SI VOS AGRADA ESTAR A LA FRESCA @ca ... - Unio Musical … · dre sense baixar la guàrdia....

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 35 • JULIOL 2009

SI VOS AGRADA ESTAR A LA FRESCA

Envieu-nos el vostre correu electrònic a [email protected] perquè vos puguemenviar, a la vostra safata d’entrada, les noticies més fresques de la Unió, recordar-vos les coses que programem al + Unió o avisar-vos de qualsevol novetat. Ah!Poseu el vostre nom.

Núm. 35 - JULIOL 2009

2

EDITORIAL

iuen que mai plou a gustde tots. I és cert. Quanaquesta revista arribe ales vostres mans, hi hauràqui estarà ja de vacances,altres encara estaran tre-

ballant i altres, desgraciadament,esperant que els arribe l’hora de tro-bar el primer o el “següent” treball.Maldita crisi: la provoquen els rics, lapaguen els pobres i se la cobren elsrics. I nosaltres, amb la revista.

Aquesta revista arreplega les acti-vitats de la UNIÓ des de finals defebrer cap ací. Han hagut activitatsfortes, algunes d’elles ja vénen realit-zant-se des de fa temps: dia de la dona(per a la crònica del Dia de la Donahem guanyat la signatura de Sara,membre de la Junta i organitzadorahabitual d’estos actes), concerts(Ximo i Àngels ens parlen dels de laCoral, Imma i Salva de la BandaJuvenil), setmana cultural (Paco,Toni...)... però hi ha hagut enguanyalgunes novetats: una, la Fira de lesBandes, dins del programa d’actescommemoratius del 25 aniversari dela Coordinadora de Bandes Federadesde la Ciutat de València. El nostrecompany de revista, Salva, ha estatmolt implicat en la seua organització.Ací a la revista en fa un repàs. Altra,la celebració del Xé Aniversari de laBanda Juvenil. Cal donar alè al que ésla nostra pedrera, on es forneixen elsfuturs músics de la nostra Banda. Hiha un bon nivell que s’ha de mantin-dre sense baixar la guàrdia.Novament Salva ens acosta a la figu-ra del seu director Juan CarlosLópez Luján.

També en aquesta revista hemrecuperat la secció “Músics de laUnió” i ho fem amb una signaturajove: Carles Hernández Coscollà,parlant-nos d’un altre jove: JuanPechuán; i un article de Jesús Garcíasobre el “tio Vicent”. Persones comell fan estimar la música, són una joiaper als músics i totes les societats vol-drien tindre’l entre els seus socis ipúblic. Inés Sáez ens regala un arti-cle sobre la música i el nostre cervell.Igualment podeu llegir seccions queja són habituals, però no per aixòmenys d’agrair: l’Escola per Ximena,i com no, l’entranyable Piccolo diver-timento, on hi ha un fum de faena iimaginació comprimida en una pàgi-na. Gràcies Joan!

Açò que acabe d’escriure, no ésmés que la crònica en present del pas-

sat. La revista sol arreplegar i alçaracta d’allò que hem fet. Però enaquest editorial, que és sempre la dar-rera pàgina que s’escriu, ja puc avan-çar-vos una bona notícia: enguany lesFestes Populars estrenaran logo, delqual tothom podrà beure aigua benfresca. L’artista ha sigut MartíForés, col·laborador incansable en lesactivitats del Barri, aportant semprela seua capacitat artística per ferreeixir el Barri i les seues entitats.Des d’ací donem la benvinguda al logoi les gràcies a Martí.

I parlant de Festes Populars, heude saber que les d’enguany seran elsdies 10, 11, 12 i 13 de setembre (dedijous a diumenge), que hi haurà hip-hop (després del novedós èxit del’any passat), rock, música en valen-cià, festa infantil, paelles, pilotavalenciana... La gran novetat del2009 serà la 1ª Trobada de TorresHumanes dins dels actes del V CicleCultural al voltant de la Dolçaina. Nodiré res més. Cal comprar el Llibretde Festes per saber el dia i l’hora decada cosa i a més perquè allí hi hainformació molt interessant sobre elsactes de les festes i sobre el Barri, amés de ser una forma de col·laboraren el manteniment de les FestesPopulars.

Després de la Assemblea Generalcelebrada el passat 16 de juliol, volemfer el possible perquè vos arribe lainformació sobre les activitats de laUnió de manera més fresca, puntual,immediata... Si estàs interessat/daenvians el teu correu electrònic [email protected] i passaràs aformar part de la nostra base dedades per a la difusió.

Cal també des d’ací donar la ben-vinguda a eixa nova iniciativa que ésel grup de percussió. Amb el presi-dent de la Unió al cap, ara en qualitatde sonador de congues, timbals, bon-gos i altres instruments percutits, lainiciativa ha pres força i ja hi ha unbon grapat de gent acudint alsassaigs. Si estàs interessat/da, no hodubtes, eixe és l’únic requisit que etdemanaran per a apuntar-te.

Bo, amigues i amics, passeu unbon estiu, i com la revista de segurque us queda curta per a tant detemps, acompanyeu-vos d’un bon lli-bre i gaudiu de la companyia de lafamília i les amistats, ara que sou atemps encara.

Josep Francesc Blai Duart

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)www.uniomusicalhorta.comcorreu-e: [email protected] GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors), Elena Casero, Josep Climent, Inma Coscollá,

Ximena Ortega, Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez

Col·laboradors:Sara Sánchez, Jesús García,

Toni Francés i Carles Hernández

Foto portada:Tomás Sánchez

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Col·laboren:Conselleria d’Educació

Acadèmia Valenciana de la Llengua

sumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

A poqueta nitDia de la Dona 2009 . . . . . . 3

XXV Aniversari CoordinadoraLa Fira de les Bandes . . . . . . 4

La CoralÀfrica crida . . . . . . . . . . . . . . . 6

EscolaAudicions aspirants . . . . . . . . 7

Banda JuvenilConcert de Presentació . . . . 8Concert Consolat de Mar . . . 9Concert Xé Aniversari . . . . . . 10Entrevista a Juan Carlos . . . . 12

Músics de la UnióLo de Pechu . . . . . . . . . . . . . . 14

La UnióA Vicente Jordán . . . . . . . . . . 15Voluntariat pel valencià . . . . 15

Setmana CulturalDes de la música . . . . . . . . . 16Nit de la canço francesa . . . . 16El Concert de la Banda . . . . . 17Concert de l’Orquestra . . . . . 18Concert de la Coral . . . . . . . . 19Aquarel·les . . . . . . . . . . . . . . . 20Correfocs . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Calaixera . . . . . . . . . . . . . . . . 21

La Música . . . . . . . . . . . . . . . 22

Piccolo divertimento . . . . . . 24

DBon estiu i bones Festes Populars

notícies musicals

3

A POQUETA NIT

es de l’any 2007 laUMH ve celebrant el 8de març dia de la donatreballadora, a mi m’a-grada no oblidar el

terme treballadora ja que treba-lladores som totes les dones.Treballadores eren les dones quemoriren a Nova York el 1908,com treballadores són les donesque cent anys després continuenlluitant per la igualtat laboral,econòmica, social, etc.

Treballadores eren les donesescultores, pintores, escriptores,músiques que sols volien tindreun lloc en un món reservat alshomes.

Treballadores eren les mestrerepublicanes, dones que feren de laseua professió un instrument per aeducar en llibertat i en igualtat.

Cent anys després les donesen aquest país i arreu del mónpateixen cada dia maltractamentper part dels homes, arribantmoltes vegades a morir.

I de maltractaments hem par-lat aquest 6 de març, un maltrac-tament realitzat amb total impu-nitat, el mercat negre de xiquetesa Nepal.

L’OMS calcula que prop de dosmilions de xiquetes en el mónestan atrapades en el comerçsexual.

Dia de la Dona 2009

DAlex Hurtado, el nostre convi-

dat, gran aficionat als viatges i ala fotografia, ens presentà unreportatge fotogràfic, titulat“Traficando ilusión: testimonioy fotografias sobre el tráfico deniñas en Nepal e Índia” del viat-ge que ell va realitzar l’estiu de2007 per encàrrec de l’organitza-ció MAITI NEPAL, entre les ciu-tats de Katmandu i Bombai.

Nepal es un país asiàtic on lameitat de la població viu sota elllindar de la pobresa i on prop del40% de la població és menor de14 anys.

