Setmana Santa / Reus 09 - WordPress.com€¦ · Setmana Santa / Reus 09 En el context de l’any...

Setmana Santa / Reus 09


PASSIÓ PER LA SETMANA SANTA

La celebració de la Setmana Santa constitueix una expressió destacada de la nostra cultura, que seria incomprensible sense les aportacions de l’humanisme d’arrel cristiana.

Es tracta d’una tradició que es consolida i es renova cada any, gràcies a l’esforç i l’entusiasme de totes les persones que s’hi dediquen. Aquesta tasca continuada de les diferents confraries ha fet de la Setmana Santa un esdeveniment d’interès per al conjunt de la ciutat.

Enguany, Reus ha estat la seu del quart Congrés Català de Germandats, Congregacions i Confraries de Setmana Santa de Catalunya. Un esdeveniment destacat que, a més del seu valor intrínsec com a activitat de comunió religiosa i espiritual, ha estat també una bona tasca de promoció de la nostra ciutat a nivell de país.

Com a alcalde, el meu desig és que aquest any la Setmana Santa de Reus torni a ser un èxit, com es mereix la dedicació de tots els membres de les confraries. Una passió que contribueix no només a mantenir vives i enfortir les nostres tradicions, sinó també a portar-les arreu de Catalunya.

LLUÍS MIQUEL PÉREZ I SEGURAAlcalde de Reus


SETMANA SANTA PAULINABenvolguts confrares,Un cop acabat l’Any Jubilar dels nostres sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques,

ens trobem plenament dins l’Any Jubilar que el sant pare Benet XVI va convocar per a tota l’Església universal amb motiu del bimil·lenari del naixement de l’apòstol sant Pau, que fi nalitza el 29 de juny d’aquest any. La nostra Església arxidiocesana de Tarragona se sent paulina i, per tan, hereva de la seva predicació. És, sens dubte, un bon moment per aprofundir en la fi gura de sant Pau i, per què no, per tornar a rellegir les seves cartes i la seva activitat, que Lluc ens explica al llibre dels Fets dels Apòstols. En ells veiem i tastem l’obra tan magnífi ca que Jesús va fer amb Pau: de perseguidor a predicador; de perseguidor de cristians a màrtir de la fe, de fariseu zelós a apòstol de l’evangeli. Pau mateix ho resumeix així: «Ai de mi si no anunciés l’evangeli!» (1Co 9,16).

Tots els cristians estem cridats a ser evangelitzadors. Certament, però, no tots de la mateixa manera: Pau com a apòstol i evangelitzador infatigable; altres, des del seu testimoni de vida; uns des del silenci i la pregària; altres des de l’exercici de la seva professió, des de la seva condició de pares, etc. Penseu que els nostres avantpassats, quan van començar a portar al carrer la Passió de Jesucrist, van voler evangelitzar. Evidentment, no podem jutjar amb els nostres criteris del segle XXI els criteris d’aquells homes que van prendre la decisió de treure al carrer aquests misteris. Tanmateix, la seva motivació devia ser portar a la gent del poble el missatge del Fill de Déu lliurat per amor i per a la salvació de tots els homes. Era i és, en defi nitiva, una manera d’evangelitzar.

Penso, benvolguts confrares, que aquesta ha de ser la nostra actitud. La nostra condició de bate-jats ens demana donar testimoni de Jesucrist amb els nostres actes i amb la nostra vida. Us convido a aprofundir en el que feu i per què ho feu. Però sobretot us convido a plantejar-vos la vida un cop hagi passat la Setmana Santa. Allò que més identifi ca els seguidors del Crist és l’amor, l’estimació mútua. És absolutament necessari que la fe que professem es transmeti a la vida en actes d’amor.

No podem oblidar, en aquests temps tan dif ícils que estem vivint, aquells que han perdut la feina o aquells menys afavorits que sempre són els perjudicats quan en els mitjans de comunicació apareix la paraula crisi. El missatge de Crist clavat a la creu és clar: Ell ha donat la seva vida per tots, perquè tots tinguin vida en ell. No podem oblidar de cap manera que els nostres germans estan necessitats. Des d’aquí demano a tots els confrares, confraries i institucions que obrin el cor a la solidaritat amb els menys afavorits. Aquest, per altra part, ha estat el motiu de la fundació de moltes confraries i també un dels objectius dels vostres estatuts. Benvolguts confrares, amic de la Setmana Santa, visitant ocasional o lector: quan admireu els nostres misteris a la llum de la lluna plena pels carrers de les nostres pobla-cions, admireu l’Amor que ha fet possible una donació tan gran: és Déu mateix qui se’ns ha donat, i ho ha fet per nosaltres. Ai de mi si no anunciés l’evangeli!

Us desitjo una veritable Setmana Santa i una Pasqua de Resurrecció plena de goig. Amb tot l’afecte, rebeu la meva benedicció.

† JAUME PUJOL BALCELLS. Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat


En el context de l’any jubilar paulí, que l’Església universal celebra des del 29 de juny de 2008 fi ns al 29 de juny de 2009, l’arxiprestat de Reus ha escollit dos lemes, trets dels escrits de l’apòstol Pau, per als temps forts de les celebracions litúrgiques. Durant el temps d’Advent, el lema: «Nascut d’una dona». (Gàl 4,4). Per a la Quaresma, aquest que encapçala l’escrit: «Sé de qui m’he fi at». (2Tim 1,12).

Són dues afi rmacions que sostenen la fe i la vida de les comunitats cristianes. Per un costat, la humanitat de Jesucrist; per l’altre, la divinitat. El Jesús presentat, anunciat i predi-cat per Pau no és una entelèquia. Té uns orígens, té unes arrels humanes, té una mare que li donà un cos. Tanmateix, té també un origen diví. A la carta de Pau als fi lipencs trobem aquestes magnífi ques paraules: «Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist. Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res; prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fi ns a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare». (Flp 2,5-11).

He volgut aportar aquest text de sant Pau per la gran riquesa de contingut teològic sobre la persona de Jesús. Perquè és aquest Jesús de qui Pau s’ha fi at; i nosaltres també ens hem fi at i ens fi em. Tot el que fem, els compromisos que prenem, les accions que realitzem com a persones creients particulars, o com a membres d’uns col·lectius, parròquies, confraries, congregacions, grups o moviments cristians, tot ve motivat perquè creiem en Jesucrist, ens fi em d’Ell; o si voleu es pot dir amb una altra afi rmació del cap dels apòstols, sant Pere: «A qui aniríem, Senyor; tu tens paraules de vida eterna» (Jo 6). Tot aquest fonament ha de donar sentit a aquells actes que, d’una manera més intensa i puntual, es programen per al fi nal de la Quaresma, Setmana Santa i Pasqua.

Tant les parròquies com les confraries i congregacions haurem de vetllar perquè es visquí el genuí sentit de la Quaresma i la Setmana Santa. No pot ser altre que el manifestat per Pau als fi lipencs: «Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist».

Membres responsables de les confraries i congregacions: fomenteu entre els vostres afi liats aquest esperit de Jesús. La resta és conseqüència d’allò que és fonamental.

Joiosa i Santa Pasqua.MN. CREU SAIZPrior-arxiprest

SÉ DE QUI M'HE FIAT. (2Tim 1,12)


TRES SETMANES SANTESJa hi som, Setmana Santa de 2009, estem tots a punt de reviure la Passió, Mort i

Resurrecció del Senyor.Però sí que és cert que hi ha TRES maneres de viure la Setmana Santa: la litúrgica, la

cultural i l'espiritual. I que les tres es complementen per fer-nos arribar a la plenitud de la mateixa.

LA LITÚRGICACelebracions de tots els actes acompanyats pels nostres mossens o directors espirituals:

Cena del Senyor, ofi cis, viacrucis, missa de Rams, Funció de l'Agonia, rosaris i la gran celebració de la Vetlla Pasqual i Coronació del Senyor, que posa punt, no fi nal, sinó de principi d'una nova etapa.

LA CULTURALÉs aquí on les diferents congregacións, arxiconfraries, confraries i germandats preparen

amb tot el seu amor les seves imatges i animen els seus congregants o confrares per sortir a las diverses processons que se celebren desde el Diumenge de Rams fi ns al Divendres Sant.

L'ESPIRITUALVe de l'Esperit: Vetlles al Santíssim, pregaries individuals, Tres Gràcies amb silenci,

resar a la Mare del Senyor, pensar en els qui estimes i en als qui no, perdonar, donar; bé podríem posar molts més adjectius que ens invocarien l'espiritualitat.

L'esperit ens dona la FE i és en aquests dies quan l'hem d'invocar perquè no ens deixi i així poder celebrar l'acte de FE més important dels Cristians, la nostra festa per excel·lència: LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR.

Des de l'Agrupació d'Associacions de Confraries de Setmana Santa de Reus us convidem a viure aquestes TRES Setmanes Santes.

Bona Setmana Santa litúrgica, cultural i espiritual.Reus, març de 2009.

JOAN MARSAL SANS I ARMAND FONT PÀMIESPresidents de l'Agrupació d'Associacions de Confraries de Setmana Santa de Reus


Taula d'autoritats presidint la inauguració del IV Congrés Català de Confraries.

Els passats 13, 14 i 15 de febrer tingué lloc el IV Congrés Català de Confraries de Setmana Santa de Catalunya a la ciutat de Reus.

Sota el lema «Passió per la Setmana Santa», dos-cents cinquanta congressistes de sei-xanta-una confraries i vint-i-dos ciutats catalanes (incloent una representació de Perpinyà i una d'Alacant) van gaudir de l’hospitalitat de Reus i dels diferents actes organitzats en motiu del Congrés.

