SETMANARI DE LITERATURA} NOV AS Y ANUNCIS Dedicat ab preferencia al desarrollo de la vida teatral de Catllun,.

ii!iii¡;¡;;;;¡;¡¡¡¡¡¡¡¡¡;;;¡;;;¡;;;;;;¡;;¡;¡¡¡¡¡;;;¡;¡¡¡¡¡;;;¡;¡¡¡¡¡;;;¡;¡¡;¡¡¡¡¡;¡¡¡¡~;~, s o rt ira los o i s s apt e s Il=¡;¡=:;¡:;;;;;;¡;;;;;;::::;:¡;;;¡¡;;:::;;;;;;¡¡¡¡¡;;;;:¡;;¡¡¡¡¡;;¡¡¡;¡i¡iiiiii!il ~ PRE DE SUSCRIPCIÓ;

En Barcelona. Ptas. 1'00 trimestre. I Director, DON JOAN BRü SANCLEMENT Fora ciutat.. . . »1'60 » Extranjer y UI- I RBDAI:I:IÓ Y ADM. ISTRAC.Ó:

tramar ... , » 10'00 l'any. Carrer de ta Unió, 2, botiga

ALS SENYORS SUSCRIPTORS Tots los que surtin de Barcelona y

desiijin rèbrer lo periódich alli hon~ vagin, poden passar nota a nostra Ad­ministració. carrer de la Unió. n.o 2. y

los serà enviat sens aument de preu.

i

NOTAS HISTóRICAS VIII

Pocas son las produccions teatrals catalanas nteriors al sigle present; de manera que fins al

renaixement de nostra literatura, ITO 's pot dir que hi haje hagut Teatro CatalA.

Lo TEATB.O REGIONAL

produccions humorísticas, y sigué molt concor­reguda y celebrada la primera 'funció que, segons los cartells, en los que hi havia gravada una gata, se donava d benefici de la empresa. . En La Gata, després de L'esquella, s' hi re­presentaren del mateix autor La butifarra de la llibertat, Las pildoras d' Holloway y Lo Can­tador, aquesta última ab colaboració de don Conrat Roure, qui 's firmava Pau Bunyegas, Los banys de Caldetas del senyor Arnau, Tal hi va que no s' ho creu de D. Eduart Vidal, Una noya es per un rey La vida al encant del senyor Roure y altras produccions humorísticas d' aquestos mateixos autors.

Aqui va comensar verdaderament lo Teatro Catala, ab molta fortuna per cert, per contri­buir als éxits la companyía del Odeón, en que hi figuravan las actrius Sras. Soler y Vilches y 'ls actors senyors Fontova, Villaherm.osa, Soler, Puig, Clucellas y Bertran.

No s' havía representat en lo primer any cap funció de caracter sério ó dramatich, per duptar los autors si '1 públich las acceptaria. Al any següent volgué provarho D. Eduart Vidal y va escullirse una companyia per representar en lo teatro Principal lo drama Talfarcís taltrobal'cís. Lo quadro no podia esser mes ben triat: las se­nyoras Soler y Juaní y 'Is senyors Villahermosa, Monner, Arolas y Torrembó, donaren al drama una interpretació magnífica y 'Is aplaudiments del públich demostraren que era 'I nou género tant ben acceptat com J' humorístich.

Tot seguit D. Serafl Pitarra escrigué Las joyas de la Roser y ja 'I drama prengué peu en lo tea­tro catala.

Los centralistas de Madrid no vegéren ab bons ulls l'increment d'aquesta manifestació regio­nal y al any 1866, si mal no recordém, va sortir una Real Ordre dispositiva de que en tota obra dramatica tingués d' haverhi quan menos una part en castella. Los autors catalans, natural­ment, tenlan d'acatar l'ordre; pero 'I personatje que introduiç¡n en las sevas obras parlant en castella, no era cap que resultés simpatich, sino al contrari, com lo galoner de La Rosa blanca, 'I traydor Sdnchet de La Comedia de Falset, etc.

No deixa de notarse allavoras que mentres re­gla aquella disposició gubernativa, una compa­nyia dramatica f cesa funcionava en un dels teatros d'aquesta capital y que 'I gober.n t>er­metia representar sense cap traba en una llengua estrangera, al mateix temps que cohibía las re­presentacions de obras escritas en un lIenguatje espal'\Y0l .

Tan destituida de rahó era aquella Real Ordre, que al primer petit cambi de situació polltica va abolirse, y 'ls escriptors catalans quedaren en

complerta llibertat d' escriurer en lo seu natural idioma.

Lo teatro catala, ab aquest nom passa del Odeón al Romea y allí ha continuat sempre més.

Ademés dels autors que hem anomenat, do­naren obras catalanas al teatro en aquells pri­mers anys, los senyors Estorch, F. de S. Vi­dal, Lasarte, Carcassona, Campmany, Angelón, Feliu y Codina, Alcantara y algun altre.

