Laura, Arnau

I

Jordi

La Terra i el Sol

• Com és diu l'astre lluminós del qual parla el professor? El sol es l’astre lluminos

• Què passaria se s'apagués? Que la terra no tindria vida• Quina importància té per la vida a la Terra? Perqué sino las personas no tindria

vida

Mercuri

• El planeta mercuri es el segon planeta més petit, peró és més gran que la lluna .

Venus

• Es el segon planeta més a prop del sol, i es un planeta que s’assembla molt a la terra per massa, densitat i volum.

La terra

• La terra es el planeta habitat per l’escofera es un espai que envolta el sol i te les condicions necessàries per viure.

Mart

• Es el planeta del sistema solar conegut com el planeta roig te una ermofera molt fina

Júpiter

• És el planeta més gran del sistema solar te més materia que tots els altres. Junts els seus volums és mil vagadas més gran que la Terra.

Saturn

• Saturn és el segon planeta més gran del sistema solar. I l’unic que te anelles visibles des de la Terra .

Urá

• Es el seté planeta més gran de sol i el tercer mes gran de sistema solar, i el primer que es va descubrir mitjançan el telescopi

Neptú

• Es el planeta més exterior dels gegants gasosos i el primer que fos descubert garàcias a prediccions matematiques.

Plutó• És el planeta més

petit i el que s'allunya més del sol. Es va descobrir al 1930, però és tant lluny que fins ara hem tingut poca informació. És l'únic que encara no ha estat visitat per cap nau terrestre.

Les galaxias

Una galàxia és un ensems de milers de milions d‘estels i de núvols de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d‘estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars.

Els asteroides, cometes i meteoritsson uns objetes rocosos o

matal·lics. Els homes primitius ja conejan las cometas. El mes brillan es veuen molt be . Un meteorit és un cos celest relativament petit

Big bang

• Diu que fa uns 15.000 milions d'anys la matèria tenia una densitat i una temperatura infinites. Va haver una explosió violenta i, des d'aleshores, l'univers va perdent densitat i temperatura.

La rotació• En astronomía , el període de rotació és el

Temp. que tarda un cos celest en completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).

• Per a objectes sòlids, com planetas rocosos i asteroides, el període de rotació és un valor únic. Però per a cossos gasosos o fluids com estrelles i planetes gegants gasosos el període de rotació varia entre l‘equador i els pols. Aquest fenomen s'anomena «rotació». Típicament, el període de rotació per a un gegant gasós (p. ex. júpiter) és el període de rotació intern, determinat per la rotació del seu camp magnètic.

• No obstant això, la primera referència presa per l'home va ser el Sol, el moviment aparent del qual, originat en la rotació de la Terra, determina el dia i la nit, donant la impressió que el cel gira al voltant del planeta. En l'ús col·loquial del llenguatge s'utilitza la paraula dia per a designar aquest fenomen, que en astronomia es refereix com a dia solar i correspon amb el temps solar.

• Concretament, l'eix terrestre forma un angle de 23,5 graus respecte a la normal de la eclíptica, fenomen denominat obliqüitat de la eclíptica. Aquesta inclinació produeix els llargs mesos de llum i obscuritat en els pols geogràfics, a més de ser la causa de les estacions de l'any degut al canvi de l'angle de la radiació solar

La translacio• Tant la rotació com la translació es deuen a com es

va formar el sistema solar a causa de la gravetat, però mentre la gravetat continua sent la causa de la translació, en la rotació no té res a veure. Simplement és una qüestió d'inèrcia angular. Per què gira? per la inèrcia. Ve d'una situació de gir i no hi ha res que ho freni, per tant segueix girant. Si impactar un meteorit en el sentit de rotació, la rotació augmentaria, si impactar en sentit contrari la rotació es frenaria o es invertiria. ¿Qui li ha donat corda? Ve de la formació del sistema solar. La terra a l'anar adquirint matèria per gravetat quan s'anava formant en la seva translació, va adquirint velocitat de rotació per la incorporació d'aquesta matèria. Es pot simular la velocitat a què giraría per compactació d'un núvol de pols i el resultat teòric és molt similar al real en gairebé tots els planetes. L'única excepció és Venus, que gira en sentit contrari ja molt baixa velocitat, amb tota probabilitat a causa d'algun estel / meteorit de grans dimensions amb el qual impactar.

Per què no ens despentina? aquesta és més fàcil. Perquè tu gires a 900 km / h, però també el terra, l'aire, la roba, els cabells ... tot. Si tot gira a la mateixa velocitat, les coses es queden estables entre si. És com si vas en un avió a 500 km / h. Quan la velocitat és constant no sals volant, ni et despentina, ni caus. Dins de l'avió és com si res no estigués movent. Només notes alguna cosa en els moments d'acceleració / desacceleració. I com la rotació de la terra no s'accelera sinó que és sempre la mateixa ...