Òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunyai Balears. III Època PERIÒdIC GRaTuÏT

Fundada aL 1907 Portaveu de la Confederació Nacional del Treball - Adherida a la AIT-Març-Abril 2011 - Núm. 348

3 Actualitat 6 Sindical 8 Economia

Vaga sí,però no així

¿por què estamos encontra de los Comitésde Empresa?

Pacte social, retalla-des de pensions

i increment de la po-bresa

La conflictivitat social nopot ser silenciada

Degut a totes les mobilitzacions que estan essent silenciades i/o manipulades pels mitjans de comunicació, creiem una necessitat que la gent s'interessi en d'al-tres mitjans per informar-se, que miri cadascú la seva realitat diària. Tots nosaltres ens hem d'aixecar cada matí per ésser explotats, per enriquir a qui no els importala nostre vida. L'única derrota és no continuar lluitant, i encara més: no haver començat.

wCapçalera de la manifestació de CNT a Barcelona contra la retallada de les pensions el passat 27 de gener.

Entrevista con Mazen Kamalmaz

La lucha del pueblo libio, que es parte de laoleada de rebeliones populares que se es-

parce como fuego en todo el mundo árabe, estáadquiriendo un carácter verdaderamente dramá-tico, con el pueblo que sigue avanzando su luchacontra un régimen decidido a permanecer en elpoder por todos los medios necesarios.

Gadaffi, pese a su pasado como un dolor decabeza para los EEUU, se ha convertido en unaliado clave para la Guerra contra el Terrorismo, lo

cual ha sido corroborado por la torpe y tardía re-acción de los EEUU ante los eventos en Libia, asícomo por la igualmente tardía suspensión de la UEde su considerable comercio en armas con el ré-gimen libio.

Mientras los EEUU y las potencias occidentalesparecen re-descubrir que, después de todo, no lesgustaba tanto Gadaffi (tras una década de rela-ciones amistosas), ha comenzado a hablarse deuna posible intervención y portaaviones de losEEUU se han aproximado a las costas libias.Los re-sultados que podría tener semejante aventura se-

rían horrendos. Entre tanto, los EEUU y sus aliados de Occidente

exploran las maneras para asegurar que esta re-belión, tanto en Libia como en el resto del mundoárabe, no se zanje de manera revolucionaria, yasegurar que sus intereses económicos y estraté-gicos sean servidos de la mejor manera posible enun escenario post-Gadaffi.

Para entender mejor lo que allí ocurre, sostuvi-mos otro diálogo con nuestro amigo y camarada,el anarquista sirio Mazen Kamalmaz, quien edita elblog revolucionariohttp://www.ahewar.org/m.asp?i=1385

Ver noticia completa en:http://www.anarkismo.net/article/18931

Los comités populares libios como base de unanueva vida, no una mera medida transitoria

Secretari General de CNT-AITCatalunya i Balears

Finalment s’han acomplert les pit-jors prediccions i el Capital, a tra-

vés del seu sistema polític (l’Estat) i ambla col·laboració dels “sindicats” gover-namentals (a sou i al servei de qui elssubvenciona), han signat les mesuresanunciades fa temps en les seves for-mes més regressives i negatives pelsdrets socials: Incrementar els anys decàlcul de les pensions dels 15 als 25anys. Això –segons els experts- supo-sarà una reducció d'un 26% de mitjanaen la pensió. A més a més, s’allarga l’e-dat de jubilació als 67 anys, i es reque-riran 37 anys de cotització per tenir lapensió íntegra. Es a dir, dos anys mésper cotitzar i dos anys menys de rebrela pensió: ens roben 4 anys.

El “mal menor” que ens volen ven-dre els “sindicats” pro-patronal és lapossibilitat de jubilar-se als 65 anys -com fins ara- però amb la retallada,ara serà necessari haver cotitzat 38anys i mig. Aquest fet serà pràctica-ment un impossible tenint en compte latemporalitat i precarietat actuals, ambcontinus períodes sense cotitzar, a mésa més, de la impossibilitat real delsjoves d’incorporar-se al mercat de tre-ball, i la situació dels aturats de més de55 anys, provocada per l’acomiada-ment lliure i quasi gratuït que permetque les empreses es desfacin dels tre-balladors veterans i amb més drets i an-tiguitat, treballadors que en moltscasos, per l’edat, difícilment trobaranun nou treball.

El pretext que argumenten peraquesta retallada és que en uns anysles pensions públiques serien insosteni-bles, basant-se en estudis suposada-ment científics d'economistes que en

realitat estan al servei de l'OCDE, i debancs i caixes d'estalvis. Per contra, es-tudiosos de l'economia com DeanBaker (co-director del Center for Eco-nomic and Policy Research de Was-hington), Joseph Stiglitz (Premi Nobeld'Economia), Juan Torres o Vicenç Na-varro (Catedràtics d'Economia) soste-nen que el sistema públic de pensionsserà sostenible durant tota la vida, ba-sant-se en l'evolució de les dades eco-nòmiques.

L'autor Vicenç Navarro arriba a dirque “presentar a organitzacions de co-neguda orientació neoliberal, coml'OCDE, la Comissió Europea, o FEDEAcom a institucions que gaudeixen decredibilitat científica és equivalent aassenyalar que el Vaticà i els seus ar-guments en contra de la utilització depreservatius com a eina per prevenir laSIDA té credibilitat científica”, i mantéque el missatge catastrofista sobre lespensions porta usant els mateixos ar-guments durant més de 50 anys i ja s'hademostrat que és fals, “han anat pro-fetitzant el col·lapse de les pensions, re-tardant la data del col·lapse cada deuanys, […] en realitat, la Seguretat So-cial mai va tenir dèficit i continua avuitenint superàvit”.

Mentre es vol justificar la retalladade les pensions, cal recordar com a ladarrera reforma laboral es van reduirles cotitzacions empresarials de gai-rebé tots els tipus de contracte, reduintels ingressos de la Seguretat Social, i al-hora també es varen començar a sub-vencionar els acomiadaments alsempresaris amb diner públic.

A més a més, la cotització a la Se-guretat Social és proporcional als sala-ris. Una mesura d’incrementar, o almenys mantenir els ingressos a la Segu-retat Social, és no permetre salaris

cada cop més baixos.

Altres països recorren als impostosper sufragar part de les pensions. Aquía Espanya es recorre als impostos perajudar empreses i bancs, però no pelspensionistes. Però és que recentments’han reduït les tributacions del Impostde Societats de les empreses, la qualcosa reduirà els ingressos de les arquespúbliques en 230 milions d'euros, s’exi-meix del pagament del Impost deTransmissions Patrimonials a les amplia-cions de capital i es privatitza el 30% deles loteries i bona part d'AENA. S’hanentregat desenes de milions d’euros dediner públic a la banca, que no parade tenir beneficis multimilionaris, i unllarg etcètera de mesures que paguemamb la nostra precarietat, amb sousmiserables i amb l’atur. Atur que a mésinevitablement es veurà incrementat al’allargar l’edat de jubilació.

El que es pretén des de fa temps ésdeteriorar a poc a poc el sistema pú-blic de pensions, creant inestabilitat iobligant al treballador a contractarplans de pensions privats, amb els lla-miners beneficis que això comporta. Esa dir, un cop més aprofitar l’excusa dela crisi per incrementar els beneficis debancs, caixes i capital especulatiu (res-ponsables precisament de la situacióactual) a costa, de nou, de la situaciólaboral i econòmica dels de sempre.Ho poden pintar com vulguin, peròaquesta és la realitat. La prova d'aixòés que cada vegada vivim més escan-yats: retallades de sous, hipoteques in-sultants, retallades de drets laborals,tremendes pujades de preus d’articlesbàsics i serveis públics (electricitat,combustible, …).

Aquest és el pla sense fi que ensvolen imposar la patronal, el gran ca-pital especulatiu i l’Estat. El govern ha

escomès reformes que va prometre encampanya electoral que mai faria,al·ludint que són instruccions del FMI,entitat que ens venen com la salva-guarda de l'economia mundial, quanen realitat és la representació delsgrans poders econòmics.

Vivim una retallada darrera d’altra,però aturem-nos un moment a veure elresultat,: no queda pràcticament capde les conquestes laborals o socialsaconseguides després de quasi dos se-gles de dures lluites obreres. Aquest ésel fruit de 30 anys de delegacionisme iverticalisme d’eleccions sindicals i co-mitès d’empresa, de “sindicats” sub-vencionats, venuts a qui paga els seusquadres dirigents alliberats. Aquest sónels resultats del sindicalisme “refor-mista” i del “mal menor”, on la seva po-lítica ha estat la mateixa tan amb crisicom amb creixement econòmic: per-dre drets i poder adquisitiu dels treba-lladors a favor dels beneficisempresarials.

Contra tot això, la única mesura peraturar aquestes agressions és una lluitacontundent. Però per a què sigui fructí-fera i no acabi en una nova traïció, calfer-la des de la unió i organització ho-ritzontal, assembleària, on tots somiguals i tots decidim, sense dirigentsexecutius i alliberats que defensen elsseus interessos i privilegis particulars,sense subvencions ni prebendes queresten autonomia, i amb una voluntatclara de construir un sistema autoges-tionari, al servei de les necessitats de lasocietat, front la falsa democràcia ca-pitalista organitzada per al benefici es-peculatiu o empresarial de la minoriaque ostenta el poder.

Sol idaridad Obrera es el periòdic bimestral de laConfederació Nacional del Treball Catalano-Balear

2

Editor: Comité Regional de CNT-AIT Cata-lunya i Balears.

Seu de Gestió: c/Florida, 40 Cornellà de Llobregat

Contacte:Telf./Fax: 93 375 58 53Email: soliobrera@cnt.es

Distribució:Depósit Legal B.406-1978ISSN 1887-8660

Direcció i Administració:C.R. Catalunya i Balears

Subdirecció:Aitor P.

Col.laboren en aquesta ocasió:Lluis Rodríguez, Carles V., Sobatida,Mònica, Marcel S.C., i tots els Se-cretaris de Premsa dels sindicats dela CNT-AIT Catalunya-Balears, aixícom els membres del seu Secreta-riat Permanent.

Editorial

L’equip de redacció informa

Comitè Regional de Catalunya i BalearsC/Cardenal Cervantes 18, 1r-2ª. C.P. 43001 TarragonaTelf: 696 101 028 email: crcat@cnt.es web: www.cnt.cat

El periòdic només es fa responsable dels articles que vagin expresament signatsper la redacció o el director. La resta dels articles són responsabilitat de qui elssigna.

Endavant, COL·LABORA!! El nou compte per realizar aportacions es el següent:La Caixa 2100-3401-09-2100319266 Titular: SOV de Viladecans

Callar es permetre que facin elque vulguin. Llançar la tova-

llola es no valorar-se. Donar-ho totper perdut és buscar excuses per nofer res. Preocupar-se per buscar sor-tides és una necessitat. Aixecar-seés una conseqüència de viure. Queet surtin coses malament és el risc il'experiència necessària per apren-dre. Aprendre és madurar. I madu-rar com a persones ens fa ésserlliures.

No hem de tenir por a viure, ni ala llibertat, aquesta és la gran victò-

ria del capitalisme. Que ara no hi hacreença en cap victòria, i hi ha certdubte de si hi ha possibilitat de viuremillor, quan estem amb un dels siste-mes que més morts diaris causa.

Hem d'organitzar-nos per tal dedemostrar-nos a nosaltres mateixosque no necessitem a ningú que vul-gui viure de la destrucció de la nos-tra llibertat.

NOVA AGRESSIÓ DEL BINOMI ESTAT/CAPITAL ALS TREBALLADORS: GREU COP AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS

3Nº348 Març/Abril 2011

Actualitat

Olot28 de gener: La CNT d’Olot juntament amb Mau-

lets, Greda, ERC, Alternativa per la Ga-rrotxa i ANEGX es va concentrardivendres 28 de gener contra la reta-llada de les pensions. Sota una pluja iun fred intensos ens hem concentratuna trentena de persones per mostrarel nostre rebuig a la Reforma de lesPensions i a totes les retallades que elgovern, amb la complicitat de laclasse política i de CCOO i UGT estàimposant als treballadors i treballado-res. Malgrat la climatologia la valora-ció d’aquesta acció ha estat bona ical dir que seguirem denunciant públi-cament aquestes retallades i totes lesque vinguin en un futur.

Badalona26 de gener: Concentració a la Plaça Dalt la Vila,

davant l'Ajuntament, contra la crisi.Varen asistir una vintena de personas.Es va repartir panflets, exemplars de l'-última soli, es va desplegar pancarta ies varen cridar consignes contra elspolítics, contra la crisis i contra elsbancs.

Sabadell20 de gener: Concentració davant les seus de

CCOO i UGT de la ciutat. Es criden con-

signes contra la negociació de l'aug-ment de l'edat de jubilació entre el go-vern i els sindicats grocs, es col·locauna maleta plena de bitllets de 500 fal-sos davant les seus d'aquests sindicatsamb la inscripció dels milions d'euros re-buts de part del govern del PSOE, es fauna crida a la mobilització de la classetreballadora sense delegar els seus pro-blemes en professionals del sindica-lisme venuts als interessos del capital il'estat. La concentració apart del sindi-cat de la CNT-AIT de Sabadell, rep elsuport de diversos companys de laCNT-AIT de Terrassa i de membres dediverses organitzacions i moviments so-cials de la ciutat.

27 de gener: Diversos membres de Sabadell con-

tra les retallades i els drets socials (Ate-neu Llibertari,CGT,CNT, MPS,SEPC iPCPC), ocupen durant una hora unaoficina de "la Caixa" situada al final dela Rambla. Posteriorment els manifes-tants han pujat la Ramba, situant-sedavant de les seus de CCOO i UGT permostrar el rebuig davant l'inminentacord entre sindicats grocs i governd'augmentar l'edat de jubilació.

31 de gener: La CGT amb el suport de la CNT-AIT

i diverses organitzacions, es concentradavant les seus de CCOO i UGT per

protestar contra l'acord a què van arri-bar el 28 de gener aquests "sindicats" iel govern. Es van cridar diverses con-signes contra la traïció de CCOO i UGTa la classe treballadora, es van repartirnombrosos pamflets, i es va fer unacrida a la classe treballadora a lluitarper un present i futur més dignes.

Barcelona

22 de enero: Manifestación en Sants convocada

por diversos colectivos contra el re-corte de las pensiones.

