Eficàcia dels sistemes de gestió de residus a Espanya. Els casos de la Regió de Múrcia i el País Valencià.

Amb la col·laboració de:

ÍNDEX

Context

Objectius

Metodologia

Resultats

Conclusions

Bibliografia

Annexos

2

3

4

5

7

9

10

11

CONTEXT

L’informe s’emmarca en la gestió de residus urbans a Espanya i té com a objectiu assenyalar la baixa eficàcia del seu sistema de gestió, basat en la recollida dels residus en grans contenidors, que en la majoria dels casos, són traslladats a plantes TMB per ser-hi tractats abans de soterrar-los als abocadors. Aquest sistema no aconsegueix convertir els residus en recursos, reduir-los o evitar el seu impacte social i ambiental.

L’informe estima els escassos rendiments de les plantes de tractament i els volums dels materials que acaben als abocadors. Aquestes dades serveixen per reforçar la conveniència d’estendre la implantació dels sistemes de recollida selectiva en origen, principalment de la matèria orgànica i dels envasos. Aquest canvi incrementaria les taxes de recuperació de materials i disminuiria les d’abocament, i facilitaria el tancament dels cicles de les matèries i la reutilització de recursos.

Marc legislatiu i objectius en el tractament dels residus

Competències: La Llei Estatal de Residus, Llei 22/2011, als art. 12,14, trasllada les competències de la gestió de residus a les Comunitats Autònomes i Entitats Locals que són les que tenen majors responsabilitats en planificació i implementació. Això explica la diferència entre els territoris que apliquen processos distints en la gestió de residus. Un exemple d’aquesta diferència és l’assoliment de l’objectiu sobre abocament de residus del RD. 1481/2001 que establia un límit màxim d’abocament de bioresidus del 35% per al 2016. La suma del conjunt de les autonomies l’incompleix, però per separat l’acompleixen el País Basc, Navarra i Catalunya.

Objectius: El marc normatiu de gestió dels residus està recollit en el Pla Marc Nacional de Residus (PEMAR 2016-2020) on es fixen objectius sobre els volums de residus a generar, tractar, reciclar, incinerar o abocar. Aquest pla resulta del desenvolupament de la llei estatal de residus i sòls contaminats, Llei 22/2011, que transposa la directiva marc de residus 2008/98/CE, i incorpora el Reial decret sobre l’eliminació de residus mitjançant abocament, RD1481/2001, que a la seua vegada transposa la Directiva 1999/31/CE sobre abocaments. A més d’aquesta legislació específica, el 2015 la UE llançà un paquet de mesures sobre l’economia circular que inclou propostes legislatives sobre la gestió de residus per al 2030. En el següent quadre es resumeixen els objectius i la situació de partida del conjunt de l’Estat amb dades del 2014.

1. 1. Volum base para el càlcul: 11,934,142 t.

Objectius gestió de residus urbans Font: PEMAR, PAUE, MAGRAMA 2014

Reducció de residus totals respecte a 2010

% màx. d’abocaments biodegradables respecte a 19951

% mín. de residus reciclats

% màx. de valorització energètica abans de l’abocament final

% màx. d’eliminació en l’abocador

-10 %

35 %

50 %

15 %

35 %

-10 %

-

65 %

-

10 %

-

63 %

16,9 %

11,5 %

59,6 %

2014PAUE 2035PEMAR 2020

12

OBJECTIUS DE L’INFORME

L’informe recull l’estimació de l’eficàcia de les plantes de tractament en base als rendiments que tenen en la recuperació de materials. Per això s’han elaborat dades primàries a partir de les seues memòries anuals de gestió.

Àmbit geogràfic

Els territoris objecte d’estudi, Regió de Múrcia i el País Valencià, tenen contextos diferents, atès que les competències en el tractament i recollida de residus són autonòmica i municipal. Això es veu reflectit en les dades sobre l’eficàcia de la gestió de residus en les plantes de tractament, que situen Múrcia per davall de la mitjana nacional amb un 71% de rebuig i un 2% de recuperació de materials2 i al País Valencià en la mitjana de rebuig amb el 56% i la recuperació del 6%.

