Simbolisme
2
SIMBOLISME El Simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del segle XIX, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts. El Simbolisme francès va ser en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme, uns moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat. Aquests moviments van provocar una reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i els somnis En oposició al moviment literari simbolista, el Simbolisme en les belles arts representa una conseqüència dels aspectes més foscos i gòtics del romanticisme; però així com el romanticisme va ser impetuós i rebel, l'art simbolista va ser estàtic i hieràtic. En aquest moviment artístic, les escenes de la natura, les activitats humanes, i qualsevol altre fenomen del món no són descrits per la seva pròpia aparença; se'n creen superfícies Els pintors simbolistes van escorcollar la mitologia i el món dels somnis per trobar un llenguatge visual per representar l'ànima, produint obres evocadores que submergeixen la ment en un món extàtic i silenciós. Els símbols pictòrics no s’extrauen de la iconografia corrent, sinó que es tracta de referències personals, íntimes, fosques i ambigües. Més una filosofia que un simple estil, els pintors simbolistes van influir sobre el contemporani moviment de l'Art Nouveau. En la seva exploració dels subjectes onírics també van ser precursors del Surrealisme; Bernard Delvaille va descriure el surrealisme de René Magritte com "Simbolisme més Freud". Pintors simbolistes William Blake - (1757-1827) George Frederic Watts - (1817-1904) Arnold Böcklin - (1827-1901) Pierre Puvis de Chavannes - (1824-1898) Henri Fantin-Latour (1836 - 1904) Fernand Khnopff - (1858-1921)
Transcript of Simbolisme
SIMBOLISME
El Simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del segle XIX, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.
El Simbolisme francès va ser en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme, uns moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat. Aquests moviments van provocar una reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i els somnis
En oposició al moviment literari simbolista, el Simbolisme en les belles arts representa una conseqüència dels aspectes més foscos i gòtics del romanticisme; però així com el romanticisme va ser impetuós i rebel, l'art simbolista va ser estàtic i hieràtic.
En aquest moviment artístic, les escenes de la natura, les activitats humanes, i qualsevol altre fenomen del món no són descrits per la seva pròpia aparença; se'n creen superfícies
Els pintors simbolistes van escorcollar la mitologia i el món dels somnis per trobar un llenguatge visual per representar l'ànima, produint obres evocadores que submergeixen la ment en un món extàtic i silenciós. Els símbols pictòrics no s’extrauen de la iconografia corrent, sinó que es tracta de referències personals, íntimes, fosques i ambigües. Més una filosofia que un simple estil, els pintors simbolistes van influir sobre el contemporani moviment de l'Art Nouveau. En la seva exploració dels subjectes onírics també van ser precursors del Surrealisme; Bernard Delvaille va descriure el surrealisme de René Magritte com "Simbolisme més Freud".
Pintors simbolistes
William Blake - (1757-1827) George Frederic Watts - (1817-1904) Arnold Böcklin - (1827-1901) Pierre Puvis de Chavannes - (1824-1898) Henri Fantin-Latour (1836 - 1904) Fernand Khnopff - (1858-1921) Gustav Klimt - (1862-1918) Gustave Moreau - (1826-1898) Edvard Munch - (1863-1944) Odilon Redon - (1840-1916) Félicien Rops - (1855-1898) Jan Toorop - (1858-1928) Mikhaïl Vrubel (1856
