SOLUCIONARI C1 - Centro de Idiomas UMH · 2016-02-09 · b) Hi havia un ordinador al contenidor de...

SOLUCIONARI C1

AVALUACIÓ INICIAL

COMPRENSIÓ LECTORA

Activitat 1 (pàgina 6)

1.1 V 1.2 F 1.3 F 1.4 V 1.5 V


2.1 a) 2.3 c)

2.2 b) 2.4 a)

EXPRESSIÓ ESCRITA Activitat 3 (pàgina 8) Resposta oberta.

ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

LÈXIC I SEMÀNTICA


4.1 b) 4.5 b) 4.9 c)

4.2 c) 4.6 b) 4.10 a)

4.3 a) 4.7 c)

4.4 b) 4.8 b)

MORFOSINTAXI

4.11 b) 4.15 a) 4.19 c)

4.12 b) 4.16 c) 4.20 Totes són incorrectes

4.13 a) 4.17 b) 4.21 a)

4.14 b) 4.18 c) 4.22 a)

NORMATIVA ORTOGRÀFICA

4.23 a) 4.28 b)

4.24 c) 4.29 b)

4.25 a) 4.30 a)

4.26 c) 4.31 a)

4.27 b) 4.32 b)

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS


Resposta oberta. Activitat 6 (pàgina 10) Resposta oberta.

UNITAT 1

COMPRENSIÓ LECTORA

Activitat 1 (pàgina 12) 1.1 F 1.2 F 1.3 F

Activitat 2 (pàgina 13) 2.1 c) 2.2 a) 2.3 b) 2.4 b)

Activitat 3 (pàgina 13) Resposta oberta.



Resposta oberta.

a)

menjars aficions animals i plantes

el formatge, el vi, les

maduixes, l’aigua

el jazz, la poesia de Rilke i

Sicart, els trencaclosques,

nadar, remenar a les

llibreries, les pel·lícules xineses

i les de Humphrey Bogart

els gats, els arbres i les cireres quan

floreixen

tasques altres

tesi doctoral sobre Descartes,

netejar a fons i endreçar els

armaris

el paper quadriculat, els noms de lloc, el formatge, la

pintura de Magritte, el color verd, els estels fugaços, tenir

temps, Estocolm, les besades, esclatar a riure, el plugim,

els ordinadors, les converses amb respostes picants i

ràpides, el vent, la utopia


Resposta oberta.


ORTOGRAFIA I FONÈTICA


a) Ítaca h) víking o) hostil

b) tiquet i) tríode p) prènsil c) rèptil j) rubèola q) osmosi d) Himàlaia k) radar r) Zuric e) xassís l) tèxtil s) míssil f) uníson m) termòstat t) copie g) interval n) pròpolis u)

quilogram

agudes planes esdrúixoles

tiquet, xassís, interval,

radar, hostil, Zuric,

quilogram

rèptil, uníson, víking,

tèxtil, termòstat, prènsil,

osmosi, míssil, copie

Ítaca, Himàlaia, tríode,

rubèola, pròpolis


a) Diu que ara compra el pernil i prou.

b) Si el veus, dis-li que vinga en menys que canta un gall.

c) Fa dotze anys que els meus cosins se n’anaren.

d) Vine amb mi i veuràs la representació que han fet.


Al mes de gener es produí una avaria en la instal·lació elèctrica de la ciutat que deixà la

població durant mitja hora sense llum. Els més poregosos pensaren que es tractava d’un

míssil, però afortunadament no fou així. Arquimedes, després de veure que no hi havia

perill, decidí fer el

viatge que tenia previst per anar a l’Himàlaia i telefonà a l’Èsquil, que estava a Mali, per

veure si l’hi acompanyava. Tots dos es reuniren al campament base i decidiren fer-se un

café, això sí, amb una tassa sense ansa, com en els vells temps. I des d’aquell indret

pogueren contemplar un paisatge meravellós.


LÈXIC I SEMÀNTICA


a) Aprofitar-se’n.

b) Un assumpte molt delicat.

c) Superar una dificultat.

d) Tenir molta experiència.

e) Nàixer, espavilar-se.

f) Ser prudent.

g) Ser molt bona persona.

h) Ser malparlat.

i) Ser un malgastador.


Resposta oberta.


a) Estima tu per tal que t’estimen a tu.

b) Ningú no fa res.

c) Qui no busca treball passarà fam.


MORFOSINTAXI


masculí / femení masculí / femení

llop /

lloba gal

/ gal·la

secretari / secretària

perdigot / perdiu

emperador /

emperadriu nebot /

neboda

gendre / nora

marqués /

marquesa

bruixot / bruixa

institutor /

institutriu delegat

/ delegada nét /

néta

artista /

artista gos /

gossa actor

/ actriu


Has encés el llum del menjador.

La llum del sol m’enlluerna.

Els arqueòlegs van obrir el vall sota la muralla.

Vam anar per la vall entre muntanyes.

La fi del món tardarà a arribar.

El fi que perseguim és aprovar l’examen.

Les canals que hi ha a Montserrat són difícils de baixar.

Han fet els canals per poder regar bé.

Quan li agafa la son, s’adorm de seguida.

Ja dormia i aquell mosquit li ha trencat el son.


Resposta oberta.

d) Qui treballa tindrà guanys.

e) Les coses, cal parlar-les per tal que no hi haja embolics.

f) Qui no es documenta serà babau.

g) Cal estar alerta quan passa l’ocasió per a aprofitar-la.

h) La blasfèmia o el xafardeig pot esdevenir un perill greu.

i) Les disposicions legals sempre solen tenir algun defecte que permet de transgredir-les

impunement.

Activitat 4 (pàgina 19) 4.1 c) 4.2 b) 4.3 a) 4.4 b) 4.5 c) 4.6 a)

UNITAT 2

COMPRENSIÓ LECTORA


1.1 c) 1.3 a)

1.2 b) 1.4 c)


2.1 F 2.3. V

2.2. F 2.4. V

EXPRESSIÓ I INTERACCIONS ORALS


a) Resposta oberta

b) Resposta oberta


a) Una parella expressa els seus gustos sobre la programació de televisió. Mentre

que l’home es mostra clarament a favor dels programes de xafarderies, la dona

opina que aquests programes els haurien de fer caure de la programació i substituir-

los per uns altres de major qualitat intel·lectual.

b) Resposta oberta.

Activitat 3 (pàgina 30) Resposta ober ta.