La inauguració va ser presidida pel president del Parlament, el senyor Ernest Benach, i va comptar amb l'assistència de l'alcalde de la ciutat, Lluís Miquel Pérez i Segura; l'Arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol; el President de la Diputació, Josep Poblet; el Prior Arxiprest de Reus, Mn.Creu Sàiz; la Subdelegada del Govern, Teresa Pallarès, i altres autoritats.

IV CONGRÉS CATALÀ DE CONFRARIES


Assistencia dels congressistes al Teatre Bartrina, seu del Congrés.

Dos van ser les conferències principals del Congrés. La primera, a càrrec de mossèn Francesc Giménez Porcuna, rector de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís i consiliari de la Confraria de Nostre Pare Jesús del calvari de Reus, que va refl exionar amb sinceritat sobre les relacions entre parròquies i confraries. La segona, a càrrec del doctor Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, va portar per títol «Perquè busqueu entre els morts aquell qui viu? (Lluc 24,5). De la creu a la Pasqua».

Una interessant taula rodona amb la participació de Mn. Estanis Figuerola, Lluis Si-rolla, Montserrat Flores, Josep Ignasi Boada, moderat per la periodista Gema Torrens, va refl exionar sobre la Setmana Santa des de quatre perspectives diferents: religiosa, cultural, tradicional i social.

El patrimoni de la Setmana Santa de Reus, el debat històric entre la religiositat popular i la religió ofi cial, un resum històric del Viacrucis centenari de Reus, Martorelles i la seva reli-giositat i tradició, l'honor i força de ser armat, una refl exió sobre les associacions de Setmana Santa com associacions de dret i fet, i la realitat de ser jove i confrare en l'actualitat, van ser les diferents temàtiques que van tenir les vuit comunicacions, que van permetre als con-gressistes conèixer i refl exionar sobre realitats o experiències al voltant de la Setmana Santa.

Cal remarcar també el Concert ofert per la Cobla d'Antics Ministrers del Camp de Tarragona i per l’Escolania i capella de cantors del Sant Crist de la Sang, una exhibició dels armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la realització de la Miscel·lània Poèticomusical a càrrec de Bravium Teatre, amb col·laboració de diferents


Doctor Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, en un moment de la seva intervenció.

confraries, dues exposicions sobre la Setmana Santa, una, realitzada al vestíbul de la seu social de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, on també hi havia el «Pas del Davallament de la Creu», a càrrec del col·lectiu fotogràfi c Fotocamp, i l'altra, realitzada al Palau Bofarull per diferents col·leccionistes de programes de la nostra ciutat. Es van realitzar també visites guiades al Temple de la Puríssima Sang, on es va poder contemplar el pas del Sant Sepulcre, la talla de la Verge de la Soledat i el Sant Crist de la Sang; a l'església de Sant Francesc d'Assís es va poder veure el pas de la Confraria de Jesús de l'Amargura - Jesús troba la seva mare, i diverses talles de l'artista Modest Gené (tres pertanyents a la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari). La Prioral va albergar el pas de la Confraria de Sant Pere Apòstol «La negació de Pere» i es va poder visitar també la talla de Nostre Pare Jesús a la Columna, de la Confraria del mateix nom, al seu altar. Es va realitzar també una activitat de caire cultural, gràcies a la col·laboració del Patronat de Turisme: una visita a la Capsa Gaudí.

El diumenge al matí els congressistes i fi dels de la ciutat de Reus van assistir a la Solemne Eucaristia presidida per l’Arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol, que des de la Prioral de Sant Pere va ser retransmesa per la Dos de Televisió Espanyola a Catalunya.

L'organització del Congrés va anar a càrrec de l'Agrupació de Confraries de Setmana Santa de la nostra ciutat, recollint el relleu de les seus anteriors seus Tarragona, Girona i Barcelona, i donant el testimoni a la ciutat de Mataró, seu del proper Congrés l'any 2011.


Visita a la Parròquia de Sant Francesc d'Assis, seu de les confraries Nostre Pare Jesús del Calvarii Jesús de l'Amargura.

L'organització va intentar recuperar els objectius plantejats en els congressos anteriors i dotar-los de més estructura i realitat. El Congrés, doncs, ha tingut la pretensió de ser un punt de trobada i intercanvi d'experiències de Setmana Santa i una aula de formació cris-tiana i confrare. S'ha intentat ser el punt de partida d'una revitalització de les confraries, germandats i congregacions en el seu objectiu principal de donar culte a Jesús. S'ha proposat fèrriament ser l'impulsor d'una coordinadora catalana de confraries, que es convertiria en un instrument d'unió de les diferents entitats de Setmana Santa de Catalunya. En resum, mantenir viva com diu el lema, la «Passió per la Setmana Santa».

Cal agrair als membres de l'organització del Congrés els esforços dedicats per portar un projecte a la realitat. Amb la col·laboració de les institucions i molta il·lusió, el Congrés es va clausurar amb la sensació d'haver assolit el que s'havia proposat, i així ens ho han confi rmat els diferents elogis que hem rebut.

Arriba ara el moment que rebeu la felicitació del Congrés per la vostra participació. Congressistes, ens retrobem a Mataró!

FRANCESC XAVIER SIROLLA I OBRÉDirector del 4rt. Congrés de Congregacions, Confraries i Germandats de

Setmana Santa de Catalunya

Setmana Santa / Reus 09A

LTR

ES A

CT

ES D

E C

ULT

E A

LES

PA

RR

ÒQ

UIE

S

Sant

Pu

ríss

ima

Sant

Sa

nt

Cri

st

Sant

Im

mac

ulad

a A

ssum

pció

St

. Jos

ep

Pe

re

Sang

Fr

ance

sc

Joan

R

ei

Ber

mat

C.

Obr

er

D

IUM

EN

GE

DE

RA

MS

B

EN

ED

ICC

IÓ D

E R

AM

S 12

.30

h 11

.00

h 12

.00

h 12

.00

h 11

.45

h 12

.30

h 12

.00

h 12

.30

h 11

.00

h

V

iacr

ucis

18.4

5 h

19.1

5 h

18.0

0 h

19.0

0 h

D

IJO

US

SA

NT

C

eleb

raci

ó d

e la

Cen

a d

el S

enyo

r 19

.30

h 21

.00

h 19

.00

h 20

.00

h 20

.30

h 20

.30

h 19

.00

h 18

.00

h 19

.00

h

V

etlla

Euc

arís

tica

20

.30

h

20.4

5 h

23

.00

h 23

.00

h 20

.00

h

20.0

0 h

D

IVE

ND

RE

S S

AN

T

V

iacr

ucis

09.0

0 h

10.0

0 h

07.0

0 h

10.0

0 h

08.3

0 h

11.0

0 h

11.0

0 h

09.

00 h

Fu

nció

de

l’Ago

nia

(Set

par

aule

s)

12.0

0 h

C

eleb

raci

ó lit

úrgi

ca d

e

la

Mor

t del

Sen

yor

18.3

0 h

17.0

0 h

17.0

0 h

17.3

0 h

17.0

0 h

17.0

0 h

18.0

0 h

18.3

0 h

17.0

0 h

D

ISS

AB

TE

SA

NT

V

espr

es s

olem

nes

ac

ompa

nyan

t Mar

ia D

esol

ada

18.3

0 h

V

etlla

a la

Mar

e d

e D

éu

d

e la

Sol

edat

19.3

0 h

V

ET

LL

A P

ASQ

UA

L 22

.00

h

22.0

0 h

23.0

0 h

23.0

0 h

22.3

0 h

21.0

0 h

23

.00

h

D

IUM

EN

GE

DE

PA

SQ

UA

M

isse

s d

e Pa

squa

12

.30

h 08

.30

h 09

.00-

11.3

0 09

.00-

10.3

0 10

.00-

11.3

0 10

.00

h 19

.30

h 13

.00

h 11

.30

h

19.0

0 h

11.0

0 h

13.0

0-20

.00

12.0

0-13

.00

20

.30

h 12

.30

h

18

.30-

20.3

0

AC

TE

SPA

RR

ÒQ

UIE

S


PROGRAMA

D'ACTES


TOTS ELS DIUMENGES QUARESMA

18.00 h A l’església de Sant Joan Baptista, SOLEM-

NE VIACRUCIS per l’interior del temple amb la imatge del Sant Crist de la Creu.

18.45 hAl Temple de la Reial Congregació de la

Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, solemne VIACRUCIS amb la venerada imatge del Sant Crist de la Sang, per l’interior del temple.

DIMECRES 25 DE MARÇ

20.00 hA la Galeria d'Art Anquin's, presentació

del Ciri Pasqual de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, aquest any decorat per l'artista Alícia Pérez-Agustín.

DISSABTE 28 DE MARÇ

18.30 hLA PASSIÓ DE REUS, al Teatre Fortuny.

DIUMENGE 29 DE MARÇ

12.30 hBenedicció de l'estendard de la Confraria de

Sant Bernat Calbó i celebració de l'Eucaristía en memòria dels confrares difunts, concelebrada per Monsenyor Víctor de la Peña, Bisbe del Perú, i el Consiliari Mn. Ignasi Olivé Costa. Entregarà l'estendard als seus padrins el Sr. Joan Marsal Sans i com a cordonistes el Sr. Josep M. Baiges Bañeras i la Sra. Vanessa Aguza Gutiérrez. Els padrins de l'estendard son l'Excel·lentissim Alcalde de Reus Sr. Lluís Miquel Pérez i Segura i la Sra. Ester Ballart Marc.

DIMARTS 31 DE MARÇ20.30 hA la sala parroquial de Sant Francesc

d'Assis, XVè Cicle "Xerrades per Quaresma". Organitzades per la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari. "Càritas: realitats i projectes" a càrrec de Maria Teresa Múrria, Directora de Càritas Interparroquial de Reus.

