4ny tercer • li." Epoca N. 9J, Oi»«ab'« 1 d« AGOST 1925

Justícia15 ets. SETMANARI SOCIALISTA

. Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABfllEL ALOMAR

Ríòacció: Guardia, 14, pral. • BARCELONA

Socialismei Sindicalisme

Preocupa molt fundadament a gran nombre d'amics nos-tres tenir idees clares respecte a les diferencies doctrinalsque justifiquen la separació del grup sindicalista de la granfamília internacional que lluita sota la bandera del Socialis-me per l'integral emancipació humana. Cal, pero, que al'enfocar aquesta qüestió tan espinosa en el nostre país co-mencem per dir que és necessaria una regular cultura en ma-tèries económico socials per a establir posicions i disposarde la llibertat suficient per no haver de violentar el pensa-ment i circumscriure'l a les premises fixades per la discipli-na del grup o per la coacció ambient.

La primera etapa del Socialisme que s'iniciava ara tacent anys era caracteritzada pe. una subtil i humaníssimaespiritualitat i trascendía a totes les capes socials. Fins queMarx i Engels iniciaren la segona etapa amb un crit de gue-rra i una conminació als obrers de tot el món per a formarl'exèrcit demolidor de la societat corrupta, el Socialisme noera temut ni odiat perquè no oferia perills imminents. Des-prés els perills s'esvairen perquè al costat del sistema morali filosòfic de la nova organització hi creixien, com en totaobra humana, els gèrmens de destrucció i afebliment queassisteixen a tota generació feliç. No és doncs de lamentarel seccionament de les forces sota diferentes banderes, anar-quista UP dia, sindicalista un altre dia, comunista més tard,segregacions més o menys afortunades de la doctrina fecun-da que ha arribat a guanyar la flor de les intel·ligències detots els paisos civilitzats.

El sindicalisme no és una comunitat amb idea pròpia, niconeix cap fe positiva, ni ateny cap finalitat moral especíti-ca. El sindicalisme, malgrat l'esforç mental d'alguns delsseus homes selectes no ha arridat més enllà de definir secom un mitjà d'acció. Els més fantasiosos s'han atrevit a llen-çar esquemàticament l'idea d'una organització industrialabase dels sindicats, però aquestes elucubracions no han tin-gut la geneial acceptació ni han assolit l'adhesió d'un grup

• prou dens que arribés a formar escola. El pensament del sin-dicalisme ha girat sempre entorn del mite de l'acció directabasant-se en la negació de l'Estat i per consegüent ^n elmés aferrissat abstencionisme polític.

El sindicalisme és vell, tan vell gairebé com el Socialis-me. Va néixer fa més de vuitanta anys a la Gran Bretanyai a França com un derivatiu exclusivament obrer de la vastadoctrina socialista. Des del començament l'idea del sindicaiúnic o el gran sindicat era afanyosament perseguila pelsseus directors. En els seus primers dies, com després, repre-sentava una voluntària reducció dels fins i de les activitatsobreres. El sindicat, privat d'orientació ideològica, era unsimple instrument de lluita econòmica i admetia indistinta-ment tots els obrers .amb tal de que fossin obrers i independentrrtent de llurs idees polítiques i religioses. No era neces-sària cap afirmació de fe ni cap renunciament. Era una for-ça social, una classe, deslligada de totes, que desconeixiaels interessos generals i lluitava única i exclusivament per afins materials.

El Socialisme, des del temps de Saint-Simon, ha recone-gut l'existència de la societat humana com entitat suprema,damunt de tota comunitat nacional o limitada. En realitat esdeu als nostres intel·lectuals, als nostres pensadors, la pro-clamació de l'unitat de l'espècie i la doctrina de lá constitu-ció social com a font de tot dret públic. Es per retre honora les més elevades destinacions humanes que el Socialismedefensa els drets de la civilització i malgrat emprar tots elsmitjans de persuado i de lluita reclama en cada etapa delseu camí una consagració de bé general, una mena de con-sensus omnium que justifiqui l'utilitat i la capacitat del pro-grés. La lluita de classes vista aixís, plantejada com un mè-tode de depuració per l'ulterior extermini de parássits i l'es-tabliment de la classe única dels productors té un fonamentmoral que la dignifica i li dona una autoritat indiscutible.

El Socialisme, essencialment democràtic, no renuncial'alt privilegi humà de la selecció i de l'aristarquia. Denun-cia les lleis econòmiques que han dividit els homes en senyors i esclaus, en capitalistes i proletaris; però sap quel'únic mitjà per a superar-les és l'enfortiment de la persona-litat humana en un medi d'ampla llibertat moral, de gransentit de responsabilitat, de pregona cooperació, d'irrestrin-gida iniciativa i d'alta i harmònica comunitat de fins. El So-cialisme sa, vigorós, aténtic, fa créixer l'home i lluny derestar-li atributs i lligar-lo, a una societat mecànica, insensi-ble, el sosté en un pla de personal eminència, dominant elselements i influint a tothora en la regulació de la vida uni-versal amb la qual està vinculat i amb la qual el Socialismevol adequadament articular-lo.

Vaieu, doncs, com el sindicalisme no passa d'ésser unadesditxada deformació, un capitis diminutio de la vasta iprofunda doctrina socialista. Res no ens és indiferent als so-cialistes. Tot ens atany, tot ens afecta. Perquè som obrers,perquè som productors, perquè som homes. Perquè aspirema una societat millor que ha començat a viure en els nostresesperits i \a seva visió ens purifica i ens eleva i no ens deixaentretenir el pensament de que del bell demà que s'anuncianingú pugui ésser excluit ni aquells que no el comprenen.

Dels esdeveniment de la Xina E l c A h f f f &Declaracions de c. Zlnovlev, en la Correspondan-

ce Internationale" de Viena*• o

Entre ics reivindicacions dels vaguistesde Sanflliai i de Tsingsias Muren; iaabolició dels càsücs corporais, ia lor-nada de 10 hores pels adulis, la loma-da de s hores pels nens i els loves, i eidescans setmanal.

5) la Xina paga 4 milionsís francesos. Els anglesos

d'Hong-Kong. L'imperi'Extrem Orient,

papones, entraGuerra

Heu's-ací les dades històriques que adueix el presidentde la Internacional comunista defensant-se contra l'acusacióde M. Davison, diputat coascrvador anglès, qui li atribueixla preparació de l'actual revolta*

1839-1842. - Primera guerra'de l'opi. Els imperialistesbritànics imposen als xinesos, per les armes, la llibertat delcomerç de l'opi. El tractat de Nankin obre als britànics cincports: Canton, Oou Txeóu, Amoi, Xanghai, Ning-Po. Elsxinesos paguen una important indemnització de guerra iconcedeixen perpètuament als ,vencedors el port d'Hong-Kong.

1856. - Segona guerra de l'^pi. Lord Elgine i el barófrancès Gros guanyen brillants victòries. Pel tractat de Tient-sin la Xina obre al comerç estrÃJger nous ports i paga unanova contribució (1858). En (ide taels als anglesos i 2 milionis'apoderen de Kouloum, davirus s'apodera d'una provincià

1895. - El jove imperialisrnf'ïaponés, er>tra a la lluita,vol atrapar els seus predecessor^ Guerra xino-japonesa. ElJapó venç i s'acontenta d'anexionar se" l'illa de Formosa id'embutxacar-se una indemnització de guerra de 30 milionsde taels. Els imperialistes es paguen els serveis que hanprestat a la Xina; els anglesos mitjantçant l'ocupació deWei-Hai-Wei, e!s russos per la de la península de Liao-Toung i de Port Arthur, el alemanys per la de Kiap-Txéou,i els francesos per la d'Houan-Txéon Van.

1900. - Insurrecció dels boxers. L'espontània sublevadodels pagesos xinesos contra l'imperialisme és cruelment rerprimida. Pau de 1901. La Xina paga 450 milions de taels.Els anglesos assumeixen el control de les duanes. L'imperirua s'apodera de la Mandxúria i la seva cobdícia s'extén ala Corea. Aquesta data és d'importància, car la repressiód'ara fa 25 anys té les seves repercussions avui.

1905. - Guerra ruso-japonesa pel repartiment de laMandxúria. El Tapó s'apodera no sense el concurs de l 'An-glaterra deia península de Liao-Toung.

1910. - El Japó s'apodera de la Corea fins llavors vas-sall de la Xina.

1914. - El Japó a qui les preocupacions dels aliats a Eu-ropa deixen les mans lliures s'apodera de Kiao Txèou i dela gran i fértil provincia de Kantoung.

1917. - Sota la pressió dels aliats la Xina intervé espon-tàniament en la guerra imperialista, car espera* comprar alpreu de la seva participació algun atenuant a la seva condi-ció.

No es tracta del dret dels pobles a disposar d'ells matei-xos? Els fets segueixen de la següent faisó. El Japó s'instal-la definitivament en el Xantoung i es disposa a penetrar ala Mongòlia. Des de la revolució xinesa de i9i i els impe-,rialistes europeus no han deixat a la Xina una hora de tran-quilitat. El capital anglo americà subvenciona el partit mili-tar de Txili del que Ou-Pei-Fou n'és general en cap. El ca-pital japonès subvenciona Tnang-Tso Lin i els governantsde Monkden.

A partir de 1840 50 els anglesos comencen la construc-ció de fàbriques en el sud de la Xina i en els ports conquis-tats. Venen tot seguit els japonesos. Tota la indústria de laMandxúria meridional pertany al capital japonès. La indús-tria tèxtil del sud, la de Xanghai i de Xsingtao (regió on hanascut la revolta actual) pertany als japonesos en la propor-ció del 45 per 100,

Les condicions de treball en les fàbriques japoneses i an-gleses de la Xina són pitjors que les dels paisos capitalistesmés atrassats.