27 de enero: Convocatoria de Jornada de Lucha

y  manifestación de 2.500 personascontra la reforma de las pensiones, lareforma laboral y contra la crisis cre-ada por los capitalistas. Se colgó unapancarta en el edificio de “fomentode trabajo” en Via Laietana denun-ciando lo que estaba pasando. Se re-alizó un mitin final incitando a laautoorganización, y no quedarse en elsofá, a potenciar la CNT como herra-mienta de lucha.

Cornellà de Llobregat

21 de gener: Convocatoria en Cornellà convo-

cada per “l’assemblea social i sindical

del Baix Llobregat” on participa la CNTentre d’altres. Va haver una assistènciad’unes 500 persones, es van fer cridesper fomentar la Vaga General i la au-toorganització. Es va pintar un local deCCOO amb pintades que els tracta-ven de traïdors i venuts, i es va penjaruna pancarta. Es va llegir un comuni-cat final davant l’ajuntament i recor-dant d’altres movilitzacions.

També, en diversos dies, diferentgent de CNT Cornellà a repartit propa-ganda i diaris a peu de carrer per in-formar de la situación i fer una cridapero propagar la lluita.

Mallorca

29 de enero: Manifestación contra la reforma la-

boral, la reforma de las pensiones ycontra la jubilación a los 67 años. Acu-dieron 300 personas. El recorrido apa-rece en el cartel Al finalizar hubo unmíting llamando a los trabajadores ytrabajadoras a formar parte del movi-miento sindical. Como cosa a destacardecir que los organizadores del actotienen la sospecha de que el ayunta-miento de palma junto a la elegacióndel Gobierno boicotearon el acto apa-gando el alumbrado público alli pordonde pasaba la manifestación.

VAGA SÍ, PERÒ NO AIXÍ

Carles V.

Compartim amb tots i totes que ésextremadament necessari actuar deforma contundent contra els abusosdel capital i els atacs a les conquestessocials. Ara bé, nosaltres creiemque fer vagues generals ara perara és d'allò més desafortunat.

Per començar hauríem detenir clar que la vaga generalno és un acte de protesta sinóuna mesura de pressió.

L'èxit d'una manifestació,com a acció de protesta, noestà realment en el fet de queles nostres demandes siguin ate-ses pels poderosos, sinó en lademostració de la força i el des-content.

Una vaga no serveix per de-mostrar la força que tenim, sinóper obligar als capitalistes a ac-ceptar les nostres exigències. Estracta d'això, d'obligar a baixardel carro, obligar a cedir per lapor que tenen a perdre fortunessi les empreses no funcionen.L'èxit d'una vaga depèn de la capaci-tat dels sindicats de paralitzar les em-preses durant el temps necessariperquè les inversions dels accionistes esvegin amenaçades i es vegin obligatsa cedir.

L'èxit d'una vaga no està en la xifrade participació, en el percentatge de

treballadors en vaga. De fet CCOO i laUGT, com que no tenen intenció d'im-posar res als seus amics del govern or-ganitzen vagues amb la intenció deque al final de la jornada als telenotí-cies aparegui un titular que digui que

un x% de treballadors han fet vaga.D'aquesta manera volen demostrarque els treballadors encara confien enaquestes organitzacions i que els hi sónfidels responent a les seves convoca-tòries. Després utilitzen les xifres de par-ticipació igual que els partits políticsutilitzen els percentatges de vot en les

eleccions.La nostra organització no pot caure

en el parany i actuar de la mateixamanera. Quan organitzem manifesta-cions si que volem demostrar que hi hamolta gent propera a les nostres idees,

però en una vaga hem de demostrarque som capaços d'obligar a accep-tar les nostres exigències.

Ara per ara estem molt lluny depoder fer una vaga general que siguiun èxit des del punt de vista de la pa-ralització de les empreses durant eltemps necessari. Per fer-ho necessitem

temps, moltíssima afiliació, formació, in-formació i estudis, debat, implantacióen les empreses, bona organització,caixes de resistència, grups de de-fensa, infraestructura, reserves d'ali-ments, solidaritat internacional...

Creiem que la vaga generalha de ser la nostra última carta ajugar, és un  all in  en termes depoker. Si fallem hem demostratque la vaga no serveix per res,que no val la pena perdre partdel sou per no res i empitjorar la si-tuació d'agonia de la pròpia fa-mília que depèn de cada eurodel sou per pagar el lloguer o lahipoteca.

Ara per ara només podem as-pirar a organitzar manifestacionsi campanyes a les que la gent s'hipugui sumar sense haver de re-nunciar a part del seu sou, ja quehi ha moltíssima gent descon-tenta amb les reformes però noprou conscienciada per fer unavaga amb garanties d'èxit.

No podem plantejar les va-gues com un referèndum en el

que qui faa vaga vota en contra de lesreformes i qui treballa vota a favor, jaque el vot val un dia de salari. Hi hamolta gent que no esta a favor de lesreformes, però que no esta prou con-vençuda per renunciar a una part delsou o posar en perill el seu lloc de tre-ball.

Estem patint d'una manera clara, un retrocés a totes les victòries que anys enrere s'havien aconseguit. La vaga ha estat un mitjà de lluita que sempre ha fun-cionat, però portem uns anys on no hi ha vagues eficients, on realment es tingui una estratègia clara, decidida, unitària. En aquests temps que corren, hem d'as-sentar-nos i reflexionar per veure quines són les millors estratègies per tal de que les nostres lluites siguin efectives.

ACTES DEL SINDICATS DE CATALUNYA BALEARS DURANTGENER I FEBRER 2011

4

Sindical

CNT La Bisbal i Olot

Els guaites forestals són professio-nals del cos de bombers enca-

rregats de detectar columnes de fumo nuclis de foc i coordinar tasques deprevenció o extinció. Des de l'any 2008CNT s'ha convertit en el principal refe-rent sindical entre aquest col·lectiu,amb diferents seccions sindicals arreude tota Catalunya. El conflicte actuals'inicia quan l'administració començaa tancar de forma indiscriminadapunts de guaita, privant de treball alsafectats i posant en greu perill a la po-blació. Un conseqüència d'aquestapolítica va ser l'incendi detectat l'estiupassat a Vilopriu, on es van cremar mésde 100 hectàrees de bosc i es vanhaver de desallotjar més d'un centenar

de persones. La Generalitat havia tan-cat poc abans els tres punts de guaitaque envoltaven la població. No noméses tanquen punts de guaita sinó queles condicions de treball són absoluta-ment precàries, s'expedienten com-panys per protestar o s'arriba al puntd'acomiadar-los. El dia 1 d'agost unguaita forestal de la regió de Terres del'Ebre va ser apallissat per la policia. Elcompany demanava millores en lescondicions de treball, ja que treballavasense radio i prismàtics (eines essencialsen aquest treball), i també mancavenles plaques solars, l'electricitat i l'aiguaen la seva torre. Recentment tambéhavia participat en una assemblea detreballadors. L'activitat desplegada pelcompany no va agradar a l'adminis-tració. Primer van ser les amenacesamb expedients sancionadors i final-ment va ser increpat i agredit per unadotació de Mossos d'Esquadra a la po-blació de Montbrió del Camp. Els res-ponsables indirectes són els buròcratesde la Direcció General de Prevenció,Extinció d'Incendis i Salvaments(DGPEIS), depenent del Departamentd'Interior. A dia d'avui, el Sindicat d'Ofi-cis Varis de la Bisbal d'Empordà de-mana la solidaritat de tota la regionalcatalana, per dur a terme diferents ac-cions reclamant la readmissió dels ex-pedientats i que s'acabi d'una vegadael tancament de punts de guaita.

Per a més informació: http://guaites.cnt.es/ iguaites@cnt.es.

Guaites forestals en lluita:

CNT Hospitalet

Repressió sindical a l'Aeroport delPrat de Llobregat: Flightcare, filial

del Grup FCC (Fomento de Construc-ciones y Contratas, S.A.), dedicada alhandling, porta a terme una políticade repressió sindical continuada a l'Ae-roport del Prat de Llobregat. La SeccióSindical de Flightcare Barcelona es vacrear l'octubre de l'any 2009. La pro-blemàtica existent a l'empresa impli-cava vulneracions reiterades delconveni col·lectiu, congelacions delsalari, contractes en frau de llei, in-compliments en matèria de prevencióde riscos laborals, impediments a laconciliació de la vida familiar i laboral,mobbing, etc. El Comitè d'Empresa,format per sindicats com UGT oCC.OO., i com passa a molts llocs, mi-rava cap altra banda. En produir-se unaugment en el volum de treball a co-mençament del passat any l'empresaes va negar a augmentar la plantilla. Elcap d'operacions va introduir llavorsuns nous quadrants clarament conflic-tius, es van començar a imposar horesextres i treball en horari nocturn. El pas-sat estiu, desprès de donar a conèixerla seva afiliació i davant l'activitat sin-dical desplegada, li obrien un expe-

dient disciplinari al delegat de la sec-ció, que finalment era acomiadat. Enaquest context es va convocar unavaga amb diverses aturades durant elmes d'agost amb les següents recla-macions: readmissió de l'acomiadat,retirada de l'expedient sancionador alsecretari general i l'establiment d'uncalendari laboral amb una rotació detorns racional i equitativa. El mes dedesembre el Jutjat de lo Social número22 va declarar nul l'acomiadament deldelegat de la secció sindical produït al'agost. No obstant, l'empresa manifes-tava al burofax que s'enviava al treba-llador que havia optat per “abonarlesu salario mientras dure la tramitacióndel citado Recurso, exonerándole dela prestación de servicios en esta em-presa durante dicho período detiempo”. Clarament, Flightcare no volgent conflictiva treballant a la sevaempresa, és a dir, treballadors que re-clamen els seus drets i lluiten de formadigna.

Per a més informació: http://seccionsindicalcntflc.blogs-pot.com/

Repressió sindical al'Aeroport del Prat deLlobregat

CNT Barcelona

La Secció Sindical de CNT aAtento Barcelona va obrir el pas-

sat mes d'abril un conflicte contraAtento Teleservicios España, S.A, em-presa subcontractada que gestiona elservei d'emergències 061, com a con-seqüència de 107 acomiadamentsproduïts amb el pretext de la Grip A.Van ser tretze les persones que van de-nunciar. En sortir la sentència al setem-bre es van declarar dotzeimprocedents i, en el cas del delegat,un acomiadament nul. L'empresa, enun clar exemple de repressió sindical,va considerar que la presència del de-legat no era necessària al centre, en-cara que des de llavors han pagat elsalari (de forma incorrecta, tot s'ha dedir). Doncs bé, ara ha arribat el torn ala secretària general, que desprès dedonar a conèixer la seva afiliació i so-bretot desprès de l'assemblea de tre-balladors celebrada el dia 15 dedesembre al centre de Motors ambmotiu del nou concurs públic, ha sigutobjecte de mobbing o assetjament la-boral: relegada a zones problemàti-ques, rotada constantment deposicions i obligada a treballar enaquelles que desconeix. També hasigut sancionada davant la seva opo-sició a aquesta política d'assetjament,sanció que ara serà recorreguda i jaesta en mans dels advocats, així comuna denúncia general per repressió sin-

dical. Tanmateix, el dia 21 de febrer esdeterminarà l'empresa adjudicatàriadel servei 061, servei que va sortir re-centment a concurs públic. Una novaproblemàtica es suma a la ja existent,doncs tornen a perillar els llocs defeina, com va passar a l'abril. En èpocad'eleccions sindicals, on les diferentsformacions sindicals es dediquennomés a demanar el vot, la CNT s'en-carrega de donar la cara i afrontar lesdiferents problemàtiques que van sor-gint al centre de Motors, situat a Hospi-talet de Llobregat. Desprès denegociar el passat any amb el Sistemad'Emergències Mèdiques condicionsdel nou Plec i aspectes de seguretat ehigiene, la CNT es mostra com una al-ternativa sòlida entre els treballadors itreballadores de les emergències mè-diques. Diferents campanyes com unareclamació de quantitats a la ques'han sumat un centenar de treballa-dors demostren que existeix un recol-zament ampli per part de la plantilla,aspecte que sembla que tenen (ohaurien de tenir) en compte les em-preses licitants al nou concurs públic. SiAtento perd el servei, esperem que lanova empresa adjudicatària sigui mésraonable enfront la secció sindical. Lasubrogació del 100% del personal seriaun requisit imprescindible. I si guanyaAtento, té la guerra assegurada.

Per a més informació:http://cnt061catalunya.blogspot.com

Conflicte al servei 061:

w Concentració de companys/es del 061.

CNT Sabadell

El dia 9 de Febrer pel matí es vacelebrar una concentració en-

front el Parlament de Catalunya, alParc de la Ciutadella. El lema era “noal tancament de Yamaha Motor Es-paña”. L'empresa va manifestar la in-tenció de traslladar la producció queara es realitza a la factoria Palau-Solitài Plegamans a França, concretament ala localitat de Saint-Quentin. El númerod'afectats podria ascendir a 400, si esdonés aquesta situació. Es va aprofitarla presència del conseller d'ocupació iindústria, Francesc Xavier Mena, perlliurar-li un escrit amb les reivindicacionsi sol·licitant una reunió per tractar el

tema. Aquesta manifestació, convo-cada pel Comitè d'Empresa, gaudiadel recolzament de la secció sindicalde CNT a Yamaha. Hi havia la presèn-cia de diverses formacions sindicals(CCOO, UGT, etc), així com de partitspolítics (PSC, ERC, ICV). Companys ycompanyes del Sindicat d'Oficis Varisde Sabadell, així com d'altres sindicatscom Barcelona, es van solidaritzar ambla secció i amb la resta de plantillaafectada. La lluita dels treballadors itreballadores de Yamaha nomésacaba de començar.

