TREBALL

SOFTWARE I HARDWARE

PER DIEGO GALINDO

4T ESO B

TREBALL RECUPERACIO

INFORMATICA

CONTINGUT

DIFERENCIA ENTRE HARDWARE LLIURE I SOFTWARE.

SOFTWARE

SOTWARE LLIURE

HARDWARE

DIFERENCIA ENTRE HARDWARE LLIURE I SOFTWARE.

HARDWARE: El maquinari: Components fisics de l'ordinador, és dir, Tot el que es pot veure i tocar. Classificarem el maquinari en dues tipus:

- Aquell qui es troba dins de la torre o CPU, i que per tant no podem veure una primera vista.

- Aquell qui es troba al voltant de la torre o CPU, i que per tant, si que veiem una simple vista, i que perifèrics anomenem.

 

EL SOFTWARE: Són les instruccions Que El Ordinador necessita paràgraf funcionar, no físicament existencial, o el que és igual, no poden veure ni en si Tocar. tambe tenim de dos Tipus:

- Sistemes Operatius: Tenen com missió Que el ordinador gestioni SEUS Recursos de forma Eficient, a més de permetre seu Comunicació Amb L'usuari.

- Aplicacions: Programes Informàtics Fill Que tracten de resoldre necessitats concretar l'Usuari, com exemple Per: Escriure, dibuixar, escoltar música, ...

SOFTWARE

Classificació

Si bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa, prioritzant la finalitat pràctica de l'objecte, el programari es pot classificar en tres grans grups:Programari de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a l'usuari i al programador dels detalls de la computadora en particular que s'usi, aïllant-lo especialment del processament referit a les característiques internes de: memòria, discs, ports i dispositius de comunicacions, impressores, pantalles, teclats, etc. El programari de sistema li procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment.Programari de programació: És el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics, usant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica.Programari d'aplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzada o assistit, amb especial èmfasi en els negocis.Tanmateix hi ha d'altres classificacions possibles i d'altres possibles tipus de programari que es poden considerar:El microprogramari (firmware, en anglès) és el programari específic que controla un dispositiu (un mòdem, una unitat de DVD, un microprocessador...)El programari portàtil és aquell que es pot ubicar normalment en un medi que es pot extreure i que pot executar-se en qualsevol maquinari.

Les biblioteques contenen funcions comunes del sistema operatiu, que són utilitzades des d'altres programes.Les aplicacions són programes que executa un usuari amb una funció concreta; calculadora, processador de textos, gestors de fulls de càlcul, videojocs, missatgeria...Programari de sistema

El programari del sistema proporciona les funcions bàsiques per a la utilització de l'ordinador, i pot ser dividit en sistema operatiu i sistema de suport. El sistema operatiu és el programari més bàsic. El programari de sistema ajuda a executar el maquinari i el sistema informàtic i proporciona a l'usuari i al programador interfícies adequades d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment. Inclou una combinació dels següent elements:Sistemes operatius. És el programari que s'inicia en engegar un ordinador, i que controla l'execució de tots els altres programes.Controladors de dispositiuSistema de finestresEines de diagnòsticEines de correcció i optimitzacióServidorsUtilitatsS'encarrega de gestionar la gran varietat de maquinari que pot haver a un ordinador per tal que tots els elements puguin treballar junts harmoniosament. El programari de sistema s'encarrega de presentar l'ordinador com un tot als usuaris i a d'altres programaris sense que s'hagin de preocupar sobre com treballa cada maquinari particular. El seu objectiu és desvincular el programador dels detalls, sovint de gran complexitat, inherents a l'ordinador particular que estigui utilitzant, incloent accessoris com dispositius de comunicacions, impressores, lectors de disc òptic o d'altres, monitors o teclats i també possibilitar la compartició de recursos com la memòria i el

temps d'utilització del processador d'una manera segura i estable. Alguns exemples són - Microsoft Windows, Linux i Mac OS X.[modifica]Programari de programacióÉs el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica. Inclou entre altres:Editors de textCompiladorsIntèrpretsEnllaçadors (linkers)Depuradors (debuggers)Editors de textEl entorns integrats de desenvolupament (o IDE, acrònim de Integrated development environment) agrupen les eines anteriors, normalment en un entorn gràfic, de manera que el programador no necessiti introduir múltiples ordres per, entre altres coses, compilar, interpretar o depurar. Aquestes eines de programació compten habitualment amb una avançada interfície gràfica d'usuari (o GUI, de Graphical user interface).