DIMECRES 1 D'ABRIL20.30 h"La diòcesi missionera" a càrrec de Mn.

Josep Pascual, Delegat Diocesà de Missions.

DIJOUS 2 D'ABRIL20.30 h"Situació i acolliment dels sense sostre"

a càrrec del Sr. Josep M. Castrillo, Director de la Casa d'Acollida St. Auguri, de la Diòcesi de Tarragona.

DIVENDRES 3 D’ABRIL20.15 hA la Sala de l’Auditori del Palau Bofarull de

la Diputació de Tarragona, PREGÓ DE LA SETMANA SANTA DE REUS, a càrrec de l'Excel·lentissim Sr. Antonio Pont Amenós, President d'Honor de Borges. Organitza la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. amb la col·laboració de la Excma. Diputació de Tarragona.

DIUMENGE DE RAMS 5 D’ABRIL11.00 hParròquia de Sant Josep Obrer, Benedic-

ció dels Rams, amb la col·laboració de la Germandat de Sant Josep Obrer. En acabar la Missa Solemne de Palmes tots els confrares i els devots podran fer ofrena de clavells blancs i grocs al Crist de la Primera Caiguda.


11.00 hA la plaça de la Puríssima Sang, Benedicció

dels Rams, per iniciar després al temple de la Puríssima Sang la Santa Missa solemne de Palmes. Acompanyaran l’acte amb un petit concert la Banda Nous Amics de Reus.

11.30 hParròquia de Sant Francesc d’Assís, a la

plaça del Palo Santo, Benedicció dels Rams, amb la col·laboració de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari.

12.00 hBenedicció de Rams davant del Mercat

Central. En acabar, en processó fi ns a l’església de Sant Joan, Santa Missa del Diumenge de Rams.

12.30 hA la Parròquia de Sant Bernat Calbó,

Benedicció dels Rams.

17.45 hL’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu

traslladarà la venerada imatge del Sant Crist a la capella de les Germanetes dels Pobres per tal de dur a terme un solemne ofi ci religiós i viacrucis. En acabar, trasllat de la venerada imatge a la seva parròquia habitual, acompanyada de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume amb la Creu dels Improperis.

20.00 hA l’església de Sant Francesc d’Assís,

SOLEMNE MISSA, amb la participació de la Confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari.

A l'hora de l'ofertori la Confraria oferirà el Ciri Pasqual. A continuació l'escultor Artur Aldomà i Puig farà efectiva la cessió a la Confraria del baix relleu que il·lustrarà el cartell de la Processó del Silenci.

DILLUNS SANT, 6 D’ABRIL

De Dilluns a Dimecres Sant, a la Parròquia de Sant Joan Baptista, de 10 a 13 hores del matí i de 18 a 21 del vespre, adoració i ofrenes fl orals al a Venerada Imatge del Sant Crist de la Creu.

De dilluns a divendres de 18 a 21 hores el local de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, Mostra Fotogràfi ca de Setmana Santa a càrrec de FOTOCAMP i exposició del Pas del Devallament de la Creu.


Puríssima Sang de N.S.J., CONCERT DE MÙSICA TRADICIONAL RELIGIOSA. Organitza Carrutxa, col·labora R.C.P.S. de N.S.J.

DIMARTS SANT, 7 D’ABRIL

SOLEMNE PROCESSÓ DE L’AMARGURA

20.15 hCoorganitzada per la Confraria de

Sant Tomàs d’Aquino «Els Estudiants» i la Confraria de la Verge de l’Amargura, i amb la participació dels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. Hi assistiran com a convidats els TIMBALERS DE CALANDA, amb una representació de la Cofradía Nuestro Padre Jesús de la ciutat de Calanda. La Confraria de Sant Tomàs d’Aquino (els Estudiants) sortirà del Temple de la Puríssima Sang, continuant pel raval de Pallol, plaça de Catalunya, raval de Santa Anna i plaça de Prim. La Confraria de la Verge de l’Amargura sortirà de l’església de Sant Joan i continuarà pels carrers Prat de la Riba, Sardà i Cailà, Sant Joan i plaça de Prim, on es trobarà amb la Confraria de Sant


Tomàs d’Aquino. Continuaran el recorregut conjunt pel raval de Jesús, raval de Martí Folguera i carrer Misericòrdia. En arribar el pas dels Estudiants a l’Institut Salvador Vilaseca, els Armats de la RCP Sang oferiran una exhibició.

DIMECRES SANT, 8 D’ABRIL

De 17.00 a 21.00 hAl Temple de la Reial Congregació de la

Puríssima Sang, VISITA, ADORACIÓ I OFRENES a la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.

De 18.00 a 21.00 hA l’església de Sant Francesc d’Assís,

OFRENA DEL CLAVELL I DEL CIRIAL. Tots els confrares i devots podran fer ofrena dels clavells, de color vermell i blanc, que portaran els passos a les processons de Dijous i Divendres Sant. Així mateix, es podrà col·laborar a sufragar els ciris del Pas de la Verge del Calvari.

SOLEMNE PROCESSÓ DEL PRENDIMENT20.30 hOrganitzada per la Germandat de Sant

Miquel Arcàngel, la Confraria dels Sants Just i Pastor i la Confraria de Jesús de l’Amargura, i amb la participació dels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. En arribar a la plaça del Mercadal, CANTE DE SAETAS. Ens acompanyaran com a con-vidats els ARMATS DE L'AGRUPACIÓ DE CONFRARIES DE VALLS I LA CONFRA-RIA DE L’ASSOTAMENT DE JESÚS DE RIUDOMS, coneguda popularment com «la Confraria de LES PEINETES», ja que són senyores les que hi participen, la CONFRA-RIA D’ALUMNES I EXALUMNES DEL

COL·LEGI PARE CLARET DE VALLS i la BANDA DE CORNETES I TAMBORS DE LA CONFRARIA SANT TOMÀS D’AQUINO (ELS ESTUDIANTS). RECOR-REGUT: Sortirà del Temple de la Puríssima Sang i continuarà pel raval de St. Pere, Fossar Vell, carrer Major, plaça del Mercadal, carrer Monterols, plaça de Prim, raval de Jesús, ra-val de Martí Folguera i carrer de Misericòr-dia, per acabar a l’església de Sant Francesc d’Assís. Al començament del raval de Martí Folguera, l’ORFEÓ REUSENC cantarà una cançó a cada un dels tres passos.

SOLEMNE PROCESSÓ PENITENCIAL

20.30 hPels carrers del barri de Sant Josep Obrer.

Sortirà del Col·legi Rosa Sensat i continuarà per l’av. de Mas Abelló fi ns a la rotonda, on donarà el tomb, per baixar un altre cop per l’av. de Mas Abelló fi ns arribar a la Parròquia. Organitzada per la Germandat de Sant Josep Obrer. Els acompanyen la Germandat de St. Isidre i Sta. Llúcia amb el seu pas del Davalla-ment de la Creu i l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu, que són portadors del Sant Crist.

DIJOUS SANT, 9 D’ABRIL

De 9.00 a 22.45 hAl Temple de la Reial Congregació de la

Puríssima Sang, VISITA, ADORACIÓ I OFRENES a la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.

10.00 h.A la Parròquia de Sant Joan Baptista, de

10 h del matí a 20 h del vespre, adoració i ofrenes fl orals a la Venerada Imatge del Sant Crist de la Creu.


19.00 hA la parròquia de Sant Josep Obrer,

celebració litúrgica de la Cena del Senyor, amb el lavatori de peus.

20.30 hA la parròquia de Sant Bernat Calbó,

Cena del Senyor i trasllat del Santíssim al Monument.

20.45 hA la capella del Santíssim de la Parròquia

de Sant Francesc d’Assís, VETLLA DE PREGÀRIA EUCARÍSTICA.

21.00 hTemple de la Reial Congregació de la

Puríssima Sang, Solemne Missa de la CENA del SENYOR.

SOLEMNE PROCESSÓ DEL SILENCI

22.00 hA la Parròquia de Sant Francesc d’Assís,

concentració i recollida d’atxes. Hi podran participar, amb vesta i cucurulla, els membres d’altres confraries que tinguin la voluntat d’acompanyar els misteris de Nostre Pare Jesús del Calvari i de la Verge del Calvari.

22.45 hEntrega de l’estendard a la Confraria Sant

Tomàs d’Aquino. Tot seguit, el Confrare Major, Antonio Martínez Peralta, dipositarà als peus del Nostre Pare Jesús del Calvari una arqueta amb la relació nominal dels confrares difunts des de l’any fundacional de 1944.

23.00 hSortida des de l’església de Sant Francesc

d’Assís de la Solemne PROCESSÓ DEL SILENCI. Organitzada per la Confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari, amb

la participació dels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J., seguirà el següent itinerari: carrer de Misericòrdia, raval de Robuster, carrer del Fossar Vell, carrer Major, plaça del Mercadal, carrer Monterols, plaça de Prim, carrer Llovera, carrer Prat de la Riba, per acabar amb la visita al Santíssim Sagrament a l’interior de la parròquia de Sant Joan Baptista. L’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu rebrà a les portes de l’església la Processó del Silenci.