Per a més informació: http://cntsabadell.wordpress.com/

Concentració contra eltancament de Yamaha

Sindical

5

CNT Palma

Des de fa un any i mig funcionendins de la cadena de supermer-

cats MERCADONA, diverses seccionssindicals de CNT a Mallorca. El motiude la creació d'aquestes seccions res-pon a les nombroses vexacions i altracte inhumà que pateixen els treba-lladors d'aquesta empresa: falta de res-pecte a les baixes mèdiques ambamenaça d'acomiadament, oberturade actes disciplinàries falses, casos demaltractament psicològic, i un llarg et-cètera. El passat 12 de gener de 2011,l'empresa MERCADONA S.A. (MA-LLORCA) ha procedit a l'acomiada-ment, del delegat sindical que CNT téper a tota Mallorca, després queaquest hagi estat l'artífex de l'afiliacióal sindicat de part de la plantilla, d'ha-ver assessorat tots els treballadors quel'últim any li han guanyat processos ju-rídics a MERCADONA, i sobretot haverguanyat la sentència que anul·la l'obli-gatorietat que els treballadors de l'em-presa treguin un 7, un 8 o un 9 peraprovar l'examen que els atorga laprima anual de beneficis. Una vegadalliurada la carta d'acomiadament l'em-presa, mitjançant l'advocat Mario Mar-tín Gutiérrez, ha comunicat al nostre

delegat la cessació de la seva relaciólaboral i la prohibició d'entrar a les ins-tal·lacions de l'empresa per al reparti-ment de qualsevol tipus depropaganda sindical. Des de l'empresas'acusa mitjançant infundats argu-ments al nostre company Zoilo de notenir un tracte apropiat amb els clientsdel supermercat on treballa, fins i totvolent-los atropellar en el pàrquingamb la seva furgoneta de repartiment,entre altres absurdes acusacions. Fetsque evidentment són falsos. La verda-dera raó per la qual s'ha produït aquestacomiadament, no és cap altra quecastigar i reprimir qualsevol tendènciacombativa de lluita sindical dins deMERCADONA. Des de fa any i mig elsindicat CNT manté, a Mallorca, unaagitada lluita sindical dins de la ca-dena de supermercats en defensa deels drets, llibertats i reivindicacions delsseus treballadors/es, constantmentatacats per l'empresa. L'acció sindicalde CNT hi ha estat encaminada tant ala implantació del sindicat en l'em-presa mitjançant diverses seccions sin-dicals (fet que no ha agradat gens aMERCADONA), així com cap a la rei-vindicació de la defensa dels llocs detreball de la plantilla i el respecte del'articulat del conveni col·lectiu d'em-

presa i no només d'aquelles parts quea l'empresa li interessen. Fruit d'aquestconflicte s'ha aconseguit que la lluitadel sindicat aparegui, des de fa mesos,constantment en els mitjans de comu-nicació, destacant els reportatgesapareguts en IB3 Radiotelevisió de lesIlles Balears així com en Televisió deMallorca, motiu real pel que s'ha aco-miadat el nostre company Zoilo. És dedestacar que és norma general deMERCADONA acomiadar als dele-gats/as que CNT té en l'empresa, acausa del seu "molest" sindicalismecombatiu, podent seguir-se aquestacronologia en www.cnt.es/merca-coso. Des de les seccions sindicals deCNT en MERCADONA, manifestem lanostra repulsa davant de l'acomiada-ment interpretant que és un atropella-ment a la llibertat sindical.  Exigim lareadmissió immediata del nostre com-pany Zoilo, així com la cessació imme-diata de les polítiques repressives capa les postres seccions sindicals. CAPAGRESSIÓ PATRONAL SENSE RESPOSTASINDICAL! SUPERMERCATS MERCA-DONA NO COMPRIS ELS SEUS PRODUC-TES, BOICOT!

Per a més informació: http://palma.cnt.es/

Mercadona acomiada a un delegatsindical de CNT a Mallorca

CNT Esparreguera

L'empresa Marcugamar S.L., quees dedica a l'assistència i serveis

per a nens, discapacitats i ancians, vaacomiadar una companya de CNT elpassat estiu al·legant baix rendiment.En realitat va ser acomiadada per laseva activitat sindical enfront la preca-rietat laboral existent al centre geriàtricde Collbató on treballava: falta d'e-quips de protecció individual, hores ex-tres excessives i la no remuneració deles mateixes, incompliment del convenicol·lectiu, etc. Enfront això es van dura terme concentracions davant elcentre informant d'aquestes pràctiqueslaborals als treballadors i familiars itambé es va denunciar l'acomiada-ment davant els Jutjats. Es buscava lareadmissió de la companya, encaraque no ha sigut possible i s'ha arribat aun acord econòmic abans d'entrar ajudici.

Per a més informació: http://esparreguera.cnt.es/

Finalitza elconflicte ambMarcugamar

CNT Barcelona

Tras abrir conflicto en contra de laempresa INTERNITY- AVENIR TELE-

COM, distribuidora de productos VO-DAFONE, debido al despido de ladelegada del sindicato al constituirsela Sección Sindical, la CNT de Barce-lona inició el pasado sábado 26 de fe-brero las movilizaciones en contra dela empresa con tres concentracionessimultáneas en distintas tiendas de lacadena.

En el centro de trabajo de la com-pañera despedida, ubicado al interiordel centro comercial Gran Vía 2, unaveintena de personas desplegó unapancarta y se repartieron octavillas. Laacción suscitó la inmediata respuestapor parte de la seguridad privada delcentro comercial, que amenazó conllamar a los Mossos de Escuadra paraque disolvieran la concentración. Re-chazando las provocaciones, el pi-quete decidió trasladarse al exteriordel recinto para continuar llamando alboicot de la empresa y exigiendo la re-admisión de la compañera, no sinantes improvisar una manifestación alinterior del centro comercial para ex-presar el rechazo ante el evidenteatentado contra la libertad de los tra-bajadores para manifestarse delantede su centro de trabajo y denunciar lasnocivas prácticas de la empresa.

Además de despedir a los trabaja-

dores que deciden organizarse para lu-char por sus derechos, INTERNITY noaplica el sueldo ni las categorías quemarca el convenio del sector. Rutina-riamente obliga a sus trabajadores aentrar 15 minutos antes de la hora sinque este tiempo cuente como tiempotrabajado ni sea compensado. Otrasveces directamente se les obliga a do-blar turnos. El colmo del abuso llega enlos casos en que se les descuenta de lanómina de forma colectiva las pérdi-das ocasionadas por robo de los pro-ductos, llegando aveces la cantidad des-contada al conjuntode la plantilla a superarel precio del objetodesaparecido. Ade-más sufren una presiónexcesiva por parte delos coordinadores paracumplir los objetivos deventas marcados porla empresa, que varíansegún su antojo y pro-vocan bruscas varia-ciones del sueldomensual, y que se tra-duce en que los traba-jadores se venobligados a vender loque sea y como sea alcliente, sin poder ofre-cer un servicio ade-cuado teniendo encuenta las necesida-des reales de este.

Desde la Confederación Nacionaldel Trabajo, consideramos el despidode delegados y afiliados como unapráctica particularmente grave de re-presión sindical y, más aún, como unataque directo al sindicato que no de-jaremos sin respuesta, y contra el cualopondremos todas nuestras fuerzas.Anda muy equivocada la empresa sicree que con la represión contra sustrabajadores, y no mediante el diálogoy el respeto a sus derechos, va a solu-cionar un problema que ella misma ha

creado.

Por eso hacemos un llamamiento alresto de trabajadores de Barcelona ano comprar en las tiendas de esta ca-dena de telefonía, hasta que sus res-ponsables demuestren un mínimo dedecencia y respeto hacia los derechosde sus empleados.

¡ READMISIÓN INMEDIATA DE LACOMPAÑERA DESPEDIDA !

¡ BASTA DE REPRESIÓN SINDICAL!

La CNT inicia las movilizaciones en contrade la empresa INTERNITY

Nº348 Març/Abril 2011

6

Sec. Jurídica CNT-AIT Cornellài Comarca

La Organización mediante comitésde empresa o delegados/as de perso-nal

Surgen de las elecciones sindicales,similar de las elecciones políticas. Sepresentan diferentes candidaturas ylos/as trabajadores/as las votan paraelegir a sus representantes los próximos4 años.

L@s trabajadores deberían saberque haciendo esto renuncian a su op-ción de participar en las decisionesdiarias de tipo laboral-sindical en laempresa, ya que para eso está el co-mité. Lo que deberían saber es queeste comité o los Delegados de Perso-nal pueden firmar y/o negociar con laempresa lo que quieran sin consultar alos trabajadores/as, que para eso loshan votado. Lo que queremos decir enun lenguaje llano es que votando sedelega en ellos las decisiones sindica-les de la empresa.

También deberían saber que losmiembros de estos Comités y/o los/asDelegados/as de Personal, tienen unaserie de derechos sobre el resto de tra-bajadores/as:

1- No pueden ser despedidos du-rante 5 años (los 4 de mandato y el si-guiente)

2- No pueden ser incluidos en losEREs (que ellos negocian y firman),algo intolerable.

3- Tienen posibilidad de réplica enuna sanción que se les imponga (tú yyo no).

4- Tienen 15 horas al mes para cues-tiones sindicales (se vayan a haceralgo del sindicato realmente o a tomarel sol a la playa)

5- Tienen preferencia para hacercursillos de toda índole.

Ser Delegado de Personal o miem-bro de un comité de empresa puedeservir para escaquearse y vivir sin darun palo al agua. Para la dirección dela empresa es más fácil “corromper” a5 que a toda la empresa. Son de so-bras conocidos casos donde los repre-sentantes sindicales se llevan mejorcon los directores o gerentes de turnoque con sus compañeros/as de tra-bajo, aunque éstos hayan confiado suvoto en ellos/as.

La realidad diaria de este paísdonde existen comités de empresa esésta, por eso la mayoría de los/as tra-bajadores/as no votan ni participan enlas elecciones sindicales, saben queson unos vendidos y unos interesados(para ellos/as mismos/as). El poder co-rrompe, y las elecciones sindicales ytener privilegios da cierto poder. Poreso creemos firmemente que hay querechazarlo en todo momento.

Muchos sindicatos sin afiliación enlas empresas intentan convencer a lostrabajadores para que se presentenpor su candidatura sin ser afiliado/a, eslegal, se puede hacer. Yo mismo he

sido testigo de como UGT y la CTC (sin-dicato catalanista) lo intentaron en miempresa.

¿Y qué ganan las cúpulas sindicalescon todo esto?

Subvenciones de Papá Estado,entre UGT y CCOO se llevan 156 millo-nes de euros, en plena crisis econó-mica.

En 2009 las subvenciones que se lle-

varon quienes se benefician de todoesto fueron: 15.798.500€ (ver imagen).Otorgadas a dichas entidades y publi-cadas en el BOE en febrero de 2010.

Nuestra alternativa: las SeccionesSindicales de CNT

En ellas puede figurar cualquier tra-bajador/a que esté afiliado/a, aunquese dan casos de gente que colabora ytrabaja con ellas sin ser afiliado del sin-dicato.

Se organizan desde abajo de formaasamblearia y horizontal, el Delegadode la Sección es elegido por sus miem-bros y es un mero portavoz de cara ala empresa, no tiene ningún poder dedecisión, sin pasar por la asamblea,que es la que decide SIEMPRE.

Bastante más democrático que loscomités o delegados de personal, queaunque haya quien diga que tambiénhacen asambleas, hay centenares ycentenares de casos detallados y de-nunciados donde estos comités o de-legados de personal han hecho locontrario a lo votado por la asambleade trabajadores. La mayoría de vecespor intereses propios o por decisión delas direcciones de sus federaciones sin-dicales (los jefazos de cada sector),que también negocian los convenios,etc. Son éstos los que mandan de ver-dad, si algún comité se sale de la linea,tirón de orejas.

Volviendo a las secciones sindicales,decir que no tienen casi derechos. Loscontemplados en la LOLS (Ley Orgá-nica de Libertad Sindical) o los que searrancan en la Acción Sindical diaria alas empresas o por sentencias. La cre-ación de nuestras secciones no tieneninguna obligación de ser comuni-cada a la dirección de la empresa,algo importante para poder sobreviviren los inicios, ya que la respuesta de laempresa es la del despido habitual-mente, tampoco tiene ningún derechola empresa para decir sin son legales ono (algo habitual), tienen que soportarsu existencia y su Acción Sindical. Lapatronal conoce muy bien a la CNT ylo que representa en una empresa:HONESTIDAD Y LUCHA.

La CNT ofrece un modelo donde lagente participa libremente, la efectivi-dad depende de las posibilidades quehayan y del empeño que metan sus

militantes, a parte que se potencia laimplicación y el debate para llegar aacuerdos. Si tocan a uno/a nos tocana todos/as.

Se potencian valores como elApoyo Mutuo y Solidaridad. Las cosasse han logrado sólo con la lucha ypara poder luchar hace falta unidad yque las decisiones emanen de la genteen asamblea, participando: no existenlos héroes, ni los mártires, ni los milagros.

Hay que aprender también a sermás listos/as que ellos/as, los empresa-rios suelen tener chivatos/as y gentedispuesta a traicionarte por mantenersu puesto de trabajo, como tambiéntienen experiencia en cometer atrope-llos impunemente, así que tampocohay que coger confianza. Estar en unasección sindical no te hace totalmente

intocable. Hay que actuar con estra-tegia y acierto, y aprendiendo, pues elcamino se hace caminando.

No sirve de nada llorar en la barradel bar, ni hablar de los vendidos devuestra empresa (los del comité). De-bemos organizarnos horizontal y acti-vamente, sin injerencias externas.Desde la CNT somos conscientes quetú eres responsable de tus actos, de tuvida, de las consecuencias de tus ac-ciones. Aquí la decisión es tuya, de tuscompañeros/as en asamblea, si en tupuesto de trabajo todavía no tienesuna sección sindical, ¿a qué esperas?

No creemos en las subvenciones sin-dicales, sino en la autonomía obrera ysindical, de acción, sin más limitacio-nes que las que se quieran o tenganque asumir. No pediremos nunca elvoto, queremos que la lucha sea con-junta, de todas y todos los trabajado-res, sin importar raza, edad, sexo oprofesión.

¿Por qué estamos en contra de losComités de Empresa?

En este número abarcaremos un tema ya tratado en nuestra Organización, y del que siempre hemos marcado una diferencia importante para funcionar cohe-rentemente y preservar nuestra autonomía.

“El poder corrompe, y las elecciones sindicales ytener privilegios da cierto poder. Por eso creemosfirmemente que hay que rechazarlo en todo mo-mento.”

Formació

7

Eneko Pascual, Secretario de AcciónSindical de la CNT Barcelona.

La actividad de nuestros sindicatosnecesita de las secciones sindicalespara llevar a lo concreto la alternativasocioeconómica de la CNT, que deberepensar su proyección y estrategia enbase a los avances conseguidos los úl-timos años.

