SOBRE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTESrecull de casos prÀctics sobre la gestiÓ de residus...

RECULL SOBRE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTES

DE CASOS PRÀCTICS

LLOTS DE TRACTAMENT D'EFLUENTS DE PAPERERA

L'HIDRÒXID CÀLCIC

FANGS D'HIDRÒXID D'ALUMINI

MOTLLES DE GUIX I XAMOTA CERÀMICA

SOLUCIÓ AQUOSA DE POLIETILENGLICOL

RAPA DEL RAÏM

RESTES DE FABRICACIÓ DE GALETA

METAL·LÚRGIA DE POLS

GLICOL

RECULL BUTLLETINS BSC.indd 1 08/04/2010 15:30:00

Aquest recull de casos pràctics és el resultat del conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i el Consell General de Cambres de Catalunya signat el 27 de novembre de 2006 i prorrogat el 31 de desembre de 2008. Disseny: lavola, serveis per a la sostenibilitat

Edita: AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA (ARC)

[email protected]

Dipòsit legal: B-19055-2010Impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)

Imprès en paper 100% reciclat


IDÍNDEX

PG 3RECULL DE CASOS PRÀCTICS SOBRE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTES

INTRODUCCIÓ

TRÀMIT PER A LA GESTIÓ D’UNRESIDU COM A SUBPRODUCTE

FUNCIONAMENT DE LA BORSA DE SUBPRODUCTES DE CATALUNYA

CASOS PRÀCTICS:

LLOTS DE TRACTAMENT D'EFLUENTS DE PAPERERA. Stora Enso Barcelona, SA

L'HIDRÒXID CÀLCIC. Química Básica, SA

FANGS D'HIDRÒXID D'ALUMINI. Comercial e industrial del aluminio, SA

MOTLLES DE GUIX I XAMOTA CERÀMICA. Roca Sanitario, SA

SOLUCIÓ AQUOSA DE POLIETILENGLICOL. Instituto Grifols, SA

RAPA DEL RAÏM. Miguel Torres, SA

RESTES DE FABRICACIÓ DE GALETA. Big Drum Ibérica, SA

METAL·LÚRGIA DE POLS. Aleaciones de Metales Sinterizados, SA (ALME)

GLICOL. Ibercompound, SL

PG 5

PG 7

PG 9

PG 11

PG 14

PG 18

PG 22

PG 26

PG 32

PG 36

PG 42

PG 48

ÍNDEX


PG 4 RECULL DE CASOS PRÀCTICS SOBRE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTES


ITINTRODUCCIÓ


INTRODUCCIÓ

Aquest document és el recull dels casos pràctics sobre la gestió de residus com a subproductes que s’han publicat al Butlletí de la Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC) des de l’any 2007 fins al mes d'abril de l’any 2010.

El Butlletí de la BSC és el resultat del conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya per al foment de la figura del subproducte.

Un dels objectius de l’esmentat conveni és promoure la utilització d’eines com la Borsa de Subproductes de Catalunya per potenciar l'ús de residus com a primeres matèries d’altres processos productius. Això es fa mitjançant l’edició d’un butlletí, en paper i format electrònic, amb els anuncis de la BSC i amb articles de casos pràctics d’empreses que estiguin gestionant els seus residus com a subproductes.

En aquests casos pràctics, podem veure exemples d’empreses de diferents sectors industrials que produeixen residus o que en consumeixen. En ambdós casos compleixen amb el requisit que la normativa catalana marca perquè un residu es pugui gestionar com a subproducte.

Entenem per subproductes, i per tant es poden gestionar com a tals, aquells residus que s’utilitzen com a substitutius de productes comercials i/o de primeres matèries i que es poden recuperar sense necessitat de sotmetre’ls a operacions de tractament.

Esperem que aquest recull de casos pràctics sigui un document divulgatiu i orientatiu que permeti millorar la gestió dels residus industrials generats a les empreses, fent èmfasis en la noció del residu com a recurs.

Per a més informació: http://www.arc.cat



TSTRÀMIT PER A LA GESTIÓ

DEL SUBPRODUCTE

TRÀMIT PER A LA GESTIÓ D’UN RESIDU COM A SUBPRODUCTE Perquè un residu es pugui gestionar com a subproducte cal disposar de la resolució de l’Agència de Residus de Catalunya, que el declara com a subproducte.

Així doncs, una vegada l’empresa productora i la receptora del residu han arribat a un acord -i abans que es comenci a gestionar el subproducte per part de l’empresa receptora-, cal que ambdues ho sol·licitin conjuntament a l’Agència de Residus de Catalunya o als Serveis Territorials del Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge. La gestió de residus com a subpro-ductes s’estableix en l’article 29 del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. La documentació que cal aportar és la següent (podeu trobar els models a l’adreça http://www.arc.cat):

1- Sol·licitud: sol·licitud conjunta del productor i del receptor del residu adreçada al gerent de l’Agència de Residus de Catalunya.

2- Contracte: contracte entre el productor o posseïdor del residu i el receptor.

3- Memòria explicativa: les empreses productora i receptora del residu hauran d’adjuntar una memòria explicativa que inclogui la informació següent:

Per part de l’empresa productora del residuDescripció del procés que genera el residu

Descripció del residu i la seva composició

Quantitat anual generada del residu

Anàlisi actualitzada del residu

Per part de l’empresa receptora del residuDescripció del procés receptor del residu

Forma de recepció, emmagatzematge i manipulació del residu

Matèria primera substituïda

Consum previst del residu i quantitat d’estalvi de primera matèria

Mesures i controls sobre els efectes addicionals produïts per l’ús del residu



TSTRÀMIT PER A LA GESTIÓ

DEL SUBPRODUCTE

L’Agència de Residus de Catalunya examinarà tota aquesta documentació, en demanarà de complementària, si s’escau, i emetrà una resolució decla-rant la gestió com a subproducte.

Notes:

• Caldrà presentar anàlisis del residu en cas que aquest no es pugui identifi car mitjançant la simple observació. Les determinacions ana-lítiques es realitzaran segons l’origen i la naturalesa del residu i en funció del procés receptor del mateix.

• La declaració de subproducte té una vigència màxima de 5 anys, però sempre supeditada a la vigència del contracte entre les empre-ses. Una vegada vençut aquest termini, per poder seguir efectuant la gestió del residu com a subproducte, caldrà presentar una nova sol·licitud amb un nou contracte i una nova memòria explicativa.

• La gestió de residus com a subproductes queda exempta pel que fa a la formalització de la Fitxa d’acceptació i el Full de seguiment i d’utilitzar un transportista del Registre de transportistes de residus.

• L'empresa productora del residu declararà en la seva Declaració anual de residus industrials la gestió d’aquest residu com a SUBPRODUCTE en l’apartat corresponent.