Activitat 5 (pàgina 31) a) Resposta ober ta. b) Resposta ober ta.





a) L’antiguitat contrasta amb l’època contemporània.

b) Hi havia un ordinador al contenidor de la infermeria.

c) Dibuixa una línia que separe el nucli en dues meitats.

d) Les por tes del monestir tenen falta d’una bona capa de vernís.

e) L’ambaixadora por tava un collar d’ametistes i maragdes.

f) L’espor tista va esternudar quan llançava la javelina.

g) Viatjarem des de les costes de l’Empordà fins a Santa Coloma de Gramenet.


a) ràfega k) ambigüitat

b) picapor ta l) eruga

c) antiguitat m) infermera

d) contenidor n) javelina

e) Sardenya o) sanefa

f) diabetis p) efeminat

g) empor tar q) gelea

h) assemblea r) sergent

i) eclipsi s) enyorar

j) làctia t) meravella


a) Els croats no pogueren supor tar els turments a què foren sotmesos.

b) La joventut d’ara s’avorreix amb els joguets d’abans.

c) El cònsol d’Hongria por tava el cap ben cobert.

d) Estic torbat: no m’esperava rebre una ploma en un estoig tan elegant.


I com que la imaginació era lliure, jo la treia de la gabieta del meu cap i la feia

volar com si fóra un verderol o un gafarró o un passerell, i a un dels indrets on més li

agradava anar vers les muntanyes, l’Aitana i el Puig Campana, aqueixes que es

veien llunyanes i mig emboirades i pareixien les muntanyes d’un poble perdut. Però

eren una realitat que ressaltava del fons del paisatge per la banda de migjorn, i els

qui havien pujat els seus vessants fins a aplegar als cims i havien baixat als barrancs

llurs, ho sabien ben bé i parlaven de les plantes i dels arbres que es criaven entre

aquells penyals: heura i falzia, escabiosa i cards, farigola i aurons, teixos i argelaga,

esbarzers i freixes, dauradelles i vesc. I els homes cercadors d’herbes remeieres

amunt i avall amb el cabàs i el falçonet i l’aixadeta, i en haver arreplegat la collita

per a vendre-la, sempre se’n quedaven uns grapats, perquè amb el poliol i la sàlvia

farien tassetes d’herbes, la pebrella ser viria per a per fumar les olives que dormien

sobre llits de sal dins de les gerres, i el timó i la sàlvia i la camamil·la i el fenoll posats

a remulla en aiguardent conver tien aquesta beguda en una altra de més bona que

es deia licor d’herbes.


LÈXIC I SEMÀNTICA


lloc esports

hipòdrom hípica

circuit motociclisme, automobilisme

avencs i coves espeleologia

trinquet pilota valenciana

muntanyes senderisme, alpinisme

estadi atletisme, futbol, salt de per xa

poliespor tiu bàsquet, tenis

velòdrom ciclisme

piscina natació

mar ober t vela


Resposta ober ta.

a l’aire lliure

parapent, barranquisme, piragüisme, caça, tir al plat, marató, vela, tresc, salt de per xa, llançament de pes

recintes tancats

tenis, esquaix, boxa, esgrima, halterofília, pàdel

pilota valenciana

corda, espardenya, badana, bolintxó, coixinet, corredor, galotxa

futbol

gespa, travesser, escaire, baló, samarreta, banderí, banqueta, creueta, fossat, botes



a) Equipament bàsic per a practicar l’espeleologia: arnés, puny, mosquetons, casc,

granota, botes, saca, cordes, manta tèrmica, guants, mar tell, espitador, espits…

b) pou, protecció, cascos, descens, allaus, avenc, cables, cordes




MORFOSINTAXI


a) l’ànec m) la universitat

b) l’Aitana n) l’heroi

c) l’albereda o) l’11.453

d) el terratrèmol p) l’humor

e) la imaginació q) el iot

f) el iogur t r) l’eslip

g) l’aire s) la illeta

h) l’occità t) la ingenuïtat

i) l’espia u) l’oncle

j) la iguana v) l’egua

k) l’onze w) l’entreteniment

l) l’STEPV x) l’alba


a) l’harmonia i) l’heroïna q) l’orella

b) la imaginació j) la idea r) la ira

c) la una (hora) k) l’hoquei s) l’IVA

d) la hiena l) l’Índia t) l’ungla

e) l’alegria m) la iaia u) l’illa

f) l’àvia n) la efe v) l’ocasió

g) l’Haia o) la UGT w) la injecció

h) l’IRPF p) la esse x) l’avaria


a) les iniciatives, la iniciativa

b) les universitats, la universitat

c) les influències, la influència

d) les imper feccions, la imper fecció

e) les úniques, l’única

f) els autobusos, l’autobús

g) les egües, l’egua

h) les agendes, l’agenda

i) les infermeres, la infermera

j) les immobiliàries, la immobiliària

k) els ídols, l’ídol

l) les històries, la història


a) Van treballar tot el dia perquè volien acabar prompte la faena.

b) La cosa/ El / Allò que més em desagrada és que digues mentides.

c) La lletjor i la bellesa són qualitats subjectives.

d) Sempre defén allò que és seu. / Sempre defén les coses seues.

e) La golejada de l’equip amfitrió fou el fet més destacat de la jornada d’ahir.

f) El pitjor encara està per venir.

g) Ho farem, segons e l q u e h e m / allò pactat.

h) Açò és just al lò que/el que anava buscant.

i) No m’agraden gens les coses dolces.

j) Vine com més prompte millor. / Vine tan aviat (o prompte) com pugues.

k) Viu a cor què vols. / Viu regaladament.

l) Almenys s’ha disculpat. / Si més no s’ha disculpat.

m) D’ara endavant, no vull que tornes a fer tard.

n) Encara no està prou madur.

o) Ves per on! / Si són les coses! / Com són les coses!

p) Segons sembla, diuen que demà nevarà i tallaran la carretera.

q) Primerament, encara no ens ha dit si vindrà. / D’antuvi, encara no ens ha dit si

vindrà

EXPRESSIÓ ESCRITA


a) Resposta oberta.

b) Resposta oberta.


Resposta ober ta.


a) Els esports desperten passions que són molt difícils de superar. A més, tenen la

facultat d’agermanar persones sense fer cap distinció.

b) Resposta oberta.

Pelé

Tres Corações, Minas Gerais, 23 d’octubre de 1940

Nom amb el qual és conegut el futbolista brasiler Edson Arantes do Nascimento.

Hom el considera un dels millors futbolistes de tots els temps. Jugà primer amb el

Bauru (1951) i fou professional el 1956 amb el Santos FC. Fou internacional un bon

grapat de vegades i arribà a marcar més de 1.000 gols. El 1974 fitxà pel Cosmos de

Nova York, en el qual acabà la seva carrera espor tiva el 1977. Davanter centre o

interior, posseí un domini de la pilota i una visió de joc extraordinaris.