A Nepal dones i xiquetes sónvíctimes de l’opressió sexual, laviolència, indefenses davant leslleis, però sobretot víctimes de lamisèria.

Amb lesseues fotografiesdures però ambesperança alho-ra, Alex Hurta-do ens contà quees preteniendues finalitats.Per una bandamostrar la reali-tat d’aquestesxiquetes, quehan segut enga-nyades amb fal-ses promeses de

treball, venudes per les seuesfamílies com esclaves, o raptadesper màfies que les porten a pros-tíbuls de Mumbai en l’Índia. Enscomentava que aquestes jovesprocedeixen de les castes índies inepaleses més baixes (els intoca-bles), però això no les lliura deles vexacions i violacions delsclients indis que amb la creençaque el coit amb una verge cura lesmalalties, les volen cada vegadamés jovenetes. I també difondreel treball que aquesta organitza-ció MAITI NEPAL realitza: pri-mer lluitant per rescatar-les deles màfies, sense recolzament nide policia, ni dels les lleis; des-prés la seua tasca de rehabilita-ció tant física com moral en casesd’acollida. Moltes xiquetes i lesseues famílies, degut a creencesreligioses, pensen que la culpa ésseua per algun pecat que hancomés en una vida anterior i nomereixen res. La majoria no tor-naran mai a viure amb les seuesfamílies, que les rebutgen.

Aquesta ONG realitza tambéuna tasca fonamental de difusióde les experiències d’aquestesxiques i recorre els poblesmenuts i aïllats on les xiquetesconten les seues vivències, pertal que altres no siguen enganya-des i visquen l’infern que elleshan viscut.

Sara Sánchez SerenaFotos Alex Hurtado

i Salva Benlloch


4

XXV ANIVERSARI COORDINADORA

l 9 i 10 de maig de 2009,la Unió Musicall’Horta (endavantUMLH) participà en laprimera Fira de les

Bandes, organitzada per laCoordinadora de SocietatsMusicals Federades de la Ciutatde València, que tingué lloc alsJardins de Vivers. LaCoordinadora, de la qual laUMLH és sòcia fundadora, cele-bra enguany el seu 25Aniversari, per la qual cosa haprevist una sèrie d’actes, delsquals ja ha esdevingut l’Entradade Bandes a la Ciutat de València(22 de febrer), la Presentació del25 Aniversari al Saló d’Actes delrecinte de la Petxina (6 de març)i ara també les Jornades deConvivència per a joves músicsde les bandes de Coordinadora(27 i 28 de juny).

Després de tres o quatremesos d’activitat intensa, arribàel mes de maig. Hi havia unamica de tensió continguda per-què la Coordinadora havia apos-tat fort per una idea de la qual nohavia precedent. De fet, una set-mana abans no teníem ni el per-mís de l’Ajuntament del cap icasal per a instal·lar la Fira.

Només arribà aquest, s’activà tot:casetes, electricitat, l’espai delMuseu de Ciències Naturals queens havia concedit el mateixAjuntament per a fer activitatsper als xiquets, la seguretat, l’as-segurança...

Alguns components de laUMLH recordarem aquella set-mana prèvia, perquè les 25 ban-des que integren la Coordinadorahavien confiat la Fira a unacomissió en la qual, la nostrasocietat estava molt comprome-sa, especialment en la resoluciódels problemes d’infraestructu-ra, de relació amb institucions,de recerca de col·laboradors itambé de tasques de coordinació.Bé, la vespra de la Fira estava totpreparat i les 25 societats (mésdos coneguts comerços de músi-ca que s’afegiren, MusicalGualco i Nostra Música) vanarribar al passeig AntonioMachado de Vivers amb els seusvehicles carregats amb cartells,programes de mà, fulls informati-us, monitors de televisió, bande-res, cervesa i coques de llanda,però sobretot, carregats de moltail·lusió. La gent que formàvempart de la Comissió de Fira, quehavíem dedicat mesos a preparar

aquesta festa, somrèiem: encarano havia començat i ja sabíemque anava a ser un èxit.

Efectivament, dissabte dematí, els polítics, acompanyatspels representants de laCoordinadora, la inauguraren.Aleshores, les xarangues arriba-ren des dels quatre punts cardi-nals als llocs on esperaven elsmúsics que havien d’encetar lesactuacions programades (una deles xaranges era gent de la nostraBanda). Estava la televisió. Elscamins del jardí eren artèriesque duien gent que sentia lamúsica i s’apropava; OctavioHernández, que fa en PuntRadio Nuestras Bandas deMúsica, el mateix dissabte dematí muntà a Vivers un progra-ma de ràdio de més de dueshores, amb opinions, música deles actuacions, entrevistes, etcè-tera. La Muixeranga deValència s’alçava cap el cel aquí iallà. De sobte, s’improvisava unacercavila. Ja de vesprada, apare-gueren les veus de les corals.Estigué la nostra, la Corall’Horta, dirigida per Alejo PérezLamata i també l’Orquestra deCambra de la UMLH, dirigidaper Miguel Morellà Asins.

E

La Fira de les Bandes

notícies musicals

5

XXV ANIVERSARI COORDINADORAL’endemà, diumenge, continuà lafesta amb moltes més actuacionsmusicals. Ací, un grup de venttocava un tango preciós i mésenllà una banda de jazz feiaautèntiques delícies. En un altrepunt, quatre xiquetes acompa-nyaven el cant dels pardaletsamb l’harmonia clàssica delsseus clarinets...

José Solis, membre de ladirectiva de la Coordinadora icompany de la Comissió de Fira,va ser l’encarregat de organitzartot aquell programa musical quefuncionà com un rellotge. Per acloure la fira, organitzà unabanda magnífica amb músics detotes les societats, que desfilàencapçalada pel president deCoordinadora José Vicente

García Alapont i la directoraPatricia Rosaleny SerradorPassaren davant la presènciadestacada de les banderes querepresentaven totes i cadascunade les societats musicals. Unamanera preciosa d’acabar.

Cada caseta havia segut lacasa de cada associació musical ino importava de quina bandafores, en qualsevol lloc t’oferiencervesa o orxata o vi i, fins i tot,pernil, però sobretot, conversa.Tot i la “intimitat” de les casetes,els directius i els músics de lesdistintes societats havíem estatjunts durant aquells dos dies iaquesta proximitat ens haviacondemnat a trobar-nos en unadimensió més humana, distinta aaquella de la solemnitat de lesassemblees. Fou una ocasió

immillorable per a adonar-nosque les societats musicals tenimmés punts de coincidència que dediferència. Les experiències i elsproblemes de totes i de cadascu-

na de les societats són tan pare-guts que l’enteniment i la compli-citat s’escampà com una tacad’oli que difuminà les rivalitats.

Els homes i les dones de societatsmusicals ens despullàrem de pre-judicis. Que bé es parlava ambuna cervesa en la mà recolzat almostrador d’una caseta! Hihagueren bromes, ens férem foto-grafies i explicàrem moltes cosesals veïns i veïnes segons arriba-ven. En definitiva, vam fer festa,que, al cap i a la fi, era del que estractava.

Les actuacions dels músics iles músiques de totes les edats(encara que majoritàriamentjoves) aturaven els sorpresosvianants que pensaven trobar aVivers només la bellesa de lescoses que ja coneixien de sempre:la frescor dels seus arbres, elscolors del seu roserar, la curadageometria de les tanques vege-tals... però mai no es podien ima-ginar que durant aquells dos dies,el jardí, a més de tot això, teniamúsica.

Salva BenllochFotos Tomás Sánchez


6

LA CORAL

n altre any, la coralde la Unió Musicall’Horta de SantMarcel.lí, ha assolitel seu compromís

solidari amb el continent que,tot i ser el bressol de la huma-nitat (no debades és allí ons’han trobat les restes mésantigues d’homínids) és però,a hores d’ara el més necessi-tat d’ajuda, aquell amb el qualla solidaritat no pot ser unaparaula tova, buida de contin-gut, sinò arrelada en allò mésfondo de les ànimes compro-meses.

Aquest any, la nostra coralva intervenir com a guanya-dora del certamen passat i,com a tal, mentre les altresagrupacions participavenamb un repertori de trespeces, nosaltres ho feiemamb un de més breu que n’in-cloïa només dues, per la nos-tra condició de cor convidatque no va a lluir-se, sinò atenentel requeriment de l’organització.