• L'empresa receptora declararà aquest residu en la seva Declaració anual de residus industrials en l’apartat corresponent a PRIMERES MATÈRIES, indicant també que es tracta d’un subproducte.



QUÈ ÉS UN SUBPRODUCTE?

Un subproducte és el residu que s’utilitza com a substitut d’un producte comercial o una prime-ra matèria. Aquesta reutilització és possible sense necessitat de sotmetre’l a operacions de tracta-ment signifi catives.

La utilització de subproductes com a primera matèria implica una reducció del cost de les entrades del procés productiu. A més a més, la gestió dels residus com a subproductes disminueix el cost d’eliminació i l’impacte sobre el medi ambient.

La fi gura legal del subproducte només és present a Catalunya,

FBFUNCIONAMENT DE LA

BORSA DE SUBPRODUCTES DE CATALUNYA

tot i que les empreses de la resta de comunitats poden intercanviar residus amb el consentiment de la seva autoritat ambiental.

En la legislació catalana el De-cret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procedi-ments de gestió de residus estableix a l’article 29 la fi gura del subproducte i regula la gestió de residus com a subproductes. Per-què un residu es pugui gestionar com a subproducte cal disposar de la resolució de l’Agència de Resi-dus de Catalunya que el declara com a subproducte.

Veure documentació necessària a http://www.arc.cat

QUÈ ÉS LA BORSA DE SUBPRODUCTES DE CATALUNYA?

La Borsa de Subproductes de Ca-talunya (BSC) és un servei gratuït ofert conjuntament pel Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya.

La BSC, creada l’any 1992, té com a objectius potenciar l’aprofi tament màxim dels residus i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i promoure el reciclatge, evitant així que els residus acabin a l’abocador.

Amb aquesta fi nalitat, la BSC organitza, conjuntament amb altres organismes, jornades tècniques sobre gestió de residus perquè les empreses inscrites puguin disposar de tota la informació necessària i actualitzada per gestionar els seus residus de manera òptima.

Hi ha altres borses de subproduc-tes a l’Estat espanyol i es poden consultar cada una individualment.

COM INSCRIURE’S A LA BSC

Per fer la inscripció a la BSC cal omplir les dades de la fi txa d’inscripció al web www.subpro-ductes.com o bé enviar aquestes

mateixes dades de contacte a la Secretaria de la BSC o a qualsevol cambra de comerç. Per accedir als serveis de la BSC és requisit indis-pensable estar-hi inscrit.



FBFUNCIONAMENT DE LA

BORSA DE SUBPRODUCTES DE CATALUNYA

COM FUNCIONA LA BSC?

Els anuncis d’ofertes i demandes de subproductes apareixen al web www.subproductes.com i es publiquen en forma d’anunci al butlletí de la BSC, i s’envia també en format electrònic.

Aquests anuncis es troben codifi-cats de manera que en cap cas es pot accedir a les dades de les em-preses que han insertat l’anunci. Aquesta codificació està homo-logada amb les altres borses de subproductes que hi ha a l’Estat espanyol.

Mitjançant la BSC, les empreses generadores de residus inscrites poden contactar amb empreses interessades a utilitzar aquests residus com a primera matèria. La BSC únicament posa en contacte les empreses, sense intervenir en la transacció que es dugui a terme. La BSC només proporciona les dades bàsiques de contacte de les empreses anunciants a les empre-ses també inscrites a la BSC que s’interessin pels anuncis publicats.

O-B-01-C00-164MATERIALS: emulsió glicerina 40-50%, 1-2% altres greixos

COMPOSICIÓ DESTACABLE: propanotriol 40-50%, aigua 50-60%PRODUCCIÓ: transmetilació de greixos

QUANTITAT I FREQÜÈNCIA: 10-25/ estoc únicPRESENTACIÓ: contenidor 1.000 kg

D-B-01-C00-019M: restes glicòliques de qualsevol procedència

C D: glicolsP: per a la recuperació de glicol

Q F: sense límit/-no definit-Pr: a convenir

O-B-01-C00-164

CODIFICACIÓ OFERTAO= Oferta

D-B-01-C00-019

CODIFICACIÓ DEMANDAD= Demanda

COM INSERIR UN ANUNCI

Les empreses que vulguin anunciar ofertes o demandes de residus industrials hauran de facilitar les dades que recull la fitxa d’inserció d’ofertes i demandes a través del web, o fent arribar la mateixa infor-mació mitjançant fax o correu a la Secretaria de la BSC o a qualsevol cambra de comerç. Es pot utilitzar indistintament l’idioma català o castellà, i s’han d’enviar tantes

fitxes com subproductes es vulguin anunciar.

La Secretaria de la BSC, les cambres de comerç i l’Agència de Residus de Catalunya no es fan responsables de l’estat dels mate-rials anunciats ni de la destinació que els anunciants donin a aquests residus, i és sempre responsabilitat del titular la gestió i manipulació adient.

COM ACONSEGUIR INFORMACIÓ DE LES OFERTES I DEMANDES DE

SUBPRODUCTES

Un cop feta la consulta de les ofer-tes i demandes a través del web o el butlletí, es poden fer arribar els codis dels anuncis a la Secretaria de la BSC en línia o mitjançant fax o correu postal.

La BSC, en rebre la petició d’informació atendrà el requeri-ment i farà arribar a l’empresa la informació sol·licitada mitjançant correu electrònic. Per obtenir les dades cal estar inscrit o fer prèvia-ment la inscripció a la BSC.Borsa de Subproductes de Catalunya

Avinguda Diagonal, 45208006 BARCELONA

Tel. 93 217 44 55Fax 93 237 30 97

[email protected]


CP1CASOS PRÀCTICS

RECULL DE CASOS PRÀCTICS SOBRE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTES PG 11

Cas pràctic núm.1, juliol 2007

LA GESTIÓ D’UN RESIDU COM A SUBPRODUCTE:

LLOTS DE TRACTAMENT D'EFLUENTS DE PAPERERA

NOM DE L’EMPRESA:Stora Enso Barcelona, SA

MUNICIPI:Castellbisbal

ACTIVITAT:Fabricació de cartró per a diverses aplicacions

en el sector d’envasos i embalatges

PLANTILLA:280 persones

PERSONA DE CONTACTE:Sra. Núria Ayats, cap de Qualitat i Medi Ambient

ADREÇA ELECTRÒNICA:[email protected]


CP1CASOS PRÀCTICS


PROCÉS DE FABRICACIÓ DEL CARTRÓ

Desintegració

DepuracióFormació del full i premsatgeEnrotllament

Acabats i embalatgeAssecamentEstucatge


CP1CASOS PRÀCTICS


EL RESIDU:Per a la fabricació de cartró es necessiten grans quantitats d’aigua; al mateix temps, es generen quantitats enormes d’aigües residuals. Aques-tes aigües, amb un elevat contingut de sòlids (sorres, fibres, càrregues minerals) i matèria orgànica, són tractades en una planta depuradora que disposa d’un tractament primari (fisicoquímic) i un tractament secundari (2 reactors biològics).