DIVENDRES SANT, 10 D’ABRIL

07.00 hSOLEMNE I TRADICIONAL VIACRU-

CIS, centenari a la ciutat, organitzat per l’Ar-xiconfraria del Sant Crist de la Creu, amb la participació dels Armats de la Reial Congre-gació de la Puríssima Sang de N.S.J., la Creu dels Improperis de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, Misteri de l’Oració a l’Hort de la Confraria La Salle, Nostre Pare Jesús del Calvari i Verge del Calvari de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari, la Verònica de la Confraria de la Verònica, l’Ecce Mater Tua de la Congregació Mariana de la Mare de Déu de Misericòrdia i Sant Lluís Gonçaga, els presidents de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i les representacions de les altres confraries de la Setmana Santa de Reus. El recorregut del Via Crucis s'iniciarà i fi nalitzarà a la Parròquia de Sant Joan Bap-tista amb el mateix recorregut que ja es tra-dicional cada any. Al fi nalitzar es pocedirà a retornar l'imatge del Sant Crist de la Creu a la seva Capella habitual.

08.30 hSOLEMNE VIACRUCIS, pels barris

Fortuny i Juroca, organitzat per la parròquia i la Confraria de Sant Bernat Calbó.


09.00 hA la Parròquia de Sant Josep Obrer,

SOLEMNE VIACRUCIS, organitzat per la Germandat de Sant Josep Obrer, amb el Misteri de la Primera Caiguda de Jesús.

Al Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, SOLEMNE VIACRUCIS, amb la venerada imatge del Sant Crist de la Sang.

10.45 hA la Plaça de la Sang demostració de

diverses formacions a càrrec dels Armats de la R.C.P.S. de N.S.J.

11.30 hTrasllat de la Venerada Imatge del Sant

Crist de la Sang, des de la seva església titular fi ns a l'església Prioral de Sant Pere pel seu recorregut tradicional. L'Escolania del Sant Crist i la Capella de Cantors i músics, dirigits per la mestra Sílvia Virgili i Guinovart, interpretaran el tradicional «Vexilla Regis».

12.00 hA la Prioral de Sant Pere, presidida per la

Venerable Imatge del Sant Crist de la Sang, SOLEMNE FUNCIÓ DE L’AGONIA. Predicada per Mn. Santiago Soro Roca, delegat de Càritas Diocesana de Tarragona, rector de Santa María de Salou, llicenciat en Història. La part musical i les peces de les Set Paraules aniran a càrrec de l’Escolania i de la Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang, i acompanyades a l’orgue pel mestre Josep M. Mas Bonet; en acabar, interpretaran el Credo i el Miserere. Serà retransmesa en directe per Ràdio Reus, Ona Mitjana, Cadena SER. 1.026 kHz.

14.30 hDes de la Prioral de Sant Pere, RETORN

EN PROCESSÓ DEL SANT CRIST DE LA SANG a la seva església titular pel recorregut tradicional. En arribar-hi la Sagrada Imatge, emotiu, solemne i tradicional moment de demanar les TRES GRÀCIES al Diví Crucifi cat. Tot seguit, adoració a la sagrada imatge del Sant Crist. Serà retransmès en directe per Canal Reus TV.

17.00 hAl temple de la Reial Congregació de la

Puríssima Sang de N.S.J. i a les parròquies de Sant Josep Obrer, Sant Joan Baptista i Sant Francesc d’Assís, CELEBRACIÓ LITÚRGICA DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR.

17.00 hA la parròquia de Sant Francesc, celebració

de la Passió del Senyor.

17.00 hA la parròquia de Sant Bernat Calbó i a la

de Sant Josep Obrer, celebració litúrgica de la Mort del Senyor.

SOLEMNE PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, CELEBRADA A REUS DES DE TEMPS IMMEMORIALS

20.00 hOrganitzada per la Reial Congregació de la

Puríssima Sang de N.S.J., amb la participació de les disset congregacions, arxiconfraries, confraries i germandats de la Setmana Santa de Reus. La processó surt de la Prioral de Sant Pere a l'hora exacta de les 20 hores, donada pel Campanar, i segueix per la plaça de Sant Pere, Fossar Vell, ravals de Robuster, Martí Folguera i Jesús, plaça de Prim, raval de Santa Anna, plaça de Catalunya i raval del Pallol,


per acabar al Temple de la Puríssima Sang. Queden anul·lats el recorregut pels carrers de Sant Joan, Recs, plaça del Condesito i Llovera.

L’Estendard Pr inc ipal de la Reia l Congregació serà portat pel Sr. Joan Sabater Escudé, president del Reus Deportiu.

Desprès de l'entrada del Misteri del Crist Jacent en el Sant Sepulcre a la seva església titular, ADORACIÓ DE LA VENERADA IMATGE DEL SANT CRIST DE LA SANG com a cloenda de la Solemne Processó del Sant Enterrament que es celebra a Reus des del segle XVI.

DISSABTE SANT, 11 D’ABRIL


Puríssima Sang, VENERACIÓ i OFRENA de FLORS BLANQUES a la MARE de DÉU de la SOLEDAT.

18.30 hA la parròquia de Sant Francesc, VESPRES

SOLEMNES acompanyant Maria Desolada.


Puríssima Sang, acte de VETLLA a la MARE de DÉU de la SOLEDAT.

Cant de la Salve, de l'Stabat Mater i dels Goigs de la Mare de Déu de la Soledat. La part musical serà interpretada per l'Escolania i la Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang, dirigits per la mestra Sílvia Virgili i Guinovart.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ, 12 D’ABRIL


Puríssima Sang de N.S.J., SANTA MISSA i antiquíssim i tradicional acte sacramental de la FUNCIÓ DE LA CORONACIÓ DEL SENYOR, que se celebra a la Reial Congregació des del 1557. Coronarà la nena Carlota Jounou Eraso, ajudada per les nenes Anna Jounou Eraso, Marta Aluja Olesti, Blanca Jofré Molné i Paula Pitar Farriol.


La devoció dels reusencs a la Mare de Déu de la Soledat és força antiga, ja en l’inventari més antic del qual es té coneixement de la llavors «Confraria de la Puríssima Sanch de Jesuchrist de la Vila de Reus» datat el 21 de maig del any 1630, ja hi fi gurava el següent apunt: «Item, altra civera ab Nostra Senyora de la Soledat».

La imatge actual és un donatiu fet pel Sr. Ventosa a la Reial Congregació i fou realitzada per l'escultor reusenc Joan Sotoca l’any 1941; vesteix sumptuosos vestits negres i corones d’argent, regals fets degut a la gran estimació dels seus nombrosos i fi dels devots. D’ençà

l’any 1995, té el seu propi altar al Temple de la Puríssima Sang, on durant tot l’any és vi-sitada i venerada en els diferents actes que es fan en el seu honor.

La Junta de Senyores i Senyors de la Mare de Déu de la Soledat or-ganitza tots els primers dissabtes de cada mes, a les set del vespre, el res del Sant Rosari i el cant de la Salve. El vespre del Divendres Sant tots els seus de-vots desfilen al seu costat acompanyant-la en la processó del Sant Enterrament i en el seu sofriment per la

MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT


mort del seu Fill. Així mateix, la tarda del Dissabte Sant, l’Acte de Vetlla i l’ofrena de fl ors blanques a la Mare de Déu ens uneix a tots amb la plegaria, i és llavors quan la imatge de la Mare de Déu en el seu dolor pel calvari del seu Fill estimat ens apropa més al nostre dia a dia.

Quan el nostre cos o el d’algú estimat està malalt patim. I quan algú se’ns mort patim i sentim com Ella el dolor i la soledat. Amb la violència i les lluites entenem el gran valor de la pau. Llavors mirem Maria i amb llàgrimes als ulls li demanem que ens ajudi en el nostre camí, perquè estem segurs que trobarem el consol que necessitem. Que la Mare de Déu de la Soledat ens embolcalli amb el seu mantell i, com Ella, esperem la resurrecció de Jesús, veritat central de la fe cristiana, que ens omple d’alegria després de reviure la seva passió i mort per tots nosaltres.

Bona Pasqua en el Senyor.

JUNTA DE SENYORES I SENYORS DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT


Deixant ben clara i assentada la unicitat de la Creu de Jesucrist, la qüestió, traslladada als camps iconogràfi c i signifi cant, no ha estat sempre interpretada d'una manera mimètica...

Així, al llarg de la història hi han hagut dos estils diferenciats, que no contraposats, a l'hora de representar la creu i el crucifi x, que, abreujant, identifi carem com a mode antic i modern.

El mode antic, que podem contemplar en els mosaics de les antigues basíliques i en els crucifi xos d'estil romànic, és gloriós, festiu i pletòric de majestat. La creu, sovint sola, es presenta envoltada de pedres precioses, enmig d'un cel estrellat i, sota d'ella, normalment hi sol fi gurar la inscripció «salus mundi» –salvació del món–, com en el cèlebre mosaic de Ràvena.

En els crucifi xos de fusta del romànic, aquest tipus de representació s'expressa amb un Crist regnant des de la creu, amb els ulls ben oberts, mirant endavant, amb un esguard radiant i victoriós i coronat, no d'espines sinó de gemmes, palesant amb tota claredat la perícopa del Salm «regnavit a ligno Deus».

El mode anomenat modern s'inicia amb el gòtic, convertint-se aquest, amb el pas del temps, amb la manera més habitual de representar el crucifi x. Un dels exemples més extrems és la crucifi xió de Matthias Grünewald a l'altar d'Isenheim, on les mans i els peus del Crist es retorcen com esbarzers a l'entorn dels claus, el cap agonitza sota un manat d'espines i el cos és ple de nafres. Dins d'aquest mateix corrent s'hi poden incloure diferents pintures al·legòriques al Crist crucifi cat sorgides de les mans d'un Velázquez, de Dalí i de molts altres pintors de reconeguda vàlua pertanyents a diferents èpoques i corrents pictòriques.