Gran Enciclopèdia Catalana

AVALUACIÓ


1.1 b) 1.9 b)

1.2 b) 1.10 b)

1.3 a) 1.11 c)

1.4 b) 1.12 b)

1.5 b) 1.13 b)

1.6 b) 1.14 b)

1.7 c) 1.15 c)

1.8 b) 1.16 b)

Unitat 3

COMPRENSIÓ LECTORA

Activitat 1 (pàgina 44) 1.1 V 1.2 F 1.3 F 1.4 V

Activitat 2 (pàgina 45) 2.1 b) 2.2 b) 2.3 c) 2.4 a)





mortadel·la [l] pallasso [ʎ] zenit [z] realçar [s] col·lisió [z] zodíac [z] agulló [ɣ]

metàl·lic [l] personalitzar [z] metall [ʎ] cadirer [ð] colzada [z] gall [ʎ] guant [ɣ]


LÈXIC I SEMÀNTICA


a) Hi predomina el registre vulgar, perquè conté moltes paraules transgressores de la

norma social (cul, porc…) i algunes de transgressores de la norma lingüística

(marrano, cotxino…). b) El registre vulgar hi està representat per paraules com ara

cul, marrano, tio cotxino, porc, collons.


a) despejaré:

desemboiraré b) mitja:

mitjana

c) recau: encàrrec

d) degut: a causa, per

e) fundir: fondre; pasillo: corredor; a oscures: a les fosques



a) hobby: afició

b) alt estanding: alt nivell, categoria

superior

c) sponsors: patrocinadors

d) mister: entrenador

e) paparazzi: fotògrafs

f) sport: esport

g) hardware: maquinari

h) Champions: Lliga de Campions

i) penalty: penal

j) best-seller: llibre més venut

k) hall: entrada, rebedor, vestíbul


a) beix

b) bricolatge

c) bungalou

d) casset

e) càsting

k) pòquer

f) confeti

g) derbi

h) esprai

i) fúting

j) poni

l) puzle

m) salt de pont

n) vàter, lavabo

o) xampany

p) xip

q) zàping

r) quètxup


bricolage: bricolatge

after-shave: loció de massatge

garage: garatge

cassette: casset

folk: folklòrica

spaghetti: espaguetis

pizza: pizza

mango: mango

sport: esport

football: futbol

windsurf: surf de vela

footing: fúting

reality show: xou d’impacte


Barbarismes o els neologismes no assimilitats: bafle (pantalla acústica), standard

(estàndard), marketing (màrqueting, marxandatge), show (xou), vedette (vedet),

flash (flaix), mass media (mitjà de comunicació de massa), e-mail (correu electrònic),

bookcrossing (passallibres).


a) Locució que s’empra per a increpar algú pel seu comportament, el seu parer…

b) Pegar un colp violent.

c) Deixar eixir o expansionar-se allò que estava reclòs (en aquest cas, una ventositat).



A les vuit en punt, sona el despertador. Es regira al llit, allarga la mà i detura el riiing.

Els badalls són llargs. Estira els braços i es lleva amb mandra. La seva alçada és

considerable. Es posa les sabatilles, va al lavabo, orina, agafa el raspall i es renta les dents.

Es dutxa prenent-se temps. S’eixuga amb la tovallola, es posa el barnús, torna al

dormitori, obre l’armari, es mira les camises i en tria una. Camina pel carrer. El seu pas és

apressat. Al quiosc compra el diari i se’l fica sota l’aixella. Un parell de carrers més enllà

troba el cotxe. Hi puja, i quan tanca la porta s’agafa els faldons de la gavardina. Torna

a obrir-la i fica els faldons dins. Arriba a l’emissora de televisió que ja passa un quart de la

seva hora d’entrada. Agafa l’ascensor. Puja fins a la planta, camina pel passadís i arriba a

la redacció. Hi entra, saluda els companys. Com que veu que la Marta va cap al

passadís, li pregunta si no li fa res pujar-li un cafè. Mentrestant, es mira l’agenda, amb les

entrevistes pel dia.

AVALUACIÓ


1.1 b) 1.4 b) 1.7 b) 1.10 a)

1.2 c) 1.5 a) 1.8 a) 1.11 a)

1.3 c) 1.6 a) 1.9 c) 1.12 c)

2. b 3. b 4. 4.1. b 4.2. b 4.3. b

Activitat 2 (pàgina 58) b)

Activitat 3 (pàgina 58)b)


4.1. b) 4.3. b) 4.2. b)

UNITAT 4

COMPRENSIÓ LECTORA


1.1 V 1.4 V

1.2 F 1.5 V

1.3 F


2.1 c) 2.3 c)

2.2 a) 2.4 a)



a) Resposta ober ta.

b) Resposta ober ta. Activitat 2 (pàgina 63) Resposta ober ta.

Activitat 3 (pàgina 63) Resposta ober ta. Activitat 4 (pàgina 63)

Resposta ober ta. Activitat 5 (pàgina 63)

a) Joan b) Mar ta c) Josep


Resposta ober ta.




a) creïlla c) qualsevol

b) llonganissa d) comprar



Un any que no plovia massa, el camperol tenia les seues hortes plantades de tota classe

d’hor talisses i de llegums: fesols, cigrons, bajoques, encisams, i no podia dir-se que li

anaven malament; però era tanta la seca i el sol havia arribat a fer-se tan abrasador,

que les fulles d’aquelles plantes sempre apareixien polsoses i pansides. El llaurador era

molt curós; així que, algunes nits, anava a la font i, a poals, en duia aigua i arruixava tot

el fullam de la seua horteta. Les plantes, l’endemà, tenien les fulles teses, ben llises,

netes, verdíssimes, com si les tibaren a posta.


LÈXIC I SEMÀNTICA


• APICULA → abella → apicultura

• AXILLA → aixella → axil·la

• CAPILLU → cabell → capil·lar

• DIRECTU → dret → directe

• EXAMEN → eixam → examen

• LAICU → llec → laic

• MUSCULU → muscle → múscul

• OPERA → obra → òpera

• ORGANU → orgue → òrgan

• RADIU → raig → radi

• ROTUNDU → redó → rotund

• STRICTU → estret → estricte


1) d) 2) a) 3) c) 4) e) 5) b)


redactora creativa, copy, procés creatiu, guions, anuncis, titulars, eslògans, equips

creatius, director d’ar t, director d’ar t, la imatge, l’estètica de l’anunci, agència de

publicitat, marca, depar tament de comptes, client, depar tament creatiu, campanya,

mitjans, briefing


1) b) 2) c) 3) a


MORFOSINTAXI


a) Es desconeix el significat d’aspectes bàsics de la situació comunicativa referents a la

persona o persones (dixi personal), temps (dixi temporal) i espai (dixi espacial).

b) En la primera nota es desconeix el significat de:

• d’ací a una hora: dixi temporal

• posa, et, vaig donar: dixi personal

• en aquest lloc: dixi espacial

c) En la segona nota es desconeix el significat de:

