en cèl·lules vegetals
No Sí
Tenen doble membrana
Sí Sí
Presenten tilacoides
No Sí
Presenten crestes
Sí No
Tenen estroma No Sí
Tenen DNA Sí Sí
Tenen ribosomes Sí Sí
Presenten una cadena
transportadora d’electrons
Sí Sí
26 L’RNAnucleolar(RNAn)estrobaalnucli;l’RNAmissatger(RNAm),aleszonesdecromatinaenquèestranscriu ungen,ielDNA,alacromatina.
27 PerquèalDNAdelnucliésonhihalainformaciónecessàriapersintetitzarelsenzimsquenecessitalacèl·lulaperfer ladigestió,persintetitzarlesproteïnesreceptores demembrana,iperconstruirmembranes,ribosomes,citosquelet,histones,etc.
28 Permitjàdelafusiódelesmembranesdelescèl·lulescontigües,amblaqualcosaenunsolcitoplasmahihados omésnuclis,fetques’anomenasíncit,opermitjà d’unadivisió,ounesquantes,delnuclisensequeaixò vagiacompanyatdedivisionsdelcitoplasma,iaixíapareix unplasmodi.
29 Elnucliésunaestructuraformadaperunadoblemembrana,l’embolcall nuclear, un medi intern, anomenat nucleoplasma,
quecontéelmaterialgenètic(DNA)iunodoscorpusclesmoltricsenRNAanomenatsnuclèols.
30 Elnuclieninterfasepresental’embolcallnuclearintacte, encanvi,enelnucliendivisiódesapareixl’embolcall.
31 Vn (6/100)34.000μm3
RNP 5 5 5 Vc 2 Vn 4.000μm3 2(6/100)34.000μm3
5 0,0638332 Nopodriasortirl’RNAmi,pertant,noespodrienfabricar
proteïnes.Nopodrienentrarlesproteïnesdelstipus DNA-polimerases,RNA-polimerases,histonesiproteïnes del’RNAn;pertant,noespodriaduplicarelDNA,niformar lafibradecromatinade100Å,nil’RNAnnilespartículespreribosòmiques.
33 Perregularquinesproteïnespodenentrarosortiriquinesno,iperregularlasortidadelessubunitatsribosòmiques.
34 Que,comqueenlescèl·luleseucarioteshihaunesquantesmolèculesdeDNA(adiferènciadelesprocariotes, quetansolsentenenuna),aquestes,comques’enrotllensobresimateixesperevitarlaruptura,probablement escondensarienenllocsdiferents,amblaqualcosaseriamésdifícilcoordinarlareplicaciódelDNA,larecombinaciógenèticadurantlameiosiielrepartimentdelscromosomes.
35 Perquèlalàminanuclearpresentapuntsd’unióamb lesfibresdecromatina,que,enenrotllar-sesobresimateixes,formenelscromosomes.Perquèlesfibres decromatinaqueformenelscromosomestenenpuntsd’unióamblalàminanuclear,ilesproteïnesd’aquesta espodenassociaralesdelamembranainterna de l’embolcall nuclear.
36 DNA-polimerases,RNA-polimerases,ribonucleoproteïnes,histonesinucleòtids.Sónlesmolèculesnecessàries peraladuplicaciódelDNA,perferlasíntesid’RNA iperalafabricaciódesubunitatsribosòmiques.
37 Gràciesaunaxarxaproteicafibril·larialfetdetrobar-se enestatdegel.
38 Perquèpresentalessubunitatsribosòmiquesde60S ide40S.
39 PerquèésnecessarielsegmentdeDNAonhiha lainformaciósobrelamaneracoms’hadesintetitzarl’RNAnucleolar.Hihamésnuclèolsalescèl·lulessecretoresd’enzimsperquè,comquesónelsenzimsproteïnes,sónnecessarismoltsribosomes,iaixòimplicaunnuclèolgran iunsquantsnuclèolspetits,jaquel’RNAnucleolardesprésdonaràllocaunsquantsRNAribosòmics.
40 L’eucromatinaéslacromatinaqueesdescondensadurant lainterfaseilaheterocromatinaéslacromatinaqueno esdescondensadurantlainterfase.
41 Esdiferenciendostipusd’heterocromatina,l’heterocromatinaconstitutivail’heterocromatinafacultativa.Laheterocromatinaconstitutivaésaquellaqueesmantécondensadaentoteslescèl·lulesdelcos,ilafacultativa estrobacondensadaenunescèl·lulesdelcosiend’altresno.
42 Unelevatgraud’empaquetamentd’unsegmentdelafibradeDNAescorresponamblaimpossibilitatqueelsgens
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE8
36 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
contingutsenaquestsegmentsiguintranscritsi,pertant, lacèl·lulaescomportaràcomsiestiguésmancadad’aquestainformaciógenètica.Aixòexplicaqueduescèl·lulesambunamateixainformaciógenèticatinguincaracterístiquesmoltdiferents,perexemple,unacèl·lulanerviosaiunacèl·lulamusculard’unamateixapersona.
43 Enelshumansnohipothavercèl·lulessomàtiquesambunnombresenardecromosomes,tretques’hihagiproduït unamutació,compassa,perexemple,enlasíndrome deDown,enquèhihatresexemplarsdelcromosoma21 enllocdedos,queéselqueésnormal(und’heretatdelpareiunaltred’heretatdelamare),oenlasíndromedeKlinefelter,enquèhihadoscromosomesXiuncromosomaY. Enelsgàmeteshumanshihaunnombresenar decromosomes,concretament23,encondicionsnormals.