Veiem, doncs, dos modes distints que evidencien, cada ún d'ells, un aspecte verdader del veritable misteri. El mode modern, dramàtic i realista, representa la creu en el moment en què en ella s'hi mor. Remarca insistentment el que podríem anomenar «les causes» de l'existència de la creu. Per contra, el mode antic accentua «els efectes» de la creu; no allò que la creu provoca, sinó allò que és provocat per la creu: reconciliació, pau, glòria, seguretat, VIDA ETERNA.

Cert és que Jesús va patir i morí a la creu, ara bé, cert és que Jesús ressuscità d'una mort a la creu. Per tant, la unió d'ambdós modes de representació i de contemplació del misteri, la seva visió globalitzada i unitària és, doncs, la que ens ha de donar la certesa absoluta. El primer, per l'evidència d'uns fets ocorreguts; el segon, per la Fe. Per tant, la frase pronunciada pel centurió al peu de la creu en el moment de l'expiració: «...És veritat: aquest home era fi ll de Déu.» (Mc. 15, 39b); i la dita per aquells dos homes a les dones, allà al sepulcre: «... Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Lc. 24, 5b), constitueixen un sol cos, són la mateixa HISTÒRIA i no es poden separar.

Si bé la nostra condició humana propicia sovint l'expressió del sentiment cordial, allò que es sent en el cor i que ens fa sagnar amb el record del drama que s'ha esdevingut, no s'ha de deixar pas que aquest prengui el total protagonisme, sinó que s'ha de procurar que predomini la consideració de la FE. Una creu, una mort que dóna VIDA? FE!!!

MN. ESTANISLAU FIGUEROLA, DIACADirector del Secretariat Diocesà pel Diaconat Permanent

LA CREU


Moment de la benedicció del pas per Monsenyor Jaume Pujol i Balcells, Arquebisbe de la Seu metropolitana de Tarragona i primada.

BENEDICCIÓ DEL PAS PERE NEGÀ JESÚSL'any 1957, Joan Rebull du a terme un nou encàrrec, de la Confraria de St. Pere

Apòstol. Es tracte del Pas de Setmana Santa representant les negacions a Jesús per part de l'apòstol Pere. El pas surt per primera vegada el dia 4 d'abril de 1958, a la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.

Aquesta obra denota l'interès que tenia Rebull a fer una renovació de la iconografi a de la Setmana Santa, sobretot, trencar amb els elements fi txats en el barroc.

Com magistralment defi neis la Sra. Anna Mir, responsable aleshores de l'àrea de restauració dels museus de la ciutat: «En el pas de Pere nega Jesús, les escultures presenten un doble atractiu. El seu realisme i la profunda humanitat. Malgrat l'hieratisme, els rostres tenen connotacions sensorials de les persones que estan vives. Els personatges que representen, tot i el dif ícil moment que estan vivint, mantenen sempre la dignitat i la majestat».

El dia 15 de març de l'any passat, vàrem celebrar el 50è Aniversari amb una Eucaristia a l'església Prioral de Sant Pere, presidida per l'Excelentíssim Sr. Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, amb la posterior benedicció del pas i que un cop restaurat tornaria a sortir en la processó del Divendres Sant del 2008.


CONFRARIES I MISTERIS PORTADORS ESTENDARDS GUIÓ INFANTILPROCESSÓ DE L’AMARGURAConfraria de la Verge de l’AmarguraPortador de l’estendardSr. Emilio Sanz Lucero CordonistesSra. Sagrario Maluenda MayandíaSra. Maria Pilar Lorenzo BódaloPortador del guióJavier González BuenafuenteCordonistesAnna González BuenafuentePau Marco Bolaños

Confraria de Sant Tomàs d’AquinoPortador de l’estendardSr. Estanis Figuerola Gual CordonistesSr. Raimon Mateu i De la CasaSr. Enric Mateu UsachPortador del guióJordi Papió DomingoCordonistesJosep M. Aluja Garcia, Lorena Biosca Chillida i Mireia Brugués Mellado

PROCESSÓ DEL PRENDIMENTConfraria dels Sants Just i PastorPortador de l’estendard BRAVIUM TEATREPortador del guióDanae Pelayo Grandioso

Confraria de Jesús de l’AmarguraPortador de l’estendardSr. Francesc-Xavier Sirolla ObréCordonistesSra. Jordina Juanpere RoigSr. Joan Maria Sirolla ObréPortador del guióJoan Frigola CastroCordonistesMarc Boleda Pedrico, Ricard París Huguet,Àlex Bladé Ruiz i David Bladé Ruiz

Confraria de Sant Miquel ArcàngelPortador de l’estendardSr. Víctor Sesmilo VerdugoCordonistesSra. Mari Martínez SánchezSra. Marga Moreno SánchezPortador del guióJéssica Roldán GarcíaCordonistesSelene López Pascual, Álex López Castro, Natalia Cruz Jiménez i Pablo Cruz Jiménez

PROCESSÓ PENITENCIALST. JOSEP OBRERGermandat de Sant Josep ObrerPortador de l’estendardSr. Baltasar Valera ParraCordonistesSr. Salvador Borrell FortunySra. Rosa Maria Vila Casas

PROCESSÓ DEL SILENCIConfraria de Nostre Pare Jesús del CalvariPortador de l’estendardMembres de la Confraria de Sant Tomàs d'Aquino.

VIACRUCISArxiconfraria del Sant Crist de la CreuPortador de l’estendardSr. Albert Vallvé NavarroVicepresident de la Diputació de TarragonaCordonistesSr. Engelbert Borràs MarimonSr. Joaquim Enrech GarolaGuió infantilAlexandre Chico NavarroCordonistesRoser Chico Navarro i M. del Mar Cubelo Latorre

PROCESSÓ DE TRASLLAT DELSANT CRIST DE LA SANG ALA PRIORAL DE SANT PEREReial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor JesucristPortador de l’estendard principalJunta Mare de Déu de la Soledat

LA PROCESSÓ AL DETALL


PROCESSÓ DE RETORN DE LA VENERA-DA IMATGE DEL SANT CRIST DE LA SANGPortador de l’estendard principalJunta Mare de Déu de la Soledat

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENTCOHORT ROMANA, ARMATS DE LA REIAL CONGREGACIÓCapità Manaia: Sr. Mariano GilUn caporal cornetaUn caporal tabaler. Quatre caporalsDos soldats de primera. Vint-i-un soldats

GUIÓ PRINCIPALReial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J.Portadors del guióPep Roig RicartCordonistes i Cort d’HonorToni Aragonès Pintaluba, Jordi Haba Figueres, Cristòbal Simón Anglès i Pere Neila AmatQuim Muñoz Capdevila , Bernat Múñoz Capdevila, Sandra Simón Anglès, Enriqueta Just Fernández-Montesinos, Maria Asens An-glès, Jordi Asens Anglès, Cristina Brugués Me-llado, Francesc Neila Amat, Marta Aluja Olesti i Andreu Aluja Olesti

CREU DEL OLLERS (R.C.P.S.)Portadors: Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J.

LA LLANÇADAArxiconfraria del Sant Crist de la CreuPortador de l’estendardSr. Albert Vallvé NavarroVicepresident de la Diputació de TarragonaCordonistesSr. Engelbert Borràs MarimonSr. Joaquim Enrech GarolaPortador del guióSandra Chico NavarroCordonistesRoser Chico Navarro, M. del Mar Cobelo Latorre, Marta Silva Giménez i Seraf ín Navarro Ternuschak

SANT SOPARConfraria de Sant Josep i Sant JaumePortador de l’estendardSr. Francesc Pardo i Camps CordonistesSra. Dolors Bosch i MateuSr. Antoni Pardo MartínezPortador del guióAimara Fernández SánchezCordonistesÁngel García, Anna Valls Linares i Laura Blasco Berbel

ORACIÓ A L’HORTConfraria de La SallePortador de l’estendardSr. Gerard Juncosa NoguésCordonistesSr. Fernando Dolz GüerriSr. Estanis Figuerola Ferré Portador del guióM. Julia Ramos Aubia CordonistesJoan Paulet Aubia, Natàlia Busquets Balañà, Montsant Prats Gironès i Nahuel Sevillano Arrieta

PETÓ DE JUDESConfraria de Sant Tomàs d’AquinoPortador de l’estendardSra. Antònia García BlesaCordonistesSra. Inmaculada Rodríguez RascónSra. Mercè Peirí VoltasPortador del guióNerea Sánchez CabreraCordonistesMarina Sánchez Cabrera, Josep M. Aluja Garcia, Lorena Biosca Chillida, Mireia Brugués Mellado, Jordi Papió Domingo i Paula Gómez Calaf

PERE NEGA JESÚSConfraria de Sant Pere ApòstolPortador de l’estendardSr. Jordi Jané i GuaschVicepresident del Congrés dels DiputatsCordonistesSr. Jordi Just i MiróSr. Francesc Giménez i GiménezPortador del guióAndrea Carrión Martínez


CordonistesJosep Rofes Gibert, Aina Masdeu Cañelles, Judit Miralles Cañelles i Patricia Vílchez Megía

JESÚS A LA COLUMNAConfraria de Nostre Pare Jesús a la ColumnaPortador de l’estendardSr. Josep M. Salvadó BigorraCordonistesSr. Jesús Salvadó Rodríguez Sr. Miquel Salvadó Bigorra Portador del guióJoaquim Jaldo Artigas CordonistesPaula Jaldo Artigas, Anna Alonso Gorgojo, Eva Alonso Gorgojo i Ivan Ibáñez

ECCE HOMOConfraria dels Sants Just i PastorPortador de l’estendardMercat del CarriletSr. Gregori López SandobalCordonistesSra. M. Jesús Querol RipollésSra. Núria Pie CastellesPortador del guióAida Pelayo Grandioso

