Departament de Medi Ambient Tècnics del CdM : Arquitecte Superior: José Luis Simón Maura

UNITAT DE ARQUITECTURA I DISSENY Arquitecte Tècnic: Antònia Ferrer Perelló

C/ GENERAL RIERA, 111 – 07010-PALMA. TELF:971.173.649 FAX: 971.173.732 Coordinador Pedra en Sec: Antoni Reynés Trias

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE

LES CASES DE NEU DE SON MASSIP

Promotor:

Consell de Mallorca

Departament de Medi Ambient

Situació:

Polígon 5 Parcel·les 46

TERME MUNICIPAL D’ESCORCA

Departament de Medi Ambient Tècnics del CdM : Arquitecte Superior: José Luis Simón Maura

UNITAT DE ARQUITECTURA I DISSENY Arquitecte Tècnic: Antònia Ferrer Perelló

C/ GENERAL RIERA, 111 – 07010-PALMA. TELF:971.173.649 FAX: 971.173.732 Coordinador Pedra en Sec: Antoni Reynés Trias

ANTECEDENTS

ACTUACIONS ANTERIORS El present projecte s’emmarca a la Finca de Son Massip, Polígon 5, Parcel·la 46 del terme municipal d’Escorca, ve a complimentar la reforma del camí de nevaters així com la casa i el porxo del mateix. El camí que discorre per la finca pública de Son Massip és una de les rutes de la neu citada des de més antic. L’any 1619 ja es parla dels “qui estojaven neu a Son Massip”. Pocs anys desprès, el 1636, a la casa de neu de Pere Massip “de escorcha” hi havia dues-centes somades de neu, encara, que les dues pareix, que es refereixen a la casa de neu que hi ha a l’inici del camí i objecte d’aquest projecte. Quasi 60 anys desprès 1692, trobem referència de la casa de neu situada a la part superior de la Mola de son Massip, quan Antoni Català, àlies Galileu, es compromet a “fer i de nou construir unes cases de neu a la muntanya dita La Mola situada en lo terme de Lluc o Scorca..”. Molt probablement ses Voltes d’en Galileu daten d’aquests anys. La casa de neu de Son Massip, situada al principi del camí, el 1723 Antoni March de Pollença i una altra persona de llinatge Cifre conduïen una casa de neu de la possessió de Son Massip. Per una altra banda, l’any 1786 estava “del todo arruinado i el lugar és inútil”. El present projecte s’emmarca a la Finca de Son Massip, i juntament amb la reforma del camí de nevaters conegut amb el nom de voltes d’en Galileu, acabada a finals del 2005 pel Consell de Mallorca, que es un camí de ferradura empedrat en gran part del recorregut, així com la restauració de la casa de neu i el porxo, obres no començades. Aquest camí discorre íntegrament per la finca del Consell de Mallorca de la Mola de Son Massip situada en el municipi d’Escorca. Aquesta finca de Son Massip, s’inclou dins de l’anomenada “Ruta de la Pedra en Sec”, ruta senderista per la Serra de Tramuntana que compta amb diversos albergs per tal que els excursionistes puguin fer-hi nit. Es pot destacar que a més de l’interès etnològic, la pujada a la Mola de Son Massip pel camí de les voltes d’en Galileu constitueix una de les fites excursionistes clàssiques i un mirador excepcional sobre la vall de Lluc i el torrent de Pareis, des de les cases de neu situades aproximadament a 1090 metres d’altitud. El patrimoni del qual es pot gaudir en la visita a la finca comprèn gran nombre de construccions d'interès etnològic i constructiu lligades a l'explotació: porxos de nevaters, pous, parets i els camins de ferradura que facilitaven l'accés a tota la explotació de la neu.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. La casa de neu de Son Massip se situa a una explanada natural, un poc allunyada d’aquesta ens trobem amb un petit porxo. La casa de neu actualment esta bastant derruïda i deteriorada. Es tracta d’un clot artificial, delimitat per paret seca. Un marge a la part exterior donava solidesa a la casa de neu. De planta el·líptica, té unes dimensions aproximades de 11,5 m (llargària) x 5,60 m (amplària) x 4,80 m (fondària). Presenta un gran esboldrec en un dels marges i al seu interior i a les parets han crescut algunes alzines que perjudiquen el conjunt. El porxo, de planta rectangular, sense cap tipus de delimitació interior de 9,30 x 7,20 m, amb algunes parets enrunades. Les edificacions no tenen cap tipus de coberta ni tan sol restes de l’antiga teulada, així com cap tipus de sòl.