• he vingut, estaves, ens veiem, quedem: dixi personal

• aquí, allà: dixi espacial

• sempre: dixi temporal


a) Ací (grau immediat); allí (grau de llunyania)

b) aqueixa (grau intermedi)

c) aquest (grau immediat); aquell (grau de llunyania)

d) Això (grau intermedi)

e) Allò (grau de llunyania)

f) açò (grau immediat); això (grau intermedi)

g) aquest (grau immediat); aquell (grau de llunyania)

h) Allò (grau de llunyania)

i) Aquest (grau immediat); aquella, aquell (grau de llunyania)


a) Dixi espacial (aquest)

b) Dixi temporal (gaudeix, ara)

c) Dixi personal (T’); dixi temporal (agrada)

d) Dixi personal (teua)

e) Dixi temporal (ja, pròxim any)

f) Dixi espacial (ací); dixi temporal (fem)

g) Dixi personal (t’); dixi espacial (hi)

h) Dixi temporal (ara); dixi personal (li, ell)


dixi temporal

El temps en el discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans

d’ara i el després d’ara. En el text, la dixi temporal es manifesta amb les marques de

primera persona del plural del present d’indicatiu (portem, atipem,

proposem, resulte, subvertisca, hem de tenir, portem, posem, gaudim) i amb l’adverbi ara.

dixi personal

Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de

l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. En el text, les marques de primera persona

del plural tenen un caràcter inclusiu, perquè volen implicar el receptor tant en les formes

verbals (portem, atipem, proposem, resulte, subvertisca, hem de tenir, portem, posem,

gaudim) com en el possessiu nostra.

EXPRESSIÓ ESCRITA

pàgina 71

Resposta oberta.

AVALUACIÓ


1.1 c) 1.2 b) 1.3 b)


2.1 b) 2.5 a) 2.9 a)

2.2 a) 2.6 c) 2.10 c)

2.3 b) 2.7 a) 2.11 b)

2.4 b) 2.8 a) 2.12 b)

UNITAT 5


1.1 c) 1.3 c)

1.2 a) 1.4 b)


2.1 V 2.3 F

2.2 F 2.4 V



Resposta oberta.


Resposta oberta.


Resposta oberta.



a) qua-li-tat j) li-qua-ci-ó

b) se-güent k) e-qua-to-ri-al

c) fun-ci-ó l) bou

d) di-a-ri m) quan

e) teu-la n) pas-qual

f) bau-la o) pe-uet

g) qua-dre p) ví-du-es

h) ai-güe-ta q) mo-uen

i) es-criu-rem r) fre-qüent


diftong creixent diftong decreixent triftong no hi ha diftong

riu creueu piano

quatre

llengua

freqüent

reina

creu

brou

pairal

sou

pou

enquesta

guitarra

joia

valència

maria

pueril

iogurt


a) In-hòspit k) des-cendent

b) ar-redonir l) in-trauterí

c) ins-pirar m) mas-carar

d) a-lleujar n) tras-lladar

e) nos-altres o) trans-oceànic

f) e-lles p) cas-sola

g) a-normal q) fet-ge

h) endar-rerir r) ra-queta

i) ins-pirar s) cartut-xera

j) ex-pirar t) aquós


U-na ma-re va amb la se-ua fi-lla a la con-sul-ta del met-ge de cap-ça-le-ra i li diu:

––La xi-que-ta em té pre-o-cu-pa-da, doc-tor. Com pot veu-re, no pa-ra mai de som-riu-re.

El doc-tor e-xa-mi-na la ne-na i, al cap d’un mo-ment, ins-pi-ra pro-fun-da-ment i, amb to

so-lem-ne, re-co-ma-na a la ma-re:

––Es-col-te, se-nyo-ra, i si pro-va d’a-flui-xar-li les cu-es?


El primer casc amb coixí de seguretat del món eixirà al mercat a un preu de 829 euros. Així

doncs, la companyia inventora d’aquest instrument, APC Systems, espera comercialitzar-ne

entre 2.000 i 3.000 unitats en un parell de mesos. Aquest invent ha estat possible gràcies a la

coordinació i a l’experiència de serveis d’urgències hospitalàries que han tractat molts

accidentats que conduïen motocicletes. El dispositiu utilitza un sistema informàtic que

connecta directament una centraleta de detecció, col·locada davall el seient, amb el

mateix casc, i es pretén així reduir les lesions en aquest tipus d’accidents.


LÈXIC I SEMÀNTICA


1.1 b) 1.2 c) 1.3 b)


paraula mà

accepció 1 Part terminal del braç, que comprén el carp, el metacarp i els

dits.

accepció 2 La mà com a òrgan de treball per a fer alguna cosa: Té molta

mà per a treballar amb el bronze.

paraula cap

accepció 1 Part superior del cos humà i anterior i superior de molts animals,

que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.

accepció 2 Persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix o que

té els altres a les seues ordres: Cap d’estudis.

paraula braç

accepció 1 Cada una de les dues extremitats

toràciques de l’home.

accepció 2 Executor: Ser el braç dret d’algú


Resposta oberta.


MORFOSINTAXI


a) vint-i-quatre

b) cinquanta-set

c) cinquanta-nové

d) dos-cents vint-i-cinc

e) dotzena

f) dos milions set-cents vint-i-tres mil sis-cents cinquanta-quatre


a) Des de primer fins a sisé de Primària, la colla dels dotze amics sempre ha anat a la classe

de la tercera planta.

b) El quart dia del seté mes anirem a visitar-lo.

c) El papa Benet setze hi vingué per primera vegada fa uns quants anys.

d) El convicte va aconseguir el tercer grau fa vint-i-quatre mesos.


a) cardinal

b) ordinal

c) numeral partitiu

d) numeral col·lectiu

e) numeral partitiu

f) numeral partitiu

g) numeral multiplicatiu

h) numeral partitiu

i) numeral partitiu

EXPRESSIÓ ESCRITA

Activitats 1, 2 i 3 (pàgina 84)

Resposta oberta.

AVALUACIÓ


1.1 b) 1.7 b) 1.13 b)

1.2 b) 1.8 a) 1.14 b)

1.3 a) 1.9 b) 1.15 b)

1.4 a / b) * 1.10b) 1.16 b)

1.5 b) 1.11 b) 1.17 a)

1.6 b) 1.12 b) 1.18 a)

*Ambdues solucions són correctes

UNITAT 6

COMPRENSIÓ LECTORA


1.1 F 1.2 V 1.3 F 1.4 F


2.1 b) 2.2 a) 2.3 b) 2.4 a)



Resposta oberta.


a) Resposta oberta.

b) Resposta oberta.


Resposta oberta.


Resposta oberta.


Resposta oberta.




a) Cada caixa conté els jocs següents: l’oca, el parxís, els escacs i les dames.

b) Els jugadors de la selecció valenciana de futbol es repartien d’aquesta manera: del

València, tres; del Llevant, dos; del Vila-real, quatre, i de l’Elx, un.

c) Aquest llibre consta de tres parts: una primera de teòrica, una segona de pràctica i

l’última, que és un apèndix.

d) I l’avi li va dir: «No tornes tard que els pares no hi són».