Encara que no era literat, just es que aquf consigném un recort al mestre compositor don Joan Sariols, que com autor de la música de L'esquella de la torratxa, mirava la creació del teatro catala com a institució a que ell hi havia coadjuvat y 's prenia un gran interés en aquells primers passos de la escena catalana, ja donant valiosos consells als escriptors, ja contribuhint a la direcció de moltas obras.

Dels actors que en la secció de La ga.ta inau­guraren lo naixent teatro regional, queda sols D. Iscle Soler en lo Teatro Catala.-J. S.

Teatro Catala

La filia del metg e .-r.oml'dia en un aCll' , original de don R Rocavert . Estrenada la nil oel10 de Juliol , en la Sociela& .. La AUlIntid8 •.

Encare que \' argument no es gayre nou, conté at­¡;unas escenas ben trassadas, en especial las que mo­tivan los dos pagesos. Ili han alguns personatges ben sentits, pero 110 té res el' aixó lo de D. Sever, que es lo meno!! sostingut de la obra

La execució sigué bona individualment, presentan be 'Is tipos la Srta Gandia y los Srs. Hernandez, Prou, Miró, 8aldiri y Ilspecialrnent lo Sr. Balaguer encarre­gat del ete nn de dits pagesos .

En carnhi lo conjunt deixa molt que desitjar, donchs hi hagué 1II0rnenls q ne la represen lació anava desar­rollantse ab exceS!'iiva langl\idés.

L'autor sigué cl'idat al final fi rébrer los aplausos de la concurcencia.- .

Rondalla

Una vegada era un melje que tenia molta rama; si bé en poble curt vivia, era extensa la rodalia; contava ab gran clientela, de consullas n' hi sobravan. ¡Si n' habia fet de curas en tot' aql\ella comarca I

Veus aqui que un jove, fill del mateix poble, estudiava la carrera a Barcelona, y estant ja prop d'acabarIa,

Lo TEA.TRO REGI01'UL

ants de graduars y e ercirla, va resoldrer fer la practica, y al coslal de lan gran metje visitant tot l'estiu passa.

Un dia, entre altres malalts, resulta que un té una gastrica: li ordenan calas yajudas y purgas y cataplasmas ... y dieta rigorosa sobre tot li rtlcomanan. Mes COlli lo metje ja sab que no hi sol bave'· Clip casa en la que 'I IIIalalt dejuni al extrém que se li mana, si no 's fia de 'Is que 'I cuydan, del malalt ménos encara; aixis es que sas receptas 80len ser ben carregadas.

Veus aqui que dins pochs dias l' home per cu.·at ja 's daba y demana si podia menjar, que tenia gana. Lo metje l'observa, 'I polsa ... recepta xarop ah aygua ... y girantse al practicant diu:-~Veus? .. menjar! Pas per ara, bon homei d' aqui alguns dias, y aixó, si res no s' hi espatlla. Per avuy, pcndréu aqueixa medicina, en tres vegadas, y dieta rigorosa, y dormiu, que 'I cos descansa.-

Veusaquiquaalendema la visita altre cop I assan, y, ants d'entra en lo cuarto, hi senten remenament y paraulas: lo practicant no 'n fa caSi mes lo melje ... 's posa en guardia. Entrani polsan al malalt, primer l' un y després l'altre; li troban lo ventre fort, li miran la lIenga y ... blanca: lo practicant fa que si de .tot, cuan lo metje parlai quan aquest calla y medita, ; també elt fa que pensa y calla. Passa un moment de silenci, se donan una mirada d' itl eligencia ... y ·1 metje torna a pendre '1 pols ... y exclama: -Os tinch dit. .. dieta absoluta, y heu menjat: ja m' ho pensava .­-No, senyor doctó, y perdoni;­diu lo !Oalalt, ab veu flaca. -~Córn, no'!:....diu el!.-No senyor:­responen los de la casa. -IJo dich que sil-replica ell, y ab tal convicció que 'Is xafa. -Si fins sé lo que ha menjat; que" un metje no se l'enganya.

¿Veyéu'l no ho be pas vist; donoh8, heu menjat duas talladas de meló: y sé que son duas, perqlle 'I pols aixís ho canta. Y encara os diré més: era meló valencia. l>esde ara 8apiguéu que 'I pols, ben prés, es espia que no falla; millor dit: es del rellotge de la vida la campan&.-Tots quedan muts de sorpresa devant de pro tan clara, y fent senya al practicant qu' estaba fet una estatua, passa la porta, dihent: -Torneu pendre, ell tres vegadas, medicina, com ahir, que ja es dolsa y no empalaga, y dieta rigorosa ... y dormiu, si teniu gana.­Axis que son al carrer diu lo practicant:-M' estranya que 's pugui ab lo pols coneixer, y ab certitut matematica, si un home ha menjat ó no, y sob,·e tot, m¡;s encara, poguer di, ha menjat meló valencia, y duas talladas.­Lo metje somriu, se 'I mira y li diu:-¡Ah, pastanaga!. ..