Finalment, per a coronar la preparació d'aquestes revol-tes ve't-aquí que recentment els oficials anglesos i japonesosmanifesten llur presencia a la Xina mitjançant algunes ges-tes bastant remarcables, les bales de l'estranger maten anens i estudiants xinesos. Tanks i autos blindats es passegenpels carrers de Xanghai. Les ametralladores del barri es-tranger disparen contra els manifestants; són detingutsobrers del servei de l'aigua i de la fàbrica d'electricitat. Lesgernacions pacífiques són ultratjosament maltractades.

i la polííícam

Dèiem que una organització sindical per gran i forta quefos, mai no podria enfrontar, ni menys resoltre, tots els pro-blemes que pertorben continuament la vida del proletariat.

Actualment, són ja en gran nombre els obrets que reco-neixen que no tan sols deuen pt;eocupar-se d'obtenir aug-ment de salari i disminució de jornada. S'han donat compteque, demés d'obrers són consumidors i ciutadans, i enaquest cas, als organismes professionals no hi troben mitjansper a millorar les condicions en que es troben respecte elspaorosos problemes de l'habitació, subsistències, higiene,ensenyament, i altres no menys importants.

Els sindicats tenen un valor immens com a reguladorsde la jornada i del salari, com a educadors del proletariat,preparant lo per a poguer dirigir la producció; com a element de cultura i mitjà de relació amb el proletariat de totsels pobles, i com a garantia de la consideració i del respec-te que tots devem trobar allí un treballem.

Totes aquestes qüestions i moltes d'altres que podríemdir-ne d'ordre professional, els sindicats compten amb moltsrecursos per a enfrontar-les i per a resoldre-les, mentre que,els problemes que abans hem esmentaj, per a resoldre'ls ésnecessari portar l'acció a altres esferes, als municipis, a lesdiputacions i al parlament, car són els llocs on se concedei-xen els monopolis i concessions que enriqueixen als uns iaclaparen als altres, on es confeccionen aranzels que fan im-possible el desenrotllament de les indústries, i es fabriquenlleis que protegeixen als acaparadors i negociants de totamena, deixant desamparai al poble productor. Per a com-batre aquestes plagues socials és precís higienitzar els llocson s'originen, i això sols ho pot fer ho un partit políticobrer emprenent una acció constant i enèrgica dintre aque-lles corporacions administratives i representatives dels inte-ressos i aspiracions del país.

El valor i eficàcia d'un partit polític obrer, dependirádels graus de perfecció on arribi l'organització sindical, carl'acció d'aquell, té d'ésser la conseqüència de l'anàlisi i pro-fund estudi dels problemes socials per aquesta.

Organització i partit, són dugués forces que es comple-menten, i no podem compendre que puguin tenir efectivitatl'una sense l'altra.

Fixem-nos amb el moviment del proletariat mundial iveurem com a tot arreu on l'obrer fa més via en la conques-ta dels seus drets i del respecte que es mereix, s'hi nota laacció constant d'aquests dos factors, que es pot dir que sóncorrelatius; organització sindicali partit polític obrer. Quinadiferencia hi ha entre aquells obrers i nosaltres, perquè siguiper ells de (an fàcil realització allò que per nosaltres és tandifícil?

Aquesta diferencia no consisteix en altra cosa que en ladiferent manera d'interpretar i valorar les coses.

Ells, han sabut intarpretar degudament aquell aforismeque diu: «L'emancipació dels treballadors, té d'ésser obrad'ells mateixos». I caminant segurs com el qui sab on va,no es deturen per res, cercant sempre l'enemic, i enfrontant-s'hi noble i decididament en tota ocasió i en tots els terrenys. No-altres, aquell aforisme ja fa molts anys que el sa-bem de memòria, fins potser de tan sapigut l'hem oblidat.

Fóra necessari que el recordéssim i féssim de maneraque ens quedés gravat al cor. Ell és tot un ideal! Es unaoració que tindriem de resar-la mentalment cada dia al co-mençar el treball i en acabar-lo fins que beu compenetratsde la seva significació, ens avergonyíssim de restar indife-rents davant 'le tanta injustícia social, i ressagats en la lluitaque arreu del món estan sostenint els exèrcits proletaris con-tra el sistema capitalista.

Vlladom

Els nostres lectors no han (f estranyar que, aparent-ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hihan albiradores dificultats insuperables.

Altrament, l'ideari conegut de JUSTÍCIA SOCIAL ila dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donenla màxima eloqüència al nostre silenci.

La solidaritat dels obrers, sinó volem que sigui una

paraula sense sentit, hem de demostrar-la a l'hora de

les contrarietats, molt més que a les hores que ens són

favorables.

Company: no oblidis als que han perdut la lliber-

tat que tu disfrutes.

JUSTICIA SOCIAL 1 d'Agost de 1925

Lletres al Direeiorcomentant"•*

Fa alguns jorns, per una d'a-quelles tafaneries banals quehom té, en una sala pública delectura vaig fullejar «NuevoMundo» que, francament par-lant, és encara més banal quela meva curiositat. Aquestaclasse de publicacions no sónaltre cosa que «revistes de bar-beria»...

Després de passats els anun-cis obre la part informativa oliterària un treball de l'Ors so-bre Stiuner. Jo d'aquest senyoramb les nocions que 1'« Obser-ver» de «La Publicitat» va ser-vir-me'n en tinc ben be prou. Ivaig passar de llarg la prosaorsiana que, mal m'està el dir-ro, no es menjar pel meu pai-dor.

Poc aficionat a la fotografia,en deixí de banda dues planes,com també altre tantes amb upconte de titol tant poc interes-sant per un obrer com «La Pro-piedad»...

I així anava girant fulls, en-tretenint-me solament en elsepígrafs de «Notas de la actua-Hdad teatral», fins arribar al'informació taurina, el pinyolde la qual, radica en les duesplanes centrals.

Aquestes dues planes, erenforça aprofitades: en la primeradues fotografies; en l'una unbrau agafa un torero pel cap ien l'altra ja jau extès a terra,mentres els demés toreros ambles seves capes llampants pro-curen atraure les ires del ban-yut per traslladar al ferii. En lasegona plana Ignasi SánchezMejías, el torejador malahurat,agegut en el llit, amb la testaembenada.

El cronista J. F. sap pintaramb poques ratlles, el tràgicinstant amb una natural reali-tat. Ignasi Sánchez Mejías, se-fons m'assabenta el cronista,s un gran torero. Que era un

gran torero, ens ho demostra elfet eloqüentíssim de que reb engran quantitat telegrames, car-tes, visites, mostres d'afecte a laseva pericia de lluitador taurí...«Han arribat a interesar-se pelferit, en nom del rei i del succe-sor del tron, dos grans d'Espa-nya... En poc temps desfilen de-vant de Sanchez Mejías el mar-quès de Benavistes, el comte deSant Lluís, el coronel MillànAstray, el pintor Anselm Miguel

Nieto, Joan Belmonte, La Cier-va, Miranda l'escultor, Pepe, elAlgabeño, Canero.Felipe Sasso-ne... I els telefonemes que es re-ben, porten les firmes dels ge-nerals Berenguer y Sanjurgo,de governadors de provincià, deramaders... En els corredors,igual que una recepció munda-na, es saluden nobles, banquers,artistes... I sota del seu retrates tornen a repetir la cantarella«L'idol popular, ferit, veu desdeel llit l'extensió de la seva famad'aquesta glòria taurina que ellpaga tant prodigament amb laseva sang, a centenars li arri-ben les fulles blaves dels tele-grames Artistes, banquers,amics aristòcrates, figures ilus-tres, capdills i escriptors s'inte-resen per ell»...

Què'n són de tristes aquestesplanes de l'història vivent, cruai sagnant de tot un poble ques'emociona i s'extremeix per lavida d'un heroic mata toros!...Quina absència d'esperitualitat,de civilització, d'humanisme, decultura, de sentit comú en totsaquests que vibren davant del'home que lluita amb la bèstia.I el poble, els magnats, els artis-tes, els polítics, rendeixen ho-menatge a aquests homes querepresenten la brutalitat i la de-generació d'un poble.

Que bé dibuixà Samblancat,l'estat d'Espanya, en l'antic rè-gim, en un article que en 1916publicà a «La Campana de Grà-cia». D'ell són aquests frag-ments: «La fiesta de nuestra ra-za, son las guerras, los pronun-ciamientos, los autos de fe i lostoros. La fiesta de la raza, es lamuerte. El espectáculo del toro,del torero, del caballo, del here-je agonizando ante la multitudcobarde, fiestas de España sonla Semana Santa y el día deTodos los Santos.

»España es el país de lamuerte, es la tierra de los muer-tos, de los muertos vivos, mejorde los muertos vitales!»

I saltant uns quants paràgrafsque no reproduira per no allar-gar massa aquest treball, excla-ma Samblancat: «Pais tremen-do. Tierra en donde las juven-tudes rebeldes, se pudren en lasprisiones, en donde los hombresfuertes rabian como perros, yson perseguidos por la policía,por los jueces y por la malevo-lencia de los amigos. Tierra deruinas, Alhambras y Escoriales,

de Inquisición y de suplicio, deimperios perdidos y de coloniasseccionadas. Tierra de miedo.'Madre no respetada, madre noamada por sus hijos. Tierra de

.la Loca y del Hechizado, de re-yes sayones y de duques verdu-gos. Campos sin trigo, puertossin bajeles, fábrkas sin ruidode máquinas, estaciones sin via-jeros, calles sombrías y solita-rias, sin negociantes, sin amo-res, sin criaturas. Tierra yerma,sin árboles, sin yerba, sin agua,sin vegetación, sin consuelo, sinesperanza.

»Tierra cruel, sin piedad. Tie-rra de malas entrañas. País detrágicas bombas y de trágicasejecuciones. Rull, Clemente Gar-cía, Rizal, etc. País del garrotevil, de multitudes ametralladasy fusiladas,ede ministros asesi-nados o heridos: Maura, Cana-lejas, Cánovas, etc,

»País en que se vive amarga-do siempre por la muerte. Lamuerte, siempre la muerte. Icuando no la muerte, el hambre,las huelgas, las subsistencias.Aquí siempre hay un condena-do en capilla, siempre tenemosun toro a dos .dedos de la espal-da, siempre hay una boca torci-da que está recitando las sieteúltimas palabras de Cristo.