La meteorologia no es va mos-trar comprensiva amb Àfrica, iper què hauria de fer-ho si fasegles que Àfrica i la meteorologiano es parlen, com si hi haguésalgun compte pendent entre amb-dós?

Dins l’església feia una calorque fonia els rostres com si fossenfigures de cera. Quan va acabar-

U

se l’actuació de tots els grups par-ticipants, els núvols, abans con-temporitzadors, van descarregaruna plugeta fina barrejada amb lapols que des de dies surava proce-dent del mateix continent …

Va ser aleshores quan vaigpensar si no serien aqueixes lestornes africanes d’allò que abun-da a les seues terres com ara lapols, barata tota l’explotació pati-da, la indiferència suportada,l’odi acumulat i l’oblid……

A dures penes vam poderinterpretar totes les coralsunides el Cor di Schiavi de l’ò-pera de Verdi NABUCO , i, l’e-moció d’aquesta interpreta-ció, les veus dels homes i lesdones, de sopranos , contra-alts, baixos i tenors, depobres i rics, de joves i vells,tots units en una mateixaemoció, sota un cel encapo-tat, amenaçador, amb les nos-tres veus exaltades de patrio-tisme, enyorança i sentimentnacional.

Finalment, el cel es vaobrir en una ploviscada d’ai-gua fangosa que no va aple-gar a la descrita en la Bíblia,quan conta que ploguerengranotes del cel, i allí va aca-bar la història d’aquest actede germanor amb l’Àfrica deles pasteres, dels nadonsmenjats per les mosques, delsxiquets d’esquelets transpa-rents, dels xiquets soldats,

del SIDA, del còlera, del paludis-me i la tuberculosi.

Molts es disolgueren enespaordida desbandada provoca-da pel fang inoportú, mentre quealtres romangueren estoicamentfins que s’acabà el sopar i, en com-pensació, alguns llamps seguitsdels trons corresponents els vanamenitzar el comiat.

Ximo EspíFotos Paco Beltrán

Coral L’Horta: Àfrica crida

28.06.09 La Coral al Palmar26.06.09 Ronda Estiu

notícies musicals

7

ESCOLA

Audició aspirants grau mitjàFalla Arquebisbe Olaechea. 17.05.09. Fotos Barto Sintes

urant el transcurs delmes de maig, el nostrelocal s’ha omplit unavegada més dels sonsdels diferents instru-

ments que estudien els alumnesde l’Escola. Inauguraren aques-tes audicions les aules deTrompa, Trompeta i Percussió icontinuaren en les dates segü-ents la resta de disciplines queconformen la nostra oferta edu-cativa – clarinet, flauta, violí, vio-loncel, saxòfon, trombó, bombar-dí, tuba i tècnica vocal.

En aquestes jornades elsalumnes tenen l’oportunitat demostrar a les seues famílies elsavanços que han aconseguitdurant el curs, així com acostu-mar-se a actuar en un escenaridavant el públic, el que tambéfora part del seu aprenentatge.

Cap destacar l’audició del dia17 de maig en el local de la FallaArquebisbe Olaetxea-San Mar-cel·lí, amb l’actuació dels alum-nes que es preparaven per arealitzar les proves d’accés de lese n s e n y a n c e sp r o f e s s i o n a l s(des d’aquestespàgines el nostreagraïment a laFalla per la seuacol·laboració). Adia de hui, jarealitzades ditesproves, doneml’enhorabona atots aquells queaprovaren (el85%) i animem acontinuar inten-tant-ho a aquellsals quals enaquesta ocasió

els faltà la quota de sort que ésnecessària en aquestes situa-cions.

Ximena OrtegaFotos Barto Sintes

D


8

BANDA JUVENIL

res serien els títols quepodrien emmarcar elrecord d’aquest con-cert:

Quant costa fer un músic!Quant tardarem més?Enhorabona! Quin orgull!

Quant costa fer un músic!El meu amic i company de

faristol en el clarinet, RafaMontesinos, que va ser el primermestre de música del meu fill , itambé el meu, sempre diu quecosta molt fer un músic, i que s’hade cuidar i ajudar-li a que estimela música i el poder fer-la. És ungran esforç aprendre a tocar, i altemps pot suposar un gran plaer...Recorde la foto de les xiquetes ixiquets als que es va fer la presen-tació oficial amb el seu instru-ment en el concert. Recorde lescaretes de satisfacció, però tambésé veure darrere les caretes dedesgana quan han d’estudiar i no

volen, o l’esforç de les seues famí-lies per a dur-los a classe, per acomprar l’instrument, per a ani-mar-los a que estudien en casa...Sé veure tot eixe esforç que és unacarrera de fons, però sé que val lapena quan la satisfacció guanyaen la balança, quan poden arribara gaudir d’un concert, quan podenapreciar la música, quan se sabencapaços d’aprendre una partitura,quan poden fins i tot fer-se amigu-es i amics a través del contacteamb la música. Costa molt fer unmúsic... però si la satisfacció gua-nya, val la pena!

Quant tardarem més?El concert va ser en l’Auditori

de la Banda Primitiva de Paiporta,a la que li agraïm que ens permete-ra la utilització del seu espai, per-què NOSALTRES NO EN TENIM!!!Ja no ens queden paraules ni argu-ments que no s’hagen dit. PacoBlai en les presentacions, fa mos-

tra de saber fer i d’ingeni per a queno perga potència i importància lademanda d’un espai digne per a laUnió, per a que no ens acostu-mem... La veritat és que ocuparl’auditori d’altres Bandes ajuda aagrair la solidaritat i la camarade-ria..., però també és cert que famolt present la carència i ajuda ano acostumar-se. Quant tardaremmés?

Enhorabona! Quin orgull!No puc acabar l’article sobre

aquest concert sense donar l’en-horabona a la Banda Juvenil i aJuan Carlos López Luján, el seudirector. Què bé sonaren! Quinconcert més bonic! Quin orgullque el nom de Bandeta amb el quecomençàrem a anomenar-la... jaels quede menut, encara que sigaentranyable.

Inma Coscollà GironaFotos Barto Sintes

Concert de presentació d’instrumentsDiumenge 8 de març de 2009 a les 11’30h. a l’Auditori de la Banda Primitiva de Paiporta

T

notícies musicals

9

BANDA JUVENIL

rribàrem a la nau deConsolat de Mar, aBenaguasil, en cotxeo en autobús. Matíde dissabte 16 de

maig. Els pares dels músicstenien l’excusa perfecta per aeixir de casa. Els músics, elsfills, la il·lusió de tindre unnou concert amb la bandeta.

Abans del concert, el pas-seig per l’ampla exposiciód’instruments musicals i elsulls darrere la lluentor de lestrompes i la netedat delstrombons que penjaven de lesprestatgeries. Els més menutsvolien tocar-ho tot, especial-ment els instruments de per-cussió i sobretot les bateries.

Era l’hora. Pujàrem lesescales fins la sala de con-certs. Agafàrem el programade mà d’un faristol. CarlesSubiela ens donà la benvingu-da i recordà l’esforç dels jovesmúsics i dels seus pares imares, del valor educatiu deles escoles de música de lesbandes. Els assistents es sen-tiren identificats amb lesseues paraules i respongue-ren amb un fort aplaudiment.Després va introduir la BandaJuvenil de la Unió MusicalL’Horta i al seu director, JuanCarlos López Luján.

Començà doncs, el següentconcert:

Consolat de Mar de FerrerFerrán, Sisco (marxa mora)d’Adam Ferrero, LópezOdero de Ferrer Ferrán,Skyline de Sven Van Claster,Beat-Blues-Swing de KoenPletinckx i Abba Gold de RonSebregts.

Gràcies, Consolat de Mar,per la iniciativa d’organitzaraquests concerts de bandesjuvenils en favor de tots elsxiquets i xiquetes que s’in-trodueixen en l’oceà de lamúsica.

Salva BenllochFotos Barto Sintes

Concert de Consolat de Mar

A


10

BANDA JUVENIL

Concert del Xé Aniversari

la Unió Musicall’Horta ESTEM DEFESTA!

Estem de festa per-què des de fa 10 anys un

grup de joves músics i músiquesve treballant de forma continua-da i constant per enriquir cultu-ralment el nostre tros de ciutat, elbarri Sant Marcel·lí.