Enaltresespècies,hihacasosenquèlescèl·lulessomàtiquesdelsadultsd’unsexetenenunnombreparelldecromosomes,ilesdel’altresexe,unnombresenar.Elprimerpotgenerargàmetesambunnombresenaroambunnombreparell decromosomes.Perexemple,silescèl·lulessomàtiquestenen48cromosomes,elsgàmetestindran24cromosomes.Elsegongeneralameitatdelsgàmetesambunnombreparellil’altrameitatambunnombresenar.Perexemple,sité 47cromosomes,generaràgàmetesamb24cromosomes igàmetesamb23cromosomes.
44 Elscromosomesespodenclassificarsegonslaposició delcentròmer.Aixítrobemcromosomesmetacèntrics,submetacèntrics,acrocèntricsitelocèntrics.
45 1.Centròmer,2.Braços,3.Cromàtides,4.Telòmer.
SABER FER
46 1.Nuclèol.2.Embolcallnuclear.3.Cloroplast.4.Paretcel·lular.Tambéespotacceptarmembranaplasmàtica. 5.Citoplasma.
47 Eucariota.Perlapresènciad’embolcallnuclear.
48 Vegetal.Perlapresènciadecloroplasts.
49 Lafotosíntesi.
TEST DE LA UNITAT
50 Respostab.
51 Respostad.
52 Respostaa.
53 Respostac.
54 Respostac.
55 Respostab.
56 Respostad.
57 Respostac.
58 Respostaa.
59 Respostad.
60 Respostaa.
61 Respostab.
62 Respostad.
63 Respostac.
64 Respostab.
65 Respostac.
66 Respostaa.
67 Respostad.
68 Respostad.
69 Respostac.
ACTIVITATS FINALS
70 • Fosforilacióoxidativa–Mitocondris.
• Regulaciódelapressió–Vacúolpulsàtil.
• Glicosilació–AparelldeGolgi.
• Síntesideproteïnes–Ribosomes,reticleendoplasmàticrugós.
• Formaciódecolesterol–Reticleendoplasmàticllis.
• Degradaciód’àcidsgrassos–Mitocondris.
• Síntesid’àcidsgrassos–Citosol.
• Formaciódeproteoglicans–AparelldeGolgi.
• Procésdefotosíntesi–Cloroplasts.
• Formaciódeglicolípids–AparelldeGolgi.
71 A. Mitocondri(vegeu-nelespartsalapàgina159delllibre del’alumne).Lasevafuncióéslad’obtenirenergiamitjançantelprocésdelarespiraciócel·lular.
B. AparelldeGolgi(vegeu-nelespartsalapàgina154 delllibredel’alumne).Lessevesfuncionsprincipalssón:
• Maduració,acumulació,transportisecreció deproteïnesprocedentsdelreticleendoplasmàtic.
• Glicosilaciódelípidsiproteïnes.
• Síntesidepolisacàrids.
72 a. Pseudopodi
Nucli
Reticleendoplasmàticrugós
Lisosoma
b. Elprocésques’observaéslafagocitosi.
73 1.AparelldeGolgi.2.Membrananuclear.3.Nuclèol.Estractad’unacèl·lulaeucariotaanimal.Enlescèl·lulesanimalssesolsituarpròximalnucli,envoltantelscentríols.
74 AésunRNAm,Bsónribosomes,Césellumendelreticleendoplasmàticrugós,Désunavesículadesecreció iEéslaproteïnasecretada.
Elprocés1éslasíntesideproteïnesilasevaintroducció alreticleendoplasmàticrugós.Elprocés2éslamodificació
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE8
37DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
inicialdelesproteïnesintroduïdesalreticleendoplasmàticrugós,elseutransport,lasevamodificaciófinalal’aparell deGolgiilasevasecreció(exocitosi).
75 1.ambc.,2.amba.,3.ambg.,4.ambe.,5.ambd.,6.ambb.,7.ambh.,8.ambf.,9.ambj.,i10.ambi.
76 a.ésF,b.ésF,c.ésC,d.ésF,e.ésC,f.ésF,g.ésF,h.ésC, i.ésF,j.ésF.
77 a. amb 4 ,b. amb 3, c. amb 5, d. amb 2, e. amb 1.
Commésgransiguielrequerimentenergèticd’unòrgan oteixit,mésquantitatdemitocondrishauràdetenir alessevescèl·lules.Pertant,lescèl·lulesdelsmúsculs delescamesd’uncorredordemarató,quefanunexerciciaeròbic,tindranmoltamésquantitatdemitocondrisque lesdequalsevolteixitvegetal.
78 Lesparellesdecromosomeshomòlegssón:A-H;B-D;C-G;F-J;E-I.
Estractad’unmascle,jaqueundelsparells(E-I)té elscromosomesdiferents;estracta,pertant,delparellXY oYX.
79 a. Lapresènciadenuclidiferenciat,tambélapresència d’unsistemaendomembranós,lapresència demitocondris.
b. Elnúmero3representaunmitocondri.Lasevafuncióprincipaléslarespiraciócel·lular.
c. Lacèl·lulacontédosorgànulsdedoblemembrana, elnucli(número2)ielmitocondri(número3).
80 a. Estractadelreticleendoplasmàticrugós.
b. Ésunaestructuraformadapersàculsaplanatsassociats aribosomes.
c. Elsgrànulsques’observensónribosomesilasevafuncióésintervenirenlasíntesideproteïnes.
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE8