»Nuestra religión es la reli-gión de la muerte y de la nada.La religión de las catedrales va-cías. La religión de la pobreza,de la castidad, de la obediencia.La religión de la ceniza y la delAyuno. Aquí no ayunamos porpenitencia, como si nuestra es-casa ración de soldado con queengañamos cotidianamente alvientre, no fuera un riguroso yextenuante ayuno!

»Nuestra política es una polí-tica sangrienta i riiortal. Nues-tros diputados pasan el tiempopidiendo amnistías e indultos.Nuestros gobernantes todos ha-cen olor de carne podrida, to-dos son gobernantes de un dia,gobernantes en crisis perpetua.Nuestros revolucionarios le tie-nen un miedo cerval a la revo-lución. Viven del recuerdo deRuiz Zorrilla y de Pí. El jairals-mo, ese partido de la muerte; esel único que tiene una juventudestridente y militante capaz dehacer una Semana Trágica alrevés.

«Nuestra literatura, nuestraescuela, nuestra prensa, tambiénestán muertas. Nuestra literatu-ra sin virilidad, sin sangre. Es-crita por infusorios, por plumí-feros hidrocéfalos. Todo artifi-'cío y embuste. Exaltadora delhidalgo Càalván y de la inútil

• hembra doméstica. Nuestras es-cuelas parecen sepulcros, en los

, que hormiguean los niños, co-' mo gusanos rubios, en torno

del cadáver de la ciencia mori-bunda y del maestro escuálido.Una universidad parece unaneotafia, el despacho central delmonopolio de las pompas fúne-bres, en donde se congregan losmuertos que llegan de las filia-les.

»Oremos por los muertos.Oremos por la muerta princi-pal.»

J. A.

De GironaSens necessitat de recotre a la

vaga, sovint perjudicial segons el jnostre entendre, per les duesparts que lluiten —encara que avuis'ha fet quasi imprescindible perobtenir alguna millora—els con-tractistes d'obres de La Bisbal,han accedit a la petició d'una jpesseta i de dos rals d'augmentals respectius jornals dels paletesi manobres.

D'ara en endevant uns i altrescobrarán un jornal de 9 i 6 pes-setes respectivament.

Ens alegrem de que s'hagi re-solt aixís.

Dintre de pocs dies els com-panys sindicalistes que actual-ment ocupen l'estatge del carrer

\ del Carme, n.° 2, on tenen instal-j lada la «Perruqueria Comunal ab! serveis a domicili» és traslladaran

a la plaça Bell-Hoc en uns bonicsbaixos.

Tie llegit amb l 'interès que ésmereix, l'article del nostre com-pany Jordi Arqué, publicat a JUS-TICIA SOCIAL de fa dues setma-nes, i perquè hi estic del tot con-forme i també per experiència, elfel ici to i dic la paraula «D'acord».

El gran Rucabado, aquell ho-me tant catòlic, que no és voluni r amb cap obrer del món, jasigui socialista, anarquista o co-munista, queda bastant en el ri-dicol per quant un del seu ma-teix camp diu «Siguem sincers».Que vol dir això? que molt po-queç vegades han dit el que pen-saven. 1 després volen que nosal-tres els obrers creiem en les sevesfarses, ja que no és res més loflue prediquen.

En el f ina l de l'article diu re-ferint-se a l'exclamació del sen-yor Civera: «Els obrers més man-sois han estat els més estimats ipreferits. Per a sostenir les enti-tats obreres, no hem demanatl'esforç del poble, sinó l'auxilidels homes rics. I aquets han acu-

dit a la nostra crida per a poguerobtenir una intervenció en les or-ganitzacions obreres». Que m'endieu companys de la veracitatd'aquest patètic fragment? I jodic al company Arqué. Té tota larahò el Sr. Civera en dir que elsobrers més mansois són els mésestimats i preferits, perquè, quevol la burgesia, sinó que elsobrers siguin una colla de bens?

Hem vist com en aquesta ma-teixa ciutat no solament per asostenir una societat obrera (?)s'ha acudit al auxili dels homesrics, sinó que els mateixos pa-trons han fet un casal, un verita-ble casal cal confessar-ho, on nohi manca res per els esbarjos detota mena, però sí molt per ins-t rui r al obrer, fent despeses dequantitats veritablement fabulo-ses, per tal que els obrers no«s'esgarrin» perquè si anessin aalgún local que s'hi fes sindica-lisme o socialisme, amb tota se-guretat deixarien d'ésser elsobrersmansois de que ens parla el sen-yor Civera, i allavors el Sr. Ra-món Rucabado aniria quedant soli això no convé a la burgesia. Itambé diu, referint-se als homesrics o burgeses «Aquests hanacudit a fla nostra crida per po-guer obtenir una intervenció enles organitzacions obreres». Esclar home que si, que ho fan peraixò, encara que la major part deles vegades la seva intervencióés indirecta per tal de no mostrarel «l lautó», posant devant la di-recció d'aquestes organitzacionsa algún ministre (?) de Déu i asenyors que viuen del seu treballde tallar cupons, i aquests són elsque tenen cura dels moviments iparaules que es puguin fer o pro-nunciar dintre d'algun local de-mocràtic, de nom, fins n privarque hi entrí cap* setmanari ¡obrerPerquè continuar. Si podríem dirtantes coses! Però ja ho aniremfem un altre día. ^

Acabo aquestes ratlles, tambéfelicitant al Sr. Civera i companyArqué, l 'un per el seu article cu-rul l de veritats i a l'altre per l'en-certat dels seus comentaris, quefem nostres.

M. Ro».

Badalona

Conferència delcompany Casas solà

El dia 22 del corrent a les deude la nit, el nostre company, l'ad-vocat Casas Solà, que tant és vedistingint en la defensa dels tre-balladors i de la nostra causa, va

traslladar-se al veï poble de Ba-dalona, junt amb altres companyson ocupà la tribuna de la «Co-operativa La Moral» i desenrotllàamb gran encert davant d'un nom-brós públic el tema: «El Coope-rativisme com a mitjà d'evoluciósocial».

Comença l'orador fe it recordde les obres de Plató «República»i «Les lleis», passant després al '«Utopia» de Tomàs Morus i al«Estat del sol» de Campanella;()escrivint el contingut del primer,que glosa extensament. Parlà des-prés de l'obra de Fournier expli-cant l'organització dels falanste-ri»; dels comentaris i ampliacionsde Víctor Considerant, recordantllurs experiments coHectivistes aTexas i a Argelia, aixis com elsfets per En Joaquim de Abreu, aTampul, poble d'Andalusia.

Comenta l'obra d'Owen recor-dant que'l 'Igualtat dels homes hade cercar-se per mitjà d'una edu-cació apropiada a cada individu.Repetint una frase de Fiehtc diu:que ningú ha de cercar l'esforçd'altre en profit propi sinó en elde la societat. Explica l'organitza-ció que Proudhon donà al «Bancde canvi o del poble» i de coml'intercanvi ha de produir-se perl'apreciació del valor en sí ma-teix.

Dues son les classes de coope-ratives; les de producció i les.deconsum. Les que no reuneixenaquestes condicions són acciden-tals i són cridades a desaparèixer.Diu que l'Estat deu cuidar l'orde-nació legal de l'iniciativa privada,donant a les agrupacions de ca-ràcter economic-social la degudaintervenció en la funció de go-vern. Argumenta sobre la formacom les cooperatives de produc-ció i consum absorviran la funciódel comerciant que avui sols pro-cura beneficiar-se en la especula-ció. La distribució—diu—corres-pont a l'Estat que ha de fer-lomitjansant les cooperatives, des-apareixent aixís la competènciamercantil. Assenyala les institu-cions jurídiques que impossibili-ten la socialització de la propie-pietat, i l'organització del comerçen profit de tots.

L'orador amb un període bri-llant, acaba la seva disertaciófentremarcar que tot perfeccionamentde la vida social i de l'educaciócívica ha de néixer del bon regimde les cooperatives, que es on-l'home s'acostuma a sentir 1 a es-timar com a propis els interessosde la comunitat.

El nostre company fou m oiaplaudit i felicitat.

ECOSICOHEHTARISLa Plaça de Catalunya

Revestint-nos de valor, hem fetuna nova visita a la Plaça de Cata-lunya. Ens ha agradat tant com lesaltres vegades. Sinó que a desgratque les obres estan una mica mésavançades, n'hem sortit més desorien-.tats. Ah, companys, és que aquí pre-cisament rau tot d'art original i m a -ravellosfssim del seu autor, Monse-nyor Nebot! L'art de Monsenyor iy e-bot consisteix en ésser tant pel esco-llit que ni déu l'entén. No més ell,es clar. Per això, com més avançadaestà la Plaça, més poc agrada i esveu menys. No obstant, tenim totala confiança que en serà l'admiraciódels estrangers intel·ligents.

Esperem, esperem que estigui lles-ta. Llavors, de tant que ens agrada-rà, heurem de traslladar el domicilide Barcelona. Sobtetot, quan lesrambles siguin «boulevard», cosa queaviat veurem.

La revista dei ParaielCom es diverteix la nostra gent.

Ara un dels espectacles més conco-rreguts es la revista. En el Parale!sempre hi ha tres o quatre teatres imúsic halls que fan revista.

De molts anys que en els escena-ris barcelonins s'hi fan revistes. Desdïl «Kl kl rl ki» fins a les peses d'EnMontero, hem vist i seguit tota l'es-cala de la poca solta. Però la «revue»del Paralel és una altra cosa.

Els entesos en la matèria ens com-paren les nostres «revues» amb lesdel Casino de Paris I del Cristal Pa-lace de Londres. En realitat contral'opinió de tots els dandys del dis-tricte V, el que fan al Paralel es unaamanida on s'hi barrejen el pebrot iel tomàquet^que es l'art Indígena ambquatre herbetes seques 1 amb quatrepicants exòtics.

