SIGLE XIX. N.O L' IGNORANCIAibdigital.uib.es/greenstone/collect/ignorancia/index/...4u' hada pros en...

8
SIGLE XIX. PALMA DE MALLORCA. N.O 240. L' IGNORANCIA REVISTA CRÓNICA ORGA Y XEREMÍES DE V.!\.RIES SOCIETATS DE MALLORQUINS. A PalmA, cnda ntimero ......... 0'05 cen.- pta. A <.!omic¡li. Es trimestre ...... 0'65 .. Un añy ............... 2'60 D Per dotzened .......................... 0'45 .. Núm. e ntrns6atsde52.'tom ... 0'06 .. Id. id. des l.etOIll ... 0'07 " DESDITXES. (ACADAlIIBNT.) En Hamon llavía visla entre sa mul- 'tilut sa (;ara simpatica de sa infelís Mar- .galida. ¡Pobre atlOta! Ella lambé l'havía visl a eH, J tremolava com UDa fnyela ,de polI. Descolorida y conlristada, pareixía sa -estátua d' una Verge Dolorosa. ¡Ah! En Ramon may, may, l' llavía lrobada tan hermosa com a n' aquell inslanl. Tols els recorts de sa séua infancia so pre- sentaren devanl ello Recordava ses mol- tes yegades qu' bavía jurat estimarla. -¡Oh! jt> som un. un perjur; (deya entre e11 malelx.) ¡,Com es possi- ble que haja pogut creure que poria eslimá un' alLre dona? ¿Coro es possible -qu' baja tengut aufegat dins el méu pit aquest amor, tan furt y tan pUl' com he sentil y lOrD sentí per na Margalida? ¡Ah, póbre aLlOta! Ella que m' esLimava tanl, quant haurá sufrit! Més ja 's cay- .guda, gracies él Den sa que cegava es mélls uys. Basta ja. y diguent axli amb so cor traspasaat de dolor s' ajonoyá, y un mar de llágri- mes inundava sa séua cara. -¡Ql1anles vegades hauré ofes a Deu 8mb sa méua mala vida! (deya.) y arrepentit resolgué mudá de cos- tums v un,=, "ida crisliana amb como pañia de na Margalida, amb la qual ha· via res!Jll y jurat a n' aquell moment a sa presencia de Den, de no len! altre espl'lsa sin6 ella. Amb aquest prop',sil alsá els séos uys a María Inmaculada y demanantlí que li ajndás y donás fOrsa per cumplí tol lo que s' llavÍa proposal 80rH de l' IgIe- .sia y se dirigi él ca na Clementina. Amb pCJques paraules li digué sa séua resolllc.i6. (deya el1;) jo no te poría felis; jo eslimava un' aItre, y l' esli- maya desde nin. Es casarmé amb era solament per complaure es méus pares qu'aferrats él s' inlerés vollan una aLlOta més rica que sa qll' havía elegit es méu SONARÁ GADA DISSAPTE GOM HA SONA T FIN S ARA SI YENT Á 81 FU UTA, coro Mes ara he conegut que no deYÍa enganarvbs més. y procurant escusorsé lo milló que saM se despedí d'al¡uella aLlólll que Cllm una estorada y amb ses llágrimes él u' el!! uys ha vía escollada s' estI'fI ila relació d'En Ramon sense lení paraula que con- lestarlí. ¡Ah! no vos poren figurá lo que na Clementina l' eslimava ja. Aquel! sense ca:> d' ella partí com un cohuel y se presenlá él n' el:> séus pflres. Scnse turharsé los esplicá S8 SéU3 firme reso- lució de casarsé amb na Margalida y ses rompudes relaciolls amb na Clementina. ¡Oh! aqllells pares quedaren frels. -¡Tú ests un ltJco! (li deJan.) ¿Que dirá sa gent? Mes aqllell, demostranll6s es desilx que tenía de tornú seguí tina vida cris- tiana y d' un fiy oherlient y un es- pos amor6s, sentí él la d' aquells pares s'aprovació y' es cOllsentiment de casar- a n' es l-léu gllsL. ¡Ah! no vos poreu peusá s' alegria d' aqnell p¡'lhre allol. Corre depressa él veure na Margalída. Torná parlá amb ella, y aquell amol' PU- rissim torná dominá aquells curs lan sensibles y apassiollats. Després de poch temps d' havé SIlC- cehit axO, En Ramon y na Margalida quedaren units pera sempre amb sos llas- sos del sant matrimonio Na Clementina heu sabé y plena (le disgust Tcsolgué lallcal'sé dins un COtl- "ent. n' hi féren de reflecsiolls; bé s' hi oposaren els séus pares, pero res la mudá. Ella deixant ses pomp.'s se retirá del mon, y al cap de pocl! tcmps prengné es vél hlanch a un conYcnt de Carmelites descalses. Passá es y pareixía que totes ses desditxes ja s' havían acabades p' En llamon, pero no era axi. Havía passat pocl! més d' un aily, y sa salnL de na Margalida era molt deli- cada. Tanls de sufrimcllls havían ml)rl aquella pobre cria.lura. Na baslá per lorná s' alegría él n' aqllell cor, ni s'essé esposa (l' En Ramon, ni es vertadé amor qu' aquest 1i tenía, ni es remeys, ni rés cr('at fonch capás de cobrá sa saInl él u' aquella pobre criatura. Una fébre con- sumi sa séua ecsisltmcia, y després dtl Fóra Palma. Dins Mallorca. IS m.. esol .... 0:85 t1 any ........ 3125 Dins España ... t 3 .... 1:0. I an) ........ 350 A Ultramar y s' Estranljé . ..í 3 m_esos .... 1:50 {1 any ........ 500 havé ViSCllL poch més d' un any en com- pañía des séu esLimat espos, espirá coro ulla santa dins els brassos u' al} uest. No vos poreu figurá es desconsó! d' aquell pobl'e a llM. Tol ha vía Bca ba t per éll. Peto una rara casualidat, pochs díes després d' mórla na Margalida, na Clementina havía profesllal. Ses des cOllvenL s' havían taucaues pera sempre per aquella jove tan hermosa. Es séu 1I;,m estava borrat pera sempre del mon. Sor MalÍa de la MercA era es 4u' hada pros en S8 séua professi6. Aque- lla ID?mja fonch un modelo de virtllls y hl.lmilual. ¡Ah! qu' eslava de satisfeLa d' llave camvial sa vida de desengails é inc¡uielut amb sa qu' ara tenía de pau y dulsura. QII81ll En Ramon sallé que na Cle- mentina havía professat, esclumá: -¡Oh! dues dónes m' han eslimal y a ses dues les he perdudes pera sempre 8mb sa méua mala vida. Elles, miralllh6 bé, eslán millú que jtJ: lIua es a n' el Cél, s· alll'c ha eercal es verladé comí per orrilJlJl'bí. ¿Y jo, totllo, que faré si IIlC qued al mitx del moa'? ¡.Encara més desengañs? ¿Encara més pellas'? ¡Ah! no. Jo també vuy una vida milló, y d' aquesla manera un día pore atlá a reuuirme amb sa séua compaflía el u' el Celo Féla aq Ilesla resolllci6 arrcgLi ses séues C!'lses y cercá sa soledal des cllmp aUlla posessió llllñy de Ciutal mlÍs de sis ho- rt'S y uistanl d' UI1 pohlf!l ménos d'un qllurl. naix d' ulla (:orcli!1pra d' altivoles lllUllltliJes, eulre olive'res j garrovés, s' hi axecavan ses clivellades parels de una casa forana. Allá elegí y delerminá En Ramon acabarhí es séus <líes. Ses séues renues pensá emplearlés amb acon- solá a n' es desgracial y en obres bO- nes y ad hell fé; des cap de poc}¡ lemps aquell.iove abans tan eleganl, tan alegre y tronera, digamh6 axí, semhlava 1m vertadé hermitá dins aquella soledat. Sa mort des pares el posá amh posici6 de quanliosos bellS. Mes éll no mudá de vida. Ocupat en millorá ses sélles ter- res y en repartí es séus producles amb obres de carilat, era estimal y respelat de lots es qlli el coneixían, Tol era p' es