D’aquests tractaments es generen unes aigües depurades i uns llots (13.000 t/any) amb la composició següent:

La composició d’aquests llots (gran quantitat de carbonats i caolins) permet que aquests puguin ser gestionats com a subproductes per dife-rents sectors industrials, substituint alguna de les matèries primeres que consumeixen en els seus processos de fabricació.

Aquesta substitució representa en tots els casos un estalvi de consum de recursos naturals i una disminució de la disposició de residus a l’abocador.

Composició dels llots-codi CER 030311 ParàmetreAiguaMatèria secaMatèria orgànicaMatèria mineral (carbonats i caolins)CaOAl2O3

SiO2

Metalls


CP2CASOS PRÀCTICS


Cas pràctic núm.2, setembre 2007


L'HIDRÒXID CÀLCICNOM DE L’EMPRESA:QUÍMICA BÁSICA, SA

MUNICIPI:Castellbisbal

ACTIVITAT:Fabricació i envasament d'acetilè

PLANTILLA:8 treballadors

PERSONA DE CONTACTE:Ramon Castella, cap tècnic



CP2CASOS PRÀCTICS


PROCÉS PRODUCTIU QUE GENERA EL SUBPRODUCTE

Fabricació de l'acetilè

L'acetilè és un gas combustible i inflamable, d'olor molt característica i més lleuger que l'aire. S'obté per reacció del carbur càlcic amb aigua i produeix una reacció molt exotèrmica.

C2Ca (carbur càlcic) + 2H2O C2H2 (acetilè) + Ca(OH)2 (hidròxid càlcic) + calor (Q)

L'acetilè se subministra en ampolles d'acer omplertes amb una massa porosa lliure d'amiant i impregnada d'acetona, en la qual l'acetilè es dissol a pressió, obtenint una absoluta seguretat de manipulació.

Usos de l'acetilè:

• Soldadura d'acers al carboni i soldadura forta (brazing)• Desbarbatge i neteja• Projecció de materials micropolvoritzats (metal·lització)• Tallat amb pols de ferro i oxitall d'acers• Tractament d'alleugeriment de tensions, tremp superficial i escarpat • Abalisaments marins• Espectrometria d'absorció atòmica• Síntesi orgànica

Procés de fabricació de l'acetilè:

CARBUR CÀLCIC(C2Ca)

AIGUA(H20)

ACETILÈGAS (C2H2)

HIDRÒXIDCÀLCIC

Ca (OH)2

SORTIDA COM A SUBPRODUCTE

SORTIDA A ENVASAMENT

REACTOR


CP2CASOS PRÀCTICS


EL SUBPRODUCTE: HIDRÒXID CÀLCICLa reacció entre les matèries primeres (aigua i carbur càlcic) genera l'acetilè en forma de gas i una solució d'hidròxid càlcic en forma líquida, que és el residu que gestionarem com a subproducte. El codi CER del residu és el 060201 i està classificat com a residu especial.

Posteriorment, aquest hidròxid càlcic en estat líquid pot ser premsat i s'obté un sòlid (vegeu fotografia).

Composició del subproducte: La composició de l'hidròxid càlcic, en estat sòlid o líquid, permet que aquest pugui ser gestionat com a subproducte en diferents sectors indus-trials, com a substitutiu d'algunes matèries primeres.

En estat líquid (hidròxid càlcic)• Aigua: 80% a 85%• Hidròxid càlcic:15% a 20%• pH: 11 a 13• Metalls <0,01%

En estat sòlid (hidròxid càlcic)• Aigua: 55% a 60%• Hidròxid càlcic: 40% a 45%• pH: 11 a 13• Metalls <0,01%

Estat líquid de la solució d'hidròxid càlcic

Estat sòlid de la solució d'hidròxid càlcic


CP2CASOS PRÀCTICS


USOS DEL SUBPRODUCTEAplicacions de l'hidròxid càlcic en diferents sectors industrials:

• Neutralització d'aigües àcides• Coagulant per a la formació d'òxids metàl·lics• Estabilització de fangs en depuradores d'aigües residuals• Aportació de calç en el procés de fabricació de ciment

Avantatges en la utilització de l'hidròxid càlcic:

• Depuradores d'aigües residuals: substitueix el reactiu bàsic (matèria primera) necessari per a la neutralització, coagulació i estabilització de fangs.

• Procés de fabricació del ciment: substitueix la calç com a matèria primera que s'afegeix en el procés de fabricació del ciment.

Utilització en estat líquid: Utilització en estat sòlid:

HIDRÒXID CÀLCIC(LÍQUID) Ca (OH)2

NEUTRALITZACIÓD'AIGÜES ÀCIDESEN PROCESSOS

COAGULANT PER A FORMACIÓ D'ÒXIDS

METÀL·LICS

ESTABILITZACIÓDE FANGS EN

DEPURADORES

HIDRÒXID CÀLCIC(SÒLID) Ca (OH)2

APORTACIÓ DE CALÇ EN FABRICACIÓ

DE CIMENTS


CP3CASOS PRÀCTICS


Cas pràctic núm.3, desembre 2007


FANGS D'HIDRÒXID D'ALUMININOM DE L’EMPRESA:COMERCIAL E INDUSTRIAL DEL ALUMINIO, SA

MUNICIPI:Sallent (Bages)

ANY DE CONSTITUCIÓ:1969

ACTIVITAT:Anoditzat i electroacoloriment de l'alumini


PERSONA DE CONTACTE:Josep Lucea Tortajada




Ajust de pH Neutralització

CP3


Anoditzat i electroacoloriment de l'alumini

L'empresa COMERCIAL E INDUSTRIAL DEL ALUMINIO, SA (COMINAL) es dedica a l'anoditzat i electroacoloriment de perfils d'alumini per a la indústria de la construcció principalment.

Les peces que entren a les seves instal·lacions passen pel procés següent:

• Setinatge mecànic (mitjançant maquinària de poliment, esmerilament i gratada)

• Desgreixatge químic (àcid o alcalí)• Setinatge químic (en base a un atac de NaOH)• Anoditzat (electròlit de H2SO4)• Electroacoloriment (electròlit de sulfat d'estany)• Segellament (aigua calenta-sals de níquel)

Després de cada un d'aquests processos es realitza una esbandida amb aigua. Totes aquestes aigües residuals es canalitzen cap a una depuradora fisicoquímica per tractar-les i precipitar l'alumini. El procés de depuració es realitza en les etapes següents: neutralització a pH 8-8,5 (que és quan es forma l'hidròxid d'alumini), decantació del fang de l'efluent i asseca-ment d'aquest fang mitjançant un filtre de premsa. Els llots resultants donaran lloc al residu d'hidròxid d'alumini.