Estem de festa perquè allòque començà com una aventuraincerta a partir de l’assignaturade conjunt instrumental dins del’Escola de Música (parlem de1998), s’ha consolidat, s’ha fetgran, ha trencat murs i parets iha eixit al carrer; ha obert noushoritzons musicals, culturals iprofessionals a un bon grapat dejoves nostres. No parle de gentdesconeguda, parle dels seus fillsi filles, de les seues nétes i els seusnéts, dels seus nebots i nebodes,dels vostres amics i amigues, delsnostres músics i músiques.

Estem de festa perquè festa ide la bona, és el que elles i ells hananat fent dia a dia, mes a mes,d’assaig en assaig, de concert enconcert, primer al costat de laBanda gran, després, des de

2001, ja tot sols com a BandaJuvenil, coneguda per “laBandeta”.

Concerts de Fi de Curs, con-certs de Nadal, concerts de lesSetmanes Culturals, concertssolidaris amb Galícia i amb lesvíctimes del tsunami, concertbenèfic per als afectats de la sín-drome Prader Willy, concertsd’intercanvi amb altres societatsmusicals (Sedaví, Villar delArzobispo, Cocentaina)... Con-certs, alguns d’ells celebrats alPalau de la Música, com foutambé el del 5é aniversari, o elFestival de Bandes Juvenilsorganitzat per la Coordinadora deSocietats Musicals Federades dela Ciutat de València, i d’altresrealitzats, efectivament, al nostrebarri o en altres llocs del País comOlocau, o de la ciutat a l’ExpoJove.

No tenen límit, no hi ha fronte-ra, tot és mar obert. I el vaixellamb què naveguen, la UnióMusical l’Horta, dóna cobertura,recer i estabilitat, és garantia decontinuïtat i seguretat. Van benguarnits. Per tot això estem defesta.

EL DIRECTOREstem de festa, i hi ha motiu.

Perquè durant tots aquestos 10anys la Banda Juvenil ha anatagafant ritme, guanyant en inten-sitat, ha anat pujant de to, adqui-rint matisos, en definitiva: escri-vint i interpretant la seua partitu-ra. I ho ha fet sota la mirada aten-ta, el gest còmplice, el somriureencoratjador, la paraula oportu-na... és a dir, ho han aconseguitsota la batuta del qui ha sigut elseu director tot aquest temps:JUAN CARLOS LÓPEZ LUJÁN.

Estem de festa, i hi ha motiu.Perquè Juan Carlos és un homede la UNIÓ, un músic fet a la Unió.Començà els seus estudis musi-cals en La Unió Musical L’Horta,pràcticament als inicis d’aquestasocietat musical.

Als 11 anys ingressa alConservatori Professional deValència, obtenint el Grau Mitjàen l’especialitat de saxofon, fina-litzant el Grau Superior en elConservatori Superior de Músicade Castelló. Ha participat en dife-rents cursos de perfeccionament.

A mes a més de mestre de laBanda Juvenil, es professor de

(PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA, 07 de JUNY de 2009)

A

notícies musicals

11

BANDA JUVENIL

llenguatge musical, d’instrument(saxo), i Director de l’Escolad’Educands, des de l’any 1994 idurant aproximadament 15 anysha format part de la JuntaDirectiva de la UMH de la qual ésVice-president.

Què més pot dir una entitatsobre un dels seus socis? Doncsaixò, que estem de festa perquèhi ha motiu.

EL PROGRAMAPrimera part: Ducannon over-

ture de James D. Ployhar,Consolat de mar de FerrerFerran, Tom Sawyer suite deFranco Cesarini i La escala SIDÓde Ferrer Ferran (amb la partici-pació de l’alumnat de l’Escola deMúsica amb unes 80 veus)

Segona part: Churumbeleríasde Emilio Cebrián, López Odero deFerrer Ferran, Magallanes deFerrer Ferran i Anniversarymarcha-cha de Jef Penders.

LLIURAMENT DE REGALSCOMMEMORATIUS

En finalitzar el concert, elPresident de la UMLH, MiguelHernández Ferrer i XimenaOrtega, membre de la JuntaDirectiva, lliuraren dos quadrescommemoratius al Director i a laBanda Juvenil, respectivament.

Banda Juvenil, fent donació d’unregal, costejat entre tots elsmúsics, al seu director JuanCarlos López Luján.

Josep Francesc Blai DuartFotos Barto Sintes

i Tomás Sánchez

Quadres que són obra d’unaltre soci, Santi García, arxi-ver de la UMH.

I acabant l’emotiva esce-na, allí estava el xiquet XemaPanayiatopoulos, el darrermúsic en incorporar-se a la


12

BANDA JUVENIL

Entrevista a Juan Carlos López

— Abans que res, enhorabonapel concert del X Aniversari alPalau. Quina sensació t’ha dei-xat?

J.C.- Actuar en el Palau éssempre una gran oportunitat pera poder demostrar que la BandaJuvenil de la Unió Musical l´Hortava consolidant un gran nivellmusical, però també ungran nivell en altres aspec-tes.

Com a grup humà, s’haaconseguit la consistènciad’un entorn social en elqual els xics i xiques es tro-ben feliços i en el que s’hananat generant llaços entreels uns i els altres, on lamúsica és un pretext per aestar junts. Són coses moltimportants. A més, musi-calment també s’ha vistuna implicació molt desta-cable que ens ha fet disfru-tar d’aquest meravellósconcert. Estic molt feliç,eixa és la sensació que emqueda. Em sap greu que,per la data en què vamhaver de celebrar el con-cert, molta gent no pogueravindre per motius d’exà-mens, selectivitat etc.

— Encara no hasacabat de celebrarel X Aniversari i jaestàs pensant en elconcert de fi decurs de la Xiqui.Eres de carn o detitani?

J.C.- Desprésd’haver estat treba-llant setmana a set-mana, és necessarique els xiquets ixiquetes puguenmostrar als seus“papis” i a la resta elque són capaços d’a-conseguir; això elsfa setir molt con-tents; aquests con-certs els motivenespecialment.

— Són deu anyssobre el pedestal del director acàrrec de la Banda Juvenil,assajant dissabte darrere dis-sabte, un esforç tremend. Quèt’impulsa a continuar lluitant?

J.C.- No és una lluita, ho dicsincerament. Quan era xiquet ijugava al futbol, recorde que lavespra sempre estava nerviós,

però eren uns nervis que conte-nien un alt grau d’emoció i d’ale-gria pel que havia d’esdevindre.No obstant això, a última hora,partit darrere partit, netejava labanqueta amb la meua esquena.L’esport de la música no és així:aquí juguem tots i sempre guany-em; no hi ha reserves, tots i totessom molt importants; el que femno té cap sentit sense el company.La música és així de meravellosai per això cada divendres a la nitencara mantinc la mateixa il·lusiói emoció pel partit que hem dejugar l’endemà, el matí del dissab-te. No és una lluita, és una gransort.

— Com ha evolucionat laBanda Juvenil des de l’any 1999fins ara?

J.C.- En realitat, la UnióMusical l´Horta ha evolucionat enmolts aspectes, m’explique: lanostra ambició ha anat creixent,començant pel nostre directorMiguel Morella; cal no oblidar queporta amb nosaltres 20 anys isempre ha estat present el seurecolzament perquè els nostresmúsics tinguen el major nivelld’estudis musicals. Vull destacar atota aquella gent que treballa de

notícies musicals

13

BANDA JUVENIL

manera desinteressada any dar-rere any en aquest gran projectecultural, des del president MiguelHernández fins l’últim membre dela Junta Directiva i de tots elsseus col·laboradors. No em cansa-ré de repetir que quanta més gentcontinue els estudis d’ensenyan-ces professionals en els conserva-toris i evidentment grau superior,podrem marcar-nos metes mésaltes. Esta manera que tots tenimd’entendre la Unió fa que la majo-ria dels xics i de les xiques de labanda juvenil estudie en els con-

altra durant tota la seua vida i quenosaltres tinguem gran culpa d’ai-xò.

— Què convertix al/a l’estu-diant de música en músic?

J.C.- Entenc que és una pre-gunta que tu mateix t’has fet imolta gent es fa. És molt subjecti-va, no em queda més que manifes-tar la meua opinió personal. Per ami un estudiant de música es con-verteix en músic quan adquireixla capacitat de disfrutar i de ferdisfrutar amb la música. Cadascúque establisca el nivell delsmúsics.

— Per a acabar, quin conselldonaries als teus joves músics imúsiques?