Durante los años de reorganizacióndel sindicalismo confederal, se nosdecía, a menudo desde nuestros pro-pios medios, que los sindicatos de laCNT tenían su campo de actuación enla pequeña empresa debido a que lacorrelación de fuerzas pivotaba fácil-mente hacia el campo de la accióndirecta. Se nos negaba, nos negába-mos, la posibilidad de actuar como unsindicato de plantilla, amplio, y con ca-pacidad de afrontar conflictos en me-dianas y grandes empresas. Larealidad de estos últimos diez años haconfirmado que esta teoría estabaequivocada y que reflejaba una visióngeneral de desconfianza en nuestropropio modelo.

Cierto que la CNT tiene, hoy porhoy, serias dificultades para su implan-tación en las grandes empresas de laindustria tradicional, pese a excepcio-nes como la emprendida en la auxiliarautomovilística FRAPE-BEHR y actual-mente en YAMAHA, vetada por serplantillas poco permeables a las nue-vas generaciones de trabajadores ypor tanto a los nuevos sindicalistas querepresentamos la CNT, y con burocra-cias sindicales afincadas en la estruc-tura empresarial, clientelistas.

Sin embargo es un hecho que du-rante estos años es en la mediana em-presa y departamentos o centros degrandes empresas de servicios y distri-bución donde el modelo de CNT haencontrado un substrato sobre el quedesarrollarse. La implantación estataldel sindicato es una realidad principal-mente en un buen número de contra-tas, organizando a centenares detrabajadores y gestionando conflictos.

Barcelona con presencia sindical engrandes empresas como Mercadona,PCCITY, Sector Arqueológico, BEHR,Jardinería municipal privatizada, Bar-celona Bus Turístic, gestores de emer-gencias de la Generalitat (061 SEM),Aeropuerto (MA) o gestores informáti-cos (DPTOP); ha acumulado la expe-riencia suficiente para constatar quees el modelo de CNT el adecuadopara actuar en unos sectores laboralesabandonados por las burocracias sin-dicales, formado por trabajadores sintrayectoria organizativa previa que en-cuentran en la democracia y flexibili-dad de las secciones sindicales unaescuela y una protección de la que sehabía carecido. Que seamos ajenos ala concertación entre burocracias sin-

dicales y patronal, mediante la cualamplios sectores han sido abandona-dos de la presencia sindical efectiva acambio de mantener prebendas y ca-pacidad negociadora en sectores tra-dicionales, nos coloca a menudocomo única alternativa para empren-der la pelea.

Es en la pequeña empresa donde elmodelo de la CNT en Barcelona ha en-contrado mayores resistencias a su pe-netración, tendencia que está siendorevertida recientemente con presen-cia en comercio y turismo. El hecho deque nuestro sindicalismo requiere unafuerte implicación y desgaste inicial, yse caracterice por su combatividad,voluntad e imaginación para afrontar

el conflicto donde nadie lo hace, re-quiriendo de estabilidad y continuidaden el proyecto (en la empresa y en elsindicato), puede dar una explicaciónde las causas de este fenómeno. Em-presas pequeñas donde la presión pa-tronal es, digamos, personal, dificultala permanencia sindical y sus proyec-tos a largo plazo (superar la defensaconcreta o el cobro de finiquito parallegar a la ofensiva por la mejora de lascondiciones de empresa y sector), pre-sión que deberá disminuir conformemayor potencia disponga el sindicato.

Todos los conflictos emprendidos pornuestras secciones sindicales mantie-nen grandes semejanzas entre sí, ob-servando dos variantes importantes:por una parte, lógicamente, el por-

centaje de trabajadores organizadosen torno a CNT, y por otra la existenciade algún organismo público comogestor ultimo del servicio donde des-empeña las funciones la empresa.Ejemplos de la primera variante seríanel conflicto de ACSA-jardinería con lamitad de la plantilla organizada con loque el conflicto derivó pronto en lahuelga parcial y después total, consi-guiendo parte de la demandas origi-nales y la readmisión de unacompañera represaliada, y en otrosentido tendríamos el ya finalizadoconflicto en Barcelona Bus Turistic,donde el porcentaje de afiliación nosupera la mitad de la plantilla y portanto la presión estuvo enfocada a

otras vías en manos de la acción di-recta del Sindicato y de los equipos denegociación del mismo, consiguiendorecientemente una demanda históricaen el servicio como es la contrataciónfija de todos los trabajadores. No dis-poner de plantillas total o mayoritaria-mente organizadas conlleva unaperdida irremediable de capacidadde presión, que ralentiza al sindicato,pues deja como inservible nuestramejor herramienta de lucha, la huelga.En este sentido la presión directa sobrela administración, responsabilizándolade la actividad empresarial, se ha de-mostrado como un elemento queayuda a solucionar los conflictos en losque no disponemos de la fuerza óp-tima.

La larga lucha de los profesionalesdel 061 por un trabajo digno, conflictovigente hoy día, es un ejemplo en quela combinación de acción directa delSindicato, la persecución continua delos responsables políticos y una secciónnutrida de trabajadores con autoridaden la plantilla y con trabajo constante,pueden conseguir precedentes impor-tantísimos en un sector –ejemplo de laeconomía del siglo XXI- totalmente pre-carizado y con las mayorías trabajado-ras abstraídas de la organización ydesarmadas ideológicamente.

Nuestra tarea hoy por tanto ya no setrata de valorizar la necesidad de laacción a través de secciones sindica-les, cosa clara y a la que se le da yauna respuesta segura, evitando losdespidos de nuestros representantes, sino de avanzar en nuestra presencia entodos los sectores de la economía, elpequeño comercio, las grandes em-presas de servicios o la industria, priori-zando los sectores estratégicos, yseguir armando nuestras seccionescomo lo que son: organismos básicosdel Sindicato; dotarlas de contenidotal como dicta nuestro X Congreso me-diante la multiplicidad de secretaríasde empresa (delegados, secretariosgenerales, delegados de prevención,pero también, añado, de política degénero, inmigración, relaciones con lacomunidad etc), consolidar las seccio-nes como una herramienta a largoplazo, para luchar, formarse y prefigu-rar la gestión obrera, donde se aplicarealmente la CNT.

Las Secciones Sindicales de laCNT de Barcelona

En este número, entrevistamos al compañero que lleva la secretaría de Acción Sindical y Social de CNT Barcelona, y nos explica como está la situaciónen su sindicato actualmente. Esperemos que este pequeño espacio donde poder exteriorizar sus luchas aporten diferentes experiencias para así apren-der entre todos a como organizarnos mejor.

Reportatge

wMembres d’una Secció sindical de la CNT de Barcelona en lluita.

“La implantación estatal del sindicato es una realidad prin-cipalmente en un buen número de contratas, organizandoa centenares de trabajadores y gestionando conflictos.”

Nº348 Març/Abril 2011

8

Economia

Lluís Rodríguez 1

El recent “pacte social” entre patro-nal, sindicats oficials i govern2 ha pro-vocat una nova reculada en els dretslaborals i socials de la classe treballa-dora. En aquest cas, el tema estrella ésla retallada de les pensions. Abansd'entrar a valorar l'acordat per aquestssuposats representants socials, és im-prescindible contextualitzar els motiuspels quals es promouen aquest tipus dereformes que perjudiquen seriosamentels estàndards de vida de la majoria dela població a Espanya.

D'entrada, com dèiem en un altrearticle3, aquest tipus de reformes s'a-pliquen amb un rerefons de crisi eco-nòmica i atur massiu, que semblajustificar tot tipus d'actuacions per partdel govern. Si en el cas de la reformalaboral, el fals argument esgrimit pelspoders empresarials i estatals és la ne-cessitat de crear ocupació fixa en uncontext d'elevades taxes d'atur, en elcas de la reforma de les pensions s'in-sisteix de nou, després de molts anysamb la mateixa cançó, en la inviabili-tat futura del sistema de pensions. L'ob-jectiu de la patronal i el govern ésevident: aprofitar la conjuntura per im-posar el màxim d'ajustos possibles con-tra la classe treballadora, ambl'objectiu de recuperar la rendibilitatperduda i sotmetre més les rendes sa-larials alhora que a tots els treballadorsi treballadores.

Pensions públiques inviables?

Les pensions públiques no estan enperill i no existeix raó tècnica per pro-moure el tipus de reformes que s'estanaplicant. Dit d'una altra forma, les pen-sions públiques estan en perill cada ve-gada que es plantegen reformes comles pactades recentment. És conve-nient doncs observar com s'ha tramatpels mitjans de comunicació un discursdeliberadament alarmista sobre els“dràstics descensos del superàvit” o el“desequilibri en els comptes de la Se-guretat Social”. No obstant això, elscomptes de la Seguretat Social conti-

nuen amb superàvit, concretament el2010 el superàvit va ser d'11.100 milionsd'euros. Si bé és cert que existeixen fac-tors que en un futur poden condicionarl'evolució negativa d'aquests comptes,l'anàlisi d'aquests factors està total-ment esbiaixat pels interessos empre-sarials de la banca, tal com handemostrat molt eficientment econo-mistes com Albert Recio4, Daniel Alba-rracín5, Juan Torres6, Vicenç Navarro7,Mirin Etxezarreta8 o Josep GonzalezCalvet9. Dits economistes en els seusarticles i informes rebaten la centralitatde les tesis d'envelliment de la pobla-ció i la disminució de cotitzadors coma justificacions per retallar la despesaen pensions. Per a això introdueixen al-tres elements d'anàlisis com la mobilitatlaboral, les previsions de creixement dela productivitat per treballador, quecompensaran l'increment de pensio-nistes, les previsions de creixement delPIB que facilitarà la seva distribució pera pensions, l'eventual necessitat d'in-crementar els salaris, les cotitzacions i/ola despesa en pensions respecte al PIBcom fan altres països europeus, aixícom la possibilitat de buscar vies alter-natives de finançament millor redistri-buidores envers la classe treballadora,com a impostos als empresaris i rics.

A més, una crítica recent a les posi-cions adoptades pel govern i els sindi-cats oficials respecte a les pensions,s'evidencia amb la publicació, casual-ment tardana, per part del propi Minis-teri de Treball i Assumptes Socials d'unestudi del citat economista Josep Gon-zález Calvet10, el passat 10 de Febrerde 2011 (uns pocs dies després de lasignatura de l'acord sobre les pen-sions). En aquest estudi on s'analitzenles possibles projeccions demogràfi-ques i de la pròpia economia espan-yola a llarg termini, es planteja que ésfactible equilibrar el sistema de protec-ció social incrementant les cotitzacionsquan sigui necessari. Així doncs, comdiu l'autor, per a la hipòtesi més proba-ble d'evolució demogràfica i fase delcicle econòmic en la dècada crítica(2050), el tipus de cotització “sola-ment” hauria d'augmentar fins al 66%

en aquesta dècada. Per a la hipòtesimés optimista n'hi hauria prou ambque augmentés fins al 45%. Amb pos-terioritat, aquests tipus descendirien enels dos últims casos al 57% i al 37% res-pectivament11. En aquest sentit, dinsde les hipòtesis de l'estudi d'aquesteconomista es contempla mantenirconstant la distribució de la renda (sa-laris/beneficis empresarials) que si va-riés a favor dels salaris, és a dir queaquests incrementessin respecte alsbeneficis, no seria necessari un incre-ment tan gran de les cotitzacions so-cials. En tot cas un increment gradualde les cotitzacions es veuria compen-sat per l'increment de la productivitatprevista, sent plenament assumible perla pròpia economia espanyola. Aixímateix González Calvet apunta queuna política laboral que propiciï la pre-carietat, els baixos salaris i un creixe-ment de la remuneració salarial realmenor que la productivitat és incom-patible amb la viabilitat del sistema pú-blic de pensions. Finalment conclouque altres maneres de reequilibri del sis-tema de protecció social que suposinla reducció de les prestacions o de lataxa de substitució prestació/salari in-crementaran de forma dràstica el nivellde pobresa. Segons aquest econo-mista (veure nota 9) si es redueix lapensió entre el 40% i 50%, necessari perequilibrar el sistema, la pobresa entrela gent gran augmentaria fins a un in-tolerable 50%, és a dir, una de cadadues persones majors seria pobre.Aquesta és precisament l'opció quehan escollit els signants del recent“pacte social”, oblidant-se de tota laresta, premeditadament i en beneficidels capitalistes.

La reforma laboral com a avantsalade la reforma de pensions

La recentment imposada reformalaboral (35/2010 de 17 de setembre) téla particularitat de facilitar l'acomiada-ment, ja sigui per la reducció de la in-demnització per acomiadamentimprocedent que passa a generalitzar-se en els 33 dies per any treballat amb24 mensualitats, ja sigui per les facilitats

a l'hora d'acomiadar per causes eco-nòmiques (20 dies per any amb 12mensualitats) arribant a subsidiar l'Estataquests acomiadaments fins amb 8dies per any. Així mateix aquesta re-forma, en facilitar l'acomiadament,promourà l'equiparació de la contrac-tació fixa amb la temporal pel que pre-sumiblement entrem en una tendènciaencara major de rotació contractual almercat de treball. Convé no oblidarque els contractes que s'han signat enels últims anys són temporals en un 90%de les ocasions. Les vies que s'obrensón precisament generalitzar períodesde destrucció d'ocupació fixa, creaciód'ocupació temporal, submissió a l'aturde llarga durada, períodes de treballsubmergit, etc. Aquesta dinàmica per-versa de discontinuïtat en les trajectò-ries laborals, traslladada a lescotitzacions per a les pensions, suposauna disminució dràstica de la futurapensió pública. Si a això li afegim queaquesta dinàmica s'està estenent alstreballadors i treballadores de totes lesedats, no només als i les joves, i que latendència salarial és a disminuir enfrontde l'increment dels beneficis empresa-rials, tenim tots els ingredients perquèl'estructura del mercat de treball juguiun paper fonamental en la determina-ció de les futures pensions de misèria. Elrecent “pacte social” ha liquidat eldebat de la reforma laboral i en con-seqüència ha rematat l'impacte des-tructiu contra la classe treballadora dela reforma de pensions.