PRIMERA CAIGUDA DE JESÚSGermandat de Sant Josep ObrerPortador de l’estendardSr. Josep Miquel Segura i RecasensCordonistesSra. Rosario EspinosaSr. Josep M. Gairal MartíPortador del guióTalia Calabuig MansoCordonistesMiriam Ceballos Lucena i Anna del Estal Granero

JESÚS TROBA LA SEVA MAREConfraria de Jesús de l’AmarguraPortador de l’estendardSr. Joan Maria Vilallonga Renom CordonistesSr. Jordi Vilallonga Olesti Sr. Ricard Cabacés DomènechPortador del guióJoan Frigola Castro

CordonistesIvette Sedó Bley, Ricard París Huguet, Àlex Bladé Ruíz i David Bladé Ruíz

VERGE DE L’AMARGURAConfraria de la Verge de l’AmarguraPortador de l’estendardSr. Emilio Sanz Lucero Cordonistes Sra. Sagrario Maluenda MayandíaSra. Mari Pilar Lorenzo BódaloPortador del guióXavi González BuenafuenteCordonistesAnna González Buenafuente Pau MArco Bolaños

VERÒNICAConfraria de la VerònicaPortador del penó guiaSr. Francisco Comino CarpioCordonistesSra. María Jesús Comino CarpioSra. Bibiana Monguía MartínezPortador de l’estendardSr. Antonio CarmonaCordonistesSra. Lucía NovilloSra. Mercedes MartínezGuió infantilAnna Mª Dominguez, Albert Domínguez, Mª del Mar Carmona Comino i Maya Férez Piñero

SEGONA CAIGUDA DE JESÚSGermandat de Sant Miquel ArcàngelPortador de l’estendardSra. Victor Sesmilo VerdugoCordonistesSra. Mari Martínez SánchezSra. Marga Moreno SánchezPortador del guióJéssica Roldán GarcíaCordonistesSelene López Pascual, Álex López Castro, Natalia Cruz Jiménez i Pablo Cruz Jiménez


NOSTRE PARE JESÚS DEL CALVARII VERGE DEL CALVARIConfraria de Nostre Pare Jesús del CalvariPortador de l’estendardSr. Artur Rabassa Tomàs CordonistesSr. Joan M. Llorens JacobSr. Aureli Bofi ll RoigPortador del guióDavid Montoya LasalaCordonistesJoel Reche Cruz, Joan Martí Marsal, Ferran Gerard Isern i Andrea Vicente Peralta

ECCE MATER TUACongregació Marianaòrdia Duran Nebot i Misericòrdia Caietano CiuranaSANT CRIST DE LA SANGReial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. Portat per la Junta de GovernAcompanyat per les Sres. Cambreres del Sant Crist de la Sang i Exclavaris

MARE DE DÉU DE LA SOLEDATConfraria de la Mare de Déu de la Soledat Portador de l’estendardSr. Carles Pellicer PunyedDiputat al Parlament de CatalunyaCordonistesSra. Àngela Tello i NovilloSra. M. Dolors Sardà i LozanoRegidores de l'Ajuntament de Reus

DAVALLAMENT DE LA CREUPia Germandat de Sant Isidre i Santa LlúciaPortador de l’estendardSr. Pere Capdevila PàmiesCordonistesSra. Maite Capdevila PàmiesSra. Rosa Capdevila PàmiesPortador del guióJordina Virgili CapdevilaCordonistesNúria Canela Capdevila, Marta Canela Capdevila, Pere Capdevila Isern, Alba Virgili Capdevila, Albert Capdevila Isern i Margarida Bargadà Morell

LA PIETATConfraria de Sant Bernat CalbóPortador de l’estendardSr. Jordi Cervera Martínez CordonistesSra. Judit Cervera GuaschSr. Jordi Cervera GuaschPortador del guióPau Casanovas Gavarró Cordonistes Blanca Laguna Borràs i Teresita Laguna Borràs

SANT SEPULCRECavallers del Sant Sepulcre de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. Portador del guióSr. Albert Montalà CrosCordonistesSr. Ramon Bergadà BartolíSr. Joan Arnan GalimanyPortador de l’estendardSr. Carles Bigorra LledóCordonistesSr. Pau Tutusaus LasherasSr. Joan Albert Jansà Fortuny

TERNA DE L’ESGLÉSIA PRIORALDE SANT PERE

ESTENDARD PRINCIPAL DE LAREIAL CONGREGACIÓ DE LAPURÍSSIMA SANG DE N.S.J. Portador de l’estendardSr. Joan Sabater Escudé. President Reus DeportiuCordonistesSr. Alejandro Zaragoza RabasóSr. Joan Moliner Cardona

EXCLAVARIS, EXPRESIDENTS DE L'AGRUPACIÓ I CONFRARIES DE LA SETMANA SANTA DE REUS

REPRESENTACIONS DE LES CONFRARIESAUTORITATSBANDA DE SETMANA SANTA DE LA COLLA JOVE DE DOLÇAINERS DE TORTOSA


PROCESSÓ DEL SILENCISilenci, és Dijous Sant.Mentre el campanar espera silenciosament que passin els minuts per a tocar les campana-

des de les onze de la nit; a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís els confrares, que apilotats i entre corredisses recullen les atxes per a participar a la processó, callen! És el primer senyal del que ha de venir.

El Confrare Major de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari col·loca, cerimoni-osament, als peus del «Natzarè» una arqueta amb la relació nominal de tots els confrares difunts des de l’any fundacional de la confraria fi ns avui. Simbolitzant el record que en tenim i la seva presencia espiritual, un Dijous Sant més, al costat de Jesús en la seva Passió i el seu camí vers el Calvari. Les darreres paraules que sonaran seran de pregària per tots aquests confrares que ens acompanyen des de la Casa del Pare.

La gentada que omple a vessar els carrers del recorregut de la «Processó del Silenci» rep, amb l’apagada de l’enllumenat, el senyal de fer silenci. Reus resta privat de tota claredat, es sumeix en una profunda obscuritat. Silenciades les veus i encongits els cors, Reus resta


buit de qualsevol so. I quan la remor de les campanes marquen les onze en punt d’una nit més fosca que mai..., el so greu, afl igit, pesarós de les timbales que fan sonar els armats que inicien la seva marxa obrint la processó, res-salta encara més el silenci de la nit.

Als armats els segueix una llarga corrua de vestes de tots colors, de totes i cada una de les confraries, germandats i congregacions de la ciutat, que amb la tenebrositat adquireixen una sola i mateixa tonalitat. Amb l’absència de colors particulars, totes elles passen a formar part d’una única i monocolor munió de devots al Jesús que va camí del Calvari.

Arribat el silenci, una gernació carregada de moixa expectació espera fora la sortida de les imatges titulars, amb elles els carrers s’om-plen d’un gebrat perfum, mescla de les olors dels clavells vermells de la catifa que trepitja el Nostre Pare Jesús del Calvari i de les fl ors blanques i la cera del cirial que en cremar-se il·lumina la Verge del Calvari.

La negra i silenciosa nit exterior contrasta amb la lluminositat i l’enrenou interior de la pregària d’un poble que, acompanyant Jesús en processó, professa calladament, en l’anonimat de les cucurulles però obertament, la seva fe. Les voreres es troben atapeïdes de moltes vides petites, les unes amb la memòria acabada d’encetar i les altres amb la memòria replena de tants i tants Dijous Sants, però totes aclaparades per la grandesa de l’amor del Senyor.

Una llarga fi lera de tènue llum de les atxes que porten els natzarens va assenyalant el camí que segueix el Natzarè acompanyat de la seva mare, recorrent la ciutat per apropar-se a la Parròquia de Sant Joan Baptista, on la processó és rebuda pel rector de la mateixa i per l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu. Allà, de nou la pregària comunitària és qui esberla el silenci i substitueix la silenciosa pregària personal.

I si amb això sembla que tot s’ha acabat, cap mentida és més grossa. Com una vida, plena de començaments i del tot mancada de fi nals, la Processó del Silenci, que podria semblar a molta gent un fi en sí mateixa, és, a més a més, per als natzarens l’inici, amb majúscules, del Viacrucis que recorrerà amb les primeres llums del Divendres Sant els passejos de la ciutat. Un començament de la Processó del Sant Enterrament. Un començament del pas de la foscor i el silenci de la Passió i mort de Jesucrist a l’esclat, de llum i joia de la Pasqua de la resurrecció.

Però, silenci..., que encara és Dijous Sant.

LLUÍS MONTSERRAT SIROLLA I OBRÉConfrare Major emèrit de la Confraria de Nostre Pare Jesús del calvari


CONFRARIA SANTS JUST I PASTORELS ARMATS BLANCS

Aquesta fotografi a fou realitzada l'any 1963 a l'estudi del prestigiós fotògraf reusenc ZARAGOZA FOTÒGRAFS. La raó de fer-la allí fou que un dels seus fi lls formava part d'aquest grup de vuit joves reusencs que, amb caràcter voluntari, prenien part en els diferents actes en què la Confraria participava.

Sortiren per primera vegada l'any 1952, és a dir, dos anys més tard que la Confraria dels Botiguers comencés a participar en la processó del Dimecres Sant.

Els Armats blancs representaven la guàrdia romana de Ponç Pilat, i se'n situaven quatre a cada costat del pas ECCE HOMO. L'amplada dels ravals i els carrers de Reus ho permetia. Avui en dia, en ser les voreres per als vianants més amples, deixen menys espai per al trànsit i això fa que els nostres Armats hagin de situar-se davant del pas.

Amb motiu del trasllat del consiliari de la Confraria, mossèn Ramon Muntanyola i Llorach, a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou, la confraria decidí d'assistir al Viacrucis d'aquesta veïna localitat el Divendres Sant al matí.