Transcript of SIGLE XIX. N.O L' IGNORANCIAibdigital.uib.es/greenstone/collect/ignorancia/index/...4u' hada pros en...

SIGLE XIX. PALMA DE MALLORCA. N.O 240.

L' IGNORANCIA REVISTA CRÓNICA

ORGA Y XEREMÍES DE V.!\.RIES SOCIETATS DE MALLORQUINS.

A PalmA, cnda ntimero ......... 0'05 cen.- pta. A <.!omic¡li. Es trimestre ...... 0'65 ..

Un añy ............... 2'60 D

Per dotzened .......................... 0'45 .. Núm.e ntrns6atsde52.'tom ... 0'06 ..

Id. id. des l.etOIll ... 0'07 "

DESDITXES.

(ACADAlIIBNT.)

En Hamon llavía visla entre sa mul­'tilut sa (;ara simpatica de sa infelís Mar­.galida. ¡Pobre atlOta! Ella lambé l'havía visl a eH, J tremolava com UDa fnyela ,de polI.

Descolorida y conlristada, pareixía sa -estátua d' una Verge Dolorosa. ¡Ah! En Ramon may, may, l' llavía lrobada tan hermosa com a n' aquell inslanl. Tols els recorts de sa séua infancia so pre­sentaren devanl ello Recordava ses mol­tes yegades qu' bavía jurat estimarla.

-¡Oh! jt> som un. in~ral; un perjur; (deya entre e11 malelx.) ¡,Com es possi­ble que jó haja pogut creure que poria eslimá un' alLre dona? ¿Coro es possible -qu' baja tengut aufegat dins el méu pit aquest amor, tan furt y tan pUl' com he sentil y lOrD sentí per na Margalida? ¡Ah, póbre aLlOta! Ella que m' esLimava tanl, quant haurá sufrit! Més ja 's cay­.guda, gracies él Den sa b~na que cegava es mélls uys. Basta ja.

y diguent axli amb so cor traspasaat de dolor s' ajonoyá, y un mar de llágri­mes inundava sa séua cara.

-¡Ql1anles vegades hauré ofes a Deu 8mb sa méua mala vida! (deya.)

y arrepentit resolgué mudá de cos­tums v fé un,=, "ida crisliana amb como pañia de na Margalida, amb la qual ha· via res!Jll y jurat a n' aquell moment a sa presencia de Den, de no len! altre espl'lsa sin6 ella.

Amb aquest prop',sil alsá els séos uys a María Inmaculada y demanantlí que li ajndás y donás fOrsa per cumplí tol lo que s' llavÍa proposal 80rH de l' IgIe­.sia y se dirigi él ca na Clementina.

Amb pCJques paraules li digué sa séua resolllc.i6. -Creum~, (deya el1;) jo no te poría

fé felis; jo eslimava un' aItre, y l' esli­maya desde nin. Es casarmé amb tú era solament per complaure es méus pares qu'aferrats él s' inlerés vollan una aLlOta més rica que sa qll' havía elegit es méu

SONARÁ GADA DISSAPTE GOM HA SONA T FIN S ARA SI TÉ YENT Á 81 FU UTA,

coro Mes ara he conegut que no deYÍa enganarvbs més.

y procurant escusorsé lo milló que saM se despedí d'al¡uella aLlólll que Cllm una estorada y amb ses llágrimes él u' el!! uys ha vía escollada s' estI'fI ila relació d'En Ramon sense lení paraula que con­lestarlí. ¡Ah! no vos poren figurá lo que na Clementina l' eslimava ja. Aquel! sense fé ca:> d' ella partí com un cohuel y se presenlá él n' el:> séus pflres. Scnse turharsé los esplicá S8 SéU3 firme reso­lució de casarsé amb na Margalida y ses rompudes relaciolls amb na Clementina. ¡Oh! aqllells pares quedaren frels.