Programari d'aplicacióEl programari d'aplicació és aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial èmfasi en els negocis. Inclou entre

d'altres:

Aplicacions de sistema de control i automatització industrialAplicacions ofimàtiquesProgramari educatiuProgramari empresarialBases de dadesTelecomunicacions (com per exemple internet i tota la seva estructura lògica)VideojocsProgramari mèdicFulls de càlculProgramari de disseny assistit (CAD)Programari de Fabricació assistida per ordinador (CAM)Programari de presa de decisionsSimuladorsProgramari educatiu

Programari lliure

El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.

Història

Entre els anys 60 i 70 del segle XX, el programari no era considerat un producte sinó un afegit que els venedors dels grans ordinadors de l'època (les mainframes) aportaven als seus clients perquè aquests puguessin utilitzar-los. Dins d'aquesta cultura, era comú que els programadors i desenvolupadors de programari compartissin lliurement i sense condicions els seus programes entre ells. Aquest comportament era particularment habitual en alguns dels grups d'usuaris de l'època, com decussades (grup d'usuaris d'ordinadors DEC). A finals dels 70, les companyies van iniciar l'hàbit d'imposar restriccions als usuaris, amb l'ús d'acords de llicència.Allà pel 1971, quan la informàtica encara no havia patit la seva gran expansió, les persones que feien ús d'ella, en àmbits universitaris i empresarials, creaven i compartien el programari sense cap tipus de restriccions.Amb l'arribada dels anys 80 la situació va començar a canviar. Els ordinadors més moderns començaven a utilitzar sistemes operatius

privatius, forçant als usuaris a acceptar condicions restrictives que impedien realitzar modificacions a aquest programari.En cas que algun usuari o programador trobés algun error a l'aplicació, l'únic que podia fer era donar-lo a conèixer a l'empresa desenvolupadora per tal que aquesta ho solucionés. Encara que el programador estigués capacitat per solucionar el problema i ho desitgés fer, sense demanar res a canvi, el contracte li impedia que millorés el programari.El mateix Richard Stallman explica que per aquells anys, al laboratori on treballava, havien rebut una impressora donada per una empresa externa. El dispositiu, que era utilitzat en xarxa per tots els treballadors, semblava no funcionar a la perfecció, ja que cada cert temps el paper s'encallava. Per empitjorar les coses, no es generava cap avís que s'enviés per xarxa per informar als usuaris de la situació.La pèrdua de temps era constant ja que, en ocasions, els treballadors enviaven per xarxa seus treballs a imprimir i quan anaven a buscar-hi els fulls trobaven la impressora embossada i una cua enorme de treballs pendents. Richard Stallman va decidir corregir el problema, i implementar l'enviament d'un avís per xarxa quan la impressora es bloquegés. Per dur a terme aquesta operació necessitava tenir accés al codi font dels controladors de la impressora. Va demanar a l'empresa propietària de la impressora, comentant que no volia res a canvi, si podia realitzar aquell canavi. L'empresa es va negar a lliurar-li el codi font.En aquest precís instant, Richard Stallman es va trobar en un compromís: havia de triar entre acceptar el nou programari privatiu signant acords de no revelació i acabar desenvolupant més programari privatiu amb llicències restrictives, que al seu torn haurien de ser més endavant acceptades pels seus propis companys o revel.lar-se i trobar una altra forma de fer les coses.Amb aquest antecedent, el 1984, Richard Stallman va començar a treballar en el projecte GNU, i un any més tard va fundar la Free Software Foundation (FSF). Stallman va introduir la definició de free

software i el concepte de "copyleft", que va desenvolupar per atorgar llibertat als usuaris i per a restringir les possibilitats d'apropiació del programari.