Figureu-vos un d'aquests escena- íris. Quan han aixecat el teló, inde-fectiblement se us presenta devant jdels ulls una cinquantena de senyo- !res pintades, que tot cantant us pro- jmeten tota mena de delicies i plaers. 'Tot plegat per tres pessetes que us fcosta l'entrada. |

Surt un senyor i us diu que aque- |lles senyores tenen raó i que paren 1atenció per que la cosa val la pena. |

La «commère» *Davan d 'un tapiç «pompier». Surt

una senyora francesa amb pretén- jsions d 'escultural . Una divette que 'ha perdut la veu i que amb molts imodos deixa que l'orquestra toqui |soli. L'orquesta toca malament però !ningú s'en dona compte perquè la«commere» ha sortit de l'escenari ies passeja per una plataforma situa-da a l'altura del nas dels espectadors.L'emoció es intensa i d'una bellesa 'espatarrant. I

\Les Dancing atris» j

Formen un grup de dotze senyo- Ires angleses. Ex ins t i tu t r ius o sufra-gistes fracassades. Això es el demenys. La única cesa fora de discus-sió es que la més jove passa delsquaranta. Es mouen amb una agilitatd'esporman i amb una regularitat ¡marcial.

Totes son rosses, encara que només sigui per acreditar la marca. N'hiha alguna que vol tenir la cara bru-na i s'ha de pintar mes que les al-tres. L'efecte es sempre una micatrist. Cama llargues i esqualidesambuna rial la que sembla llogada de tandifícil com és. Sota la perruca d'esto-pa massa gran un cap petit, que esun erari insinuat sota la pell groga.Sense cap esforç davant d'aquestesdançarines s! us les mireu gaire re-cordareu una visió de clínica o d esanatori d'Incurables i se us desper-taran Idees de pietat.

ona estrella iEns diuen que es el plat fort de ;

l'espectacle. Nosaltres veiem una do-na rodona i baixeta, amb les carnsflacides rebutides i aguantades pertota una organització de cinturons ielàstics-substitutius de l 'anacròni-ca coti l la—dissimulats sota el vestitllampant i virolai.

Obre una boca, que es un t rau queva d'una orella a l'altra, 1 canta ambuna veu sostinguda i for ta com sicridés peix. Diu que ella es la «sire-na encantadora». I naturalment , nin-gú s'ho creu. Els homes riuen i lesmullers comprenen que per aquestcantò no hi ha perill.

La «sirena» però fi el que pot pera fer-se agradable i vol somriured'una manera fina i llençar miradesde propaganda i de confiança, tal-ment com una dispesera davant d'unnou rellogat, en el moment culmi-nant de prometre-li una escudella icarn d'olla de primera quali tat .

Els altres trucsUn quadro flamenc precedit d'una

sa rdana , unes aluslons al momentesportiu a càrrec d'unes quantesnoies molsudes, i una mena de dan-ça fatal ; que ballen una parella quevol donar-nos una impressió acabadadels efectes de la coco per mitjà delsgestos més arbitraris i les convul-sions més absurdes. jO! la coco; elsparadissos artificials, pronuncia ambcerta displicència l'aprenent del ca-rrer de la Boquerid que es creu unhome de món exquisitament perver-tit.

FI final de la revue es sempre ungran cor. Un centenar de dones, ar-tísticament despullades que procla-men Pexcelencia dt l'espectacle .i lesdelicies de l'amor. Aquests compas-sos de música els toquen els pianosde maneta 1 s'arriben a fer cèlebresfins a Granollers.

Tot plegat una veritable barreja

embafadora de dones i sedes 1 d'atri-buts de burdsll internacional i unaImpressió dominan t d'erotomania mas-tegida.

Quan sortiu del teatre i respireul'aire del carrer penseu que el moncada dia es mes poca solta i envejeula felicitat dels selvatjes.

El culte a l'habilitatEls homes del nostre pals tots, qui

més qui menys, es vai i ten de passar-se de vius.

A nosaltres no ens enganya ningúi sempre sortim amb la nostra. Somuns trapacers. Uns peixos que ensportem l'oli.

Com a polítics ens perdem de vis-ta. Ara mateix amb la política futbo-lística, que és la única tolerada amltjes, hi ha home que s'entretenfent les mil i una filigranes; les mil iuna variacions de l'habilitat més sub-til.

Si tots aquets homes hàbils no fosque tot sovint es troben que la donaels enganya, creiem que serien elsmés indicats per governar el món.Però no potser mentres abans qu,ehomes vulguin ésser hàbils.

Hem parlat de l'habilitat de la nos-tra gent, però cal també que parlemde l 'habilitat dels altres.

Aquests socialistes madrilenys pera fernos creure que ho son de bonafe, cerquen tots els jocs imaginables.

Tan senzill que es convencer a lagent i tan que els hi costa. El quearriben a escriure aquests bons com-panys no te fi ni compte. Tot son no-tes i contra notes, manifestacions icontra manifestación. Gasten massatinta.

En l'any 1917 ens creiem que lapaternitat del socialisme espanyol eramolt diferent de la d'avui.

Avui, que es trist el dia d'svui, elsocialisme espanyol sembla engen-

drat per la mare «oficina» 1 el pare«reglament».

Conegut el pare i la mare el seucosí no cal ni nomenar-lo.

Aquests economistes!...

Un elegant vulgaritzador francès,en Ch. Nordman , retreia-o d 'unaaltura a una altra, podríem afegir —ara de poc, a propòsit dels recordsatlètics, la diferencia de pes que ex-perimenten els cossos en traslladar-sed'una latltud'a una altra, per la cualcosa, per exemple, un atleta que pu-gui aixecar 150 kilos a Paris, amb elmateix e&forç, 1 si el fret no l'enram-

' pa, serà capaç en el Pol d'aixecar 440j grams més. L'observació està a l'a-; bast de tots els estudiants de física

del batxillerat .No-gens-menys, l'economista del

«Clero», el Senyor F. de DalmssesGil, creu que aquest fet té també elseu punt de vista pràctic, comercial 1fins industrial, 1 emocionat amb ladescoberta (?)-es demana ple d'in-quietud:

«¿La diferencia de un cargamentoo varios cargamentos Importantes,pesados en los países septentrionaleso en los ecuatoriales puede ocasionaralteraciones, benefícios Q perjuiciossensibles? ¿La diferencia y utilizaciónde energías en uno y otro clima pue-de influir en las condiciones de pro-ducción o competencia industrial?

He aqui varios puntos que tal vezmerezcan la pena de estudiarse pro-fundamente».

Tranquilitzi's, senyor de Dalmases.No val la pena d'estudiar aquestspunts profunda ni tant sols lleugera-ment: Es cert que el pes dels carre-gaments, importants o no, es modi-fica d'unes latituds a unes altres,però s'escau l'oportuna casualitat deque el pes dels pesos experimentauna modificació absolutament pro-

porcional 1 el resultat de les pesadesresulta idèntic a U Seca, a U Meca 1a la Vall d'Andorra.

Encara aquella solució»En una nota, per cert inspirada per

un noble sentit de ciutadania, de el«Clero» ara de poc parlant del pro-pòsit que tenen algunes^bones aní*metes de convertir en boulevard elprimer troç de Rambla :

«1.a razón que se aduce o que seaducirá para llevar a cabo esa refor-ma, contraria en absoluto a la opi-nión pública, es la necesidad de loque pudiéramos llamar una soluciónde continuidad en el arreglo de UPUza de Cataluña».

Convindrà repetir encara que solu-ció de continuïtat té un sentit total-ment oposat al que se U dona enaquesta nota? Realment, es tractad'una solució difícil d'encertar.

La Hulla contra el crancLa malaltia del cranc pren propor-

cions terribles. Un savi alemany se-nyala el perill de qué el cranc puguirepresentar l 'extermini de l 'humanj-tat. Sembla però que s'ha descobertel microbi d'aquesta malaltia. Ara no.més falta la manera de matar-lo.

Nosaltres, a! costat del cranc coma malaltia pel cos del Individu vol-dríem remarcar el flagell del cranccom a malaltia del cos social.

Coneixem el microbi que és lareacció i coneixem el remei, què es-perem doncs.

Cal lluitar contra el cranc.

Si ets conscient veuràsclarament el carni del teuacure*

Com a home, has d'és-ser socialista.

Com a obrer, delís sindi-carte.

I d'Agost de 1925 JUSTICIA SOCIAL

Les Beires i ie§ dèriesDefensa d Apol

La meva exagerada amor a laliteratura catalana m'ha dut a in-quietar-me per la inactivitat literà-ria del jove poeta, prosista i ero-tista Apol de Montparnàs.

Temps enrera, l'aparició del«Llibre d'or de l'amor» Va excitarles passions —cosa ben naturaltractant-se d'amor, i encara méssi l'or s'hi barreja. J. M. de Saga-rra en parlà com d'una vergonyaliterària. Ara, aquell llibre de pre-sentació tan llampant amb proufeines es veu pels aparadors. Esuna llàstima, perquè el llibre, delluny, feia bonic.

Però hi ha una cosa que fa mésllàstima encara, la qual cosa és deveure la innocència trepitjada idesconeguda. |. M. de Sagarrapresentava al Sr. Montparnàs comun vanitós insoportable. Li retreiacom una gosadia d'haver posatel seu nom encara verd, per béque olímpic, al costat d'uns nomstan venerables com Moisès, Sha-kespeare, Ooethe i Pons i Massa-reu. La veritat és que foren totsaquests senyors més o menys clàs-sics, els que perjudicaren l'obradel Sr. Montparnàs. Al «Llibred'or de I 'amor>, en efecte, l'únicacosa que es llegeix amb gust ésla «introducció» escrita pel senyorMontparnàs tot sol, sense col·la-boracions de cap mena.

Aquesta «introducció» és moltagradable, potser pel seu caràctermarcadament amorós. A més, ésartísticament molt superior al prò-leg que la precedeix. Ara, si con-siderem que aquest pròleg és es-crit pel Sr. Narcís Oller, un delsmestres oficials de la prosa cata-lana, tindrem també de considerarrestablert el prestigi literari delSr. Montparnàs.