Per saber l'art de curar s' ha de compendre ab qui 's traota; es di: 'I desitj del malalt, los seus costums y caracter, l' interés ab que es cuydat y 'Is recursos de la casa: sabut aixó, ja ho lens toL. Tens ara aquest que, ordenada una dieta rigorosa, ja 's creu curat y té gana; ja era vio;t que menjaria. Encar no eram " la sala, dins del cuarto he sentil fressa de plats, xius xius y riallas, y he dit, entre mí:-ja 't tinch.­Tu no t' hi has fixat. Ab oalma he entrat, he escampat la vista per tot, com qui en res repara, y si haguesses fet com jo bau,·ias vist sota la taula ben amagadet un plat ab d uas grossas talladas

e meló ... es dir, las esclovas, que 'I meló ja 'I té a la panxa. ¿Ilo entells ara, tros de fluoniam'l S' ha de fer l'ull viu: la p.·actioa y l' 8stucia fan la ciencia y aixl hi ha profit y fallla.­Convensut lo practicant, reb la llissó y don ras gracias.

Veus' aqui que al endema

1..0 TEURO RZGION L

lo metje A consulta marxa y al practicant encarrega que las visitas li fassa. Com que al vespre baurA torna l, no li diu res d' importancia; sols li adverteix que no aixequi la dieta al de la gastrica. Desitjós de quedar bé y content com unas Pascuas, dantse 'I tó que correspon, puntual las visitas passa.

(8' acabara) R. BORDAll.

Nostres Corresponsals

Tarrassa H de Juliol i89~. Sr. Director de Lo Tu TRO RIGIOIUL.

Molt·Sr. meu; dissaple passat ~9 del corrent, bi ba­gutS u n verdader SIIccés en lo tea tro del Retiro d'aquesta localitat. .

Se nrifica una extraórdinaria funció per la com­panyia del Sr. Tutau dedicada al popular y feltiu es­criptor D. Juli Guibernau (C. Guma) representantse las obras Una casa de dispesas, Ni la teva ni la meva. y L'amo,' es cego, originals totas del referit aulor. .

Lo tea tro presentava nn bonich aspecte pel'que s' hi veyan las familias més distingidas de la població, que tributaren ab sos aplausos l' éxit més rranch y sor­prendent, puig que al final de cada acte va tenir de pre­sentarse lo Sr. Guma al palco escénich fi instancias del púb1ich que freneticament aplaudia.

Se deu tamM gran part del Asil a la bona interpre­tació dels actors que varen correspondrer de la millor manera al triunro del autor: representaren las obras com pocas vegadas se veu.

Hi prengueren part las Sras. Ferrer y Muntal, se­nyoreta Galceran y Srs. Oliva, Pigrau, Guital·t, Esteve Odena, Vil'gili y Fuentes.

Dir qui va ferho millor, es poch mt'nys que impos­sible perque tots varen estar in millorables. Fins la providencia volgué correspondre al lIuhiment de la fes­ta, puig que a la tempestat de aplausos del públich, s' hi barreja una tempestat de trons, llamps y IIna gran ruixada que dura deu minuts, refrescant l' atmósfera y fent desapareixer la pols dels carrers, a li de que 'Is concurrents a la funció, al sortir del teatro poguessen relirarse més cómodos y satisfets (lcl uonich espectacle.

La tarde del diumenge dia iO, la mateixa compa­nyia va treballar al ~eatro Principal representantse El Pre,idiario de Rown y Un cap mas; no sé si ho varen fer tan bé com lo dia abans perque no vareig assistirhi.

Sens altre particular mani y disposi de soll afeetis­sim alllich y S. S.

Pere Plci de Palacio.

Sant Andreu, i~ Juliol i892. Sr. Director de Lo TUTIlo RI!GIOIUL.

Lo dissapte passat tingué 1I0cb en lo cassino «Et Progreso» la representació de Otger, distingintsbi en lo desempenyo lo Sr. Vi6as, qui reu lo protagonista de la obra, essent objecte de una merescuda ovació per

part de la escullida concurrencia; secundaren ab los seus respeclius papers las Sras. Verdillr y Periu y los senyors Quintana, Ventura, Cussó, Novell, Alonso, Riera y Puig.

La mateixa companyia té en estudi la producció dra­mAlica Mar y cel y l'estreno de una pessa catalana Vint duros per una nil, original de un aplaudit escrip­tor. La companyía de sarsuela del mateix cassino po­sara en escena las aplaudidas sarsuelas catalanas Pri­mer jo, Dorm y Un músich de Regiment.

Lo Co.USPOftIAL.

Las sangoneras

A unas duas horas del poble de ... y situada al bell peu de un olivet, hi ba una masia habitada per en Micaló y la Xica, -sent de bé a carta cabal y tres cI'iatuJ'as, rruyt del seu amor, fl·escas ... rodanxonas y l'ojas <¡ue semblan talment tres angelets de Deu.

I<:s a lI1itj dia(la; lo sol batent sobre las esquenas dels Sl'gadors los ra suhar unas gotas corn sigrons; las espi­gas que <¡uedan encara per segar, tornan 10 seu cap ros, y ... vaja, ra una calor que 's tenen mes ganas de jeurer que de res més.

Eu Micaló dcsprés d' haver dinat, agafa '1 volant, y a segar s' ha dit.

Pero <¡uan se va venir cap a mitja tarde, ja no va poguer més; li varen comensar {¡ venir unas punxa­das al costat esquerra que no 'I deixavan viurer; arri­ba a casa y Iii Xica-podeu pensar-desseguit a fer buscar al melje lo qual al cap de tres horas ja 'I tenian alll haixilnt de cavall de l' ellga.

- Y <lonchs Xica-digué tot pujant l' escala-¡,que ha arreplegat en Caló'!

-No IlIIl 'n parli senyor "doctor, ell que may havia tingut ni aixís de mal de cap ... ell que sempre havia estaI lan hó ... ell que ...

-Be vaja; acolllpanyeume al seu quarto ... Y doncbs Calci (.lluC tenim'!

-No ho sé lo que linch ... unas punxadas aqu/... -Bé, bé, li veuJ'er ... no ha sigut res, mireu Xica,

aneu {¡ ca 'I apotecari li buscar mitja dotzena de san'" goneras y las hi apliquéu ...

-Estil bé, senyor doctor, vagi ab cuydado a caurer .. · -No tingueu por, nó ... adeu siau.

• • • lla passat un dia; lo malalt, en compte de millorar.

pitjora ... La Xica esta dflsesperada las criatul'as '50

miquejan en un recó ... arriba 'I senyor eloctor y ... -"Que hi ha Xica'! c~m se troba en Micaló'! - y, senyor doctor, no sabém lo que 's té, miris;

quan varem haver fet Ilo que vosté 'ns Vil dir, se 'ns posa més mal. .. y més mal. ..

-A veurer, li veurer, qu' es aixó ... y donchs ¿qu' es aixó'! •

-Ay, senyor doctor, senyor doctor, nome 'n ordeni pas mes d'alió perque picavan m!)lt.

-Es a dir que ... picavan .eh'! millor aixis se fa la cura ...

-Si, vosté ray que no ho ha de pendrer.

Lo TUTI\o REGIONAL

-B', b«L. "I com ho varen fer per col-Iocarlltshi' Ja veurai-salLa llavors la Xica-varem anarlas a

bUlcar, las nig roaejar ben bé a la paella y se Iai va menjar ...

-¡Pobre genLl no sabian qué volia dir col·locar.

Girona. J08llPH MOUTÓ Guu.

Doloras

LO .IULL

Homens, donas, vells y joves nos conlemplém al mirall: lo que es lleig vol sembla guapo, y la que 's guapa un encant.

Los vells se pintan, pel' serne més joves de lo que 8On,' los joves per ser més homens ... NingQ 'I que li toca vol.

AI veure 'Is defectes fisichs en lo mirall reproduhits, deixant los morals, imbécils, ab la ficció 'Is encubrim.

80ls té mirall la materia; per l'esperit no ni hil ... ¡Ay, si n' bi bagués per nostra anima, que 'n tindriam pochs mortalsl

LA VIDA

La vida es un engany, una mentida, diu tothom, desde 'I sabi al ignorant, y per ella lIuytém arreu sens mida, al'e alegres ribent, are plorant.

Il

8i es mentida ó engany ¿perqué hem de creure que Deu nos la va dar, ell quO es tant bo' Deu no enganya, y aquell qu' engany vol veure en la vida, que 'n vegi en la creació.

IGNASI IGLE8IAS.

Teatros locals

Novetats,-No hi ba dupt,e que l'estreno en nostra ciutat del drama Real,dad, sigué un acontei­xement teatral. Lo nom de Perez Galdós, lo primer novelista d'Espanya, es prou conegut y sas obras prou celebradas pera que tot aquell públich a qui interes­san en major ó menor ¡rau las manifestacions del art y de las \Ielras, acudls presurós a presenciar lo debut en lo tea tro d'aquell qu' es mestre en l'art d' escriu­re novelas.

Ai.xl_, donohl, no el d' extranyar que 'I teatro de

Novetats se vejél, dijous de la setmana anterior, oon­corregut per un públieh escullit, com sols sUC8uheix en los est;enos de obras qllle, ja siga per lo que d'elias se sab ab anticipació, ó be per lo que sempre intJuheht lo nom de son autor, venen precedidas de gran fama.

Tothom sabia que '1 drama Retllidad bavia sigut trasformat en llit per son autor, de la novela que por­la 'I mateix titol. y aixó aumentava la curiositat del públich. Als que coneixian la novela, interessava veu­re de la manera com havia passat a ser obra drama­lica, y los que no, desitjavan coneixer la nova obra de un autor genial.

No entrarém a fer. un analisis del drama Realidad, ni posarém de manifest las tendencias fllosó6cas qu' enclou. y de las que tant s' ha vingut parlant aquei­xos dias; Lo TUTRO R1!GIOl'UL va ocuparse de la obra de Galdós ab la extensió deguda quan s' estrena a Ma­drid. Lo que si farém constar, es que 'I públich va es­collar lo drama ab molta atenció y l'aplaudí en las si· tuacions més culminants y al final de tots los acles.

La execució sigué acerlada per part de tots los ac­tors qu' hi prengueren part, dislingintse las senyore­tas Guerrero, Marlinez, y los Srs. Cepillo, Thuiller, Garcia Ortega, Balaguer, Mario, Montenegro y algún altre.

Pera dijous estava anunciat l'estreno del estudi có­mich poIitich: Comedia ,in desenlace, original de dOll Joseph Echegaray, de la que 'ns ocuparém en lo pró iro número.

Tlvoli .-En vista de que 'I públicb ab las repre­sentacions de SOlll'cOllf no's dona per entés, t.. Km­presa ha contractat li un professor de magnetisme. La idea no esta mal; a veure si aquest professor arriva 8 m8gnetillar al púlJlich y per aq t medi 's logra que acudeixi gent al teatro.

Eldorado.-La l'eprise de El rey que mbid esta donant los seus resultats. Y ademés, com si a~uèsta obra no sigués prou pera atreure concurrencia, 's vau representaut Las campanadas que cada nit obtenen més aplausos y qual música 's va fent ja popular.

En aquesta obra ha debutltt l'actor cómicb D. Emi­lio Mesejo, qui dessegnida s' ha captat las shllpatfas de tothom per la gracia especial ab que interpreta l' pa­per de «Rufino.»

Y ab tot aixó '1 públich se diu: -Aqui serveixen bé, perque 't donan primer una

obra que per si sola ja fa 'I pés, y sobre d'etla una torna d' aquellas que no se 'n té sempre que se 'n vol-dria.

Ja se sab que tothom vol estar ben servit. Pel' dilluns vinent esta anunciat l'estreno de la sar­

suela Luces y sombras. Ne parlarém en lo número pró im.

~irco Ecuestre.-U1timament han debutat los clowns Bebé y Adolf, que com en anteriors tempora­das fan ril1l'e als concurrents ab las seva s gracias.

Continuan sent molt aplaudidas las xiIopbonistas Celina y Eva Delpierre, los nens Cariadas y las demés parts de ra companyia.

S'anuncian importants debuts. . • •

6 Lo TEA.'fRO REGI.ONAL

Com s' baura vist per la anterior rtU'ista, pocas son laa novetats teatrals de la setmana, y ea que las Em­presas deIa tea tros també 's ressenten de la calor ab que 'ns afavoreix la present estació, que tant mateix ho ra un poch massa fort,

Trop de zèle, senyor istiul LA"UGUBU.

Epigrama

A Barcelona en Jubany diu que fa un briJ\ant papé, y jo sé que no es engany puig la fabrica que té es de fer paper d'estany.

F. A.

Societats recreativas

ÀvIa

En obsequi de totas las SoCIETATS RECREATI­

V S que ho demanin per medi de efici ab lo sello de la societat y firma del president, la empresa de nostre periódich los regalara 2 exemplars d'una comedia en un acte en la qual intervenen tres personatges: una dona y dos homes.

La entrega se fara en la Administració, presentant dit ofici ava ns del dia jO del co­rrent.

De aquesta manera responém al creixent favor que ditas societats nos dispensan,

ESQUERRA DEL ENSANXE.-Lo dia 7 tingué lloch una important vetllada literari-musical a benefici Je ~na desgraciada familia .

Prengueren pal't en l' escullit pl'ograma las senyo­ras AlgUacil, Ricbarl, GUart y Barta y los Srs. Brassé, Malonda, GUart, BonmaU, Se60rli, Jorda, 8arceló, CI'eus y Vilalta,

Tots sigueren aplaudits especialment lo Sr. Marqués per la lectura de la poesia A mitja nit y un fragment del drama Pau Clarí,.

LA ATL.ANTIDA.-Devant de numerOS8 concul'ren­cia dona funció aquesta Societat, diumenge al vespl'e.

Se posa en escena A cop calent, joguina en un acte original del SI', Sa\tiveri que sigue cridat ab aplausos al final de la representació.

L'acerlat desempenyo estigué a carrecb de la se­nyora Gandia y dels Srs. R , Fernandez, Miró y Oromi.

Després lingué 1I0cb l'estreno de la pessa calalana La filla del metje de la que 'n doném ressenya en la secció corresponent.

FOME T CATALANISTA.-Celebra una important

vetllada, veyentse (avorescuda ab numerosa concu­rrencia com de costúm,

Hi prengueren part, de conformitat ab lo programa, las Srtas, Arquer y Orsolich y los Srs . Marsans, Alsina, Ferrer, Nogués, Balil, Ciurana, Montaner, Givanel, Torrell; Vilar, Flos, Rius, Mayml, Corrons, Marin y Diaz.

Tots los números del programa (oren aplaudits per sa perfecta execució, no poguent dir lo mateix referent alterceto de ocarinas que resul'" un número desgra­ciat.

CASSINO ARTESsA (GRACIA) -Ab notable ajust va donarse una representació del bonicb drama La Vo­cació.

La direcció si~ué acertada a c{lfrech del Sr. Ferrand que a la vegada desem penya de manera acabada lo personalje "Iossen Baldomero.

Secundaren bé la Sra. Rodés y los Srs. Camps, Ca­nyls y Fabré.

CLARiS.-Diumenge per la tarde se posa en escena la bonica parodia La ,'atlla torta, distingintsbi tots quants hi prengueren part, especialment lo Sr, Fages, que tragué molt partit de son cómirh paper.

També se representa la pessa Carambola, desem­penyada ab aplauso per la Srta. Julia y los Srs. E, Bo­vé, Marcb, Torrus y Mani.

ANTÚNEZ (GRAcu).-En Joanet y En Lluilet, sigué la única producció catalana que 's posa en escena diu­menge passat en aqueixa concorreguda reunió, obte­ninlhi aplausos la Srta. Blanca y los Srs. Anglada ( .). Curi y Serra,

Pera dema diumenge a la tarde, s'anuncia lo bene­fici del director d'escena, l'estudiós jove don Anlon Anglada, ab un aplaudit drama catala. A jutjar per los preparatius, la fnnció promet veurers en extrém (dVO­rescuda, lo que colebrarém moltissim.

BANYA GRACIENSE (GRACIA).-Gracias a Deu, que després de t¡¡nt temps hem pogut presenciar en aqueixa

cietat , una funció del tot catalana. Lo programa de diumenge passat se compongué de ¡Dorm! Lo primer dia, Primer jo y l' estreno de un mOllólech Sobre la creu, recilat discretament por lo Sr. Mir y resultant ser­neaulor lojóve Sr. Portas, loqui 'svegé aplaudit. Del desempenyo de las tres primeras produccions en sor­tiren ayrosos la S,'a. Roselló y los Srs . Arqués, Trujols, BarlJeran y Mir.

LA CATALANA.-Escullidissima resulta la funció que diumenge passat dona a benefici de la «Acadelllia instructÏ\"a¡¡ (/ne aqueixa Societat patrocina,

Se representa l' lIplaudida obra L' Hereu éssent interpretada ab ajust per las senyoras Balmes y Gime­

'nez y los Srs. Jordi, Gibert, Ribas, Mari, Comellas, Corts, Simó y Rojo (R. Y F.) especialment la primera de las ditas senyoras, que executa molt bé son paper, veyenlse en extrém aplaudida.

Després lo Sr. Pallach y Roja (R.) recitaren lo mo­nólecb l/Sense dOllas!l que 'Is valgué molts aplausos.

CASA NOVA .-De dia en dia 'ns aném convencén més .

de que no es improductiva nostra campanya en favor de que las Societats Recreativas representin ab pl'e­ferencia obras catalanas.

Aquest mateix Ceutre n'es un d'ells. Entussiasta pro­pagador de nostre teatro, no s'aparta del carni que té trassal. Diumenje se representa Lo mas pl';rdut y lo di­verlit saynete Un llaminer dintre un sach, lI'ayentne profit l'aplaudida Sra. Mas y los Srs. Domenech, Se­rrat. Vila. Arcalis, Aleg, BalTiI, Ors, Gumbau, Arzue­Ilo, Subfdé, Manso, Dominguez y Laporla.

Un aplauso a tots.

ATENEO MARQUÉS DE LA MINA.-¡,De que 's va Compondre la funció del diumenge'? St'ncill8ment de las comedias A pel y ci rapel, A cop calent y Als pelis de vosté. "Quins Vi.n ser los aficionats que val'en pcn­drehi parI'! La estudiosa Sra. Puchol y los Srs. L1ol'ens, Piol, Cail'ó, Puig, Aleix, Palmer, Sola y noca. "Quins varen ser aplaudits'! tols.

ALMOGAVAR.-Per fi arriba lo tom li n'aqueixa favorescuda Socielat. Lo programa dc diumenge sigué escullit A cop calent. ¿'M caso? y La nit de nuvis. La primera si l' haguessin repassada un parell de vegadas més, haguera sortit ajustadll y lo monólech segon de la llista, recitat per lo Sr. Rozas, sigul1 aplaudit. En quant 11 la última producció, la Srta. Faul'a va fer una nUVHl molt graciosa; la Srta. noca 's porl{¡ l'egular­ment, lo Sr. Costa, li pesar d' haverse encalTe¡.;at del paper de nuvi a última hora, 'n sorlí ayrós; bé lo Sr. Riberll y lo Sr. Font passador.

En resúm: una vetllada sumamenl agradable. R. OnDA.

Pensaments

Las donas son com los enigrnas, que un cop endevi­nats ja no agradan.

Es prec ls fer no alió que vé de gust, sino lo que, un cop llest, s' estara content d' haver fel.

. A. V.SSIOT.

Rn tolas las escenas del mon, los espectadors enve­jan als actors y aquestos als espectadors.

HiNI'IIQVIN

L' home que fa sabatas esta segur de guanyar un aalari; l' home que fa un llibre ó und tragedia no esta segur de res.

MM •. n. TJll'4CIl'4.

La virtut, com la gramatica, s' apren ab la practica y 's recorda ab exemples.

Pn. GJlRP.lUT.

La primera cosa que fan duas donas quan se tro­van, es buscarse defectes l'una li l'altra, la segona es adularse. . ..

La dona insensible es la que encara 110 ha trobat li aquell a qui deu estimar.

La mateixa cosa es molt sovint posada en boca d'un home xislós, una gracia ó UDa bona frase y en la d'un

imple, una ximpleria.

7

La guerra, qual objecte es lo de matar gent, resulta ser l'ofici que 'n fa viure més.

G. M. VALTOUR. , La naturalesa va donar al home no més que sa ra-

mella, lo mateix que als altres animals; res mes li de­via; fou l' home qui crea lt la d(,na a forsa d'amor; del mateix modo que ab tol y son lalent divl, Praxi­teles y Pradier d'un bloch de m{¡rmol no 'n faran mes quO una bermosa estlttua, perque esta reservat {¡ la primera vella que se li agonolli devant y que li de­mani alguna cosa de ferne un deu.

ALFONS KARR.

Novas

Avuy regalém a noslres ahonats las planas 85-86 y 9t-9~, del drama «L'Agulla)).

.... Lo dissapte de la setmana passada va representarse

ab gran aplauso en lo teatro de Figueras, lo drama ca­tala Ferma despolí forçada original de Joseph Amat. Sos conciutadans li tribularen una enlussiasta ovació, y l'obsequiaren ab un banquet y una serenata. ....

L'Arxiu Lirich-dranuítich de D. Francisco Perez Pol, qu' estava instalal en lo carrer Roig, n.o 8, f ,er, ha sigut trasladat al n.o 'U, entresuelo, del mateix carrer.

CONCURS DE EPiGRAMAS

Del escrutini de las papllletas de votació, rebudas, han resultat elegits, pel'a formar part del Jurdt, los tres senyor!! segUents:

D. Trinitari Costa. D. A. Palleja. D. Abelardo Coma.

Obtinglléren vols, ademés, los Srs. Claudi Mas, Si­mon Alsina y Clós, Domingo Barlrina, Salvadó Bona­via, Joan Forluny y Gilell, Boniraci Poch, Fredt'rich Soler, Conrat Roure, Joan Costas, Pere Blanch Roig, R,Ifel Comas, Enl'ich Riera Mateu, Joan Tarré, Joseph Escachs y V., Anlon Casllnov8s, Pere Giralt, F. Gil'o­nés, Joan Via, EOI'ich Mestres Fonts, Amanci Perato­nel', Joseph M. Codolosa, Auton Ferrer y Codina.

Los tres senyors elegits quedan convocats pera la junta que lindr!1 1I0ch lo próxim dilluns a las set de la tarde en lo locdl de aquesta Administració.

Juliol, f6, de f882. Lo Secretari,

J. IMENO,

Entreteniments

Opina un individuo de l' Academia de Ciencias Na­turals y Bellas Arts, que debía ésser un colega seu l'

8 Lo TEA.TI\o REGIO!U.L

encarregat de batejar los carrers anticbs y plassas de Barcelona y la Barceloneta; fundantse en l' abundan­cia de noms trets dels tres regnes de l' bistoria natu­ral y d ' altras Ciencias y arta que 's lleigeixen en las oantonada • .

Aqul va la proba:

ZOOLOGIA

Lleó. Lleona, Tigre, Aucells, Freixuras, Cabras, Ases, Perdiu, Milans, Cisne, Bou, Moscas, Petxina, Mico, L1ebra, Cucb, Esquirol.