Reforma de pensions 2011: objectiusi conseqüències

No contents amb l'anterior, la patro-nal i el govern han plantejat una re-forma de pensions pactada amb elssindicats oficials CCOO i UGT on, entrealtres mesures, els treballadors hauremde cotitzar 38 anys i mig (enfront dels35 d'ara) per jubilar-nos als 65, unacosa pràcticament impossible per la si-tuació de temporalitat i precarietat ac-tuals, cosa que significarà jubilar-se als67 per tenir dret a la pensió màxima,que és l'altra opció que se'ns ofereix12.Així mateix es computaran els últims 25

Pacte social, retallades de pensionsi increment de la pobresa

anys de vida laboral per calcular lapensió, enfront dels 15 últims d'ara.

Tant augmentar l'edat de jubilaciócom incrementar els anys per calcularla pensió suposen un clar atac als dretsaconseguits com a treballadors al llargde dècades de lluita: la primera opciósuposarà dos anys menys de pensionstreballant dos anys més (o el que és elmateix: una pèrdua de quatre anys), amés de dificultar l'entrada als joves almercat de treball; la segona provo-carà que s'incloguin molts trams de tra-jectòries laborals discontínuesrebaixant la pensió ultima.13

Si hem de parlar dels efectes últimsd'aquesta reforma de pensions, que nosón més que els veritables objectiusque les promouen, aquests es podensintetitzar en dos aspectes. D'unabanda els poders estatals i empresa-rials persegueixen la reducció dràsticade la quantia de les pensions públiquescom a forma d'atenuar els dèficit delscomptes de l'Estat alhora que carre-guen aquestes reduccions a les rendessalarials pagades per cotitzacions i re-tornades a la jubilació (salaris diferits).D'altra banda es pretén forçar la situa-ció per promoure la privatització de lesmateixes (independentment que s'in-centivin per altres vies les privades). Enla mesura que la classe treballadoravegi que la pensió pública que liqueda és molt baixa, es plantejarà fer-se plans de pensions privats. És peraquesta via lenta per la qual el capitalfinancer pot clavar la dent a unamassa importantíssima de capital que

estava “fora de mercat” en mans de laSeguretat Social i l'Estat. L'incentiu deles pensions privades perjudica tambéa les pensions públiques perquè elsdesgravaments fiscals a elles aparella-des suposen un minvament en els in-gressos públics que podria revertir en elsosteniment de les pensions -o de qual-sevol altre mecanisme de protecció so-cial-. Així mateix no podem oblidar queles pensions privades de moment sónles que han demostrat estar més en cri-sis que cap altra, oferint rendibilitatsmés baixes que el deute públic enmolts casos i sent únicament rendiblesper a les institucions financeres que lespromouen.

És en aquest context, d'aplicació depolítiques públiques que solament be-neficien a la patronal i al capital finan-cer, on els i les treballadores hemd'assenyalar als culpables (Govern i Pa-tronal) i còmplices (CCOO i UGT) i res-pondre a les agressions amb majorcontundència. La defensa del sistemapúblic de pensions ha de ser el primerpas per evitar que siguem trepitjats iempobrits perquè gentssa que es de-dica a governar-nos, “representar-nos”i sotmetre'ns visquin en l'abundància.Així mateix és indispensable caminarcap a un sistema de seguretat socialcomunitari i autogestionat, allunyatdels vaivens polític-estatals i dels inte-ressos dels empresaris. Només mitjan-çant la lluita pel canvi social podremmantenir una vida digna en el moral iel material.

Notes:

1 Economista i estudiant de postgrau en Treball

i Política Social. membre de l'Institut de Ciències

Econòmiques i de l'Autogestió – ICEA. Agraeixo els

comentaris dels companys d'ICEA a l'artícle.

2“Acuerdo Social y Económico. Para el creci-

miento el empleo y la garantia de las pensiones”, de

2 de Febrer de 2011. Consultable a http://www.la-

moncloa.es/docs/Acuerdo.pdf

3Rodríguez, Lluís. “Contrareforma del mercat de

treball a Espanya: una anàlisi econòmica i laboral”.

Solidaridad Obrera, nº347 de Gener-Febrer de 2011.

4Recio, Albert. “Envejecimiento, pensiones: con-

tra el reduccionismo neoliberal” en Mientras Tanto

electrónico. Consultable a

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=116200

5Albarracín, Daniel. “Las pensiones, entre el pre-

sente y el futuro”. Periódico CNT, nº 375 (Febrer

2011) i nº376 (Març 2011).

6Torres, J; Navarro, V. “La propuesta de los 100

economistas sobre las pensiones. Errores, medias

verdades y silencos al servicio de la banca” ATTAC.

Consultable a http://www.vnavarro.org/wp-con-

tent/uploads/2010/11/pensiones100attac.pdf

Navarro, V; Torres, J; Garzón, A. “¿Estan en pe-

ligro las pensiones públicas?” ATTAC. Consultable a

h t tp : / /www.vnavar ro .org /wp-content /up lo-

ads/2010/03/navarrotorresgarzon_pensiones.pdf

7Es poden consultar diversos articles a la seva

web: http://www.vnavarro.org/?lang=es&s=pensio-

nes

8Veure, Etxezarreta, Miren [et al.] Qué pensio-

nes, qué futuro. El Estado del bienestar en el siglo

XXI. Icaria editorial, 2010.

9“Notes sobre el sistema de pensions”, consul-

table a

http://altersocialismo.wordpress.com/2011/01/31/

notes-sobre-el-sistema-de-pensions-gonzalez-

calvet/

10González Calvet, J. “Demografía, inmigración

y viabilidad del sistema de pensiones. Análisis y pro-

yecciones para España”. Ministeri de Treball i Segu-

retat Social, del 10 de Febrero de 2011. Consultable

en tres parts a la següent direcció: http://www.seg-

social.es/prdi00/groups/public/documents/bina-

rio/144226.pdf /144227.pdf /144228.pdf. Veure pp.

132-133 per les cites.

11Essent el tipus de cotització actual del 36'5%,

segons l'estudi.

12Si fem un càlcul amb les dades dels anys co-

titzats pels treballadors en la seguretat social, veiem

com més de la meitat dels treballadors haurem de

jubilar-nos als 67 anys si volem cobrar tota la pensió.

13Diferents estimacions evidencien que amb

aquesta reforma la pensió mitjana es reduirà entre

un 20% i un 40% pels motius exposats i per la pèr-

dua general deguda a l'ampliació dels anys per cal-

cular la pensió donat que existeix un diferencial entre

els salaris reals antics i recents, com planteja l'eco-

nomista Ignacio Zubiri en el següent article:

http://www.elpais.com/articulo/primer/plano/re-

forma/injusta/trampa/elpepueconeg/20110130elp-

neglse_4/Tes

9

Economia

* Lluís RodríguezEconomista i estudiant de postgrauen Treball i Política Social. També és

membre de ICEA.

wCapçalera de la manifestació de CNT a Barcelona contra la retallada de les pensions el passat 27 de gener.

Nº348 Març/Abril 2011

10

Presos

(7 de Enero - Viernes del 2011)

...Aborrezco y repudio las cadenas,torturas físicas y psicológicas que estánejerciendo sobre mi persona. ¿Quién?,las mentes podridas, inciertas quemandan sobre nosotras-os, y que sinninguna deliberación nos oprimenconstantemente, día a día, sin apenasdejarnos digerir las anteriores acometi-das, de estos seres que están al otrolado de los barrotes.Mi condición desupervivencia en esta sociedad, nospermite ver con tanta lucidez la reali-dad que existe al otro lado de estemuro gris, donde el sonido de los por-tazos de estas rejas anulan los oídos.

Cómo vencer la rutina y las inerciascarcelarias, cómo vivimos este tiempoque se columpia entre rejas. Es algomás complicado de explicar de lo queparece a simple vista. Lo importanteaquí para nosotros-as, en esta trin-chera gris, es no perder el contactocon vosotros-as ahí en la calle que nosune a vuestro lado.

Portadores de sueños, sentirnos uni-dos a través de las cartas, visitas, inter-cambios de puntos de vista,información, experiencias, inquietudes,etc..., e ir forjando la esperanza, la ne-cesidad de seguir luchando por ella, laansiada LIBERTAD.

En mi individualidad, el secreto es irvenciendo las negatividades de estacárcel a base de valores disciplinarioso al contrario, la cárcel termina co-miéndote, como se dice...

Aquí todo está organizado, pen-sado, manipulado y dirigido con abso-luta pasividad y monotonía diaria, a lasque estás dando vueltas mecánica-mente como un autómata, por unpatio diminuto, sucio y gris, o jugandotodo el día al parchís, dominó, ajedrez,

etc...; o enganchado a la "caja tonta",para ellos se considera penitenciaria-mente, lo correcto. Todo lo que sobre-sale de eso, es una blasfemia oamenaza para algunos uniformados.

Hacen, han hecho y siguen ha-ciendo todo lo posible, y aún lo impo-sible, para acabar con nuestravoluntad. Su único argumento usadí-simo es, "lo que dice el reglamento oyo". Es este devaneo, tras estos muros,rejas, alambradas de espinas. Una-otiene que hacer piruetas para, aún enlas peores condiciones, hacer lo mejorposible para seguir resistiendo, comocuando permanecemos en celdas deaislamiento, encerrados-as todo el díacon una o dos horas de patio. Sin em-bargo tienes que seguir flotando eneste infierno gris.

Sí, lo intentan todo, pero tienes queseguir luchando y lograr que no apa-guen tu sonrisa. Y aunque a veces te laquitan, la transformas en una muecade dolor... Pero hay que seguir an-dando, resistir, aguantar, que sin dudano lo podríamos hacer sin vosotros-as,con vuestro apoyo incondicional. Sinustedes, hace ya mucho tiempo, losbarrotes nos hubiesen atravesado elalma, el espíritu y el corazón, sin pie-dad... "La ambición es un vicio, peropuede ser la madre de la virtud". En lavida hay 2 reglas:

1ª) NO REBAJARSE NUNCA2ª) NO OLVIDARSE LA PRIMERA

"Mi fidelidad se llama honor"

"La Reina de Triangai Dos"Un @ngel cayó.

PD.Este escrito llegó a finales de Enero,

una demora debida al intento de evitar el

control penitenciario de Brians II

El 18 de enero según confirmó laConselleria de Justicia murió un

preso en el centro penitenciario Els Lle-doners de Sant Joan de Vilatorradapor sobredosis, mientras un compañerosuyo fue trasladado al Hospital de SantJoan de Deu de Manresa y pudo sal-var la vida.

Todo esto sucede después de la de-tención e ingreso en prisión de un exfuncionario de prisiones, dos policías lo-cales de Badalona, junto a otros dosfuncionarios de prisiones que ejercíanen Els Lledoners y en Quatre Camins susdistintas profesiones. Supuestamenteestán vinculados con una red de trá-fico de drogas, prostitución y extorsión.

Uno de ellos era un Jefe de Unidaden Els Lledoners y está vinculado al sin-dicato CSIF. Era uno de los responsa-bles de dar formación en el sindicato.Este ya fue expulsado de otro sindicatoanteriormente, al igual que sucedió enel pasado con miembros de CATAC,que fueron expulsados y parte de ellosengrosaron las filas de lo que es ac-tualmente UGT-Presons y otros...

Mientras tanto responsables de UGT-Presons siguen manteniendo el discursode la necesidad del aumento de fun-cionarios para poder hacer registrosmás extensos a los familiares y amigos yamigas de los reclusos, que excepto envisitas vis a vis les es imposible el con-tacto físico y a los que ponen en el ojo

del huracán e indirectamente acusan,lanzando de esta manera un globosonda hacia miles de familiares, ami-gos y amigas de los 11.000 presos y pre-sas que hay en las cárceles catalanas,a los cuales se les falta al respeto y a lahonorabilidad de una manera másque descarada.

Xavier Martínez responsable de UGT-Presons en declaraciones a la prensaoficial afirmaba:

"el baix nombre de funcionaris quehi ha a cada mòdul fa impossiblepoder controlar que no n'entri. Notenim prou personal per poder escor-collar tots els presos que surten de per-mís el cap de setmana i tots els familiarsque van a visitar els interns. Hi ha cen-tenars d'entrades i sortides i, en canvi,hi ha un nombre molt limitat de funcio-naris per controlar que cap d'ells noporti droga a sobre".

Ante tal fatal acontencimiento alque de manera sistemática va comomucho acompañado de una brevenota en los medios oficiales, no pode-mos dejar de indignarnos con las de-claraciones que en estos momentostan difíciles, sobre todo para los fami-liares de las víctimas, de ciertos res-ponsables de algunos sindicatos defuncionarios de prisiones.

¡Viva la hipocresía!

UN INTERNO MUERE YOTRO ACABA GRAVE-MENTE HERIDO POR

SOBREDOSIS ENELS LLEDONERS.

RESISTENCIA COTIDIANA.

UN DÍA MÁS

Difícil estat de salutde Sergi González a

Brians 2.El dimarts 1 de febrer de 2011, des-

prés de rebre la notificació delJutjat de Vigilància Penitenciària sobreels recursos interposats contra la bai-xada de grau i el seu regrés. El jutge hadecidit unificar els seus recursos en unasola causa i resta a l'espera de la do-cumentació que li falta per donar elseu veredicte.

Sergi, de moment, deixa la vaga defam i de set, però continuara lluitantcontra la injusta institució penitenciària.

Si voleu, podeu escriure'l per donar-li el màxim d'ànims. Allà dins, a la presó,les cartes són de vital importància perpoder pair tot el patiment dels alts mursde la desolació i, a més, són armes so-lidàries.L'adreça és la següent: SergioGonzález González · Mòdul 4C.P. Brians2 carretera de Martorell a Capelladeskm. 2308635 Sant Esteve Sesrovires.

Més informació a: http://soliobrera.cnt.es/seccio-

nes/presxs-gantirepresiva.html

Veus des de dins i des de foraRàbia, quan en un instant si tenies

la vida fotuda, te l'acaben detrencar i es feliciten.

Ràbia, quan et comuniquen quehan detingut a una de les personesque més estimes, i que la porten a lapresó. Quan veus com la vida et dónala volta.

Ràbia, quan et sents morta en vida ila vida continua i et prohibeixen viure-la.

Ràbia, quan sents el dolor en els seusulls, quan sents com el tancamentl'està superant, com no pot més. Impo-tència i por.

Ràbia, quan la desesperació s'apo-dera d'una i has de resistir, resistir pelsque a fora t'estimen i et recolzen.