MEMORIA DESCRIPTIVA Eixermar: Abans d’aixecar l’esboldrec de la casa de neu, s’ha d’eixermar la vegetació que ha crescut al parament on s’ha de fer la feina. Desxernir: S’ha de retirar, classificar i amuntegar el material esboldregat de la casa de neu i del porxo de nevaters. A la casa de neu la tasca de desxernir és la més enredosa, en aquest cas degut a la profunditat, i especialment quan el terreny es troba amarat, circumstància que augmenta el perill d'enrunament del terreny o del que resta del mur, circumstàncies que poden significar un augment de la feina a realitzar. L’espedregament o retirada de les pedres dels camps de conreu era una de les possibles fonts de pedreny per a les construccions de pedra en sec, encara que sovint resultava insuficient per abastir de material les grans obres. Per aquest motiu, un recurs habitual consistia en trossejar els grans blocs, extreure els fiters (afloraments rocallosos) o, fins i tot, obrir petites pedreres a llocs propers a l'obra i, en casos excepcionals, en

punts allunyats. En el nostre cas tota la pedra que necessitem es troba als esboldrecs o caiguda al voltant de les construccions a restaurar. Una vegada realitzat el procés de desxernir s’ha de comprovar la existència o no de braó i la solidesa de la part del mur que restava oculta per l’esboldrec. Paredar: A la casa de neu el paredat es amb braó i al porxo de nevaters es una paret a dues cares. S’han de col·locar les filades de pedra que configuren els dos paraments ( interior i exterior ) de tal manera que quedin ben lligades i ofereixin solidesa al mur 1) S'han de disposar de manera ordenada, situant les de major dimensió a la part inferior, disposició que es respecta quan el marge s'aixeca a partir d'un esboldrec anterior com es el nostre cas. 2) S'han de situar trencant junta, és a dir, sense formar columnes. 3) S'han de falcar per la part interior, mai per la part davantera, on no oposarien cap resistència al desplaçament en cas de bombaments. 4) S'han de col·locar amb la superfície de contacte més gran possible, fet que augmenta el fregament i la resistència al desplaçament i per tant l’estabilitat. La ginyola o llendera s’estira de cap a cap del parament i es trava a cada extrem amb una pedra o pal. Entre la pedra i el cordill és habitual col·locar una branqueta per separar-los i evitar que les pedres de l’assentament o de cada tirada no toquin mai la ginyola. Les altres pedres que formen el parament es van alineant seguint la ginyola, es col·loquen també amb certa inclinació cap a l’interior, es falquen i s’omple de senallades de reble l’espai que forma la caixa del mur. Pel que fa als murs no rectilinis i, com es el cas de la casa de neu, no s'utilitza la ginyola i el que fa feina és l'ull del mestre. A mida que es van aixecant les filades es va reblant al darrere i es va pujant la ginyola per senyalar les successives tirades de pedra. Si és un doble parament (com és el cas dels marges amb braó, les parets de delimitació o els bucs de barraques) es rebla l’espai situat entre els dos paraments i després del braó del marge. Sobre l'amplària de la reblada, no existeix una fórmula exacta i depèn del tipus de terreny, de la disponibilitat de reble, i en tot cas de l'experiència del marger. S’aconsella que el gruix de reble que s'hi situa sigui el major possible. El braó es basteix amb pedres sense gaire adobament, exceptuant les del tram superior, l'únic que queda visible. L'espai entre el paredat exterior i el braó s'omple de reble que es disposa de manera ordenada, així com l’espai entre el braó i la terra. Coronar amb rasant: col·locar la darrera filada de pedres d’un marge o paret. La col·locació de les darreres pedres és un dels factors que determinarà en gran mesura la resistència d’un mur, però també ha esdevingut amb el temps un element ornamental de certa importància, en el nostre cas acabarem la paret amb una rasant de pedres de diferents dimensions que acaben al mateix nivell, formant així un pla ben definit. Eines necessàries: Per desxernir l'esboldrec s'utilitza l'aixada, el pic, el càvec i les senalles i quan les pedres són molt grosses s'empra el perpal o la perpalina per desplaçar-les. Per paredar i coronar s’emplea el martell de punta petit, martell de punta gros, martell de tall, picassó, capserrat, ginyola, senalla, càvec, tope, punxó, maceta, capserrat.

PRESSUPOST PRESSUPOST I TERMINI D’EXECUCIÓ El pressupost d’ execució material ascendeix a la quantitat de: CINQUANTA MIL SET-CENTS VINT-I-NOU EUROS I QUARANTA-TRES CÈNTIMS (50.729,43EUROS) El termini d’execució previst serà per dia 20 de desembre de 2013.

Departament de Medi Ambient Tècnics del CdM : Arquitecte Superior: José Luis Simón Maura

UNITAT DE ARQUITECTURA I DISSENY Arquitecte Tècnic: Antònia Ferrer Perelló

C/ GENERAL RIERA, 111 – 07010-PALMA. TELF:971.173.649 FAX: 971.173.732 Coordinador Pedra en Sec: Antoni Reynés Trias

1. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA

Departament de Medi Ambient Tècnics del CdM : Arquitecte Superior: José Luis Simón Maura

UNITAT DE ARQUITECTURA I DISSENY Arquitecte Tècnic: Antònia Ferrer Perelló

C/ GENERAL RIERA, 111 – 07010-PALMA. TELF:971.173.649 FAX: 971.173.732 Coordinador Pedra en Sec: Antoni Reynés Trias

Departament de Medi Ambient Tècnics del CdM : Arquitecte Superior: José Luis Simón Maura

UNITAT DE ARQUITECTURA I DISSENY Arquitecte Tècnic: Antònia Ferrer Perelló

C/ GENERAL RIERA, 111 – 07010-PALMA. TELF:971.173.649 FAX: 971.173.732 Coordinador Pedra en Sec: Antoni Reynés Trias

2.DOCUMENTACIÓ GRÀFICA