Estendard, Armats i alguns confrares es trobaven a l'estació del Carrilet de Reus-Salou a les 9.15 del matí de l'esmentat Divendres Sant.


Un dels components d'aquesta fotografi a, confrare i amic meu des de fa molts anys, m'explicava aquesta vivència: «Sortia de casa meva vestit d'Armat en direcció a l'estació del Carrilet de Salou. En pujar al tren, ens situàvem a les plataformes dels petits vagons, ja que els cascs i les llances ens imposibilitaven d'entrar més a l'interior. La gent ens mirava entre sorpresa i divertida en veure uns soldats romans dintre del Carrilet en direcció a Salou».

Tenim constància que del 1954 al 1966 foren els anys en què la Confraria va participar en aquest Viacrucis.

Tot, menys la roba, va ser confeccionat al Taller de Lampistería Casa Romero, i era el mateix disseny que portaven els Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J., i només canviava el color del vestuari.

En refundar-se la Confraria l'any 1995, es va trobar a casa del Sr. Oriol Baget tota la roba en bastant mal estat. Quan l'economia de la Confraria ho va permetre, es va fer tot el vestuari nou.

En els primers dos anys després de la refundació van ser els Voluntarios de Reus els que es van prestar a sortir a les processons del Dimecres i Divendres Sant.

L'any 2000 es creà la fi gura d'un Capità Centurió a qui, per distingir-se de la resta dels soldats, se li confeccionà un vestit de color granate, ja que és aquest l'altre color de la Confraria. Aquest centurió porta a la cintura una espasa romana en lloc de la llança corresponent.

L'any 2005 se substituïren les cuirasses antigues per unes de noves. Queden de la primera època els cascs, les llances i els escuts, que són els elements que probablement a la Setmana Santa del 2010 se substituiran per d'altres de nous, ja que es troben en un estat precari.

ARMAND FONT PÀMIES. Confrare Major


CONFRARIA DE SANT TOMÀS D'AQUINOANTECEDENTSUna llegenda situa la creació de la Confraria als voltants de 1630. De fet, no és cert. Tot

és fruit d'un malentès en concedir el Bisbe Auxiliar de Tarragona un pas de la Sang a la Confraria dels Solters que es troba degudament documentada.

El primer document que parla de la Confraria dels Estudiants és de 1862. El Diari de Reus pública l'ordre de Processó del Sant Enterrament i el Pas de la Soledat l'anomena dels Estudiants.

Havent desaparegut la Confraria dels Solters, cal pensar que els Estudiants van pendre el relleu.

Tot continuà d'aquesta manera fi ns a la Guerra Civil del 1936, en què el Pas és destruït i la Confraria dissolta.

LA CONFRARIA DE SANT TOMÀS D'AQUINOL'11 de març de 1948, per iniciativa del Director de l'Institut, Sr. Caixés, i un grup d'alumnes

dels cursos alts, decideixen sortir a la Processó. El problema és que no tenen pas i han de demanar ajuda a la R.C.P. Sang, que els cedeix el de la Verge de l'Amargura que els havia regalat la Secció Femenina del FET i de las JONS. L'acord és que mentre surtin els Estudiants a la Processó del Divendres no se'ls pot reclamar el pas.

Aquell Divendres Sant, una trentena de confrares de l'encara denominada «Asociación de Alumnos y Ex Alumnos del Instituto de Enseñanza Media» surt amb l'uniforme negre i verd (colors de dol i d'estudiant). L'any següent s'estrena una carrossa (pagada per l'Associació) i surt per primera vegada l'Estendard de l'Institut, també regalat per l'Associació.

El 1950, és l'any de la consolidació i amb una dada important. El pas de la Mare de Déu, es trobava a l'ermita del Roser i es decidia anar-lo a buscar el dimarts formant un processó amb el nom de «L'Amargura», encara que tothom la va conèixer per la «dels Estudiants». La processó acabava a l'Institut.

El 20 de desembre es llegeix el reglament de la Confraria, que pren el nom de «Sant Tomàs d'Aquino». Presentat el reglament (Estatuts) al bisbat, és aprovat pel Cardenal Benjamín de Arriba y Castro.

Els anys cinquanta són els millors de la Setmana Santa reusenca i «Els Estudiants» formen una Confraria de les més nodrides.


L'any 1962 es construeix un nou pas, obra de Ramon Ferran. «El Petó de Judes», unes fi gures modernes i gairebé sense policromia representant el moment en què Judes lliura Jesús. Les coses no podien anar millor, arribant, el 1963 a participar 350 vestes estudiantils a la processó del Divendres.

Però a partir d'aquí comença una davallada, lenta, però imparable, de tota la Setmana Santa reusenca que afecta la Confraria de Sant Tomàs, que, a més, viu el canvi d'Institut. I mentre el nou Gaudí no en vol saber res, l'antic (Salvador Vilaseca) els considera d'un altre lloc. Tot amanit amb la mort de Franco i l'arraconament de tot el que es podia considerar d'Església o de dretes ho fossin o no.

Els Estudiants, cada vegada més a precari, continuen sortint el Divendres Sant, mentre que la Processó pròpia passa al Dimecres i fi ns i tot al Dijous abans de desaparèixer. Tot i no deixar de sortir, no és fi ns al 1993 que entra saba nova i es rellança la Confraria.

Un any després es recupera la processó del dimarts, i com que no es vol renunciar a acompanyar el Pas de l'Amargura que havia estat cedit als «aragonesos», se'ls convida a col·laborar, sortint cada u d'un lloc diferent i trobant-se a la plaça Prim per acabar el recorregut a l'Institut. Aquell mateix any la Confraria dóna un cop espectacular, fent Confrare d'Honor el Príncep Felip de Borbó, que accepta i rep els Estudiants a la Zarzuela el 9 de gener de 1995, el que representa per a la Confraria sortir a tots els mitjans i una gran promoció.

El 1997, la Confraria compta amb una Banda de Cornetes i Tambors pròpia, que desfi la amb les vestes de la Confraria el Dimarts i Divendres Sant.

Poques novetats a partir d'aquella data. Només cal dir que «Els Estudiants» estan considerats com una de les confraries fortes de Reus i que la seva participació a les processons de Setmana Santa oscil·la entre els setanta-cinc i cent confrares.


CLARA MONLLEÓ BORRULLEdat: 12 anysCol·legi Pare Manyanet1r Premi Concurs de Redacció

MISERICÒRDIA GOMIS DURANEdat: 12 anysCol·legi Sant Josep1r Premi Concurs de Dibuix


Reunit el Jurat del Concurs de Redacció que sobre el tema de la Setmana Santa ha convocat l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Reus, s'ha emès el següent veredicte:

1r premi: CLARA MONLLEÓ BORRULL - COL·LEGI PARE MANYANET

2n premi: FABIÁN ALTOZANO - ESCOLA ARCE

3r premi : ASIER ZAPATERÍA - COL·LEGI M. ROSA MOLAS

Accèssits: CÈLIA ALEGRET BESORA - COL·LEGI PARE MANYANET SHEILA DÍEZ - COL·LEGI M. ROSA MOLAS ROGER ESCAÑO FERRANT - ESCOLA ARCE JOAN MARC PRADAS - COL·LEGI M. ROSA MOLAS ARIADNA REINA MÉNDEZ - ESCOLA ARCE ABEL SAN FELIPE - COL·LEGI PARE MANYANET

1r premi: CORI GOMIS DURAN - COL·LEGI SANT JOSEP

2n premi: MARINA CLIMENT CASALS - COL·LEGI M. ROSA MOLAS

3r. premi: MERITXELL RODRÍGUEZ YESTE - ESCOLA ARCE

4t. premi: MARTA DOMÈNECH - COL·LEGI PARE MANYANET

Accèssits: MARIO CABO - COL·LEGI PARE MANYANETJAUME CASAS LLEVAT - ESCOLA ARCE

SERGIO MALDONADO BONILLO - COL·LEGI M. ROSA MOLASMARIA MARÍN DE DIEGO - COL·LEGI SANT JOSEPSÒNIA MUÑOZ CLAVIJO - COL·LEGI SANT JOSEPYERAY PEDROL SANTIAGO - ESCOLA ARCEPATRICIA RODRÍGUEZ - COL·LEGI M. ROSA MOLASIRENE ZAMBRANA - COL·LEGI PARE MANYANET

TERCER CONCURS DE DIBUIX I PINTURA

VUITÈ CONCURS ESCOLAR DE REDACCIÓ I DIBUIX


LA SETMANA SANTA

Redacció guanyadora delPrimer premi del Vuitè Concurs Escolar de Redaccions

La Setmana Santa és diu així perquè recordem la mort i la resurrecció de Jesús. Si vas a qualsevol punt d’Espanya, et trobes amb celebracions que ens recorden la Setmana Santa: processons, Via Crucis, ... Jo passo la Setmana Santa a Ulldemolins, un poblet del Priorat al peu del Montsant. Allí tot és molt religiós. Comencen la Setmana Santa amb el Dijous Sant, amb la missa del Sant Sopar que se celebra a les vuit del vespre.

En aquesta missa s’ha instal·lat el Monument, que és una mena de Sagrari on es posa el cos de Jesús, que és guarneix amb les palmes i palmons beneïts el diu-menge de Rams.El divendres al matí, per tal d’avisar a la gent dels ofi cis que se celebren, i com que no es poden tocar les campanes de l’església, una colla de nens i nenes passen pels carrers tocant els carraus. Els carraus són uns instruments de fusta que en fer-ne girar una part, fan soroll. A més, els nens canten una cançó típica del poble:

«Apa dones a l’ofi ci, apa dones al sermó, qui ha perdut un mocador? L’escolà l’ha trobat, l’ha fi cat a la pallissa, amb tres pams de llonganissa!!»

