Direcció Anna Orriols i Jordi Cerdà

Universitat Autònoma de Barcelona

Simposi internacional Les formes del prodigi a la Mediterrània medieval18, 19 i 20 d’octubre de 2018 Barcelona - Museu Nacional d’Art de Catalunya

Projecte de Recerca: Movilidad y transferencia artística en el Mediterráneo medieval (1187-1388): artistas, objetos y modelos. MAGISTRI MEDITERRANEI (MICINN HAR2015-63883- P).

Organitza

Call for papersSobre un substrat antic reelaborat per la tradició cristiana, una diversitat de llocs, relats i creences van anar configurant els perfils del prodigi a l’edat mitjana. Reactivats per l’apertura de la Mediterrània, els viatges religiosos, comercials o militars varen estendre arreu de la cristiandat cultes, narracions i objectes preuats. L’aventura real i imaginària confronta els seus protagonistes amb personatges i indrets fabulosos. El culte a sants orientals trobarà punts d’ancoratge a Occident on, en ocasions, es desenvoluparan amb tanta o més intensitat que en el seu lloc d’origen, símptoma evident del seu caràcter policèntric.

El Simposi vol reunir estudiosos de tots els àmbits de la medievalística al voltant del meravellós i la seva imatge a l’edat mitjana.

Les comunicacions que us convidem a presentar s’agruparan en tres àmbits:

I Geografies

El sagrat i el profà tracen una topografia del meravellós que omple la geografia d’indrets singulars, escenaris de tota mena de prodigis, remots o encara possibles. La tradicional història sagrada i l’heterogeni santoral, la literatura i els tractats pseudo-científics de l’antiguitat, les cròniques de viatgers i pelegrins o la cartografia, tot contribueix a fixar els indrets de la meravella com a lieux de mémoire.

II Objectes

Relíquies, objectes valuosos, rars o exòtics són buscats amb afany i es creuen portadors de virtuts prodigioses o vestigis de criatures tan llunyanes com fabuloses. Presents a les corts, als tresors d’església o a les llars benestants, constitueixen formes tangibles del sobrenatural. Alguns de procedents de l’Orient cristià assoliran una remarcable dimensió llegendària.

III Relats

Relats escrits i visuals foren vehicles fonamentals per a la concreció i la difusió del prodigi. Les diverses formes de la meravella troben en la literatura profana i l’hagiogràfica potents mitjans d’expressió. Cròniques, novel·les i relats hagiogràfics són portaveus de successos extraordinaris. Miracle, llegenda i aventura són presències constants a la literatura i a les arts figuratives

Simposi internacional Les formes del prodigi

a la Mediterrània medieval

Ponents

Michele BacciManuel CastiñeirasJordi CerdàDominique de CourcellesJoan Duran-PortaCèsar FavàAlejandro García AvilésNikolas JaspertAlicia MiguélezAnna OrriolsJosefina PlanasMeritxell Simó.

Comunicacions

• La data límit per l’enviament de propostes de comunicació és el 15 de maig de 2018.

• Els interessats hauran d’enviar el títol i un resum de la comunicació (2100 caràcters), les seves dades (nom complet, adscripció acadèmica, e-mail i número de telèfon) i un breu CV al correu electrònic imagoetmirabilia@gmail.com

• Les comunicacions tindran una durada de 20 minuts i podran ser en català, anglès, castellà, francès, italià i portuguès.

• L’acceptació de les propostes es farà saber al seus autors abans de l’1 de juliol de 2018.

Inscripcions

General: 60 ¤.

Amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya: 30 ¤.

Estudiants, jubilats o aturats (amb acreditació): 30 ¤.

Investigadors amb comunicació: 30 ¤.

Inscripcions: imagoetmirabilia@gmail.com

La inscripció per a l’assistència al simposi s’obrirà pròximament.

Simposi internacional Les formes del prodigi

a la Mediterrània medieval

Simposi internacional Les formes del prodigi

a la Mediterrània medieval

Direcció

Anna Orriols (Universitat Autònoma de Barcelona)

Jordi Cerdà (Universitat Autònoma de Barcelona)

Comitè científic

Jordi Camps (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Manuel Castiñeiras (Universitat Autònoma de Barcelona)

Jordi Cerdà (Universitat Autònoma de Barcelona)

Joan Duran-Porta (Universitat Autònoma de Barcelona)

Cèsar Favà (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Anna Orriols (Universitat Autònoma de Barcelona)

Isabel de Riquer (Universitat de Barcelona-Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona)