UNITAT DE SOCIOLINGSTICA 2n BATXILLERATCONCEPTES CLAU

La sociolingstica t com a objecte d'estudi el comportament dels parlants d'una llengua. s a dir, l's de la llengua que fan els seus parlants, la identitat lingstica dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. Analitza tamb les realitats multilinges i els fenmens de contacte lingstic.

Lleialtat lingstica: predisposici d'un parlant a no abandonar mai ls de la seua llengua prpia, dins la comunitat lingstica a qu pertany. Es relaciona amb el sentiment de pertinena a un grup determinat, per noms s efectiva quan va acompanyada d'estandarditzaci i normativitzaci.

Autoodi/Infravaloraci/Menyspreu cap a la llengua: sentiment d'inferioritat que senten determinats individus per posseir trets que els identifiquen com a membres d'un grup, com s una llengua. L'odi envers la llengua es manifesta amb el rebuig a utilitzar-la for dels mbits on la considera apropiada per al seu s. El parlant la menysprea perqu l'associa a experincies negatives en les relacions socials: guanys econmics, ascens social... Aquesta actitud est estesa entre els parlants de llenges minoritzades.

Prejudicis lingstics: sn judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o varietat lingstica, generats per la ignorncia i la malvolena, que responen a estereotips i al neguit que produeixen les diferncies. Per exemple: llenges fcils i difcils, llenges aspres i dolces... Cal fer menci als prejudicis interlingstics, que afecten la valoraci d'una llengua respecte d'altres, i prejudicis intralingstics, que tenen relaci amb la valoraci que es fa de la diversitat interna d'una llengua.

Les llenges no solen viure allades absolutament de les altres. El monolingisme s una situaci poc comuna, perqu all ms habitual es trobar llenges en contacte, que coexisteixen. Aquest s el cas de la nostra llengua, que al llarg de la seua histria, sempre ha estat en contacte amb altres llenges, sobretot, amb la llengua castellana, la qual cosa genera un conflicte clarament obert, perqu unes llenges s'han convertit en prestigiades i altres, sotmeses, en no prestigiades. Cal parlar de:

Llenges majoritries o minoritries, concepte que fa referncia al nombre de parlants d'una llengua en un conext determinat.Llenges minoritzades i llenges dominants. Una llengua minoritzada s aquella que, encara que puga ser parlada per la majoria d'individus d'un lloc, veu restringits els seus mbits i funcions en benefici d'altra llengua, la dominant. Una llengua pot ser majortaria i minoritzada, tot i que totes les llenges minoritries no sn minoritzades.

Bilingisme: altre terme per descriure la situaci de llenges en contacte. Es produeix quan dues llenges s'utilitzen de manera alterna i igualitria. Cal parlar de bilingisme individual (si una persona s capa de fer servir dues llenges igualitariament), social (els grups socials utilitzen de manera alterna aquestes dues llenges, segons les normes establertes) i territorial (un territori s bilinge si est dividit en dues zones clarament delimitades lingsticament per les isoglosses).La situaci ms freqent s el bilingisme social, quan dins una unitat territorial apareixen uns grups socials que utilitzen ms d'un idioma.

Per, aquesta situaci no sempre es aix. Normalment, les llenges no es troben en equilibri ni igualtat de condicions, sin que, per contra, s'experimenta de vegades un procs de substituci lingstica, que fa referncia a una situaci en qu una llengua va ocupant de manera progressiva l'espai d'una altra, que sempre sol ser la majoritria i que s minoritzada.

Diglssia: s'aplica a una situaci en qu dintre una comunitat lingstica conviuen dues llenges una d'elles s considerada d'un rang sociopoltic superior i t uns usos ms elevats, mentre que una altra, s deixada a banda per a les situacions informals, ntimes, familiars i orals. s a dir, que una llengua es considere ms apta en determinades ocasions que una altra. Dues sn les posicions davant la diglssia:Inhibici davant la situaci i canvi de llengua.

Normalitzaci de la llengua B, donant-li un s culte, pblic i oficial.

Ara b, tamb cal parlar del conflicte lingstic, que sorgeix quan una llengua forana comena a ocupar els mbits d's i les funcions que li corresponien a la llengua de la prpia comunitat. En aquesta situaci, s possible que la llengua majoritria acabe perjudicada i desplaada. Superar el conflicte s possible noms amb la normalitzaci.

Substituci lingstica: situaci en la qual hi ha dues llenges en contacte i es produeix un desplaament total o parcial d'una de les llenges per l'altra en diversos mbits d's. Una, minoritzada (mbit colloquial, informal, familiar...) i l'altra dominant : s formal, pblic... La substituci s un procs histric complex i de llarga durada que avana per etapes, s a dir, l'abandonament progressiu de lla llengua prpia i l'adopci de la forana. Per tal de resoldre el conflicte, s'ha d'invertir i restituir el procs inicial anb la recuperaci dels mbits d's originals de la llengua prpia a travs de la normalitzaci.

Normalitzaci: nica alternativa vlida a la subtituci lingstica, s'entn com a extensi generalitzada del coneixement i de l's privat i pblic de la llengua. s un macroprocs social pel qual una llengua minoritzada esdev el mitj habitual de comunicaci privat i pblic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt de la societat. L'etapa final s el coneixement d'aquesta llengua per la major part de la poblaci. Per aix, cal promoure el seu s i mantenir-la a travs de: mitjans de comunicaci i sistema d'ensenyament (fonamentals per a la normalitzaci en el coneixement d'aquestes llenges). No obstant, aquest no s un procs espontani, sin que s una gran decisi social, poltica i cultural, presa conscientment pels membres d'una comunitat lingstica. El conjunt de mesures que els poders pblics han d'adoptar per portar a terme aquesta situaci s'anomena poltica lingstica.

Normativitzaci: procs que permet que una llengua minoritzada tamb puga ser utilitzada incls als mbits ms formals. El procs de normativitzaci est relacionat amb l'establiment d'un nou marc legal que permeta engegar processos de recuperaci i normalitzaci lingstica als territoris amb llengua prpia diferent del castell. Aleshores, per tal que una llengua siga utilitzada amb normalitat en tots els mbits, cal normativitzar-la o fer una codificaci lingstica. Aquest procs consta de tres parts fonamentals: ortografia (representaci grfica dels diferents fonemes), morfosintctica o gramatical (formes morfolgiques i sintctiques prpies de la llengua) i lxica (inventari dels mots que en sn propis). Cal destacar el paper de Pompeu Fabra al procs de normativitzaci. Tamb caldria fer referncia a les Normes de Castell (1932) i alguns illustres fillegs que van ajudar en aquesta tasca: Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador...

Situaci actual de la llengua i marc legal:La constituci de 1978 estableix que el castell s la llengua oficial de l'Estat, tots els espanyols tenen el dret de conixer-la i el dret d'usar-la, per: les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives comunitats autnomes d'acord amb llurs estatuts.A banda, a l'estatut d'Autonomia (1982), s reconeix que ambds llenges, castell i valenci sn els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana i que tothom t dret a conixer-los i usar-los. Igualment es reconeix que ning podr ser discriminat per raons lingstiques i que la Generalitat, garantir l's d'ambdues llenges per igual. Tamb va tindre una gran repercussi la Llei d's i Ensenyament del Valenci (1983), que s'ocupa de regular l's de les dues llenges oficials a l'administraci, l'eduaci i els mitjans de comunicaci, per tal de normalitzar l's de la llengua prpia.