-¡Tú ests un ltJco! (li deJan.) ¿Que dirá sa gent?

Mes aqllell, demostranll6s es desilx que tenía de tornú seguí tina vida cris­tiana y d' ess~ un fiy oherlient y un es­pos amor6s, sentí él la fí d' aquells pares s'aprovació y' es cOllsentiment de casar­sé a n' es l-léu gllsL. ¡Ah! no vos poreu peusá s' alegria d' aqnell p¡'lhre allol. Corre depressa él veure na Margalída. Torná parlá amb ella, y aquell amol' PU­rissim torná dominá aquells curs lan sensibles y apassiollats.

Després de poch temps d' havé SIlC­

cehit axO, En Ramon y na Margalida quedaren units pera sempre amb sos llas­sos del sant matrimonio

Na Clementina heu sabé y plena (le disgust Tcsolgué lallcal'sé dins un COtl­

"ent. Bé n' hi féren de reflecsiolls; bé s' hi oposaren els séus pares, pero res la fé mudá. Ella deixant ses pomp.'s se retirá del mon, y al cap de pocl! tcmps prengné es vél hlanch a un conYcnt de Carmelites descalses.

Passá es temp~ y pareixía que totes ses desditxes ja s' havían acabades p' En llamon, pero no era axi.

Havía passat pocl! més d' un aily, y sa salnL de na Margalida era molt deli­cada. Tanls de sufrimcllls havían ml)rl aquella pobre cria.lura. Na baslá per lorná s' alegría él n' aqllell cor, ni s'essé esposa (l' En Ramon, ni es vertadé amor qu' aquest 1i tenía, ni es remeys, ni rés cr('at fonch capás de fé cobrá sa saInl él u' aquella pobre criatura. Una fébre con­sumi sa séua ecsisltmcia, y després dtl

Fóra Palma. Dins Mallorca. IS m..esol .... 0:85 t1 any ........ 3125 Dins España ... t3 n~l~OS .... 1:0.

I an) ........ 350 A Ultramar y s' Estranljé . ..í3 m_esos .... 1:50

{1 any ........ 500

havé ViSCllL poch més d' un any en com­pañía des séu esLimat espos, espirá coro ulla santa dins els brassos u' al} uest. No vos poreu figurá es desconsó! d' aquell pobl'e a llM. Tol ha vía Bca ba t per éll.

Peto una rara casualidat, pochs díes després d' hav~ mórla na Margalida, na Clementina havía profesllal. Ses p~lrtes des cOllvenL s' havían taucaues pera sempre per aquella jove tan hermosa. Es séu 1I;,m estava borrat pera sempre del mon. Sor MalÍa de la MercA era es 4u' hada pros en S8 séua professi6. Aque­lla ID?mja fonch un modelo de virtllls y hl.lmilual. ¡Ah! qu' eslava de satisfeLa d' llave camvial sa vida de desengails é inc¡uielut amb sa qu' ara tenía de pau y dulsura.

QII81ll En Ramon sallé que na Cle­mentina havía professat, esclumá:

-¡Oh! dues dónes m' han eslimal y a ses dues les he perdudes pera sempre 8mb sa méua mala vida. Elles, miralllh6 bé, eslán millú que jtJ: lIua es a n' el Cél, s· alll'c ha eercal es verladé comí per orrilJlJl'bí. ¿Y jo, totllo, que faré si IIlC qued al mitx del moa'? ¡.Encara més desengañs? ¿Encara més pellas'? ¡Ah! no. Jo també vuy ~ssegllrá una vida milló, y d' aquesla manera un día pore atlá a reuuirme amb sa séua compaflía el u' el Celo

Féla aq Ilesla resolllci6 arrcgLi ses séues C!'lses y cercá sa soledal des cllmp aUlla posessió llllñy de Ciutal mlÍs de sis ho­rt'S y uistanl d' UI1 pohlf!l ménos d'un qllurl. naix d' ulla (:orcli!1pra d' altivoles lllUllltliJes, eulre olive'res j garrovés, s' hi axecavan ses clivellades parels de una casa forana. Allá elegí y delerminá En Ramon acabarhí es séus <líes. Ses séues renues pensá emplearlés amb acon­solá a n' es desgracial y en fé obres bO­nes y ad hell fé; des cap de poc}¡ lemps aquell.iove abans tan eleganl, tan alegre y tronera, digamh6 axí, semhlava 1m

vertadé hermitá dins aquella soledat. Sa mort des s~us pares el posá amh posici6 de quanliosos bellS. Mes éll no mudá de vida. Ocupat en millorá ses sélles ter­res y en repartí es séus producles amb obres de carilat, era estimal y respelat de lots es qlli el coneixían, Tol era p' es

2

pobres. Aquel! poLlet el tenía com un angel prolecló; sa séua Iglesia quedá re­novada y embellida a cosles séues; amb una paraula, En Ramon trasformá aque­lles soledats amb un verLadé paradís. ¡Oh, y com se lenia per felís! No ha­guera camviat aquella pau ni per tols es bens del mon ni per ses més encum­brades dislincions. Entre aquella gent rústica y senzilla respira va sa verladera fé e'fangelica y sa verladera humildat cristiana. Mes ¡ay! no cregueu qu' En Ramoll a pesá d' essé tan bó no fós ca­lumniat. ¡Oh! si; eU heu va essé y molt. Es séus anlichs coneguls se burlaren d' eU vejenlló tan humi1 y lan fervorós. No faltafen llengos veriuoses que per denigrarló c;' inventaren qu' allá, en ses séues jovintllts, amb un desafío havía morL un borno, y ara, pIe de remordi­menls, bavía emprés aquella austera vi­da; a1tres que perqu' havia mort sa dlma de disgusts ..... y molles més calumnies per l' estil.