Ràbia, quan només pots veure-laquan et deixen i quan pots. Quan l'hasde veure entre aquests murs, amb fun-cionaris vigilant. Ràbia, i ganes de tren-car tots els murs i fugir junts/es.

Ràbia, de no saber com estan lespersones que estimes.

Ràbia, quan et despertes amb mal-sons. Quan els nervis i l'angoixa et so-brepassen davant el continu: com

estarà?Ràbia, perquè el sofriment t'acom-

panya, l'agonia, la desesperació quedecideixin per tu, fins i tot en el mésmínim.

Ràbia, quan estaves tenint una con-versa interessant i el/la funcionari/a detorn obre la porta del locutori perquès'ha acabat l'hora.

Ràbia, en sentir que haig de seguirlluitant perquè els murs i les reixes noaconsegueixin tancar la meva ment, elmeu cor, els meus somnis.

Ràbia, quan arribes “feliç” a la co-municació després d'una ratxa i hantornat les males notícies.

Ràbia, en sentir que gaudeixenquan estàs enfonsada.

Ràbia, quan toca acomiadar-se i undia més el vidre et prohibeix aquellaabraçada.

Ràbia, perquè quan surts no acabal'agonia.

Ràbia, perquè quan surt al carrerdesprés d'un any, la trobes amb pro-fundes seqüeles, amb la salut deterio-rada, amb moltíssima ansietat, ambpor contínua, plena d'inseguretats,

desubicada, anul·lada.Ràbia, perquè després de quatre

anys cal seguir lluitant després de per-dre-ho gairebé tot per sentir que etsuna persona amb dignitat, no una es-còria, com ells pretenen.

Ràbia, quan es compleix cada anyde detenció, els malsons brollen, i elsrecords d'allò viscut et superen.

Ràbia, perquè sé el que es pateix il'inútil del sofriment, que la presó ge-nera, i perquè sé que hi ha molts/esque ho segueixen sentint i que, per des-gràcia, ho patiran.

Lluitem per convertir aquesta ràbiaen força. Força que ens porti a cons-truir un moviment real i fort de suport ales persones preses i contra la presó. Elcamí és llarg i difícil, però no impossible.

Presa social empresonada durant unany

Familiars i amigues de persones em-presonades

11

La Biblioteca Social d’Olot és unprojecte cultural impulsat des d’el

Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AITd’Olot.

La intenció originària d’aquest pro-jecte era tenir ben catalogats i orde-nats els llibres de la biblioteca d’unamanera més àgil i dinàmica peròaquesta idea inicial s’ha ampliat perencabir també una biblioteca digitalamb un miler de llibres principalmentd’autors llibertaris i de les ciències (an-tropòlegs, filòsofs…) i finalment hauràservit també per anar editant -de mo-ment en format PDF- totes les traduc-cions i edicions pròpies que anem fentúltimament.

L’espai físic de la biblioteca es trobaa la seu del sindicat a la Plaça CinemaColon d’Olot i en ella hi podreu trobaruns 1.100 volums aproximadament on

hi predomina la temàtica obrera, so-cial, històrica i cultural. És ,per tant, unabiblioteca especialitzada en allò quemés ens interessa i creiem que pot seruna bona aportació en l’oferta biblio-gràfica per a la comarca, ja que llunyd’entrar en “competència” amb la Bi-blioteca Municipal d’Olot (Marià Vay-reda), ofereix material sobre unatemàtica de la qual aquesta última non’està especialment dotada. La Biblio-teca Social d’Olot és oberta a que to-thom pugui fer-se’n soci o sòcia idisposar dels seus fons, retirar llibres enpréstec o utilitzar el servei d’internetgratuït en els horaris habituals en què ellocal es troba obert, els dilluns, dimartsi dimecres de 19 a 21 hores.

Evidentment, aquest projecte té laintenció de treballar per la cultura a lanostra comarca i està previst fer as-semblees regularment, obertes a totsels socis, per valorar l’inici de diferentsprojectes d’àmbit cultural. Volem queaquesta Biblioteca Social d’Olot ser-veixi per més activitats que la simpleoferta de prèstec de llibres.

Alguns serveis:

A la web de la Biblioteca Social d’O-lot podeu consultar tots els fonsbiblio-gràfics disponibles organitzats pertemàtiques o directament si preferiu

buscar per autor o títol d’una obrapodeu utilitzar el cercador per anar di-recte al gra.

A més, en l’apartat Biblioteca Digi-tal clicant sobre l’apartat de llibres enPDF se us desplega un menú amb leslletres de l’abecedari amb els llibres or-denats pel cognom de l’autor. Tambépodeu utilitzar el cercador si ja teniuclar què esteu buscant.

Finalment, a l’apartat de materialpropi anirem penjant aquelles traduc-cions i edicions que impulsem des d’a-questa Biblioteca. Bàsicamenttraduccions al català de llibres o fulle-tons prou coneguts per tothom, donatel dèficit d’edicions en català d’obresdels llibertaris més clàssics intentaremposar-hi remei aportant el nostre gra-net de sorra. Actualment, amb la tec-nologia disponible, no hi ha cap menad’excusa més que la mandra per tra-duir aquests llibres i posar-los a disposi-ció de la gent, si més no, en formatdigital fins que es disposi dels recursoseconòmics necessaris per editar-los.

De moment ja hem traduït el llibreAnarcosindicalisme Bàsic i ha estat edi-tat en paper pels companys d’El GrilloLibertario, també s’ha editat en formatdigital un interessant debat que es vadonar per tal de crear una Plataforma

per una Unió General d’Anarquistes ique, al nostre parer, no ha perdut laseva vigència, les 6 tesis sobre el muni-cipalisme llibertari de Murray Bookchini la conferència Anarquisme i Sindica-lisme pronunciada per Salvador Seguí.Tots ells podeu trobar-los a l’apartat dematerial propi.

Si voleu col·laborar aportant mate-rial que tingueu, traduint textos al ca-talà o de qualsevol altra maneraposeu-vos en contacte amb nosaltresal correu o passant pel local.

Pàgina web i més info:http://www.bsolot.info/

Cultura

Ha estat creada la Biblioteca Social d’Olot

wPanoràmica d’una part de la Biblioteca Social d’Olot.

Nº348 Març/Abril 2011

12

EntrevistaEntrevista a Eeva-Leena y Raimo Jaakkola

Jyri Antero Jaakkola(Joensuu, Finlandia, 11 de febrero de1977 – San Juan Copala, Oaxaca, 27de abril de 2010).

Eeva-Leena y Raimo Jaakkola, pa-dres del defensor de derechos

humanos asesinado el pasado 27 deabril de 2010 se encuentran de nuevoen México tras su visita en agosto delaño pasado para demandar el escla-recimiento del asesinato de su hijo, re-clamar justicia y luchar contra laimpunidad, así como las causas que lopermitieron.

Jyri fue muy conocido en diversosmovimientos sociales en Finlandia, es-taba especialmente interesado en eldesarrollo sustentable, comercio justo yderechos humanos. Había llegado aMéxico dos meses antes de su asesi-nato y quería tejer contactos para re-alizar proyectos de desarrollo enOaxaca. Lamentablemente ningunade estas metas pudo ser cumplida; pa-ramilitares del grupo UBISORT las rom-pieron cuando lo ultimaron con unimpacto de bala en la cabeza y dosen la espalda.

En 2010 nadie podía caminar por lascalles de San Juan Copala, llevabansiete meses bajo la metralla de los gru-pos paramilitares y desde la creacióndel Municipio Autónomo en el 2007eran más de 30 las personas asesina-das. A todas horas se escuchaban lasdescargas que impactaban contra elpalacio municipal, la iglesia, las escue-las y las casas. El 26 de abril se anunciala creación de una caravana pararomper el cerco que sufre el municipioautónomo. No hay escuela desdehace cuatro meses, el centro de saludestá cerrado, los habitantes no tienenluz ni agua potable. Las familias arries-gan sus vidas al salir a conseguir ali-mentos. El agua la buscan en losarroyos y el servicio telefónico fue cor-tado. La caravana está conformadapor observadores nacionales e inter-nacionales de Finlandia, Bélgica, Ale-mania, Organizaciones NoGubernamentales afiliadas a la Orga-nización de las Naciones Unidas, inte-grantes de La Asamblea Popular de los

Pueblos de Oaxaca, de la sección 22del SNTE y medios de comunicación.Pretendía llevar alimentos, ropa y me-dicamentos junto a un mensaje de es-peranza y solidaridad.

El 27 de abril a las 10: 30 A.M partenhacia Copala, a las 14:30 aproximada-mente el grupo Ubisort (creado por elPartido Revolucionario Institucional deOaxaca), emboscó a los cuatro vehí-culos en los que se transportaban las 27personas que la integraban la cara-vana humanitaria a un kilómetro es-caso de su destino. Solo el último delconvoy pudo conseguir escapar. Elresto fueron rafagueados por unos 20encapuchados con fusiles de asaltoAK-47 y AR-15 (armas de uso exclusivodel ejército),. El resultado de esta bar-barie fue el asesinato de dos personas,Jyri Jaakkola y Alberta Cariño Trujillo(directora del Centro de Apoyo Co-munitario Trabajando Unidos - CACTUS), 21 heridos con diferentes lesiones ycuatro personas desaparecidas: DavidVenegas y Noé Bautista (miembros deVOCAL) y Erika Ramírez y David Cilia(reporteros de Contralínea), que pu-dieron ser rescatados días después.

La averiguación previa iniciada porla Procuraduría General de Justicia delEstado (PGJE) fue atraída por la Procu-raduría General de la Republica (PGR),quien inició la indagatoriaPGR/DGCAP/DF/060/2010, a través dela Dirección General de Control deAveriguaciones Previas de la Subpro-curaduría de Control Regional, Proce-dimientos Penales y Amparo, pero unjuez la rechazó aludiendo deficienciasen su integración.

Cientos de organizaciones y perso-nas de todo el mundo expresaron supreocupación de que: "Este condena-

ble hecho de sangre quede sin ser

aclarado y que los asesinos de Bety y

Jyri queden sin el castigo que se mere-

cen".

¿Qué es lo que motiva esta nuevavisita?

- Eeva-Leena - “Esta es nuestra se-gunda visita, la anterior vinimos solo miesposo y yo, ahora nos acompañanuestro hijo menor, queremos que vea

los lugares donde andaba Jyri y lo quehacía allí, es más sencillo seguir ade-lante cuando has podido conocerestos lugares. Tuve miedo cuando Jyridecidió venir, también cuando des-pués de los sucesos decidimos venirnosotros. Al llegar todo me era desco-nocido y extraño. No conocía dema-siado la realidad del país, no podíaimaginar la situación, el modo comovive la gente. Ahora es mucho másfácil estar aquí después de visitar Oa-xaca el año pasado y conocer los lu-gares donde él estuvo. Queríamos quenuestro hijo menor pudiera verlo y sen-tirlo con la esperanza de poder recu-perarse y llevar mejor la situación.También el seguimiento de la situaciónlegal del caso nos ha motivado pararegresar y conocer los avances de pri-mera mano. En septiembre pasado nosreunimos con la PGR, entendimos quela investigación seguía su curso y queestaba preparando el expedientepara el juicio. Esperábamos que hicie-ran bien su trabajo y se encargaran dela investigación y los documentos quetenían que llegar al juez, pero nada deesto ha ido como imaginábamos ytengo que decir que estamos algo de-cepcionados. Exactamente no sé loque han hecho, pero parece que seva a retrasar mucho más tiempo. Noalcanzo a comprender el motivo deesta lentitud porque todo está bas-tante claro, en Oaxaca todo el mundosabe quien lo hizo y porque lo hicieron,resulta extraño que ellos no lo puedanaveriguar. Estamos decepcionadospero con esperanzas, nuestro abo-gado está presionando a las autorida-des para que hagan su trabajo yresuelvan la situación, esperamos quese cumplan todas las promesas delnuevo gobernador oaxaqueño en ma-teria de Ddhh. Todavía no nos hemospodido entrevistar con nuestro abo-gado, llegamos casi directos a Chia-pas, en la próxima semana tenemosuna entrevista con la PGR y esperamostener buenas noticias. En resumen es-tamos acá para seguir el caso, la in-vestigación y como medida de

presión, no queremos que se trabajecon prisa, queremos que se trabajebien y con mucho cuidado para quese siga bien el proceso.

- Raimo Jaakkola- También nos in-teresa conocer los avances en Ddhhdel pueblo Triqui, hay muchos casos enOaxaca que están totalmente en el ol-vido.

- Tanja (Amiga de Jyri)- El nuevo go-bernador Gabino Cué ha hecho unadistinción entre él y el anterior gober-nador Ulises Ruiz. Dijo que “mi gobiernova a ser el gobierno de paz, de recon-ciliación y Ddhh” y puso mucho es-fuerzo en decir que va a esclarecer loshechos de 2006 y de la región Triqui, vaa ser interesante preguntarle cuálesson sus planes.

Situación de los defensores de Ddhhen México

- Eeva-Leena - El pueblo de Méxicoes quien tiene la tarea de resolver su si-tuación en materia de Ddhh, nosotroslo único que podemos hacer es mos-trar nuestra solidaridad y ese es otro delos motivos de nuestra visita. Nuestrohijo vino a aprender del pueblo mexi-cano y de cómo es la vida de los indí-genas, quería mostrar su solidaridad ysoñaba con que todos pudiésemostener una vida digna. Nosotros quere-mos seguir con esa misma actitud, res-petamos lo que hacía, compartimosmuchos de sus pensamientos e ideas.Si se consigue resolver este caso puedeser un referente para otros donde ac-túan paramilitares, que no puedan se-guir sin ser castigados. Él siempreentendió la justicia como algo colec-tivo, estaría de acuerdo si con su asesi-nato se consigue romper con estacultura de impunidad.

- Tanja - Copala es conocido inter-nacionalmente por el asesinato de unobservador internacional, pero haymuchos más casos de muertes enChiapas, Guerrero, Oaxaca y en cual-

wJyri Antero Jaakkola .

wBeatriz Cariño Trujillo .