J.C.- No penses mai que és l’al-tre el que sempre s’equivoca, nopenses mai només en la teua par-titura, aprén a conviure amb elsdefectes dels altres si vols que ellsconvisquen amb els teus. Ajuda’lsa superar-los i accepta la seuaajuda quan t’arriba en forma decrítica.

— Juan Carlos, gràcies.

Salva BenllochFotos Barto Sintes

servatoris, o en cursos degrau mitjà en la nostraescola de música. Penseque el nivell que s’estàaconseguint és envejableper a moltes bandes demúsica.

— Què t’agradariamillorar o arribar a acon-seguir amb la BandaJuvenil?

J.C.- Sabem que quancompleixen 18 anys hand’anar pensant de deixar labanda juvenil i elsmoments àlgids alternenamb altres menorsal llarg dels anys.Seria un bonmoment per a afron-tar algun festival ocertamen (el nomno és important) de

bandes juvenils. El proble-ma és que aquest tipus decertàmens escasseja i d’a-quells que coneixem, lesseues dates són molt difí-cils. No obstant, m’agrada-ria intentar-ho.

— Què tal l’experiènciade la Xiqui?

J.C.- És un aula de con-junt instrumental dins del’Escola de Música de laUnió. El seu objectiu és

aprendre, tocar engrup i desenvoluparaltres aspectes queno poden veure enla seua classe indivi-dual. El que passa és quetots ens il·lusionem ambella (jo, el primer), la qualcosa fa que la vegem quasicom una altra secció de laUnió. No hem d’oblidar, noobstant, que és una altraassignatura, com ho és elllenguatge musical o laclasse d’instrument.

— Que esperes de cadaun dels/les joves de laBandeta?

J.C.- Per desgràcia notots seran músics profes-sionals, però sí tinc el desigque puguen disfrutar de lamúsica de una manera o


14

MÚSICS DE LA UNIÓ

Lo del Pechuue voleu quevos diga...Sant Marcel·líno és Manha-ttan. Encara

no som un referentmundial ni d’innovacióen moda, ni coneixe-ment científic-tecnolò-gic, ni fem festivalsd‘art modern, ni post-modern i ni tan solstenim un referent musi-cal del Psico-electro-hardbop. No està mal,tampoc cap dels barrisque tenim al costat sónres. Però, que voleu quevos diga, encara que elnostre barri no siga elCovent Garden, podemdir que, per exemple, unmúsic de la nostraBanda està enl’Orquestra-Acadèmiade la millor Filarmònica del món,l‘Orquestra Filarmònica de Berlín.

Es tracta de Juan Pechuán(Oboè), però no patiu, que ara novaig a contar “obra y milagros delPechu“. Qui no coneix la Bandaper dins no li vaig a avorrir en lahistòria d’un xiquet abraçat a unoboè que amb esforç i dedicació vaanar pujant pels escalons delsescenaris i va anar complint elsseus somnis, bla bla bla..., però qui

coneix la Banda, inevitablementconeix a Juan (cal dir que Juandins de la Banda sols li diuMorellà, que a part de ser el nos-tre director ha sigut el magnificmestre d‘instrument de qui totsconeguem com el Pechu).

No se confundiu, que tampocsom la remonda per tindre a uncrack. Però no està mal recordarque també ací viu Juan, entre lesmotos dels “quinquis“ de la portadel Juan de Garay, les aules de les

escoles de la Unió, elssopars al local ambpizzes del Banbino (jono sé si han tastat lespizzes del Bambino alcarrer ArzobispoOlaechea, però si nohan anat encara noperden ni un segon,estan de fàbula), quevos he de contar avosaltres...

I ara, l‘explicaciócurta de la falla del’Acadèmia del ’ O r q u e s t r aFilarmònica deBerlín, on acaba d’en-trar Juan:

Cap a 1970 Herbertvon Karajan va impulsaraquesta Orquestra-Acadèmia per a prepararels músics a entrar a l’or-questra millor valoradadel món, anomenada enalemany: “Berliner-Philarmoniker“. Hi hamoltes orquestres d’estetipus, també orquestresjoves reconegudes inter-nacionalment com laVerbier, la Mahler o laEUYO, però al meu enten-dre la berlinesa és la mésprestigiosa. Aquesta últi-ma també té a la batutaper exemple a l’anglés SirSimon Rattle director titu-lar de l’orquestra gran.

Resumint, que tenim aJuan Pechuán en un delsllocs més importants delmón musical.

No està mal eh? Si voleu sabermés històries com esta, espereu alproper número de la revista de laUnió.

Carles Hernàndez i CoscollàFotos Arxiu

Q

Lliurament d'Instruments, desembre 1995

notícies musicals

15

LA UNIÓ

n el número anteriorvaig llegir una malanotícia. Se’ns anà elnostre millor admira-dor. Un home que amb

el seu bastó acudia a tots els con-certs de la Banda i es trencavales mans aplaudint.

Jo, com tots els músics, sabiaqui era. Tal vegada molts de vos-altres podreu comptar anècdo-tes o converses que mantingué-reu amb ell. Jo, en canvi, sols enpuc contar una, que no oblidarémai.

El lloc va ser l’escola de laUnió. Estava jo esperant quecomençara la meua classe de sol-feig, quan el vaig veure entrar. Elfet de saber qui era i que estàvemels dos sols, em va impulsar asaludar-lo.

a nit de 24 d’abril de2009 ens ajuntàrem,com una aplec, el volun-tariat pel valencià, junta veïnat i socis per

sopar i valorar la segona tanda deconverses que havíem realitzatentre febrer, març i abril.

El sopar va estar precedit peruna conferència. ErnestSánchez Santiró ens il·lustràsobre una data històrica: 25 d’a-bril, la batalla d’Almansa: ante-cendents i conseqüències.

Per a la gent que no coneixíemel professor Ernest va ser unasorpresa molt gratificant poderescoltar-lo. Durant una hora ensva saber situar en el context de1707, deixant-nos clars els fets iles conseqüències d’aquella datatràgica. Un plaer. Esperem tor-nar a gaudir-lo en més moments.

Després passàrem al sopar ivaloració, on mostràrem la satis-facció dels participants en aques-

- Hola! Bona vesprada! Què tal? - Ja veu vosté! Ací vinc, a res-

pirar música. Poques paraules, però amb

molt de significat. Per desgràciacomençà la classe i no vaig poderparlar més amb ell, però va sersuficient.

“Respirar música”, tal vegadaestiga ací la clau, vaig pensar.Quan estic estudiant una partitu-ra de la banda i no em faig ambella, pense en eixes paraules i medic: “Respira, respira”.

Amic Vicente, allí on estigues,segur que hauràs fet amistat ambgrans músics, parla’ls de que acíhi ha una banda humil que respi-ra música, i que et tira a faltar.

Jesús García (clarinet)Foto Arxiu

EA Vicente Jordá

Voluntariat pel valencià organitzàel segon sopar tertúlia

ta iniciativa i la voluntat de con-tinuar-la al curs vinent. Com essabut, el Voluntariat pelValencià, pretén facilitar la parlaen persones interessades enaprendre-la. Sols cal el compro-mís de concertar 10 sessions ambaltre/a voluntari/a que ens facili-tarà la conversa.

El curs que ve 2009-2010,continuarem l’activitat amb laformació de noves parelles. En

principi hem quedat el 8 d’octu-bre de 2009 al local. Aquestadata es confirmarà.

Així que estàs convidat/ada aparticipar, sols cal unes poquesganes de parlar. Els efectessecundaris tots són beneficiosos:conversa distesa, conéixerveïnat, amistat, cultura i soparet.

Toni FrancésFoto Tomás Sánchez

L

Lliurament d'Instruments, desembre 1995


16

Des de la música a la solidaritat

SETMANA CULTURAL

a Setmana Culturald’enguany ha incorpo-rat per primera vegadaal seu programa la cele-bració del DIA SOLIDA-

RI AMB ÀFRICA, continuant i con-cretant així la nostra col·laboracióamb el PROJECTE KIZIGURO, ini-ciativa del Centre de Música iDansa Natzaret (València) a tra-vés de la Fundació Concòrdia.

Des de fa uns anys venimcol·laborant en aquest projecte ambla participació de la Coral L’Horta.L’any passat celebràrem un con-cert al Palau de la Música organit-zat conjuntament per les dos enti-tats. Enguany hem donat un pasendavant i no serà el darrer.