Aigües de procés

Concentratsàcids

Concentratsbàsics

Floculant

Sedimentaciólaminar

Concentradorde llots

Filtre de premsa

Floculac

ió

Esquema del procés de generació dels fangs d'hidròxid d'alumini

CASOS PRÀCTICS


CP3CASOS PRÀCTICS


EL SUBPRODUCTE: FANGS D'HIDRÒXID D'ALUMINIEl fang d'hidròxid d'alumini té el codi CER 110110 (llots i tortons de fil-tració diferents dels especificats en el codi 110109) i està classificat com a residu no especial.

La composició d'aquest residu és bàsicament hidròxid d'alumini (20-30%) i aigua (60-80%).

El cost del tractament d'aquests fangs (ja que l'abocament en dipòsits controlats no era possible) va portar el sector de l'anoditzat d'alumini a buscar altres sortides per a la gestió d'aquests residus.

Es van realitzar diferents estudis sobre el residu que indicaven que es po-dia utilitzar per a la fabricació de zeolites, com a floculant per a les aigües o per a la fabricació de ciment aluminós.

La mida de les empreses del sector de l'anoditzat (petites i mitjanes empreses) i les quantitats de residu generades individualment no eren representatives per justificar econòmicament cap canvi en els processos de recepció i utilització del residu. És aleshores que es va decidir fer una gestió global del residu generat per tots els anoditzadors cercant una solució conjunta per a totes les empreses, agrupades a l'ACA (Agrupació Catalana d'Anoditzadors). Es va demanar la col·laboració de l'Agència de Residus de Catalunya, que es va posar en contacte amb les possibles empreses receptores del residu.

Residu hidròxid d'alumini

Empresa Empresa Empresa Empresa Agrupació d'empreses

Agència de Residus

de Catalunya

EmpresaTractament i deposició


CASOS PRÀCTICS


USOS DEL SUBPRODUCTEAplicacions de l'hidròxid d'alumini:

• Fabricació de zeolites• Floculant per a les aigües• Fabricació de ciment aluminós

Avantatges en la utilització de l'hidròxid d'alumini:

• Depuradores d'aigües residuals: substitueix el reactiu bàsic (matèria primera) necessari per a la neutralització, coagulació i estabilització de fangs.

• Procés de fabricació del ciment: el contingut en òxid d'alumini substitueix part del volum de matèries primeres (argila) que prové de les pedreres.

CP3


CP4CASOS PRÀCTICS


Cas pràctic núm.4, març 2008


MOTLLES DE GUIX I XAMOTA CERÀMICA

NOM DE L’EMPRESA:ROCA SANITARIO, SA

MUNICIPI:Viladecans i Gavà

ACTIVITAT:Fabricació de material sanitari

PLANTILLA:1.240 persones

PERSONA DE CONTACTE:José Luis Juan Peña, coordinador ambiental



CP4CASOS PRÀCTICS



Fabricació de les peces ceràmiques

Fundada l'any 1917 pels germans Roca, Compañía Roca Radiadores, S. A. es va dedicar inicialment a la producció de radiadors de ferro colat. L'any 1925 va fabricar les primeres banyeres de ferro colat, i el 1936 amb el llançament de porcellana sanitària, el 1954 amb les aixetes, i el 1980 amb la ceràmica per a paviments i revestiments, van representar la imparable irrupció de Roca Sanitario, S. A. al sector de les cambres de bany, del qual actualment es líder mundial.

A la seva factoria de Gavà-Viladecans, Roca Sanitario, S. A. fabrica actual-ment banyeres acríliques, aixetes i aparells sanitaris de porcellana (vàters, bidets, lavabos i accessoris del bany).

El procés de fabricació es basa en la colada, assecament, esmaltadura i cocció de la pasta ceràmica a través de diferents operacions. Com a matèries primeres s'utilitzen diferents materials minerals com l'argila, el caolí, el feldspat i la sílice.

Els motlles de guix utilitzats per a la fabricació de les peces ceràmiques es produeixen a la mateixa planta i es fabriquen mitjançant una barreja de guix i aigua que s'introdueix a l'interior d'unes matrius d'Araldit. Els mot-lles de guix tenen una vida útil limitada: cada 90 peces fabricades han de ser rebutjats i substituïts per motlles nous.

Una vegada la peça ha adquirit consistència mecànica dintre del motlle de guix, es desemmotlla de forma manual o automàtica, depenent de la línia. En aquest procés de colada-desemmotllament es generen els residus de motlles de guix.

Les peces obtingudes en la colada es transporten cap als diferents asseca-dors, on s'assequen amb aire calent. Després es transporten cap a la línia de poliment i esmaltadura.

Les peces ja esmaltades es transporten cap a la zona de forns per coure-les. Quan surten dels forns s'envien a la zona d'inspecció i control, en la qual se separen les defectuoses (que seran triturades i generaran els residus de xamota ceràmica) de les conformes. Finalment, les que supe-ren el control final s'embalen i paletitzen per transportar-les al magatzem d'expedició.

El cicle complet per a la fabricació de les peces sanitàries té una durada aproximada d'entre dos i tres dies.



CP4

EL SUBPRODUCTE: MOTLLES DE GUIX I XA-MOTA CERÀMICAEl procés de fabricació de peces sanitàries de porcellana genera dos tipus de residus que es poden gestionar com a subproducte:

1. El residu que es descriu com a peces de ceràmica sanitària trencada (xamota ceràmica), que és el que no ha passat el control de qualitat de l'empresa. El residu té el codi CER 101208 i és un residu no perillós. 2. El residu que es descriu com a motlles de guix rebutjats. Té el codi CER 101206 i és un residu no perillós.

A continuació es mostra el procés de fabricació, on es pot veure com es generen els residus de motlles de guix (se'n generen unes 3.300 t a l'any) i els residus de xamota ceràmica (se'n generen unes 5.000 t a l'any).

Residu de xamota ceràmica

Residus de motlles de guix

Procés general de fabricacióde la ceràmica sanitària

CASOS PRÀCTICS



USOS DEL SUBPRODUCTELes característiques de composició i homogeneïtat dels resdus de motlles de guix i de la xamota ceràmica els fan molt atractius per a diferents aplicacions.

Aplicacions dels motlles de guix i de la xamota ceràmica

• Reompliment d'espais produïts per activitats extractives (per exemple-guixeres) substituint terres naturals que s'haurien d'aportar per reblir-los.