Encara més: la tal introduccióacaba d'una manera que demostrala seva escaiença. El Sr. Montpar-nas posa, l'una sobre l'altra, aque-lles recomanacions tan sagrades:«Estimeu-vos els uns als altres».«Creixeu i multipliqueu-vos». Ai-xò és el que se'n diu passar ràpi-dament de la teoria a la pràctica.Per força ha d'ésser intel·ligent lapersona gue us ensenya a fer elsalt d'una manera tan bíblica.

Tot això, tanmateix, no m'in-clinaria a recomanar a ningú quecomprés el «Llibre d'or.de l'a-mor». Una introducció i unsquants pensaments del Sr. Mont-parnàs no justifiquen l'adquisiciód'un llibre d'aquell preu i d'aque-lla grandària. Però el que recoma-naré amb tota confiança és unaaltra obra del mateix eutor, quetambé tracta de l'amor, i d'unamor especialment excels. De fet,el títol de l'obra és «L'excelsitudd'un amor».

«L'excelsitud d'un amor» és unaobra curteta, que només val tren-ta cèntims i té encara l'aventatged'estar retirada de la venda. Esuna petita novel·la on el Sr. Mont-parnàs demostra com està al co-rrent de les correntíes de la lite-ratura moderna. «L'excelsitudd'unamor> està completament manca-da de gramàtica, i això li dónaun aire de balbuceig d'allò méseròtic. Es pot dir que la ploma del'autor ha estat deixada en lliber-tat d'obeir les ordres radiogràfi-ques del subconscient, o més aviatde l'inconscient del mateix autor.El procés, com tothom sap, obeeixa les normes anàrquiques d'uninfra-réalisme amorf. El conjuntde l'obra és galdós i els detallsprodueixen una hilaritat irresisti-ble. I en aquest temps en què tansovint hem de riure de ràbia, caique aprofitem les avinenteses deriure de gust.

Però no cal pas llegir «L'excel-situd d'un amor» per fer-se càrrecde la importància del Sr. Mont-parnàs i de com el poeta Sagarrava ésser profundament injust amb

aquest jove i prometedor literat.Una petita biografió precedeix lanarració eròtica, la qual biografiaens dóna tot un grapat d'argu-ments per ajudar a la rehabilitaciód'una personalitat tan simpàtica.

Quan el Sr. Montparnàs va néi-xer tothom va tenir una alegria.La naturalesa també hi va pendrepart. «Les flors—diu l'anònim biò-graf—obrien llurs corol·les, em-briagant amb l lur perfum.»

Però no tot eren flors i violes.La preciosa vida de l ' infant teniapoderosos enemics, entre els qualshi havia una germana bessona delSr. Montparnàs; la qual, amb unegoisme precoç, havia sortit a lallum d'aquest món grassona i san-guínia; mentre el pobre noi era«anemie i pobre de sang».

Però el Sr. Montparnàs es sor-tia de tot. Aviat va convertir-seen un jove «curull de vida i tre-ballador, que en sos assaigs lite-raris emplenava diàriament unesvint quartel·les de pensaments quea doll rajaven damunt el paper deblancor immaculada».

Als setze anys, el Sr. Montpar-nàs ja feia miracles. Va escriure undrama, amb el qual «assoli un grantriomf encara que no s'estrenés».Qualsevol pot tenir un triomf ambun drama representat; però nomésel Sr. Montparnàs era capaç detenir-lo amb un drama per estre-nar. Es una llàstima que els èxitsdel Sr. Montero no puguin obte-nir-se de la mateixa manera.

El Sr. Montparnàs, que nomésté vint-i-tres anys, ja «ha col·la-borat en quasi totes les revistescatalanes i moltes de l'estranger».Seria terrible que una vida literà-ria tan ben començada s'estron-qués sobtadament per culpa d'unasola crítica adversa. Sobretot sitenim en compte que el Sr. Mont-parnàs té un caràcter «fins en leshores més aspres dolç, sensible irialler, i per tot el món agradable,captivador i d'ànima noble, desin-teressada i f idel». La mica de con-fusió que hi ha en aquesta com-binació d'adjectius demostra l'e-moció amb què palpitava el biò-graf del Sr. Montparnàs, en pen-sar en el caràcter d'aquest.

Un home que provoca emocionstan fortes, que només naixent vaobrir corol·les, que a setze anysfa miracles, no és pas un homevulgar. Al contrari, és un homemereixedor d'honors i recompen-ses. Ja que el Sr. Montparnàs nopodrà entrar a l'Institnt d'EstudisCatalans, perquè la inconsutilitatdominant en tancarà les portes, jodemanaria a! Sr. Sanahuja que eldeixés entrar a l'Associació d'au-tors de la ploma.

Es una associació simpàtica irefrescant, que si no cultiva el re-f inament com el P. E. N. club, estàproveída en canvi d'una formida-ble quantitat d'innocència; la qualcosa us fa ésser optimista. Jo, al-menys, tinc sempre una sensaciód'optimisme, quan penso que siel Sr. Herodes tornés a la terraencara trobaria algú per degollar.

C. A.Jordana

Noies marginals— Novel·la? poesia? contes?Ara diuen que és l'hora de la no-

vel·la.Es compren que la gent demani el

que li fa fal ta. Però el més na tura l ésque l'hora d 'ah i r i la d 'avui i la dedemà sigui bona pels bons poetes,peis bons novel·listes, pels bons con-tistes, pels bons assagistes, etc.

El que no pot tolerar-se és que elspoetes i els novel·listes i els assagis-tes que no tenen res per dir cerquinla manera de s imular una obra, i ensvulguin fer creure en la seva catego-ria social.

Josep Carner amb l'obra «El corquiet» i Josep Pla amb l'obra «Cost-svistes» són els dos literats d'aquestahora, sense que cap d'aquests dos lli-bres sigui una novel·la.

I és que el nostre veritable proble-

ma l i te rar i no és precisament unaqtiestió de forma ni de gènere, sinómés avia t una qüestió de v i ta l i t a t .

—Apart dels autors que esmentà-vem en el darrer número, s'anuncial'aparició de novel·les de J. Lleonart ,M. Llor i Prudenci Bertrana.

—En Pere Coromines està obtenintun bon èxit amb el seu llibre «A ra-cés dels tamarius» que és un recullde contes i petites novel·les.

—«Edicions Diana» acaba de posara la venda la segona edició del llibre«Coses vistes» de Josep Pla, que haestat l'èxit més Important de critica ide públic que s'ha conseguii en a-quests darrers temps a casa nostra.

—El nostre amic 1 col·laboradorC. A Jordana, que des de l'apariciódel seu primer llibre «Les QuatreVenjances» hom cl considerà com undels valors més interessauts de laprosa catalana, prepara una novel·la.

Si hem de ju t j a r per l'èxit de «LesQuatre Venjances» obra completa-ment exhaurida podem preveure perla novel·la del nostre company unamagnífka acollida.

L'alfrejlípücEL MIRALL IMAGINARI, per Alexan-

dre Plana. • TAMARINS I ROSES,per C. Faies de Climent.

Atzar el meravellós fa, que en re-pendre, després de llarg involuntarieclipsi, nostres tasques crítiques aJUSTÍCIA SOCIAL, s'escaigui deparlar dels dos mateixos excel·lentsautors que motivaren nostre darrercomentari sobre literatura catalana.

Un sòlid supersticiós—i bo i ningúno és lliure d'aquesta magnífica hu-mana tara,—qui sap les misteriosesInfluències, les extranaturals relacionsque hi trobaria, en aquest singularacoblament d'un clar prosista 1 un se-nyorívol poeta.

Però nosaltres, o senzillament jo,—com és amat i quasi s'exigeix arade parlar—jo, no tinc prou temps,ni tant fortuna m'honra, per a lliscarvoluptuós per aquest còmode pendísmental. Atzar, és l'imprevisible humà.I voluntat, la menys voluntària de lescoses del món. La matemàtica, témolt que veure, avui, amb l 'un. L'al-tra, insensatesa fora permetre-ll unallibertat l luny de la biologia.

Aquesta biologia és tal, que expli-ca sovint els autors I llurs obres—fa-tals, involuntàries, irresponsables,impossibilitades d'ésser altrament.I el mot biologia és aquí emprat enel seu sentit més dilatat, o sigui: bio-logia, i totes les naturals ciències quela volten i completen, sense mal as-solir però la convencional precisióde la matemàtica.

Podria ara, segurament, exposar elmètode crític que consisteix en expli-car, o potser millor veure les obres,com una funció del temperament delsautors en l'ambient psicològic propi,però, això, apart la facil i tat , ens por-taria ineludiblement a consideracions,la natura de les quals no s'adiu gensamb la dels periòdics.

Alexandre Plana i C. Pages de Cli-ment, es retraten en els seus dos lli-bres. «El miral l imaginari», és el lli-bre més Alexandre Plana d'AlexandrePlana. Si més no, dels fins ara publi-cats. Aquesta prosa alta, equilibrada,clara, una m\ca plana, un pic lenta,neta, correcta, delicada, perfumadad'una tendresa recatada i un poc tris-ti vola, malencòniça, suavíssimament .,malencònica si voleu, és inconfusible—és el mateix Alexandre Plana trans-format, per una fina destil·lació psi-cològica, en això tan enormial i tanfrèvol alhora, en aquesta benauradabell' ombra de la vida que s'en diuun llibre.

«El mirall imaginari» és una obraque honra una literatura, que afalagal'egoisme cultural del poble on s'ésproduïda. Representa encara un cairede l'ànima catalana, I, quelcom queval molt més avui, és bellament tra-duíble,—no perdria res en ésser bui -dada a altra civilitzat Idioma.

Jn, em veuria un xic atrapat si ha-gués d'escollir entre les màgicamentcondormldes imatges que s'insinuengràcils i sentides en aquest «Mirallimaginari». Pel meu gust, transcriu-ria quasi bé totes les poesies en pro-sa que tenen per títol comú «Orientf Occident». Aquelles fulles que Ale-xaudre Plana anomena «Imatges deGirona», són simplement petits joiellsde mà mestra. Recomanem de llegirsobre tot «Un carreró».