Per desgràcia, no sempre s’escriu allò que interessa a l’autor, sinó allò que demana el

públic,

el destinatari o el consumidor del producte audiovisual. Potser, en el camp de la publicitat,

que per ell mateix té una finalitat marcadament mercantilista, aquest fet es pot justificar.

Ara bé,

quan parlem del cinema com el seté art o del vídeo com un camp d’experimentació visual

i de noves formes d’expressió, sembla una ironia comprobar com molts dels seus productes

tan sols són rèpliques poc elaborades, clixés farcits de r edundàncies i obres fabricades per

encàrrec dels que paguen (grans cadenes de televisió o holdings editorials, distribuïdores

cinematogràfiques, sponsors comercials…), que només están interessats a guanyar la

guerra d’audiències en la qual la qualitat quasi sempre sucumbeix al número. En

l’escriptura audiovisual cal destriar el guió literari i el guió tècnic. El primer inclou la

seqüenciació, els diàlegs i les acotacions escèniques, i és obra del guionista. El guió tècnic

és competència del director i inclou totes les especificacions visuals (planificació,

angulació, moviments de càmera…) que es materialitzen en la fase de rodatge.


Com en totes les illes del Mediterrani –com a Menorca i a Delos, a Corfú i a Elba–, l’arribada

a Sardenya us fa sentir com una immersió en una estranya, remota, llunyania. A les illes tot

té un punt somort, d’atonia, de calma somiosa: és com si portàreu cotó fluix a les orelles. Hi

ha persones que no poden sofrir-ho. Jo m’hi adapte sense gaires compliments. La vida

intensa m’empipa. Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes,

muntanyós, poblat de suredes i de pins, l’aire ple d’olors de farigola, romaní i espígol, amb

les flors grogues de la ginesta, el sòl cobert d’argelagues florides, solitari i desert, em semblà

trobar-me altra vegada a la meua terra materna. Encant de Sardenya!


LÈXIC I SEMÀNTICA


a) Tall: Pas instantani d'un pla a un altre sense cap tipus de mediació, per unió de dos

fragments de pel·lícula.

b) Pla: Unitat fílmica que comprén un conjunt de fotogrames corresponents a una sola

filmació estàtica.

c) Picat: Imatge o pla en el qual la càmera domina l'escena des d'una posició superior

inclinada cap avall.

d) Muntatge: Operació d’empalmar diverses seqüències fílmiques, obtingudes

separadament, de manera que formen una successió ordenada que produïsca una línea

temàtica coherent.

e) Panoràmica: Pla general fet amb la càmera fixa, però l’eix lliure, i amb l’objectiu girant

en una direcció determinada, siga cap a un costat, de manera vertical o de manera

obliqua.



a) pla general d) pla mitjà b) pla de conjunt e) primer pla c) pla americà f) pla detall


a) aparenta g) alçada b) aparençar h) altura c) famós i) acomplí d) afamats j) compleix e)

aparells k) revoltes f) aparat


a) corba g) posar b) compondre h) fulls c) composat i) fulles d) dobleguen j) alliberat e)

doblar k) lliurar f) fica


MORFOSINTAXI


a) bastant, prou

b) bastants, prou

c) bastants, prou

d) bastants, prou

e) prou


a) Com més cotxes té, més en vol.

b) Hi ha massa espectadors al teatre.

c) Li donen tot allò que vol.

d) Estudiaré tant com puga.

e) Tenen moltes camises roges.

f) Hui tinc bastant temps.


a) molt/bastant, gens, força, quantes

b) més, menys

c) gens, un poc, un poc

d) gens de, gaire

e) molt

f) molt

g) prou

h) molt


a) gens

b) bastants, prou

c) prou

d) tantes

e) poca

EXPRESSIÓ ESCRITA


a) Que la interpretació dels actors no transmet res per culpa del Director.

b) Pense que no, pels comentaris despectius que hi fa.

c) Sí, perquè és subjectiu. Es veu a través de les seues argumentacions.

d) Resposta oberta.


Resposta oberta.


Resposta oberta.


Resposta oberta.


Direcció: Marc Recha

Producció: Benecé Produccions SL, Xavier Atance

Intèrprets: David Recha, Marc Recha, Mariona

Ordóñez, Pere Subirana i Fina Susín

Guió: Marc Recha

Direcció de fotografia: Xavier Ferrer, Hèlene Lourant

Música: Pau Recha, Fina Susín, Borja de Miguel

Any: 2006

Nacionalitat: espanyola

Durada: 96 minuts

AVALUACIÓ (pàgina 100)

Activitat 1 c)

Activitat 2 c)

Activitat 3 a)

Activitat 4 b)

Activitat 5 b)

Activitat 6 b)

Activitat 7 c)

Activitat 8

8.1 b) 8.2 c) 8.3 b) 8.4 b)

Activitat 9

9.1 b) 9.2 b) 9.3 c) 9.4 b) 9.5 b) 9.6 c) 9.7 a)

UNITAT 7

COMPRENSIÓ LECTORA


1.1 V 1.2 V 1.3 V 1.4 F


2.1 c) 2.2 a) 2.3 b) 2.4 c)



1) j) 5) i) 9) e)

2) l) 6) g) 10) f)

3) k) 7) a) 11) c)

4) h) 8) d) 12) b)


Resposta oberta.


Resposta oberta.


a) ploure i) plou

b) ulls h) estesa

c) vint-i-un j) plats

d) figues k) violes

e) boca l) llautó

f) carn m) dret

g) rodes

Activitat 5 (pàgina 105) Resposta oberta.


a) Que no és de fiar.

b) En gran quantitat.

c) Tenir un gran suport.

d) Tenir un bon origen.

e) Fora de temps.

f) Cal fer les coses assegurant-se bé, en un lloc segur.

g) No costa gens de mantenir.

h) Anar d'ací i d'allà repetidament.

i) Expulsar algú de males maneres.

j) Costa més de fer del que realment val.

k) Sense trellat.

l) Fer-se-li tard a algú.

m) Menjar o beure un poc per fer passar la gana.

n) Rebutjar, menysprear, negar.




a) és/es e) us/ús

b) mà/ma f) sol/sòl

c) bóta/bota g) són/son

d) pèls/pels h) molt/molt


a) germà m) exclòs

b) Hamelín n) barnús

c) arribaràs o) demà

d) mossén p) així

e) camí q) difícil

f) progrés r) cérvol

g) algú s) alcohòlic

h) terrós * t) córrer

i) allò u) record**

j) arròs v) menjàvem

k) curiós w) carnívor

l) vindran x) paréixer

*terrós : adjectiu ‘que té la qualitat de la terra’.

*terròs : substantiu ‘tros de terra compacte’.

**record : substantiu ‘cosa passada que algú recorda’ , ‘salutacions que dirigim a una

persona a través d´una altra persona’.