13

Formulari de subscripcióNom: ___________________________________________________Direcció: _________________________________________________________________________________________________________Ciutat: ______________________ País: ______________________C/Cardenal Cervantes 18, 1r-2ª. C.P. 43001 Tarragona

Subscripció:Subscripció anual ordinària de 6 números + enviament30 euros anuals A partir de 30 euros, si algú fa donacionsmajors el periódic podrà augmentar la seva tirada d’exemplars, i així augmentarà la difusió.Forma de pagament: Ingrés o transferència al nº de compteLa Caixa 2100-3401-09-2100319266 indicant el nom

quier rincón de México. Aún así Méxicoes “una democracia del primermundo” y tienen tratados de libre co-mercio internacionales.

Situación del proceso legal en Mé-xico y en Europa

- Eeva-Leena – Todavía no hemostenido oportunidad de actualizar nues-tra información ya que hasta la pró-xima semana no nos vamos a reunircon la PGR, queremos comunicarles loque pensamos y las expectativas quetenemos, creemos que tendremos quepresionar bastante. En lo que respectaa Europa el Subcomité de Ddhh tratóla situación de México y este caso enespecífico. Nosotros estuvimos presen-tes junto con su amiga Tanja y el abo-gado David Peña. México envió unrepresentante de alto nivel, el directorgeneral de ddhh y democracia de lasecretaría de relaciones exteriores Ale-jandro Negrín, esa fue de alguna ma-nera, su respuesta de la UE. También laministra de asuntos exteriores, Kathe-rine Ashton, escribió al subcomité deDdhh manifestando su preocupacióne interés en el caso y comunicando suintención de asegurar que se investi-gue correctamente y que se castiguea los responsables de los hechos.

- Raimo Jaakkola- También la pró-xima semana llega una delegación dela UE en representación de 4 países yva a visitar Oaxaca, uno de los casosque va a investigar es el de Jyri y Bety.

- Tanja (Amiga de Jyri)- En Europaestamos investigando cómo poder juz-gar a Ulises Ruiz por crímenes contra la

humanidad cometidos en su sexenio.Es una manera de presionar para llegara algún tipo de justicia, como dijo Eveeno solamente es la justicia oficial la quebuscamos sino también otros tipos dejusticia. Tenemos que recordar que lagente indígena de estas regiones nosiempre está cómoda con la justiciaoficial, y que tampoco siempre es lamejor manera de llegar a ella. Tene-mos que buscar nuevos caminos, nue-vas maneras de justica, la construcciónde algo nuevo, no solo estar en contrade algo sino tener la capacidad deconstruir otro Oaxaca y otro mundo.

¿Qué piensan sobe la paramilitari-zación del país y en especial de Chia-pas y Oaxaca?

- Eeva-Leena – Esta es nuestra pri-mera visita a Chiapas y no conozco afondo la situación, pero me parecemuy interesante el Movimiento Zapa-tista, la creación de los Municipios Au-tónomos en Chiapas. Como resuelvensus problemas, sus escuelas, sus hospi-tales y cómo trabajan e incorporantodos sus derechos, educación, salud,etc., y como durante todo el tiempohan intentado hacerlo de la maneraen la que la gente puede decidir por símisma.

- Tania (Amiga de Jyri)- Tanto Chia-pas como Oaxaca son un recurso in-creíble de información y de inspiración.Después de estar aquí, de ver la digni-dad en los pueblos, en las comunida-des, no se te olvida nunca. Conrespecto a los paramilitares, sí hay unvínculo entre Chiapas y Oaxaca por-que los paramilitares en San Juan Co-

pala, la UBISORT, nacen como res-puesta a lo que estaba pasando enChiapas porque el gobierno de Oa-xaca vio lo que estaba creciendo elmovimiento en las regiones zapatistasde Chiapas y sabía que la región Triquiestaba en punto de maduración paraalgo parecido, tenían miedo de quelos Triquis adoptaran algún tipo de ide-ología zapatista y por eso hicieron UBI-SORT.

Y qué pasos siguen ahora, no sólo anivel jurídico sino también a nivel so-cial y político, ¿cómo podemos apo-yar?

- Eeva-Leena – Nosotros vamos acooperar con la campaña en MéxicoJusticia para Jyri y Bety junto con susamigos y las organizaciones donde tra-bajaba. Queremos combinar esascampañas en México y Finlandia y es-peramos que en el resto de Europacomo medida de presión al parla-mento europeo, al gobierno mexicanoy a las autoridades de Finlandia. Con-cientizar e informar a mucha genteque no sabe mucho sobre la situaciónde los ddhh en México, queremos en-tender este caso no solo en su forma ju-rídica sino también en términossociales, queremos justicia para el pue-blo Triqui y para todos aquellos a quie-nes no le son respetados sus Ddhh.Oaxaca no puede conseguir justicia sinuna investigación justa de los hechos,ahora conocemos más de la historiade Oaxaca, de los paramilitares y suconexión con el gobierno de UlisesRuiz, se han cometido muchas injusti-cias y es imprescindible investigarlas.

La verdad es que me duele muchocuando las mujeres Triquis hablan deque han perdido muchas personasqueridas y que ni siquiera esperan quese haga justicia por sus muertes, perodicen que cuando se muere un euro-peo esperan que le llegará justiciapara ellos también, es horrible que nos-otros los europeos sólo nos desperta-mos cuando muere otro europeo, soloasí llega a los medios de comunica-ción.

Yo como madre tengo que decirque para mí sí es importante que sehaga justicia, es mi derecho y nuestroderecho exigir justicia para él. Y tam-bién para todos, que no solamente esJyri sino que hay muchos más.

- Tania (Amiga de Jyri)- Toda la soli-daridad mostrada tras la muerte de Jyrifue muy importante, sentimos estocomo una gran oportunidad de co-nectarnos con toda esa gente que haseguido el caso en Italia, el Estado Es-pañol, Alemania, y muchos más luga-res. Con las personas que se haidentificado con la muerte de Jyri, por-que nos podía haber pasado a cual-quiera de las personas que amamos aeste país, y a su gente y hemos apren-dido tanto aquí. Es como una bús-queda para conseguir la solidaridadpara el futuro, para poder seguir conesta hermandad y solidaridad con lospueblos indígenas. Jyri mostró muchoamor, admiración y una actitud pací-fica, creo que realmente mostró lomejor de la humanidad.

Entrevista

Nº348 Març/Abril 2011

14

SuscripciónEspaña 12 euros. Internacional 15 euros

RedacciónTelf. / Fax: 93 398 84 63 Apartado de Correos nº 302. 08910 Badalona. e-mail:badalona@cnt.es

Órgano de la Confederación Nacional delTrabajo

Apdo. de Correos 385CP 10080 Cáceres

www.periodicocnt.orgredaccion@periodicocnt.org

Sobatida

En farmacología, una droga estoda materia prima de origen

biológico que directa o indirecta-mente sirve para la elaboración demedicamentos, y se llama principio ac-tivo a la sustancia responsable de laactividad farmacológica de la droga.Desde el café hasta la heroína. Estetexto, para centrar el tema, hará refe-rencia a las drogas adictivas y dañinaspara la salud.

En estas últimas décadas hemosvisto como las drogas se afianzabanmás y más no solo en la sociedad engeneral, sino también en los movimien-tos sociales. Para justificar su consumoen ellos, hay quien lo luce como queestá haciendo algo antisistema, quesale de las normas... O quizá ya esté enexceso normalizado. “¿No te drogas?Qué raro eres, si hasta el presidente sedroga...”—eso se llega a decir. (Ni queel presidente sea un ejemplo a seguir).Otra actitud es la de mostrar indiferen-cia para con su consumo. Creerse librede elegir al consumir sustancias que tecrearán una adicción, cuando sequiere luchar por la libertad, lo que teconvierte en un lacayo del puro vicio yque te creará cadenas, no tiene co-herencia.

Nada más lejos de la realidad,vemos como las drogas son un buenmétodo que el Estado tiene de finan-ciación. Debido a su prohibición, au-menta el precio y a eso hay queañadirle el beneficio que genera parael Sistema por todas las multas y san-ciones, y la mera facilidad para justifi-car leyes represivas, así como toda lagente que acaba en la cárcel comoconsecuencia de ellas. Añadir a ello elnegocio que supone para las empre-sas privadas la existencia de las cárce-les, es un negocio redondo, pues concapital público generan beneficio pri-vado, teniendo a las personas presastrabajando en condiciones totalmentedeplorables, mucho peores que lasque sufre una persona no encarce-lada. Vemos a empresas como ElCorte Inglés, entre otras, sacando ta-jada a costa de todo ello.

Cabe remarcar todas las violentassituaciones que genera la persecucióndel narcotráfico, mafias, asesinatos, ex-plotación de productores de materiasprimas, personas pobres que se juegan

la vida tragándose los paquetes paraocultarlos en sus cuerpos para trans-portarlos...

Al margen de todo ello, vemos queesta sociedad está sufriendo una pér-dida del contacto físico, de calor hu-mano. Las drogas suplen este huecogenerado por una cultura mojigata ydegradada, te ayudan a desinhibirte,a relacionarte con alguien, a facilitarencuentros sexuales y otras veces aperjudicarlos, o a decir y hacer cosasque en condiciones normales no ha-rías.

Como las drogas facilitan en oca-siones esta capacidad para relacio-narse, para desinhibirse,incrementando las ocasiones de en-cuentro, en uns sociedad de la com-petitividad se suele querer engordar elcurrículum sexual, ser el más deseable,el que más facilidades tenga, el queexterioriza una gran fogosidad que elresto puede apreciar y valorar. Graciasal consumo uno se adapta al grupo,pues el que no consume drogas ni lasutiliza para divertirse, se convierte en“el raro”. Igualmente no quiero afirmaren ningún momento que el consumogenere eso persé, pues también ge-nera indiferencia, impotencia u otrascuestiones opuestas a facilitar los en-cuentros sexuales, como tambiénpuede generar ser más antisocial. Nohay ciencia cierta para esto.

Frente a este “dejarse llevar” por lacorriente, hay que ver la poca capaci-dad de análisis, de autoafirmación delquerer recuperar nuestras vidas. Nos-otros queremos ser quienes llevemoslas riendas de la existencia, sin queestén condicionadas por agentes ex-ternos que salgan de nuestro control.

En esta sociedad donde el esfuerzofísico no está valorado y el deporte nose disfruta tanto como un bien social,es necesario fomentar las actividadesque nos hagan realizarnos física y cul-turalmente como personas.

La existencia de tanta demanda dedroga tiene consecuencias ecológicasy económicas. Grandes extensiones decultivo. Recordamos como en Afganis-tán, tras la guerra que generó EEUU, seha convertido en el mayor exportadorde heroína. Así como la importanciade Marruecos con el cultivo de Mari-huana, o Colombia produciendo co-caína. Por no olvidar todas las grandesextensiones que se dedican al café, ta-baco, puros... Se talan bosques, se eli-mina naturaleza para amoldarla almodelo productivo y a la demandaque crean los poderosos desde estasociedad aburguesada. En vez de de-dicar esas extensiones para cultivo ali-menticio o para devolvérselas albosque o a la gente que es expro-piada de sus tierras como consecuen-

cia de ello, se emplean en seguir ta-lando, quemando y machacando losárboles, para de nuevo volver a gene-rar el tan ansiado beneficio capitalista.Despojando de vida a las poblacionesque sufren ese cambio de su biologíalocal. Añadiendo a esto que hay vecesque la tierra queda inservible para elcultivo por los químicos que le ponen.

Históricamente los colonizadores uti-lizaron el alcohol para engañar a los in-dígenas y masacrarlos, o también laintrodujo (y sigue introduciendo) la po-licía en los movimientos sociales. Enuna sociedad tan frustrante, es razo-

nable buscar desahogos excesivospara que esta sociedad sea soporta-ble. Es más fácil superar la tortura demadrugar tomándose un café que tehaga eludir lo que tu cuerpo te dice,que necesita descansar para recupe-rarse bien, que no ver la necesidad dedescansar más y mejor. Las drogas portanto, aparte de generar un gran be-neficio para este sistema, generan unambiente de pasividad por el des-ahogo que causa su consumo, pueshace esta sociedad más soportable.

Ha habido movimientos combativosque han defendido el consumo dedrogas y otros que no, no voy a ne-garlo, las drogas no anulan el movi-miento totalmente. Aunque sí que esdudosa su efectividad en los momen-tos decisivos. Recuerdo, al escribir esto,

Tenemos ganas de destruir lo que nostransforma en lacayos del vicio

Opinió

http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

el cartel que sacaron los anarquistasque lucharon en la Guerra Civil Espa-ñola (1936-1939), donde se podía leer:“un borracho es un parásito, ¡eliminé-mosle!”.

Las drogas legales

Desde que empecé a circular porlos movimientos sociales, he ido viendodiferentes puntos de vista respecto afumar. De hecho hay quien dentro delos movimientos sociales ve la ley anti-tabaco como una agresión.

Mientras que la gente no fumadorahemos tenido que soportar en todaslas situaciones a gente que, sin impor-tarle mucho si nos molestaba o no suhumo, convirtiéndonos en fumadorespasivos, ahora que ven que no pue-den hacerlo diciéndoselo el Estado, loven una agresión. Es decir que si sepuede fumar porque el Estado lo per-mite, aunque te moleste, no existeagresión. Eso ya tendría que ser algológico, por respeto. Yo no me pongo acagar en medio de un pasillo, dejandomal olor y porquería en un espaciocomún, ya tengo un espacio habili-tado para ello, y aun habiendo ese es-pacio, si lo va a utilizar otra persona ytú, queda más respetuoso que la per-sona que vaya a defecar vaya en se-gundo lugar, para que la segundapersona no tenga que soportar el malolor.

Pero el tabaco es diferente pareceser, pues eso es puro vicio, no necesi-dad.

Ya hemos comentado antes algosobre el café, y se puede añadir a estolas drogas que llamadas medicamen-tos. Pero este tema haría que el textose alargase en exceso. Igualmente nose puede comparar el consumo de unmedicamento para un caso concreto(porque te tienen que hacer una ope-ración), que el consumo de drogaspara anular tu capacidad de madurartu propia diversión sin agentes exter-nos. Desde luego que si me tienen undía que amputar una pierna no des-carto la opción de consumir algúntranquilizante, pero es un caso puntualy concreto.