Mes éll de rés fé caso Seguí f'<Jmpre p' es vertadé cam! de sa virtut sense turbarse per r~s. Modelo de resigna ció disfrutá aquella verladera tranquiliLal, que 'n "á se pretén trobá amb sos bens y riqueses del mon y amb sa volubililaL é inconslancia de ses séues criatures.

UNA SnUVATGINA.

-¡Ay, qu' es de fosca yJal'csta! Qu'es de utlgl'c_aqucsta III!!

Ni una pClita csll'cllcta '" ~e veu IJI'illal' Cel cndins!

Cau Ja pluja y lo vent s~ula. ¡Quin I'CJlOII quc fol tanl Inst-! ¡Quills tr(¡ns \' 'luilles tlll1!dles! Aut1m, Jll:II'Ct~1 a dormí.

-~I) h~IJ¡;uI'S pill' tilla méua. CalJllo! prcst 1011 ('B¡Je.l'it y 110 tellles, 111:11', !lO lellws, Quant 1011 c(IJ' eSlá trauljuil.

L' IGNORANCIA.

farán favó de remelrerlós a s' Adrninis­tració d' aquesL periOdich, Cadena de Cor~, número 11.

• ... Es noslros Relgidós en lrobá llet adul­

terada en 110ch de tirarle, perque no fassa mal a ningú, l' en\'Ían a ses dones de la PieLat. ¿Que dellcn lenÍ es ventrey a prova de composLures, ó sa carn d' ase, aquestes pobres dones? .. ....

Els qui fan de lestimonis qu' esligan alerta el n' els Balles de ses viles que n' hi ha qualcun que no vól tesLimonis, y si 'n traba los fa dú a sa presó. Per lo mateix, alerta masques.

• .... Amb aqllesl número acaba es Tercé

Tom d' es nostro modest Setmanari que ha oblengut sempre d' el públich més favor que no se merexía, segllrament perqu' ha procurat di ses veritats a 10-thóm.

Va comensá amb pocbs Redactós en­cara que Mns y amb uns quanls cor­responsals. De cada día sa séua reducció ba anat aumenlallt de personal y de malerial, y avuy se pM di que baix de aquesl concepte té su vida assegurada.

Ha enseñat de lletgí es mallorquí a tothom, y molLs comensan .la a sebrerló escriure, qu' encara es més dificil. E!s redaclors maleixos no creyan que ten­gués tanla vida, y CÓlll regoneixen es té qu' ha fet y es qu' encara pM fé, están resolts -el fé tota casla de sacriflcis per­que pas envanL y se col-16ch a sa altura que se d~ll hav~ de col10cá amb el temps, perque sia sa haga que mos ferm a loLs amb s' amor y sa civiliza ció ver­ladera de sa noslra tena.

COVERBO$. Si vúls de ta biJlla lijare V alllol'ós cunsell seguil' St'tls a D,~u selll/,I'I' has ¡JI' h\lII<1 I - ., Qu' di O'ual'da de lols rlt'rilis! Un seüó escngué a un amo en casle-

" llá 8!jllestes fes tes que li enviás «cuatro 1\J¡.;snm ESClIlvw. I l ll' L' r ..

(AnteS Mestre Jlt,m /i:scricirt.) pares (e ga 'lnas.» amo 1 envla qua-tre ¡.;alls véys, amb uns esperons d' un forch.

XEREMi ADES.

Reunida sa Junla de Redactós de L' IGNOU,\NCIA, resolgué comensá es euart Tom d' aquesL Setmanari, inlro­duhintbi millores en henefici d' ds séus leclors, visla sa aceplació qUE' conlinna­va mereixquenl de tolhom. S' actual di­rectó doná ses sélles rahons per deixá d' esserbó del Tom cllarL y li varen esse atéses per sa Junta, nombranlse nou di­rectó; per lo mateix desd' aVlly to1s els corresponsals y demés persones que

. -valgan enviá escrits él n' el SeLmanari

Quant el va \'eure li digllé: --Sant homo, ¿y que férell~ Vos de­

mauava vuytgallines y m'enviareu qua­lre galls.

-Ah, no señó. Voslé perdono Jo en­cara duch sa carla demunt. Mirlas~ que diu: «quaLre pares de galines.» Y es pa­res de ses galines son els galls.

Si bagués escrit en mal!orquí, axí com nolLl'os,. J~S d' axt) li haguera suc­cehit. ..

~ .. Quanl h~y ha vía tanta febre per pos á

a. sa Rifa de Nadal, se reuniren varies criades el menjencar ses séues espera u-

ses. Totes duyan s' idea demunt es nas da que q ualq lle cosa los ba vía de tocá, al manco s' apl'ocsimissió ú es reintengo. N' hi havía una que ja se teya f~ es can­tarano, y ja volía comprá s' Historia de­MatiliJe, y una reconera per pos á sa llumanera perque pl'est s' havia de casá; per úlLim comparegllé una joveneta gua­pela, de cabeys ollals, y mé'3 l!esla que lo les ses que formaval1 es rOllet, y los diu:

-AtIMes: ja poreu fé y !lesfé; si lrecll sa gróssa, ja he delerminat a ue quin Bauch he de dú es doblés l'er més se­gurelat.

-¿Y ahoot los v¿')s col-Iocá? (pregun­tá sa més \'éya.) -y dO, ja !leu sabell, a n' es Banca

de s' Oli.¡Ja 's de rabó! Mirau si he fila t bé la cosa!

-Rés més acerlal, (respougucren el coro ses tertuliaues.) Y el n' els al Lres­que 108 s' en dugall.

•• Quatre camarades de diferentes na­

CiOIlS, y qu' llavÍan eslodiuL plegals, un día se loparen a un eafe, y c(lrn es na­tural, 10Ls se demllnaren per sa salllt y per sa séua pl'ofessió; un era melge, s' allre meslre d' escola, s' allre engi. ñé, ... ¿.Y s' altl'e? .. s' alLre no deya res.

-¿,Y V., en qué se ocupa"! ¿,qué -pro­fesión ka escogid(j,! ¿qué e1'es"i

-¿,QuiénC¡ ¿,Yo'l... yo'! ... yo soy quintD de España.

y tols quedaren amb sa boca uberta perql1e 110 'u enlengueren.

• •• -¿Com es, (preguntaren a un soldal

soiz,) qu' a sa vostra lerra son tan Mus tiradós'?

- j Oh! perqlle allá feym ecsercisis posant a 11 el blanco es relralo de sa sogra.

-¡Ah!. ....

SOLUCIONS Á LO DES NÚMERO PASSAT.

GEIWGLIFICII.-Molt milló (lS p(!l'doná qua tení runcor.

SE:WULANSES.-l. En que té canOllll. 2. En que'l fan balld. 3. En que mosilega. 4 En (Jue s'llIl1plan da carn.

TllIANGUL .... - Venta!!a- Yenta!!· Yenta· Vunt· V<'ll Vd·Y.

XAllADA •••••• -CO·lIlCl·ra. PllKGUNTA: •• • -Es ele [la sal. e" \'ILACIÓ .. .. -lJeslard. ENIJKVINA f A.-Un xíllarro.

Dios aquesl tOUl, ad.'Olés de lo quc conté sa taula alfa!Jelica siguent, 5' han publieals: 488' xCI'CmiUllcs; 248 covedJiJs; in gÜI'og-lifichs; 31 () semIJlanscs; ti qllaul'31S de pal'olules; ÜU cavila­cions; uG fugues de IIcll'es; 71) cndevifl.a'Yes~ 78 crides; 3 lUlUncis; ;) anagl'<lmcs; ,1,1. triallguls . de pa¡'allles; 61 xarades; 77 pt'l'gunles; 5 logo­grifos; y i cilh.

'12 JANÉ DE 1884 Estampa d' En Pere J. Gelabert.

TAULA ALF ABÉTIGA de tot lo contengat en aquest terca tom de 11 IGNORANOIA que aompr~n des núm. 161 tlns el numo 240

aorresponents a 8a temporada de 8 Juriol de 1882 a 12 J8JJ.~ de 1884.

ESCRITS EN PROSA.

DE Á ANA. Nml.' Cuta nolable,· • ~

DE DON AWlx LLULL. . Classes d' ametlers de ltIallorca y fruyts

que fan·. • • • • . 200 -DE A. M. P.

Es moros v~nen • • 197 Y 198 A:'\o:'\nls.

Carta nota·bilissima . • 176 Hemey pcr CUI'á mal de caixal. ., 187 Cal't~s nol:lble~.. . . . . • Hl3 Y 220 lnvocacions de la V~I'g9 l\bría en Mallor'ca 213 Mil'acles de la l\Ial'c-de·D¡)u de Lluch 213 v 214

DE AnEMlcH MOIlAPS y SEJA. • Na María. •. • 231 Un pobre en'aL de contcs.· • :z36

DE UN ATREVIT. l\IOdes . •• •••• • 208 Vocabulal'i en Vf!I·S. . • 23-t

DE AYGOI\DE:'il'. ToL pot essé. •• 161

DE BARULLO. Adios Born... •• •• 175 Una reunió de confianM... 227

D~; CLAHET y POQUET. Santa Praxedis. . 163

DE M. DULEY. Ses so,yrel ti' aYu)' en día. .• 170 S' lIusió.. • . . . . 206

DE ESTODlANT DOBLEG.;'T. Correspondencia de Barcelgna. 185,201,

212 y. . . . . . . " 230 DE DON BAI\TO)IEU FERR,\.

Comunicat. 169

Qtlart manamellt. Congl'éil. famelluL. Un Ulal bossí. • Lo Calvari. • POUI'CS dr, pMJI'es.

DE.F. G.

Cuadrct <lj) eostums . El PUI'g· tOri del Art.

. Les Ver'ges: • • Es Teatl·o. • • Pensa men ls .. Al'qui tectu ra clás8ica. Una románlica.. . DOna Veritat.. • . Un ateo. .•.•

D' UN FERIT D' ALA. Rondaya ..

DI': FIGUERETES.

• • • 190 195

• 1Hti 19d 201 2U3 205 228 2~9

229 Y 231 . . 233

233 235 236

Una paraula franca. • . . • DE GAÑA D' ARAÑ ....

226

235

168 Una maneta á ses dones. •• DE MESTRE GRINOS.

Retgles d'economía privada. Es con!;! de l' añy.·. • • • Broma elástica.. • • Peticiú. • . " • • • Cronica euI'Íosa.. •

. . • 182 • 18ü

191 Hl2 200

Un bon consey.. . • • • • . • Sa mentida castigada y sa vcritat pre-

miada. . . . . • . . . •

20;1

201. 205 218

Ganga eslr·aOI·dinaria. • • • • • Quatl'c paraules "obre es jlieh. • • S;¡ po· no es r~s si la votelJ veu re. • Un else"cit de .!ladrcs.. • . • Tal cllm se sembra se cuy .• Un cas raro y ol'igin:tl.. • Quin v()\ Jíil' ha de sen tI.. • COSI'S mél\ amarguc. que sa fel. • Declinació d' es borJ'atxo.. • • • Bellems.. • • • • • •

• 2_5 226 229 20t

, 2~7 237

• 238 · .239

----~~ D' EN GUlEM BENINOY.

Conversa de dos pagcsos. . • • DE H.

Mado Misel'Ía. • DE JUAN DE DEU.

NUll.·

182

Calamitats. • . • 207 DEJ. RlTA SUEG,

S;] lIejcnda des Col era •• Un sumit. . . ,

• 222 225

DE l\lESTRE JUAN ESCRIVIU. Un bossí d' historia d' una pessa de dos. 207 Qualque cosa. • . . . . . . • 209 Pensarllents.. . . • . . 221 Un po¡;h de tot. • 238

DEK. Cada d' un eslodiant. • 206

DE LUDOVICO. C()nsequencies d'ei lujo.. .' 2i~

D' UN LLOREN S IIIAL CASADis. Axo va per elles.. . • . . . • 165 Al Escel-Ientíssim Señol' Don Silencio. 108

DE !\lEsTRE LwcH. Mallorquins, á Lluch á LlutJI1. •

D' UN J.hSCAIIAT: 213

Sa Comissió de rnonumcnts, .• 217 !\les sobl'e sa Comissió de monuments. • 219

DE L' AMO 'N l\lARcH DE SON BAÑA. B~ñs y bailes. . . . . . .

D' UN MALLORQUi. 166

Llctgiuhó. • • DE NAUJ ERTSEMo

Correspondencia de Felanitx.. '.' D' UN NEBOT D' ES RONDA\'Éo

20G

191

La vida del mariné . '178 Y 179 DE NE~fO.

Quin estiu. ..'.. DE'N Or NET.

BOlla llimosna. • . • • • • Di EN PEP n' AUBEÑA.

Un viatge de recreo. • • Es carl'() de la Beata. Sa fe&ta de Sant Matgí . Sa maleta des COlllpte • La vila de Soller. • .

• 16::l.

• 180

1tH y 162 · . 165

·167 171 v172

• 174 Un duro á conta y mitat. La mOI·t. •

175 y176 . • .•. '07

Sea botines de na Pépa· . S;i !\lissió . • . . o La fí del mono • Ses bunes fes tes • Es !'en'o cal'fil mallorquí o Es día d' els neyso. . Sa don:!ciú... . .

181 • 183

18~ ~ ·185

186 • • 18; 188 y 189 · . '180 Un áugel. • . •

Sa botdla de vi bO .• Es carnal y 5a cOI'cma. • • Sa. penitencia d' es sigle XIX. Sa nevada. • • • • Un al'l'endament. • Els bastaixos nllus. • • •

190 • • • HI2

194-· • 19i '199 v 200

• • 203 Coses landes. • •• Es tenemoto d' lschia •• ~ons cOllseys ••• • Els Il1l1rts. • • • • La fout de la vil:i.

D' EN PEPET. Attacus pernyi • • . • •

DE PEP Dr, TOTS Hislurieta. • • • • • • • Ses novel-les. • •• •• Dus cam:nadí's.. . • • • • Arma.dar.s y espanyols. . •

VE PEP BLAU. Quant es madura r,au.. • • •

DE PM\GfIlTO. Un melge. • • • • • • •

• 209 223

• 22i 230

• 23i

• 209

201 Y 202 · • 221

• 222 • 250

• 232

169

DE POQUET y CLARET. ¡.Quc 'n lendrém d' aygo? • . . Un congl'és de dones.. • . S' cst81 :1mb cOila. . . . . Cané des B:lOch de s' Oli •... Dins un tren. • •• ..•

D' UN RONDA YÉ.

NUM.·

:-T7T .. 73 -I7.f. f80

• 207

Sa botella mil'aculosa.. •••• 16f. Sa teOl'fa y sa práctica. • • i 73 I\lrl)1ol'ies d' una el'ida. . • 18t ¡Heu fal'án. No heu far4n!. • i 83 Un ase la se va menjá. . i8i No la cerques pcr dins balls. • i8'1 Copia d' unés ordonanses. • • f91 Ses pel'sones ilustrades. . . -193 8» rondaya d'ds tl'es moixos . t96 S' interés es mala besti~. . . 21&

DE SA REDACCJÓ. Certámcn de L' IGNORANCIA. 161,162,

164, 1G5, Hi8, Y • ., i80 Lo del dia. • . . • • . • • 232

DE RExIMPLE. HUIlJIIS, homonets y hornoniquclIs.

D'UNA SEUVATGINA. 2tO

Axo va per ells. . . " • · 464 f67 215

239 Y 240

Estl'3vagandes . . . • •.• Ses tres lll'anf~ucs venies • Dl~srlitxes. . . .. •

D' EN TIANET •. Es cégo de Bellvcl'

D' EN TINET. Mares, maretes y maragasses. •

DET. T. Es ses lelos.. ••.•

DE TONI 'CRO. Sa fOl'DlÍguera. ~ . • . Es presidi a San! FJ'ancesch Cocal'roys. • • Paga é cala Xallxa. • EUl'eka. • . Els bandeljats Més música • • Ucsequilibl'Í • La Seu pl~na d' oUS.

[<'or'a usul'crs. . . D' UN XEXANTí.

Aq ueixes novetlcs.. . • . DI': u*.

Ronda)'a. • • Cal'tes notables • ES(lcransa. •

En Ramon Llnl!. DE ,,".

ESCRITS EN VERSo

D'uN AMICH ldEV. Epigrames.

DE D. A. V. AMER. Amos fills.