Començàrem els actes d’aquestDia Solidari amb Àfrica, sota ellema “Des de la música a la solida-ritat”, amb la celebració d’un con-cert per part de la Banda de laUMH. Allí estaven presents elsnostres amics i amigues deNatzaret amb la seua “paradeta

L

onsoir messieurs etmesdames, soyez lesbienvenus...

Amb aquestesparaules s’inicia la nit

de la cançó francesa, primer actemusical de la Setmana Cultural dela Unió. És divendres, 22 de maig.

Unes 50 persones omplin ellocal amb interés i incertesa sobreel que van a escoltar. A les 9 de la

solidària” de pro-ductes diversos.Tot seguit, el grupde batukadaSAMBALÀ delCMD de Natzaretrealitzà una cerca-vila pels carrersdel Barri, arran-cant del pati delCol·legi SantMarcel·lí i acabanta les portes del Local Social de laUnió, on la gent que hi havia pelcarrer se sumà a la dansa grupalque efectuàrem als sons de labatukada.

Després del merescut sopar,novament el pati de l’escola s’om-plí de sons musicals, però aratotalment autòctons, però nod’ací, sinó d’allà, d’Africa. El grupROOT ÀFRICA (Arrel Africana)ens féu ballar i gaudir amb el seuespectacle “Percussió, Música iDansa”. Els seus components, cincde Ghana i un de Nigèria, inter-

pretaren un repertori musicalamb ritmes de les distintes tribusde què procedeixen: Ewe, Ashantii Gha. Cridava l’atenció la varietatd’instrumental de percussió:djembés, kpalongos de diversesgrandàries, congues, sekes, cam-panes, kolomashi, ngomé, xilofó,dondó, atximevú... Hi hagué quino parà de ballar en tot el concert.Fou una nit màgica. La màgia de lasolidaritat que ens fa proper allòllunyà.

Paco BlaiFoto Tomás Sánchez

nit el duo Lutencia puja a l’entau-lat. Pepe agafa la guitarra,Annick pren el micro. Unesparaules de presentació i comen-ça l’espectacle. Dos focus ambllum pàl.lida els il·luminen, men-tre quatre ciris tintinegen al foscpati de butaques. De seguida lamàgia de la cançó ens envaeix.

Voilà! Quina veu, quina qualitat!Edith Piaf, Georges

Moustaki, Jacques Brel,Adamo i altres desfilen perdamunt l’escenari i ens ofe-reixen el seu millor reperto-ri. Per uns moments estema un café-théâtre de Paríson uns apassionats cantau-tors ens regalen els seuspoemes i la seua música.

Un espectacle intimista,ple de fantasia i de records.Les cançons: Amsterdam,Ma liberté, Tombe la beige,La vie en rose, Le meteque,

Une larme aux aux nuages, L’aiglenoire, Padam, Padam, SanFrancisco...

Tots acabem cantant laMarche de Sacco et Vanzetti deGeorges Moustaki, un cant dereconeixement a aquestos dospersonatges que moriren injusta-ment, per tant un cant contra lapena de mort.

Després, tornem a la realitatquotidiana. Com sempre, el soparde germanor, ens uneix amb altreplaer, conversar amb la gent queestimem la música i que ens esti-mem encara que faça poc detemps que ens coneixem.

Queda el gratificant recordd’haver viatjat durant 50 minuts,lluny, al cor de la cançó, als paresde la cançó d’autor. Un plaer perals sentits, dels que cantaren idels que escoltàrem.

Toni FrancésFoto Tomás Sánchez

La nit de la Cançó Francesa

B

notícies musicals

17

SETMANA CULTURAL

El Concert de la Banda

quest va ser el progra-ma que ens va donarcita en el concert de laBanda, dins de la pro-gramació de la

Setmana Cultual. RupertoChapí hi destacava: tres obresd’ell, que connecten amb eixatradició cultural, que fa que lesseues músiques les escoltemfora i ens ressonen dins, perquè

formem partd’eixa músicaclàssica quepodem conside-rar popular. Unrisc de les obresconegudes ésque tinguen mésvicis adquiritsd’escolta i d’in-terpretació. . . ,però el nostredirector ens faestar alerta imai deixa quetoquem perinèrcia niPaquito elXocolatero, i

després comptem cada vegadamés amb el privilegi i la sort desolistes que aporten qualitat iplaer a l’escolta.

Teníem “cert susto” en laRapsòdia Húngara, no enshavíem d’embalar (jo això sim-plement no puc fer-ho), ni noarribar a la velocitat de determi-nats passatges, tal i com passa-

va en el tercer moviment deDanzas Fantásticas.

Aquest concert tenia tambéd’especial el fer present lacol·laboració que fa la nostrasocietat musical amb la deNazareth, en la solidaritat iaportació de recursos materialsen un poblat africà. Hi havia unracó de vendes, i com no! la pre-sència del grup de percussió deNazareth dels que ja coneguemles seues batucades excepcio-nals. En el Palau ja demostrarenque podien fer concert ambelles, i al carrer continuen fentfesta i provocant que el cos dequi els escoltem i els gaudim esmenege quasi sense adonar-nos.

Com sempre vam gaudir lavesprada del 30 de maig amb lamúsica, gràcies a l’aportaciódels músics i de totes les perso-nes de la Unió que posaren i lle-varen la infraestructura neces-sària que va permetre que esfera el concert.

Inma Coscollà GironaFoto Salva Benlloch

EL CONCERT DE LA BANDA

Aquest va ser el programa que ens va donar cita en el concert de la Banda, dins de la programació de la Setmana Cultual. Ruperto Chapí hi destacava: tres obres d’ell, que connecten amb eixa tradició cultural, que fa que les seues músiques les escoltem fora i ens ressonen dins, perquè formem part d’eixa música clàssica que podem considerar popular. Un risc de les obres conegudes és que tinguen més vicis adquirits d’escolta i d’interpretació..., però el nostre director ens fa estar alerta i mai deixa que toquem per inèrcia ni Paquito el Xocolatero , i després comptem cada vegada més amb el privilegi i la sort de solistes que aporten qualitat i plaer a l’escolta. Teníem “cert susto” en la Rapsòdia Húngara , no ens havíem d’embalar (jo això simplement no puc fer-ho), ni no arribar a la velocitat de determinats passatges, tal i com passava en el tercer moviment de Danzas Fantásticas. Aquest concert tenia també d’especial el fer present la col·laboració qu e fa la nostra societat musical amb la de Nazareth, en la solidaritat i aportació de recursos materials en un poblat africà. Hi havia un racó de vendes, i com no! la presència del grup de percussió de Nazareth dels que ja coneguem les seues batucades excepcionals. En el Palau ja demostraren que podien fer concert amb elles, i al carrer continuen fent festa i provocant que el cos de qui els escoltem i els gaudim es menege quasi sense adonar-nos. Com sempre vam gaudir la vesprada del 30 de maig amb la música, gràcie s a l’aportació dels músics i de totes les persones de la Unió que posaren i llevaren la infraestructura necessària que va permetre que es fera el concert.

Inma Coscollà Girona Foto Tomás Sánchez

PROGRAMA

I PART

• DEL PERELLÓ A CATARROJA Francisco Serrano • LAS HIJAS DEL ZEDEBEO Ruperto Chapí

- Carceleras • EL TAMBOS DE GRANADEROS Ruperto Chapí

- Obertura II PART

• LO CANT DEL VALENCIÀ Pedro Sosa • DANZAS FANTÁSTICAS Joaquín Turina

- III Mov.: Orgía • LA REVOLTOSA Ruperto Chapí

- Preludio • RAPSODIA HÚNGARA Nº 2 Franz Liszt

Director: Miguel Morellá Asins

DISSABTE 30 DE MAIG DE 2009- 19 HS

PATI COL·LEGI SANT MARCEL·LÍ

A


18

SETMANA CULTURAL

Concert de l’Orquestra de Cambra

’últim acte de laSetmana Cultural vaser el concert del’Orquestra deCambra de la Unió

Musical l’Horta, una agrupacióde la qual ens sentim molt orgu-llosos perquè des del dia de laseua presentació, el 22 de desem-bre de 2006 a l’església de SantMarcel·lí, ha sigut sempre unexemple de qualitat, de sensibili-tat i d’exigència que fa que tot i laseua joventut acudim a veure-laperquè esperem que ens torne asorprendre la seua interpretació.