Però la major diferència entre els territoris a l’hora d’elaborar aquest estudi és la implantació de la separació de la matèria orgànica, recollida en la normativa autonòmica en el cas valencià. Aquesta diferèn-cia no es recull a les estadístiques per ser incipient al territori valencià, però les dades elaborades podran prendre’s com a bases per comparar els models en una segona fase de l’estudi.

Objectius generals

Estendre el debat i el coneixement sobre les conseqüències de la generació de residus i la necessitat d’adoptar nous sistemes per a gestionar-los i emprar-los com a recursos.

Millorar la informació sobre l’eficàcia del sistema actual de gestió de residus, pel que fa a la recuperació de materials, i la seua repercussió en les plantes de gestió de residus i la vida útil dels abocadors.

Reforçar els arguments per donar suport a la implementació de la recollida de la fracció orgànica i del sistema de retorn d’envasos, davant la urgència d’introduir canvis per complir objectius.

2. Mitjana de les plantes que gestionen el 88% dels residus de la regió.

13

METODOLOGIA I FONTS D’INFORMACIÓ

L’eficiència del sistema integral de gestió (SIG) es mesura calculant les taxes de recuperació de materi-als de les plantes on es tracten i es classifiquen els residus. Per això cal conèixer els fluxos de residus que arriben a les plantes de tractament, segons el sistema de recollida en massa o separada, i segons el tipus de materials. Una vegada determinat el volum d’entrada per tipus de recollida o materials podrem descomptar-ne allò recuperat per obtindre les taxes de rendiment.

Les estimacions dels fluxos de residus s’han realitzat a partir de dos fonts, d’una banda de les memòries de les plantes de tractament i de l’altra de la caracterització de les entrades totals descomp-tant-ne allò recuperat. Els materials que comptabilitzen com a aprofitats i els que finalment van a l’aboca-dor també s’han estimat amb la caracterització dels fluxos d’entrada per tipus de material. També s’han estimat la taxa de reciclatge per als envasos.

La caracterització dels residus

La informació sobre el tipus de material que componen els residus urbans que arriben a les plantes de tractament o que s’emporten a l’abocador no està recollida als informes anuals de gestió. Per estimar-la l’informe s’ha basat en l’estudi CARACTERIZACIÓN DE RESIDUOS URBANOS EN LAS INSTALA-CIONES DE ZABALGARBI, S.A. (AÑO 2016), el qual segueix els criteris de l’AEMA. El següent gràfic recull la caracterització per al País Valencià.

Altres (bolquers...) (10,82 %)

RTPs (piles...) (0,82 %)

Complex (brics...) (4,5 %)

Metall (3,31 %)

Orgànic (39,41 %)

Paper i cartró (19,02%)

Tèxtil (4,74 %)

Vidre (4,56 %)

Plàstic (12,82 %)

14

Percentatge dels distints tipus de residu dipositats en el contenidor gris en el País Valencià durant l’any 2016.

En l’annex apareixen les taules amb els càlculs realitzats per les estimacions de fluxos i taxes. Tenim per al conjunt de l’Estat espanyol, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana la caracterització per tipus de materials de fluxos d’entrada en planta, les taxes de recuperació i el volum de materials que es soterren als abocadors.

RESULTATS

Anàlisi de dades en base a la caracterització dels fluxos de la MEMÒRIA ANUAL DE GENERACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS DE COMPETÈNCIA MUNICIPAL 20l4.

Estat espanyol.

En el seu conjunt reflecteix unes taxes de reciclatge del 20% i unes taxes de reciclatge d’envasos del 23%. Per tipus de materials la taxa de recuperació de la matèria orgànica és del 22%, incomplint l’objectiu d’assolir el 35%, i té com a conseqüència que es soterren 4.290.760 t/any de matèria orgànica. En pes li segueix el paper i el cartró amb una taxa de recuperació del 23% i 3.696.976 t/any als abocadors. Els plàstics són els que menor taxa de recuperació tenen amb un 9%, sent la dels envasos de plàstic d’un 11%. El vidre és el material amb la millor taxa de recuperació amb el 50%, seguida del metall. Tot i així, se’n soterren 750.170 i 446.768 t/any respectivament.