Por otro lado está el alcohol, que sise toma con moderación (un vaso devino para comer, por ejemplo), notiene mayores efectos secundarios,pero que utilizado como desinhibidor,puede llegar a embrutecerte, a ha-certe perder la conciencia, a llevar acabo actos que en condiciones nor-males no harías. ¿Cuántos accidentesde tráfico, palizas, maltratos, violacio-nes y peleas causa el alcohol? ¿Cuán-tos problemas personales, económicosy de salud? Añadiendo a ello la pasivi-dad social que genera. Igualmentehay gente que se emborracha y nohace daño a nadie, y también puedeser muy combativa. O gente que noconsume drogas y no mueve un dedoen ninguna lucha. Con ello quierodecir que el no consumo de drogas noes un condicionante para luchar, sinoque defiendo que es una actitud máscoherente si queremos llevar una luchahacia la libertad individual.

Las drogas ilegales

Por último están las drogas ilegales,

con las que justifican sus leyes prohibi-tivas. Por no hablar de toda la paz so-cial que generan, del destrozo de lasalud y del autoconocimiento delcuerpo: conocer mejor tus límites,afianzar tu valentía, o superar tu miedohacer las cosas, superar la autocen-sura, saber como reposar, descansar yrelajarse sin necesidad de psicotrópi-cos o medicamentos. Cada cual hade saber valorar que es lo que quierehacer, si pasar de ellas o probarlas. Yono puedo ni quiero meterme en lo quehaga cada cual con su vida, suficiente

tengo con lo mío. Pero lo que sí puedohacer es explicar, dentro de mi capa-cidad, por qué hago yo las cosas ypara qué.

¿Y cuál es mi propuesta?

“Hay que probarlo todo”, afirmanalgunos/as. Hay que experimentar.Pues bien, primero de todo hay que serconsciente que todo no se puede pro-bar, existen demasiadas cosas que sepueden hacer y pocas que realmentese puedan llegar a experimentar. Conla imaginación atrofiada tal y comoquieren desde el poder que la tenga-mos, es bastante sencillo justificar queprobar todas las drogas habidas y porhaber es probarlo todo. Pues bien. Yaque tenemos que elegir, mejor priorizarlo que hay que probar. Es mucho másimportante ver si somos capaces de le-vantar alternativas a este mundo, sisomos capaces de desinhibirnos sinconsumir sustancias ajenas a nuestrocuerpo, si somos capaces de armarnosde valor y poder expresar nuestros sen-timientos sin esconderse en la excusa yfácil solución que ofrece las drogas.

Como también es complicado superarlos tabús lingüísticos que generandesde la represiva moral antisexual yque generan desconocimiento denuestras capacidades amatorias y/oempáticas. Levantarte con alguien enla cama y saber qué ha pasado, quehas hecho, hacerlo conscientemente,valorar a la persona o personas conquienes has compartido tu cariño, tucalor humano. Saber apreciar y sen-tirse apreciado/a.

Probar lo que es que te rechacen

del grupo por no encajar con los es-quemas de ese grupo concreto, y sercapaz de elegir tus amistades, tus acti-tudes, tus ganas de hacer las cosas. Tupropia personalidad, tu propia vida. Anadie le obligan a drogarse, quien sedroga es porque quiere, por su propiavoluntad y convicción, o por el miedode sentirse que se va a tener libertadpara reflexionar y pensar qué se quiere.Ser responsable de la propia irrespon-sabilidad que a veces se quiere disfru-tar da miedo, drogarse para perder elconocimiento y no saber lo que hashecho. Pero si me antoja ser irrespon-sable lo hago a conciencia y con el lí-mite de no molestar ni perjudicar anadie.

Se puede estar 30 horas sin dormirseguidas sin drogarse, de fiesta, traba-jando o estudiando, yo lo he hecho, yla verdad, no es algo que quiera volvera repetir. Se está muy bien descan-sando y al día siguiente levantarsepronto e ir a la montaña a disfrutar delaire fresco, de la naturaleza, de la be-lleza de la vida. Del susurro de los ríos yde las caricias del viento. De la brisa

del mar. O del calor de las sábanas.

Saber disfrutar de una depresión, re-írse de la tristeza, aprender a sonreírfrente a las mayores frustraciones.Aprender a saborear estas pocascosas y muchas más, las cuales con lasdrogas dudo que se pueda experi-mentar, tiene mucho más valor, y noshace afianzar nuestra personalidad,que ni la mejor arenga que justifique elconsumo de las drogas como métodode evasión nos podrá convencer deque somos plenamente capaces deasumir nuestras propias vivencias, nues-tras ganas por hacer las cosas, por serútiles para la comunidad, de no tenermiedo de dar todo lo que se pueda acambio de nada. Nada más que lapropia satisfacción de estar orgullosode ser quien eres, de no tener miedo aequivocarte, a poder divertirte sin ne-cesitar nada más que a ti mismo, y entodo caso a otras personas que sabrándisfrutar contigo.

15

Opinió

Librosrecomendados:- ¡Borracheras no! de Félix Rodrí-

guez Mora

- Drogas. Cuando el uso de ladroga se convierte en consumo yel tiempo de ocio en mercancía

- Drogas y movimientos alternativos

- La adicción es obsesión, la obse-sión es sumisión, editado por

Rompe la Norma

- Futuro Primitivo de Jhon Zerzan

“En esta sociedad donde el esfuerzo físico no está valo-rado y el deporte no se disfruta tanto como un bien social,es necesario fomentar las actividades que nos hagan reali-zarnos física y culturalmente como personas.”

Nº348 Març/Abril 2011

Sindicats de CNT a Catalunya i Balears

Internacional

BADALONA Ptge Riu Congost, 5-11 bajos 08917 Badalona. Ap.Co: nº 302, 08910 Badalona. Telf/Fax: 93 398 84 63 e-mail: badalona@cnt.es BARCELONA Plç Duc de Medinacelli, nº 6 Entlo 1ª,08002 BCN. Telf/Fax: 93 317 05 47 e-mail: sov@barcelona.cnt.es CORNELLÀ DEL LLOBREGAT C/ Florida, 40 08940 Cornellà del Llobregat. Ap.Co: nº 287, 08940 Cornellà Telf/Fax: 93 375 58 53e-mail: cntcornella@cnt.es ESPARREGUERA Telf: 661 170 643 Fax: 93 733 97 08. e-mail: esparreguera@cnt.es FIGUERES C/ Poeta Marquina, s/n 17600 Figueres. Ap.CO: nº 103, 17600 Figueres.Telf/Fax: 97 267 32 88 e-mail: figueres@cnt.es GRANOLLERS Ap.Co: nº30, 08400 Granollers. e-mail: cntgranollers@yahoo.es HOSPITALET DEL LLOBREGAT C/ Montseny 87, 2º2ª 08904 L’Hospita-let de Llobregat. Telf: 93 448 28 55 e-mail: hospitalet@cnt.es IGUALADA Pg. Verdaguer nº 122, 2º 08700 Igualada. Ap.Co: nº 486, 08700 Igualada. e-mail: foigualada@ya.com Telf/Fax: 93 80541 91. LA BISBAL D’EMPORDÀ C/ Marimon Asper 16, 2º, 17100 La Bisbal. Ap.Co: nº 29, 17100 La Bisbal. E-mail: cntlabisbal@actiu.net Telf/Fax: 97 264 53 98 MANRESA C/Jorbetes, nº 15 08241Manresa. e-mail: cnt_ait_manresa@hotmail.com Telf: 615 402 071 / 652 628 146 MATARÓ Ap.Co: nº 277, 08301 Mataró. e-mail: flmataro@cnt-ait.es Telf/Fax: 93 536 14 20 MENORCA-CIU-TADELLA Sor Àgueda 5, 1er, Ap. Co: nº288, 07760 Ciutadella de Menorca. e-mail: cnt.menorca@gmail.com MONTCADA-LA LLAGOSTA Rbla Països Catalans nº 57, 2ª Ap.Co: nº 87, 08120 LaLlagosta. Telf: 610 83 26 92 e-mail: cnt.montcada@gmail.com OLOT Plç.Cinema Colon 4, 17800 Olot. Ap.Co: nº 85, 17800 Olot. Telf/Fax: 97 227 16 82 e-mail: olot@cnt.es PALMA DE MALLORCAC/Palau Reial nº9,2º 07001 Palma. Ap.Co: nº 1566, 07080 Palma. e-mail: cnt-palma@cnt.es Telf/Fax: 971 726 461 LLEIDA-PONENT Rambla Ferran 30, 4º 1ª C.P.: 25007 Lleida. Ap.Co: nº 847,25080 Lleida.e-mail: flponent@cnt.es Telf: 627 13 36 96 PINEDA DE MAR e-mail: pinedademar@cnt-ait.es PREMIÀ DE MAR C/ del Nord 65, local. 08330 Premià de Mar. Ap.Co: nº 187. e-mail:

cnt_premia@hotmail.com SABADELL Ptge. Edgardo Ricetti nº 16. Ap.Co: nº 2172, 08200 Sabadell. Telf: 93 717 53 01 e-mail: cntsabadell@cnt.es TARRAGONA C/ Cardenal Cervantes 18, 1-2ª. Ap.Co: nº 973, 43080 Tarragona. Telf: 676 43 73 01 e-mail: tarragona@cnt-tgna.org TERRASSA Ctra. Montcada nº 79, 08221 Terrassa. e-mail: terrassa@cnt.es Telf: 93 733 97 08.

Secretària de Relacions Exteriors deCNT

Des de la CNT volem expressar lanostra solidaritat i suport a les rei-

vindicacions dels immigrants en vagade fam a Grècia. Com és habitualquan arriba una de les crisis cícliquesdel capital, els estats pretenen desviarl'atenció i les culpes cap al més feble iindefens, augmentant el discurs nacio-nalista i racista que pretén fer de l'es-tranger el culpable de tots els malshaguts i per haver . Una cortina de fumque busca no deixar veure que el ca-pital i els estats són els únics responsa-bles de la nostra actual situació.

Els moviments migratoris al llarg dela història s'han produït per les mateixesraons: la fam i les guerres. La fam ha fetmigrar a pobles sencers d'unes zones aaltres. Avui la fam i la guerra són unprincipi indispensable perquè el capi-talisme funcioni. Guerres per controlarl'explotació de les matèries primeres(La guerra del Congo amb més de 5,5milions de morts pel control de lesmines de coltan) i fam com a resultatd'aquest espoli (no tots podem ser rics).Aquesta situació de misèria i fam em-peny la gent a abandonar la sevaterra i les seves cases per poder sobre-viure allà on es concentra la riquesa,un principi bàsic de supervivència.

Només un terç dels immigrants que co-mencen el camí des de l'Àfrica negrafins a Europa arriben a la seva meta, laresta moren pel camí, un autèntic ge-nocidi silenciós. Una vegada que han

aconseguit arribar a la frontera es tro-ben amb les lleis d'estrangeria, que elsimpedeixen entrar (persones no, dia-mants, petroli, coltan, futbolistes, mag-nats, etc. si). Si al final, aconsegueixen

creuar la frontera se'ls exclou, estigma-titza, criminalitza i il·legalitza mitjançantles lleis d'estrangeria, i sobretot se'ls ex-plota laboralment en estar mancats dequalsevol tipus de dret. Aquesta màd'obra barata produeix alts beneficis ales empreses, i és reconeguda pels es-tats que encara es neguen a legalitzar-los perquè segueixin sense tenir drets iaixí seguir essent fàcilment explotats.

Les lleis europees d'immigració (ra-cisme i xenofòbia institucional) sóncada vegada més dures, militaritzacióa les fronteres, construcció de murs i fi-lats com els de Ceuta i Melilla, pressiópolicial a ciutats a qui tingui cara d'"im-migrant", deportacions en massa, as-sassinats a les fronteres, i un llargetcètera que no busca més que crimi-nalitzar la pobresa que Europa aquestacreant i de la qual es val per augmen-tar l'explotació laboral i l'espoli als paï-sos més pobres.

Des de la CNT mai hem reconegutcap frontera ni llei i no fem diferènciadel lloc de procedència entre treballa-dors. La nostra lluita és la lluita de clas-ses i el nostre enemic l'estat i el capital.Per tot això seguirem lluitant contraqualsevol tipus de llei d'estrangeria i so-lidaritzant-nos amb aquells que tambého facin.

SOPA DE LLETRES

1-D'origen lituà (1869-1940), molt coneguda pels seus manifestos llibertaris i feministes, pionera deles lluites per l’emancipació de la dona.2-Dona molt destacada en el moviment anarcosindicalista català (1862-1931). Juntament ambÁngeles López de Ayala i Amàlia Domingo, va impulsar al 1892 la Societat Autònoma de Dones deBarcelona3-Dona nascuda a Anglaterra, molt coneguda pel seu “Vindicación de los derechos de la mujer”(1759-1797), al cual fa un argument que diu que la dona no és per naturalesa inferior al home, sinoque sembla això perquè no reben la mateixa educació. Precursora del feminisme. A la sopa de lle-tres está en “L” perquè no cap el nom complert.4-Feminista i sindicalista anarquista (1902-1990), nascuda a Barcelona. Participà al grup anarquista“Germen”, d’on era la única dona.5-Destacada anarquista francesa (1830-1905), una de les persones més destacades a la Comunade París. La primera que enarbolà la bandera negre i que, sota el seu impuls, es va tornar en el sím-bol del moviment llibertari.6-Una molt influent lluitadora (1853-1942) als EEUU, anarquista comunista que participar a lluites la-borals, molt destacada per la seva oratòria.7-Original de Casas Viejas fusilada al 1936 a la llaguna de Janda. Va participar activament a l’ai-xecament del seu poble natal, coneguda com “Maria la libertaria”. Segon cognom.8-Considerada la precursora del feminisme individualista (1866-1912), nascuda als EEUU.9-Maestra anarquista (1873-1949) nascuda a Itàlia. Treballa durant 5 anys a l’ensenyament estatal,que deixa més tard per divergències amb les autoritats municipals.10- Militant anarquista (1902-1926) nascuda al Japó. Va patir moltes dificultats a la seva infància.Va conèixer a Yôl Park, fundador del grup anarconihilista “Futeisha” (Societat dels Insubmisos o Re-voltosos), amb qui després funda la “Societat Negra dels Treballadors”. Es va suïcidar a la presóamb una corda que ella mateixa habia fet.

En solidaritat amb els 300 immigrants envaga de fam pels seus drets a Grècia

wimmigrants en vaga de fam

Solucions de l’anterior: 1) Ravachol, 2) Severino, 3) Sabaté.4) Weir, 5) Nechaev, 6) Franch, 7) Unabomber, 8) Salvador,9) Christie, 10) Morral