• Aportació de sílice, alumini i calci en el procés de fabricació de ciment.• Aportació de guix en el procés de fabricació de ciment.• Substitució d'àrids en la fabricació de material refractari.• Com a substitució del feldspat natural en empreses extractives.

Avantatges de la utilització d'aquests subproductes• Minimització dels residus enviats a disposició del rebuig. No s'ocupa un espai reservat per a residus més perillosos i sense possibilitat de valoritzar.• Estalvi de matèries primeres i, per tant, menys consum de recursos naturals.• Millores econòmiques, ja que s'estalvia el cost d'entrada a l'abocador.• Simplificació dels tràmits administratius un cop catalogat el residu com a subproducte (no fa falta fitxa d'acceptació ni full de seguiment).

Composició del subproducte:

Pedrera d'extracció de guix

CP4CASOS PRÀCTICS



CP5CASOS PRÀCTICS

Cas pràctic núm.5, juny 2008


SOLUCIÓ AQUOSA DE POLIETILENGLICOL

NOM DE L’EMPRESA:INSTITUTO GRIFOLS, SA

MUNICIPI:Parets del Vallès

ACTIVITAT:Fabricació de productes farmacèutics


PERSONA DE CONTACTE:José Antonio Camacho, cap de Medi Ambient

ADREÇA ELECTRÒNICA :[email protected]

PÀGINA WEB: www.grifols.com




Fabricació de la immunoglobulina

Grifols és un grup d'empreses del sector sanitari que dóna servei a profes-sionals sanitaris i pacients en més de 90 països de tot el món i compta amb més de 5.000 col·laboradors. L'empresa ha creat tres divisions de treball, que ofereixen uns productes i serveis especialitzats:

• Divisió Bioscience. És la divisió a què pertany Instituto Grifols, SA; està especialitzada en la investigació, desenvolupament, producció i comercialització d'hemoderivats.

• Divisió Hospital. Productes per a la teràpia intravenosa i nutrició enteral.

• Divisió Diagnòstic.Desenvolupament de productes de diagnòstic in vitro; inclou productes destinats als bancs de sang d'hospitals i cen-tres de transfusions.

En el procés de fabricació d'un hemoderivat, la immunoglobulina d'ús intravenós, es genera un subproducte: la solució aquosa de polietilengli-col (PEG). En el procés de separació i purificació d'aquesta proteïna del plasma s'utilitzen solucions de polietilenglicol (PEG) al 4% i 15% com a agents precipitants. Durant el mètode de producció de la immunoglobu-lina es rebutgen diferents solucions aquoses amb continguts de PEG del 4 al 15%, que es transporten, per canonades exclusives, fins als tancs d'acumulació de PEG diluït.

Per tal d'ésser útil en aplicacions posteriors, aquesta solució es concentra fins a una densitat superior a 1,1 i finalment conté la composició següent:

Instal·lacions de Grifols a Parets del Vallès

CP5CASOS PRÀCTICS



ESQUEMA DE CONCENTRACIÓ I EXPEDICIÓ DEL SUBPRODUCTE

Cicle del polietilenglicol (PEG)

Instituto Grifols, SA va generar l'any 2007, a les seves instal·lacions de Parets del Vallès, més de 2.367 tones d'aquesta solució aquosa concen-trada de polietilenglicol (PEG). Aquest residu té el codi CER 070599 i està classificat com a no perillós.

CP5CASOS PRÀCTICS



USOS DEL SUBPRODUCTEEl Departament de Medi Ambient de Grifols va estudiar diferents opcions per a la gestió d'aquest residu:

1) Eliminació externa. Incinerar la solució concentrada de PEG a la planta incineradora de residus industrials de Catalunya.

2) Valorització energètica. Construir una caldera tèrmica on s'injecta el producte amb un poder calorífic mitjà (solució concentrada de PEG) i es produeix vapor que s'aprofita a les pròpies instal·lacions industrials. A l'inici de la combustió es necessita un complement de gas natural fins que s'estabilitza el procés.

3) Valorització material com a subproducte.

Des del punt de vista ambiental, es va determinar que la solució de valorit-zació material era millor que la valorització energètica, en donar-li un segon ús a la matèria.

Per tal de trobar la millor utilització es van estudiar les possibles aplica-cions del polietilenglicol (PEG) que hi havia al mercat:

• Agents solubilitzants o reguladors de consistència

• Agents precipitants

• Agents d'impregnació o suavitzants

• Lligants

• Humectants

• Lubricants

• Agents dispersants

• Intermediaris orgànics per a la producció de polièsters i poliuretans

Instituto Grifols, SA utilitza el PEG com a agent precipitant; no obstant això, es va trobar que les propietats de lubricant i dispersant fan que sigui un bon additiu de mòlta, a l'igual que altres famílies de glicols. Una de les tipologies d'indústries que realitzen la mòlta de milers de tones diàries de materials és la cimentera, i per això es van fer proves per substi-tuir l'additiu de mòlta habitual en aquest procés productiu.

CP5CASOS PRÀCTICS



PROCÉS DE MÒLTA EN LA FABRICACIÓ DEL CIMENTEn el procés de fabricació del ciment, una vegada les matèries primeres s'han homogeneïtzat, s'han de moldre abans de portar-les al forn, per tal d'aconseguir reduir la mida de les partícules. Aquesta mòlta es realitza amb l'ajuda de molins de boles (equips mecànics rotatoris, en els quals la mescla de matèries primeres és sotmesa a impactes de cossos metàl·lics o a forces de compressió elevades).Una vegada el cru ha passat pel forn i esdevé clínquer, aquest es molina i es barreja amb altres components per donar lloc al ciment ja preparat per expedir.

Les funcions d'aquests additius de mòlta en els molins són:

• Augmentar la producció mantenint idèntica finor

• Eliminar o reduir l'aglomeració i el recobriment de les boles del molí

• Disminuir la tendència de compactació de les partícules

• Reduir el consum energètic

• Millorar la corba granulomètrica de les partícules

Detall d'un molí de boles

CP5CASOS PRÀCTICS



Així doncs, la solució aquosa de PEG es pot utilitzar com a additiu en els dos processos de mòlta que tenen lloc durant el procés de fabricació del ciment.

Després de 4 anys d'utilitzar-la, els resultats han estat òptims, i es pot concloure que la solució aquosa concentrada de PEG pot substituir els additius comercials de mòlta en la fabricació del ciment.