DE DOS .UIICllS "ÉYs.

• 220

~27y 228

• 207

-179 i88 i9.f.

• i95 204

• 208 2H 2lt 2l.f. 224

• 234

• 223

f85 f85 232

2t2

• t64

239

La festa de Sant Bel·nat. . • • • DE A. 1\1. P.

f67

Cada a un poeta. . . • • . . • A mon estimat mcstl'e Don Jaume Llnch.

{S4 2t6

ANoNIMs. Epigrama. • • • • • Cantlú popular dc la Verge. Sa ~ent del colel·a.. • • Molts añs. • • • • • • Quatre ponselles. • • Aguinaloo. • . • • • •

DE N' ADRIANA. Entremes. • • • • • •

~tt 2t5

216y2f7 • • • 2t '1

• 221 238

• 221

D'UN ARRAVALENCH. Epigramns. • • • • • • • • • 231

D' ANGEL,\ fiOBlOL. Axó va per ells. • • • •• t 68

D' UN AT/lEVIT. Recc)rds d' una cansó.. . . " Hl1 BOna escusa té es mal:llt. . • t 92 Ull&quants mols de vlll'Ítat. . 211

D' EN Bmr,. Epitafis.. • • • . . . .• 23 J

D' UN C1BALT.Eno ANDANTE. Comparansa.. • • . •• • 2·13

CASTAÑOLERA. Epitafis.. • • . . • •

DE M. DULEY.

Epigrames. . • • . . . . • Sant Itc)ch dóya a Sant Silvestre. , Cantal'elles. •

Pon¡clletcs·1 • Epigramcs. .

DE E.

DE ELL. Epigrames. • . . . • •

D' UN ALTnE ELL. Homeopatía.. . . . . . • .

D'I1N ESTUDIANT DOBLEG,\T. Epitafis.. . . . . • • • .

DE MESTnE ESPERANSA. A. B. C ......... .

D' UN EMPLEAT D' ES CARRn" Ouatro vel'itats ~ n' els jugadós.

DE NA 1<'WIIETA. Consey. • • . . • • . Sa conllui!tta. . • . • . A una Seuvatgina. . • • •

D' F:N I'EnOSTAS.

• f78

• 161 • 1G!1

187

• 163 1H

· 00

163

250

232

237

i68 -188 222

Vergoña y descaro . • . Epi Lafis. • • • • • • Epigrames. . . . • • Una\p~taca per mostra. • Cerea llana y l·omandl'el{Ís.

. L\:lmcntos d' un vév casaL. Cóses do\ iñOn. . '. . • Un I'amoltet de ponsc!les .•

.. no . • -li8 v 230 . 103,213 Y 231

1 H,i 207 21;) 226

DE UN FULANO. Els cinch actes dcl drama de la vida.

DE F. A. P. Felanitx. • • . . . .

Jh; f'. G. A na Catalineta Bosch y Sansó. Carnaval. . . . . . .

D' U)í IIUMADÓ. Un xig3l'l·et. . . . • . .

J)~; l\lmmn; GIIINOS.

• 2:!7

114

187

18n 193

203

Epigraoll's. iN 1.181,192,107, 203, ~04 y ~08 Capl'itxos d' allM('s. . . . . . . 190 L1amenl.os d' una jamona . • ~Ol Sa vida d' es paslú. . • •• 205 RellMgo melal'ol'Ích de la mUl't.. • 22H Epitafis.. . . . . . . •• 2CO

D' EN GEIlONI TONI. Ses quatre I·ctgles.. . .

DEG. A. Venjansa. . • . . .

DE H. Es lIeons. . . . . . • Soneto de p~u (¡jrsat. . . . ,

D' UN 1101\10 SULL. Epitafi.

DE JUAGASA. Cant •

D' EN JOHOl DES RECe).

• 203

224

• 16fi 171

· 23!

Rondaya .... 181 Y 210 J)' EN J. B. •

Epigrama. . . . . . • •• 185 Pobres de pobres. va dí Sant Pero. W3 No ten en perdó de Deu. . . • • • 194-

EL S¡':NT JINJOL. Epigrama. . . . . . • • • • 222

MESTRK JUAN EscmvlU. Sa Pageseta. • • • • • 20X Doctoríe& d' un pag~s • • 220 Anyoranaa. 2iO Fogonéus. • • • • • • 221

El Pa!!tor. • • • • • -l'-l''f ......

D~;K. W. Rl~snécte ~ sa \'ell ti l'Ía. • • . •

D' UN LLOI\E:;S l\"\L CASADÍS. L1eña • ses dones.. . • • • Comparansa. . .'. • • • Un mercal d(' dones. • . '. • Un famcllut. .

D' UN I.WCII1\IAJORÉ. Veritat!! amargues. •••• Codolada: • • • • • • • Pregunta y I·cspusta. • . • •

DE M. N. y P. Vcssa . . El Juramcnt dc lo Conql1el'Ídor.

DE M. N. GI)i:;:s a la Verge dc la Grada. •

•. D' UN lllENESTRAL.

Epigrames. • • . . • • • . DE JUAN l:!ESTRI'; y MESTl\E.

Los tl'es vialgcs des bol Amol'. . Epitafi. . . . . . . • .

D' UN MA1WSCl\lT VEY, Dt\.cintcs dcsbal'atades • • • • G lo~es dcsba ratades. •

DE NAUJ ERTSEM.

• 222 240

• 18t.