L’orquestra havia actuattambé uns dies abans, el 9 demaig, a la Fira de les Bandes queva tindre lloc al Jardí de Viversde València. Molta gent que hi vaestar present, no havia vist mail’orquestra; eren vianants o cone-guts, als quals havíem aconsellatque no es perderen aquestaactuació. Quan acabaren, tothomexpressà la seua admiració. Toteren elogis cap a l’orquestra. Lesfotografies que acompanyen elpresent article són d’aquell diaperquè se m’ha escapat el fotò-graf (se n’ha anat de vacances) ino he aconseguit imatges del con-cert de la setmana Cultural.

el Menuett (KV 32) i elZalzburguer Menuett.

Si per les dimensions actualsde l’orquestra no es pot fer enca-ra una orquestra juvenil, igualque passa en la Banda, aquí elsjoves han de responsabilitzar-setambé de la part del programaque els correspon, on no podenamagar-se darrere la veteraniadels seus companys.

En acabar els dos “menuetts”de Mozart, l’orquestra interpretàel primer moviment del Concerten Mi Major de J. S. Bach, en elqual actuà com a solista la violi-nista Jennifer Barrios Salvador.

Després vingué el particularhomenatge de l’orquestra aHaydn, del qual enguany cele-brem el 200 aniversari de la seuamort. Per aquest motiu ens oferi-ren dos peces d’aquest composi-tor austríac: el III Moviment de lasimfonia en sol menor i el I movi-ment del Concert en Mi bemolMajor. En aquesta última peça,actuà com a trompeta solista,Javier Pérez Zorío.

El concert acabà amb el IMoviment de la Simfonia num.40 en Sol Major de Mozart.

Salva BenllochFotos Clara Benlloch

La qualitat, la sensibilitat i l’e-xigència de la que parlava mésamunt va estar present també enla Setmana Cultural al pati delCol·legi Sant Marcel·lí el passatdiumenge 31 de maig de 2009: unaltre moment per al plaer; bonaprova va ser l’actuació deMaria, a Julia o a Jordi, els mésjoves de l’orquestra, que hague-ren d’interpretar les dos peces deMozart que van obrir el concert:

L

notícies musicals

19

SETMANA CULTURAL

Concert de la Coral l’Hortaintre dels actes progra-mats al si de la setma-na cultural de la U. M.H. va tenir lloc el tradi-cional concert de

Primavera de la Nostra Coral.Diguem tradicional, però

enguany la tradició es va trencari no poguérem convidar cap altracoral degut al problema que atots i totes ens repercuteix, queés el de no tindre cap lloc onpoder cantar en unes condicionsdignes. El CCR només comptaamb una intenció, un solar i unapedra ... i així no hi ha un lloc onactuar dignament. Fins ara elSaló Parroquial havia estat unaalternativa però noves circum-stàncies han fet i faran que notinguem aquest local disponibled’ara en davant. És una situacióque afecta no sols a la Coral si noa totes les seccions de la U. M. H.Per això, des d’ací volem agrairde tot cor, la inestimable i incon-dicional ajuda del C.E.I.P. Prof.RAMIRO JOVER i en especial alseu equip Directiu, ja que sense elseu oferiment, el concert dePrimavera no haguera estat pos-sible. Així, en l’aula habilitadacom a auditori (en la qual tenimel plaer d’assajar cada dilluns),es va desenvolupar el nostre con-cert.

Després de la pre-sentació de la nostracoralista d’honor ipresentadora oficial,Encarna Ojeda,començàrem el con-cert. Enguany hem dedestacar la participa-ció del jove i a la vega-da experimentat pia-nista EduardoMarquina Selfa, elqual va demostrar laseua professionalitaten els acompanya-ments que va realitzar(“Ave Verum”,“Thank you forthe Music” i “WestSide Story”), ja quepràcticament no

poguérem assajar quasi junts.Estem molt contents d’haverpogut cantar amb ell i esperemseguir comptant amb la seuaajuda en altres ocasions.

El repertori va recuperarpeces cantades per la Coral en lesseues primeres etapes i que, pertant, han representat un granesforç de preparació per a lamajoria dels coralistes que són denova incorporació i que, per tant,per a ells i elles, tot el repertori

és nou. Però també estrenàremquatre peces: “Ave Verum” de W.A. Mozart, “Esta tierra” de F.Pino i J. Busto, “Thank you forthe music” de B. Andersson i B.Ulvaues (coneguda per la seuainterpretació pel grup suecABBA) i el “West Side Story” deL. Bernstein. Va ser tota unademostració de que la música note llengües, encara que als cora-listes ens constà bona aconseguiruna digna pronuncia amb la llen-

gua anglesa.Bé, pràcticament el

curs ha finalitzat iestem contents i il·lusio-nats, pensant en el nouexercici que ens esperaal curs vinent. LaRonda de Sant Joan i elDinar de final de cursen el Palmar posaran larúbrica a una etapa“post Xé Aniversari” enla qual s’hem fiançat,hem madurat i... a mesa mes s’ho hem passatbé!!!!

Bones vacances ifins setembre

Àngels i JoanFotos Arxiu

D

Quan gaudiem el Saló.

Uns altres temps


20

SETMANA CULTURAL

Exposició d’aquarel·les de Santi García

ls dimonis, els festers,els molins o la plujad’espurnes, el color dela nit. Tomás SánchezSantiró havia llevat l’e-

fecte del flash a la seua càmeraper a captar la vertadera llum dela festa dels correfocs.

En aquesta ocasió, TomàsSánchez ens mostrà una facetamés de la seua polièdrica perso-nalitat que al llarg de molts anyss’ha manifestat de múltiples for-mes, i que han posat de manifestla seua capacitat artística, béamb la confecció de gravats, depintures, i en aquesta ocasióendinsant-se en el món de la foto-grafia.

La sala d’exposicions, al finaldel corredor del local de la Unió,s’omplí de fotografies d’aquestinfern tan mediterrani, tan nostre.Els colors, les formes es succeïenperseguint una mena d’harmonia

Correfocs

en la sala d’exposicions. Contra lallum que escup la pirotècnia, elnegatiu de les siluetes de tota lagent que participa en la festa.Contra la línia de les fotografiesemmarcades, el calor i la festa demolta gent que estigué en la inau-guració d’aquesta exposició.

Tomàs Sánchez aconsegueixcaptar l’ànima de la festa i trans-metre-la a través de les imatges atots els presents. No és aquest eldesig de tot artista?

Salva BenllochFoto Martín Forés

E

eia ja un parelld’anys que noteníem l’opor-tunitat de gau-dir d’alguna de

les facetes creatives delnostre soci i arxiverSantiago García. El 22 demaig assistírem a lainauguració de l’exposi-ció de les seues obres iaquesta vegada utilitzàla tècnica de l’aquarel·la.Però no es tractava d’unamostra qualsevol: la tota-litat dels quadres expo-sats estaven inspirats enla música i els músics. Enells vam poder reconèi-xer membres de la nos-tra banda – inclòs eldirector- així com laresta de les agrupacionsque conformen la UnióMusical.

Ximena OrtegaFoto Tomás Sánchez

F

notícies musicals

21

CALAIXERA

23.05.09 Ateneu Mercantil de Valencia - Foto Tomas Sanchez

30.05.09 Batukada Natzaret Dia d'Africa - Setmana Cultural -

Foto Salva Benlloch

29.05.09 Tomás i companys de la Muixeranga de València -

Foto Salva Benlloch

Falles 2009 - Foto Barto Sintes

30.05.09 Dia d'Africa. Amigues de Natzaret - Foto Salva

Benlloch

06.06.09 Ultim assaig la vespra del Concert del X Aniversari -

Foto Salva Benlloch


22

LA MÚSICA

La música i el nostre cervellcircuit especialitzat de neuronesque produeixen i regulen la sen-sació de plaer. L’hormona dopa-mina, considerada essencial enels mecanismes del plaer, flueixen aquestos circuits anticipant-se als fets. És a dir, els fluxos dedopamina es posen en marxaamb la simple expectativa deplaer, malgrat que després no esmaterialitze. El que significa quela secreció d’aquesta hormona témés a veure amb el desig queamb el propi plaer.