Regió de Múrcia

L’anàlisi de dades del MAGRAMA del 2014 per a la Regió de Múrcia ens ha permès disposar del rendi-ment del SIG que es recull en la següent taula*.

Aquest rendiment està 2,76 punts per damunt del rendiment estimat amb la caracterització dels fluxos, en qualsevol cas, observem que Múrcia està per davall de la mitjana nacional i els seus sistemes de separació en origen, amb un 3% aporten poc al rendiment global.

Per la tipologia dels materials, es repeteix el patró tant de l’Estat espanyol com el valencià. La taxa de reciclatge de la matèria orgànica és del 36%, compliria amb els objectius, la del paper i cartró és del 18%, el plàstic tenen un 8%, vidre 35% el més baix dels estudiats.

15

* Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA 2014

Total de reciclat % 2,24 % 3 % 13 % 18,24 %

TotalBioestabilitzatRecollida separadaEn massa + compost

6

Total de reciclat % 6,4 % 9,25 % 15,13 % 30,42 %

TotalBioestabilitzatRecollida separadaEn massa + compost

* Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA 2014

Percentatge de cada tipus de residu que acaba soterrat en l’abocador

País Valencià

L’anàlisi de les dades per al País Valencià ens ha permès disposar dels rendiments de cada planta per a l’any 2016 on tenim una estimació de la taxa de reciclat*:

Anàlisi de dades per al País Valencià en base a la caracterització dels fluxos de les Memòries Anuals de Gestió del 2016 de la Conselleria de Medi Ambient.

En la caracterització de materials, la suma agregada dels fluxos de residus reflecteix unes taxes de reciclatge del 26% i unes taxes de reciclatge d’envasos del 34%. Per tipus de materials la taxa de recuperació de la matèria orgànica és del 43%, complint l’objectiu d’assolir el 35%, es soterren 322.127 t/any de matèria orgànica. En pes li segueix el paper i el cartró amb una taxa de recuperació del 15% i 365.407 t/any als abocadors. Els plàstics, amb un 18% de recuperació, són seleccionats a parts iguals amb el sistema de recol-lida en massa que per separada, sent la recollida en massa lleugerament superior, soterrades després de la seua gestió 246.872 t/any. El vidre i ell metall també són els materials amb millor taxa de recuperació amb el 48% i el 47%, tot i així se’n soterren 91.074 t/any i 39.802 t/any. Destaquen per la seua baixa taxa de recu-peració i el seu important pes els materials complexos (brics) i els bolquers i teixits d’higiene personal que suposen 92.435 t/any i 125.733 t/any.

Org

ànic

Pa

per

i car

tró

Plà

stic

Vid

re

Met

alls

Com

plex

(bri

cs...

)

Tèxt

il

Alt

res

(bol

quer

s...)

SOT

ERR

AT

EN

AB

OC

AD

OR

S

REC

UP

ERA

T

SOT

ERR

AT

EN

AB

OC

AD

OR

S

REC

UP

ERA

T

E

NVA

SOS

RENOVABLE

NO RENOVABLE

MIXT57%

85%

82%

52%

53%

94% 71%100%

67%

7

38.237

Contenidor groc

Contenidor blau

Contenidor de vidre

Contenidor marró

Contenidor gris

38.46379.843

9.263

2.054.457

Tones de residu recollides en el País Valencià durant l’any 2016, por tipus de contenidor

CONCLUSIONS

L’eficàcia de la gestió de residus: A Espanya el 2014, segons dades del MAGRAMA, es generaren 21 milions de residus urbans, dels quals es soterren més del 60% i només es recupera el 20% dels materials que contenen. Aquesta baixa taxa de recuperació està relacionada amb la separació en orígen dels residus i la baixa eficàcia de les plantes de tractament. El volum dels residus barrejats és del 85% davant el 15% de recollida selectiva i les baixes taxes de rendiment de les plantes.