162 102 165 167

212 221 221

182 238

183

187

2~8 • 231

233 2;)8

Epigramcs . . • 1 G 1 La ocasió fá pecá. • ·IH Ma fl'lIvta. . . . 113 Sa IÓI'lOI'3 y sa dona. • 180 A~es . . • • . . . • 190 Escena no sé quantc& de sa comedia no

sé quina, . • • • • • • • 192 Mon amor. . . . . • . • . • 195 Declaració d' amor . . . H)6 FI'uyt y penitencia d' aquesta coroma. i 97 Lo méll bol.. . . . • 218 Carla de passa-temp~.. . . •. 22:3

Df; NAUJ SUOT. Epigrames. . , . . . • • . • 161

D' UN NEBOT D' ES RONDAVÉ. Demnnt es 1\1011. . • • • Un ciutadá y un pagés. • • Pol)J'e véll . . . . . • Com més fan manco en tenen • Sa despedida. . Les dos doncellell . . . •

DE NOBOD". Epigrames.

D.N.

• 115 • 06 • 180

195 • 209

21.2

213

Epilafi~ • • • • • • • . • • iiS DE'N OT NET.

Def(~nsa de ses donQs • • • El dissaptc.. • • • . El día d' el!! morts . A la Verge de l\1onserrat.. • Ases v somére!!. • • • • •

• D' E'" PEP n' AUBEÑA.

16.f. iH 177

• 185 18U

Quatre ponselletes per una corona de dol. Es col! d~ la batalla. • • .. • • .

179 18ü 188 Pürto-Colom. . . • •

Una yenjansa bárbara En Pcp ti' Aubcña A n' Ayna. • . • Un molí de "cnL . Epi~rames. • • • •

... • • 196

193 200

• • 20~ 20i

ElsHevs. • • • • • . • • • 239 • DE PemE D' A. PENYA.

Poncelllls per una corona de dOl, • DE POQUET y CunET.

L' ángel y elmiñú.. • .• • • Un bUn cOlIsey • • • • • •

231

• • 178

Epitalis. • · . 203

• 250 • D~ Tr~Es 'PE~DU;S: • •

. ~ . . . . . . D' UN PERDUT TOT SOL.

La aubada. • f6,t

La égira. • • • • • • • • • 161 DE PEPA ANGUSTIRS.

Poesía remésa. • . • • • • • • 168 DE PAU PEl\E PiFOL.

DE P. Epitafis.. • • • • • •

DE P. A. C. A mlln amich A. B. P. • •

D' UN PETISCUnI\IS. Es méu cusset.

D' EN PEnE. Glbscs.

t77,/2:5t

176

t78

186 DE P. P y &1.

Epigramcs. • • • • • • , DE P. G. F.

218

• 226 228

• 230 • 250

23t

ANo~tWr Sbñrll':t del Rosan;. • • A les Santes Vcrges. • • • • • Clamors de les ánimes del Purgatbri • A les santes ánimes del PurgatOrio • Al Espel'it Sant. • • • • AMada Pul'Íssima. • • • • • • 232 Lo Sant Ad\'cnt. • • • . • A la Puríssima Concepci6. • • • A la Santa Esperansa.. • • A lo neixement. del l;ill de Deu •

D~: PEl\E PASCUAL. Epigrames • • • • • • •

DE P. n. G •.

• 23·t • 235

237 • 239

• 23l

A ma estimada dmiga F.!'!I. • • • • 232 D' UN REDACTÓ.

Als ignorants. • • • • • • • D' EN R1C,\IlD CRUEÑES.

S' envéja y en I-'igar6.. • • • D' EN SILENCIO.

Una pon sella • • • • • • • Carta ~ Don L10lcns mal I!asadís • Papa)ones • • • • • • •

D' UNA SEUVATGINA. Epigl'ames. . • • Un ex-enamor:lt. . A la ma"e del mariné Rccordans3 • , • , A Son Quint. • • • • • . A mon estimada amiga P. R. Y S. Comparansa. • • .o ••• ,.o"'.o' •

Una escena de sa comM.ia'®~·mon

225

i61 166 173

16' 168 Hi!} 173

• 185 i91 H)4 t98 214 A la Vel'ge de L1uch. • • • •

A Magdalena Mateu • • • • • Contestació ~ una I"loreta. o o

• • 219 224 2M 235

A' ma estimada amiga C. G. de ~1. • Un sc)mit. • . • • • • • A u na lÍlrtcl'a. • . • . . . A n' el miñonet Jesú!l.. • • .

DE SUOT AnI\lWAI.ENCIf. LI~mcntos d' una fadl'in3.. •

DE TÚ Y ¡;:LL. Soneto de peu forsat. • • • • •

DE TO~'OL CALIU. Carta. . . . • . . . , .

DE TONI VICKNS SANTANOREU.

Vuytenes a la SantíssiOla Tl'initat. D' ~;N TINKT.

Lo engañós qu' es el moo • Gloses. • • • •

236 237

221

171

205

206

209 215 220 Carla.. • , • • •

A ma estimada • • o

S'ambició. • • • • o o o

• • 234 ~38

D' ~N TRF..':'CALI(STOTF.s. Una música a les Vel'ge~.. • • • o 228

.' D' UN VÉY. Soneto de peu forsat. • • • • • • f 71

D' EN VICTOit VALENZUELA.. Una lIimosna r' el pobre cégo. o • • 204

D' EN VELIS ~or.Is. A ma germana.. • • • • • r o 213 Poesía. • • • • • • • • • • 215

DEX o

Glosa popular. • . • • • 162 Fadl'Íncts badau cls uys. , • 208 Dcci0l3. • • • • • • • • • • 208 EpigTames. • • • • • • • 231

DJt: XAftOGAS Gloses que caufan els s~gadors. • • • 161

DE UN XEXANTi. El cano tl'iunfal de la Beata • • • • 219

DE 'f'f. A n 'els téus úys. . • • • • • • 160 D' UN PAGÉS. Tot pas~a .

Gloses. • • • • • • • • • • 172 A na 'fH.

229 • 236

D E AY E R

ÁV ,Q

D E AY E R

ÁV