Llibertats del programari lliure

D'acord amb la definició, un programari és "lliure" quan es garantitza les següents llibertats:Free Software Foundation. «La Definició de Programari Lliure», 9 de diciembre de 2010. [Consulta: 14 de diciembre de 2010].Llibertat Descripció0 La libertat de fer servir el programa, amb qualsevol propósit.1 La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptant-lo a les teves necesitats.2 La llibertat de distribuir copies del programa.

3 La llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores per a tothom, de manera que tota la comunitat surti beneficiada.Les llibertats 1 i 3 requereixen accés al codi font perquè estudiar i modificar el programari sense el seu codi font es molt poc viable.

Programari lliure destacat

The Gimp, és un editor gràfic i un símbol del programari lliure.Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són;El projecte GNUEls sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolarisEls entorns gràfics KDE i Gnome

El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla ThunderbirdL'aplicació ofimàtica OpenOffice.orgEl programa de tractament de gràfics GIMP.

HARDWARE

TORRE

En informàtica, la torre (torre de l'anglès), és Una Variant de la caixa

de Computadora caracteritzada Per situar-se en vertical. Els Primers Models evolucionar de situar la caixa dels IBM Personal Computer / AT en Suports de rodes paràgraf Alliberar L'Espai de la taula. Les Primeres Versions situaven les dues badies de 5,25 en vertical incloent Una badia de 3,5 en horitzontal (per EXEMPLE Una de les Primeres Torres a Investrónica o dels Models Torre dels IBM Personal System / 2), Però aviat repara en si que a El Format és Mas l'adequat paràgraf albergar arrays de discos durs SCSI DEIXANT Espai per a la Font d'Alimentació i la placa mare.La Aparició del nadó factor de forma AT, generalitzat en els Clónicos, llebre Que es comenci un FER El Mateix Amb El Format sobretaula compacte. D'aquesta manera neixen els dos Formats Més estesos En aquells dies: el Format Gran Torre A (6 Més o Badies de 5,25 i 2 o Més de 3,5) i El Format minitorre AT (dos de 5,25 i 2 mar , 5). Els assembladors de Clònics els donen El suport al Poder Definitiu Accedir Amb una comoditat de Tots Components de l'ordinador.

RATOLI

El ratolí (de la Traducció de ratolí en anglès) es una perifèrica d'ordinador, generalment Fabrica't en material plàstic, Que Podem

considerar, al mateix temps, com l'ONU Dispositiu d'Entrada de dades i de control, depenent del Programari Que Maneja cada moment és.Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsacions que permetin activar el FENT-hi clic varia Accions depenent del Botó premut (Esquerre, central, dret) i de l'àrea en el què és troba la puntera. Actualment la majoria d'ratolins tinença Una roda central Que substitueix al Tercer Boto, aixo permetin més a l'Ús comoditat d'Algunes aplicacions (com per exemple, processadors Els de text o els Finestres dels navegadors d'Internet) al integrar relacionades amb Accions el Moviment i ascendent descendent del contingut de la Pantalla.Hi ha ratolins Que van amb sense Mecanismes d'una rodet part inferior del la i tambe ratolí amb sense làser Que Detecta Els moviments i fa la mateixa Funció Que la rodet. Una part de és l'ordinador Que Pot anar amb sense cable engegat la Unitat una central (o entre els Nacions Unides lloc especial del portàtil) o tambe Pot anar i cables sentit és fa Connectant sense Pen-Drive especial al mateix lloc.

TECLAT

En informàtica, un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.

PANTALLA

En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada.Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats.La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms, i després es fabricaren amb pantalla de color, utilitzant la tecnologia CRT, van créixer en mida de pantalla mentre reduïen la curvatura d'aquesta. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai.

WEBGRAFIA

Wikipedia.comSoftcatala.orgSlideshare.netSoftware.comAcehardware.comWebopedia.comRestorationhardware.com