**rècord : substantiu ‘resultat aconseguit que és millor que els anteriors’.


a) estómac m) advertència

b) públic n) fórmula

c) fórem o) física

d) índex p) esdrúixola

e) bèl·lic q) pròpia

f) immòbil r) pàtria

g) ètnica s) gènere

h) bàsica t) estàtua

i) víctima u) víctima

j) pólvora v) indústria

k) església w) fluor

l) tómbola x) farmacia


Una vegada eren dos néts d’un avi molt viatger. Vivien en un poble molt arraconat del

Maestrat. Un dia l’avi se’n va anar pel món i digué als seus néts que els duria allò que

volgueren. Ells li digueren que els portara un lloro, perquè no n’havien vist mai cap. Al cap

d’un mes l’avi tornà, però en arribar a València s’adonà que no duia el lloro per als seus

néts. Buscà per tots els indrets, preguntà a homes, dones i, a tot el món, però no en trobà

cap, de lloro. Aleshores pensà que com els seus néts no n’havien vist mai cap, de lloro,

aniria a la fira de les aus i els compraria un mussol i, pensat i fet. Al cap d’uns quants dies de

tenir l’ocell els seus benvolguts néts, els preguntà si ja parlava, i li contestaren que parlar,

encara no, però que quan sentia parlar, escoltava i s´hi fixava molt.


Pep el Nelo era un xiquet estrany, no sols perquè tenia els cabells rossos i els ulls blaus, sinó

perquè no jugava regularment amb nosaltres i passava la gran part del curs tancat a casa.

Quan anàvem per ell, sa mare quasi sempre ens deia que estudiava i no podia baixar a

jugar, però nosaltres no ens ho créiem. Estàvem convençuts que només ens ho deia per fer-

se la interessant i que el seu fill destacara de la resta de xiquets del carrer. Li agradava

bufar en caldo gelat i mirava els altres per damunt del muscle. Callat i més sabut que Lepe,

Pep el Nelo anava als jesuïtes. Blaiet també estudiava al Palau, encara que a diferència de

Pep era considerat injustament un soca, més burro que Tacò. Les mares solien emprar el

Nelo de model per quasi tot i això, afegit al fet que no formava part de nosaltres en les

harques contra els de Beniopa o Benipeixcar, ens va infondre una forta antipatia i hostilitat

envers ell. Eixut com un fregall i prim com una ganya d’abadejo, el Guilopo, a pesar de la

seua malaltia, era el més atrevit i agosarat de nosaltres. Quan es tornava un poc més fort

de salut, no vacil·lava a barallar-se amb qualsevol, entretindre’s amb els jocs més violents i

arriscats i executar malifetes a manta. Aparentment no feia ni pols ni remolí, però

s’aprofitava del seu rostre de santet malcarat per dur a terme i amb èxit les mil i una

barrabassades que maquinava incansablement.


Lluís sempre prenia café descafeïnat amb llet al bar de Maria. Un dia davant la poca

fluïdesa del trànsit decidí no anar-hi i acostar-se a un altre bar veí, propietat d’un suís que

havia vingut al país anys enrere per dedicar-se al raïm. En aquell bar ell no solia prendre

ensaïmades perquè les feien una mica socarrades i sempre prenia torrades amb oli. Però a

l’hora de pagar, el cambrer li digué que estava tot pagat, l’havien convidat al desdejuni

les veïnes de sa mare. Aleshores, proveït encara dels diners que no s’havia gastat en el

desdejuni se n’anà a comprar refrescos sense cafeïna per a la festa del diumenge la nit a

casa de la seua amiga ucraïnesa Jana.


conduir traduir plaure obeir fruir

conduïa traduïa plaïa obeïa fruïa

conduïes traduïes plaïes obeïes fruïes

conduïa traduïa plaïa obeïa fruïa

conduíem traduíem plaíem obeíem fruíem

conduíeu traduíeu plaíeu obeíeu fruíeu

conduïen traduïen plaïen obeïen fruïen


a) veïna, heroïna, llengües

b) lluïa

c) Ucraïna, Suïssa, països

d) coïa, ensaïmades,

e) Raül, Caïm, veïns, Lluïsa

f) traïdor, ucraïnés

g) països, reduït, aigües


Les aliances dels italians són més incomprensibles i canviants que el desig d’un xiquet o el

capritx d’una cortesana. No hi ha pacte que dure entre les famílies, i qui avui et vol destruir

demà serà, si convé, el teu amic més útil. Amb això vaig comptar llavors i he comptat

sempre, perquè aquesta és una terra, com la meua, d’amors i odis mudables, i d’escassa

constància en el propòsit. El meu oncle el van fer papa els cardenals italians, perquè

necessitaven un descans en l’enfrontament de bàndols i partits, i perquè creien que amb

un vellet dèbil i estranger podrien jugar al seu gust. A mi m’han elegit perquè he estat jo qui

ha sabut jugar amb ells. Potser sóc jo mateix més italià que tots ells.


LÈXIC I SEMÀNTICA


a) asimètric

b) immorta

c) innoble

d) irregular

e) anormal

f) desfer

g) discontinu

h) amoral

i) deslligar

j) dissort

k) imbatut

l) il·lògic


a) encarir

b) rebrotar

c) emmagatzemar

d) entapissar

e) assaborir

f) assedegar

g) assecar / secar*

h) assenyalar / senyalar **

*ambdós verbs tenen el mateix significat

**verbs amb sentit diferent : assenyalar : indicar una cosa amb un gest. / senyalar : fer o

posar un señal en alguna cosa


a) forner h) groguenc

b) plomall i) fideuada

c) ventijol j) lleugeresa

d) grandàs k) brutícia

e) foscor l) gentussa

f) proveta m) funcionar

g) polsim n) carreró


1) f) 6) i)

2) a) 7) d)

3) b) 8) e)

4) c) 9) h)

5) j) 10) g)


MORFOSINTAXI


a) Aquesta bicicleta l’hem vista en distintes/ diferents/unes quantes botigues.

b) Correcta.

c) Correcta.

d) Vingueren diversos/uns quants amics a ajudar-lo.

e) Diverses persones m’han dit diferents coses sobre l’escalfament de la Terra.

f) Ara mateix sabrem quan ens diran els resultats.

g) Van anar a la biblioteca i hi van llegir tots els llibres.

h) Li’l va escollir son pare mateix.

i) No em queda gens de pa.

j) Aquest individu és creu que és important. amb ells.


a) res

b) algú

c) cadascú

d) quelcom, tothom

e) tal altre, tal altre

f) qualsevol

g) tothom


a) cap e) res

b) cap f) res

c) gens g) gens

d) res

EXPRESSIÓ ESCRITA


1) a) 2) b) 3) c) 4) d) 5) e)


Resposta oberta.


Resposta oberta.


Resposta oberta.