Les Arts Plàstiques i laMúsica

Tenint en compte les ideesprèvies descrites anteriorment,podem afirmar que les arts plàs-tiques i la música generen, com

el bon menjar, el sexe i les drogu-es, un sentiment de benestar.Recordem els circuits neuronalsque comparteixen. La músicaaugmenta els nivells d’endorfi-nes, altres hormones considera-des els “opiacis” propis del cer-vell. Són produïdes després d’ha-

uropa, fa poc més d’unsegle, l’esperança devida era de 30 anys,com a Serra Lleona enl’actualitat. El temps

just per a aprendre a sobreviure iamb sort reproduir-se. No hihavia perspectiva de vida, ni deplantejar-se la felicitat o el benes-tar com a objectiu.

Gràcies als múltiples avançoscientífics es produeix el canvi

més important de totala història de l’evolu-ció humana, la prolon-gació de l’esperançade vida fins els 70anys com a mitja, enels països desenvolu-pats, per suposat.

Per primera vegadala humanitat té futur ila felicitat i el benestares converteixen enobjectiu. La ciència japot estudiar els meca-nismes que els susten-ten.

D e s c o b r i m e n t scientífics recents,comprovats empírica-ment en humans ialtres animals, conclo-uen en que els efectesde la música i deles activitatsartístiques engeneral i la felici-

tat de l’ésser humà, estaníntimament -químicament-relacionats. Anem a apro-par-nos a ells.

Què fa que una personase senta feliç? Idees prè-vies.

Importants indicis expe-rimentals suggereixen quela gran majoria dels plaershumans (el menjar, el sexe,l’amor, ... la música i l’art)comparteixen moltes fasesdels seus circuits cere-brals.

Per altra banda, se sapque els circuits neuronalsdel mecanisme de motiva-ció i recompensa estan pre-sents en tots els organismesvius des de la mosca de lafruita fins els humans, passantper les rates.

El sentiment de plaer és moltpoderós. Sabem que si algunacosa és plaentera, volem repetir-la.

Les experiències artísti-ques, entre altres, activen un

E

notícies musicals

23

LA MÚSICAver realitzat exercicis vigorosos.De les endorfines s’ha descobertque donen motivació i energiafront a la vida, que produeixenalegria i optimisme, que minvenel dolor, que contribueixen a lasensació de benestar i que esti-mulen els sentiments de gratitudi satisfacció existencial. Actuencom analgèsics endògens queinhibeixen la transmissió deldolor.

Les substàncies químiquessanadores generades per l’ale-gria i la riquesa emocional de lamúsica capaciten el cos per aproduir els seus propis anestè-sics i millorar l’activitat immu-nitària.

L’estimulació dela música augmen-ta l’alliberamentd’endorfines iminva la necessitatde medicaments.Ajuda a distraure’sdel dolor i alleujarl’ansietat.

Aquesta capaci-tat de la músicad’induir un plaerimmens, fa que tot isabent que la músi-ca no és estricta-ment necessàriaper a la supervivèn-cia de l’espècie humana, consti-tueix un benefici significatiu peral nostre benestar físic i mental.

Steven Mithen defén la tesi deque la música va precedir el llen-guatge, sent utilitzada per acomunicar-se els grups delshomínids que encara no sabienvocalitzar.

Semir Zeki comprovà experi-mentalment que l’art està rela-cionat amb l’entorn i la genètica.El que significa que no tot elmón disposa de la mateixacapacitat de gaudir d’un espec-tacle, ni tots els intèrprets lamateixa capacitat d’emocio-nar-nos.

A més, podem afegir que lespersones capaces de gaudir del’art poden accedir a l’expe-riència de superar les seuespròpies limitacions. És a dir,podem sentir que ballemquan gaudim d’una coreogra-fia que ens emociona.Aquetes sensacions virtualsli donen una espècie d’auramàgica a l’art, ja que ens pos-sibilita, sense cap màquinadel temps, transportar-noson ens suggereix la músicao l’artista en concret.

Les drogues prometenalguna cosa molt paregu-da. Però, a hores d’ara jasabem que els seus efec-tes no es controlen tanfàcilment. De vegades,el viatge plaenter a lafelicitat es tornaamenaçador i peri-

llós, quan no mortal. I els seusefectes secundaris són temibles.

Les drogues, entre altres efec-tes, deterioren el nostre cervellde manera irreversible, actuensobreestimulant els circuits neu-ronals.

L’art actua com un potentestimulador mental, la químicaentre l’art i el receptor és moltvariable, però pot arribar a sermolt potent, tant com la droga,però sense els efectes “pernicio-sos” d’aquesta.

La música està farcida debeneficis i cap contraindicació.Els circuits neuronals que hanregit el plaer i la felicitat són elsmateixos i han format part del’ésser humà al llarg de milersd’anys inalterables. Ara la cièn-cia ho està comprovant empírica-ment.

Traducció i adaptació lliured’un capítol del llibre d’EduardoPunset,

“El viaje a la felicidad. Lasnuevas claves científicas”

Inés-R. Sáez


24

©Per Joan i Àngels

PICCOLO DIVERTIMENTO 22

Solucions al Piccolo Divertimento 21: Frase misteriosa:Volem el CCR ja! Jeroglífic: Una cabaça. Busca les deu diferències!: Pels del clatell; dento-la; botó; coll; cella; cordó sabata esquerra; ungles ma esquerra; embocadura del fagot; tamboret i part finaldel fagot.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

• • •

COMPTES MUSICALS

Quina quantitat hi ha de cadascún dels seguents intruments?

Guitarres eléctriques [____]

Flautes [____]

Caixes xineses [____]

Maraques [____]

Triangles [____]

Saxófons [____]

Piccolo divertimento 22 Per Joan i Angels

COMPTES MUSICALS Quina quantitat hi ha de cadascún dels seguents intruments? Guitarres eléctriques [____] Flautes [____] Caixes xineses [____] Maraques [____] Triangles [____] Saxófons [____]

ANÈCDOTES MUSICALS

“TUTTO, EIXE TENOR TAN CONEGUT! En a dècada dels anys 80, Luciano Pavarotti estava assaborint l’èxit del seu disc “Tutto Pavarotti”. Va ser aleshores quan va ocórrer aquest fet molt comentat. Un locutor radiofònic va retransmetre la noticia de que “Tutto eixe tenor tan conegut” havia gravat un disc. Evidentment, el ingenu orador, va interpretar que Tutto era el nom del propi tenor. Imaginem que el locutor no era un gran melòman.

Sabies que? El compositor valencià Joaquín Rodrigo va néixer a Sagunt el 22 de novembre de 1901, dia de Santa Cecilia, patrona dels músics?

MINI-SUDOKU MUSICAL® Ompli les casetes buides amb redones ( ), negres ( ), corxeres ( ) o semicorxeres ( ) per tal de completar les files, les columnes i les quadrícules grans sense que estiguen repetides.

ANÈCDOTES MUSICALS“TUTTO, EIXE TENOR TAN CONEGUT! Ena dècada dels anys 80, Luciano Pavarottiestava assaborint l’èxit del seu disc“Tutto Pavarotti”. Va ser aleshores quanva ocórrer aquest fet molt comentat. Unlocutor radiofònic va retransmetre lanoticia de que “Tutto eixe tenor tan cone-gut” havia gravat un disc. Evidentment,el ingenu orador, va interpretar que Tuttoera el nom del propi tenor. Imaginem queel locutor no era un gran melòman.

Sabies que? El compositor valenciàJoaquín Rodrigo va néixer a Sagunt el22 de novembre de 1901, dia de SantaCecilia, patrona dels músics?

MINI-SUDOKU MUSICAL®

Ompli les casetes buides amb redones ( ),negres ( ), corxeres ( ) o semicorxeres ( )per tal de completar les files, les columnesi les quadrícules grans sense que estiguenrepetides.



ANÈCDOTES MUSICALS






ANÈCDOTES MUSICALS






ANÈCDOTES MUSICALS






ANÈCDOTES MUSICALS






ANÈCDOTES MUSICALS






ANÈCDOTES MUSICALS




JEROGLÍFICQuin instrument toques?

JEROGLÍFIC Quin instrument toques?

L - a

Solucions al Piccolo Divertimento 21: Frase misteriosa:Volem el CCR ja! Jeroglífic: Una cabaça. Busca les deu diferències!: Pels del clatell; dentola; botó; coll; cella; cordó sabata esquerra; ungles ma esquerra; embocadura del fagot; tamboret i part final del fagot.

SI VOS AGRADA ESTAR A LA FRESCA @ca ... - Unio Musical … · dre sense baixar la guàrdia....

Documents

Transcript of SI VOS AGRADA ESTAR A LA FRESCA @ca ... - Unio Musical … · dre sense baixar la guàrdia....