En comparació3 amb els estats membres europeus Espanya, juntament amb els països de l’est i del sud d’Europa, és dels que més aboca i dels que menys recupera. Aquestes taxes són el resultat de l’estratè-gia que va seguir Espanya ara fa vint anys en el tractament i recollida de residus.

El sistema adoptat a Espanya per al tractament dels residus urbans, des de fa vint, és la instal·lació de plantes de tractament biomecànic (TMB) per als residus barrejats, juntament amb la recollida selectiva en contenidors de vidre, paper/car-tró i envasos. Aquest sistema, TMB més recollida selectiva, permet recuperar entre el 15% i el 20% dels residus quan hauríem d’estar prop del 50% de recu-peració. El rendiment de les plantes de tractament TMB limita la recuperació de materials, no en són eficaces.

Un altre factor que limita l’eficàcia del sistema és el poc abast que té la recolli-da separada dels residus que suposa només el 20% de la recollida. Podem veure les dades del País Valencià en el següent gràfic.

3. Managing municipal solid waste 2013. EEA.

8

4. Paquet d’Economia Circular. Els percentatges s’estan debatent.

Les plantes de tractament estan al límit dels seus rendiments, en els casos on més s’ha invertit arriben al 20%. Cal estendre la recollida separada per millorar-ne els rendiments. En concret, estendre la implantació de la separació de la fracció orgànica en origen, serà clau per assolir les metes establides en el PEMAR per al 2020 i de la Unió Europea4 per al 2035 que obliga els Estats Membres a abocar fins al 10% i a reciclar el 65% dels residus.

Aquestes metes suposen un gran repte, recordem que segons dades institucionals, soterrem el 60% dels residus urbans, el 30% dels qual sense tractar i només recuperem un 20% dels materials.

La separació en origen de la matèria orgànica, estratègica per assolir els objectius legals en la gestió de residus.

La baixa eficàcia de les plantes està determinada per la gestió dels residus en massa que contenen entre un 30-40% de restes orgàniques que contaminen els materials en descompondre’s. En no poder separar els materials per reciclar-los s’envia un gran volum de fem als abocadors amb greus conseqüèn-cies ambientals i socials. Els països amb majors taxes de reciclatge tenen sistemes de recollida orgànica en origen de la mateixa manera que les comunitats amb millors dades de l’Estat. En l’art. 24 de la Llei 22/2011 de residus es contempla la necessitat d’impulsar la recollida separada de bioresidus i el seu tracta-ment.

Els plans zonals del País Valencià, que desenvolupa el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valen-ciana, obligaven a recollir per separat la matèria orgànica de grans productors abans del 2010 i a partir del 2010 de tots els municipis de més de 2.000 habitants. Aquests objectius no es van assolir, però des de fa un parell d’anys, en més de 100 municipis s’han posat en marxa els preparatius per implantar la recoll-ida selectiva de matèria orgànica.

BIBLIOGRAFIA

Web

· h�p://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/publicaciones/anuario-de-estadistica/default.aspx

· h�p://www.ine.es

Plans i informes estatals

· Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR). MAGRAMA.

· Plan Estratégico de los Residuos de la Región de Murcia (2007-2012).

· Memòria anual de generació i gestió de residus de competència municipal (2014).

· Caracterización de residuos urbanos en las instalaciones de Zabalgarbi, S.A. (2016).

Informes de l’AEMA

· An exploration into municipal waste charges for environmental management at local level: The case of Spain

· Factsheet – Spain

9

REC

UP

ER

AC

IÓ D

E M

ATE

RIA

LS A

L SI

G D

EL

PAÍS

VA

LEN

CIÀ

EL

2016

AM

B C

AR

AC

TE

RIT

ZA

CIÓ

TO

TAL

D’E

NT

RA

DE

S SE

GO

NS

L’E

STU

DI D

E Z

AB

ALG

AR

DI

Font

s:M

emòr

ies

de G

esti

ó 20

16, G

ener

alit

at V

alen

cian

a.IN

E

ANNEX