AVALUACIÓ


1.1 a) 1.7 c)

1.2 a) 1.8 a)

1.3 b) 1.9 b)

1.4 c) 1.10 c)

1.5 a) 1.11 b)

1.6 a) 1.12 c)


2.1 c) 2.5 b)

2.2 a) 2.6 b)

2.3 a) 2.7 c)

2.4 a) 2.8 a)

UNITAT 8

COMPRENSIÓ LECTORA


1.1 V 1.4 V

1.2 V 1.5 F

1.3 F


2.1 a) 2.3 a)

2.2 c) 2.4 c)



Correcció a criteri del professorat.


Correcció a criteri del professorat.




infinitiu traduir

gerundi traduint

futur traduiré, traduiràs, traduirà,

traduirem, traduireu,

traduiran

condicional traduiria, traduiries,

traduiria, traduiríem,

traduiríeu, traduirien

perfet d’indicatiu he traduït, has traduït,

ha traduït, hem traduït,

heu traduït, han traduït

imperfet d’indicatiu traduïa, traduïes, traduïa,

traduíem, traduíeu, traduïen

present d’indicatiu

traduïsc, tradueixes o

traduïxes, tradueix o traduïx

(-eix), traduïm, traduïu,

tradueixen o traduïxen


1) c) ➞ antiinflamatori

2) e) ➞ autoinjectable

3) b) ➞ coincidir

4) g) ➞ contraindicació

5) a) ➞ neoimpressionista

6) f) ➞ semiindiferència

7) d) ➞ teleinformàtic

8) c) ➞ guarda-roba


Vaig trobar Màrius, aquell cosí teu malgeniüt i rabiüt, i em va deixar molt amoïnada. La

seua mirada traslluïa ambigüitat. I no era la primera volta ja l’havia vist en altres moments

arruïnar la continuïtat dels projectes del veïnat. Alguns veïns i algunes veïnes el

consideraven un traïdor; també hi havia qui deia que la seua vacuïtat tenia l’origen en la

viduïtat. De fet, Lluïsa, la dona amb qui estava casat, havia sigut una heroïna en la lluita per

aconseguir una barri més digne, però el consum de cocaïna li va produir trastorns

esfereïdors i un decaïment generalitzat. Ell, amb la pruïja de salvar-la, encara ho va

empitjorar tot, perquè la va aïllar i això, diuen, va provocar el seu suïcidi.


a) T’estic molt agraït per tots els favors que m’has fet.

b) Mentre jo produïa, els del costat s’enfonsaven.

c) Anit observava com el sopar es coïa a poc a poc.

d) Convé que vosaltres mateixos ho deduïu en pocs minuts.

e) El sucre no es diluïa prou bé perquè el café estava fred.

f) Cal que vosaltres disminuïu les despeses generals.

g) Posseïa tanta riquesa que no sabia el que tenia.

h) Mentre estaven encesos els llums, el Castell lluïa amb força.

i) Mentre tu concloïes el simposi jo em divertia d’allò més.


No hi ha dubte que l’esport és un element molt important en la formació dels joves. I, en els

temps actuals, són certament molt nombrosos els que senten una gran inclinació per la

pràctica d’un esport o un altre; a vegades, només, com un complement de la seua

formació escolar i intel·lectual; d’altres, amb més aspiracions, per a participar en les grans

competicions. I, finalment, hi ha els que tenen el desig d’arribar a dedicar-s’hi

professionalment, com a esportistes pròpiament dits, o també, especialment quan es fan

grans, com a preparadors, entrenadors o bé com a professors d’Educació Física.


LÈXIC I SEMÀNTICA


1) f) 6) d)

2) c) 7) b)

3) e) 8) j)

4) i) 9) g)

5) h) 10) a)


Acte: Cadascuna de les parts en què es divideix una obra de teatre.

Escena: Cadascuna de les parts d'un acte. Generalment coincideixen amb canvis de

temps, d’espai, de personatges…

Quadre: Cadascuna de les parts en què es divideix un acte marcada per un canvi de

decorat, d'espai o de llum.


a) Vicent no va poder anar al darrer assaig de l’obra.

b) S’han venut moltes entrades en la primera finestreta de l’edifici.

c) L’espectacle ha sigut impressionant.

d) Ahir va ser el dia de l’estrena de la comèdia.

e) El teatre és un gènere molt entretingut.

f) Els aplaudiments duraren cinc minuts.

g) El repartiment estava format per les primeres actrius i actors.

h) El camerino estava ple de flors.

i) Hem llogat una llotja al Principal.

j) M’agraden molt els dibuixos de les bambolines d’aquella peça.

k) M’he trobat molta gent als passadissos durant el descans.

l) L’amfiteatre romà de Mèrida és molt bonic.

m) En els teatres antics, l’apuntador es col·locava dins del coverol.

n) El Colosseu de Roma està en un estat bastant lamentable.


a) La dona que té els cabells rojos la podem descriure com a pèl-roja.

b) Quan algú és ple de cara, podem dir que és caraplé.

c) D’un xiquet amb la cara redoneta, en podem dir que és cara-redó.

d) Com que el meu iaio tenia la barba rossa, tot el món li deia el barba-ros.

e) De qui té el llavi partit, en diem que és llavifés.

f) Si ho xarres tot, tothom et dirà que ets un bocafluix o un bocamoll.

g) D’un gandul a qui dol doblegar l’esquena en solem dir esquenadret.

h) Mai no s’amoïna, sempre està content, és un panxacontent.

i) L’espectacle em va deixar amb la boca oberta, és a dir, bocabadat.

j) De menut tenia tantes pigues a la cara que em deien el carapigat.

k) Qui canvia sovint d’amics, d’opinió, de creences, és un caragirat.

l) De qui té les galtes plenes, en diem galtaplena.

m) Un barbapelat és un home que no té pèl a la cara.


1) b) ➞ celobert

2) d) ➞ parallamps

3) c) ➞ obrellaunes

4) a) ➞ malgrat

5) e) ➞ voraviu

6) f) ➞ bocamoll

7) g) ➞ nogensmenys

8) h) ➞ pellroja


1) d) ➞ arrancaqueixals

2) a) ➞ forabord

3) b) ➞ llenguallarg

4) f) ➞ garratibat

5) e) ➞ migdia

6) h) ➞ trencaclosques

7) g) ➞ rentaplats

8) c) ➞ guarda-roba


a) Recollírem un ocell alatrencat i vam provar de guarir-lo. (adjectiu)

b) Entremig de tanta gent, el xiquet no sabia on anar. (adverbi)

c) Els contes d’aquell autor solen ser molt versemblants. (adjectiu)

d) M’encanta un bon plat de peix, sobretot si és peix de tall. (adverbi)

e) Aquella notícia ens va deixar corgelats. (adjectiu)

f) No t’hi capfiques, que no ho resoldràs. (verb)

g) Hi havia un batibull de coses desordenades. (substantiu)

h) Li xiuxiuejava dolces paraules d’amor. (verb)

i) Aquell xiquet és un descarat, un pocavergonya i un poca-solta. (adjectius)

Activitat 8 ( página 127 )

1) geo- b) terra

2) gineco- d) dona

3) geronto- a) ancià

4) gluco- c) sucre

5) homo- f) el mateix

6) homeo- e) semblant

7) helico- i) espiral

8) glico- l) dolç

9) glosso- g) llengua

10) gonio- j) angle

11) hagio- h) sant

12) grafo- k) escriure

13) hemi- o) mig

14) hendeca- p) onze

15) hepta- r) set

16) hepato- q) fetge

17) hemero- n) diari

18) helio- m) sol

19) hexa- s) sis

20) hiero- t) sagrat

21) hidro- u) aigua


1) c) ➞ Zoologia: Estudi dels animals.