Després, a les 9 hores del matí, es fa el Via Crucis pel carrer, on hi ha uns senyors que porten Jesús a la Creu. A la tarda es fa una missa on la part principal és quan es venera la Creu. A la nit es fa la processó del Sant Enterrament, on surten la Creu, que la porten tres senyors, i el Sepulcre, que el porten quatre senyors. M’agrada perquè es canten cançons en llatí molt boniques. El dissabte a la nit es fa la missa més important de la Setmana Santa, la missa de la Resurrecció, en què es fa Foc Nou, amb el qual s’encén el Ciri Pasqual i es beneeix l’aigua que es farà servir per les celebracions religioses: batejos... de tot l’any litúrgic. El diumenge també es fa la missa de la Resurrecció, però és diferent de la del dissabte, no hi ha tantes celebracions. Després de la missa és tradició anar a buscar la mona a casa dels padrins.

La Setmana Santa s’acaba el dilluns amb la tradició d’anar a menjar la mona. Aquesta Setmana Santa ha fet bastant fred i el dilluns no hem pogut menjar-nos la mona a les ermites. Hem estat a casa tota la colla i ens ho hem passat molt bé!

CLARA MONLLEÓ

Col·legi Pare Manyanet


AGRAÏMENTS

DIARI DE TARRAGONAEL PUNT

CANAL REUS TVTV3

COL·LABORADORS

GUIA DE REUSREUS DIRECTE

IMPACTE 48CADENA COPE

GREMI DE LA CONSTRUCCIÓ DEL BAIX CAMPSALVADÓ MESTRE D’OBRES, SL

JORDI’S CABRÉ, CBCONSTRUCCIONS GREGORI-SALVAT, SL

CONSTRUCCIONS VINAIXA, SACONSTÈCNIA-3,SL

CONSTRUCCIONS ALEGRE, SAISIDRE DOMÈNECH BRU

M.VILELLA CONSTRUCTOR, SLCONSTRUCCIONS SENTÍS, SL

CONSTRUCCIONS JACINT SOLANA PALLEJÀCONSTRUCCIONS I REHAB. JALDO, SL

CONSTRUCCIONS ABADIAUNIFAMILIARS SANT JORDI, SA

COASA CONSTRUCCIONS ASENSIO, SLÀRIDS I CONSTRUCCIONS GIL, SL

COMPAÑÍA CONSTRUCCIONES Y OBRAS PÚBLICAS BALSELLS, SA

J. ÁNGEL ROMÁN, SL•

MERCAT CENTRALCARNISSERIA I XARCUTERIA ANTÒNIA

FORN DE PA CAN VICENÇPESCA SALADA VIDALGANIVETERIA PÉREZ

CASA BORRULLFRUITES I VERDURES JOSEP M. ANGUERA

ÒPTICA LA CREU BLANCA

SASTRERIA PUJOL-VILÀCAIXA DE TERRASSA

GRES CATALÀZARAGOZA FOTÒGRAF

CARNISSERIA BIGORRA-MERCAT DEL CARRILET(Isabel Basora)

CAMISERIA I GÈNERES DE PUNT DOMINGOF.VILA MAQUINARIA AGRÍCOLA I CONSTRUCCIÓ

JOIERIES I RELLOTGERIES A.DAURAJ.PRATS JOIER ARTESÀ GEMMÒLEG

GESTORIA PORTALSABATERIA INFANTIL CENT PEUSTALLER MECÀNIC J.M. TUTUSAUS

SASTRERIA TEIXIDÓANNA BOSCH

BALANCES I BÀSCULES MARTÍELECTRÒNICA REUS

•ALLIANZ SEGUROSLIBERTY SEGUROS

ASSESSORIA CASANOVASSEGURNOU CORREDURÍA SEGUROS

SEGUR-RISK CORREDORIA ASSEGURANCESCAJA MADRID

INSTAL.LACIONS PRADELLSKL GRUP

PAPERS RIBÉ, SLNOU SUMAPE, SA

MÉS REUSBRIGADES MUNICIPALS

GUÀRDIA URBANA


LUXIFORM IL.LUMINACIÓ, SLMOTORS I BOMBES VIDAL, SL

AUTO SPORT BUSQUETS, SA/BMWAUTO-MECÀNIC CORBELLA

GROUPAMAMUSSAP

MAGUEVI INSTALACIONES,SLPERRUQUERIA NOU PARK

EL CAFÈ DE LA RÀDIOSEGIMEIL

•CENTRO ARAGONÉS “EL CACHIRULO”

IMPREMTA SUBIRATS CRAVIC S.A.

AMBIENT NATURAL ORDINADORS GESTIOMÀTICA

CEBADO PERRUQUERIES FINQUES BAIX CAMP

TOTNET GRANADO, SLTEXCA SAN CARLOS

FARMÀCIA BELLOFLORS JOANA CORTS

EMPRESA CONSTRUCTORA FULGENCIO VILLAR•

AJUNTAMENT DE REUSA.A.V.V. BARRI MONTSERRAT

CENTRE CÍVIC MIGJORNPLANXISTERIA CAMAFORTFARMÀCIA NEUS CAELLES

EL CAFÈ DE LA RADIOFLORS DE TARDOR

INST.BELLESA LAI ALEXANDRETABACS I REGALS ESPENDEDURIA Nº7

“LA CAIXA”FARMÀCIA SILVIA ESTEVE TARRAGÓ

CARNS SALVADÓ PÀMIESPERRUQUERIA ONA

BAR ESMARPERRUQUERIA ÍNGRID

FARMÀCIA PELLICERFORN PASTISSERIA ANTIQUARIS

AURODENT CLÍNICA DENTALEL BARATO

TOLDO COLORFARMÀCIA CABRÉ

TALLERES AMANDOPINTURA LUIS HURTADO

SERRALLERIA JOSEP M. MONCUSÍESTUDI ALEGRET S.L.

PJ TOPÓGRAFOSPJ NAVITEC

AGP MANTENIMIENTOS GENERALES•

EL BARATOFARMÀCIA LLEVAT

PASTISSERIA SOLER PONTANTIGA CASA BONFILLCARLES JUST ADVOCAT

LAD91 DESPATX ARQUITECTURAXAVIER ROCA AXA-WINTERTHUR

•TALLERS POBLET

LONDON CAFÈGENERAL DEL GAS

RENTAIRPASTISSERIA MIQUEL CAELLES

•CENTROCULTURAL CASTELLANO MAN-

CHEGOCUINA REUS, S.L.

CENTRE GESTOR BAIX CAMP, S.L.FLORS GESI

•ÀNGEL SORIANO – PERRUQUERS

PUJOL&ASSOCIATS – ADVOCATS, S.L.BAR CARRIÓN

M. FRANCESCA FORT EURASALVADOR CABRÉ FORT


FARMÀCIA GISPERTVERMUT MIRÓ

M. ROSA LACASA RIBESHOTEL GAUDÍ – GRUPO GARGALLO

TECNO ALUMINISCLÍNICA T.V. – ACTIVA SALINAS

LÁMPARAS LUMEN – IL·LUMINACIÓELÈCTRIC SALVAT

BAR RESTAURANT ALAMEDABAR AMERICÀ

GRIÑÓ TRANS, S.A.CASA LOZANO – ELECTRODOMÈSTICS

FRANCESC GIMÉNEZ I GIMÉNEZFRANCISCO LÓPEZ – SEGUROS BILBAO

BAR ORIENTE – C. PEÑÍSCOLA•

CONFECCIONES SEIBEFINQUES VILANOVA

PERRUQUERIA JOSEPARÈTOLS I GRAVATS PRIETO

LLUMS DOMINGOFORT JOYEROSOLÉ JOIERSEL BARATO

PIENSOS PACASANMEGARON SERVEIS GRÀFICS

GALATEA LLIBRESVIATGES IBERIA

CAIXA TARRAGONAPERSIANES BAIX CAMP

BAR TENNIS REUS DEPORTIUREUS DEPORTIU

TEIXIDÓ MULTIOPTICASRESTAURANTE PICASSOPIDE - JUAN F. CABRERACRIS-XELL CAFETERIA

MEVA PERRUQUERSXAPACHÀ ESCOLA DE BALLS DE SALÓ

TALLERS POBLETAUTOMOCIÓ JOBACAR

•AG RABASSA, S.A.

BAR AMERICÀCAIXA TARRAGONA

EMILI ARGILAGUET - FOTÒGRAFGERMANS REIG CASASJOIERIA SANTI PÀMIES

FLORESIT. FLORS ANITATRANSPORTS LÍDER

UNI-POSTPASTISSERIA MARE MOLASCOMERCIAL MINFER, S.L.

ORTOPÈDIA LLOPCOMERCIAL ROSANFARMÀCIA J.R. ROIGVICENS FOTO VÍDEO

JAUME SARDÀRESTAURANT CAN LLESQUES

SPORT-SALVAMENTCALAMAR SALVAMENT, S.L.

RESTAURANT REUS DEPORTIUBRICO SERVEI

TÉCNICAS EN CUADROS INDUSTRIALES, S.A.


Edita:AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONSDE SETMANA SANTA DE REUS

Col·laboren:

AJUNTAMENT DE REUSPATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I COMERÇ DE REUS

INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURALDELEGACIÓ DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Fotografi es:

NIEPCE

Imprimeix:

RABASSA arts gràfi ques

DL. T-221-09

Setmana Santa / Reus 09 - WordPress.com€¦ · Setmana Santa / Reus 09 En el context de l’any...

Documents

Transcript of Setmana Santa / Reus 09 - WordPress.com€¦ · Setmana Santa / Reus 09 En el context de l’any...