«Joan Gaii», és la narració bàsicadel llibre. Es un encert. La visió de

| la famosa llegenda és personalíssima¡ i en absolut up to date. Compreneuj de seguida que entusiasmi a V. Soléi de Sojo I admireu la sobrietat 1 la

honesta falsò de resoldre-la. La lle-genda, en les avellutades mans d'A-lexandre Plana, esdevé universal.Joan Otri s'extra-territoiialltza, no éssolament un concret episodi locai,sinó alguna cosa de profundament—i perdoneu-meaquest «profundament»

j tan desacreditat-alguna cosa d'abls-salaient humà, que arriba al mateixplaukton primari pare dels instintsdels homes. En un mot: és un guanyconsiderable realitzat per la cultura 'catalana.

Alexandre Plana, ens deu una grannovel·la: «Joan Gari» ve a esser-necom una pregustado, de la mateixamanera que «Tamarins i Roses» deC. Pages de Climent exigeixen delpoeta un altre poema com «Les Brui-xes de Llers».

En «Tamarins i Roses» apareixenles mateixes qualitats del poeta quealtres vegades i en altres llocs he in-tentat remarcar. Manel de Montoliuen «La Vtu» de fa pocs dies, obser-vava justament l'harmònic maridatge,en l'ànima del poeta, de classicismei catalanitat. Difícilment podria jo araafegir a la serena crítica de Manel deMontoliu, quelcom que no semblésinteressat o conseqüència de la bo-nenta amistat que m'uneix amb el«senyorívolment pairal» poeta.

La crítica del nou llibre de C. Pa-gès de Climent, té encara per a miun lleu i honrós Inconvenient: emdedica una esplèndida composició—«Els Apòstols». Aquesta bona obra,em lleva una llibertat de que no dis-posaré sinó en altre llibre ou el meunom no aparegui . En aquesta delica-da posició, jo no puc fer més que re-metre el lector a les meves anteriorsobservacions sobre un dels millorspoetes 1 més veritables de la Catalu-nya actual i recomanar la lectura de«Tamarins i Roses»com a confirmació-del que dic. La bellissima «Oda a latartana», «Roses»,els sis sonets,«Pai-ral» i I'«Elogi del Pont» - per » nocitar altres composicions—per sí so-lcs ja constituirien tot un magníficpoeta. I no les transcric perquè hoveda l'espai.

Probablement, tant Alexandre Pla-na com C. Pages de Climent, pensa-ran que, en realitat, no he fet unacritica de llurs llibres. Així penso jotambé. Però que no se les prometintan felices: quan jo sia en altre climapsicològic i, potser, amb motiu denous llibres, em venjaré a sacietatreparlant a fons d'aquests llibresd'ara.

Cristòfor de DomènecJuliol 1925.

Latri l icaif lPSTDimiTREDESIlBIlïOTSAquest diantre de sabatots!, la

narració socialista de H.-G. Wellstraduïda per J. Roure i Torrents ipublicada pel segon número deles «Edicions de JUSTÍCIA SO-CIAL», i que es ven al mòdic preude 30 cèntims a desgrat de la se-va elegant presentació, ha obtin-gut el màxim d'èxit que un llibrepot obtenir a casa nostra.

Avui, al cap de dos mesos d'ha-ver vist la llum pública, l'obra es-tà absolutament agotada. A capllibreria ni a cap quiosc hom noen trobarà cap exemplar. L'edicióque en vàrem fer fou molt crescu-da, en tiràrem un gran nombred'exemplars; *i, no obstant, s'haagotat ràpidament, molt més de-pressa que aquelles obres, de lesquals no se'n tiren tants exem~piarsi que tots convenim que hanestat un èxit.

Alegrem-nos-en, companys!I al costat d'aquest èxit de pú-

bl ic—ja ho hem dit en altres nú-meros de JUSTÍCIA SOCIAL-l'èxit de critica no ha pogut éssermés falaguer.

Al costat de les critiques de pe-riòdics .que hem reproduit enaquestes pàgines, hem d'afegir-hiaquest article que l'escriptor quesigna amb el pseudònim «Roget»,encarregat de la secció «L'actua-litat» de «La Campana de Qràcia»,ha publicat darrerament en aquestimportant setmanari:

Company: Si no vols que la reacció digui que

l'esperit de la nostra classe ha mort, dona fe de vida.

Ara es l'hora de pensar en els vençuts.

Redreça el teu esperit i el de tots els que treballen

i sofreixen. Pensa en la lluita de demà.

EL SOCIALISME DE WELLSLa lectura de la traducció catalana,

feta per en J. Roure I Torrent, del'obra de H. G. Wells Aquest dian-tre de sabatots!, ens ha suggeritaquestes ratlles. No haurien d'anarencapçalades amb el títol: «L'actua-litat», però és ara , ben segur, a tra-vés d'aquesta traducció editada ex-cel lentment pel periòdic socialistaJUSTÍCIA SOCIAL i posada a lavenda al preu mòdic de 30 cèntims,que el nostre poble conelverà l'obrade Wells.

No parlarem del gran mèrit l i terar i— veritable obra d'art, potser de lesmillors entre les bones del gran es-criptor anglès—A'Aquest diantre desabatots! Només hem de dir que eiseu valor literari serveix per a fermés amena, més simpàtica, l'obra.

Pixem-nos en la concepció que delsocialisme té Wells.

Wells és un socialista de cor, node cervell Per això Wells parla ambentusiasme de la reforma social icombat durament totes les formes idoctrines i dogmes i concepcions queens el presenten científicament. «Elsocialisme s'ha de sentir, de sentirintensament, i no s'ha de pensar»,ens ve a dir Wells. I proclama en elseu llibret, revolucionari a desgrat dela dolçor de paraules en què està es-crit, que tota la clau del socialismerau en la supressió de la propietatprivada. Wells, amb gran noblesa decor 1 de sinceritat, troba tan injustl'antic dret de propietat sobre elshomes—els esclaus, més màrtirs quela religió de Crist—com l'actual dretde propietat sobre les coses, i ell creuque de la mateixa manera que s'haabolit la propietat sobre els homes Iavui és considerada per tothom comuna monstruositat, vindrà un dia nollunyà que la gent considerarà igual-ment monstruosa la propietat sobreles coses.

Wells vol que el socialisme signi-fiqui revolució, totes les coses ambel socialisme han d'ésser canviades:organitzacions, exercici de les pro-fessions, concepció del treball i de lariquesa, repartiment del producte deltreball... No pot ésser que una cosacanviï I no canvií alhora. Ara, quecreu que la revolució ha d'ésser lenta1 dolça, gairebé diríem pacífica, a fique la gent contrària hi vagi simpa-titzant, per a fer més adeptes.

Wells, i això potser és el més bellde l'obra i de la seva concepció delsocialisme la cos« més natural delmón. Per ell -com per nosaltres—ésla justícia i la bondat, 1 s'estranya In-gènuament , amb l 'Ingenuitat de total'obra, que no estigui ja implantat o,al menys, que no l'abraci tothom.Per això, el llibre conté durlssimescensures a la humani ta t que està en-front , la del món Injust que en diuper contrast a la humanitat socialistao del món just .

Wells, com hem dit, no admet capdoctrina socialista; ell és un socialis-ta de cor que admet totes les doctri-nes belles i nobles. Per això el seusocialisme no es pot placar dins decap escola; és més, s'escapa del so-cialisme pur per a compendre totesles doctrines obrerlstes. L'essencialés l'abolició de la propietat privada,base de la Injustícia del món actual.

Roget.

Advertint ale corresponsalsque en lloc de le« acostuma-de« Lletres de canvi eli seránpresentats simples rebut« perel cobrament de le« liquida-cions.

Comet doyI hétérodoxe^

Entre pare I filla (Fou ahir, això)

La ftlla.—Pare! Pare, us hau-ñau de casar amb la mare. Aixíamb un noni, amb nom, em po-dria casar jo.

El pare—gue no pot vearer lafnare de sa filla—Has vist mai,per ventura, cap sant que tinguinom i cognom? No, oi? Ya veus,Sant Pau i Sant Agusti, i altres,sense cognom, fins tenen esglésies,són propietaris. No, filla, no. Elteu pare no és cap Sant. l no escasarà amb la puta de ta mare perla brometo dels quatre respectablespèls de barba d'un cognom. De-més, amb qui deu de casar-se elteu minyó, amb tu o amb un cog-nom que no vol dir res?

La f illa s'indignà, perquè, pot-ser, el pare tenia raó.

Brand.

Preguem als suscrip-tors residents a l'estran-ger es posin al correntamb aquesta Adminis-tració . Altrament ensveurem obligats a sus-pendre'ls la tramesa delperiòdic.

L'home pot considerar-se em-brutit desde'l moment que laopinió dels demés respecte a símateix, li interessa més que laseva.

Quants artistes podrien viuresense l'art, i que pocs sense lafama.

Entre altres, dues coses hi haque priven a la visió d'ésserexacta, el costum i la novetat.Pel costum 'veiem en les cosesmenys d'allò que hi ha, i per lanovetat n'hi veiem més. .«

A dintre de cada ú hi ha unjutje: la consciència. I no en cal-drien d'altres a la societat sihom no tingués sovint al seuvoltant exemples amb els qualspot excusar les seves malifetes.

Fausti Monrós.

Mentre els obrers, corpresosper la simplicitat dels dog-mes, ens deixem impressio-nar per la faramalla del'abstencionisme polític iabandonem la pròpia autori-tat en mans dels altres es-taments, ens haurem de sots-metre, de grat- o per força,a les lleis que els altres ens

imposin.

Company: Si vols ésser digne dels teus ideals,

has de considerar com a propis ets sofriments i les

privacions dels homes que els defensen.

Recorda't dels empresonats.