2) d) ➞ Hectòmetre: 100 vegades un metre.

3) a) ➞ Claustrofòbia: Aversió als espais tancats.

4) b) ➞ Biblioteca: Magatzem de llibres.

5) c) ➞ Astrologia: Estudi dels astres.

6) f) ➞ Topònim: Nom d’un lloc.

7) g) ➞ Psicoteràpia: Tractament de les malalties

mentals.

8) f) ➞ Pseudònim: Fals nom.

9) c) ➞ Oftalmologia: Estudi de la vista.

ESTRUCTURES LINGüíSTIQUES

Morfosintaxi


a) Anna i Toni viuen a Gandia.

b) Jo preferisc Bob Dylan.

c) Hem pujat a un cinqué pis.

d) Explica-ho a l’amiga.

e) A quina barca pujarem?

f) En arribar a la casa, esmorzarem.

g) L’hem trobat en aquella habitació.

h) Hem saludat la teua germana.

i) Ho entendreu en els exemples següents.

j) Acostumeu-vos a treballar.

k) La Guerra Civil s’acabà el / en 1939.

l) Busque un antic company d’escola.

m) Viuen en un huité pis.

n) Deixa-ho en algun calaix.

o) En el segle xx hi va haver massa guerres.

p) Tardarem a veure’ls

q) Han contestat malament a sara.

r) Són a la mar.

s) En entrar el president, s’alçaren tots.

t) Hem convidat les cosines a berenar.


a) Ho hem escrit amb retolador.

b) L’examen consistirà en deu preguntes.

c) Paraven de treballar en fer-se de nit.

d) Fan classe en una aula molt assolellada.

e) Podeu comptar amb nosaltres.

f) Ficaven les figues en grans caixes.

g) Carles ix amb Neus.

h) Comprarem el disc en aquella botiga.

i) S’ha fet mal amb el martell.

j) Tot ho fa amb molta cura.

k) Hi anirem en/amb cotxe.

l) Parteix la coca en cinc trossos.

m) Vés amb compte de no fer-te mal.

n) Amb molt d’esforç ha aconseguit diplomar-se.

o) No admeten pagaments amb targetes de crèdit.

p) Estem en relació amb una empresa francesa.

q) Sempre viatjava en/amb avió.


a) Recorda’t de tancar bé la porta en passar.

b) Pensem sovint en els familiars absents.

c) Intenta de/ø corregir-te aquest defecte.

d) Ens complaem a/de convidar-vos al sopar.

e) Han accedit a/de concedir-li el premi.

f) Hi hem anat amb/en el meu cotxe.

g) Ja heu pensat de/a deixar cada cosa al seu lloc?

h) Procura de/ø no menjar greix, a la nit.

i) Han decidit de/ø nomenar-lo president.

j) Té molt d’interés de/a conéixer la nostra comarca.

k) Si mireu de venir puntualment i proveu de dir-li les coses clares, tot anirà bé.


a) Anirem cap allà.

b) Anirem cap a la serralada.

c) Hem corregut fins ací.

d) Hem fet una passejada fins a la font.

e) Se n’ha anat cap a la cafeteria.

f) Vindreu cap amunt, després?

g) Se n’ha anat cap aquella ciutat.

h) Anirem fins a cal metge.

i) Beu suc de bresquilla fins que no en pugues beure més.

j) Joan i el seu amic Doménec s’estimen com a germans.

k) Ens hi estarem fins a l’agost.

l) Molière era molt conegut com a autor i actor teatral.

m) Corria com una llebre.

n) Tot el món l’accepta com a nou president.

o) Me l’han presentat com un membre distingit de la comissió fallera.

p) La til·la sol usar-se com a tranquil·litzant.

q) Té el cotxe com a nou, tot i que ja té nou anys.

r) Ja no tindrem vacances fins Nadal.

s) Maria Prats ha parlat com a nova alcaldessa.

t) Hem vingut cap ací.

u) Thomas Alva Edison és reconegut com l’inventor de la pereta elèctrica.

v) Això va ocórrer cap a l’inici del segle passat.

w) Aquesta mena d’eclipsi no es repetirà fins a l’any 2112.

x) Demà dormirem fins a les deu.

EXPRESSIÓ ESCRITA


a) Característiques psicològiques. Hèctor és un personatge de dues cares: l’Hèctor

simpàtic, enamoradís, educat, i l’Hèctor mentider, cínic, obsessiu, violent; Marta és una xica

enamorada, juganera i innocent.

b) Del fragment es desprén una relació amb punts obscurs. Marta està enamorada

d’Hèctor, però aquest té un comportament estrany. Al final del fragment es nota com les

preguntes de Marta incomoden Hèctor (No ho sé, no sóc un expert en horòscops, no hi

crec… M’importen una merda. Per què no m’ho expliques tu?) fins que reacciona d’una

manera violenta (De sobte ell se’n va desfer d’una revolada, com es desfaria d’una

mosca).

c) A partir del fragment, l’alumnat hauria d’intuir que la novel·la conta una història d’amor-

odi entre Marta i Hèctor. Tema: la violencia masclista en la societat actual.

d) Resposta oberta. L’alumnat hauria de saber interpretar elfragment en relació amb el títol

de la novel·la i la informació que s’hi aporta sobre l’argument: «quan va acceptar eixir

amb Hèctor, no sabia que posava un peu en l’infern».

e) Resposta oberta.

f) Resposta oberta.


a) El tema és la paròdia sobre l’acceptació de la diversitat cultural de les persones.

b) El to és humorístic. La informació que es dóna en les acotacions i el contingut del diàleg

dels personatges.

c) Resposta oberta.

AVALUACIÓ


1.1 b) 1.2 c) 1.3 c)


2.1 a) 2.3 c)

2.2 c) 2.4 a)


3.1 c) 3.5 a)

3.2 c) 3.6 b)

3.3 c) 3.7 b)

3.4 c)


4.1 b) 4.2 a) 4.3 b)

SOLUCIONARI C1 - Centro de Idiomas UMH · 2016-02-09 · b) Hi havia un ordinador al contenidor de...

Documents

Transcript of SOLUCIONARI C1 - Centro de Idiomas UMH · 2016-02-09 · b) Hi havia un ordinador al contenidor de...