BOTA NIU. Flor, Fruita, Agla, Cirt'ra, Bruch, Avellana, Rosa,

Palma, Ginebra, Alsina, Olm, Morera, Alba, PI, Cara­bassa, Glnjol, Figuereta, Palla, Junqueras, Tarongeta, P¡¡nsas, Tomil/o .

MINIULOGfA.

Roca, Arenas, Sal, Barra de ferro, Pom d ' or, Plata.

AsnoMo.fA .

Aurora, Cometa, Estrella, Lluna, Orient, Llevant, Mitjdia, Ponent.

AaQuITICTUU.

Palau, Banys, Arcbs, Triangul, Claveguera, Mina, Pont, Baluart, Tres voltas, Pou, Porta ferrissa, Tapias.

PIMTUU.

Groch, Roig, Sombra, Vermell, Cendra. Sens dupte que l' i1ustre académicb estava sobrat

de rabó. R.

Enigmas

XARADA Mon hu es medicinal, la segona una vocal, mon lres crea la Natura y la lol, nineta pura, instruheix ton cerebra I.

B. CARLlTOS .

lNTRtNGULlS Buscar lo nom de una Nació Europea que anantne

trayent una lletra del detras dongui lo següent · vege­tal, r.om d' bome, ciutat Europea, licor, giral metall, lletra.

JOAN COSTAS.

GEROGLlFlCH X

I DIMARS.

AL

N DIJOUS.

AI ND

DIVENDRES.

PER ET DEU TINT ULS.

CREU DE PARAULAS

Vertical y borisontal: t.· ratlla, animal.-i.·, mi­neral.-3.·, nom de dona.-i.·, carrer de Barcelona. -5.·, parl de la persona.-6.·, en las cartas . .

lhMol'l" FIUIOL C: (Las ,olucions en lo prdxim número).

A.. "V':f a

Tots quants presentin en noslra Administraci6, las solucions cie tots los Enigmas de aquest núme­ro. tindran obció al premi consistent en un globo aeroslcíllCh de 1'7$ melr'os d' alsada, pera lo qual s' estableixen las se~Uents condicions: S' admeteran las solucions desde la sortida del número fins a las cincb de la tu de del dilluns. Cada plech contenint ditas so­lucion., se li dara lo nÍlmero d'ordre de sa presenta­ció. A las set de la tarde del dit dilluns se verificara un sorteig y lo plech qual número resulti premiat, aquell haura obtingut lo premi.

Cada plech deu anar acompanyat de unas cubertas de aquest número.

Poden los interessats que bo desiljin assistir al sorteig.

SolucioJll als Enigmas ÍllIIrtata en 10 número as.

Xarada .-SA-B4-TA-U-DA. Targeta.-BuBA ROJA-FREDERICH SOLER.' Ters de sllabas.-Su-n-Do

VA-LZ-IlQ DO-RO -TU

Gerogllfich.-V. T Y QUATRE ROUS ES UN DU.

Varen presentarse 7 plechs ab las solucions, baix r ordre selolllent:

1, Manuel Torres.-2, Juli Torres.-3, Francisco Cussó .-', J. Campins .-5, Joseph Rosés.-6, Frede­rich Garriga.-7, Esteve Posiello.

Verificat lo sorteig, resulta aravorillo número 3, que correspon al plech firmat per Francisco Cussó.

Correspondencia

v. c., Reu~: scrv('ixis activar lo demanat.-J. P., Mollet: rebu~. -LI. S. Reus: va sllr pH excés de original, termina aquest me •. -c M. , Vilafranca; fet l' envio.-J. Rey: per altre vegada.-J. T. R.: admés.-A. Pallejil : no '115 agrada prou .-"CatRI6 arago-­nés: ja vil mes bI\ .-Ptlret dets ventAllA: .erviril algo.-M. ~erra Castells: es frlvol -Enrich Riera: semblarfa "pelició del article. -Félix Bertràn : no va prou bé.-FrIlDcelcb Torre.: aDir6.-Bar­tumeuhtlt de Gracia : .bé, noy, bé, ne pablicarém un.-Joseph­Escachs y V.: aniré arreglllt, lo final Aerla fora de temp •. -UI) català de MaM: anirà la Amor03a .-Un fulano: lo rombo.-Josepl1 ROAes: Molt fluixet.-J. Campins: un g,rogUflcla.-UD ell\udlaDt: algun.-LRgarder: son poch cuydats.-L\ula Coata: al DO ,.t .. tant potser faria mes bODI vers08.-lsidro Martlnez: arreslit. IlDI· rll.-Joan ArMs Aleu: anirà una.-Joseph Bach Generó: aol'" lA filadora.

La Catalczna.-Imp. de J. Paignntóa, Dormitori de St. France.ch, S.