JUSTÍCIA SÒCIA!. 1 d'agost 1925

S ha publicatli

lìibre de poesies de

EMILI SALETA i LLORENSamb un pròleg de f

IGNACI IGLESIAS... «A l'Ombra lei Camí» col·loca al «eu•olor tn on lloc diittngtt entre l'estolde Urici de lei nove« promoción! que

són glòria de Catalunya.

Edició paper de fil ornada amb boixos

5 ptes.

El ven a totes I» llibreries

Noves i documents

U n i ó G r a u e nüüetil (npentttva fc PwtedíAquesta Institució, genuï-nament obrera, éa un ex-periment viu d'emancipa-ció social i econòmica. Tédret, doncs, a la solidari-tat de les entitats similarsi a l'ajut ue tots ela homes

progressing.

Treballs d'Impremta te tota moaEnrío Granado«, S3, interior

BABOELONA

Eh nostri! Un no baii•ìlu ne aonesl no-ra ü JRIU Uli «lat invisa! OH li

mimObrers del camp!Llegia i propagueu

"LA TERRA", SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DE RA-BASAIRES DB CATALUNYA»

St publica cada disuabte. 15 Cts.

MKttt I atolilitmlù: Carien, 12,1."BARCELONA

Company: Si sentiu les in-quietuds que digni f iquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català

1Portaveu de la Federació de Coo-

peratitet de CatalunyaArticles doctrinal* sobrecooperació : El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUIN/.KNA

Snscrípció anyal: 4 ptes.Watóí i Uriüitratii:

Immilli. -Clítil

Treballador!Signes digne de la teva condi-

do humanalCom a home, t'has de sentir

dntadà i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

societat millor.Com a productor, t'has d'a- .

plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels teus ger-mans.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de le premsa socia-

lista i obrerista?

HOLANDA.-lei ClCCClOBS.

Tal com auguràvem, les eleccionsgenerals celebrades a Holanda hanportat un considerable augment devots a la candidatura socialista, po-dent-se afirmar que els socialiste« sónels únics victoriosos de la jornada.Les darreres eleccions generals s'ha-vien celebrat l'any 1922, i per tal deque es puguin comparar les diferèneles publiquem els resultats d'aque-lles i de les darreres.

VOTS1122 1325

ACTES\m mì

tittllnliHrmlitlnirii...tiijHiukiitériu...liforudinbi«M.criitiiH...titula Wilin-SuMMHUMiÚfente "ulHifli"lidjcilsajuri» «quitrín..

874.745402.277318.699

26.74420.43115*30

567.769271 35829.200

134.59545.81653.664

883.350377.410305.563

62.47230.27640.115

706.317269.535

187*1594306936.786

321611l

2010l522

3013H2Il

249

•

7ll

Els sis primers de la llista són elspartits de dreta I els restants d'es-querra. Els nomenats reformadorssón dissidències dels antirevolucio-naris I dels cristians històrics respec-tivament. EU socialistes porten elnom de Democràcia social obrera.

En les eleccions de 1 de juliol d i r -rer el total de sufragis emesos fou de3.086.770. A Holanda les dones te-nen dret al sufragi igual que els ho-mes. Existeix la representació pro-porcional, essent necessari reunir el75 per cent del coeficient de vots pera obtenir un lloc en la Cambra laqual està formada de cent diputats.En les darreres eleccions lluitaren 29partits, havent obtingut representaciónomés onze. Els i estants reunirenun total de 141.000 vots aproximada-ment. En les eleccions de 1922 llui-taren 45 partits dels quals només deuobtingueren representació.

La divisió de dretes i esquerres seràigual en la nova Cambra que en l 'an-terior. Les dretes tenen 60 Üocs I lesesquerres 40. Dintre del grup d'es-querres, els socialistes han augmen-tat l lu r representació en quatre dipu-tats, havent obtingut 128.548 votsmés que representen un guany del22.5 per cent. És de notar que l 'aug-ment de vots. socialistes ha sigutconsiderable a les grans ciutats comAmsterdam, Rotterdam, La Haya iUtrech; però és al tament significatiuque aquest augment s'hagi donat engran escala a les províncies tradicio-nalment catòliques de Limburg I Bra-vant i que tres dels nou llocs obtin-guts hagi sigut mitjançant la derrotad'altres tants candidats catòlics, ha-vent recuperat el districte de Zwoleen el qual, en altre temps, fou elegitel primer diputat socialista que va te-nir lloc al Parlament holandès, VanKol. Els comunistes, en canvi, vanperdent de una falsò lamentable. Enel Parlament de 1918-22 tenien tresdiputats; en el de 1922-25 només entingueren dos i en el nou Parlamentels resta nome» un lloc. Seguintaquest camí aviat quedaran compielament eliminats del camp políticd'Holanda.

Com a conseqüència del resultatde les eleccions ha dimiti t el Governque constituía el bloc catòlic-antlre-voluclonarl, havent sigut cridat Co-lyn, ex-ministre de Finances en elministeri dimissionari, a constituirgovern. Colyn era en realitat l'ànimade l'antic ministeri i li serà fàcil for-mar el nou, però la seva condició decalvinista no el fa persona grata en-tre els catòlics els quals creuen quehavia d'haver sigut cridat un catòlic.Es molt probable, doncs, que el nougabinet trobi dificultats serioses i queHolanda entri en un període de crisisemblant al que ha passat Bèlgica ial que està passant Portugal. Sembla,però, que la coalició dretista es sos-tindrà per tal de no abandonar el po-der, sigui com sigui.

ITALIA.-E1 SOltlOdOl felXUia.El dia 8 de juliol varen dimitir

llurs càrrecs el ministre de Finances,De Stefani, 1 el ministre d'EconomiaNacional, Di Nava. Aquest era l'únicmembre que restava en el ministerique no tenia filiació feixista Forma-va part del Partit Nacional Catòlicuna petita fracció escindida del Par-tit Catòlic de Dom Sturze.

L'endemà foren nomenats el Com-te Volpi com a ministre de Financesi el senador Belluzo ministre d'Eco-

nomia Nac iona l . Així el ministeri ésara enterament feixista, no haventpogut reeixir els Intents a'infiltraciórealitzats pels impacients ni haventMussolini aconseguit aquell mínimde col·laboració que podia donar alseu Govern el caràcter de nacional.Queden sols els feixistes sense podercompartir amb n ingú més la respon-sabilitat d'haver barbaritzat 1 empo-brit la bella Itàlia de les tradicionslliberals 1 de la rica civilitat. Restasol el feixisme per a prossc-guir senseentrebancs la seva obra de demolició.I les oposicions dites de l'Aventtnocontinuen en l'abstenció més absolu-ta resumint amb aquesta actitut elpensament de tots els italians.

FRANÇA.-« pressupost.Després de sis mesos de discussió,

el pressupost fou defini t ivament apro-vat pel Senat el dia 13 de juliol dar-rer. Per cinc vegades fou retornat alCongrés per a sofrir esmenes apro-vant-se per fi sense cl vot dels socia-listes i deixant el Cartel d'Esquerresdef ini t ivament liquidat. La darreravotació de la Chambre va donar 295vots a favor del Govern i 228 encontra. Votaren contra el Governto's els socialistes i comunistes, 77radical-socialistes i 14 socialistes-ré-publicans. La majoria, tal com nosal-tres vàrem preveure bon punt esconstituí el minister i Painlevé, vatrobar-la el Govern en els bancs dela dreta 1 del centre.

Les xifres definiti ves del pressupost| es representen per 33.150.844.6781 francs d'ingressos i 33.137.180.618! írancs de despeses, oferint un superi-j vit de 13.664.060 francs. Convé ad-

vertir que aquestes xifres no corres-ponen a la realitat i que el pressu-

' post es l iquidarà amb un enorme dè-ficit. Si hem de creure a Cail laux,fins l'any vinent no tindrem un pres-supost veritablement nivellat . Alacom ara , aquest geni f inanc ie r notroba altres r tmeis que els vul-gars: augment de circulació fiducià-ria—en poc temps ha repetit aquestagran operació—tributació indirecta"I 'nous emprèstits en or. Els seus ex-enemics del Bloc nacional estan en-cantats i els hi reca no haver fet eldescobriment d'aquesta eminènciaper ells mateixos. Gent agraída,però, el voten com un sol home i estem que amb el temps ar r ib i a des-bancar al mateix Mil lerand.

Maurras condemnat.El 17 de jul iol la Desena Cambra

Correccional va condemnar a dosanys de presó i 1.000 francs de multaal conegut escriptor realista M. Char-les Maurras, per haver publicat da-m u n t de les planes de \'Action Fran'çaise adreçada al ministre de l'Inte-rior, M. Schrameck, una carta obertaen la qua l sense eufemismes excitavael zel dels camelots perquè assasi-nessin l'esmentat ministre. La lletraera escrita en tons violents i es veuque intentava deliberadament cridarl'atenció de l'opinió i dels poderspúblics pera que acabés la suposadaproteició del Ministeri a favor dels

; comunistes. Com sia que després del'agressió que de par t dels comunis-tes sofriren els camelots que passa-ven en formació milita ' pel boule-vard Montmartre alguns d'aquestsforen arrestats per portar armes cur-tes sense la deguda llicència, Mau-

: rras volia posar en evidència aquesta! aparent parcialitat policíaca, però el

to de la seva carta era massa cru pera que produís altre efecte que la ge-neral indignació fins al punt d'haver-li el tr ibunal negat el, dret d'apel·la-ció cosa realment excepcional enaquests casos.

i

Eleccions cantonals.l Les eleccions per a la renovació

dels Consells Generals, que com lesj de les diputacions provincials espa-

nyoles no solen despertar gran inte-rès, varen celebrar-se el dia 1 de ju-juliol a tota França, oferint el se-güent resultat :

Pertot» CaangConservadors i lli-

berals 115 6Republicans 236 45Id. d'Esquerra 223 35Comunistes 2 5Repub. radicals.... 138 11Radicals i radicals

socialistes ' 444 58Repub. socialistes. 49 3Socialistes 91 19

En publicar-se aquesta llista oficialmancava Conèixer dos resultats i hihavien 196 ballotatges el desempatdels quals va fer-se el dia 26 en se-gona elecció. El total de consellersdepart mentals és de 1496.