AVANTATGES AMBIENTALS I ECONÒMICS DE L'ÚS DE LA SOLUCIÓ COM A SUBPRODUCTE

• Disminució del consum de recursos naturals (matèries primeres i combustibles)

• Reducció de les emissions globals de CO2 (2.500 t/any)

• Millora en la jerarquia del tractament (valorització en comptes d'eliminació)

• No requereix la construcció de noves instal·lacions (inversions)

• Reducció dels costos de gestió dels residus a l'empresa

• Reducció de costos a la indústria cimentera

CP5CASOS PRÀCTICS



CP6CASOS PRÀCTICS

Cas pràctic núm.6, octubre 2008


RAPA DEL RAÏMNOM DE L’EMPRESA:MIGUEL TORRES, SA

MUNICIPI:Pacs del Penedès

ACTIVITAT:Elaboració i envelliment de vins


PERSONA DE CONTACTE:Josep Batet (Àrea Tècnica)





Elaboració i envelliment de vins

El cognom Torres està lligat al vi des de fa més de tres segles. La família Torres va començar a comercialitzar el vi de la zona del Penedès l'any 1800. El 1870 Jaime i Miguel Torres Vendrell formen la societat Torres y Compañía i comença la construcció del primer celler a Vilafranca del Penedès. Actualment Torres és una gran empresa exportadora que arriba a més de 140 països.

Al celler de Miguel Torres, SA ubicat a Pacs del Penedès es transformen uns 38 milions de quilos de raïm (dades any 2007) i es comercialitzen 63 milions d'ampolles de vins i brandis. És una producció estacional que té lloc entre els mesos d'agost i octubre.

El procés de transformació del raïm i elaboració del vi consta de diverses etapes: la verema, el transport a les instal·lacions de Miguel Torres, SA, la separació de la rapa, el premsatge, el deburbat, la fermentació, la clarifi-cació, la filtració, l'estabilització, la criança en barriques, l'embotellament, l'envelliment, l'emmagatzematge i la distribució.

CP6CASOS PRÀCTICS



EL SUBPRODUCTE: RAPA DEL RAÏMAbans de premsar el raïm cal separar la rapa (raïm despullat dels grans); per aconseguir-ho es fa una separació mecànica i una trituració. Una vega-da separada la rapa del raïm sencer, aquest residu (triturat, sec, de color fosc, d'aspecte llenyós, consistent i amb olor de fusta) s'emmagatzema en una sitja, on queda disponible per transportar-lo.

Durant el procés de l'elaboració dels vins que es realitza a Pacs del Pene-dès es generen un milió de quilos de rapa (dades any 2007).

Aquest residu té el codi CER 020701 (residus de rentatge, neteja i reduc-ció mecànica de matèries primeres) i és un residu no especial.

Composició del subproducte:

La rapa és un residu que té un poder calorífic important i interessant.

Poder calorífic superior (PCS): 4.913 kcal/kg

Poder calorífic inferior (PCI): 4.653 kcal/kg

Anàlisi elemental de la rapa:

Carboni 41,53%

Hidrogen 4,98%

Nitrogen 1,14%

Descripció del procés generador del residu

CP6CASOS PRÀCTICS



USOS DEL SUBPRODUCTELes característiques del residu el fan interessant per valoritzar-lo energèti-cament com a biomassa.

Es per això que Miguel Torres, SA va iniciar el contacte amb l'empresa Cales de Pachs, SA. Aquesta empresa, ubicada molt a prop del celler de Pacs del Penedès, es dedica a la fabricació de calç. Aquest procés utilitza coc de petroli com a combustible per fer la cocció de la pedra calcària, la qual es transforma en calç viva quan s'assoleixen els 1.000ºC mitjançant la calor produïda pel combustible.

Per substituir una part d'aquest combustible fòssil i disminuir les emis-sions de CO2, es proposava utilitzar la rapa barrejada amb el coc de petroli en un percentatge determinat i formant part d'una mescla de combustible (una part de coc de petroli i una part de biomassa).

L'empresa Miguel Torres, SA va contactar amb l'Agència de Residus de Catalunya per iniciar els tràmits administratius per a la declaració de la gestió de la rapa com a subproducte i es van fer diferents proves a les instal·lacions de la fàbrica de calç, que han estat molt positives.

Avantatges de la utilització de la rapa com a subproducte

• Combustible més econòmic que els tradicionals

• Estalvi d'emissions de CO2: 1 tona de rapa estalvia 0,98 tones d'emissió de CO2 respecte al coc de petroli

• Factor d'emissió de CO2 similar al gas natural si s'utilitza biomassa en un percentatge al voltant del 40% en la mescla de combustible

• En el cas d'un forn de calç, millora el comportament de la combustió del coc, augmentant-ne el rendiment

• Incorporació de biomassa en processos industrials en què és compli-cat o inviable treballar al 100% amb biomassa

• Baix contingut en cendres

• Disminució de les emissions de SO2

• Producte amb una densitat similar a la del coc micronitzat

CP6CASOS PRÀCTICS



CP7

Cas pràctic núm.7, juliol 2009


RESTES DE FABRICACIÓ DE GALETA

NOM DE L’EMPRESA:Big Drum Ibérica, SA

MUNICIPI:Reus

ACTIVITAT:Fabricació de galetes

PLANTILLA:134 treballadors

PERSONA DE CONTACTE:Francesc Sabaté Camps


CASOS PRÀCTICS



PROCÉS PRODUCTIU QUE GENERA EL SUBPRODUCTE:Fabricació dels cons de galeta

Big Drum Ibèrica, SA pertany al grup Big Drum, SL i està ubicada a Reus. La companyia es dedica a la fabricació de galetes, envasos i màquines per a l’ompliment de gelats, així com a la comercialització d’altres productes per al gelat.

El grup Big Drum, SL té plantes productives a Alemanya, Itàlia, Polònia, el Marroc, el Brasil, l’Índia i Austràlia, així com oficines comercials a França, Suïssa i Rússia.

Segons les dades de la campanya de l’any 2008, l’empresa va generar gairebé 400 milions d'unitats de cons de galeta. El procés productiu es mostra a la pàgina següent.

CP7CASOS PRÀCTICS



CP7

Oli Lecitina Farina Sucre

Sitja Sitja

Mix

Sitja Sitja

Dosifi cació

Pastera

Nodrissa

Caramel (opcional)

Sal Aigua

Dipòsit sal

dissolta

CONTROL DE QUALITAT

Neteja línies

Subproducte:Rebuiggaleta

CONTROL DE QUALITAT CONS

Materialenvasatge

EnvasatgeEtiquetatgeEmbalatgePaletització

Distri-bució

Emmagat-zematge

Emme-txadora

GarbellatGaleta

IV

TrituratGaleta

III

Spray oliII

Dipòsitoli coco

I

Neteja motlles

Cocció.Enrotlla-

ment

Tranport cintes

CONTROL DE QUALITAT PRODUCTE ACABAT

Recobriment oli(opcional)

SALA D'ENVASATGE

ENVASOS (Fundes alumini o paper)

Nodrissa

Galeta triturada(opcional)

SALA DE PASTA CLIMATITZADA

CASOS PRÀCTICS



EL SUBPRODUCTE: RESTES DE GALETA TRITURADA I REBUIG DE PASTA LÍQUIDA

Durant el procés de producció d’aquestes 340.289.200 unitats de cons de galeta, es generen dos tipus de residus que es poden gestionar com a subproductes:

• Rebuig de galeta triturada (136,18 t)• Rebuig de pasta líquida (35,76 t)

1) El residu que es descriu com ‘rebuig de galeta triturada’ es genera en aquells casos en què els cons de galeta per a gelats no passen el con-trol de qualitat (per diàmetre, alçada, pes, forats a la punta, esquerdes i altres). El residu té el codi CER 020203 (materials inadequats per al consum o l’elaboració) i és un residu no especial.

