Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent

download Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent

If you can't read please download the document

Transcript of Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent

Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i ventAutor:Josep Francesc i Delgado 4. Diver Treball de: Mercedes CatalinaCresswell de olivar

NDEX 1 Gnere de l'obra 2 El narrador 3 Temes de l'obra 4 L'argument 5 La trama 6 Els personatges 7 L'espai 8 El temps 9 Lxic

10 Opini personal 1 Gnere de l'obraAventura: Tot succex en situacions estremes en llocs extics. Drama: Fa molta pena quan tothom pensa que na Mireia esta morta. Intriga: Et deixa en suspenses quan no saps lo que li a sutseit a na Mireia.

2 El narradorIntern: en 1a persona. El narrador intern 'es un personatge de la histria.

3 Temes de l'obras la crnica de l'ascensi a la muntanya ms alta del mn: l'Everest. Per tamb s la histria de la Mireia, una alpinista per a qui el viatge al Nepal ser el descobriment d'una nova manera d'entendre la vida. Perqu "el Nepal et canviar a tu; no intentis de canviarlo a ell".

4 L'argumentUns mesos desprs de intentar fer el cim de l'Everest, el grup d'alpinistes Catalans es reuneixen convocats pel Josep, el germ de la Mireia l'nica noia que va anar a l'expedici i no va tornar, i tot el grup d'alpinistes van suposar que havia mort amb els dos xerpes que l'acompanyaven. Quan tots van estar reunits el director del centre, va llegir les cartes dels membres de l'expedici que es cartejaven amb en Josep. En aquells moments en Josep es trobaba de cam cap a Barcelona (venia del Nepal) per explicals-hi la mort de la Mireia. En les cartes dels expedicionaris al Josep s'explica com van els progressos per arribar al cim, per tamb hi ha fets estranys. Al arribar al monestir de Thiangobotx, el Gran Lama els rep com es reben tots els expedicionaris, i els hi dona a tots un saquet d'arrs beneit perqu se'l penjin al coll, quan s el torn de la Mireia el Gran Lama es queda extrenyat i li diu que la deessa de les neus l'enveja i que aconseguir arribar al cim; desprs li fa una reverencia (fet estrany ja que el Gran Lama noms s'agenolla davant dels dus). Quan ja els hi faltava poc per arribar al camp base una dona els va tirar una maledicci. Aquella dona va dir que s'havia fet brixa per benjar la mort del seu fill que era xerpa i va morir en una expedici, i els va maleir perqu algun integran de l'expedici moris com el seu fill. Alg a les nits va sentir uns udols. En l'ascenci de la Mireia al cim, anava acompanyada de dos xerpes i desde el camp tres es podia veure que no tenien cap dificultat en pujar i que tot anva rutllan. Al cap d'una estona van venir uns nvols i es va veure com una de les tres taques queia. Tothom es va posar nervis. Al cap d'unes hores, van veure com les dues taquetes que quedaven tamb queien. Ning sabia que havia pasta, i com venien turmentes van decidir tornar a Barcelona. El director al acabar de llegir les cartes, els va dir que una expedici romanesa va trobar el diari de la Mireia. El van llegir i es van adonar que havien abandonat la Mireia ja que no havia caigut. La Mireia va explicar que havia aconseguit el cim i que estava al camp d'emergncia. Va arribar en Josep i els va explicar el que havia descobert de la desaparici de la Mireia,. Va parlar amb un senyor que feia anys que buscaba el ieti i que tamb va buscar el seu cadver per no el va trobar, ms tard van anar a parlar amb el cap dels xerpes, i els va explicar que el Lama va estar quatre dies desprs de que ells marxessin al camp base que quedava per la deessa de les neus i que anessin al monestir per tenir ms informaci.

Van anar-hi, i desprs de molts tractes el Lama els van deixar veure la Mireia que l'havia trobada a la porta del temple i que estava inconscient i l'havien portat a l'hospital i all li van emputar els dits dels peus perqu se li havien conjelat. Al parlar amb en Josep, la Mireia li va dir que es quedaria a viure al monestir.

5 La tramaEs una trama discontinua es nota en les cartes que estan escrites en diversos moments.

6 Els personatgesEn aquesta obra hi apareixen bastants, molts personatges. Per s'explica molt poc de cadascun d'aquests. La Mireia: personatge principal s una noia jove, que est a l'atur i la vida li ha jugat algunes petites males passades El seu gran somni es compleix quan li diuen de participar en l'expedici al Sagarmatha. T els cabells tenyits 1de caoba. Sembla que s'enamora del Nima. El Nima: personatge principal s un xerpa, que viu all. s un dels que acompanya l'expedici catalana a pujar al Sagarmatha. Ell i la Mireia es fan molt amics. En Josep Lopez: personatge principal s un catal, germ de la Mireia, que s'hi preocupa molt per ella. Ell tamb es qui descobreix la veritat sobre el cas de la seva germana. Pesonatges secundaris: Eliseu, Antoni, Rom, Roger, Octavi, August, scar, Alfred. Tots ells sn personatges que ens donen les claus de la comprensi del mn alp, de la ra per ascendir cims. A la vegada, seran els encarregats a travs de les seves cartes d'anar dibuixant les perplexitats entre el Nepal i casa seva i collaboraran a fer de la Mireia l'eix de la histria.

7 L'espaiLa histria se situa a l'Himlaia al cim de l'Everest (Sagarmatha en nepals). En el monasteri Thiangbotx. I la lectura de les cartes es fa a Barcelona.

8 El tempsTot succex en el any 1986. REINOLD MESSNER: 5 de novembre de 1986 JOSEP LPEZ: 18 de novembre de 1986 REINOLD MESSNER: 7 de desembre de 1986 JOSEP LPEZ: 22 de desembre de 1986

9 Lxic1.Reverenda: Digne de reverncia. 2.Incident: Que sobrev accessriament. 3.Xerpa: Individu dun poble del Nepal que habita en les zones altes de lHimlaia, conegut pel fet dsser contractat per a collaborar en expedicions muntanyenques. 4.Expedici: Anada o tramesa de gent, de naus, etc., a una regi determinada, amb un fi militar, cientfic, comercial, esportiu. 5.Amnsia: Prdua o feblesa de la memria per efecte duna malaltia, de la vellesa, etc.

6.Inquietar: Causar inquietud (a alg). 7.Amonar-se: No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. 8.Agenollar: Posar-se de genolls. 9.Maledicci:Acci de maleir; lefecte. 10.Udol: Crit prolongat i planyvol dun llop, dun xacal, dun gos.

10 Opini personalA mi m'ha agradat bastant aquesta obra ja que est molt ben escrita, redactada. Encara que al principi es una difcil d'entendre, ja que tot sn cartes i no saps gaire b de que tracta la historia. Per al final t un final molt maco, i a ms o acabes d'entendre tot, ja que lligues caps i ho soluciones. La descripci que fa dels llocs i de les sensacions que experimenten tamb a estat molt b. Es una barreja entre de novella de misteri i una novella d'aventures. I aix fa que sigui bastant intrigant, i maca de llegir.