Com es veu, l'opinió francesa con-tinua donant els seus snfragis alspartits del bloc de les esquerres elsquals en la primera jornada electoralhan guanyats 91 llocs a costa delspartits de dreta i dels comunistes.Proporcionalment són els socialistesels que més guanys han obtingut,més del ¿O per cent o sigui el dobledel que correspon als altres partitsguanyadors. Aquest notable avençquedarà encara més definit en conéi-xer-se els resultats de la jornada del26 de juliol.

luaosLAViA.-Hou ministeri.El lector coneix ja les incidències

polítiques de Iugoslàvia caracteri tza-des per una extremada violència desde que el vell Patxitx va encarregar-se novament del poder Iniciant unaactiva persecució contra els parti tsextrems par t i cu la rment el dirigit pelcèlebre agltalor Esteve Raditx I queera conegut amb el nom de agro-re-publlcà-croata. Aquest parti t que ab-sorbeix gairebé tota la representacióde Croacia era a tongades separatis-ta, republicà i fins va a r r iba r a adhe-rir-se a l ' Iutemacional comunista ueMoscou. Patxitx va empresonar aonze dels seus líders me; significats,Raditx entre ells, malgrat el qual elpoble croata va seguir atorgant-losla seva representació donant a l l u rpart i t 68 actes en les eleccions del 8de febrer passat, Des d'aleshores lescoses han ana t canviant endolcint-seel tracte entre el Govern de Belgradi els republ icans croates fins que elnebot de Radi tx , Pau Raditx, va feren ple Par lament les sensacionals de-claracions en nom del seu par t i t accopiant la monarquia i reconeixentl'unitat iugoslava.

Les coses han canviat fins a l'ex-trem que en lloc de seguir-se la causaper delicte d'alta traició contra els lí-ders croates; aquest pa r t i t ha arr ibaia un tal grau de domesticació quefiu» participa en el ministeri del seugran amic Patxitx. La fracció demo-cràtica dissident de Pribitxevitx quefins ara fo rmava amb els radicals lacoalició ministerial ha quedat excluí-da i el seu lloc l'ocupen ara els ex-revolucionaris de Zàgreb.

Esteve Raditx 1 els cinc líders croa-tes que amb ell restaven a la presóhan sigut alliberats, ! aquell agitadorde la Tercera Internacional reivindicaper a si el mèrit d 'haver dictat al seunebot els termes de conciliació, havisitat el rei en acció de gràcies i esdeclara gran admirador de Sa majes-tat servia i de l 'uni tat iugoslava. Ra-ditx i els seus s'han guanyat el ma-jor crèdit de versa t i l i t a t i inconse-qüència a que hagi pogut aspirar cappart i t europeu funda t o per f u n -dar.

Ço que han fet a ra , podien haver-ho fet amb molta més dignitat unany enrera quan el cap del minis ter iDavidovitx els hi oferia participar enel govern atorgant a Croácia unaampi au tonomia . Aleshores tenien70 diputats (ara s 'han quedat amb 62car les actes de Raditx i els seus cinccompanys de captiver! no han sigutaprovades), la Cambra tenia unacomposició més vària I més filla de lavoluntat popular que la present, ellsno havien sofert les vexacions i per-secucions a que Se'ls ha subjectat ino es podia dir, com ara , que s 'hanhagut d'agenollar í demanar perdóper a que els deixessin viure. Ara esqueden sense autonomia ni esperan ,ces d'obtenir-la car si mal intentenfer el rebec ja se sap quin és el mi-llor procediment per a fer-los ferbondat.

El nou ministeri iugoslau formaten 19 de jul iol és com segueix: Pat-xitx, president; Ministre oe Justícia,Djuritxitx; d'Afers estrangers, Nit-xitx; de Finances, Stoyadinovitx; del'Interior, Maxinovitx; de Cultes, Tr i -funoxi tx ; d'Higiene, Stavco Miletitx;d'Obres públiques, Uzunovitx; d'A-gricultura, Crista Miletitx; d'Instruc-ció pública, Vuqultzevitx; d'Unifi a-ció de Lleis,' Brquitx; de Política so-cial, Simonovitx; de Reforma agrària,Pau Raditx; de Correus, Xuper ina;de Comerç, Crajatx, i de Boscos imines, Niquitx. Els quatre darrerssón els agro-croates i els restantspertanyen al partit radical que diri-geix Patxitx. El ministeri comptaamb 204 diputats entre un totalde 315.

AIS COmpanyS que ex pon taniamentens ajuden amb llur col·laboració, hem de pregar-losvulguin fer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les restriccions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca procurin:

• 1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.°" Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes amb la major claretat i con-

clssió possibles, i4.' Escriure en quartel'les per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

PORTUGAL. - on altre pronun-ciament.Després d'una sessió del Parla-

ment que va durar més de 25 horesseguides, fou «provada una moció decensura al Govern per 58 vots contra49, a conseqüència de la qual va di-mitir el Govern presidit pel Senhorde Silva el qual ocupava el poderdes del dia 2 de jul iol . Això succeíael dia 17 del mateix mes, però el ma-teix dia el Senat va acordar per 18vots de major ia un vot de confiançaal Govern ço que va motivar la pro-posició del cap del Govern de dissol-dre el Parlament a la qual cosa no vaaccedir el President de la República.

De bon matí del dia 19, uns ofi-cials escapats del Fort Julián i quehavien pres part en l'anterior pro-nunc iamen t ocorregut en 18 d'abrilvan conseguir revoltar la tripulació delcreuer «Vasco de Gama», però la re-volta va ésser immediatament sofo-cada. Capturats els oficial que havienconseguii evadir-se i els que ambells s 'havien a jun ta t , la normalitat varestablir-se però Lisboa continua sot- !mesa a la llei marcial i Ics més rígi-des precaucions. j

La solució de la crisi es fa suma-nient difícil havent fracassat les ges-tions d 'a lguns personatges per aconstituir ministeri amb l 'ajut d 'unamajoria parlamentària. A darrera ho-ra sembla que Domingos Pereiraconseguirà formar govern, però respot tenir-se per segur fins que s'hagi {presentat al Parlament. |

No servirem cap sus-cripció que no vinguiacompanyada del seuimport.

Per a aimai a lili lili50.a llista ü quantitat! retrod«

Ciutat. I. A^ 5 ptes.; I. P., 1pta.; J. LI. P. F., l pta.; D. D., lpla . ; R. C., l pta.; J. A., 5 ptes.

Sitges -P. C., 2 ptes.Total, 16 ptes.'

A tots el nostro agraïment.

JUSTICIA SOCIALés l'únic periòdic de la nos-tra terra que recull en unsol ideari tots els desitjós

del poble\

"Company!"per Màxim Gorki

P H E U : 1 0 c è n t i m s

Demaneu aquest interessant fullet al'administració de JUSTICIA SOCÍAI.

cfcufíciaSETMANARI SOCIALISTA

2 . a é p o c aCIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

BBD \CCIO:

Ma, tUral.-BAICELO!!ADMINISTRACIÓ:

lula, tren Vermella, 21 -KHIREDACTORS i COL·LABORADORS.

Gabriel Alomar - Serra i MoretJosep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró - Cristò-for de Domènec -1. Carner Ri-balta - ). Llorens 1 ArtigasDr. E. Mira - J. de C. Serra RàfolsDr. Joaquim Xirau - Francesc X.Casals - "Apa, - Rossend LlatesDr. Muntanya - Francesc Yllado-mat - Sara Llorens -. Manuel Galés"Galdric, - Màrius Vidal - FerranCuito - B. Farré - losep Ricart iSala - Manuel Escorza - Dr. J. Es-iadella Arno - J. Recasens I Mer-cadé - Rafael Camp.ilans - Fran-cesc Gandia - Dr. losep AmorósEmili Saleta - "Shum, - P. Caña-das - Josep M.' de Sucre - J. Rou-re I Torrent - Manuel A'càntara IGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roc Gulnart - Puig Pu-jades - Joan Fronfosà - BalaguéBaró - R. Ràfols Carni - JaumeCardús - J. Duran i Guardia - Joan

Forment.

REDACTORS-CORRESPONSALSAlbert Schneeberger - Rafael Ra-*

mis, FrançaJoan Comorera.—ArgentinaCarlota Goteres.—XileRené Lyr.—BèlgicaRoberto Marvasi.—ItàliaDr. Andrés Ove|ero.—Madrid

PREUS D'ABONAMENT:

Catalunya i Províncies:Trimestre, 3TKI pics. - Min any, 4'50 pte».

Un any, 8 pfevEstr.tnçer:

Mig any. 5'75 ptes.Ui idny, Hl'50 pies.

JUSTÍCIA SOCIAL és l'únic periòdicsocialista que es publica a Cata-lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOa*HIpersonalment a la redacció o aT administració, o bé trametentT import de f abonament a fadi^i-nistr#dnr, amb seuells ile correu,

gir postal, etc.

liliFigueres. — F. C. — Rebudes 56

ptes. dels rebuts cobrats. Mercès pelseu interès 1 explicacions.

Sitges. —P. C.-ídem 32 ptes., pa-quets núm. 91. Per correu va n ellexemplars d'Aquest diantre de sa-batots! •

Blanes. S. M,—ídem 4'fO ptes.,s ut cripció semestre.

Qirona. -M. P. ídem 34'25 pts.,paquets núm. 91.

Santa Coloma de Queralt —A. C.—ídem 8'10 pts,, suscrlpcló Julio|19261,un «Companyl», que II tra-meto.

TIP. JUSTICIA SOCIAL - REUS

La correspondència d'administracióde JUSTÍCIA SOCI AL, (girs, recla-macions, canvis d'adreça), per que nosufreixi cap retard, preguem es diri-geixi a Marçal Badia, Creu Vermella, 23, REUS.