2) El residu que es descriu com ‘rebuig de pasta líquida’ es genera en el procés de neteja de línies. Un cop per setmana, quan s'aturen línies, la pasta per a la fabricació de cons que resta a les línies s'empeny en sec fins a un dipòsit de recuperació. Aquesta pasta ja no es pot recuperar per al procés i es diposita en contenidors per ser transportada. El residu té el codi CER 020203 (materials inadequats per al consum o l’elaboració) i és un residu no especial.

CP7CASOS PRÀCTICS



USOS DEL SUBPRODUCTELes característiques de composició dels residus de galeta els fan molt atractius per aplicar-los en la fabricació de pinso. BIG DRUM IBÉRICA, SA va contactar amb l’empresa Ramadera Montbrí SAT, una explotació d’engreix de bestiar porcí localitzada al terme municipal de Vila-rodona que disposa de fabricació de pinso per a autoconsum.

Les dades de la campanya de l’any 2008 ens mostren que Ramade-ra Montbrí SAT ha comercialitzat 17.000 porcs, amb un consum total d'aliments de 5.000 t i un consum de subproductes de 500 t. El subpro-ducte s’afegeix a la fabricació de pinso per al consum porcí segons l’esquema següent.

CP7

CompresRecepció primeres materies

Dosificació

Mòlta

Organitza-ció de la

producció i transport

Barreja

Estuca-ment

Càrrega Transport Descà-rrega

Dosifi-cació

manual

Dosificaciómedica-ments

Dosificació de greix

Trosse-jadora

A dojo Medica-mentsGreix Ensa-

cadesSubpro-ductes

Sitja pulmó

CASOS PRÀCTICS



A més del contracte per a la gestió dels residus com a subproducte i l’analítica del producte, el fet que aquest subproducte es faci servir per a l’alimentació animal té una sèrie de requisits (que ha establert el Depar-tament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural), com és la inscripció del productor al registre d’establiments del sector de l’alimentació animal i altres requeriments com la traçabilitat, garanties de salubritat, etc.

AVANTATGES DE LA GESTIÓ DEL RESIDU DE CONS DE GALETA COM A SUBPRODUCTE:

• Reducció de la documentació de gestió del residu• Millora logística (reducció dels costos de transport)• Econòmicament profitosa per a ambdues parts

Preparació de la “sopa” per a l'alimentació dels porcs que permet utilitzar el residu líquid directament, sense necessitat de dessecar-lo.

CP7CASOS PRÀCTICS



CP8CASOS PRÀCTICS

Cas pràctic núm.8, setembre 2009


METAL·LÚRGIA DE POLS

NOM DE L’EMPRESA:Aleaciones de Metales Sinterizados, SA (ALME)

MUNICIPI:Sant Vicenç dels Horts

ACTIVITAT:Metal·lúrgia de pols


PERSONA DE CONTACTE:M. Carmen Monterde Gascón, responsable de Medi Ambient i Laboratori I+D+i




CP8

PROCÉS PRODUCTIU QUE GENERA EL SUBPRODUCTE:Fabricació i venda de components sinteritzats

L’empresa ALME pertany al grup AMES, un grup privat d’empreses finan-cerament independent i amb tecnologia pròpia. AMES es troba entre els líders mundials de les indústries de sinterització de metalls per a la fabri-cació de peces metàl·liques de precisió en grans sèries. El capital d’AMES és 100% privat i català. AMES, ALME, SIMO, SIMET, UTISA, AMES-RE-ESE (EUA), AMES SINTERING CO. (EUA) i AMES MONTERREY (Mèxic) són les diferents raons socials que componen el grup AMES i coordinen els seus esforços per enfocar-los essencialment al servei al client.

El sector pel qual treballa és bàsicament l’automòbil (73%) i la seva fac-turació és de 85,6 milions d’euros.

La sinterització és una tècnica moderna d’obtenció de peces de precisió de grans sèries, sense pèrdua de material i per processos que la fan alta-ment fiable.

Pràcticament totes les operacions clàssiques d’acabament metal·lúrgic són possibles en les peces sinteritzades: mecanitzats auxiliars, tracta-ments tèrmics, tractaments i recobriments superficials, etc.

Components sinteritzats

CASOS PRÀCTICS



Procés de fabricació de les peces sinteritzades

És el procés de soldadura de partícules de pols metàl·liques mitjançant difusió en estat sòlid. Per obtenir una soldadura efectiva sense deteriorar les complexes formes geomètriques que s’han aconseguit en la fase de premsat compactant la pols metàl·lica, és necessari utilitzar un rang de temperatures inferior a la temperatura de fusió del material utilitzat.

La sinterització és l’etapa més característica i més important de la tècni-ca que utilitza els coneixements de pulvimetal·lúrgia, però s’ha de tenir present, també, la resta d’etapes com són la barreja de la pols, la compac-tació i els tractaments posteriors per aconseguir les propietats desitjades sobre les peces.

Cal remarcar que, tot i que la sinterització és un tipus de processament considerat respectuós amb el medi ambient, s’ha calculat la quantitat de residus que es generen per cada tona de producte produït i el resultat és d’uns 300 kg de residus. Aquestes dades han fet reflexionar els responsa-bles de l’empresa fins a trobar noves vies per minimitzar-los i gestionar-los adequadament, per exemple com a subproductes.

Estat inicial Estat intermedi Estat final

Peces sinteritzades

CP8CASOS PRÀCTICS



Durant el procés de sinterització es generen dos tipus de residus que es poden gestionar com a subproductes:

• Pols metàl·lica: 2.565 t/any 2008.El residu de pols metàl·lica es genera de les restes de fàbrica, com són la pols de terra, foses de premses, etc. El residu té el codi CER 120102 (pols i partícules de metalls ferris) i és un residu no especial.

• Plaques ceràmiques: 7,52 t/any 2008.El residu de plaques ceràmiques es genera en el procés de sinteritza-ció, ja que les peces premsades passen pels forns sobre unes plaques ceràmiques que fan de suport, les quals tenen una vida útil limitada, perquè s’acaben trencant i s’han de gestionar com a residus. Aquest residu té el codi 161104 (altres revestiments i refractaris procedents de processos metal·lúrgics diferents dels especifi cats en el codi 161103) i és un residu no especial.

EL SUBPRODUCTE: POLS METÀL·LICA I PLAQUES CERÀMIQUES

Pols metàl·lica

Plaques ceràmiquesDistribució dels subproductes (en Tones)

2006 2007 20082005

123

146

127

200820082006200620052005 200820082008200820072007

142

4

119123

80

8

Pols metàl·licaPlaques ceràmiquesSubproducte

20062005

123 127

200820082006200620052005 2008200820082008

142142

44

123123

8080

88

Pols metàl·licaPlaques ceràmiquesSubproducte

CP8CASOS PRÀCTICS



USOS DEL SUBPRODUCTEPer al residu de pols metàl·lica es va trobar una sortida a través d’una empresa receptora que es dedica a la fabricació de contrapesos de portes metàl·liques. El residu es fa servir per a aquests contrapesos.

Subproducte:pols

metàl·lica

CP8CASOS PRÀCTICS



AVANTATGES DE LA GESTIÓ DEL RESIDU DE POLS METÀL·LICA COM A SUBPRODUCTE:

• Estalvi de matèria primera en la fabricació de contrapesos

• Reducció del volum de disseny del contrapès

• Estalvi en la gestió del residu per al productor

• Benefici ambiental

Per a les plaques ceràmiques es va trobar la sortida com a subproductes en una cimentera per a la fabricació de clínquer. L’ús d’aquestes plaques substitueix en el forn cimenter el consum de pissarra, minerals de ferro i pedra calcària.

CP8CASOS PRÀCTICS



CP9CASOS PRÀCTICS

Cas pràctic núm.9, març 2010


GLICOL

NOM DE L’EMPRESA:Ibercompound SL

MUNICIPI:Moià

ACTIVITAT:Fabricació de sabons, detergents i altres articles de neteja


PERSONA DE CONTACTE:Joan Sala i Mas (responsable de medi ambient)




L’empresa

L’empresa IBERCOMPOUND SL pertany al grup d’empreses IBERGROUP, format per:

• IBERCOMPOUND SL: fabricació de productes químics tensioactius

• TENSOTEC SL: distribució de matèries primeres

• I+D+i 2004 SL: fabricació d’equips de tractament d’aigües

• SERVIAUTO ECOLÓGICO SL: estació de servei i de rentat de vehicles

IBERCOMPOUND SL fabrica una àmplia gamma de productes químics formulats relacionats amb la neteja i el manteniment del sector de l’automoció, higiene de llocs col·lectiu, manteniment industrial i tracta-ments d’aigües, i exporta a més de 40 països.

Exemples de productes fabricats per IBERCOMPOUND SL:

• Detergents per al rentat automàtic i manual d’automòbils

• Productes per a la neteja de les instal·lacions de rentat

• Consumibles per als vehicles (anticongelants, líquid per al rentapara-brises, etc.)

• Detergents per a la neteja industrial de peces i instal·lacions

• Consumibles per als equips de tractament d’aigua (depuradores, des-calcificadors, etc.)

PROCÉS PRODUCTIU QUE UTILITZA EL SUBPRODUCTE

CP9CASOS PRÀCTICS



CP9

EL SUBPRODUCTE: GLICOLDins de la família dels glicols, el producte més comú és el monoetilengli-col (1,2-etandiol). És un líquid higroscòpic, viscós i incolor, que s’utilitza com a additiu anticongelant per a l’aigua en els radiadors de motors de combustió interna. És el principal compost dels líquids de frens de vehi-cles i també és utilitzat en processos químics com la síntesi dels poliu-retans i d’alguns polièsters i com a producte de partida en la síntesi del dioxà.

El glicol es pot generar com a residu en diferents sectors, però el subpro-ducte que IBERCOMPOUND SL pot utilitzar com a matèria primera prové principalment de dues fonts:

• Indústria farmacèutica, on el glicol s’utilitza com a dissolvent en al-gunes reaccions de síntesi; en alguns casos conté petites quantitats de contaminants orgànics

• Aigües procedents de sistemes de refrigeració; refrigerants dels quals s’han consumit els anticorrosius però sense degradar o contaminar el glicol

USOS DEL SUBPRODUCTEL’empresa IBERCOMPOUND SL només gestiona un residu de glicol com a subproducte en el seu procés de fabricació quan:

1) S’han portat a terme totes les proves i assajos de qualitat sobre el residu (assajos fisicoquímics i organolèptics, identificació de possibles contaminants i additius presents en el residu, proves de corrosió…).

2) Hi ha hagut un acord econòmic i logístic entre l’empresa generadora del residu i IBERCOMPOUND SL.

3) S’ha tramitat la sol·licitud de gestió del residu com a subproducte a l’Agència de Residus de Catalunya i aquesta ha estat acceptada.

CASOS PRÀCTICS



De cada residu glicòlic es prenen mostres representatives i s’analitzen en el laboratori:

• Paràmetres organolèptics (terbolesa, olor, color, matèries en suspensió i sedimentables)

• Paràmetres fisicoquímics (reserva alcalina i ph)

• Estructura química del glicol (tipologia, concentració i subproductes derivats de la degradació del glicol)

• Contaminants i additius (olis, productes orgànics de síntesis) mit-jançant infraroig

• Subproductes de reacció (metalls pesats) mitjançant absorció atòmica

Finalment es fabrica en el laboratori una petita quantitat de producte aca-bat i es porten a terme els assajos de corrosivitat (reserva alcalina, quanti-tat d’anticorrosius presents i simulació en circuit tancat).

Una vegada identificat el residu com a “utilitzable” per IBERCOMPOUND SL i realitzats els tràmits corresponents per considerar-lo com a subpro-ducte, es procedeix a descarregar-lo en contenidors o dipòsits (previ control de qualitat a la recepció).

Posteriorment, de forma automatitzada, s’incorpora el glicol dins dels reactors de barreja juntament amb la resta de components de la fórmula (aigua, anticorrosius, antiescumants, color).

CP9

AVANTATGES DE LA GESTIÓ DEL RESIDU DE GLICOL COM A SUBPRODUCTE

• Disminució en l’ús de matèries primeres, la qual cosa comporta una reducció de les emissions de CO2, del consum energètic i de l’ús de recursos naturals.

• Disminució en la generació de residus.

• Reducció del cost per substitució de les matèries primeres.

CASOS PRÀCTICS


SOBRE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTESrecull de casos prÀctics sobre la gestiÓ de residus...

Documents

Transcript of SOBRE LA GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTESrecull de casos prÀctics sobre la gestiÓ de residus...